tag:blogger.com,1999:blog-41752352204854614482024-03-05T01:23:54.065-08:00A COPSJ.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.comBlogger32125tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-45765447477449783752022-11-01T12:20:00.000-07:002024-01-25T10:43:28.378-08:00PAGÈS 1 COPIA<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr18iZ0XOKeu9dfrmiKfFkjKlx8f7jp4chkVVVdFG_Ipm3XlDgyXjkWCogB4uojVs6_Y-V4CBJSG5APgZwb0b0q9-u7cWQPLTkRLUW9clKVhvB7TiZ_Isu81r7DylD9RkipX0e06GyMAE/s1600/Screenshot_2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="287" data-original-width="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr18iZ0XOKeu9dfrmiKfFkjKlx8f7jp4chkVVVdFG_Ipm3XlDgyXjkWCogB4uojVs6_Y-V4CBJSG5APgZwb0b0q9-u7cWQPLTkRLUW9clKVhvB7TiZ_Isu81r7DylD9RkipX0e06GyMAE/s1600/Screenshot_2.jpg" /></a></div>
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">La lluita armada independentista a Catalunya al segle XX, si bé iniciada tímidament el 1907, principalment impulsada per Manuel Pagès i Mercader, va tenir poc protagonisme en el primer quart de segle comparat amb l’alt nivell de lluita armada i violència que hi havia a Catalunya en aquella època per altres motius que no eren específicament independentistes, malgrat ser practicada majoritàriament per catalans, encara que si en molts casos amb un alt component de sobiranisme català.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">En el primer quart del segle XX, el principal protagonisme de la lluita armada a Catalunya el van tenir les lluites obreres protagonitzades principalment per sindicalistes, majoritàriament anarquistes o a l’entorn de l’anarcosindicalisme. En menor mesura, alguns republicans federals catalans també van participar en alguna revolta i accions violentes significades. Per altra banda, les lluites entre catalans de diferents tendències, amb un bon nombre de tirotejos, morts i ferits, també van tenir protagonisme en aquells anys, com els enfrontaments que van tenir durant els primers anys del segle els lerrouxistes contra membres de quasi totes les forces catalanes, des d’anarcosindicalistes, carlins, republicans federals, catalanistes i independentistes en general, o posteriorment als anys 20, entre membres del moviment obrer català, majoritàriament dins de l’anarcosindicalisme, contra la policia i sobre tot contra els pistolers de la patronal, aquests impulsats i dirigits per les forces polítiques de dretes, fossin catalanistes, carlines o monàrquiques espanyolistes.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">En aquest escrit, s’intenta reflectir com va anar creixent progressivament la lluita armada estrictament independentista a Catalunya en el primer quart del segle XX, reflectint l’entorn polític i social de l’època i també la lluita armada en general practicada per catalans per altres motius durant aquells anys. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">L’INDEPENDENTISME, EL NACIONALISME I EL REPUBLICASME CATALÀ AL COMENÇAR EL SEGLE XX<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Cap a l’any 1900 la Unió Catalanista, un grup nacionalista català que aplegava tant a catalanistes conservadors com a republicans federals d’esquerres partidaris de l’autodeterminació, va patir una escissió degut a les diferents ideologies i sobre tot<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les diferents estratègies, ja que els republicans catalanistes esquerrans dins d’UC, liderats per Valentí Almirall, havien agafat una línia de més desobedient envers al govern central i la monarquia, mentre els més conservadors de centre-dreta eren més partidaris del pacte, el que és coneixeria com “el peix al cove”. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El sector conservador liderat principalment Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch, entre altres, inclosos sectors ex-carlins, van abandonar UC i van fundar La Lliga Regionalista de Catalunya el 1901, amb Bartomeu Robert com a primer president del partit, de caràcter autonomista i inicialment en un centre polític bàsicament de caràcter dretà, però també amb alguns elements de centre esquerra moderada. Llavors el sector sobiranista més esquerrà va quedar com l´únic grup dins de Unió Catalanista, liderats fins aquells moments per l’històric Valentí Almirall, que havia set un dels capdavanters de més d’una revolta federal dels republicans esquerrans en que s’havia proclamat l’efímer Estat Català entre 1968 i 1974. Valentí Almirall però, que moriria pocs anys després el 1904 ja bastant gran, amb una salut dèbil i una mica decebut de tot, ja havia abandonat l’activitat política a principis del segle XX.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El 1903 el doctor Domènec Martí i Julià, de tendència esquerrana i que s’autodefinia com a socialista, era escollit president d’Unió Catalanista (UC), la qual es va convertir en el primer germen de l’independentisme d’esquerres modern, destacant entre els seus militants Eugeni Xammar. Aquell 1903 apareix la revista “La Tralla”, que representava el pensament d’Unió Catalanista.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSwF4T4mquDXGvYDzCuOkLyh08M1gmoVLcFsD7DmZLWlBewyAZCVQObGEO6SPsMU7MrjLawoNRudNsarbRPYp6gpe2hHdsbmtCzA-YMVmjTpMaO3Lj-VbQbWxj90TqjdK27wf6bUtKrIw/s1600/MARTI+I+JULI%25C3%2580.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="304" data-original-width="196" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSwF4T4mquDXGvYDzCuOkLyh08M1gmoVLcFsD7DmZLWlBewyAZCVQObGEO6SPsMU7MrjLawoNRudNsarbRPYp6gpe2hHdsbmtCzA-YMVmjTpMaO3Lj-VbQbWxj90TqjdK27wf6bUtKrIw/s1600/MARTI+I+JULI%25C3%2580.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;"><span style="font-size: small;">President d'Unió Catalanista el 1903</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El 1903 des de Madrid, Nicolàs Salmeron, líder del partit Fusión Republicana, que a Catalunya estava liderat per Josep Roca i Roca, promou la fundació del partit Unió Republicana (UR), que pretenia ser una unió de tots els partits republicans federals per presentar-se junts i tenir més força en les eleccions. El partit de Salmeron, Fusión Republicana, va ser el principal nucli de Unió Republicana (UR) i al que si van afegir alguns elements de l’històric Partit Republicà Demòcrata Federal (PRDF), conegut com el Partit Federal, i del Partido Republicano Progresista (PRP), entre altres petits grups. No obstant això, la majoria de la secció catalana del PRDF, liderats per Josep Maria Vallès i Ribot, no s’hi van voler integrar, ja que aquest volia promoure i liderar un moviment republicà catalanista no sucursalista, encara que van anunciar que farien pactes electorals amb UR, quedant el PRDF a Catalunya pràcticament com un partit d’àmbit català.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El líder de Partido Republicano Progresista (PRP), José Mari Ezquerdo, tampoc va voler unir-se a UR, en aquest cas perquè el trobava massa autonomista i federalista. No obstant això, Alejandro Lerroux, un dels caps d’aquest partit a Catalunya i cada cop amb més influència en el moviment obrer català, pel seu llenguatge radical, populista i demagògic, si es va unir a UR i fent-se passar una mica per federalista i autonomista, va pactar amb Salmeron que ell seria el cap de la secció obrera de Unió Republicana (UR) a Catalunya. Allí va néixer el “lerrouxisme”, la demagògia populista obrerista, que esdevindria cada cop més espanyolista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Davant el creixent populisme pseudo obrerista i espanyolista de Lerroux, Unió Republicana (UR) a Catalunya es va anar dividint progressivament en dos sectors, un més espanyolista liderat per Lerroux i un sector més catalanista liderat per Josep Roca i Roca, en el qual també hi començaren a destacar els joves advocats Francesc Layret i Lluís Companys.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsBNyq_CHQm2i9xwDX81EGYf6YFZbYCbi-NvS3AiWmN1wQvMTrLgySOgweA3p4hK-O0OtladXE6k4LtVOOGOStHhHDu_2bIjg6tydY4MfN9B_W3WtdO1r1U_gDGgj1ly5wUc4GlTTQFII/s1600/LAYRET+COMP.+PWP.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="295" data-original-width="475" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsBNyq_CHQm2i9xwDX81EGYf6YFZbYCbi-NvS3AiWmN1wQvMTrLgySOgweA3p4hK-O0OtladXE6k4LtVOOGOStHhHDu_2bIjg6tydY4MfN9B_W3WtdO1r1U_gDGgj1ly5wUc4GlTTQFII/s1600/LAYRET+COMP.+PWP.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Unió Catalanista (UC) no es va unir a aquella Unió Republicana (UR) pel seu caràcter sucursalista i, malgrat que UR era autonomista amb molts elements federalistes a dins, eren lluny del creixent independentisme que es promocionava dins d’UC. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">PRIMER ESCLAT IMPORTANT DE VIOLÈNCIA A CATALUNYA DEL SEGLE XX</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">El primer esclat greu de violència a Catalunya al segle XX va ser durant la vaga convocada pels sindicats catalans el febrer de 1902, que inicialment va començar en el sector del metall però que va esdevenir una vaga general. El moviment obrer i sindicalista català, amb un alt component d’anarcosindicalistes, però també de republicans d’esquerres i socialistes, estava bastant desmantellat després de la forta repressió de 1896-97, en que a part de milers de detencions van haver-hi 5 execucions d’anarquistes pel “Procés de Montjuïc”. Aquell va ser el seu ressorgiment i aquella vaga acabà amb forts enfrontaments i tirotejos entre els sindicalistes i la policia acompanyada de l’exèrcit pels carrers amb un alt nombre de morts. Va tornar una altra repressió brutal i això portà a que tornessin a sorgir alguns grups anarquistes d’acció armada. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBva-xWvBbssc89E7raT9XPmoZ8ji-HGqd5g_-C0_g0awSY9nFJiB_SDc7JQyHKWwlRFVFUBayRf_LHvuws7brXg-fRM_lt-IeUtUiGQHpkwxbw1I5cD4CI2bgqcLxePDiPIhQw01Iyck/s1600/3+VAGA+GENERAL+1902+OBRERS.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="297" data-original-width="681" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBva-xWvBbssc89E7raT9XPmoZ8ji-HGqd5g_-C0_g0awSY9nFJiB_SDc7JQyHKWwlRFVFUBayRf_LHvuws7brXg-fRM_lt-IeUtUiGQHpkwxbw1I5cD4CI2bgqcLxePDiPIhQw01Iyck/s1600/3+VAGA+GENERAL+1902+OBRERS.jpg" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">CREACIÓ DE “LA REIXA”, GRUP D’AUTODEFENSA INDEPENDENTISTA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El mateix 1903 es va integrar a Unió Catalanista (UC) l’anomenat Aplec Catalanista, que inicialment era una associació en la que hi estaven integrats diversos grups juvenils radicals independentistes o per l’autodeterminació presidida per Josep Serrat. Dins de l’Aplec Catalanista integrat a UC, va sorgir el mateix 1903 un grup anomenat “La Reixa”, que pretenia ser un grup d’autodefensa en contra de possibles atacs dels ultraespanyolistes. “La Reixa” però, no era un grup armat, sinó que en principi era un grup d’autodefensa de carrer i que va començar a fer-se veure l’11 de setembre de 1904 fent guàrdia per protegir els rams de flors que es dipositaven a l’estàtua de Rafael Casanovas, ja que altres anys havien set retirades o cremades per grups espanyolistes. En aquella ocasió però, ningú les va retirar, possiblement per la seva presència, encara que aquell dia els de “La Reixa” no van haver d’actuar encara.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_59oSmBuFR_eFFOanyIiuY4GFkBzqKtTbYtFzRxDpGWWhiaQpIZSlCoEEw5ypqZJp6kjCo3VINX3VV8XoAG-SG-DxvhNsgAEgQn_01ebMaVD5n5QDWQCl4XNleh31dhk9EZAYVR86-2w/s1600/BANDERA+UC+3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="349" data-original-width="489" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_59oSmBuFR_eFFOanyIiuY4GFkBzqKtTbYtFzRxDpGWWhiaQpIZSlCoEEw5ypqZJp6kjCo3VINX3VV8XoAG-SG-DxvhNsgAEgQn_01ebMaVD5n5QDWQCl4XNleh31dhk9EZAYVR86-2w/s1600/BANDERA+UC+3.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">ESCISSIÓ DE CARÀCTER ESQUERRÀ I NACIONALISTA A LA LLIGA REGIONALISTA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El mateix 1904, uns militants de la Lliga Regionalista de Catalunya encapçalats per Jaume Carner, Joaquim Lluhí i Santiago Gubern, amb tendències més esquerranes dins del partit, se’n van escindir aquell 1904 per la seva deriva cada cop més dretana i d’un regionalisme cada cop més pactista i submís a la monarquia espanyola del partit, creant el grup “El Poble Català” i un diari amb el mateix nom. Dos anys després els membres d'aquest grup fundarien el partit "Centre Nacionalista Republicà", com veurem més endavant.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiRVkJS_-6dOEv-3RBvL8P-uCztqFj1PqJ4mLgDp__hm6rrRUUHS-K-Rc5OPFKjia7yyf2AoTczfjUt8aiaOLHXSFLoOcnIJnxGviX1rVGawZNlm0OYEDFG7Qdyg2YuXk9YuOXsQrwUzk/s1600/POBLE+CATALA+FUND+GRAN.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="317" data-original-width="581" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiRVkJS_-6dOEv-3RBvL8P-uCztqFj1PqJ4mLgDp__hm6rrRUUHS-K-Rc5OPFKjia7yyf2AoTczfjUt8aiaOLHXSFLoOcnIJnxGviX1rVGawZNlm0OYEDFG7Qdyg2YuXk9YuOXsQrwUzk/s1600/POBLE+CATALA+FUND+GRAN.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Al grup de “El Poble Català” s’hi van afegir altres personatges de tendència més obrerista i sobiranista com Pere Corominas i Montanya, un històric republicà d’esquerres que havia col·laborat amb el moviment anarquista a finals del segle XIX, havent passat un any a la presó a conseqüència del famós “Procés de Montjuïc” que acabà amb l’afusellament de 5 anarquistes el 1897. També s’afegí al projecte Antoni Rovira i Virgili, un republicà sobiranista d’esquerres. Aquests dos polítics ajudaren a donar un caire més esquerrà al grup de “El Poble Català”.</span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinFIGlVw5Th9DOtC9lmvjDZ1ibsU5ICasRFZrdiLtwSSlwGEnR0k8FLppShmdISFj0xjdk2To3GwKXPrbrOiS4EJbEFN4jVyHKZT9FgOeygby1roWf-856TElqlYJGMfHaDo-zGe-DpR0/s1600/ROVIRA+I+COROMINAS.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="274" data-original-width="457" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinFIGlVw5Th9DOtC9lmvjDZ1ibsU5ICasRFZrdiLtwSSlwGEnR0k8FLppShmdISFj0xjdk2To3GwKXPrbrOiS4EJbEFN4jVyHKZT9FgOeygby1roWf-856TElqlYJGMfHaDo-zGe-DpR0/s1600/ROVIRA+I+COROMINAS.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;"><div style="text-align: left;">
<span style="font-size: large;"> Dos importnats incorporacions al grup</span><br />
<span style="font-size: large;"> de "El Poble Català" el 1904</span></div>
<span style="font-size: large;"></span><br />
<span style="font-size: large;"></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Encara que les diferències dins de la Lliga Regionalista ja venien d’abans, la guspira que va accelerar l’escissió va ser la visita del rei Alfons XIII a Barcelona l’abril de 1904. Tots els partits catalanistes i republicans havien acordat un boicot a rei. Però Francesc Cambó, líder la Lliga, va anar a parlar amb el rei, encara fos per expressar-li alguns greuges que patia Catalunya. Allò es va considerar una traïció de la Lliga al boicot al rei.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Durant aquella visita del rei a Barcelona es va produir un atemptat contra el president del govern espanyol, el conservador Antonio Maura, quan l’anarquista català Joan Miquel Artal el va apunyalar mentre anava amb el seu cotxe en la comitiva que acompanyava al rei. Miquel Artal va ser detingut immediatament i Antonio Maura sols va patir una ferida de punyal al braç quan es va intentar protegir de l’atac.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRm2wlv3z10xKBH9SfSBg-cPSUkHst5slN_rVSy3MS8haIF6SIOi6e9ju6lU8AITwXUWrAHMeuykFeuv22Gym2mFXtOrOYqdd8ZBhyIfcq2oIs24QRGGxHdqwMVClEJgsXpL1s38F-YXc/s1600/8+ARTAL.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="403" data-original-width="319" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRm2wlv3z10xKBH9SfSBg-cPSUkHst5slN_rVSy3MS8haIF6SIOi6e9ju6lU8AITwXUWrAHMeuykFeuv22Gym2mFXtOrOYqdd8ZBhyIfcq2oIs24QRGGxHdqwMVClEJgsXpL1s38F-YXc/s320/8+ARTAL.jpg" width="252" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">En aquells moments hi havia una espècie de competència entre el que quedava del PRDF a Catalunya, el grup del “Poble Català” i Unió Catalanista (UC), per liderar l’autèntic republicanisme sobiranista no sucursalista i d’esquerres a Catalunya, i encara que els del “Poble Català” van anar augmentant el seu llenguatge nacionalista superant als del PRDF, els d’UC eren els que es mostraven cada cop més com a independentistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">ELS FETS DEL CU-CUT!, SOLIDARITAT CATALANA I EL LERROUXISME<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El 25 de novembre de 1905 uns 300 militars dirigits per oficials, de manera unilateral assalten i cremen la redacció de la revista satírica el Cu-cut!, propera a la Lliga Regionalista, per un acudit en que es mofava de les poques o nul·les victòries de l’exèrcit espanyol. També assaltaren les redaccions de “El Patufet” i de la “Veu de Catalunya”, sent aquesta última publicació l’òrgan de la Lliga Regionalista.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt5r04UhBtGbHBbN2ka_8725UpdsmwZeEyNnRxHpLFnXxeeYj19UnU-e4-prQ3xGQ73-DRa2EmJe1_V9YlNq0RZYnGyNigB4FUK6_Q_j3mpkOQpJzXvkAiFgwvH7iN1gkaGz_TyE05w6s/s1600/17+MOBLES+DEL+CU-CUT+CREMANT.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="490" data-original-width="612" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt5r04UhBtGbHBbN2ka_8725UpdsmwZeEyNnRxHpLFnXxeeYj19UnU-e4-prQ3xGQ73-DRa2EmJe1_V9YlNq0RZYnGyNigB4FUK6_Q_j3mpkOQpJzXvkAiFgwvH7iN1gkaGz_TyE05w6s/s400/17+MOBLES+DEL+CU-CUT+CREMANT.jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El govern espanyol va entrar en crisi per l’afer de “Els fets del Cu-cut” i va dimitir el president del govern Eugenio Montero Ríos, del Partit Liberal dinàstic, el qual no estava d’acord amb l’acció d’aquells militars, sent substituït en la presidència del govern pel també liberal Segismundo Moret, que en lloc de castigar als militars, pressionats per ells, va elaborar la Llei de Jurisdiccions que no sols no els castigava sinó que decretava penes de presó per a qui ofengués a l’exèrcit des de la premsa, cosa que donava total impunitat als militars a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Malgrat que l’atac havia set dirigit majoritàriament contra locals de publicacions afins a La Lliga Regionalista, el pla del govern d’elaborar la Llei de Jurisdiccions que donava total impunitat als militars a Catalunya, va rebre el rebuig actiu tant dels republicans d’esquerres com dels mateixos anarcosindicalistes, produïnt-se nombroses manifestacions de protesta. Per aquest motiu totes les forces catalanistes es van unir en una coalició electoral formada el 1906 anomenada “Solidaritat Catalana”, per agafar força contra la impunitat dels militars a Catalunya, contra la Llei de Jurisdiccions i amb l’autonomia com a punt en comú, malgrat les seves diferències ideològiques i de proposta de model nacional per Catalunya.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik33TacE5G2EygsYv-S56DTLX5IsIvRELtV1KIOvRwN6sZjWA9nU6Uk3ZpQ-vuyVNO24or_8odqm9lSt2mYSQi7TOqIr-94p5vP8-h7IH0i3HR60HgE5ua6iCZKxGttieEJ3bUZh5INA8/s1600/19+PROTESTES+PER+L%2527ATAC+AL+CU-CUT+-+copia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="409" data-original-width="652" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik33TacE5G2EygsYv-S56DTLX5IsIvRELtV1KIOvRwN6sZjWA9nU6Uk3ZpQ-vuyVNO24or_8odqm9lSt2mYSQi7TOqIr-94p5vP8-h7IH0i3HR60HgE5ua6iCZKxGttieEJ3bUZh5INA8/s1600/19+PROTESTES+PER+L%2527ATAC+AL+CU-CUT+-+copia.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">A “Solidaritat Catalana” s’hi van integrar els conservadors de la Lliga Regionalista, els foralistes ultracatòlics carlins, liderats per Miquel Junyent, i els republicans catalanistes de diverses tendències (PRDF i Unió Republicana) i la pràcticament independentista Unió Catalanista. Un tinent coronel de l’exèrcit anomenat Francesc Macià va abandonar l’exèrcit per unir-se a “Solidaritat Catalana” i en aquella ocasió s’hi va introduir anant a les llistes de La Lliga Regionalista però com a independent. Com se sap anys després Macià seria el líder de l’independentisme d’esquerres modern.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El grup de “El Poble Català”, format per elements de tendència més esquerrana i sobiranista escindits de la Lliga Regionalista el 1904, amb la incorporació de nous personatges com abans s’ha esmentat, van fundar el seu propi partit el 1906 anomenat Centre Nacionalista Republicà (CNR), per afegir-se a “Solidaritat Catalana”.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Per altra banda el sector espanyolista d’Unió Republicana, liderat a Catalunya per l’andalús Alejandro Lerroux, es va separar del partit aquell 1906 per no voler integrar-se en una coalició catalanista, formant un grup electoral anomenat “Republicanos Independientes”, amb un llenguatge demagògic, populista i anticatalanista, impregnat d’un fals obrerisme ultra espanyolista i afí als militars espanyols, que s’havia ja consolidat com fenomen històric conegut com “lerrouxisme”. De fet Lerroux havia escrit diversos articles en diaris en que defensava totalment l’actuació dels militars en els “Fets del Cu-cut! amb grans exclamacions a favor de l’exèrcit espanyol i el patriotisme espanyol, cosa que ja donava grans pistes de cap a on anava el seu populisme republicà. La Unió Republicana més catalanista va quedar liderada a Catalunya per Josep Roca i Roca i a Madrid per Nicolàs Salmeron, andalús també i favorable a la coalició “Solidaritat Catalana”. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpLu-NQDchAaq9ADQphOVCfWbZhj9IiXdSZ8f__LJPUo7OF23vZYXWL13qyoIyUVumAlHVEJoaHMpX9hhAF3Dc7MA28KxXL3ZabYYcy3pJi2gv2J1zq4x1kOZ3sEuXc1VNd43HCXjPido/s1600/Candidats+SO+1906.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="412" data-original-width="439" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpLu-NQDchAaq9ADQphOVCfWbZhj9IiXdSZ8f__LJPUo7OF23vZYXWL13qyoIyUVumAlHVEJoaHMpX9hhAF3Dc7MA28KxXL3ZabYYcy3pJi2gv2J1zq4x1kOZ3sEuXc1VNd43HCXjPido/s1600/Candidats+SO+1906.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">RESORGIMENT DE LA VIOLÈNCIA ARMADA A CATALUNYA, PERÒ NO DE CARÀCTER INDEPENDENTISTA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">En aquells moments en la societat catalana hi havia una latent violència hereva de les revoltes republicanes del segle XIX, de les guerres carlines i de les combatives lluites obreres liderades majoritàriament pels anarcosindicalistes. Malgrat tot, el republicanisme catalanista i federalista havia perdut a principis del segle XX la combativitat i la seva influència en el moviment obrer i s’allunyaven de les revoltes, amb uns líders majoritàriament procedents de la petita burgesia. No obstant això, amb l’arribada del populista Alejandro Lerroux a Catalunya el 1901, promoguts per aquest, sorgiren sobre tot a partir de 1903 alguns grups republicans armats de caràcter violent a Catalunya que usaven la pistola i promovien baralles al carrer. El populisme pseudo obrerista de Lerroux, amb un llenguatge radical, va atraure a principis del segle XX a un bon nombre d’obrers catalans. Però finalment les accions dels seguidors de Lerroux, anaven més contra els catalanistes, primer els conservadors i després contra tots, de dretes o esquerres, més que contra els monàrquics, derivant en un republicanisme ultra espanyolista que a la vegada agradava a molts polítics monàrquics, ja que amb la seva poca influència que tenien a Catalunya, l’ultra espanyolisme de Lerroux, malgrat que republicà, era pràcticament l’únic que tenia força a Catalunya. Molt aviat alguns caps dels partits monàrquics, Segismundo Moret del partit Liberal i Eduardo Dato del Partit Conservador, van començar a finançar a Lerroux sota mà perquè seguís amb la seva demagògia pseudo obrerista i ultra espanyolista a Catalunya. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Per altra banda el moviment obrer i sindicalista català, que ha havia protagonitzat una sagnant vaga el febrer de 1902, havia patit molta repressió i es tornava a radicalitzar, sent alguns dels seus grups d’acció, majoritàriament el sector anarquista, els que protagonitzaven un més alt nivell de lluita violenta a Catalunya amb alguns atemptats amb bomba i alguns tirotejos amb la polícia i la guàrdia civil.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmZVSpSfLmqkPlh1E753rfepshsZKdz32mmDmWY7tQHnDM3_PyQ_vDCZF4slfqKMk9eZgpWWKJSZKc1oZsz_npuZ5-K2JFazI9-MVPvkHghruCBbQEaIGgKbp4WCtIhvJq7Qewt41Qmxo/s1600/BOMBA+1904.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="375" data-original-width="542" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmZVSpSfLmqkPlh1E753rfepshsZKdz32mmDmWY7tQHnDM3_PyQ_vDCZF4slfqKMk9eZgpWWKJSZKc1oZsz_npuZ5-K2JFazI9-MVPvkHghruCBbQEaIGgKbp4WCtIhvJq7Qewt41Qmxo/s1600/BOMBA+1904.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Els carlins catalans, que havien protagonitzat diverses guerres i guerrilles durant tot el segle XIX, sobre tot en el camp català, havien perdut molta força en militants a principis del segle XX, però els pocs que quedaven mantenien el seu caràcter tradicional ultraviolent i era freqüent que participessin en tirotejos. Els carlins catalans en aquella època, malgrat que defenien el retorn dels furs catalans arrabassats el 1714, eren foralistes ultracatòlics i monàrquics, però no independentistes i estaven en contra tant dels partits dinàstics seguidors d’Alfons XIII, com dels lerrouxistes, els republicans en general o els anarquistes. Vaja pràcticament contra tothom, sols es van acostar bastant a la Lliga Regionalista de Catalunya, ja que compartien un cert catalanisme conservador, encara que cadascú amb els seus matisos diferents, o sigui, autonomisme vers a foralisme. Encara que el 1906 van compartir els mínims amb els altres partits catalanistes de demanda de més autonomia quan van participar en la coalició electoral “Solidaritat Catalana”</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">En moltes ocasions La Lliga Regionalista de Catalunya, que caràcter dretà i burgès, mancada de grups d’autodefensa, contractaven a elements carlins armats per protegir-los, sobre tot contra els seguidors de Lerroux, protagonitzant alguns tirotejos amb ells. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1CWCVyVETcNoluX1doNt7g0XTVG33Fwwc8wmPo0ZFQBcj26Pbfb-DVrXSYu3M9R_ia0NMAojmCrrs7i3ZVd0JZEcVOI3gOalWws42TQSyVpnY_xeIXuwUeCYVhe2QhgRcVMjz2I3AjbY/s1600/CARLINS+MOLINS+DE+REI+EL+1907.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="337" data-original-width="540" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1CWCVyVETcNoluX1doNt7g0XTVG33Fwwc8wmPo0ZFQBcj26Pbfb-DVrXSYu3M9R_ia0NMAojmCrrs7i3ZVd0JZEcVOI3gOalWws42TQSyVpnY_xeIXuwUeCYVhe2QhgRcVMjz2I3AjbY/s1600/CARLINS+MOLINS+DE+REI+EL+1907.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Aquests eren els grups principals que participaven en l’alt índex de violència a principis del segle XX a Catalunya, però els independentistes d’Unió Catalanista, malgrat que tenien el grup d’autodefensa “La Reixa”, no actuaven armats ni havien pegat encara un tret.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">La màxima expressió d’aquella violència que sorgia de Catalunya es va reflectir el 31 de maig de 1906, quan l’anarquista català Mateu Morral i Roca llença una potent bomba, que havia fabricat ell mateix, des d’un cinquè pis d’un hostal contra la carrossa en la que hi anaven el rei Alfons XIII i la seva dona Victoria Eugenia de Battenberg, poques hores després del seu casament mentre eren aclamats per una multitud quan passaven per la calle Mayor de Madrid. La bomba va rebotar en un balcó i no va donar de ple en la carrossa reial, però va matar a 26 persones de cop, entre ells 14 militars que desfilaven davant de la carrossa, 2 policies, un polític dinàstic conservador i gent del públic que els aclamava, alguns d’ells membres de la noblesa. 6 ferits més van morir en les següents setmanes amb el que els morts van ser 32, a part de centenars de ferits. En el moment d’esclatar aquella bomba de Morral, estava sonant la “Marxa Reial!, l’actual himne d’Espanya, tocat per la banda de música militar que acompanyava a la carrossa reial, himne que va quedar interromput de cop amb la forta explosió. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS8H-ntu2ctIs5O8T1ubfDHfsVn_1v4hC6HtCFzTo_b9AroQnvIQZfAOe9psnPuj9UpRoN57-ch-LQmWDJv1UsPtlXiPB7bDUuupqNjm_N4KC0Nhu_pqmiQ2FADunfkN19t5Kb89654b4/s1600/MORRAL+1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="356" data-original-width="674" height="337" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS8H-ntu2ctIs5O8T1ubfDHfsVn_1v4hC6HtCFzTo_b9AroQnvIQZfAOe9psnPuj9UpRoN57-ch-LQmWDJv1UsPtlXiPB7bDUuupqNjm_N4KC0Nhu_pqmiQ2FADunfkN19t5Kb89654b4/s640/MORRAL+1.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Aquell atemptat, que va sorgir des de Catalunya, va ser l’atemptat que va causar més morts a l’Estat Espanyol de tot el segle XX. Però aquella violència de caire revolucionari que venia de Catalunya era de caire anarquista i no independentista, malgrat que Mateu Morral, que per cert, havia set fins llavors un dels que havien finançat i promocionat els grups d'acció anarquistes a Catalunya, havia publicat poc abans un escrit anomenat “Pensamientos Revolucionarios, catalanismo, Ley de Jurisdicciones,..., basat en unes entrevistes que havia fet a París al militar republicà exiliat Nicolas Estévanez, del qual discrepava molt, i en el que Morral, a part d’expressar que s’havia de fer quelcom contundent en contra de la Llei de Jurisdiccions, proposava que si el catalanisme avançava podria ser positiu fer una revolta independentista a Catalunya a la vegada que una revolta de camperols a Andalusia, ja que lluitant amb dos fronts allò podria ajudar a derrocar a la monarquia espanyola. Aquell document que va publicar es conserva i es pot consultar fàcilment, havent a més set citat en nombrosos llibres. A Catalunya doncs hi havia grups d’acció anarquistes, però des de l’independentisme no existia cap grup que usés la violència en aquell moments.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">CREIX L’ACTIVITAT DE “LA REIXA” I MANUEL PAGÈS SE’N FA MILITANT<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Unió Catalanista, a través del seu grup juvenil “Aplec Catalanista”, va convocar un míting al teatre Comtal de Barcelona el 8 de juliol de 1906, per protestar contra les polítiques repressives del govern espanyol contra el catalanisme i en especial per l’anunci del trasllat dels presidis de les colònies d’Àfrica al castell de Figueres. Els del grup “La Reixa”, que de fet havien sorgit de dins del mateix “Aplec Catalanista”, es feren càrrec del servei d’ordre. Al míting hi van acudir unes 5.000 persones i hi va parlar entre altres, el doctor Domènec Martí i Julià, el president d’Unió Catalanista (UC). De sobte, un grup d’ultraespanyolistes amb actitud violenta que s’havien infiltrat en el míting, van començar a cridar “Viva España”, “Por aquí no pasamos”. En aquells moments un grup organitzat del servei d’ordre de “La Reixa”, se’ls van tirar a sobre i els van expulsar de míting a cops.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Un grup de joves nacionalistes encapçalats per Manuel Pagès i Mercader, que presidia un grup anomenat “Joventut Autonomista”, que havien esdevingut independentistes radicals malgrat el nom del grup, es van integrar a finals de 1906 al Centre Nacionalista Republicà (CNR), on hi veien el possible nou partit republicà independentista d’esquerres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">De la mateixa manera que ho havien pensat els de la “Joventut Autonomista” de Manuel Pagès, els joves membres de l’Aplec Catalanista, integrats de manera autònoma en la Unió Catalanista i d’on havia sorgit el grup d’autodefensa “La Reixa”, van debatre si entrar al Centre Nacionalista Republicà (CNR), on també hi veien un futur gran partit nacionalista d’esquerres. Davant les discussions internes van decidir integrar-se momentàniament dins del CNR de manera autònoma i compartir doble militància amb la Unió Catalanista, pel que els de “La Reixa” ara també estaven integrats en el CNR. Com que la “Reixa” ara també estava dins del CNR, Manuel Pagès hi va entrar en contacte i s’hi va integrar a principis de 1907, agafant cada cop més protagonisme dins del grup en poc temps.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">TIROTEJOS ENTRE LERROUXISTES I DIVERSOS GRUPS DINS DE “SOLIDARITAT CATALANA”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El 1907 es va iniciar amb forts enfrontaments a trets entre lerrouxistes i membres de “Solidaritat Catalana” quan s’acostaven les eleccions generals, en que els lerrouxistes anaven per primer cop sols a les eleccions separats ja d’Unió Republicana, sota el nom de “Republicanos Independientes” i totes les forces catalanistes de dretes i d’esquerres es presentaven juntes en la coalició “Solidaritat Catalana”, sota el punt comú de l’autonomia de Catalunya i en contra de la Llei de Jurisdiccions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El 20 de gener de 1907 després d’un míting carlí a la plaça Monumental de Barcelona, a la sortida es van produir forts tirotejos i baralles entre carlins i lerrouxistes que va durar hores per tota la Gran Via amb nombrosos ferits de bala. Els carlins, ultracatòlics i foralistes, i els lerrouxistes anticlericals, populistes sense ideologia i ultraespanyolistes, els dos grups totalment predisposats a la violència, una barreja explosiva que va dur als enfrontaments en els que malgrat els nombrosos ferits de bala, navalles i cops, no va morir ningú de miracle aquell dia.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi99NUBGM9Q4fs-1_93tXWSPYzQtB19RmNc2R3A8qqFK1r6PArwPI7GK1dQCw9p8iaqgugW1WOZAo6cywqldd5kljLqroyUcgg6wY96DhCaB56MM7a04PyQYh1opoutIuxYmg339iJ1q70/s1600/1.+Baralls+carlins+i+lerrouxistes+pla%25C3%25A7a+Monumental.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="421" data-original-width="658" height="408" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi99NUBGM9Q4fs-1_93tXWSPYzQtB19RmNc2R3A8qqFK1r6PArwPI7GK1dQCw9p8iaqgugW1WOZAo6cywqldd5kljLqroyUcgg6wY96DhCaB56MM7a04PyQYh1opoutIuxYmg339iJ1q70/s640/1.+Baralls+carlins+i+lerrouxistes+pla%25C3%25A7a+Monumental.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El 7 d’abril de 1907 uns lerrouxistes intenten assaltar armats una reunió al centre de PDRF, conegut com el Partit Federal integrat a “Solidaritat Catalana”, del barri de Sant Martí de Provençals. Els republicans federals catalanistes, que ja s’havien posat en guàrdia davant les agressions dels lerrouxistes dels últims temps, ja havien formant grups d’autodefensa armats i aquests van disparar contra els lerrouxistes que volien assaltar el seu centre, matant al lerrouxista Fulgencio Claveria i Serrat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El 18 d’abril de 1907, onze dies després de la mort de Claveria, uns lerrouxistes es van voler venjar disparant contra el carruatge a cavalls a on hi anaven alguns dels caps de Solidaritat Catalana, Francesc Cambó de la Lliga, Nicolás Salmerón d'UR, Josep Mª Vallès i Ribot del PRDF i Pere Corominas del CNR, al barri d’Hostafrancs de Barcelona mentre anaven a assistir a un míting. Francesc Cambó va resultar ferit greu de bala a l’abdomen, encara que és recuperà de la ferida.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8lIGnQBB3iMuHhRM1xtymIzlFsyFK7JJ1r3gZAiNNtkf7GLWEoPB-P25KMv8dtm9yVufvKfjrEWeOHDmSX21C4zx1D-J-3mCsmuXCIXEjOrhxvQaWOlsa5OissoTfntTfoLpB0WMo5O0/s1600/4+Cotxe+atemptat+contra+Camb%25C3%25B3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="472" data-original-width="582" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8lIGnQBB3iMuHhRM1xtymIzlFsyFK7JJ1r3gZAiNNtkf7GLWEoPB-P25KMv8dtm9yVufvKfjrEWeOHDmSX21C4zx1D-J-3mCsmuXCIXEjOrhxvQaWOlsa5OissoTfntTfoLpB0WMo5O0/s1600/4+Cotxe+atemptat+contra+Camb%25C3%25B3.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El 21 d’abril de 1907, just el mateix dia de les eleccions, un grup de lerrouxistes encapçalats per Francesc Solà, van atacar armats un col·legi electoral al barri de la Ribera on hi havia concentrats un grup de republicans catalanistes, els quals van respondre també a trets. Es va produir un fort tiroteig i diversos lerrouxistes van resultar ferits de bala, però la policia municipal va intervenir també a trets i va matar al republicà catalanista Pere Llobera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Tant els republicans federals catalanistes, encara que només per autodefensa, com els carlins i els anarcosindicalistes catalans, ja estaven armats i responien a trets als lerrouxistes o als monàrquics radicals o a la policia i l’exèrcit si calia. <o:p></o:p></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18.6667px;">Els minoritaris independentistes radicals però, seguien amb el grup d’autodefensa de baralles “La Reixa”, però encara no havien pegat un tret.</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18.6667px;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Cal mencionar que els lerrouxistes, malgrat que el seu cap, Lerroux, promocionava un llenguatge populista i ultra espanyolista, majoritàriament les seves bases al carrer que protagonitzaven accions violentes eren formades majoritàriament per obrers catalans de soca rel, molts entabanats pel llenguatge radical “pseudo obrerista” de Lerroux i decebuts de que l’alta burgesia fos la que en aquells moments capitalitzava mediàticament el catalanisme, mentre els catalanistes republicans d’esquerres en aquells moments tenien una actitud petit burgesa i s’havien allunyat bastant del carrer, malgrat donar suport moral als obrers. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPFy0fVjltsm396qFRlIJncmx4Yx4jcUd01WhXAAx2qR8donRRDD7umyor115WUXU57e5AmYq8dLzF47pqaN57ouCmRs25o0xLWYU_cUOkzBLtnLL0eFNIk9aKIE9orh7FxTdJX-Jli-c/s1600/LERROUX+MER.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="472" data-original-width="655" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPFy0fVjltsm396qFRlIJncmx4Yx4jcUd01WhXAAx2qR8donRRDD7umyor115WUXU57e5AmYq8dLzF47pqaN57ouCmRs25o0xLWYU_cUOkzBLtnLL0eFNIk9aKIE9orh7FxTdJX-Jli-c/s1600/LERROUX+MER.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Cal ressaltar que en aquelles eleccions generals del 21 d’abril de 1907, “Solidaritat Catalana” (SC) va escombrar als lerrouxistes i als monàrquics aconseguint 41 dels 44 diputats per Catalunya. Malgrat que SC estava unida bàsicament per l’autonomia, a Madrid ho van interpretar com que el fantasma del separatisme era a prop. En aquells moments els partits monàrquics que s’alternaven de manera caciquista el poder central, amb poca força a Catalunya, només els quedava el populisme republicà ultraespanyolista de Lerroux a Catalunya, pel que sota ma li donaven suport econòmic i una escandalosa permissivitat judicial vers als seus atacs violents.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkQbGCS2o849NNnluBS6J6bqhdsJn8oXj1n_OtXtC4OdjgREoc-fqNST7J-RdrjMMD0ZkHf_yVovu8daGY8AYVcFtIRjsbOxmW0SuLejM2TruOt8RNfcW8h5gv_fI3eR25d5F9p5lm5H0/s1600/ROCA+CAMBO+JUNYENT.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="482" data-original-width="577" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkQbGCS2o849NNnluBS6J6bqhdsJn8oXj1n_OtXtC4OdjgREoc-fqNST7J-RdrjMMD0ZkHf_yVovu8daGY8AYVcFtIRjsbOxmW0SuLejM2TruOt8RNfcW8h5gv_fI3eR25d5F9p5lm5H0/s1600/ROCA+CAMBO+JUNYENT.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">MANUEL PAGÈS IMPULSA LA PRIMERA LLUITA ARMADA INDEPENDENTISTA DEL SEGLE EN EL VIATGE A VALÈNCIA EL 1907<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El maig d’aquell 1907 la situació de la defensa armada va fer un gir històric per l’independentisme català, ja que van començar per primer cop al segle a usar les armes de foc, introduïdes a “La Reixa” per Manuel Pagès.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">A principis de juny de 1907, diversos diputats de “Solidaritat Catalana”, la guanyadora a Catalunya de les eleccions d’abril d’aquell any, que com ja s’ha dit abans estava formada des de catalanistes conservadors, carlins, republicans federals, nacionalistes d’esquerres i independentistes, tenien previst anar a València a fer alguns mítings juntament amb membres de la formació “València Nova”, per assistir en l’anomenada Assemblea Valencianista, que pretenia crear una espècia de “Solidaritat Catalana” a la valenciana. Havien quedat amb la gent de “València Nova” que els esperarien i acompanyarien per diversos llocs del País Valencià en els mítings conjunts.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Dins de “València Nova” s’hi integraven principalment republicans valencians o membres de grups que volien intentar crear una formació similar a “Solidaritat Catalana” en el que es fes incís en l’agermanament entre el País Valencià i Catalunya i el sobiranisme en els països de parla catalana. Aquest grup, a l’igual que “Solidaritat Catalana”, no era un grup específicament o totalment independentista sinó una barreja de grups republicans federals i sobiranistes valencians, tant independentistes com no, que volien avançar en la sobirania valenciana i un agermanament amb el catalanisme.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Al País Valencià en aquells moments els republicans, a l’igual que a Catalunya, estaven dividits entre els espanyolistes i els sobiranistes. Els republicans espanyolistes de València estaven liderats per Vicente Blasco Ibáñez, que seria conegut com “el Lerroux de València”, ja que barrejava el seu populisme obrerista, buit de contingut i ideologia, amb l’ultraespanyolisme republicà. Evidentment Blasco Ibáñez i Lerroux eren amics i actuaven conjuntament i en plena sintonia. Els seguidors de Blasco Ibáñez a València eren coneguts com els “blasquistes” a l’igual que a Catalunya els seguidors de Lerroux eren coneguts com els “lerrouxistes”.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEFZIt6EctaK-VY3tDgm1IhoGMWtfhPJR1SG-WD4XH7K6EZ5c76kfR0AhcH5F2Z6mKxQUXgSCkD-gg8gmHTR6jzvkzVsWp7RqzqwN443Xq6UBSAI7LNydowYX4WGCfxsoIG2XHMiW6ipc/s1600/BLASCO+1907+Apg.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="414" data-original-width="418" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEFZIt6EctaK-VY3tDgm1IhoGMWtfhPJR1SG-WD4XH7K6EZ5c76kfR0AhcH5F2Z6mKxQUXgSCkD-gg8gmHTR6jzvkzVsWp7RqzqwN443Xq6UBSAI7LNydowYX4WGCfxsoIG2XHMiW6ipc/s1600/BLASCO+1907+Apg.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Per altra banda al País Valencià els republicans que volien agermanar-se amb el catalanisme i amb “Solidaritat Catalana” estaven liderats per Rodrigo Soriano, un republicà basc que residia a València. Els enfrontaments entre blasquistes i sorianistes (seguidors de Rodrigo Soriano) ja començaven a ser freqüents al País Valencià.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4IcbGnFHjTumcgmoiVNZpyTtF8Y8Bx72C2rUwKc28V5GUxX7ikpzt3k3Bs8aW4_w9B0ImH3B4J_6IG-INK9r2C2vD5DXE96iDbRR4lAvcrMfYqsAY0GqW5gmY2L1mHmV12B64q2stNbk/s1600/RODRIGO+S+1907.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="406" data-original-width="237" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4IcbGnFHjTumcgmoiVNZpyTtF8Y8Bx72C2rUwKc28V5GUxX7ikpzt3k3Bs8aW4_w9B0ImH3B4J_6IG-INK9r2C2vD5DXE96iDbRR4lAvcrMfYqsAY0GqW5gmY2L1mHmV12B64q2stNbk/s1600/RODRIGO+S+1907.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Un cop es va saber que “Solidaritat Catalana” tenia previst organitzar una expedició per anar a València a finals de juny de 1907 a fer alguns mítings amb els de “València Nova”, la premsa blasquista valenciana, com el diari “El Pueblo”, ja va començar a fer campanyes per anar a esperar als catalanistes que anirien a València i a invitar a la gent a agafar pistoles per atacar als “invasors” catalans. També en plena sintonia amb ells, la premsa lerrouxista de Barcelona, com el diari “El Progreso” que dirigia Lerroux, també van fer referència a que hi havia que evitar que els catalanistes “envaïssin” València, solidaritzant-se amb els seus amics blasquistes i demanant que els aturessin com sigui.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Paral·lelament a l’organització del viatge a València d’alguns parlamentaris i representants de “Solidaritat Catalana”, joves independentistes i sobiranistes radicals, principalment integrats en el grup d’autodefensa “La Reixa”, liderats ja per Manuel Pagès i Mercader, van organitzar una comitiva per acompanyar als parlamentaris i representants dels partits catalanistes a València, fent propaganda perquè la gent s’hi apuntés des del diari “El Poble Català”, l`òrgan del Centre Nacionalista Republicà (CNR), i des de la revista “La Metralla”, propera a Unió Catalanista (UC). En aquells moments l’òrgan de la Unió Catalanista ja no era “La Tralla”, que havia desaparegut a principis de 1907 per discrepàncies internes, però que pocs mesos després alguns dels seus redactors van fundar “La Metralla”, que era considerat el nou òrgan de la Unió Catalanista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Una gran part de l’expedició catalana organitzada des de “El Poble Català” i “La Metralla” van decidir anar-hi en un tren que va sortir de Barcelona amb Manuel Pagès al davant. Diversos catalanistes de les comarques del voltant de Tarragona i altres vinguts de les comarques de la zona de Lleida, i posteriorment d’algunes poblacions dins del País Valencià, s’anaven incorporant al tren a mida que es dirigia a València. Finalment uns 300 catalanistes van arribar en tren a l’estació de “El Cabañal” de València cap a les 8:45 h. del matí del 29 de juny d’aquell 1907, que era la primera parada a València abans d’arribar a l’estació central de la ciutat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">A l’estació de “El Cabañal” els esperaven per donar-los la benvinguda alguns republicans seguidors de Rodrigo Soriano i gent propera a “València Nova” en general. Allí la policia va aprofitar per escorcollar als catalanistes trobant-se amb la sorpresa de que els van trobar nombroses pistoles, unes 16 segons la premsa de l’època. A alguns els van detenir allí mateix per això. No obstant això, els membres de la “Reixa” que eren al tren van aconseguir amagar més pistoles que portaven sense que la policia la trobés, a més aprofitant la confusió en l’estació de “El Cabañal”, ja que nombrosos membres de “Valencia Nova” i seguidors de Rodrigo Soriano també van pujar al tren en aquella estació per acompanyar-los a aquells seguidors de “Solidaritat Catalana” i militants de “La Reixa” cap a l’estació del Nord de València, on hi van arribar pocs minuts després.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2t3vuuV9zgoBHsvF5Y4u6Q-kVysnrK_QsqPqb-rk4pUufC7xB2b1Y030k1tKkYJbWfxSZv34HQMUH2JsMUdZoVNSmI2tsUNNTZaG10kwO7RyILGzk4MeJ1jnXqR0gp3YWpi2Y5z_6Kig/s1600/EL+CABA%25C3%2591AL+1907.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="395" data-original-width="498" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2t3vuuV9zgoBHsvF5Y4u6Q-kVysnrK_QsqPqb-rk4pUufC7xB2b1Y030k1tKkYJbWfxSZv34HQMUH2JsMUdZoVNSmI2tsUNNTZaG10kwO7RyILGzk4MeJ1jnXqR0gp3YWpi2Y5z_6Kig/s1600/EL+CABA%25C3%2591AL+1907.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Aquí és on s’havia introduït la ma de Manuel Pagès i Mercader i que ja liderava “La Reixa”, ja que havia set Manuel Pagès el principal encarregat d’aconseguir i repartir totes aquelles pistoles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Els seguidors de “Solidaritat Catalana” i els membres de “La Reixa” van baixar del tren a l’estació del Nord, rebuts per alguns vocals de “València Nova”. En l’expedició catalana també hi havia representants de la premsa sobiranista i catalanista de “El Poble Català”, “La Metrallla” o “La Publicidat”, aquest últim l’òrgan a Catalunya d’Unió Republicana (UR). També hi havia Antoni Rovira i Virgili, un dels destacats líders del Centre Nacionalista Republicà (CNR). A l’estació de València per rebre als catalanistes també hi havia una petita representació dels afins al catalanisme de les Illes Balears, encapçalats per el regidor de Palma de Mallorca, Lluís Martí, que també era director de la revista “La Almundaina”. Aquests havien arribat en vaixell a València però fins llavors havien passat totalment desapercebuts, ja que ningú, a part dels més propers a ells a València, sabia que hi anaven.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Fora de l’estació del Nord de València, tal i com havia convocat el diari blasquista “El Pueblo”, era ple de blasquistes esperant als catalanistes fortament armats amb pistoles. L’expedició catalanista es va ajuntar amb els de “Valencia Nova” i van sortir de l’estació en semi manifestació escortats per la policia. Enseguida es va iniciar l’intercanvi de consignes i insults per part de membres dels dos grups, catalanistes i blasquistes, separats per un cordó policial. Uns cridaven “Visca Catalunya Lliure”, “Visca Catalunya”, “Visca València o “Visca Solidaritat Catalana”, mentre els blasquistes cridaven “Viva España” o “Viva el ejército espanyol”. Evidentment, que uns “republicans” suposadament obreristes o populistes, cridessin allò, tal i com feien els seus amics els lerrouxistes a Catalunya, no quadrava amb la idea d’un obrerisme internacionalista o un republicanisme d’esquerres. Evidentment allò era “el lerrouxisme” en estat pur, ultranacionalisme imperialista espanyol, fent “Vivas al ejército español”, disfressat de republicanisme populista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Seguint amb els fets de l’estació del Nord de València, mentre catalanistes i blasquistes s’intercanviaven crits, un blasquista va disparar un tret, que no va tocar a ningú i que va causar un reacció ràpida dels grups propers a “La Reixa” liderats per Manuel Pagès, els quals van respondre amb una càrrega que va trencar el cordó policial i s’inicià una espectacular baralla entre catalanistes o gent de “València Nova” contra els ultraesapanyolistes blasquistes, tant a cops de puny, cops de navalla i o amb garrots, produint-se els primers ferits de consideració pels dos bàndols.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTt-8gMuWDwh-jjcSgtJIs23pwdMN9u9TK2Y9fd3DmTYyRwF5g55EBpbHbOMdV28DlOXP-KifTCK33vEatgRO9tYvyppa8uOC9u2ghNhkliwbjRzHp9tbgGup08AivJCO9-STTTjfL_kU/s1600/XOCS+VAL+1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="445" data-original-width="462" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTt-8gMuWDwh-jjcSgtJIs23pwdMN9u9TK2Y9fd3DmTYyRwF5g55EBpbHbOMdV28DlOXP-KifTCK33vEatgRO9tYvyppa8uOC9u2ghNhkliwbjRzHp9tbgGup08AivJCO9-STTTjfL_kU/s1600/XOCS+VAL+1.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Malgrat les càrregues de la policia i la guàrdia civil per separar i dispersar als dos grups, aquests van quedar barrejats els uns amb els altres pels carrers adjacents, seguint les baralles entre elements dels dos bàndols. Allí es van començar produir tirotejos entre membres de “La Reixa”, que van sorprendre a tothom amb la gran quantitat de pistoles que tenien, i blasquistes.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIo5AtvCVMTVj0bzV0vece70mnVQRF_AVZuAKhHQPOE1glTLIlH0JLwSqnUn3_apqwXClcWIQoDjQ2_73k3cdZBTGleaNtFAq8lEnGF7v8CeHhNfwdcz6ePpN803LmWQahLQrqwcwuNLk/s1600/XOCS+VAL+2jpg.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="423" data-original-width="493" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIo5AtvCVMTVj0bzV0vece70mnVQRF_AVZuAKhHQPOE1glTLIlH0JLwSqnUn3_apqwXClcWIQoDjQ2_73k3cdZBTGleaNtFAq8lEnGF7v8CeHhNfwdcz6ePpN803LmWQahLQrqwcwuNLk/s1600/XOCS+VAL+2jpg.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Al menys un blasquista va resultar ferit de bala, segons informaven tots els diaris, i molts altres ferits de diversa consideració, encara que també hi havia informacions d'altres blasquistes ferits lleus de bala, que es van anar a curar pel seu compte i no ho van denunciar. La premsa blasquista pretenia amagar aquest fet,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ja que la premsa basquista, a l’igual que feia la lerrouxista a Catalunya, solia intentar amagar el màxim de ferits que patien en les seves files, ja que uns dels principis més importants tant del lerrouxisme com del blasquisme, era que ells “sempre havien de guanyar les baralles” i si perdien ho havien d’amagar el màxim possible. Malgrat tot però, inclús la premsa espanyolista, sobre tot la monàrquica, tant valenciana com d’arreu de l’estat, informava dels nombrosos ferits, tant del de bala com els de a cops o navalles que patiren els blasquistes, davant del desgrat d’aquests que aquest cop no ho van poder amagar del tot.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFOR8o1EvKKg4gc_j4XG_zD2xhaic6ggj1xFdWRwNSC4Fcf88r0RvxqKhMfSFp9MZor5F4XbP4zguexlKHPG32FoerlEZPMA6NvGiAgLH587Nq7oLIgIxeqKkYQ0P2mSyTHQJcDB0tbgw/s1600/LAS+PROVINCIAS+30-6-1907+FERIT+NOU+A.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="510" data-original-width="257" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFOR8o1EvKKg4gc_j4XG_zD2xhaic6ggj1xFdWRwNSC4Fcf88r0RvxqKhMfSFp9MZor5F4XbP4zguexlKHPG32FoerlEZPMA6NvGiAgLH587Nq7oLIgIxeqKkYQ0P2mSyTHQJcDB0tbgw/s640/LAS+PROVINCIAS+30-6-1907+FERIT+NOU+A.jpg" width="321" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDgbcoTFR4S-fajxdGR2EQAGVDr1i7rnaoq93wgdQeHhRWAO2U8vT8DQ9DOgmvpFtOMwRd6t3-w3CGQhk0di51g9IuN9OWg7zfH_krkRN1iACfUb7Pq5jEqPhIMpWAhWasixLZjFUFQUo/s1600/EL+POBLE+CATALA+GRAN.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="589" data-original-width="674" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDgbcoTFR4S-fajxdGR2EQAGVDr1i7rnaoq93wgdQeHhRWAO2U8vT8DQ9DOgmvpFtOMwRd6t3-w3CGQhk0di51g9IuN9OWg7zfH_krkRN1iACfUb7Pq5jEqPhIMpWAhWasixLZjFUFQUo/s1600/EL+POBLE+CATALA+GRAN.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Després d’aquell fet, en els dos dies que va durar la visita de la representació de “Solidaritat Catalana” a València i a altres llocs del País Valencià, fent algunes conferències, ja no es van produir més enfrontaments. El dia 1 de juliol de 1907, dos dies després d’arribar, l’expedició catalana va abandonar el País Valencià tornant a Catalunya sense cap més incident.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Evidentment aquell incident a València, malgrat els trets i el ferit o ferits de bala espanyolistes-blasquistes, va ser lleu comparat amb els forts tirotejos i incidents que els catalans de diverses tendències (anarquistes, carlins, republicans catalanistes, lerrouxistes) havien protagonitzat en els primers anys del segle XX a Catalunya, però va significar l’origen del primer grup armat independentista del segle XX, liderat per Manuel Pagès. És per això que alguns historiadors han considerat a Manuel Pagès, el fundador de la lluita armada estrictament independentista moderna. Però, com veurem més endavant, la història de Manuel Pagès i la lluita armada independentista es reprendria anys després amb ell com a principal protagonista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">CREACIÓ DE SOLIDARIAT OBRERA I ENFRONTAMENTS ENTRE LERROUXISTES I ANARCOSINDICALISTES<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">A partir de 1907 però, malgrat aquell primer tiroteig protagonitzat per independentistes, els esdeveniments van anar momentàniament per un altre cantó, quedant aquella “lluita armada” d’un dia independentista aturada momentàniament, tant per ser minoritaris com superats pels esdeveniments de l’època. El que va augmentar llavors va ser els enfrontaments entre els anarcosindicalistes catalans i lerrouxistes durant el 1907 i 1908. Lerroux, que ja havia fundat el seu diari a Barcelona “El Progreso”, pretenia dominar el sindicalisme a Catalunya, en aquells moments liderat majoritàriament pels anarcosindicalistes, encara que també amb elements socialistes i republicans esquerrans que ja havien anunciat que fundarien en poc temps el sindicat d’àmbit català, “Solidaritat Obrera”. Però Lerroux, acusat pels líders sindicals catalans com un farsant, que volia desviar al moviment sindicalista revolucionari i independent català cap al seu populisme espanyolista disfressat d’obrerisme, va ser rebutjat per aquests i molts elements lerrouxistes eren expulsats a cops dels seus mítings.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Lerroux va respondre intentant infamar als anarcosindicalistes catalans i des del seu diari “El Progreso”, va començar a atacar a un dels principals líders anarcosindicalistes catalans, un jove Salvador Seguí, al que van acusar des del seu diari de ser el promotor d’uns atemptats indiscriminats amb bomba i víctimes innocents que s’havien produït a Barcelona en els últims mesos amb nombrosos ferits i aguns morts. Això va passar després de que policia detingués a l’autor, Joan Rull i Queraltó, un ex anarquista que havia esdevingut un infiltrat i confident policial dins en el moviment anarquista, pagat pel governador civil de Barcelona. Joan Rull i la seva banda de mafiosos infiltrats, va organitzar aquells atemptats provocació per justificar el seu sou, ja que un nou governador civil va prescindir dels seus serveis, fins que finalment va ser detingut i es va descobrir tota la trama. Lerroux va acusar a Seguí des de “El Progreso” de ser amic de Joan Rull i treballar amb ell en els atemptats, aprofitant que se sabia que ambdós havien set companys de militància pocs anys abans i es coneixien. Evidentment era mentida que Seguí hagués participat en aquells fets, però Segui va ser detingut durant un dia i una nit fins que el jutge va descobrir que no hi tenia res a veure. Però aquell fet encara va posar més tant a Seguí com als anarcosindicalistes en contra de Lerroux. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">El mateix Salvador Seguí va irrompre amb uns companys seus en un míting lerrouxista al teatre Comtal de Barcelona l’’11 d’agost de 1907, assaltant l’escenari per denunciar les manipulacions i infàmies de Lerroux contra els anarcosindicalistes i el mateix Seguí. La irrupció de Seguí i els seus amics en el míting lerrouxista va acabar en una baralla i un tret que va matar al lerrouxista barceloní Jaume Soteras i Pellicer, tret realitzat per un anarquista que acompanyava a Seguí quan aquest era al terra sent apallissat per nombrosos lerrouxistes que se li havien tirat a sobre. Aquell anarquista va fugir entre la multitud i ningú va saber qui era ja que no va ser delatat ni per Seguí ni pels seus companys. En el judici els advocats de Seguí van basar la seva defensa dient que havia set un lerrouxista qui havia disparat matant a Soteras per error, encara que si es repassa el judici i els testimonis, aquest argument no s’aguantava per enlloc. Però com estava clar que Seguí no havia disparat sinó un company seu que ningú sabia qui era, no va ser condemnat per assassinat. Seguí va estar 9 mesos a la presó per aquell fet.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYO6eVSj8mFZ0dHYJKwwdLwuHTXV8u1P_yjZtxTSBmEFcwdfKA_9D46Vzf8xUkLuHRYyptkj2iQFmPu8N6epJXQXwtgdVWOl46QG3hUlf7XsAjxwSfGhe03edpWoovKFqS8K9RTsaJc_Y/s1600/MORT+DE+SOTERAS+1907.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="388" data-original-width="450" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYO6eVSj8mFZ0dHYJKwwdLwuHTXV8u1P_yjZtxTSBmEFcwdfKA_9D46Vzf8xUkLuHRYyptkj2iQFmPu8N6epJXQXwtgdVWOl46QG3hUlf7XsAjxwSfGhe03edpWoovKFqS8K9RTsaJc_Y/s1600/MORT+DE+SOTERAS+1907.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">MANUEL PAGÈS CONEIX A DANIEL CARDONA I SETGE POLICIAL A “LA REIXA”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">A finals de 1907 els membres de “La Reixa”, liderats per Manuel Pagès, entre els que també hi havia membres de l’Aplec Catalanista, grup que com s’ha comentat abans tenien doble militància en el Centre Nacionalista Republicà (CNR) i la Unió Catalanista (UC), van considerar que el (CNR) era nacionalista d’esquerres però ambigu amb la independència i van abandonar el CNR i es van integrar tots definitivament sols a Unió Catalanista (UC), als quals veien com més clarament favorables a la independència. Va ser quan Manuel Pagès es va integrar a Unió Catalanista (UC) aquell 1907 quan va conèixer a Daniel Cardona, que tenia 17 any i que ja era militant d’UC des de feia 2 anys. Es dos es feren amics allí i anys després impulsaren els grups de xoc independentistes, com veurem més endavant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El gener de 1908, la policia, que sospitava que el grup “La Reixa” tenia armes i ja eren en el seu punt de mira sobre tot des del l’incident de València i acusats de tenir contactes amb grups separatistes que els finançaven des de Cuba i París, detenen al secretari general de “La Reixa” Lluís Manau i a Lluís Viola i Vergés, un altre activista del grup. Després van escorcollar el local d’Unió Catalanista, dins del qual “La Reixa” hi tenia el seu despatx i habitació pròpia, encara que no els van trobar cap arma allí. Evidentment, ja previnguts, les tenien amagades en altres llocs. Unes setmanes després també és detingut Josep Soronelles, que era el president de “La Reixa”. Manuel Pagès, que en realitat havia set el promotor de l’inici de la lluita armada dins de “La Reixa”, encara que només es feu efectiva un dia, el de València, va fugir fora de l’estat al sentir-se perseguit, anant a Cuba i Mèxic per contactar amb els grups separatistes catalans instal·lats en aquells països. Al cap d’un temps però Manuel Pagès va tornar a Barcelona i es va integrar de ple a Unió Catalanista liderada per Domènec Martí i Julià, encara que en aquells moments havia deixat momentàniament la presidència del partit, i altres elements destacats com Eugeni Xammar o Carles Zanni.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieDzhg2dkqHYQG8Ya8MEkVTRzk4iofixL8p4Bvm_7gmc6j2bXHYZQRM_Uh51BOpXxwhsR_5xSGcSG30jSYc6QVjePyX3oQc4Vdpjr21it4wj8YZlfMYzxQt6ggoMXF4-fdGfpnydJhKgA/s1600/TRES+D%2527UC+GRANjpg.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="319" data-original-width="806" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieDzhg2dkqHYQG8Ya8MEkVTRzk4iofixL8p4Bvm_7gmc6j2bXHYZQRM_Uh51BOpXxwhsR_5xSGcSG30jSYc6QVjePyX3oQc4Vdpjr21it4wj8YZlfMYzxQt6ggoMXF4-fdGfpnydJhKgA/s640/TRES+D%2527UC+GRANjpg.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">DESAPAREIX “LA REIXA”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Dins d’Unió Catalanista, l’Associació Catalana de Beneficència (ACB) va passar a substituir “La Reixa”, que es va dissoldre, amb Vicenç Albert Ballester i Camps com a president, per fer no ja tasques d’autodefensa armada sinó per solidaritzar-se amb els presos, tant econòmicament, mediàticament, jurídicament com en suport a les seves famílies. Cal tenir en compte que a rel de la Llei de Jurisdiccions del 1906, els empresonaments tant per opinió per actes públics eren cada cop més freqüents. Manuel Pagès era un dels secretaris de l’ACB.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">REBUIG TOTAL ANARCOSINDICALISTA A LERROUX I LA SETMANA TRÀGICA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El 1908 Lerroux va crear des de Barcelona el seu propi partit, el Partido Radical Republicano (PRP), que tenia al diari barceloní “El Progreso”, com el seu principal òrgan. Lerroux, a part de seguir amb la seva propaganda ultra espanyolista disfressada de republicanisme pseudo obrerista, va fer un últim intent de dominar el sindicat i tornar a incrementar la infiltració d’elements lerrouxistes dins del sindicat “Solidaritat Obrera”, provocant més enfrontaments amb els anarcosindicalistes dins del sindicat que van acabar d’expulsar definitivament a tots els lerrouxistes que quedaven.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">L’influent pedagog anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de la famosa Escola Moderna i un dels que van donar suport des de la seva revista “La Huelga General” a la sagnant vaga de 1902, havia set inicialment amic de Lerroux quan aquest venia el seu populisme revolucionari que va atraure a molts, però el 1908 Ferrer i Guàrdia se’n va adonar de la falsedat del personatge Lerroux i es va posicionar totalment a favor de “Solidaritat Obrera” en la seva lluita en contra dels lerrouxistes, finançant inclús al sindicat. A partir d’aquí Ferrer i Guàrdia i Lerroux va esdevenir enemics.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">També el 1908, va ser l’any en que els partits dins de “Solidaritat Catalana” van començar a fer palesa les seves diferències, tant pel model nacional de Catalunya com per les diferències entre dretans i esquerrans. El Centre Nacionalista Republicà, des del seu diari “El Poble Català”, tenia ja fortes polèmiques en els seus articles amb el diari de La Lliga Regionalista “La Veu de Catalunya” per les seves polítiques dretanes i també el que consideraven poc fermes amb l’autodeterminació de Catalunya. De la mateixa manera des d’Unió Republicana també es criticava el dretanisme de La Lliga i els Carlins. Des d’Unió Catalanista també es criticava les polítiques dretanes i toves envers a la llibertat nacional de Catalunya de la Lliga. Dins d’Unió Catalanista però, hi havia una certa divisió, ja que alguns opinaven que no s’havia de trencar la unitat de “Solidaritat Catalana” per seguir amb la força unida del catalanisme i altres opinaven que ja no tenia sentit aquella unió de diferents ideologies i projectes nacionals. Dins d’Unió Catalanista però, va anar predominant la línia esquerrana i independentista radical i favorable a trencar la coalició “Solidaritat Catalana”. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">La Lliga Regionalista en aquells moments tenia la presidència de la diputació de Barcelona amb Enric Prat de la Riba com a president, que dins de la Lliga representava al sector més nacionalista, encara que també representava el seu dretanisme i les polítiques pactistes d’evitar enfrontaments amb el famós “peix al cove”, típic de la burgesia catalanista. Ja aquell 1908 va sorgir la corrent “Esquerra Catalana” que en poc temps es va convertir una coalició electoral catalanista d’esquerres que va trencar la unitat dins de “Solidaritat Catalana”.</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc1AABdOKkyLbExbXvGRRAhlcjQQNGufWrU1-SczkkfFEWwGkx6rIuc38-JGET5qLxKZdbmkbXe3R2QEPGrkFyhbMXxEI-9C2ho7kwjPz_Nc62T1nDUdKA_1RcqTg2eCB9xJbTKISP_Cg/s1600/21+MITING+ESQUERRA+CATALANA+GENER+1908.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="408" data-original-width="630" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc1AABdOKkyLbExbXvGRRAhlcjQQNGufWrU1-SczkkfFEWwGkx6rIuc38-JGET5qLxKZdbmkbXe3R2QEPGrkFyhbMXxEI-9C2ho7kwjPz_Nc62T1nDUdKA_1RcqTg2eCB9xJbTKISP_Cg/s1600/21+MITING+ESQUERRA+CATALANA+GENER+1908.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZMT-BYXL4ytlqrYHNeGdRd2aapD9-XIKBX5ZoA6J8SQBEqca-1oUEYiu5gZZhxPbHN240-PZ3bnTqoxmQkGkfJG_DzX0gfyiM1BLYLQggifVLHC54uJdUZbnSGCVAjwQi__mp7lXXMbk/s1600/PRAT+DIP.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="355" data-original-width="637" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZMT-BYXL4ytlqrYHNeGdRd2aapD9-XIKBX5ZoA6J8SQBEqca-1oUEYiu5gZZhxPbHN240-PZ3bnTqoxmQkGkfJG_DzX0gfyiM1BLYLQggifVLHC54uJdUZbnSGCVAjwQi__mp7lXXMbk/s1600/PRAT+DIP.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;"><span style="font-size: large;">Enric Prat de la Riba, a la dreta de la foto, president<br />de la Diputació de Barcelona el 1908 </span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">El 1908 i 1909 van ser uns anys en que es van incrementar els enfrontaments entre lerrouxistes i anarcosindicalistes a Catalunya, l’any de la de la Setmana Tràgica, amb 100 morts en tirotejos i 5 afusellats l’agost de 1909.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">La Setmana Tràgica va començar amb una vaga general a Catalunya el 26 de juliol de 1909 organitzada per “Solidaritat Obrera”, amb l’anarquista Josep Negre de secretari general, sindicat de majoria anarcosindicalista però també amb elements socialistes i republicans esquerrans. La vaga es va fer en contra del reclutament de treballadors catalans per la guerra del Marroc. El Centre Nacionalista Republicà (CNR) va ser l’únic partit que oficialment va donar suport a la vaga des del primer moment i el seu diari “El Poble Català”, d’acord amb els sindicalistes de “Solidaritat Obrera”, va ser l’únic diari que va publicar la convocatòria de la vaga. El Partido Radical Republicano (PRR) de Lerroux, enemistat amb els de “Solidaritat Obrera”, per les baralles que ja havien tingut, no va voler saber res de la convocatòria de la vaga, mentre Lerroux era en aquells moments a Argentina fent negocis, sobre tot de Parcs d’Atraccions, que l’enriquiren més. La vaga va provocar la intervenció de l’exèrcit als carrers de Barcelona i diverses poblacions catalanes i greus incidetns i tirotejos fins el 2 d'agost d'aquell 1909.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPRlznrMqYQDeK7xvrfOu1z_AN4gpQ4i0EFD28S8RDDYKDaqmVZpwnVdeDwqJzV3wDuHieBZ1-GTzHvV4iiwXnnzzPp1Xziz99PPbuVuRiAIpJPwuKmf1GbeH_ksvtxeKKHKCZuf04qPk/s1600/SET.+TR+1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="410" data-original-width="533" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPRlznrMqYQDeK7xvrfOu1z_AN4gpQ4i0EFD28S8RDDYKDaqmVZpwnVdeDwqJzV3wDuHieBZ1-GTzHvV4iiwXnnzzPp1Xziz99PPbuVuRiAIpJPwuKmf1GbeH_ksvtxeKKHKCZuf04qPk/s1600/SET.+TR+1.jpg" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Durant la vaga, membres de “Solidaritat Obrera” (SO) i membres de base del Centre Nacionalista Republicà (CNR), principalment, dirigien els comitès revolucionaris de barri o de poble i es van començar a fer barricades, assaltar casernes de la guàrdia civil i policia, aconseguint més armament i acabant tot amb tirotejos amb l’exèrcit, sobre tot a Barcelona però també a altres poblacions. També un bon nombre de membres del Partit Federal, es van organitzar en comitès revolucionaris armats per enfrontar-se amb l'exèrcit. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Molta gent es va afegir espontàniament a la revolta, uns unint-se als comitès revolucionaris en les barricades i altres elements incontrolats cremant esglésies i convents. Nombrosos nens també participaven espontàniament pels carrers en aquells fets. </span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjceDnSLtr6U6oAo2U1v8rjLZpUsujWYVwemdaAb6ZNARBZety6dtiZsm-ZBy29hmv0Cokht2JLBbFePtlxBeMaRUZgyVOPCqJixee7YriQaQMSvEg0bMQa_jXRThmLU84l1u3ACeqNGNs/s1600/SET.+TR+2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="353" data-original-width="659" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjceDnSLtr6U6oAo2U1v8rjLZpUsujWYVwemdaAb6ZNARBZety6dtiZsm-ZBy29hmv0Cokht2JLBbFePtlxBeMaRUZgyVOPCqJixee7YriQaQMSvEg0bMQa_jXRThmLU84l1u3ACeqNGNs/s1600/SET.+TR+2.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUjgliM7ySBUrimw9ZOxQ6ZDkXTjrMZkr6nUt1_btGv9CXwAlXuXca1fwTpWr26pIb9pgfOZVtXmFfvZ5w7wULSJZ-Z8MYrpteBWdr-9wIK9hIH4xwi3uKdeXQhEdZz8Qw5RadMKl4RJE/s1600/SET.+TR+4.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="246" data-original-width="632" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUjgliM7ySBUrimw9ZOxQ6ZDkXTjrMZkr6nUt1_btGv9CXwAlXuXca1fwTpWr26pIb9pgfOZVtXmFfvZ5w7wULSJZ-Z8MYrpteBWdr-9wIK9hIH4xwi3uKdeXQhEdZz8Qw5RadMKl4RJE/s1600/SET.+TR+4.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;"><span style="font-size: large;">Barricades i enfrontaments durant la Setmana Tràgica de 1909</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Malgrat que el PRR de Lerroux s’havia desvinculat de la vaga, nombrosos militants lerrouxistes, una mica decebuts amb els seus líders, es van unir als incidents pels carrers juntament amb els de SO i el CNR. També membres d’Unió Catalanista havien participat en els incidents, però barrejats amb la massa i sense cap protagonisme en la direcció dels esdeveniments pel seu caràcter minoritari. En canvi membres del Partit Federal, que era com s’anomenava popularment a les restes del PRDF a Catalunya, més nombrosos, també es feren notar en grup armats pels carrers i inclús van irrompre en una reunió de líders republicans catalanistes del Partit Federal, d’Unió Republicana i del CNR, demanant-los que encapçalessin la revolta i declaressin la república a Catalunya. Però aquests líders republicans, malgrat que tenien a les seves bases al carrer, espantats per la deriva de la revolta, amb cremes de convents i tirotejos, se’n van desentendre.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwi4LaWO5bYEVTbxN_dRPqzY15_tiXPUaiS-Qg-2mBZ53-YhqBoasGgaKqyE-E2R259aLk0qFyB1bBMQSn63sToxRBhm-uPaAJ4g1xxpPFDr58MMWC0dV1NfP_tCeNuUhEmAsnvd5gqZI/s1600/SET.+TR+5.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="283" data-original-width="672" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwi4LaWO5bYEVTbxN_dRPqzY15_tiXPUaiS-Qg-2mBZ53-YhqBoasGgaKqyE-E2R259aLk0qFyB1bBMQSn63sToxRBhm-uPaAJ4g1xxpPFDr58MMWC0dV1NfP_tCeNuUhEmAsnvd5gqZI/s1600/SET.+TR+5.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;"><span style="font-size: large;">Barricades i cremes d'edifics durant la Setmana Tràgica</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Com abans s’ha comentat tot va acabar amb més de 100 morts en els tirotejos i 5 afusellats. El primer afusellat pels fets va ser Josep Miquel Baró, el 17 d’agost de 1917, un membre del Centre Nacionalista Republicà (CNR) que havia dirigit les barricades, l’assalt a l’armeria de la caserna de la guàrdia civil i els tirotejos al barri de Sant Andreu de Barcelona. Estava clar que el govern volia castigar al nacionalisme català d’esquerres per la seva participació en els fets en aquells comitès revolucionaris.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDwm9Mx_i2GnwqRf6tOcf5H19_RRYfCGOrZPSu9j8mWFxoYQzh8j7EZdP7oXGEeSgJjAnoCENjUBVIt7NURfdwGXisE0adFk6YQat2NoEgwaWnMKIP9kajAQoJvbOyWKjBQo8ZQ8-tT7c/s1600/6+Miquel+Bar%25C3%25B3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="408" data-original-width="525" height="310" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDwm9Mx_i2GnwqRf6tOcf5H19_RRYfCGOrZPSu9j8mWFxoYQzh8j7EZdP7oXGEeSgJjAnoCENjUBVIt7NURfdwGXisE0adFk6YQat2NoEgwaWnMKIP9kajAQoJvbOyWKjBQo8ZQ8-tT7c/s400/6+Miquel+Bar%25C3%25B3.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El més següent van ser afusellats 3 acusats més, Antoni Malet i Pujol, un treballador català sense filiació coneguda que va participar en els enfrontaments, Ramon Clemente i Garcia, un treballador valencià que era deficient mental i que havia fet broma i “jugat” amb els esquelets d’unes monges tretes de tombes d’un convent cremat i Eugenio del Hoyo, un guàrdia de seguretat nascut a Burgos, que es va afegir amb la seva arma amb els revoltats contra l’exèrcit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Finalment el 13 d’octubre de 1909 va ser afusellat Francesc Ferrer i Guàrdia, el pedagog anarquista i un dels convocants de la vaga, evidentment com a càstig al moviment anarquista en general. Per cert, a Ferrer i Guàrdia diversos lerrouxistes amb càrrecs importants dins del Partido Radical Republicano (PRR) el van acusar falsament en el judici d’haver ser l’instigador de les cremes de convents, cosa que facilità la seva condemna de mort. Allò va ser una venjança per la posició de Ferrer i Guàrdia a favor de “Solidaritat Obrera” en la seva lluita per expulsar als lerrouxistes del sindicat abans esmentada.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTqb92pSIqm7pkDnDgIOQgaIh6e3fjzwY8pwBEbfR6P2hLIVuKR-Aqk8IiAKR2kDFiva55lhiYQhUD7XS810aOYc829aE1JjZXTtFtNcJDTyauvpf_bqJUpFjVeqJXRSUqflJEk8OtVKo/s1600/FERRER+I+GUARDIA.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="265" data-original-width="557" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTqb92pSIqm7pkDnDgIOQgaIh6e3fjzwY8pwBEbfR6P2hLIVuKR-Aqk8IiAKR2kDFiva55lhiYQhUD7XS810aOYc829aE1JjZXTtFtNcJDTyauvpf_bqJUpFjVeqJXRSUqflJEk8OtVKo/s1600/FERRER+I+GUARDIA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Aquella violenta i sagnant revolta de la Setmana Tràgica tampoc tenia un origen separatista, sinó protagonitzada principalment pel moviment obrer català majoritàriament anarquista, però grups de base nacionalistes catalans d’esquerres, com els de CNR, així com d’altres partits republicans catalanistes, van tenir part activa primordial tant en la convocatòria de la vaga com en els incidents i tirotejos, com ho demostra que el primer afusellat va ser Josep Miquel i Baró, del CNR.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Tampoc hi ha que oblidar que, malgrat que la revolta no era separatista, en un moment donat republicans de base que eren als carrers lluitant, com s’ha comentat abans, van irrompre en una reunió dels caps dels partits republicans catalanistes per demanar-los que proclamessin la República a Catalunya, que de facto seria una República Catalana, encara que aquests, espantats per la deriva tant violenta que havien agafat els fets ho van rebutjar, com abans s’ha comentat. També en algunes poblacions alguns revoltats van declarar l’efímera república, que era de facto un intent de república catalana, ja que la revolta sols es produïa a Catalunya. Però malgrat la deriva d’aquella sagnant revolta obrerista i antimilitarista, que també tingué components sobiranistes, com s’ha comentat, no va ser tampoc inicialment una revolta independentista. A Catalunya, com ja havia passat abans i també passaria anys després, les revoltes, que eren protagonitzades per una barreja de sobiranistes d’esquerres i el moviment obrer revolucionari, al tenir pràcticament sols impacte a Catalunya, esdevenien en una revolta o revolució per defecte sobiranista en tota regla, a vegades sense pretendre-ho, ja que quedava com una zona rebel aïllada de la resta de l’estat sense reconèixer el poder central.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">La Setmana Tràgica també va significar la davallada del lerrouxisme a Catalunya per la seva actuació en la Setmana Tràgica, no participant en la convocatòria de la vaga, encara que si nombrosos militants lerrouxistes de base en els enfrontaments, i acusant alguns lerrouxistes amb importants càrrecs dins del partit a Ferrer i Guàrdia en el judici. Lerroux, amb tot el cinisme, va intentar quan va tornar de l’Argentina capitalitzar aquella revolta, dient que els lerrouxistes havien participat decisivament al carrer. En un acte en homenatge a Ferrer i Guàrdia organitzat per anarcosindicalistes a Barcelona, aquests van fer fora a trets a uns lerrouxistes que hi havien acudit. La major part del moviment obrer català ja odiava a Lerroux, encara que també odiava a la dreta catalanista de la Lliga Regionalista. Als catalanistes i nacionalistes d’esquerres els veien com gent que els donaven suport en la seves reivindicacions obreres, però els veien poc revolucionaris i no volien saber res de cap direcció política portada per ells. L’anarquisme i l’anarcosindicalisme començava a predominar entre el proletariat català.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Per tant, com s’ha comentat abans, Catalunya i els catalans, en una part important seguien sent aquells primers anys del segle XX una societat bastant violenta amb greus atemptats i sagnants revoltes, però, amb els matisos abans explicats, la violència per motius o orígens estrictament nacionalistes o separatistes era quasi inexistent, a part d’aquell intent liderat per Manuel Pagès el 1907.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">FUNDACIÓ DE LA CNT I TRENCAMENT DE L’ESQUERRRA SOBIRANISTA AMB LA LLIGA I SOLIDARITAT CATALANA</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">El 1910-1911, després de dos congressos vingué la fundació a Barcelona del sindicat anarcosindicalista Confederació Nacional del Treball (CNT), de nivell estatal i fundat a partir del sindicat català Solidaritat Obrera, que es va unir amb els pocs sindicats anarcosindicalistes que hi havia arreu de l’estat, sent inicialment un sindicat majoritàriament català, encara que en pocs anys va anar agafant força influència arreu de l’estat. El sindicat s’havia de dir Confederació General del Treball (CGT), que era el nom que tenien els principals sindicats més influents a França, Itàlia i Portugal, però les autoritats espanyoles sols van permetre la seva legalització si es deia Confederació Nacional del Treball. Allò de “Nacional” era una mica polèmic, ja que reconeixia a Espanya com a nació, dins d’un sindicat creat per sindicalistes catalans. Durant uns anys, en els escrits de l’òrgan de la CNT, “Solidaridad Obrera”, que es feia a Barcelona, encara es parlava de la CGT enlloc de CNT, encara que a la llarga i amb els anys, ja va quedar el nom de CNT per sempre. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Josep Negre i Oliveras, va ser el primer secretari general de la CNT, sent ja anteriorment secretari general de “Solidaritat Obrera”. Josep Negre era un sindicalista anarquista que, apart de la seva combativitat sindical, també era conegut perquè quan anava a congressos obrers arreu d’Europa, sempre parlava en català en públic o en les reunions, i sempre portava el seu traductor de català per l’idioma que fos. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnGBBKOVarqjJTu3kQ06BF-0prdunm4lpig7leDMdOjqpfEXCqcMF1W8TOqPk0WRIImF4GPPdRLnDStRUoPJGF5tSqLuDkJbAk0LJo_N80-WkAjz63TS8toz8Dvz7Ze3avY-YhltLg_n4/s1600/NEGRE+BL.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="322" data-original-width="218" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnGBBKOVarqjJTu3kQ06BF-0prdunm4lpig7leDMdOjqpfEXCqcMF1W8TOqPk0WRIImF4GPPdRLnDStRUoPJGF5tSqLuDkJbAk0LJo_N80-WkAjz63TS8toz8Dvz7Ze3avY-YhltLg_n4/s320/NEGRE+BL.jpg" width="216" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">També es produí la separació definitiva, ja quasi consumada des feia dos anys, dels catalanistes d’esquerres amb els catalanistes de dretes dins de l’antiga “Solidaritat Catalana”, primer amb el grup Esquerra Catalana i que portà a la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) el 1910, que aplegava als antics partits Unió Republicana, Partit Federal i Centre Nacionalista Republicà. Unió Catalanista restà al marge d’aquella coalició republicana de la UFNR, a la que no veia prou sobiranista ni prou d’esquerres i quedà una mica congelada com a partit polític. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">ESCLAT DE VIOLÈNCIA A SANT FELIU DE LLOBREGAT</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">El 28 de maig de 1911 es va produir un espectacular esclat de violència a la població de Sant Feliu de Llobregat, prop de Barcelona. Aquell dia les autoritats, increïblement per a molts, havien autoritzat el mateix dia dos mítings a diferents llocs de Sant Feliu de Llobregat, un dels lerrouxistes del Partido Radical i un altre del Partit Carlí, dos grups molt violents i radicalment contraposats.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Aquell dia s’olorava la tragèdia i així va ser. Una broma pesada que van fer uns lerrouxistes robant-li la boina a un jove carlí que es van trobar pel carrer, va generar una venjança sagnant. Quan uns 500 lerrouxistes anaven en manifestació cap a l’estació de tren de Sant Feliu per agafar el tren tornant del míting, nombrosos carlins els esperaven a l’estació parapetats darrere d’arbres i en zones altes pel desnivell de terreny amb pistoles i fusells i van començar a disparar intensament i sense contemplacions contra els lerrouxistes, els quals majoritàriament es van dispersar en desbandada, mentre alguns també responien a trets de pistola, iniciant-se un intens tiroteig. Tres lerrouxistes van resultar morts a trets i molts altres van quedar ferits al terra. La guàrdia civil i la policia va aparèixer i va començar a disparar contra els carlins iniciant-se després un tiroteig entre policies i carlins, amb el resultat d’un carlí i un policia morts, a part de nombrosos ferits. Un altre carlí que estava prop de l’estació despistat i fora dels enfrontaments, va ser rodejat pels lerrouxistes i va ser apallissat fins a la mort. El balanç final va ser de sis morts, 3 lerrouxistes, 2 carlins i un policia.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5T3H6VTIonBAgVwmUtgSZVBTmtZRC7XU6BbphqL5Ws4qia_hD1fWjIQzvGVWSGn4_C3Qa-jheQtNjcFaN62AP6XvzuF6AL2hmKy-3elJJn6F5Ms5giLQIUyJkfXKK0fEfTiOpvh3aw6U/s1600/FETS+DE+S.FELIU.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="329" data-original-width="603" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5T3H6VTIonBAgVwmUtgSZVBTmtZRC7XU6BbphqL5Ws4qia_hD1fWjIQzvGVWSGn4_C3Qa-jheQtNjcFaN62AP6XvzuF6AL2hmKy-3elJJn6F5Ms5giLQIUyJkfXKK0fEfTiOpvh3aw6U/s1600/FETS+DE+S.FELIU.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Un altre cop aquell esclat de violència a Catalunya tampoc tenia res a veure amb l’independentisme radical, eren espanyolistes populistes, anticlericals i sense ideologia concreta contra ultracatòlics foralistes, dos tendències que anaven a la baixa a Catalunya. No obstant això, allò reflectia la violència latent que hi havia dins de la societat catalana en aquells anys.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA I LA DISSOLUCIÓ DE LA UFNR</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">L’abril 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, un projecte impulsat per la Lliga Regionalista de Catalunya des de feia dos anys i que finalment van aconseguir que es fes realitat després de dos anys de negociacions amb el govern central dinàstic. Enric Prat de la Riba, un dels líders de la Lliga i el màxim ideòleg del projecte, va ser el primer president de la Mancomunitat. Al no poder-se aconseguir l’autonomia, la Lliga va impulsar la Mancomunitat com un intent de descentralització de serveis, impulsar la cultura i llengua catalana i com un avanç per crear estructures per arribar a una possible futura autonomia. La Mancomunitat va fer una bona feina en la recuperació i impuls de la cultura i llengua catalana, en l’ampliació i modernització de carreteres i de la xarxa telefònica a Catalunya, així com en un pla per a la construcció, tot això amb una contínua manca de recursos econòmics, ja que aquests depenien sempre del pressupost del govern central, cosa que impedia desenvolupar tots els projectes amb plenitud. Però la Mancomunitat no va aconseguir mai cap competència política ni cap avanç real cap a l’autonomia.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Malgrat tot, aquell restringit intent de descentralització que representava la Mancomunitat, va donar prestigi a la Lliga Regionalista davant d’una part del catalanisme, ja que havia estat impulsat per ella, cosa que ajudà a que la Lliga guanyés totes les eleccions a Catalunya durant entre 1914 i 1917.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Enric Prat de la Riba va morir el 1917 i Josep Puig i Cadafalch, un altre dels líders de la Lliga Regionalista, va passar a ser el president de la Mancomunitat de Catalunya, en la que hi havia representants de tots els partits, des dels catalanistes, lerrouxistes i monàrquics.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJEuEcc4viry6M60WJC7w5yt-yN51zKSL2JYM2YFdyoFAN5AXJhapsKi6bb9bcPHJE19tQ97aPAtjP4EZ7L6V-zBPNCGVS49Mzw9Kam0gCYiNbkCJ-7IWFgyWnNpmSYIUQOBPCuPccrzo/s1600/PUIG+I+C+FOT.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="330" data-original-width="215" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJEuEcc4viry6M60WJC7w5yt-yN51zKSL2JYM2YFdyoFAN5AXJhapsKi6bb9bcPHJE19tQ97aPAtjP4EZ7L6V-zBPNCGVS49Mzw9Kam0gCYiNbkCJ-7IWFgyWnNpmSYIUQOBPCuPccrzo/s1600/PUIG+I+C+FOT.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;"><span style="font-size: large;"> President de la Mancomunitat<br />de Catalunya a partir de 1917</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">La UFNR, aquell partit sorgit dels republicans sobiranistes d’esquerres que havien abandonat “Solidaritat Catalana” per desmarcar-se del dretanisme de la Lliga, com abans s’ha comentat, va perdre totes les eleccions davant de la Lliga Regionalista, tant pel prestigi que tenia la Lliga a l’impulsar la Mancomunitat com per l’ambigu nacionalisme i esquerranisme i les moltes divisions internes que hi havia dins del partit. També va influir que el moviment obrer català, els possibles votants d’esquerres, cada cop era més abstencionista i anarcosindicalista. La UFNR finalment es va dissoldre el 1917. De la mateixa manera els lerrouxistes del PRR també van perdre totes les eleccions en aquells anys davant la Lliga.</span></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">LIDERATGE DE MACIÀ DINS DE LA UC I FUNCACIÓ DEL PRC<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El 1916 Domènec Martí i Julià, va dimitir de la presidència d’Unió Catalanista, tant per problemes de salut com decebut per no haver aconseguit convertir la formació en un partit socialista català, encara que no abandonà la UC i en seguia sent el líder moralment fins que morí el 1917.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Durant aquells anys l’ex tinent coronel Francesc Macià, que com s’ha comentat abans havia abandonat l’exèrcit després dels fets del Cu-cut! del novembre de 1905 per integrar-se a “Solidaritat Catalana” el 1906 entrant inicialment a les llistes de La Lliga Regionalista, s’havia apropat a partir de 1910 a la UNFR, especialment al sector provinent del Centre Nacionalista Republicà (CNR), abandonant definitivament la seva relació amb la Lliga Regionalista. El 1916 però, Francesc Macià, decebut també amb la UNFR s’apropà a la Unió Catalanista i a les tesis de Domènec Martí i Julià. Va ser llavors quan Francesc Macià a través de l’UC va evolucionar cap a posicions més esquerranes i obreristes i cap a l’independentisme.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">El 1917 Francesc Layret, ex membre de la ja desapareguda i fallida UNFR, va ser el principal fundador del Partit Republicà Català (PRC), per donar-li un caire més clarament sobiranista i obrerista al republicanisme català, juntament amb Lluís Companys. Ambdós, anteriorment a la UNFR provenien d’Unió Republicana. Marcel·lí Domingo, un altre ex membre de la UNFR, també fou un dels més destacats membres del partit. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhRfvFW77ND7YAZiyRAgEaepTgscb2vt9yTpTXgtSgJGUtbgcYEqwTDJDY42ZCuo-mMzZiDTCmolHggzI0NbRggZJ2ESxh9BJbhsBBxtLcR0UZI4OytersSv5byJQMKy7_iZno_Jn9aj8/s1600/LAYRET+DOMINGO+COMPANYS+CORR.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="492" data-original-width="351" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhRfvFW77ND7YAZiyRAgEaepTgscb2vt9yTpTXgtSgJGUtbgcYEqwTDJDY42ZCuo-mMzZiDTCmolHggzI0NbRggZJ2ESxh9BJbhsBBxtLcR0UZI4OytersSv5byJQMKy7_iZno_Jn9aj8/s1600/LAYRET+DOMINGO+COMPANYS+CORR.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Mentre, Francesc Macià, després de la mort de Domènec Martí i Julià el 1917, anava agafant el lideratge de la Unió Catalanista entre 1917 i 1918, amb una línia independentista d’esquerres i amb una clara voluntat de formar grups d’acció armats d’autodefensa, es notava el seu passat militar. Per això comptava amb la confiança de militants com Manuel Pagès i Daniel Cardona, que ja des de 1916 havien impulsat el projecte d’un grup d’acció independentista juntament amb altres militants com Daniel López i Birban i Lluís Escaler i Espunyes, entre altres.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">L’AFER DEL CATALÀ EN LA REVISTA DE LA CNT “SOLIDARIDAD OBRERA”</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">El 1917 Felip Cortiella, un anarquista que era escriptor i adaptador d’obres de teatre en català ja des de finals del segle XIX, va ser proposat director de la revista de la CNT catalana “Solidaridad Obrera”. Felip Cortiella va posar com a condició que la revista fos escrita íntegrament en català, cosa que causà discussions dins de la CNT catalana, ja que “Soldiaridad Obrera”, a part de ser la revista de la CNT catalana, feia de guia a l’anarcosindicalisme de la resta de l’estat en un moment en que venien grans vagues arreu de l’estat. Salvador Seguí, que sempre havia promogut premsa anarquista en català en diverses publicacions, va donar suport a Cortiella i va proposar que es fes una “Solidaridad Obrera” bilingüe tant en català com en castellà, cosa que ja havia aconseguit que fos acceptada. Cortiella s’hi va negar, ja que volia que fos sols en català i no va acceptar el càrrec de director.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Després de l’afer amb Cortiella, Angel Pestaña va esdevenir director de “Solidaridad Obrera”. La gran vaga que vindria poc després a tot l’estat i els greus esdeveniments que vindrien després van aparcar el tema definitivament i “Solidaridad Obrera” va seguir sent escrita en castellà. Si Cortiella hagués acceptat la proposta de Seguí , “Solidaridad Obrera” hagués set escrita a partir de llavors tant en català com en castellà.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYYk7zr4UTnFm0h6Xjqg1VPc0285q8mWdSUL0azs_iH0VJyIEVo9ycNjv5E08kepeql96QhGYs-ACyK3BqrYPNcZGBJnsaBUasHPiARYvziw8_no7ME6nVw_Neqc35PC-3Eg2VkZAYxjQ/s1600/FELIP+CORTIELLA.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYYk7zr4UTnFm0h6Xjqg1VPc0285q8mWdSUL0azs_iH0VJyIEVo9ycNjv5E08kepeql96QhGYs-ACyK3BqrYPNcZGBJnsaBUasHPiARYvziw8_no7ME6nVw_Neqc35PC-3Eg2VkZAYxjQ/s1600/FELIP+CORTIELLA.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;"><div style="text-align: left;">
<span style="font-size: large;">Ecritor anarquista que volia que la revista de la CNT "Solidaridad Obrera" s'escribís sols en català, com a condició per acceptar-ne el càrrec de director</span></div>
<span style="font-size: large;"></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">UN ALTRE ESCLAT DE VIOLÈNCIA A CATALUNYA EL 1917</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Entre juliol i agost d’aquell mateix 1917 es va produir una vaga general a tot l’Estat Espanyol. L’inici va ser el suport dels sindicats a una Assemblea de Parlamentaris feta a Barcelona amb participants de diversos partits, republicans, tant catalanistes com de nivell estatal, i La Lliga Regionalista de Catalunya, en realitat la principal impulsora de l'Assemblea de Parlamentaris, per protestar contra el caciquisme polític del règim monàrquic espanyol i per reclamar la autonomia per Catalunya. Finalment, després de que la policia dissolgués l'Assemblea de Parlamentaris, els sindicats CNT i UGT, aquest últim el sindicat del PSOE, que incialment van donar suport als parlamentaris en les seves reivindicacions polítiques, van acabar convocant pel seu compte una vaga general a tot l’estat incloent les reivindicacions obreres. Malgrat que va haver-hi incidents a tot l’estat, a Catalunya la vaga convocada per la CNT, on pràcticament només la CNT tenia influència, va esdevenir en greus enfrontaments armats entre sindicalistes i l’exèrcit, produint-se uns 40 morts entre Barcelona i Sabadell. Davant del caire violent i revolucionari que van agafar els esdeveniments, la Lliga Regionalista es va desmarcar de la vaga, mentre els líders dels partits republicans d'esquerres li donaven suport moral, però sense participar en els greus incidents.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW7IdNJBzuQWgqBHfQ8isVHyVIoaLQDRqb2tFsav29KddLoKfGYtpk8YoOkh6jzaW0nJ3SGz0eXQWGz0zi6Vf4vCi9fklMsL6TP0AkGR7-vDZGXl_l8elQRYOsGLonOQiBmrKa5UNh-rc/s1600/V+1917+BL+1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="247" data-original-width="653" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW7IdNJBzuQWgqBHfQ8isVHyVIoaLQDRqb2tFsav29KddLoKfGYtpk8YoOkh6jzaW0nJ3SGz0eXQWGz0zi6Vf4vCi9fklMsL6TP0AkGR7-vDZGXl_l8elQRYOsGLonOQiBmrKa5UNh-rc/s1600/V+1917+BL+1.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;"><div style="text-align: left;">
<span style="font-size: large;"> Enfrontaments a Barcelona durant</span><br />
<span style="font-size: large;"> la vaga d'agost de 1917</span></div>
<span style="font-size: large;"></span><br />
<span style="font-size: large;"></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Aquell va ser un altre dels forts esclats de violència a Catalunya de la primera part del segle XX, en aquest cas també per motius sindicalistes. No obstant això, durant aquells enfrontaments, Francesc Macià, segons van dir després importants anarcosindicalistes de l’època en les seves memòries, com Simó Piera, va proporcionar a la CNT a Catalunya un bon nombre d’armes provinents de contactes que tenia de voluntaris catalans en la I Guerra Mundial. Algunes d’aquelles armes serviren als anarcosindicalistes catalans per defensar-se en el futur. Aquell va ser l’inici de la simpatia i respecte que van començar a tenir els anarcosindicalistes per Macià.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNySquFtEZYHoAo_Ga2UXvKArHAW4dWoX5Aep-ondXf_iZ9khu3-6L2RK6aau1_IBwkKhHdDTHFbTShkCGpDzQWTscOnlERZGq7Om1Nqktdm53S5l1DFOTvEktQZoUqOkmSouTaUintUg/s1600/V+1917+BL+2.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="219" data-original-width="632" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNySquFtEZYHoAo_Ga2UXvKArHAW4dWoX5Aep-ondXf_iZ9khu3-6L2RK6aau1_IBwkKhHdDTHFbTShkCGpDzQWTscOnlERZGq7Om1Nqktdm53S5l1DFOTvEktQZoUqOkmSouTaUintUg/s1600/V+1917+BL+2.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;"><div style="text-align: left;">
<span style="font-size: large;"> Obrers i militars pels carrers de Barcelona</span><br />
<span style="font-size: large;"> durant la vaga d'agost de 1917</span></div>
<span style="font-size: large;"></span><br />
<span style="font-size: large;"></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">TIROTEJOS ENTRE INDEPENDENTISTES LIDERATS PER MANUEL PAGÈS I ULTRAESPANYOLISTES EL 1918</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">A finals de 1918, aprofitant la conjuntura internacional després d’acabar la I Guerra Mundial, en que sorgiren nombrosos nous estats a Europa, una altra amalgama de forces catalanistes, com La Lliga Regionalista, els carlins del sector jaumista que s’havien escindit del sector mellista, que eren més espanyolistes, el Partit Republicà Català (PRC) i la Unió Catalanista (UC), liderada aquesta ara per Francesc Macià, van impulsar una campanya autonomista a Catalunya. La campanya havia set impulsada per la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, però en realitat l’UC de Macià el que volia era la independència i el PRC de Layret una autodeterminació real, ambdós amb un fort component esquerrà i obrerista que els diferenciava de la Lliga i els Carlins. Curiosament el Partido Radical Republicano de Lerroux, conegut anys abans pel seu furibund anticatalanisme, ara també s’afegia a la campanya autonomista aquell 1918. Lerroux volia estar en totes i a més deia que l’autonomia no trencava la unitat d’Espanya. En aquella època ja la Lliga Regionalista havia deixat clar que representava el catalanisme no independentista, parlant Cambó sempre de “L’Espanya Gran”, cosa que havia fet que els lerrouxistes ja no veiessin l’autonomia com un perill. Tant els de la Lliga, els carlins jaumistes i els lerrouxistes, que tant s’havien enfrontat en el passat, coincidien ara en demanar sols autonomia, ironies del destí, a diferència d’UC i el PRC que volien anar més enllà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRiRVfZebykQBvlHvxQJXFsbPkIGRDn_ZWy8zW1D1I1U_gzzNOEN5wEJI0NkFeO2QH5bWzkD0VK6hjiJClwFeOIuPgSPYDZ78iabh4_IwPQhyphenhyphenqJl4sjmQS1ocSqarNrcPQH9UMHTwnxdM/s1600/MACI%25C3%2580+1918.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="429" data-original-width="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRiRVfZebykQBvlHvxQJXFsbPkIGRDn_ZWy8zW1D1I1U_gzzNOEN5wEJI0NkFeO2QH5bWzkD0VK6hjiJClwFeOIuPgSPYDZ78iabh4_IwPQhyphenhyphenqJl4sjmQS1ocSqarNrcPQH9UMHTwnxdM/s1600/MACI%25C3%2580+1918.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Però durant aquella campanya autonomista i les discussions amb els dinàstics espanyols tant liberals com conservadors, que discrepaven del projecte inicial d’autonomia dels partits catalans i també discrepaven entre ells, durant el desembre de 1918 es produïren greus incidents, principalment pel carrers de Barcelona però també en altres poblacions catalanes, quan la policia carregava durament contra les manifestacions catalanistes. El mateix desembre també van començar a aparèixer pels carrers Barcelona grups ultraespanyolistes Aquests grups espanyolistes majoritàriament eren carlins del sector mellista (més espanyolistes que els del sector jaumisa), grups dinàstics i militars i policies de paisà, que formaren un grup anomenat “Liga Patriótica Española”. El català Ramon Sales i Amenós, un carlí mellista, era un dels que liderava els grups armats ultraespanyolistes al carrer en aquells dies. Es començaren a produir els primers enfrontaments al carrer entre espanyolistes i catalanistes.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCFvtGUXkQslezVYGs8qIknfTyEHn_U_cwSYg-NG8ejJ6VRdI57aprqhnJ0-s0r661C7Em5IzU-lbY4m6WO9yklZdvY-C0aHVuePl12D1ClfIaUZGx6vTpsxQCAP7z3OnSaaSHvSgGHgA/s1600/INCIDENTS+1918.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="364" data-original-width="584" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCFvtGUXkQslezVYGs8qIknfTyEHn_U_cwSYg-NG8ejJ6VRdI57aprqhnJ0-s0r661C7Em5IzU-lbY4m6WO9yklZdvY-C0aHVuePl12D1ClfIaUZGx6vTpsxQCAP7z3OnSaaSHvSgGHgA/s1600/INCIDENTS+1918.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Els grups de xoc de carrer independentistes en aquells enfrontaments de 1918-19, estaven liderats sobre tot per Manuel Pagès, Daniel Cardona i Jaume Compte, sota les ordres de Francesc Macià, els quals disposaven d’algunes pistoles. Després de dies amb càrregues policials contra els catalanistes en general en manifestacions, el 23 de desembre de 1918 van aparèixer ultraespanyolistes armats de la “Liga Patriòtica Espanyola” que es van enfrontar armats amb els catalanistes que es manifestaven, molts dels quals, desarmats, van haver de fugir. No obstant això, els grups d’acció d’Unió Catalanista abans esmentats, van quedar al carrer i es van enfrontar a cops i a trets amb els ultra espanyolistes, deixant-ne alguns de ferits i fent-los fugir. Com que alguns d’aquests ultra espanyolistes eren policies i militars de paisà, a part de carlins mellistes, la policia uniformada va prendre partit en contra dels independentistes, carregant contra ells i disparant contra ells, ja que aquests havien usat pistoles contra els espanyolistes. Però els independentistes van respondre a trets a la policia i van ferir de bala a dos policies aquell dia. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgUtUQ4f-JD3Jgex4T6WQfbR2oxPQAFk9MvD1E_q0rjWhN08Zx2hMrgICi0y64W_5YtmMPwZ_sedFETgkzKHkSARxK0xfin2w74rDAi5Ju2vBD8l9emppd1FIETScOZwoeSCiNI3QW_2s/s1600/LA+ACCION+I+LA+VANGUARDIA+TRETS+24-12-1918.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="507" data-original-width="682" height="474" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgUtUQ4f-JD3Jgex4T6WQfbR2oxPQAFk9MvD1E_q0rjWhN08Zx2hMrgICi0y64W_5YtmMPwZ_sedFETgkzKHkSARxK0xfin2w74rDAi5Ju2vBD8l9emppd1FIETScOZwoeSCiNI3QW_2s/s640/LA+ACCION+I+LA+VANGUARDIA+TRETS+24-12-1918.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Era la segona vegada en el segle que grups estrictament independentistes usaven les pistoles en incidents al carrer, la primera aquella de maig de 1907 a València contra els blasquistes, abans esmentada, i en les dues vegades hi havia la presència destacada de Manuel Pagès i Mercader.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiukuY6-TZ8dAegnjrXch5F2Pt24R2u-lzcgrPH7QzY_HCZl1jPLk5VyoTQF1MOXWQBHoejlsyKoNG-gXzO1hKXSVB_OMs2MGl41PVyWmuzbmYrOt8vU7rKsgEw7DgJOlsnPpGHYAabDeg/s1600/CARDONA+COMPTE.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="533" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiukuY6-TZ8dAegnjrXch5F2Pt24R2u-lzcgrPH7QzY_HCZl1jPLk5VyoTQF1MOXWQBHoejlsyKoNG-gXzO1hKXSVB_OMs2MGl41PVyWmuzbmYrOt8vU7rKsgEw7DgJOlsnPpGHYAabDeg/s1600/CARDONA+COMPTE.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">En aquells moments la CNT catalana, principalment liderada per Salvador Seguí, Simó Piera i Angel Pestaña, entre altres, no va donar suport a la campanya autonomista, ja que dins d’ella hi havia la Lliga Regionalista i els carlins, considerats enemics de la classe obrera en aquells moments. La CNT catalana durant la sagnant vaga d’agost de 1917, a part de les reivindicacions obreres, també havia donat suport a l’autonomia de Catalunya que reclamava l’Assemblea de Parlamentaris, en que el sindicat patí un alt nombre de morts en els enfrontaments contra l’exèrcit. Però La Lliga Regionalista de Catalunya els ho havia “pagat” formant part de governs del Partit Conservador Dinàstic liderat per Antonio Maura i participant de la repressió contra la CNT durant el 1918. Era per això que ara la CNT no volia saber res de la campanya autonomista amb la Lliga Regionalista com a principal impulsora. Només en la revista de la CNT “Solidaridad Obrera”, a part de criticar a la Lliga dins la campanya autonomista, també es mostrava en alguns articles certa simpatia per aquells independentistes que s’enfrontaven al carrers amb policies i ultra espanyolistes, tot i dient que aquests grupets si que es podrien aprofitar per una revolució, ja que lluitaven de veritat, a la vegada que també es denunciava la parcialitat policial al carrer a favor dels ultra espanyolistes en els enfrontaments. Però a part d’això, la línia general de la CNT catalana era que la campanya autonomista no anava amb ells.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeVeuk2XNPsXgrR-5n0HRPHf3ruuzPUef8XG0_-j9_I2Z6CIm8vMPSMucQ3U5PbjLNXQAuF9GP-u0cuulK-5F-GZyDh64gFH3dUWtaL4CdkVbSj4uwszwm5Wxgk5xs1z9I4svCK3rkMcs/s1600/PEST+PIE+SEG.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="374" data-original-width="504" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeVeuk2XNPsXgrR-5n0HRPHf3ruuzPUef8XG0_-j9_I2Z6CIm8vMPSMucQ3U5PbjLNXQAuF9GP-u0cuulK-5F-GZyDh64gFH3dUWtaL4CdkVbSj4uwszwm5Wxgk5xs1z9I4svCK3rkMcs/s1600/PEST+PIE+SEG.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzBj5u0064WztCJeUP62YQ1gmuclwSz89UmMdohmTefibuJw9g1xux6orowbf9lYvepeXIawTbAACy3sbYR4Nc1Skq1LUHwKOKqECJq4Pvj5kFQVq912ll543hqh_15dcCaF7Pnq_pIog/s1600/SO+ART.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="463" data-original-width="476" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzBj5u0064WztCJeUP62YQ1gmuclwSz89UmMdohmTefibuJw9g1xux6orowbf9lYvepeXIawTbAACy3sbYR4Nc1Skq1LUHwKOKqECJq4Pvj5kFQVq912ll543hqh_15dcCaF7Pnq_pIog/s1600/SO+ART.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">El gener de 1919, en plena campanya autonomista i incidents, Francesc Macià, des d’Unió Catalanista, anuncia la fundació de la Federació Democràtica Nacionalista (FDN), com a partit independentista i obrerista. Un dels cofundadors de la FDN era l’advocat Ramon Aguiló, que a més estava afiliat a la CNT. Evidentment els grups de xoc liderats per Manuel Pagès, Daniel Cardona i Jaume Compte, seguiren a Macià en la FDN.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Unió Catalanista va seguir existint després de la fundació del FDN, però més que com a partit polític, com un grup o associació que integrava a diversos grups separatistes o partidaris de l’autodeterminació. De fet la revista oficial de la FDN, “l’Intransigent”, s’anunciava en la seva portada com “adherida a Unió Catalanista”.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El gener de 1919 van seguir els enfrontaments al carrer entre ultra espanyolistes i independentistes pels carrers de Barcelona, però la detenció de nombrosos independentistes radicals, la requisada d’armes als independentistes que guardaven a la seu del CADCI, un sindicat de dependents de comerç de caràcter nacionalsita català, i l’augment de militars i policies de paisà que actuaven juntament amb els carlins mellistes i els dinàstics, barrejat amb la descarada col·laboració de la policia uniformada en contra dels independentistes en els enfrontaments de carrer, van dur a que els xocs fossin cada cop més desiguals, malgrat que els grups independentistes no deixaven de sortir quasi cada dia al carrer a donar la cara i a enfrontar-se a aquella força cada cop més superior. Ja el 19 de gener de 1919, un grup de membres de la “Liga Patriòtica Espanyola” va matar a trets i a sang freda al jove independentista Manuel Miralpeix a carrer Tallers, el qual no anava armat. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTv6i64nAvbgh8Am1JHSM2Dh2kv8vtTfiofj25WH8nzwTKBMtLHdVrv1MKD7lvNKLDev9eU4HzI9DGLP8zTEKnC06gtBhodXaY2KrsQP1Jp0hXG-vfeF8RMNoHebKIv5BZxod6DVA35gA/s1600/POLICIA+1919.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="394" data-original-width="550" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTv6i64nAvbgh8Am1JHSM2Dh2kv8vtTfiofj25WH8nzwTKBMtLHdVrv1MKD7lvNKLDev9eU4HzI9DGLP8zTEKnC06gtBhodXaY2KrsQP1Jp0hXG-vfeF8RMNoHebKIv5BZxod6DVA35gA/s1600/POLICIA+1919.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8yg0fZXS4xpfwI2vxNdGPSvqNSgElP2B_RCYFJAHhhnBEW6b60P258jA49W-fO2ZWzVD-ECEYJM9OLA2EtXJGdbvr5tH_RKs-B0-8plHWPy_bhIsjv5TkrvnUVhvVFuwPSn4-1qmlJI4/s1600/PUBLIC+BLOG.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="463" data-original-width="573" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8yg0fZXS4xpfwI2vxNdGPSvqNSgElP2B_RCYFJAHhhnBEW6b60P258jA49W-fO2ZWzVD-ECEYJM9OLA2EtXJGdbvr5tH_RKs-B0-8plHWPy_bhIsjv5TkrvnUVhvVFuwPSn4-1qmlJI4/s1600/PUBLIC+BLOG.jpg" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiD-WUop436vWbtjpvBiyfjZIiRe87w-xmj2O9pxFqkH-kO8YTh0zj4yS4U_e3TjaBXoWsQ4sJKLtlmkXHusy4GCyksm6aWmeVf2ENizd5RYBnKxFkjYPShCzJBtokw8Bwpj9-EA-xk5U/s1600/EL+SOL.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="264" data-original-width="466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiD-WUop436vWbtjpvBiyfjZIiRe87w-xmj2O9pxFqkH-kO8YTh0zj4yS4U_e3TjaBXoWsQ4sJKLtlmkXHusy4GCyksm6aWmeVf2ENizd5RYBnKxFkjYPShCzJBtokw8Bwpj9-EA-xk5U/s1600/EL+SOL.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Els independentistes no tenien el suport oficial de la Lliga Regionalista que no participaven dels enfrontaments. Alguns joves de la Lliga però, a vegades s’unien pels seu compte amb els independentistes en els incidents a carrer. Inicialment tampoc els Carlins jaumistes participaven dels incidents al carrer, els quals eren catalanistes foralistes però no independentistes, i malgrat ser molt violents, estar fortament armats i a diferència dels independentistes amb una recent tradició de nombrosos tirotejos, tenien ordres del seu líder Miquel Junyent de no participar en els enfrontaments. No obstant això, el 26 de gener de 1919, un grup de carlins jaumistes (catalanistes) que es manifestaven, van ser increpats per membres de la “Liga Patriótica Española” (LPE) a les Rambles de Barcelona i van iniciar una forta baralla amb ells. Hi ha que tenir en compte que dins de la LPE, a part de policies i militars de paisà i sectors dinàstics, també hi havia carlins mellistes (més espanyolistes), dels que s’havien escindit i allò encara afavorí més l’enfrontament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Aquell dia, per primera vegada els grups de xoc independentistes, feia poc dins de la UC i ara en la recentment fundada FDN, van actuar sota la direcció de Daniel Cardona i Manuel Pagès juntament amb els carlins jaumistes en contra la LPE, produint-se fortes baralles i tirotejos al voltant de les Rambles. Nombrosos membres de la LPE van resultar ferits de bala, navalla o cops, però finalment va ser un jove catalanista desarmat que participava en els incidents, Joan Benet, el que va resultar mort d’un tret a sang freda per un membre de la LPE. Els Carlins, però, seguint les ordres de Miquel Junyent, ja no van participar més en els enfrontaments juntament amb els independentistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">LA VAGA DE LA CANADENCA I L’ESCLAT DEL PISTOLERISME A BARCELONA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">A finals d’aquell gener de 1919 però, esclatava un conflicte més greu a Catalunya, la vaga de la Canadenca impulsada pels anarcosindicalistes catalans de la CNT, sindicat liderat per Salvador Seguí, que era a la presó en aquells moments, i per Simó Piera, que va ser el principal impulsor i delegat de la CNT en aquella vaga, la qual va esdevenir una vaga general que durà 40 dies amb una apagada general durant setmanes a Catalunya, que va dur a l’estat de guerra traient l’exèrcit les tropes pels carrers de Barcelona i a la detenció de milers de treballadors. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnkYnAxJEiI1VPylfeM2B9uPiB_sJgdqfy6Z6SQh4QFXvQ2cWNlX2ydUeKa8dWJbS0DR8r9fP3S0egJtKdXST0NKGhj-wB4yf5o-nfeDCrNY0-yx6esbAgQqenOjhxyExij-be3eP2YDs/s1600/MILIT+BLOG+CAN.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="357" data-original-width="565" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnkYnAxJEiI1VPylfeM2B9uPiB_sJgdqfy6Z6SQh4QFXvQ2cWNlX2ydUeKa8dWJbS0DR8r9fP3S0egJtKdXST0NKGhj-wB4yf5o-nfeDCrNY0-yx6esbAgQqenOjhxyExij-be3eP2YDs/s1600/MILIT+BLOG+CAN.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><span style="font-size: 18.6667px;">Aquella vaga va acabar amb la campanya autonomista, que de fet ja estava morta per les diferències entre la FDN de Macià i el PRC de Layret, de reivindicacions més sobiranistes, amb La Lliga, els Carlins i els lerrouxistes, que eren autonomistes més moderats. De fet la FDN de Macià i el PRC de Companys van donar ple suport a la vaga dels anarcosindicalistes, això si, a l'igual que els lerrouxistes, aportant tots advocats als detinguts i fent a vegades de representants de la CNT en les negociacions, mentre els de la Lliga i els carlins jaumistes, es van posar totalment a favor del govern i la patronal participant activament en la repressió contra els anarcosindicalistes catalans.</span></span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><span style="font-size: 18.6667px;"><br /></span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 18.6667px;">El mateix Francesc Macià, que era diputat, a finals de febrer de 1919, en plena vaga, en un discurs al parlament de Madrid, a part de defensar els drets nacionals de Catalunya i desmarcar-se ja totalment de la Campanya Autonomista, va defensar al moviment obrer català en aquells moments, com reflecteix l'article mostrat a continuació.</span></span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 18.6667px;"><br /></span></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY3zkpY8ESfyPjGtpMfN_AfINkg4F6VivFgCNkbAeCmLCXpwpivfWlV64YtCEy8Jp8erEKrCTIfbonJFWcbyJ6JPP-_zrT69B1WfvYBPpV1nB-Q-TjWMd3WZkrN48pnc05P2TAr0sUXUo/s1600/INTR+BLOG.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="494" data-original-width="241" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY3zkpY8ESfyPjGtpMfN_AfINkg4F6VivFgCNkbAeCmLCXpwpivfWlV64YtCEy8Jp8erEKrCTIfbonJFWcbyJ6JPP-_zrT69B1WfvYBPpV1nB-Q-TjWMd3WZkrN48pnc05P2TAr0sUXUo/s640/INTR+BLOG.jpg" width="312" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;"><span style="font-size: large;">Francesc Macià dona suport als vaguistes de la<br />Canadenca i es desmarca de la campanya autonomista</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 18.6667px;"> </span></span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18.6667px;">Aquella vaga dels anarcosindicalistes catalans va posar en escac al mateix govern espanyol que es va veure obligat a decretar la jornada laboral de 8 hores a tot l’Estat, una de les reivindicacions dels anarcosindicalistes catalans, entre altres.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Però malgrat aquella victòria de la CNT catalana a l’aconseguir les 8 hores de treball, milers d’anarcosindicalistes havien estat detinguts durant la vaga i omplien les presons, a part d`haver-hi noves llistes negres per part de la patronal catalana contra significats sindicalistes que feia difícil trobar feina, pel que la dura lluita dels anarcosindicalistes catalans no havia acabat encara ni molt menys. A més, aquella gran victòria sindical de les 8 hores, va portar a una espècie de venjança i intent de desmantellar el sindicalisme català per part de la patronal catalana, que va organitzar grups de pistolers per eliminar a anarcosindicalistes a la zona de Barcelona. Els anarcosindicalistes catalans van reaccionar creant grups d’acció per respondre als pistolers de la patronal. Si bé des de 1917 ja existien grups d’acció i tirotejos pels dos bàndols, a partir de la vaga de la Canadenca els tirotejos i atemptats mutus entre anarcosindicalistes i pistoles de la patronal va augmentar espectacularment. Tot va esdevenir amb pistolerisme urbà a Barcelona i voltants sense precedents a Europa que va dur a 5 anys de tirotejos mutus pels carrers amb més de 400 morts i milers de ferits. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Cal ressaltar que Ramon Aguiló i Gil, un dels fundadors juntament amb Macià, del partit independentista recentment creat Federació Democràtica Nacionalista (FDN), també estava afiliat a la CNT i va ser el delegat del sindicat de tramvies durant aquella vaga general, havent participat també en alguna negociació en represtanció de la CNT amb els representants de la patronal. Ramon Aguiló seria un dels molts detinguts després d'aquella vaga general iniciada en la Canadenca i passaria 6 mesos a la presó.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">En aquells anys, entre finals de 1918 i finals de 1923, el concepte de lluita armada a Catalunya va adquirir un caire molt superior al que s’havia arribat abans, tant a Catalunya com a l’Estat Espanyol o a Europa. Centenars de catalans anaven amb la pistola a la ma fent atemptats. La societat catalana era hereva d’una tradició molt violenta, sobre tot en el recent segle XIX i el</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">s catalans de totes tendències en general, tret dels representants del catalanisme burgès, havien usat poc el pacte per aturar els conflictes i en aquells temps i ja des del segle anterior, ho solien arreglar quasi tot a trets. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Però aquella lluita armada a Catalunya dels anys 20 del segle XX no era de caire independentista ni catalanista, sinó de sindicalistes catalans, majoritàriament anarcosindicalistes, que es defensaven contra el pistolerisme patronal i la repressió de la policia. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Un dels punts àlgics d’aquella violència es va produir el el 8 març de 1921, quan tres anarcosindicalistes catalans</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">desplaçats a Madrid, Pere Mateu i Cusidó, Lluís Nicolau i Fort i Ramón Casanellas i Lluch, acompanyats per Llúcia Fors i Felip, la dona de Lluís Nicolau, com a suport logístic, van matar a trets al president del govern espanyol Eduardo Dato en venjança per les lleis de fugues de la policia a Barcelona.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnZ7llYlST8V8nvgsO8e0bG4f4PINpHudxmnBbqbBUP_QZLeCmlQwAvgeOPSXBDC2VQ3fZlBSp-qqdoOqKrJUVXpXyhk6wDJWGX1caD_7LxKoca9zgg9dKU_JrpmrZGYMzv_3v3trGSeM/s1600/MATEU+2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="294" data-original-width="575" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnZ7llYlST8V8nvgsO8e0bG4f4PINpHudxmnBbqbBUP_QZLeCmlQwAvgeOPSXBDC2VQ3fZlBSp-qqdoOqKrJUVXpXyhk6wDJWGX1caD_7LxKoca9zgg9dKU_JrpmrZGYMzv_3v3trGSeM/s1600/MATEU+2.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">TENIR ACCENT CATALÀ ERA SER SOSPITÓS DE SER “TERRORISTA”</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Degut gran nombre de tirotejos i atemptats que es produïen a Barcelona i voltants i sobre tot a partir d’aquell atemptat mortal contra el president del govern espanyol, el més important fet per anarcosindicalistes catalans fora de Catalunya, va començar a haver una espècie de sicosi arreu de l’estat sobre la gent que hi viatjava que tenien accent català, sent només per aquest fet ja altament sospitosos de ser “terroristes”. El fet que accelerà això va ser que quan van identificar als autors de l’atemptat contra el president Dato, la mestressa i les seves filles de la pensió on havien estat allotjats a Madrid, van declarar que tenien un accent català tant pronunciat que quasi no els entenien. Inclús abans de ser identificats i del primer detingut, que va ser Pere Mateu, ja la premsa madrilenya insinuava que als autors havien de ser catalans, ja que a Catalunya era on hi havia el grau més alt de violència, el que causà una protesta del diari barceloní “La Vanguardia” en el que es deia que sols pel fet de ser català no volia dir que es fos un criminal, article mostrat a continuació.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUxcLBx0Ug8uV5-QDYmk2WmEQGXoczCOY0JurFMFKh6-Izv-0FimEd177wEFBKXSdW9JLhQUorSdVVqqlnmIi41kqnK3Nyy7QLJb-LA8qcskFC2sW1uHZxqaAuIuYBBANdY9g5s201N8M/s1600/CAT+CAT.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="482" data-original-width="606" height="509" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUxcLBx0Ug8uV5-QDYmk2WmEQGXoczCOY0JurFMFKh6-Izv-0FimEd177wEFBKXSdW9JLhQUorSdVVqqlnmIi41kqnK3Nyy7QLJb-LA8qcskFC2sW1uHZxqaAuIuYBBANdY9g5s201N8M/s640/CAT+CAT.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Després de la detenció de Pere Mateu a Madrid, mentre es buscava als altres autors ja identificats, Ramon Casanellas i Lluch, Lluís Nicolau i Fort i Lúcia Fors i Felip, tothom que viatjava en tren o altres medis de transport arreu de l’estat que tenia accent català era sospitós, produint-se nombroses detencions preventives sols per aquest fet. Inclús quan es buscava Llúcia Fors i Felip, una de les participants en el complot contra Dato, com que en la pensió on estava allotjada amb el seu marit Lluís Nicolau anava tenyida de ros, un gran nombre de rosses catalanes van ser detingudes com a sospitoses quan viatjaven per l’estat Espanyol. Tot allò encara va fer augmentar més la sicosi arreu de l’estat Espanyol en contra dels tenien accent català com a possibles “terroristes”.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmyGsAWZvLWQ-fPb88Tp9uo6gIEWaZfkUEN__XxXICMbC25f8w6iJHg3zxDJkCVntNemGCeqJNeB5sjAxS2Q-B1vQ6utqV_8L6NwedNqJ9fKbrIl2S18I_T4qNBfk3jLKhZQU5OtuL7hc/s1600/HERALDO+MATEU.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="457" data-original-width="403" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmyGsAWZvLWQ-fPb88Tp9uo6gIEWaZfkUEN__XxXICMbC25f8w6iJHg3zxDJkCVntNemGCeqJNeB5sjAxS2Q-B1vQ6utqV_8L6NwedNqJ9fKbrIl2S18I_T4qNBfk3jLKhZQU5OtuL7hc/s1600/HERALDO+MATEU.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ1X8sbRgP5qzFm7-7EGruEi68L05Hl84o4PZ2d_82bsT50rUvYbuh95pMjdHWyfXKTNfy3oAotgRuQbzGmRvFiitLTNVrZRio8UI1RUUogV98LlRBAe_YnXjC4VV8lbCjE6Tolpt3Rak/s1600/LA+ACCION+NO+CASANELLAS.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="432" data-original-width="415" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ1X8sbRgP5qzFm7-7EGruEi68L05Hl84o4PZ2d_82bsT50rUvYbuh95pMjdHWyfXKTNfy3oAotgRuQbzGmRvFiitLTNVrZRio8UI1RUUogV98LlRBAe_YnXjC4VV8lbCjE6Tolpt3Rak/s1600/LA+ACCION+NO+CASANELLAS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE6bwsW3_e_-LVUQyObF38n3DIwrQ-Ly29cPIosyQPN1GK1D97XcTiGmBlArHWoHpjkF_Ueo8WNF6IcmgbKrlzUcUyntEJps8cbVBMzEzAITCV6QIc1wO9ZkvLTV3hetIX2SEXjeh7j-I/s1600/OTRA+RUBIAjpg.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="227" data-original-width="469" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE6bwsW3_e_-LVUQyObF38n3DIwrQ-Ly29cPIosyQPN1GK1D97XcTiGmBlArHWoHpjkF_Ueo8WNF6IcmgbKrlzUcUyntEJps8cbVBMzEzAITCV6QIc1wO9ZkvLTV3hetIX2SEXjeh7j-I/s1600/OTRA+RUBIAjpg.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">La premsa espanyola a vegades parlava del “terrorisme català”, referint-se als activistes anarcosindicalistes catalans. En la premsa espanyola dels primers anys 20, quasi a diari o setmanalment apareixien notícies d’atemptats i tirotejos a Barcelona i voltants, allò va fer que durant aquella època s’identifiqués a una bona part dels catalans com sospitosos de estar propers al “terrorisme”, inclús en alguns països europeus s’expulsava automàticament a sindicalistes de l’Estat Espanyol que anaven a alguna reunió si eren catalans. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ0jYpETXh0h0pqb5i-xfuYkjUjm2dLVGuCkfnkAutDEPSoiX1CVYuGLlVscJCE_SVvhCjE-SI5y0_hzrtxG5qoNoSg2LHG9ALnB0T-S_7sMvDe6ogVKVI-9a5wc2XhXUqZCpkleDfzjc/s1600/TERRORI+CAT.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="388" data-original-width="417" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ0jYpETXh0h0pqb5i-xfuYkjUjm2dLVGuCkfnkAutDEPSoiX1CVYuGLlVscJCE_SVvhCjE-SI5y0_hzrtxG5qoNoSg2LHG9ALnB0T-S_7sMvDe6ogVKVI-9a5wc2XhXUqZCpkleDfzjc/s1600/TERRORI+CAT.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpC6p1mR-ftGcoB3mwJdPnvwr9MpNDDxq4lCPSPE-OqRROD2Z8KG2HjHmIIlKdV_UsT2kqgJt_VaAyPOcZwd-QD_4JUORv7OWTurV6oMCejc9P4U5Q1YfHQZjYhPz3JjCCf_IIOkLFH-g/s1600/PREMSA+ATEMP.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="498" data-original-width="671" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpC6p1mR-ftGcoB3mwJdPnvwr9MpNDDxq4lCPSPE-OqRROD2Z8KG2HjHmIIlKdV_UsT2kqgJt_VaAyPOcZwd-QD_4JUORv7OWTurV6oMCejc9P4U5Q1YfHQZjYhPz3JjCCf_IIOkLFH-g/s1600/PREMSA+ATEMP.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghVyTSLjzUR8GyKfSIGI3Yg-PuXJW1j0GexnqKamg7V8KEWyqlJS0fhUG3p43X_8yQ7poOQjF8HoebSsgHxmTUjif5qLphAB97M5lDfKiF56_0pr8ZqGUFeYIdtoq0mqKB9fNthF3xTUI/s1600/PORT+BL.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="395" data-original-width="514" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghVyTSLjzUR8GyKfSIGI3Yg-PuXJW1j0GexnqKamg7V8KEWyqlJS0fhUG3p43X_8yQ7poOQjF8HoebSsgHxmTUjif5qLphAB97M5lDfKiF56_0pr8ZqGUFeYIdtoq0mqKB9fNthF3xTUI/s1600/PORT+BL.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">A Catalunya pràcticament el 90% del proletariat català estava afiliat a la CNT a principis de 1920, uns 500.000, que tenia uns 700.000 afiliats en tot l’estat comptant Catalunya, per tant a Catalunya, que era on va néixer el sindicat, era on tenia la força i de fet era la guia per a tota la CNT de tot l’estat i de fet on hi tenia la seu central i la secretaria general. A la CNT catalana, malgrat certa immigració que ja hi havia, un 82% eren d’origen català, sent una gran part dels nou vinguts originaris del País Valencià.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Per tant la majoria de treballadors catalans estaven afiliats a la CNT, fossin anarquistes o inclús de partits catalanistes o fossin marxistes, encara que l’anarquisme moderat, representat per personatges com Salvador Seguí, Simó Piera, Angel Pestaña o Joan Peiró, va anar agafant força en la direcció del sindicat. També en els grups d’acció de la CNT catalana d’aquella època, si bé amb el normal impuls del anarquistes més radicals, també s’hi podien trobar personatges que seguint la seva biografia als anys 30, van militar després en partits d’esquerres o marxistes sobiranistes o en el mateix independentisme d’esquerres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Un dels casos més significatius va ser Manuel Talens i Giner, “El Valencianet”, nascut a Godella, prop de la ciutat de València. Manuel Talens va ser un dels activistes armats més actius dels grups d’acció anarcosindicalistes a Barcelona, fent nombrosos atemptats i participant en nombrosos tirotejos des de 1918 fins a 1924, inclús després del cop d’estat de Primo de Rivera. Manuel Talens a principis dels anys 30 va entrar a Estat Català, partit que s’integrà dins d’ERC, i en va ser un dels capdavanters. Inclús quan Estat Català es va tornar a escindir d’ERC el 1936, Manuel Talens s’hi va afegir com un dels capdavanters, participant en diversos combats durant la guerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El mateix Ramon Casanellas i Lluch, un dels autors de l’atemptat contra el president Eduardo Dato el 1921, als primers anys 30 liderava el recentment format Partit Comunista de Catalunya (PCC), de caràcter pro-sovètic i afí a Moscou, partit que reclamava la República Socialista Catalana. Aquell PCC seria el primer germen que duria a la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) anys després, el 1936. O un altre famós pistoler anarcosindicalista, Jaume Jiménez i Serra, “El Jaumet de la Tenda”, que als anys 30 s’integrà a ERC. També Simó Piera i Pagès, el líder de la CNT més important dels anys 20 després de Salvador Seguí i principal impulsor i líder de la vaga de la Canadenca, també va militar a ERC als anys 30. I així nombrosos altres casos.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">El març de 1921, quan tres anarcosindicalistes catalans van matar al president del govern espanyol Eduardo Dato, cosa ja s’ha comentat abans, el secretari general de la CNT a nivell estatal era Andreu Nin, tenint la secretaria general la seva seu a Barcelona, mentre Ramon Archs era el secretari general de la secció catalana de la CNT. Després de l’atemptat contra Dato, Andreu Nin va haver de fugir a la Unió Soviètica, ja que era buscat com a cap del sindicat que havia matat al president, arribant a ser en poc temps un membre important del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS). Llavors Nin va ser substituït a Barcelona per Joaquim Maurín en el càrrec de secretari general de la CNT en la clandestinitat. Tant Nin des de Moscou com Joaquim Maurin des de Barcelona, van intentar convertir a la CNT en un sindicat comunista afí a la Unió Soviètica entre 1921 i 1922, durant la pitjor època del pistolerisme barceloní.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">En el congrés de la CNT d’abril de 1922 però, Salvador Seguí va ser escollit secretari general de la CNT a nivell estatal i es va desplaçar de la direcció a Maurín i al sector comunista. Seguí era del sector anarquista moderat, partidari de estrènyer llaços amb altres forces obreristes i de l’esquerra, mentre el sector anarquista més radical, partidari de lluitar per la revolució anarquista immediata, tampoc va aconseguir entrar en la direcció de la CNT. Salvador Seguí, que aquell 1922 havia sortit de la presó després de quasi un any i mig, era gran amic de Lluís Companys del PRC. Encara que la CNT, com sindicat anarcosindicalista, no tenia cap parlamentari que els representés, Lluís Companys amb sintonia amb Seguí, algunes vegades feia de representant de la veu de la CNT en el parlament a Madrid en algunes reivindicacions. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUwePGgBgbikL7jkN-YFtGKcwRVo7srOrGr80ttfXNM7LLGwcth19dqtXjV00vBeD3QbKYtExvHCWrHzcbLN1t28fQvZcMvtNovfHGpPgtq4C-Ho7EVXgA_s4f-nL1jjl2SHHlYhGNlFw/s1600/SEGUI+I+COMPANYS.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="491" data-original-width="333" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUwePGgBgbikL7jkN-YFtGKcwRVo7srOrGr80ttfXNM7LLGwcth19dqtXjV00vBeD3QbKYtExvHCWrHzcbLN1t28fQvZcMvtNovfHGpPgtq4C-Ho7EVXgA_s4f-nL1jjl2SHHlYhGNlFw/s1600/SEGUI+I+COMPANYS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Pel que fa a Andreu Nin i Joaquím Maurín, els dos secretaris de la CNT el 1921, als anys 30 van liderar partits comunistes sobiranistes a Catalunya, Maurín el Bloc Obrer i Camperol i Nin l’Esquerra Comunista, els dos partits això si, dissidents de Moscou. Aquests dos partits el 1935 van fundar el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), també dissident de Moscou. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe-9a-JDJEoY14qVKky4mP5jY6JQdIJrL6bkGfbVVXKZh1fawIgnSzyTGSrZCukIemzXhmfnNBCjPJtJxPHc_-x3m6nalnb2zB-WTTQ1e-Oj5obMkiYgqhortWdN6c7VToLHzwBDHxTEc/s1600/NIN+MAURIN.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="337" data-original-width="406" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe-9a-JDJEoY14qVKky4mP5jY6JQdIJrL6bkGfbVVXKZh1fawIgnSzyTGSrZCukIemzXhmfnNBCjPJtJxPHc_-x3m6nalnb2zB-WTTQ1e-Oj5obMkiYgqhortWdN6c7VToLHzwBDHxTEc/s1600/NIN+MAURIN.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Els primers caps dels grups armats de la CNT catalana en aquella època foren Pere Boadas i Rivas, Medir Martí i Augé, Pere Vandellós i Romero i Carles Anglès i Corbella, que ja a finals de 1917 feien atemptats contra empresaris per venjar-se de la massacre de la vaga d’aquell any i per les llistes negres que feien les empreses contra sindicalistes. Ramon Archs i Serra va ser fins al juny de 1921, el principal cap d’aquells grups armats fins que fou assassinat per la policia amb una llei de fugues el 25 de juny de 1921 juntament amb Pere Vandellós. Però els grups armats anarcosindicalistes que s’enfrontaven als pistolers de la patronal, la policia i fent nombrosos atemptats a Catalunya, van seguir creixent amb nombrosos activistes durant aquells primers anys 20. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Cal ressaltar que en aquell món de pistolers masculins, on normalment les dones anarcosindicalistes solien fer feines de suport logístic, hi havia dues noies el 1920, Roser Segarra i Travé, de 19 anys, i Josepa Crespo i Ballester, de 17 anys, que destacaren entre les poques dones que si participaven directament en els atemptats, encara que aquestes dues ja van ser detingudes l'any 1921. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYj87ji_KwpwnUFVbh8Bsd37nBirJq3EI477ktme2h4UrOBQzVMKv06ZYVa5N3QdEqaKhwwLQXP51oWLlms-DGlX5bO2EfCVfqWKLzjuQQaO9k6YrSD2UxVkJVwMh7dSmmYHzQ064XvrI/s1600/GRUPS+AC+1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="306" data-original-width="637" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYj87ji_KwpwnUFVbh8Bsd37nBirJq3EI477ktme2h4UrOBQzVMKv06ZYVa5N3QdEqaKhwwLQXP51oWLlms-DGlX5bO2EfCVfqWKLzjuQQaO9k6YrSD2UxVkJVwMh7dSmmYHzQ064XvrI/s1600/GRUPS+AC+1.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSS-448a2t5Gl9FnDU2iR2rT6xy0JtmdBXsdpfrCrdbzL3r9owH74Miq-MyuJQJoEpP-V-uElKYeOI0UpW525RtM5G6MNFlRiRI0V4pA_XQjDTkyo-5C_hDOo8GG_oWI-Ik84rVTYmXBo/s1600/GRPS+AC+2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="469" data-original-width="661" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSS-448a2t5Gl9FnDU2iR2rT6xy0JtmdBXsdpfrCrdbzL3r9owH74Miq-MyuJQJoEpP-V-uElKYeOI0UpW525RtM5G6MNFlRiRI0V4pA_XQjDTkyo-5C_hDOo8GG_oWI-Ik84rVTYmXBo/s1600/GRPS+AC+2.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf6H7ydjRwZiP0sW3epOYJaEmDMI-_nV1HfGI3Wqo9gzdU3f5kqnAJg92jUP5JOImmtMmIy_1TZZAkeFOU9HTUhlQdXzmozucjz1ySEQ4tVriVwbRpxdjT9_gqhF-nq4flUbKHXZELjPs/s1600/GRUPS+AC+3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="483" data-original-width="655" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf6H7ydjRwZiP0sW3epOYJaEmDMI-_nV1HfGI3Wqo9gzdU3f5kqnAJg92jUP5JOImmtMmIy_1TZZAkeFOU9HTUhlQdXzmozucjz1ySEQ4tVriVwbRpxdjT9_gqhF-nq4flUbKHXZELjPs/s1600/GRUPS+AC+3.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Pràcticament la meitat de militants de la CNT catalans dels anys 20, tant sindicalistes purs com membres dels grups armats, als anys 30 es van integrar a partits sobiranistes d’esquerres o marxistes, mentre l’altra meitat, si va seguir dins de l’anarquisme, tant radical com moderat, dins de la CNT. Cal tenir en compte que mentre el 1919-20 la CNT tenia uns 500.000 afiliats a Catalunya, als anys 30, durant la República, no va passar mai dels 200.000 afiliats, encara que seguia sent una xifra molt nombrosa i seguia sent el sindicat i la força més nombrosa i potent a Catalunya. Això a part de la guerra del 1936, en que a l'haver-hi filació obligatòria, a Catalunya la meitat de treballadors catalans es van repartir entre els sindicats CNT, amb uns 700.000 afiliats i la UGT, amb també uns 700.000 afiliats, aquest úlim integrat per tots els treballadors de totes tendències dins de l'esquerra en general i el marxisme que no eren anarquistes. Al primer any de guerra la CNT, que havia aconseguit més armes, va promoure una revolució anarquista a Catalunya en plena guerra contra el feixisme a tot l'estat Espanyol i va dominar la situació a Catalunya durant quasi un any. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">No obstant això, durant aquells sagnants anys de pistolerisme entre 1917 i 1923, quasi tots aquells afiliats a la CNT catalana, independentment del que van fer després als anys 30, es consideraven ells mateixos o anarquistes o propers a l’anarquisme, i la seva lluita no tenia res a veure amb el catalanisme o sobiranisme. Malgrat tot, en aquella època la majoria lluitaven, més que per una revolució anarquista, per les reivindicacions laborals i per defensar-se dels pistolers de la patronal, aquesta espantada per la immensa força que havia agafat el sindicat. Seria a principis dels anys 30 d’aquell segle XX a l’arribar la II república, que la CNT a Catalunya, dirigida per alguns representants de l’anarquisme més radical que hi militaven als anys 20 i per noves incorporacions, va agafar un caràcter més purament anarquista i partidari de la revolució total immediata.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">ELS PARTITS CATALANISTES I SOBIRANISTES DAVANT DE LA VIOLÈNCIA SOCIAL A CATALUNYA</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Com abans ja s'ha comentat, aquell pistolerisme i lluita armada continuada a Catalunya durant els primers anys 20, que si bé era practicat per catalans en la seva immensa majoria, no era de caràcter ni nacionalista ni independentista sinó de caire sindicalista i amb gran influència de l’anarquisme, va eclipsar la lluita política a Catalunya i la de tots aquells grups catalanistes durant uns anys. No obstant això, aquests van prendre partit.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Els independentistes de la FDN de Macià, els partidaris a l’autodeterminació del PRC de Layret i Companys, la Federació Catalana del PSOE i els republicans espanyolistes del PRR del Lerroux, van prendre partit a favor dels anarcosindicalistes, però no formant part dels grups d’acció, sinó amb advocats i des de la seva premsa. La Federació Catalana del PSOE, encara que donava suport a l’autonomia, no s’havia considerat fins llavors específicament catalanista i la direcció central del partit fins llavors s’havia mostrat bastant espanyolista envers al sobiranisme català. Però en poc temps, concretament el 1923, la Federació Catalana del PSOE sota l’impuls de Rafael Campalans, es va escindir majoritàriament del PSOE per formar la Unió Socialista de Catalunya (USC), per donar al socialisme català un caràcter més catalanista i sobiranista. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">En quan als lerrouxistes del PRR, que malgrat també haver fet un gir feia pocs anys i també havien donat suport a l’autonomia, ja que segons deien allò no trencava la unitat d’Espanya, seguien amb el seu discurs patriòtic espanyolista. Els lerrouxistes per essència, tenien que seguir vestint el seu espanyolisme d’obrerisme i alguns anarcosindicalistes acceptaven de bon grat als seus advocats, però pel seu conegut passat ultra espanyolista i de suport a l’exèrcit espanyol, mai van aconseguir cap influència política en ells, tenint el propi líder de la CNT, Salvador Seguí, un històric odi i animadversió als lerrouxistes, sobre tot des dels fets de 1907 abans esmentats.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">En canvi, els catalanistes conservadors de la Lliga Regionalista i els carlins jaumistes, van prendre partit a favor dels pistolers de la patronal i de la repressió contra els anarcosindicalistes, fent front comú amb els espanyolistes dels partits dinàstics monàrquics (Parit Conservador i Partit Liberal) i els carlins mellistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Com es veu, els partits d’esquerres, tant catalanistes com els lerrouxistes espanyolistes, encara que és altament dubtós que els lerrouxistes fossin d’esquerres, ja que pràcticament era un populisme espanyolista sense ideologia, donaven suport als anarcosindicalistes contra la seva repressió, mentre els partits de dretes, tant catalanistes com espanyolistes, donaven suport a la patronal en contra dels anarcosindicalistes.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">La Lliga Regionalista de Catalunya, liderada per Francesc Cambó, malgrat haver venut ser el representant del catalanisme durant anys anteriors, es va plegar a favor del govern espanyol i la seva policia i militars, per defensar els interessos dels empresaris catalans en contra dels anarcosindicalistes, inclús participant en el suport i finançament d’alguns pistolers de la patronal en contra dels anarcosindicalistes catalans. La Lliga també va participar en diversos governs del Partit Conservador dinàstic amb alguns ministres. El catalanisme de la Lliga van quedar desmantellat mediàticament durant aquells anys.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">En quant als carlins, els dos sectors, el jaumista, més catalanista, i el mellista, més espanyolista, van iniciar un procés d’unió a rel de la seva lluita comuna en contra dels anarcosindicalistes catalans. Tant carlins jaumistes com mellistes van fundar l’octubre de 1919 els Sindicats Lliures, per fer competència a la CNT catalana i per organitzar-hi dins bandes de pistolers finançats pels patrons per atacar als anarcosindicalistes especialment a la zona de Barcelona. Una gran part dels afins a la Lliga Regionalista també es van unir als Sindicats Lliures o als Sometents armats que organitzava la patronal. El carlí mellista català Ramon Sales i Amenòs, aquell que liderava els grups armats ultraespanyolistes de “La Liga Patriótica Española” en contra dels catalanistes i independentistes el desembre de 1918 i el gener de 1919, també liderava ara els grups armats dins dels Sindicats Lliures per atacar als anarcosindicalistes catalans. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8sEdaWZh_Jk4C4fRBN1duld76zbZocU5Xp6MYZoKWBohC-PyOLvm8hV5qHRSDLpVauYt5aB6Ls_MG0FHL9CNg0vf5PhebrjoPa7ktJEp_-IE_nkLi4ILK0y0KeJOeIvYQZBXQ416P0cw/s1600/SALES+BL..jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="363" data-original-width="555" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8sEdaWZh_Jk4C4fRBN1duld76zbZocU5Xp6MYZoKWBohC-PyOLvm8hV5qHRSDLpVauYt5aB6Ls_MG0FHL9CNg0vf5PhebrjoPa7ktJEp_-IE_nkLi4ILK0y0KeJOeIvYQZBXQ416P0cw/s1600/SALES+BL..jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">ESCISSIÓ A LA LLIGA REGIONALISTA I CREACIÓ D’ACCIÓ CATALANA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Durant els primers mesos de 1922, alguns membres de les joventuts de la Lliga Regionalista de Catalunya liderats per Lluís Nicolau d'Olwer, Jaume Bofill i Mates, Ventura Gassol i Rovira, Manuel Massó i Llorens, i Ramon Abadal i Vinyals, entre altres, decebuts de que el partit tingués cada cop una imatge més anti-obrera col·laborant amb la repressió contra els sindicalistes catalans, fent per aquest motiu pactes de col·laboració amb els militars espanyols i els ultraespanyolistes dinàstics del Partit Conservador de Maura, inclús aportant ministres de la Lliga als seus governs, fets que contradient que la Lliga fos un partit realment catalanista i popular, van iniciar un corrent interior dins de la Lliga que portà a la seva escissió del partit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">A principis de juny de 1922, Unió Catalanista (UC), que ja no actuava com a partit sinó com a entitat dedicada a la sembra de la consciència nacionalista, coneixent que els dissidents de La Lliga anaven a formar un nou partit, van convocar una Conferència Nacional Catalana (CNC) a la seu del CADCI, amb el que es pretenia una unió de totes les forces nacionalistes catalanes en un sol partit, sobre tot entre els dissidents de la Lliga Regionalista i la Federació Democràtica Nacionalista (FDN) de Macià, a part de amb altres elements nacionalistes i independentistes catalans procedents d’altres grupets.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Alguns significats republicans catalanistes com Antoni Rovira i Virgili, aquell que fou un dels líders del Centre Nacionalista Republicà (CNR) entre el 1906-1909, es van unir al projecte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Francesc Macià des del primer moment va desconfiar d’aquella CNC, ja que pensava que podria desviar el seu projecte independentista i que quedés com una substitució de l’antic catalanisme regionalista de la Lliga, però sense el seu anti obrerisme i els seus pactes polítics amb els dinàstics espanyols. No obstant això, Francesc Macià va intervenir en la Conferència Nacional Catalana (CNC) i va proposar que aquesta fos un front catalanista anti Lliga, que crees un braç armat que fos l’origen d’un exèrcit d’alliberament català com a Irlanda i que lluités per la formació d’un Estat Català. La proposta de Macià va ser derrotada en la CNC per 226 vots contra 76. Macià i la seva FDN es van deslligar del projecte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Immediatament d’aquells dissidents de la Lliga i dels que s’hi van afegir en aquella CNC va sorgir el partit Acció Catalana (AC), oficialment el 4 de juny de 1922, amb Jaume Bofill i Mates de president, Lluís Nicolau d’Olwer vicepresident i Antoni Rovira i Virgili i Ramon Abadal com alguns dels vocals. AC en principi sols programava, a partir de substituir al catalanisme que havia perdut la Lliga Regionalista de Catalunya liderada per Francesc Cambó, apropar-se progressivament a una acció conjunta amb els grups separatistes, sobre tot amb la FDN i els grups més radicals que encara eren dins del grup d’Unió Catalanista (UC). El nou incorporat al projecte Antoni Rovira i Virgili, va quedar de moment dins d’Acció Catalana, malgrat que sempre havia set un home d’esquerres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">FUNDACIÓ D’ESTAT CATALÀ<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Un més després, el 8 de juliol de 1922, Francesc Macià convoca una conferència a la seu del CADCI amb membres de la FDN, Unió Catalanista i altres militants separatistes per fundar un nou partit, Estat Català (EC), en el que invitava a tots els catalanistes i independentistes tret dels dirigents de la Lliga Regionalista. Alguns dels principals fundadors d’Estat Català van ser, a part de seu líder Francesc Macià, Manuel Pagès i Mercader, Daniel Cardona i Civit, Lluís Marsans, Josep Carner i Ribalta i Sola i Domènec Solé, entre altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Segons va explicar anys després Daniel Cardona, el nom d’Estat Català va ser proposat per Manuel Pagès i Mercader. Les publicacions “La Tralla”, que es tornava a publicar amb aquest nom, dirigida per Vicenç Ballester, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i “l’Intransigent”, properes a la FDN i a UC, es van fer ressò del nou partit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Poc després va aparèixer la publicació quinzenal “Estat Català”, dirigit pel mateix Macià, amb un cos de redacció format per Domènec Soler, Lluís Marsans i Daniel Cardona, amb Manuel Pagès d’administrador. Malgrat tot ,“La Tralla”, que era l’òrgan d’Unió Catalanista (UC), revista que havia ressorgit un altre cop aquell 1922, que seguia fent en part també la mateixa funció, on Daniel Cardona també hi escrivia sovint sota el nom de “Vibrant”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Estat Català deixava clar que no volia autonomisme sinó independència, davant la indefinició d’Acció Catalana (AC) en aquest sentit i així pretenia atraure’s als elements que havien evolucionat cap a l’independentisme i que eren dins d’AC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">CREACIÓ DELS ESCAMOTS D’ESTAT CATALÀ EL 1922<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">A partir de setembre de 1922, Daniel Cardona i Manuel Pagès havien organitzat sota el vistiplau de Macià els grups d’acció independentista que anomenaren “Escamots”. Alguns d’integrants d’aquells Escamots eren Daniel Cardona, Manuel Pagès, Jaume Compte, Marcel·lí Perelló, Jaume Balius i Mir, Rafael Dalmau i Farreres, Daniel López i Bribian i Salvador Salat i Ferrando entre altres. Progressivament s’anaven captant nombrosos nous joves pels “Escamots”. Malgrat que la finalitat final dels Escamots era preparar a independentistes per accions armades o de guerra, en principi es dedicaven a la preparació física, excursions per conèixer millor la geografia del país i en alguna molt comptada ocasió alguna pràctica de tir amb pistola. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">CREACIÓ DE LA SEM<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Paral·lelament a finals d’aquell 1922, des d’Acció Catalana es va crear també una secció clandestina per fer instrucció militar a joves i militants nacionalistes catalans en general, amb la idea de crear en un futur un possible exèrcit català si feia falta, que van anomenar Societat d’Estudis Militars (SEM), fundada principalment per iniciativa de Lluís Nicolau d’Olwer, vicepresident d’Acció Catalana.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSBcT7K5VxuNiDXW-Z8UQ9r_XdZB4Y9vjz8lNtgXwAQ7zH2YcPEHp27dD8wNQts3aMoyc1DpSTKEys1sB_Aq8ER1-ri5sRWSLI2a5fchRDPE7fv21Btlu1NesUuZroR_9GNffrK6o8IlU/s1600/OLWER+SEM.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="365" data-original-width="219" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSBcT7K5VxuNiDXW-Z8UQ9r_XdZB4Y9vjz8lNtgXwAQ7zH2YcPEHp27dD8wNQts3aMoyc1DpSTKEys1sB_Aq8ER1-ri5sRWSLI2a5fchRDPE7fv21Btlu1NesUuZroR_9GNffrK6o8IlU/s1600/OLWER+SEM.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Magí Sandiumenge, un jove que havia ingressat a Acció Catalana (AC) el 1922, poc després de fundar-se, era un dels encarregats de captar joves nacionalistes per AC, exposant-los l’atractiu d’aquest nou subgrup de formació militar, la SEM que era a punt de crear-se, ja que fins llavors sols Estat Català, amb les declaracions que feia de Macià de la possibilitat d’una revolta armada independentista i els seus clandestins “Escamots”, donaven la imatge als joves nacionalistes d’un partit que realment volia lluitar en tots els terrenys inclús en l’armat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El jove Miquel Ferrer i Sanxís, que inicialment preferia a Estat Català i admirava a Macià, segons va escriure ell mateix després, va ser un dels que van ser convençuts i captats per Magí Sandiumenge per entrar en les joventuts d’Acció Catalana, amb la idea i atractiu de que s’estava formant un grup de formació militar. Un bon nombre de joves d’Acció Catalana i altres joves nacionalistes encara sense partit i que no havien passat per La Lliga, es van afegir al projecte de formació militar d’Acció Catalana, entre els que va destacar Abelard Tona i Nadalmai. Tant Abelard Tona com Miquel Ferrer esdevindrien alguns dels principals activistes de la SEM.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Segons les memòries d’Abelard Tona, l’acte fundacional oficial de la SEM en va fer el novembre de 1922 en un pis de la plaça Universitat nº3 de Barcelona, on Josep Sandiumenge, germà gran de Magí, tenia un despatx-taller amb el seu soci l’arquitecte Joan Mirambell. Aquell acte fundacional de la SEM era presidit per Lluís Nicolau d’Olwer. També hi destacava la presència en l’acte, entre altres, de Magí Sandiumenge, Josep Sandiumenge, Abelard Tona i Nadalmai, Miquel Ferrer i Sanxís, Miquel Arcàngel Baltà i Botta, Antoni Armangué, Ferran Cuito, els dos cosins Josep Maria Pi i Sunyer i Carles Pi i Sunyer, el professor Rahola, Angel Morera i Ventalló i Marià Foyé i Ràfols, aquest últim un aviador que durant la futura guerra del 1936 seria un destacat pilot de guerra, fins a unes trenta persones en total.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">En aquella reunió de novembre de 1922 quedà constituïda la Societat d’Estudis Militars (SEM), amb Nicolau d’Olwer com a president i Ferran Cuito com a secretari. En a la reunió es va proposar que la SEM s’havia de dedicar a l’estudi de totes les armes inclús les de la marina. Magí Sandiumenge va proposar que primer s’havia de formar a joves com a forces d’infanteria. L’aviador civil Marià Foyé i Ràfols, va proposar crear en el futur una força aèria catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Com a director de l’Escola Militar Catalana de la SEM fou nomenat Miquel Arcàngel Baltà i Botta, que era cunyat de Josep Maria Batista i Roca i era president del Laboratori Químic Municipal i propietari d’una farmàcia a la Rambla Catalunya. Abelard Tona, Miquel Ferrer, entre altres dels primers membres rellevants de la SEM, van fer juntament amb Baltà una llista de persones que podien encarregar-se de l’ensenyament de diverses matèries per als oficials del futur Exèrcit Català. Va ser nomenats els historiadors experts en temes militars, Frederic Camps i Llopis, Josep Flor, Ferran Soldevila i Joan Carreras i Palet, que havia fet el servei militar. Tots van acceptar i donaven classes a cases particulars o en una sala de l’Ateneu Barcelonès.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Miquel Ferrer diu que paral·lelament a les classes teòriques els caps de setmana anaven de càmping per fer pràctiques, quasi sempre sota les ordres de Miquel A. Baltà, on entre altres coses feien pràctiques de tir amb pistola. En ocasions hi acudia Nicolau d’Olwer i Pau Vila a supervisar les pràctiques.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Un altre centre de la SEM era la Llibreria Italiana, propietat de Magí Sandiumenge i regentada en aquells moments per Miquel Ferrer, que aviat es va convertir en el lloc de concentració de la joventut nacionalista i de reclutament de l’oficialitat del futur exèrcit català i l’oficina de relacions dels sectors separatistes. Allí es feien reunions per canviar impressions i hi acudien activistes de totes comarques. Es proposava coordinar iniciatives al marge dels interessos partidistes i personals. Miquel Ferrer diu que no es pretenia atraure a aquells joves cap a Acció Catalana en les reunions a la llibreria, sinó atraure’ls cap al exèrcit català. Entre els alumnes de les classes de la SEM, també hi havia membres dels Escamots d’Estat Català d’arreu de Catalunya, alguns dels quals hi anaven pel seu compte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">SOLIDARITAT DEL SOBIRANISME CATALÀ D’ESQUERRES AMB L’ANARCOSINDICALISME EN PLE PISTOLERISME BARCELONÍ<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Durant el 1923 el pistolerisme entre anarcosindicalistes i pistolers de la patronal seguia a l’ordre del dia a Barcelona i voltants i era el protagonista real de la situació a Catalunya, que eclipsava pràcticament tots els esdeveniments polítics, com la formació de nous partits nacionalistes i independentistes que s’estan relatant en aquest escrit, any en el que va ser assassinat el gran líder de la CNT Salvador Seguí, el 10 de març de 1923.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El substitut de Seguí en la secretaria general de la CNT, Joan Peiró, l’abril de 1923 va pactar amb els partits de l’esquerra sobiranista catalana la formació d’un Comitè Civil, per fer força conjunta en contra de la repressió contra els sindicalistes catalans i per denunciar el pistolerisme patronal, el qual tenia com a còmplices la policia, l’exèrcit, significats polítics dinàstics i també polítics catalans de la Lliga Regionalista i els carlins. Aquells partits que formaren juntament amb la direcció oficial de la CNT catalana el Comitè Civil eren, Estat Català, liderat per Francesc Macià, el Partit Republicà Català (PRC), liderat per Lluís Companys des de l’assassinat de Francesc Layret el 1920, precisament mort per pistolers de la patronal, i membres de la Federació Catalana del PSOE liderats per Rafael Campalans, els quals dit de pas, estaven ja preparant una escissió catalana dins del PSOE per fundar poc després la Unió Socialista de Catalunya (USC), que ja no seria sucursal del PSOE i amb sensibilitat més sobiranista. Joan Peiró i el sector de la CNT catalana afí seu, consideraven que la unió de les forces esquerranes i obreristes a Catalunya els donaria més força per lluitar contra la repressió dels treballadors. Tots aquests grups van protagonitzar conjuntament diversos manifestos i protestes públiques en contra del pistolerisme patronal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5K-tP7kZrdldiuJKdi5-VJt8ckK7uXLyRgAd84zwrVzXXDv4fWptqNeBQiIeUAUvTuVB-KYuGMBRsVXUGwnxZnrkZVElTksmIcSPdpEOp_X4oyqwNYSQEEESrj6Xm94PxOSFi-iAdGlk/s1600/PEIR%25C3%2593.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="380" data-original-width="417" height="363" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5K-tP7kZrdldiuJKdi5-VJt8ckK7uXLyRgAd84zwrVzXXDv4fWptqNeBQiIeUAUvTuVB-KYuGMBRsVXUGwnxZnrkZVElTksmIcSPdpEOp_X4oyqwNYSQEEESrj6Xm94PxOSFi-iAdGlk/s400/PEIR%25C3%2593.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Però el 7 de maig de 1923 es van produir els incidents més greus en les protestes d’aquell Comitè Civil. Aquell dia una manifestació convocada tant per la CNT com pels diversos grups polítics que formaven aquell Comitè Civil acabà amb greus enfrontaments. La policia va carregar amb sabres i va disparar diversos trets en contra dels manifestants que els feien front de manera contundent. Diversos manifestants van resultar ferits de bala i de sabre. Alguns manifestants també van respondre a trets i van ferir de bala al menys a un policia, com indicava la premsa de l'època.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidaP6m_-bQ5T6fKz-_P9cHTN_d7mCBGike21gtRWfDrt0EJalivyHeWyfWNBcu_-BPQZ3xwF3hsZsa0F3r3vVx1jh8MB4Df4pY3m6s43P72L1Kk4REJgVlT0bjxtVJ-mikj0VzOVP3yGM/s1600/COC+1A.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="148" data-original-width="410" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidaP6m_-bQ5T6fKz-_P9cHTN_d7mCBGike21gtRWfDrt0EJalivyHeWyfWNBcu_-BPQZ3xwF3hsZsa0F3r3vVx1jh8MB4Df4pY3m6s43P72L1Kk4REJgVlT0bjxtVJ-mikj0VzOVP3yGM/s1600/COC+1A.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiszbS8XozCNyhc0dWISwX6eEtvXIfn-A2MBWdEnT-HBI47Ka5dJ4TC4oLocDEhca6GQ5109Lbmdnxd45VYhzxoT6KOyjC1gjs4AAzySJzQCnj_paRiqBE6LlGlJEAhJgYaENjFDWVb8no/s1600/COC+2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="467" data-original-width="437" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiszbS8XozCNyhc0dWISwX6eEtvXIfn-A2MBWdEnT-HBI47Ka5dJ4TC4oLocDEhca6GQ5109Lbmdnxd45VYhzxoT6KOyjC1gjs4AAzySJzQCnj_paRiqBE6LlGlJEAhJgYaENjFDWVb8no/s1600/COC+2.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJHN0HPYzrugCk4Y1DYJJELIj7QWtOOBYuJ6MUBKFrvbNePCJz7CSnleMymvvvl8yqAWpCc6SPKN5gKXnCxDBdFqHerxT5_kdtY3jwLXeWnTUBw42RAPu9FhjI4JHpBj7lAkffyY5wEwI/s1600/COC3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="504" data-original-width="396" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJHN0HPYzrugCk4Y1DYJJELIj7QWtOOBYuJ6MUBKFrvbNePCJz7CSnleMymvvvl8yqAWpCc6SPKN5gKXnCxDBdFqHerxT5_kdtY3jwLXeWnTUBw42RAPu9FhjI4JHpBj7lAkffyY5wEwI/s1600/COC3.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Es dona la circumstància que al matí d’aquell mateix dia 7 de maig, abans dels incidents, un grup d’acció de la CNT catalana havia matat a trets a l’inspector de policia Juan Escartín, cosa que per altra banda formava part de la quotidianitat d’aquells anys a Barcelona, plens de tirotejos i atemptats de venjança política i social. En poques setmanes a Barcelona la línia va tornar a ser aquesta, augmentant els atemptats mutus i vengances a trets, pel que els comunicats i manifestacions d'aquell Comitè Civil va anar quedan en segon pla davant aquests fets i s'acabà dissolvent. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Els sector anarquista més radical de la CNT a Catalunya, que havien fundat a finals de 1922 el grup "Los Solidarios" liderat entre altres per Joan Garcia i Oliver, Eusebi Brau i Mestres, Alfons Miquel i Martorell, Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso, aquests dos últims que feia pocs mesos que havien arribat a Barcelona aquell 1923, si bé acceptaven de bon grat que els sobiranistes d’esquerres els donessin suport en contra dels pistolers de la patronal, no estaven d’acord en la formació d’aquell Comitè Civil, ja que consideraven que el sector afí a Joan Peiró, amb aquella unió amb aquell organisme, pretenia polititzar a la CNT catalana i apostaven per la revolució anarquista immediata.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPV8hV60TmSKXMVGXwhij14t08uMqHMjBa2jSplvl7bdS6wBS8GvGhqRt2wM2jUOa5mQskSP56S3lSKCib_TBsFeCr5wEGyFatSHSKMqR21fP7szBRFSF0l0Rp88qTZYr5X8k5HURfBCs/s1600/OLIVER+DURRUTI.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="333" data-original-width="381" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPV8hV60TmSKXMVGXwhij14t08uMqHMjBa2jSplvl7bdS6wBS8GvGhqRt2wM2jUOa5mQskSP56S3lSKCib_TBsFeCr5wEGyFatSHSKMqR21fP7szBRFSF0l0Rp88qTZYr5X8k5HURfBCs/s1600/OLIVER+DURRUTI.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 18.6667px;">COL·LABORACIÓ ENTRE ESTAT CATALÀ I ACCIÓ CATALANA EN LES ELECCIONS EN CONTRA DE LA LLIGA REGIONALISTA</span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Per altra banda, Estat Català i Acció Catalana (AC) van intentar una col·laboració política en les eleccions generals d’abril de 1923, en que Estat Català va donar suport a la candidatura d’Antoni Rovira i Virgili per AC, ja que Macià, malgrat les seves diferències amb AC, la considerava l’única candidatura realment nacionalista que es presentava i a més Rovira i Virgili sempre havia set un personatge d’esquerres. A partir d’allò va haver-hi una proposta d’AC de fusionar-se amb Estat Català, però Macià, a part de col·laborar amb AC, es va mantenir ferm en no voler la unió en un sol partit, ja que considerava que Estat Català era l’autèntic partit independentista d’esquerres, davant el que ell creia l’ambigüitat d’AC en aquest sentit.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Cal ressaltar que en aquelles primeres eleccions en que es va presentar AC el 29 l’abril de 1923 i que va rebre el suport d’Estat Català, el candidat d’AC, Rovira i Virgili, no va aconseguir l’acta de diputat per una tupinada feta entre la Lliga i el PRR de Lerroux, que després d’un compte de vots on sortia diputat, es van conxorxar per fer un altre recompte de vots fraudulent al districte VII de Barcelona on es presentava Rovira, perdent així la possibilitat de ser diputat. Tothom sabia el que havia passat, però evidentment les autoritats no tenien cap interès en arreglar-ho. El 2 de maig es va fer una manifestació per protestar per la tupinada que va ser dissolta violentament per la policia, resultant Nicolau d’Owler ferit de dos cops de sabre a la cara. En aquells moments tant la Lliga com els lerrouxistes ja començarien a tenir interessos comuns, sobre tot l’antiseparatisme, cosa que aniria en augment i duraria ja fins a la guerra de 1936.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Però en les eleccions provincials de juny de 1923, Acció Catalana, també amb el suport moral i mediàtic d’Estat Català, va superar a La Lliga i va aconseguir 5 representants a la Mancomunitat de Catalunya. Després d’aquell èxit electoral d’AC sobre la Lliga, Cambó va deixar la seva acta de diputat per voluntat pròpia i va marxar a l’estranger tot i dient que es retirava de la política. Llavors Josep Puig i Cadafalch, que era el president de la Mancomunitat, va quedar com el líder de la Lliga Regionalista a Catalunya.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">El 8 de juliol de 1923 els principals líders de la Federació Catalana del PSOE, encapçalats per Rafael Campalans i Puig, Manuel Serra i Moret i Gabriel Alomar, entre altres, s’escindeixen definitivament del PSOE i funden el partit Unió Socialista de Catalunya (USC), que pretenia en principi culminar, com deien ells, el somni de Domènec Martí i Julià, l’antic líder d’Unió Catalanista mort el 1917, de crear un partit socialista sobiranista català. Al projecte s’hi afegiren altres personatges, destacant el doctor Jaume Aiguader i Miró. La USC pretenia acabar amb el sucursalisme del socialisme català amb el PSOE i donar-li un caire més sobiranista a favor dels drets nacionals de Catalunya, cosa que en el PSOE, un partit fortament centralista, estava bastant mal vist. No obstant això, malgrat voler emular al doctor Martí i Julià, en principi el sobiranisme de la USC era més ambigu que el nacionalisme pràcticament independentista d’aquella Unió Catalanista (UC), grup que per cert, encara continuava existint el 1923.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilqciM47NakJwL0-X6Wq8EI1W8g1C4OoRPxiHHvTg_5RJyatEPpmsPuESitxZ456p6DXkq2nLR3ao78A4ObjjrwRhXEDh98I6MZSeoADp_wTJHMRf-7fG1ACSjSL-iYg1mECKjlQIBlHw/s1600/CAMPALANS+BL.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="322" data-original-width="432" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilqciM47NakJwL0-X6Wq8EI1W8g1C4OoRPxiHHvTg_5RJyatEPpmsPuESitxZ456p6DXkq2nLR3ao78A4ObjjrwRhXEDh98I6MZSeoADp_wTJHMRf-7fG1ACSjSL-iYg1mECKjlQIBlHw/s1600/CAMPALANS+BL.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Estat Català va realitzar diversos mítings sobre tot a partir d’agost de 1923 arreu de Catalunya, en els que Daniel Cardona i Manuel Pagès, entre altes, hi solien estar sempre presents. A Estat Català, en aquells mesos de 1923, s’hi van adherir uns 40 grups i la publicació Estat Català tenia una tirada de 5.000 exemplars, malgrat la presència de “La Tralla”, que era pràcticament de la mateixa línia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">LA LLUITA ARMADA EN PLE APOGEU A CATALUNYA, PERÒ NO DE CARÀCTER INDEPENDENTISTA</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Cal recordar que, mentre aquells grups nacionalistes clandestins catalans, Escamots d’Estat Català i els de la Societat d’Estudis Militars (SEM) d’Acció Catalana, feien de manera paral·lela, per separat i sense conèixer es els uns als altres, instrucció militar o de guerrilla i pràctiques de tir, encara no havien fet cap acció real, mentre a Catalunya la vegada centenars o milers de catalans estaven armats a Barcelona i voltants i hi havia trets i morts quasi tots els dies o setmanes pels carrers des de feia més de 5 anys, en l’enfrontament entre els anarcosindicalistes catalans i els pistolers de la patronal. El “terrorisme” o la lluita armada estava en el seu zenit en aquella època a Catalunya, a uns nivells superiors a qualsevol zona de l’Estat Espanyol i d’Europa. Però tota aquella lluita armada no estava relacionada amb l’independentisme ni el catalanisme, sinó amb la lluita dels anarcosindicalistes catalans contra la brutal repressió de l’estat i la patronal. Els independentistes i nacionalistes catalans estaven encara en una fase molt embrionària de projecte de lluita armada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">DISTURBIS SEPARATISTES A BARCELONA I COP D’ESTAT DE PRIMO DE RIVERA</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">L’estiu de 1923 Acció Catalana des del seu òrgan “La Publicitat” i a proposta de Nicolau d’Olwer i Rovira i Virgili, es va proposar organitzar la formació d’una Triple Aliança entre nacionalistes catalans, bascos i gallecs, projecte al que es va unir Estat Català i Unió Catalanista. Els que signaren el pacte per part de la representació catalana foren Francesc Macia, d’Estat Català, i Nicolau d’Olwer, Ventura Gasol i Antoni Rovira i Virgili d’Acció Catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">L’11 de setembre de 1923 es van reunir a Barcelona representants d’aquella Triple Aliança nacionalista, on va fer diversos actes com el la tradicional ofrena a l’estàtua de Rafael Casanova, que acabà amb greus disturbis amb la policia. Després d’anys de sagnant pistolerisme a Barcelona per la qüestió sindicalista, aquells eren els primers aldarulls greus de caràcter catalanista o independentista a Barcelona des d’aquells de finals de 1918 i principis de 1919 abans esmentats. <o:p></o:p></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">La reunió de la “Triple Aliança” es va fer a Barcelona amb motiu de la diada nacional de Catalunya de l’11 de setembre, diada que acabà amb greus disturbis. </span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDBQ8Xg_DHPxoCydQ6cjgmmYl80xIJJEmuxtaVCPtwhFVS1pzCAqziXrYMzppaa3QWnbd-yEjnOPEda2Xzbki_aXEAyQ0I9qKGwNZj2z9HOyRb-_Mk6S4SawrfV1ybUN9Gf3VAkq5UJ1g/s1600/MACI%25C3%2580+DIADA.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="391" data-original-width="461" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDBQ8Xg_DHPxoCydQ6cjgmmYl80xIJJEmuxtaVCPtwhFVS1pzCAqziXrYMzppaa3QWnbd-yEjnOPEda2Xzbki_aXEAyQ0I9qKGwNZj2z9HOyRb-_Mk6S4SawrfV1ybUN9Gf3VAkq5UJ1g/s1600/MACI%25C3%2580+DIADA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">El 10 de setembre de 1923, un dia abans de la diada nacional de Catalunya, es van reunir a Barcelona representants d’aquella Triple Aliança nacionalista fent ja alguns mítings, en que alguna gent del públic demanava armes mentre parlava Macià. L’endemà 11 de setembre, dia de la diada, es van produir forts enfrontaments entre independentistes i la policia iniciats en l’ofrena floral a l’estàtua de Rafael Casanova, quan la policia va carregar a cops de sabre contra els concentrats per cantar “Els Segadors” i cridar “Visca Catalunya Lliure”, provocant alguns ferits i realitzant algunes detencions. Alguns dels manifestants van intentar alliberar als detinguts a cops i a pedrades, moment en que la policia va efectuar diversos trets de bala i més càrregues amb el sabre. Els disturbis i les càrregues es van reproduir durant tot el dia fins al vespre. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhElLmuobywFOtSJlWz2t3S5nEeRued1jG26B8hjx3wX2v_cw7FPyPnNQwotDiTFdRXgHPtAcFDWWzxtHOsKuoKzZmdpS-HSyZrlv8ElnTCHtKyotNPqD1RkOlz1SuYmBu3gEewC4tDY_4/s1600/LVOZ+BL+1A.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="515" data-original-width="463" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhElLmuobywFOtSJlWz2t3S5nEeRued1jG26B8hjx3wX2v_cw7FPyPnNQwotDiTFdRXgHPtAcFDWWzxtHOsKuoKzZmdpS-HSyZrlv8ElnTCHtKyotNPqD1RkOlz1SuYmBu3gEewC4tDY_4/s1600/LVOZ+BL+1A.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqA0HX3yg6h2kjNiaSYWU5E-lB92oZRdpCav1GX-FDCuzXpajJFHynMHdw6Q0WsO6W_EM56jKI2l5sNtyg3y5ArVokUEC5kaMv4g34bLNUEjFWO1CddmEkxdP5xgQQ918C6zvFuOgRBEo/s1600/LVOZ+BL+3A.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="153" data-original-width="453" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqA0HX3yg6h2kjNiaSYWU5E-lB92oZRdpCav1GX-FDCuzXpajJFHynMHdw6Q0WsO6W_EM56jKI2l5sNtyg3y5ArVokUEC5kaMv4g34bLNUEjFWO1CddmEkxdP5xgQQ918C6zvFuOgRBEo/s1600/LVOZ+BL+3A.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQdwT_XYd8M0OhkErA7ElK_RSBBa9vjH3PQYClvOtuzUBit_Yfv03KGYMZYT2znVK134TiODPCObVeVWzYNdGTlaMUl8wadCX5tZCR-HjfkWpNww5ps-3e6qnPAZs2510_yoe_PqtG9qY/s1600/LVOZ+BL+2A.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="492" data-original-width="447" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQdwT_XYd8M0OhkErA7ElK_RSBBa9vjH3PQYClvOtuzUBit_Yfv03KGYMZYT2znVK134TiODPCObVeVWzYNdGTlaMUl8wadCX5tZCR-HjfkWpNww5ps-3e6qnPAZs2510_yoe_PqtG9qY/s1600/LVOZ+BL+2A.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Dos dies després el general Miguel Primo de Rivera, que era el governador militar de Barcelona fa un cop d’Estat a Barcelona el 13 de setembre de 1923, sota el pretext d’acabar amb els pistolerisme, l’anarcosindicalisme i el separatisme a Catalunya. Malgrat que Catalunya era el motiu, el cop d’Estat va afectar a tot l’Estat Espanyol i es va acabar amb les eleccions i el parlamentarisme amb el vistiplau del rei Alfons XIII. La Lliga Regionalista encapçalada per Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya, va donar suport al cop d’estat, ja que un dels principals motius d’aquest era lluitar contra l’anarcosindicalisme català, enfrontat directament amb la patronal catalana i per tant amb la Lliga que era el màxim representant de l’alta burgesia catalana. Puig i Calafalch va inclús brindar amb cava amb el general Miguel Primo de Rivera després de fer el cop i el va anar a acomiadar públicament a l’estació del tren, quan el general colpista anava a Madrid a oficialitzar el cop a tot l’Estat davant el rei que ell havia iniciat a Barcelona. Primo de Rivera havia anunciat clarament que el cop era contra l’anarcosindicalisme i el separatisme, però havia promès a Puig i Cadafalch respectar la Mancomunitat i el catalanisme no separatista.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Allò va radicalitzar molts dels diversos grups nacionalistes catalans i ho va canviar tot, iniciant-se en un futur pròxim un altre tipus de col·laboració més estreta entre ells, cosa que per altra banda també farien les diverses forces d’esquerra i sindicalistes entre elles per lluitar conjuntament contra la dictadura de Primo de Rivera.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">En la segona part de l'escrit, "La primera lluita armada independentista catalana del segle XX fins 1926. Part 2: 1923-1926, El Complot del Garraf i Prats de Molló", que es publicarà dins de pocs dies, es reflecteix com l'independetisme català, a diferència d'anys anteriors, agafaria el màxim protagonisme en la lluita armada en contra la dictadura de Primo de Rivera.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Josep Àngel Carreras</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-64393464676784317242021-03-08T06:58:00.006-08:002021-03-09T03:36:43.292-08:00L'ATEMPTAT CONTRA EDUARDO DATO I ELS SEUS AUTORS<div style="text-align: justify;"><p class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"></p><p class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><br /></span></span></span></span></p><p class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"></span></span></span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody><tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5_1swzRHBViZWXnNUQPjNqNT9Ytt5taet6vxDDnONpahpBFfAnotuxBwoW58Nzbq27BxAT83KznsRHub03MlrtkIi-H54tzU4ilZK4GpSGfB_vSdLNmNWTOt29dBIh3G3aXc4ElHrUFU/s1600/ESCAMOT+ATEMPTAT+DATO.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5_1swzRHBViZWXnNUQPjNqNT9Ytt5taet6vxDDnONpahpBFfAnotuxBwoW58Nzbq27BxAT83KznsRHub03MlrtkIi-H54tzU4ilZK4GpSGfB_vSdLNmNWTOt29dBIh3G3aXc4ElHrUFU/s1600/ESCAMOT+ATEMPTAT+DATO.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption"><div style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Els quatre membres del grup d'acció anarcosindicalista desplaçats </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">de Barcelona a Madrid que van atemptar contra el president Dato</span></div><span style="font-size: large;"><br /></span></td></tr></tbody></table><p class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;"></span></p><p class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><span style="font-size: 15pt;">El
8 de març de 1921, tres anarcosindicalistes catalans, Pere Mateu i
Cusidó, Lluís Nicolau i Fort i Ramon Casanellas i Lluch, van matar
a trets a Madrid al president del govern espanyol Eduardo Dato.
Llúcia Fors i Felip, la dona de Lluís Nicolau, també els va
acompanyar a Madrid on participà activament en el complot de
l’atemptat.</span></span></span></span></p><p class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><span style="font-size: 15pt;">Aquell
atemptat van venir precedit </span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><span style="font-size: 15pt;">d’una
època de sagnant pisto</span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><span style="font-size: 15pt;">lerisme,
amb nombrosos tirotejos i atemptats pels carrers de Barcelona, entre
anarcosindicalistes contra els pistolers de la patronal i la policia.
Una d’aquelles venjances van ser les que van dur a l’atemptat
contra el president del govern espanyol.</span></span></span></span></p><p class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;"><br /></span></p><p class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">BARCELONA, CAMP DE BATALLA DE PISTOLERS ABANS DE L'ATEMPTAT</span></p><p class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 15pt;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Ja
des de finals de 1917, a causa de la sagnant vaga general de l’estiu
d’aquell any que va causar uns 40 morts a Barcelona i voltants amb
els disturbis entre sindicalistes i la policia i l’exèrcit,
acompanyat d’acomiadaments massius de sindicalistes i llistes
negres de vaguistes que no podien ser contractats, ja sorgiren els
primers grups d’acció anarcosindicalistes a la zona de Barcelona,
liderats per Pere Bodadas i Pere Vandellós, que va
començar amb atemptats contra els empresaris més repressius i va
continuar amb la reacció policial amb més repressió. La vaga de la
Canadenca de febrer i març de 1919, que va esdevenir una vaga
general que va paralitzar tot Catalunya durant quasi 2 mesos i que va
provocar la declaració de l’estat de guerra a Catalunya amb milers
de detinguts, va posar en escac al mateix govern de l’Estat
Espanyol, el qual es va veure forçat a acceptar una de les
principals reivindicacions d’aquella vaga, que va ser la de les 8
hores de treball, fet que es va estendre de rebot a tot l’estat. Va
ser la fita històrica més important del sindicalisme català.</span></span></span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">No
obstant això, els empresaris més radicals, membres de l’exèrcit
i dels partits més conservadors, espantats per aquesta força de
l’anarcosindicalisme català, van reaccionar creant bandes de
pistolers contractats per atacar anarcosindicalistes a la zona de
Barcelona, inicialment comandades pel comissari de policia Manuel Bravo
Portillo, el qual va ser mort a Barcelona en un atemptat dut a terme
per un grup d’acció anarcosindicalista el 5 de setembre de 1919.
L’octubre de 1919 a iniciativa de elements carlins catalans,
acompanyats per afins a la Lliga Regionalista i a partits monàrquics
espanyols, es van fundar a Barcelona els anomenats Sindicats </span></span><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">Lliures,
per promocionar un sindicalisme antirevolucionari en front a la CNT
catalana i a la vegada usar-los per ser una altra font de sicaris
contra els anarcosindicalistes.</span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT1eLWUyMAbJGdvypinz-kYPOMT8Q285maOkR2zzZtj6A9uX7w1yQz9XV8DItNDLgW-2tzE7sGuAo51MKzqUWu6rnNajRT8WFlTZmWPITccikmb5lILl0mppc4RLZy34k8_2cmvbi2JRs/s990/bravoportillo07.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="El comissari Bravo Portillo poc després de ser mort a trets" border="0" data-original-height="670" data-original-width="990" height="434" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT1eLWUyMAbJGdvypinz-kYPOMT8Q285maOkR2zzZtj6A9uX7w1yQz9XV8DItNDLgW-2tzE7sGuAo51MKzqUWu6rnNajRT8WFlTZmWPITccikmb5lILl0mppc4RLZy34k8_2cmvbi2JRs/w640-h434/bravoportillo07.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;">El comissari Bravo Portillo poc després de ser mort a trets a Barcelona el 5-9-1919</span></div><p></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Un
cop mort Bravo Portillo, durant uns mesos un mafiós alemany que
s’autoanomenava amb el nom fals de el Baró de Koenig, va liderar
algunes bandes de sicaris contra els anarcosindicalistes catalans,
pagat per alguns empresaris catalans. Els sicaris eren reclutats tant
des de la delinqüència comú com d’elements radicals dins dels
Sindicats Lliures. L’acció mafiosa del Baró de Koenig, que ja
exigia diners a empresaris per protegir-los, que inclús alguns
d'ells ja sospitaven que havia organitzat algun atemptat contra algun
empresari que no el pagava, va fer que alguns d’aquests demanessin
a les autoritats que l’expulsessin de l’Estat Espanyol, cosa que
van dur a terme a mitjans de 1920. Llavors la iniciativa de formar
bandes de pistolers contra els anarcosindicalistes va passar a ser
exclusivament dels dels Sindicats Lliures, liderats principalment pels carlins catalans Joan Sales i Amenós i Joan Laguia
i Lliteras, amb el suport econòmic d’alguns empresaris i amb el
suport d’alguns líders de la Lliga Regionalista de Catalunya i de
partits monàrquics espanyols.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">A
mitjans de 1920, els atemptats mutus entre els sicaris patronals dels
Sindicats Lliures i els pistolers de la CNT, que ja venien dels dos
anys anteriors, augmentaren espectacularment amb nombrosos tirotejos
i centenars de morts i ferits pels carrers de Barcelona que
mereixerien moltes pàgines per descriure’ls. Llavors el president
del govern espanyol Eduardo Dato, del partit conservador dinàstic,
va destituir al governador civil de Barcelona, Federico Carlos Bas, i
va anomenar governador civil de Barcelona al general Severiano
Martínez Anido, que ja era governador militar de Catalunya i li va
donar carta blanca per eliminar a la CNT a Catalunya.</span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">El
novembre de 1920 Martínez Anido posa en marxa la seva primera fase
de la repressió i fa detenir a un gran nombre de líders sindicals
de la CNT catalana, entre ells el secretari general de la
Confederació Regional de Catalunya de la CNT Salvador Seguí, i
altres membres importants del sindicat com Josep Viadiu, Camil Piñón
o Daniel Rebull entre altres, i també Lluís Companys, membre del
Partit Republicà Català (PRC) i un dels principals advocats de la
CNT catalana.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Llavors
Ramón Archs i Serra es va convertir en el secretari general de la
Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) de la CNT en
la clandestinitat, ja que havia estat posada fora de la llei per
Martínez Anido.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Ramón
Archs era un anarcosindicalista històricament favorable a la lluita
armada, a diferència de Salvador Seguí que malgrat que en el passat
havia set un home d’acció en els últims temps havia dit que no
s’havia de caure en provocacions armades perquè perjudicaven la
lluita sindical. Després de la il·legalització de la CNT catalana,
Ramon Archs des de la clandestinitat organitzà i coordinà als
principals grups armats de defensa de la CNT catalana juntament amb
Pere Vandellós i Simó Piera. Hi ha que tenir en compte que en
aquells moments ja quasi no existia el sindicalisme legal a
Catalunya, sols atemptats contra sindicalistes, atemptats de resposta
i detencions. Pràcticament sols els Sindicats Lliures, afins als
empresaris i a règim, podien actuar legalment a Catalunya i amb
intimidacions en les empreses, estaven afiliant a dotzenes de milers
de treballadors d'ex afiliats a la CNT. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYIQQfW168t-TubJUBL4JVaRJM5SOQA2wm2OMOWxcOkYgw2NCLw7gARBFSTONLx77JaygSK4sJggieDyNwN_sUd62RDA-hFw06PZCe9Yw_6LwB8iixBC3e6GkIPQHh_-0iM4Fjcr-STbY/s1397/Copia+de+1921+SERRA+PIERA+VANDELLOS.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="635" data-original-width="1397" height="291" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYIQQfW168t-TubJUBL4JVaRJM5SOQA2wm2OMOWxcOkYgw2NCLw7gARBFSTONLx77JaygSK4sJggieDyNwN_sUd62RDA-hFw06PZCe9Yw_6LwB8iixBC3e6GkIPQHh_-0iM4Fjcr-STbY/w640-h291/Copia+de+1921+SERRA+PIERA+VANDELLOS.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Els tres que es feren càrrec de la direcció de la defensa armada en la clandestinitat dels anarcosindicalistes a Catalunya el 1920-21</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 15pt;"></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /></span><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Martínez
Anido aliat amb el cap de la policia de Barcelona el general Miguel
Arlegui, actuaven coordinadament amb els sicaris que hi havia dins
dels Sindicats Lliures. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;"><br /></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">EL
PLA DE L’ATEMPTAT CONTRA EDUARDO DATO</span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Davant
la forta onada de repressió i assassinats, el desembre de 1920 Ramón
Archs i Pere Vandellós ja estaven elaborant el pla per matar al
president del Govern Espanyol Eduardo Dato, del qual informaren també
a Simó Piera, per colpejar a dalt i acabar amb el responsable del
nomenament de Martínez Anido el qual havia augmentat la repressió i
afavorit els atemptats mortals contra anarcosindicalistes o els que
els donaven suport, com l'assassinat del principal advocat de la CNT
catalana, Francesc Layret, líder del Partit Republicà català, el
qual tenia una forta amistat amb nombrosos activistes
anarcosindicalistes a qui havia defensat. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Entre
els molts voluntaris que es van oferir per dur a terme l’atemptat a
Madrid van ser escollits Pere Mateu i Cusidó, nascut a Valls, i
Ramon Casanellas i Lluch i Lluis Nicolau i Fort, nascuts a Barcelona,
per ser uns dels considerats els pistolers més experimentats dels
grups d’acció que encara no estaven fitxats per la policia com a
membres dels grups d’acció, un dels motius pels que se'ls va
escollir. Els tres eren del sindicat de metal•lúrgics i vivien al
barri de Gràcia i eren dels grups d’acció anarquistes del barri.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Ramon
Casanellas i Pere Mateu i Cusidó, els dos del sindicat de
metal•lúrgics de la CNT, feien en aquells mesos un tàndem armat
anarcosindicalista que va ser dels que més estralls i baixes va
causar entre els sicaris, els patrons i la policia. Hi havien molts
altres de grups, però un temps després la policia va atribuir a
Mateu i a Casanellas una quantitat d’atemptats astronòmica. Es
possible que no tots els que els atribuïen el fessin ells però si
una gran part. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoeiSlUHslMWbl9VJgZjeSfae3zT2_ZzIqjL_5smD6LPZFMepLPzd7jtCrO3ZQ49a8xTz2gsvSUMaCVFaqIz4zWtSyfVX2MTRITsiVkBHg-90sXW9e-vhVY6liSY41RXzFa9OnKmJ4fik/s414/MATEU+CASANELLAS+1920+-+copia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="271" data-original-width="414" height="261" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoeiSlUHslMWbl9VJgZjeSfae3zT2_ZzIqjL_5smD6LPZFMepLPzd7jtCrO3ZQ49a8xTz2gsvSUMaCVFaqIz4zWtSyfVX2MTRITsiVkBHg-90sXW9e-vhVY6liSY41RXzFa9OnKmJ4fik/w400-h261/MATEU+CASANELLAS+1920+-+copia.jpg" title="Pere" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Pere Mateu i Ramon Casanellas als voltants de 1920, abans de l'atemptat</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 15pt;"></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /></span><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Al
grup s’hi va afegir Llúcia Fors i Felip, la dona de Lluís
Nicolau, que tenia 21 anys, era teixidora i era amiga de la família
de Ramon Archs i també participava en la coordinació dels grups
armats. Llúcia era una noia que tenia gran influència entre els
membres dels grups d’acció. Llúcia Fors aprofitant la seva
amistat amb la família Archs, va ser la que va recomanar al seu
marit Lluís Nicolau per participar en l’atemptat ja que era un
dels voluntaris desitjosos de participar-hi i a la vegada ella
mateixa també hi va voler participar.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZY_jtMA5evxY4QqfV0X_RwJWcw7E1LPhhkyyTa7yzYdPPEa-kIwsIou6OBG2E5mm98ZkxUzwtk_Xwk62NDoWlWJVB84QCQw2RQm7K1Lid6UUkcw1ACCbBVugGVEkQ4S9yycsugKWLdbI/s399/LLUIS+I+LLUCIA.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="278" data-original-width="399" height="279" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZY_jtMA5evxY4QqfV0X_RwJWcw7E1LPhhkyyTa7yzYdPPEa-kIwsIou6OBG2E5mm98ZkxUzwtk_Xwk62NDoWlWJVB84QCQw2RQm7K1Lid6UUkcw1ACCbBVugGVEkQ4S9yycsugKWLdbI/w400-h279/LLUIS+I+LLUCIA.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Luís Nicolau i Llúcia Fors el dia del seu casament el 1920</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /></span><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">A
Madrid ja havien contactat amb alguns cenetistes perquè els donessin
suport logístic i informació sobre els carrers per a on passava el
cotxe de Dato. Ramon Casanellas era un gran aficionat a les motos i
per això va proposar fer l’atemptat en una moto sidecar, que era
pràctic perquè hi cabien tres.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Ramón
Casanellas va ser el primer a anar a Madrid a finals de 1920 per
comprovar sobre el terreny les possibilitats de la fugida en moto i
per estrènyer el contacte amb els còmplices de la capital de
l’estat.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Ramón
Casanellas però, no s’instal•là a Madrid sinó a Talavera de la
Reina on trobà feina en un taller mecànic anomenat "La
Estrella" i s’hi va estar uns mesos. A Talavera de la Reina,
Casanellas es va fer soci del “Centro Instructivo el Bloque” que
era un centre cultural. Es tractava de tenir una excusa per viure
prop de Madrid sense aixecar sospites.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">El
3 gener de 1921 Pere Mateu també va anar a Talavera a trobar-se amb
Casanellas i s’hi va estar uns dies allotjat en una pensió. El dia
12 de gener Pere Mateu va anar a Madrid a llogar una habitació
donant el fals nom de José Parraldo a una fonda situada al carrer
Alcalà 164. Un còmplice de la CNT de Madrid, que era florista i
tenia un quiosc anomenat Tomás De La Llave, l’havia recomanat a la
patrona dient que era un amic de la família. Als pocs dies va
arribar Lluís Nicolau donant el nom fals de Leopoldo Noble i va
estar un parell de dies vivint a l’habitació amb Pere Mateu. Allí
compartien menjador amb la patrona de la casa, una senyora gran
anomenada Valeriana López que vivia amb les seves dues filles.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Als
pocs dies Lluís Nicolau va trobar una altra habitació a una casa
d’hostes molt a prop d’allí al número 142 del mateix carrer
Alcalá. També va donar el nom fals de Leopoldo Noble i va dir que
la seva dona vindria en uns pocs dies. Llúcia Fors, la dona de Lluís
Nicolau, va arribar a la fonda al cap d’uns dies donant el nom de
Francisca Mateos.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;"><br /></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">ES
DISPAREN LES LLEIS DE FUGUES A BARCELONA</span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">El
mes de gener de 1921 va ser dels més sagnants. En pocs dies a
Barcelona havien mort 19 anarcosindicalistes, 12 per la llei de
fugues de la policia i 7 havien mort sota les bales dels
sicaris patronals. En aquell més de gener els anarcosindicalistes
també havien respost i havien caustat 8 baixes a l'altre bàndol,
van matar a l’inspector de policia Antonio Espejo, conegut per
perseguir i torturar anarcosindicalistes, 4 sicaris dels Sindicats
Lliures i 3 empresaris dels que contractaven pistolers.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Durant
el mes de febrer d'aquell any 1921 van seguir caient morts nombros
anarcosindicalistes a Barcelona, i encara que aquests reponien amb
alguns atemptats, el banlanç de morts era cada cop més desfavorable
a ells degut a l'estreta colaboració entre la policia i els sicaris
dels Sindicats Lliures.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;"><br /></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">S'ACTIVA
DEFINITIVAMENT EL PLA PER L'ATEMPTAT CONTRA DATO</span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Si
bé el pla de l'atemptat contra el president del govern espanyol
Eduardo Dato ja estava en fase avançada des de finals de 1920, amb
els 4 activistes anarcosindicalistes catalans ja a Madrid, aquell
sangant mes de gener de 1921 amb un creixement espectacular de les
lleis de fugues a Barcelona i els morts que s'estaven produint també
el mes de febrer, va fer que Ramon Archs donés la consigna d'activar
ja rapidament i sense marxa enrere l'atemptat contra el president.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEYjb6yHPTAn-frgU6es1xHLZOSUVpA2G6GiW9LQbJEQhfSThIDol54278LFFV3KteAPuZF9_9k87RfaT3rRWLkrgOQHUtzHTc14-aorJc1NUl6P0dY2aeqc5TUKAarHvwKKnrj8_ap-w/s312/DATO+B.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="312" data-original-width="250" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEYjb6yHPTAn-frgU6es1xHLZOSUVpA2G6GiW9LQbJEQhfSThIDol54278LFFV3KteAPuZF9_9k87RfaT3rRWLkrgOQHUtzHTc14-aorJc1NUl6P0dY2aeqc5TUKAarHvwKKnrj8_ap-w/w321-h400/DATO+B.jpg" width="321" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Eduardo Dato, a la dreta de la foto, pocs dies abans de patir l'atemptat.</span></td></tr></tbody></table><span><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;"><br /></span></span><p></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">En
aquells dies Pere Mateu i el florista de la CNT de Madrid Tomás De
La Llave, que com abans s'ha comentat ja havia proporcionat
allotjament als anarcosindicalistes catalans a unes fondes de Madrid,
van anar a llogar un local per poder guardar la moto que tenien
previst portar de Barcelona. Mateu, que sempre donava el nom de José
Parraldo i es va fer passar per valencià, va dir que volia el local
per emmagatzemar ous i patates pel seu soci que es deia Ramon
Sabater, un nom inventat. El 15 de febrer van formalitzar el
contracte del local que estava al carrer Fernández Oviedo nº7 al
barri de la Prosperitat, amb el nom de Ramon Sabater com a titular. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Cap
a la tercera setmana de febrer de 1921 els tres, un cop tenien la
infraestructura a Madrid, van tornar a Barcelona per juntament amb el
cervell de l’operació Ramon Archs comprar la moto, mentre Llúcia
Fors es va quedar a Madrid.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Ramon
Archs anà a una botiga del carrer Trafalgar nº 32 de Barcelona i
preguntà el preu d’una moto sidecar Indian de 7 cavalls, com li
havien recomanat Casanellas i Pere Mateu, que eren aficionats a les
motos, mecànics i sabien molt del tema. Els van dir que el preu era
de 5.100 pts. A Pere Mateu li va semblar massa car però al final es
va decidir comprar-la. La moto era bastant nova però la cistella del
sidecar era molt més vella.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Un
industrial de Reus anomenat Evarist Fàbregas, un dels fundadors del
Centre de Lectures de Reus que era de idees progressistes i amic
d’alguns anarcosindicalistes del poble, va aportar les 5.100
pessetes per comprar la moto. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">El
22 de febrer de 1921 Mateu, Casanellas i Nicolau inicien el viatge
per retornar a Madrid pujant inicialment la moto sidecar en un vagó
del tren habilitat per això, dient que l’havien de dur a
Saragossa. Sembla ser que no volien “cremar” la moto en el
viatge. Un cop a Saragossa Pere Mateu va seguir fins a Madrid en
tren, mentre Ramón Casanellas i Lluis Nicolau van seguir amb la moto
sidecar des de Saragossa.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">El
conductor era Casanellas i potser per la seva gran afició a la
velocitat al passar per l’alçada del poble aragonès de La Muela
van derrapar i van caure per un terraplè de més de 10 metres
bolcant la moto. Miraculosament no es van fer res, però la moto va
quedar bastant malmesa. El problema principal era que el manillar de
la moto havia quedar torçat. Un carreter que passava per allí els
va ajudar a portar la moto muntada al carro a un taller de ferreria
de la Muela.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggexcGyMnEf58LHCJf3G_cpldCOLHZDecKCchxqDaN_psaaD4gNuM5Q-7zVkxTYwqQUNwZeD9SB4peTpqxKmaCgeawjPs1vTztv8kpzO3gZ_0FS02xzlg-SePdzuTmc0EQa6TKlBicVlc/s1051/1921+sidecar+accident.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="518" data-original-width="1051" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggexcGyMnEf58LHCJf3G_cpldCOLHZDecKCchxqDaN_psaaD4gNuM5Q-7zVkxTYwqQUNwZeD9SB4peTpqxKmaCgeawjPs1vTztv8kpzO3gZ_0FS02xzlg-SePdzuTmc0EQa6TKlBicVlc/w640-h317/1921+sidecar+accident.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Terraplé per on va caure la moto conduïda per Ramon Casanellas a prop de la Muela</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 15pt;"></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /></span><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">A
l’arribar al taller el ferrer els va dir que com que tenia feina
tardaria una setmana en reparar el manillar que havia de ser redreçat
a cops de martell. Casanellas li va dir que tenien pressa i es van
oferir a pagar-li més. El ferrer, que desprès va declarar que els
dos motoristes tenien bastants diners, va acceptar i va dir que en un
dia podria reparar el manillar. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Com
que al poble no hi havia cap fonda, Casanellas i Nicolau van passar
la nit a casa d’un conegut del carreter de La Muela que els havia
ajudat a transportar la moto que va acceptar allotjar-los. Es van fer
passar per valencians i tots els del poble que els van veure van
declarar posteriorment que tenien un fort accent català.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">L’endemà
els dos van anar a la casa de telègrafs i van enviar un telegrama a
la direcció d’Alcalà 164 de Madrid a nom de José Parraldo, que
era Pere Mateu, per dir-li que tardarien 24 hores en arribar. Greu
error, havien donat una direcció real. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">El
dia 24 de febrer de 1921, un dia i mig desprès de l’accident, van
pagar al ferrer les 20 pessetes de la reparació i van reemprendre la
marxa cap a Madrid amb la moto sidecar. Joaquín Badillo, el que es
va allotjar, va dir que no feia falta que li paguessin res però li
van donar 45 pessetes en agraïment. </span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">A
l’arribar a Madrid van portar la moto directament a un taller
mecànic del carrer Hermosilla propietat de Marcelo Bertrán per
acabar de reparar bé la moto. Malgrat que havien arreglat el
manillar a La Muela i van arribar a Madrid com van poder, la moto
tenia altres desperfectes importants.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">El
mateix dia Casanellas va anar amb Pere Mateu a la casa d’hostes a
on estava instal•lat aquest per demanar si hi havia habitació per
el seu company donant el nom de Ramon Sabater. Li van dir que no hi
havia més habitacions però que podien compartir el llit si volien,
cosa que van acceptar. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">El
mecànic que arreglava la moto sidecar va declarar després que
Casanellas cada dia anava al taller per ajudar a desmuntar la moto
donant mostres d’un gran coneixement de mecànica. També va
declarar que Ramon Casanellas anava amb el cap rapat i solia portar
una boina. Al cap d’uns dies Casanellas havia tallat la cueta de la
boina i li va dir al mecànic que no li agradaven les cuetes de boina
i a més creia que donaven mala sort, “mala sombra” és la
paraula que va emprar.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Al
cap de sis o set dies quan la moto ja estava a punt, Casanellas va
anar a provar-la diverses vegades amb el mecànic Marcos Gómez i amb
el fill de l’amo del taller. Els dos van declarar que Casanellas
donava mostres d’una gran habilitat conduint i que era una mica
temerari. També van dir que Ramon es va mostrar bastant esplèndid i
els va convidar més d’un cop a esmorzar.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Casanellas
els va pagar les 250 pessetes de la reparació i els va dir que anava
a Talavera de la Reina a fer uns negocis. Llavors va portar la moto
al local del carrer Fernández Oviedo nº7 que havia llogat Mateu a
nom de Sabater, com abans he esmentat.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Als
pocs dies Casanellas es va trobar als mecànics pel barri i els va
preguntar si hi havia alguna caserna de la guàrdia civil a prop, al
que van contestar afirmativament. Això va fer que es plantegessin
buscar un altre local per la moto per desprès de l’atemptat.
Casanellas també va dir al mecànic que havia aconseguit vendre la
moto per 6.000 pessetes. Una cosa que sobtà als mecànics és que
l’endemà d’això un van veure a Casanellas conduint a tota
velocitat la moto fora de lo normal per un carrer del barri, cosa que
contradeia el que Casanellas els havia dit de que s’havia venut la
moto. Segurament feia pràctiques per l’atemptat.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Degut
a que el mecànic va a dir a Casanellas que hi havia una caserna de
la guàrdia civil a prop i per això no era segur deixar la moto al
mateix lloc desprès de l’atemptat, van decidir llogar un altre
local per desprès de l’atemptat.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Pocs
dies abans de l’atemptat Pere Mateu, Ramon Casanellas, Lluís
Nicolau i Llúcia Fors, van veure un local a la zona de la Ciudad
Lineal al carrer Arturo Soria 77 que estava per llogar i van anar a
preguntar. Segons va declarar l’amo va entrar un home, que va
reconèixer com Pere Mateu i un altre home, segurament Casanellas, a
preguntar pel local dient que el necessitaven uns dies per guardar
uns mobles per una senyora que es traslladava de pis. A la part alta
de l’entrada hi havia un cartell que posava “carniceria” perquè
era una antiga carnisseria que ja no funcionava.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Per
altra banda Vermundo Luís Díez i Mauro Bajatierra, uns còmplices
de la CNT de Madrid, havien anat a Eibar al País Basc per comprar
les armes per l’atemptat i donar-les després als tres
anarcosindicalistes catalans a Madrid. Les armes els hi va
proporcionar un caporal de la guàrdia civil d’Eibar que traficava
amb armes, encara que ell no sabia perquè les volien. Evidentment
Casanellas, Mateu i Nicolau ja tenien armes abans, però no podien
viatjar des de Barcelona amb les armes a sobre. Un cop van portar les
armes a Madrid les van donar als tres anarcosindicalistes catalans.
Eren una Mauser, dos Star, una Bergman i una Martian amb la seva
corresponent munició. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Durant
aquells dies Mateu, Casanellas, Nicolau i Llúcia Fors es van dedicar
a espiar el recorregut del cotxe d’Eduardo Dato i a observar les
possibles vies de fugida. Van observar que a l’arribar a la plaça
de la Independència davant de la Puerta de Alcalá el cotxe
disminuïa la marxa per fer un gir en l’encreuament. Van pensar que
seria un bon lloc per fer l’atemptat. També van observar que, a
part del conductor i un altre ajudant que anava dins del cotxe, hi
havia poca escorta policial que es limitava a policies a peu en cada
cantonada però sense vehicle. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Ramón
Casanellas i Pere Mateu, que vivien junts a la casa d’hostes del
carrer Alcalà 164, compartien menjador i cuina amb la mestressa i
les seves dues filles. Segons va declarar una de les filles de la
mestressa els dos eren molt afables amb elles. Diu que cada nit al
menjador Mateu els llegia el diari en veu alta i feia bromes sobre
les noticies. La filla de la mestressa declarà que trobaven molt
divertit que degut al fort accent català de Pere Mateu i Ramon
Casanellas quasi no els entenien de res al principi. Diuen que amb
els dies Mateu va aprendre a parlar millor el castellà.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Les
filles de la mestressa també van dir que Mateu se n’anava a dormir
cap a les 22 h. i que Casanellas es solia quedar amb elles amb
animades converses i fent bromes fins a les 12h. de la nit, afirmant
que van passar molt bones estones amb ell.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">També
declararen que Casanellas sempre sortia amb una càmera de fotos
Kodak amb el seu trípode inclòs per fer fotos de Madrid. Una de les
filles de la mestressa havia inclús anat un dia amb Casanellas a
acompanyar-lo a fer fotos. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFbRHzwFqx653moHwI-rtObMnoQoHqtcPNfDDqXd5ZlD3qqjxq4Zlzyo6khj86yp2HmhfIUgNPok0RIom3MbEiGJUPm1nRTnB6sBiosjWwjPrVhnaPqsyDsgbgRSXn6O7ihqxgj-0Smb4/s496/MENJADOR+DE+LA+DETENCI%25C3%2593.j+2pg+-+copia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="367" data-original-width="496" height="474" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFbRHzwFqx653moHwI-rtObMnoQoHqtcPNfDDqXd5ZlD3qqjxq4Zlzyo6khj86yp2HmhfIUgNPok0RIom3MbEiGJUPm1nRTnB6sBiosjWwjPrVhnaPqsyDsgbgRSXn6O7ihqxgj-0Smb4/w640-h474/MENJADOR+DE+LA+DETENCI%25C3%2593.j+2pg+-+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Menjador de la fonda on vivien Pere Mateu i Ramon Casanellas al carrer Alcalà 164 a Madrid, amb l'habitació on dormien al fons.</span></td></tr></tbody></table><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Per
altra banda molt a prop d’allà, a l’alberg Barahonda del carrer
Alcalá nº142, feia un més i mig que hi estaven instal•lats,
Lluís Nicolau i Llúcia Fors, amb els noms de Leopoldo Noble i
Francisca Mateos. L’amo de l’alberg va dir que eren correctes i
reservats i que feien una vida normal, sortint de dia i anant a
dormir d’hora. Llúcia Fors anava tenyida de ros i segons l’amo
de l’alberg vestia molt bé. També va declarar que no va entendre
res del que parlaven entre ells perquè ho feien en català.
</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Segons
declaracions de la mestressa de la casa d’Alcalá 164, Mateu i
Casanellas pocs dies abans de l’atemptat havien conegut a dues
noies de Madrid i se’ls havia vist pel barri anant de “juerga”
(emprà aquesta paralula) amb elles. Després es va saber, pels
diaris i segons la policia, que Pere Mateu solia anar a una casa a on
hi compartien pis diverses noies i que Mateu havia fet amistat amb
una noia anomenada Elena amb qui solia sortir. Les altres noies van
declarar que Mateu era bastant simpàtic amb elles i que un dia les
va invitar a totes al teatre.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;"><br /></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">ANDREU
NIN, SECRETARI GENERAL DE LA CNT POC ABANS DE L'ATEMPTAT</span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">El
3 de març de 1921 va ser detingut el secretari general de la CNT a
nivell estatal el vallisoletà Evelio Boal, que residia a Barcelona i
que fins llavors estava amagat, ja que tota la direcció de la CNT
estava en la clandestinitat. Llavors Andreu Nin va passar a ser el
secretari general de la CNT a nivell estatal en la clandestinitat.
Mentre Joaquim Maurin, el que liderava la secció de Lleida de la
CNT, era un dels que juntament amb Andreu Nin, Simó Piera, Pere
Vandellós i Ramón Archs, el secretari general de la CRTC, mantenien
la coordinació de la CNT en la clandestinitat a Catalunya.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">L’anterior
secretari general de la CNT Evelio Boal abans de ser detingut
coneixia el pla i hi estava d’acord. Andreu Nin i Joaquim Maurin
també són informats del pla i també hi estan d’acord. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Andreu
Nin feia pocs mesos que havia patit un atemptat dels Sindicats
Lliures del que havia sortit viu de miracle però en el que va
resultar mort el seu amic i company Josep Canela i Recasens. També
Nin havia perdut a molts altres companys en atemptats i tenia previst
anar a la URSS a demanar ajuda per incrementar la lluita armada, pel
que estava plenament identificat amb aquell atemptat. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj87dzVyei416wxXSbe05jhNtQx2xMthIa-8D1spxAowev3jifcbsZ1YlyMQkS9TylZfpLdixbFI5Fqk89qey-5RbpdE6mb6DCUVWNmCXfXhUxrH8FTRQjmpY17eDrL-uRJKoZ8JvDoNJQ/s429/25-03-2014+22-09-34+-+copia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="317" data-original-width="429" height="295" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj87dzVyei416wxXSbe05jhNtQx2xMthIa-8D1spxAowev3jifcbsZ1YlyMQkS9TylZfpLdixbFI5Fqk89qey-5RbpdE6mb6DCUVWNmCXfXhUxrH8FTRQjmpY17eDrL-uRJKoZ8JvDoNJQ/w400-h295/25-03-2014+22-09-34+-+copia.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Nin i Maurin el 1921, quan van ser secretaris generals de la CNT en la pitjor època del pistolerisme a Barcelona</span></td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;"><br /></span><p></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">L’ATEMPTAT
CONTRA DATO</span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">El
dia 8 de Març de 1921 cap a les set de la tarda, els tres
anarcosindicalistes catalans van quedar per anar a buscar la moto per
fer l’atemptat. Mateu i Casanellas van anar al local del carrer
Fernández Oviedo nº 7 al barri de la Prosperidad i van sortir amb
la moto, cosa que va observar la mestressa del local.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Al
voltant de les 19.00 h. van quedar amb Nicolau a la plaça Castelar i
d’allí van passar per la plaça Colon fins a la calle Alcalà i
van esperar amb la moto que passés el cotxe del president Eduardo
Dato com feia tots els dies. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Havien
observat que Eduardo Dato vivia molt a prop del Parlament i la seva
única escorta era el seu xofer que era sergent i un altre
acompanyant del cotxe. Durant el curt recorregut hi havien policies a
peu aturats per les cantonades que observaven el recorregut. A la
porta de casa seva l’esperava la seva escorta personal. Malgrat que
hi havien bastants policies observant el recorregut del president,
cap disposava de vehicle per perseguir a uns possibles agressors. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Cap
a les 19.15 h. al veure passar el cotxe del president Dato el
comencen a seguir a una distància prudencial. Ramon Casanellas
condueix, Lluís Nicolau va al darrera i Pere Mateu en la cistella
del sidecar. Segueixen al cotxe del president i a l’arribar a la
plaça de la Independència al davant de la Puerta de Alcalá el
cotxe del president disminueix la marxa per fer el gir, però a més
es para totalment per deixar passar un carruatge de lloguer dels de
que hi ha a la zona. Casanellas situa la moto sidecar just al constat
dret del cotxe que estava parat per veure bé a on anava assegut
Eduardo Dato. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Llavors
Pere Mateu s’aixeca dins de la cistella del sidecar i dispara un
tret contra el president mentre crida “visca l’anarquia” en
català, segons va declarar ell després, encara que amb el tub
d’escap trucat que portaven per fer soroll i dissimular els trets,
segons sembla no el va sentir ningú dins del cotxe. Allí Eduardo
Dato ja va rebre el primer tret en que segurament ja va resultar
ferit de gravetat. El xofer accelera de repent el cotxe que estava
aturat i que era de marca Hudson i agafava grans velocitats. Però el
conductor de la moto Indian era Ramon Casanellas un boig de la
velocitat, pel que comencen a perseguir el cotxe a tota marxa. Com
que no aconsegueixen avançar-lo comencen a disparar pel darrera
contra el cotxe que no estava blindat més o menys en la direcció en
que estava assegut Eduardo Dato. Pere Mateu amb una Mauser i Lluís
Nicolau amb una Star, buiden els seus carregadors. Ramón Casanellas
que conduïa, va declarar anys després en una entrevista que malgrat
que conduïa la moto, també havia disparat contra el cotxe de Dato
amb la seva pistola Bergman, és possible que en el moment que havien
parat momentàniament a la plaça de la Independencia o durant la
persecució. Segons va declarar ell en una entrevista posterior, en
un moment donat mentre conduïa amb una ma la moto també va disparar
alguns trets amb la Bergman. De fet la policia quan va trobar les
cinc pistoles va dir que tres havien set disparades ja que van trobar
casquets de bales de les tres armes en el lloc de l’atemptat. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Quan
estaven segurs d’haver tocat al president, Casanellas va desviar la
moto i van iniciar la fugida. Eduardo Dato tenia greus ferides al cap
i el seu ajudant una ferida lleu d’una bala que li havia fregat el
cap. El conductor va anar a tota velocitat cap a on vivia Eduardo
Dato que era molt a prop i allà els de la seva escorta el van portar
a la casa de socors on va morir al poc d’entrar.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI31XgFoekW92I40QhioonNTEd5NPzj7OXReqZGR34uSvYf4BW4zN3v6PZxBxZWPul0SqFyaEk4LwBXaZx8sSEIe0zwkfG-QlGV7K60Sns21rQyvEBFgrUZID7lKU4w5o2u6JrUIs0o_o/s889/cotxe+dato+B.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="551" data-original-width="889" height="396" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI31XgFoekW92I40QhioonNTEd5NPzj7OXReqZGR34uSvYf4BW4zN3v6PZxBxZWPul0SqFyaEk4LwBXaZx8sSEIe0zwkfG-QlGV7K60Sns21rQyvEBFgrUZID7lKU4w5o2u6JrUIs0o_o/w640-h396/cotxe+dato+B.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Cotxe d'Eduardo Dato poc després de l'atemptat</span><br /></td></tr></tbody></table><br /><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Un
tramvia passava pel davant en el moment de l’atemptat i tots els
seus ocupants horroritzats van ser testimonis de l’atemptat. Els
policies que feien el seguiment a peu del cotxe del president van
veure impotents com la moto s’allunyava a tota marxa. La moto
conduïda per Casanellas havia iniciat la fugida a una gran velocitat
fora de lo comú, cosa que cridà l’atenció dels vianants,
esquivant cotxes i inclús topant de costat amb un tramvia. Una cosa
que cridà l’atenció als testimonis era el llum del davant de la
moto que era de color vermell.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">En
la fugida a tota velocitat van fregar un cotxe al que van donar un
ensurt i el conductor els va seguir emprenyat i es va posar a la seva
alçada per recriminar-los la manera en que conduïen. Pere Mateu es
va treure la pistola i li va dir: “O te paras o te mato!”, segons
va declarar el conductor després. Evidentment el conductor del cotxe
va frenar de cop. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">A
l’arribar al barri de Ciudad Lineal van passar a tota velocitat
esquivant per poc a un carreter que va declarar que tant ell com la
seva mula van patir un ensurt considerable. Aquest carreter també va
observar com la moto entrava al carrer Arturo Soria. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Quan
Mateu, Casanellas i Nicolau van voler introduir la moto al magatzem
de l’antiga carnisseria del carrer Arturo Soria 77 que havien
llogat expressament per després de l’atemptat, van veure que la
porta era massa estreta i que la moto sidecar no entrava. Com que era
de nit, van encendre una llanterna, van posar entre tots la moto de
costat i després de grans esforços van aconseguir entrar-la. Això
va ser observat pel carreter abans mencionat a qui el va cridar
l’atenció que encenguessin una llanterna. Després se’n va anar
als albergs on vivien amb tramvia. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Segons
va declarar l’amo de la casa d’Alcalà 142, Nicolau havia sortit
a la tarda del dia de l’atemptat deixant a la seva dona (Llúcia
Fors) sola a la habitació. Cap a les 21.15 h. va arribar Nicolau i
després de sopar van anar a dormir. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">De
la mateixa manera a l’altra casa d’Alcalá 164 la filla de la
mestressa va declarar que Mateu i Casanellas van arribar a les 21.15
hores. La mestressa i les seves filles els van dir: “¿Sabeis que
han matado a Eduardo Dato?” Mateu els va dir que ho havia sentit
dir dins del tramvia en el que venien. Pere Mateu es va quedar a
sopar, cosa que va fer amb gran tranquil•litat. Ramón Casanellas
va sortir a comprar l'edició especial del diari que sempre sortia en
casos de fets greus. Al cap d’una estona va tornar Casanellas amb
l'edició especial del diari “La Voz”.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Com
feien sovint Mateu llegia en veu alta el diari i en aquest cas les
últimes informacions sobre l’atemptat a la mestressa i a les seves
filles. Aquestes van declarar que Mateu i Casanellas comentaven les
noticies amb gran tranquil•litat i inclús van passar una estona
fent bromes com sempre. La filla de la mestressa va declarar que van
mostrar un gran cinisme amb aquesta actitud quan feia poques hores
ells havien matat al president. Els següents quatre dies van seguir
igual amb aquesta actitud i inclús els van veure sortint amb les
dues noies amb les que solien anar de festa.
</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">L’endemà
l’atemptat omplia les portades i els titulars de tots els diaris de
l’estat i també d’arreu del món. També l’endemà de
l’atemptat al matí Lluis Nicolau i Llúcia Fors van dir al patró
de l’hostal a on vivien que havien de marxar d’immediat i van
preguntar a on podien trobar un cotxe que els portés a l’estació
del Nord de Madrid. Els van indicar a on hi havia la parada, es van
acomiadar i no els van veure més.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Nicolau
i la seva dona Llúcia el mateix dia van marxar cap a Barcelona sense
cap problema a on trobarien més suport per amagar-se. Amor Archs, la
germana de Ramon Archs, i Lluïsa Padrós, les dues amigues de Llúcia
i conegudes anarcosindicalistes, els van acollir a casa seva a
Barcelona.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Mentre
Casanellas i Mateu, sabent que totes les estacions estaven vigilades
i ells coincidien amb la descripció dels sospitosos, van optar per
quedar-se a Madrid al lloc on vivien fent vida normal.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Al
cap de quatre dies el dia 12 de març de 1921, investigant el
recorregut de la moto el suboficial de la policia Maté va interrogar
al carboner que havia avisat a la policia de que havia vist la moto
passar pel costat del seu carro a gran velocitat i que l’havia
esquivat per poc causant un gran ensurt a ell i a la seva mula. La
moto en aquells moments ja portava la llum apagada cosa que li cridà
la atenció ja que era de nit. Després va dir que va veure als tres
ocupants de la moto que la entraven en el nº 77 del carrer Arturo
Soria portant una llanterna. Allí hi havia una un local que era una
antiga carnisseria. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">El
suboficial Maté va informar a el seu superior el capità Cabañas
que va avisar a la guàrdia civil perquè envoltessin l’edifici. El
suboficial Maté va entrar saltant per una finestra i va trobar la
moto sidecar Indian. Dins de la moto hi van trobar cinc armes; dos
pistoles Star, una Mauser, un Bergman i una Martian i 200 cartuxos.
Els policies se’n van adonar que havien trobat la moto de
l’atemptat. Cap dels tres anarcosindicalistes catalans van tornar a
aparèixer per allí i la policia encara no tenia cap pista dels
autors de l’atemptat.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">La
policia va descobrir que de les cinc pistoles trobades, tres havien
set disparades, una Star, una Mauser i una Bergman i que corresponien
als casquets de bala trobats al lloc de l’atemptat. La policia va
trobar també unes empremtes digitals i no van descobrir que eren les
de Lluís Nicolau fins uns dies després.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxzNtykr0XdptJpg0Pk3GaRSksh9pOYQfV6U_pC9E9kbidSpanadePYbTzWcjbH0wlGS30sqyiSXT3BLphh-FDNsg7bI_yL8yWbGTF2GjCEGDWLLhAd2Ak3FT80590DBsM32ZL6wP2pTE/s544/1921+sidecar+atemptat+Dato+trobat+-+copia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="322" data-original-width="544" height="378" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxzNtykr0XdptJpg0Pk3GaRSksh9pOYQfV6U_pC9E9kbidSpanadePYbTzWcjbH0wlGS30sqyiSXT3BLphh-FDNsg7bI_yL8yWbGTF2GjCEGDWLLhAd2Ak3FT80590DBsM32ZL6wP2pTE/w640-h378/1921+sidecar+atemptat+Dato+trobat+-+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Moto sidecar de l'atemptat poc després de ser trobada per la Guàrdia Civil</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 15pt;"></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /></span><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Als
diaris del dissabte 12 de març de 1921 van informar de que havien
trobat la moto de l’atemptat al local del carrer Arturo Soria 77.
Els diaris van dir que segons les investigacions de la policia i
després d’haver parlat amb els amos del local a on van trobar la
moto, dos dels sospitosos parlaven amb accent català. Una de les
filles de la mestressa de la casa d’Alcalá 164 va declarar que
quan aquell dia els dos hostes els llegien el diari com sempre fent
bromes i al llegir Casanellas això de l’accent català i que la
policia buscava a uns catalans, va dir fent broma: “Pues si
que nos ha caído una buena a los catalanes”. Se’n van anar
a dormir i al dia següent va marxar. A Casanellas no el van veure
més.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Mateu
i Casanellas se’n van adonar del perill que corrien després
d’haver-se trobat la moto i sabent la policia que els sospitosos
eren catalans, pel que van decidir no tornar a la casa d’Alcalá
164 i passar la nit del dissabte a on poguessin i intentar fugir
l’endemà cap a Barcelona.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Els
va anar de poc perquè el mateix dissabte per la tarda ja van
localitzar a on es podien trobar els sospitosos, tant a Alcalà 142
com a Alcalà 164.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">En
un error incomprensible, havien donat al taller del carrer Arturo
Soria l’adreça d’Alcalà Alcalà 142 a petició de l’amo per
si passava alguna cosa al local, com el trencament d’una canonada,
cosa que havia passat alguna vegada al local. Allí és on vivien
Lluís Nicolau i Llúcia Fors. Encara que ja havien marxat el dia 9
de març van localitzar a on vivien i els van relacionar amb els que
vivien a Alcalà 164, ja que Nicolau també hi havia estat uns dies
allí amb Mateu donant el mateix nom fals de Leopoldo Noble.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Segons
va dir la policia, després de trobar la moto i al saber que
l’atemptat l’havien fet amb una moto sidecar marca Indian, algú
del poble aragonès de La Muela va informar del pas dels dos
individus amb accent català que havien passat amb la moto per allí
que havien tingut l’accident. Un inspector de policia de la zona va
descobrir que havien enviat un telegrama a l’adreça Alcalà 164 de
Madrid per dir que arribarien l’endemà. Al parlar amb la mestressa
de la casa d’Alcalà 164 aquesta els va confirmar que allí hi
vivien dos catalans.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">El
policies van muntar guàrdia camuflats tota la nit del dissabte i
diumenge per veure si apareixien, tant a dins com a fora la casa
d’Alcalà 164. El dissabte al vespre Casanellas i Mateu havien anat
a sopar a un restaurant d’Atocha i després es van acomiadar i van
quedar el dia següent a les set de la tarda per iniciar la fugida. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Pere
Mateu va sortir aquella nit amb la seva xicota madrilenya que es deia
Elena i segons va declarar ella van arribar a les tres de la nit i
van anar a dormir junts i l’endemà al matí Mateu se’n va anar
dient-li que havia d’anar a València per uns assumptes. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br />
<br />
</p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">DETENCIÓ
DE PERE MATEU </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Mentre,
Ramón Casanellas havia passat la nit a una casa de cites a on se
sentia més segur, segons va declarar la policia que havia interrogat
a les noies del local. Els dos havien decidit no tornar a la casa
d’hostes i havien quedat a les set de la tarda per intentar agafar
algun tren.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">No
obstant això, el diumenge dia 13 de març de 1921 a la tarda Pere
Mateu, amb un gravíssim error reconegut per ell mateix, va tornar
per últim cop a la casa d’Alcalá 164 per buscar un impermeable i
la seva maleta amb roba pensant que era impossible que la policia
hagués descobert tant ràpid a on vivien. Li devia tenir molta
estima a aquell impermeable!</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">El
més curiós és que si Pere Mateu hagués llegit l’ABC del dia
anterior dissabte dia 12 de març de 1921, hagués llegit que la
policia sabia que els que havien llogat el local de Arturo Soria 77 a
on van trobar la moto havien donat l’adreça de Alcalá 142 a on
deia que hi vivia una parella catalana que havia desaparegut. És
referia a Lluís Nicolau i a Llúcia Fors i això feia que fos fàcil
relacionar-los amb els que vivien a Alcalá 164. Sembla un greu error
haver donat aquella adreça al llogater del local. També és curiós
que el diari ABC donés aquesta informació quan la policia encara no
havia detingut a ningú. L’endemà les autoritats van prohibir als
diaris donar informació de les investigacions de la policia.
</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">El
cas és que Pere Mateu, en lloc de llegir els diaris s’havia passat
la nit de festa amb la seva xicota madrilenya Elena i va decidir
tornar a buscar les seves coses. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Cap
a les cinc de la tarda del dia 13 de març de 1921 Mateu apareix per
la casa i truca el timbre com sempre feia per demanar la clau de
l’habitació. La filla abans d’obrir va advertir als policies,
“es éste”. Mateu va entrar, va agafar la clau i sense tenir-les
totes i mirant de reüll i per l’espiell va entrar al pis. Mateu va
dir després que ja tenia un mal pressentiment. Les dues noies de la
casa terroritzades es van tancar en clau a la seva habitació pel que
pogués passar. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Hi
havien alguns policies amagats dins de la casa tant a la cuina com en
altres llocs. Quan Mateu va creuar el passadís de la casa i va
arribar al menjador els policies li van donar el alto i Pere Mateu es
va posar ràpidament la ma a la butxaca per treure la pistola.
L’inspector Lols va ser el primer, juntament amb altres policies,
que es va llençar sobre Mateu per agafar-lo i impedir que usés la
pistola. Pere Mateu es va resistir i inclús el va mossegar a la ma.
Finalment el van reduir.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">L’inspector
Lols li va dir a Mateu: ¿“Que ibas a hacer con esa pistola,
mocoso?”. Mateu li va contestar: “Les felicito por ser tan
rápidos, de otra manera hubiera matado a alguno de ustedes y
hubieramos representado una película tràgica”. Llavors
Mateu va dir als policies, “Yo he hecho justicia con Dato, ahora
hagan la que tengan que hacer conmigo”. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">La
llogatera va dir mentre s’enduien a Mateu, “Quien hubiera
imaginado que ese chico fuera el asesino”. Mateu li va dir, “Pues
si señora, yo soy el asesino de Dato”.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPvoLbv48P1e19_uIHHVOXML72Mjh37p-xlCjcG5_ZEKKSYVESp9UCqbHaqDgDm6XfHUBqp-Sn52GVFHqBq6ASfgy1JHhqFr6FL6yMX5giaolyXZUVUB7sWYmQ_MQfFcMWPBTNLC2D-YI/s592/lloc+de+detencio+de+mateu+-+copia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="308" data-original-width="592" height="332" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPvoLbv48P1e19_uIHHVOXML72Mjh37p-xlCjcG5_ZEKKSYVESp9UCqbHaqDgDm6XfHUBqp-Sn52GVFHqBq6ASfgy1JHhqFr6FL6yMX5giaolyXZUVUB7sWYmQ_MQfFcMWPBTNLC2D-YI/w640-h332/lloc+de+detencio+de+mateu+-+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Façana de la fonda on pocs minuts abans havia set detingut Pere Mateu</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 15pt;"></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /></span><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Un
policia van declarar que mentre s’enduien a Mateu en el cotxe li va
preguntar: “Que tenías tu contra Dato?” Mateu va contestar:
“Contra él absolutamente nada. Yo no disparé contra Dato, sinó
contra el presidente responsable de nombrar a Martínez Anido que
llevo a cabo la ley de fugas”. El policia li va dir: “¿Y porqué
no matabais a Martínez Anido?” Mateu va dir: “No se
preocupen, ya caerá”.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">A
l’arribar a la comissaria hi havia nombrosos periodistes i
fotògrafs esperant. Mateu va estar bastant obert a contestar
preguntes. Els fotògrafs li van demanar si li podien fer fotos.
Mateu va accedir, es va traure el barret, es va arreglar el cabell i
va posar pels fotògrafs. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVtNFb6F-uFWhluTlRALGRmw7912If_Pqma-JT1fBBE2A_vu3tiM4Ly1FtE3SWoDc6KHLLm0w4TM-jKCj5kfWxZfEPynoZ-MSy-ofhlZYnHPPVS2bJ4zTLXU9ZadFeFclz7MGHDcECTZw/s439/1921+Pere+Mateu+detingut+per+l%2527atemptat+-+copia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="439" data-original-width="288" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVtNFb6F-uFWhluTlRALGRmw7912If_Pqma-JT1fBBE2A_vu3tiM4Ly1FtE3SWoDc6KHLLm0w4TM-jKCj5kfWxZfEPynoZ-MSy-ofhlZYnHPPVS2bJ4zTLXU9ZadFeFclz7MGHDcECTZw/w263-h400/1921+Pere+Mateu+detingut+per+l%2527atemptat+-+copia.jpg" width="263" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Pere Mateu posant pels fotògrafs poc després de ser detingut</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 15pt;"></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /></span><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><span style="font-size: 15pt;">Un
periodista li va dir: “ Pero, ¿para qué matar a un presidente si
mañana pondrán otro?”. Mateu els va dir: “Si igual que
nosotros, hoy he caido yo y ahora hay otros muchos compañeros que se
están disputando ocupar mi puesto. Somos como soldados en el frente
de batalla, unos caen y otros ocupan su lugar”. I així va
continuar Mateu fent sorprenents declaracions en el mateix sentit als
periodistes, </span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><span style="font-size: 15pt;">les
quals van sortir publicades en els principals diaris de la època.</span></span></span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">A
través de la policia de Barcelona es va saber que Ramon Casanellas
era el gran amic de Pere Mateu del barri de Gràcia. Per això la
policia va anar a casa dels seus pares i va agafar una foto de
Casanellas a través de la qual els testimonis el van identificar.
Per tant la policia ja sabia que Casanellas era un altre dels autors.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 15pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWrv2Fr9EZeIDmDCNyKPeoe8_zyt-uoBl81SjPlGw366wsJxE4utdvu4nz31EBu7S5qN7Gnr_T4IIgfuVNXEjNsVA0gc0tQ00d7nRwqBausPJBNTD6RBKAH4ZiUVSHShVXIggFZVoxRzc/s1022/1921+detenci%25C3%25B3+Mateu+-+copia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1022" data-original-width="964" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWrv2Fr9EZeIDmDCNyKPeoe8_zyt-uoBl81SjPlGw366wsJxE4utdvu4nz31EBu7S5qN7Gnr_T4IIgfuVNXEjNsVA0gc0tQ00d7nRwqBausPJBNTD6RBKAH4ZiUVSHShVXIggFZVoxRzc/w604-h640/1921+detenci%25C3%25B3+Mateu+-+copia.jpg" width="604" /></a></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /><span style="font-family: Calibri, serif;"><br /></span></span><p></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">La
policia va fer una allau de detencions a Barcelona de coneguts o
amics sindicalistes de Casanellas i Mateu, per saber si sabien alguna
cosa o tenien alguna cosa a veure amb l’atemptat.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Van
detenir inclús als pares de Casanellas, Ramon Casanellas (es deia
igual que el seu fill) que tenia 70 anys i Mercé Lluch i també un
dels seus germans, Albert Casanellas que tenia 16 anys. La policia va
descobrir, segons deien, que a casa seva s’havien reunit diverses
vegades alguns anarcosindicalistes d’acció amb Casanellas. El
jutge va arribar a dir als periodistes: “La madre de Casanellas es
una mujer de cuidado que sabe más de lo que dice”. La mare de
Casanellas va estar quasi dos anys detinguda i Casanellas va
expressar posteriorment que això era una de les coses que més
l’havien dolgut.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">En
canvi la policia va dir que els pares de Pere Mateu eren exemplars i
que eren unes persones respectables i religioses que estaven
trasbalsades pel que havia fet el seu fill. Mateu tenia dos germans i
dues germanes més petits que vivien amb els seus pares.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Pere
Mateu va afirmar, no podia negar-ho, que Casanellas vivia amb ell a
Madrid però que no sabia res de l’atemptat. Evidentment la policia
no se’l va creure però Mateu va voler així exculpar-lo.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">Pere
Mateu va ser entrevistat als pocs dies de la seva detenció a la
mateixa presó per un periodista de la revista «Nuevo Mundo», on
explicava detalls de l’atemptat, entrevista que va ser publicada el
18-3-1921, part de la qual es mostra a continuació.</span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl0IRbmdziwnsNZ-2mlpdQ6A-HAnRVWmxBGXA0e3gh5qd6vS1qIs2Y3Ra5UzYGVYJ4pB7nwanr2lzfR3DPqJ-I89khtW_0V-ni_-39mVl55-Uv9e7t667FoVzbhMiRZN74N1xgOAne3v8/s717/ENTREVISTA+MATEU.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="545" data-original-width="717" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl0IRbmdziwnsNZ-2mlpdQ6A-HAnRVWmxBGXA0e3gh5qd6vS1qIs2Y3Ra5UzYGVYJ4pB7nwanr2lzfR3DPqJ-I89khtW_0V-ni_-39mVl55-Uv9e7t667FoVzbhMiRZN74N1xgOAne3v8/s16000/ENTREVISTA+MATEU.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Part de l'entrevista a Pere Mateu apareguda en la revista "Nuevo Mundo" el 18-3-1921</span></td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;"><br /></span><p></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs1wq3qxA1Vt7iOuZRFj_4VniMg2R73hYEXsFuHNA-I-EflF7KmNPao98MTEtsqdpdKnQKHEjym78vDhfKFhn8bkkAE9gBjy692XD_TN0-hjvCZvOKPwO3tsJQviHRcFeopzk6e7LGgtA/s482/1921+Pere+Mateu+declarant+-+copia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="337" data-original-width="482" height="448" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs1wq3qxA1Vt7iOuZRFj_4VniMg2R73hYEXsFuHNA-I-EflF7KmNPao98MTEtsqdpdKnQKHEjym78vDhfKFhn8bkkAE9gBjy692XD_TN0-hjvCZvOKPwO3tsJQviHRcFeopzk6e7LGgtA/w640-h448/1921+Pere+Mateu+declarant+-+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Pere Mateu entrevistat a la presó per la revista "Nuevo Mundo" pocs dies després de ser detingut</span></td></tr></tbody></table><br /><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">Ja
des del primer dia de l’atemptat i inclús abans de que els
testimonis, tant els dels locals a on van aparcar la moto que deien
que els sospitosos tenien accent català o els dels albergs que
declaraven que eren catalans, alguns diaris de Madrid ja havien
insinuat que els autors de l’atemptat segurament eren catalans
donat el clima d’extrema violència que es vivia a Catalunya. Quan
es va confirmar que els autors de l’atemptat eren catalans aquells
diaris es van omplir de comentaris sobre el caràcter violent dels
catalans comparant-lo amb el més civilitzat del treballadors
castellans per exemple.</span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">El
diari conservador barceloní “La Vanguardia” va protestar contra
aquestes afirmacions dient que no tots els catalans tenien un
caràcter violent amb un famós article titulat “Catalán,
catalan...”, del qual enganxo a continuació una part. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgULKVdlHb4Ypcjzeo_Mp7MvwfJ9b-LtSovwiGyBcd8G3IBhd2Feasg2ObfoKWpnzqQwOF6fydRXuXBZTKnzIypqUdTeWgJ29bs-SNCM2D_SmlspoWV7XkAJzUMeczgwrcmDOEzqhR9k74/s774/catalan+catalan+p+-+copia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="552" data-original-width="774" height="456" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgULKVdlHb4Ypcjzeo_Mp7MvwfJ9b-LtSovwiGyBcd8G3IBhd2Feasg2ObfoKWpnzqQwOF6fydRXuXBZTKnzIypqUdTeWgJ29bs-SNCM2D_SmlspoWV7XkAJzUMeczgwrcmDOEzqhR9k74/w640-h456/catalan+catalan+p+-+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Article de la Vanguarida del 19-3-1921</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 15pt;"></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /></span><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">També
la policia sabia que al carrer Alcalà 142 hi havia viscut un tal
Leopoldo Noble, que en realitat era Lluís Nicolau, amb la seva dona,
que era Llúcia Fors i que eren amics dels que vivien a Alcalà 164.
Per tant la policia sabia que era l’altre autor, però no sabien
qui era realment.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">La
policia buscava a un tipus amb accent català i la seva dona catalana
que era rossa, Llúcia anava tenyida de ros. Es va muntar un fort
dispositiu a les sortides i estacions de tren de Madrid per evitar
que Casanellas, “Leopoldo Noble” (Nicolau) i “la rubia”, com
li deia la premsa a Llúcia Fors, sortissin de Madrid, encara que
aquest dos últims ja estaven a Barcelona.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Molts
testimonis en diversos trens i en diferents llocs denunciaven haver
vist una parella parlant en català. Totes les parelles que parlaven
català pels trens eren sospitosos i es va detenir a diversos
innocents per això per comprovar qui eren.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Es
va donar la quasi còmica circumstància de que tota noia rossa que
fos catalana i que viatges arreu de l’estat Espanyol era sospitosa.
Un gran nombre de rosses catalanes van ser detingudes arreu de
l’estat, des de Extremadura al Pais Basc, prop de les fronteres, i
fins i tot per Aragó, Castilla o Andalusia. En els diaris solien
sortir titulars que deien “otra rubia detenida” i totes eren
catalanes. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4BYDC6siwhdHZ2gQ6HDthBvM4irSeiJp-SGw1AaiwOwpX_4L334FC2QURvdp0K38pu8yVly_2J9IkOVuy0y99s9Xs2KqsV-7R0IXHj-MttHlcZebRD8MvxyJtGq4EZaAe1bwtpDRto3A/s523/OTRA+RUBIA+1+ABC+25-3-1921+2.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="216" data-original-width="523" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4BYDC6siwhdHZ2gQ6HDthBvM4irSeiJp-SGw1AaiwOwpX_4L334FC2QURvdp0K38pu8yVly_2J9IkOVuy0y99s9Xs2KqsV-7R0IXHj-MttHlcZebRD8MvxyJtGq4EZaAe1bwtpDRto3A/w640-h264/OTRA+RUBIA+1+ABC+25-3-1921+2.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Diari ABC del 25-3-1921</span></td></tr></tbody></table><span style="font-size: 15pt;"><br /><span style="font-family: Calibri, serif;"><br /></span></span><p></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">RAMÓN
CASANELLAS, ENEMIC PÚBLIC Nº1</span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">El
cas de Ramon Casanellas encara va portar més titulars. Com que ja
sabien qui era, els diaris van publicar la seva foto per si algú
l’identificava. Era l’home més buscat. Van començar a sortir
notícies als diaris de gent que havia vist a Casanellas per tot
arreu. Va haver-hi una allau de denúncies que sobre tot eren de gent
que havia vist o parlat amb un individu català que s’assemblava a
Casanellas. Van haver-hi diverses detencions encara que després es
va comprovar que no eren Casanellas. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFyyLZc62nYqUtxVAiZyRGQYI_RuPEPrCYwV-jwcIrVuX_oejjRi2lXiG_joG5iVOtKJHPbo7H3Djw8Vc1ZnQUru6KdM3lczZ48DCHFC1SQkVtquTUvYTruXDSAOiouzlRiKv-lfExCp0/s451/1921+Ramon+Casanellas+-+copia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="451" data-original-width="253" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFyyLZc62nYqUtxVAiZyRGQYI_RuPEPrCYwV-jwcIrVuX_oejjRi2lXiG_joG5iVOtKJHPbo7H3Djw8Vc1ZnQUru6KdM3lczZ48DCHFC1SQkVtquTUvYTruXDSAOiouzlRiKv-lfExCp0/w225-h400/1921+Ramon+Casanellas+-+copia.jpg" width="225" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Foto de Ramon Casanellas apareguda en diversos diaris poc després de l'atemptat, proporcionada per la policia per si algú el reconeixia i així facilitar la seva detenció</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 15pt;"></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /><span style="font-family: Calibri, serif;"><br /></span></span><p></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">Va
començar a sorgir una espècie de llegenda sobre Casanellas com un
tipus que vagava sol per diferents indrets de l’estat intentant
evitar sent detingut. Va haver-hi inclús un testimoni que va afirmar
haver parlat amb ell en una estació de tren i al que li havia
confirmat que ell era Casanellas un dels que van matar a Dato,
afirmant que tant li era tot i que si el trobaven es tiraria un tret
al cap.</span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">En
un tren uns passatgers van dir a uns policies que hi viatjaven que
havien vist a Casanellas en el tren. Quan el van buscar per tot el
tren aquests van afirmar que no el veien per enlloc pel que suposaven
que havia saltat del tren en marxa. La llegenda augmentava i
Casanellas omplia titulars de diaris cada dia i ja era qualificat com
l’enemic públic nª1 buscat.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Dos
anys després el 1923 Casanellas des de Rússia, a on havia fugit com
veurem més endavant, va donar una entrevista pel diari “La
Libertad” feta per Joaquím Maurin, que era un ex lider de la CNT
que en aquells moments estava creant un nucli marxista dins de la CNT
catalana i que havia anat a Rússia per entrevistar a Casanellas, en
la que aquest li donà alguns detalls de la seva fugida.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Casanellas
va afirmar en l’entrevista que després de l’atemptat havia estat
unes setmanes més a Madrid amagat a casa d’un còmplice que no va
revelar i que a cops sortia amb una vestimenta i imatge diferent. Un
dia uns nens fent broma el van rodejar i li van dir “Es Casanellas,
ja, ja, es igual que él”. Diu que això el va posar en guàrdia i
va decidir sortir de Madrid amb un carro i un burro ple verdures que
va comprar i vestit amb robes velles, “de cateto” va dir,
perquè la policia no l’identifiqués. Diu que va passar per davant
de diverses parelles de la guàrdia civil i que duia la pistola. Diu
que no l’haguessin agafat viu.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Va
arribar muntat al carro fins a las Rozas on el va abandonar i va
agafar un tren. Va canviar de tren a Villalba i va arribar fins a
Àvila. Des d’allí diu que va caminar uns 50 kilòmetres,
majoritàriament de nit, fins que va arribar a una altre estació i
va pujar a un tren. Al cap d’un temps va canviar de tren i així
diverses vegades fins que va arribar a un poble del País Basc molt a
prop de la frontera.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Diu
que si va estar un temps en un poble del País Basc i l’agost de
1921 va decidir sortir de l’Estat Espanyol ajuntant-se amb uns
excursionistes que creuaven la frontera per anar a una festa a un
poble de l’Estat Francès. Es va vestir d’excursionista i un cop
creuada la frontera i quan va estar per fi segur, diu que va
participar en la festa d’aquell poble ballant amb algunes noies. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Hi
ha que tenir en compte que aquesta entrevista estava feta l’estiu
de 1923 i quan es va publicar el mes de setembre, s’estava fent el
judici per l’atemptat a Pere Mateu, Luís Nicolau i als còmplices
de Madrid. Per tant, si bé està confirmat que va passar la frontera
com un excursionista que anava a la festa, el que no va dir en
aquells moments es que quan va anar al Pais Basc l’abril de 1921 va
contactar amb membres del Partido Comunista de Espanya (PCE) que feia
poc que s’havia creat. Allà un membre del PCE anomenat Oscar Pérez
Solís el va ajudar a creuar la frontera amb els excursionistes.
Evidentment a l’entrevista no ho podia dir això. Com a cosa
curiosa, Oscar Pérez Solís als anys 30 es va passar a la Falange
Española. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Un
cop a l’Estat Francès, les autoritats el van detectar i va saber a
través de membres del Partit Comunista Francès que el buscaven i
aquests el van ajudar a entrar a Alemanya duent-lo a Berlin. Un cop a
Alemanya la cosa empitjorà. Sabent el govern espanyol a través de
les policies francesa i alemanya els moviments de Casanellas, van
oferir al govern alemany 1.000.000 de pessetes per la seva captura i
extradició.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br />
<br />
</p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">RAMON
CASANELLAS AMAGAT A ALEMANYA I FUGIDA A RÚSSIA </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Es
donà la circumstància de que Andreu Nin, el secretari general de la
CNT clandestina en aquell 1921, juntament amb altres dirigents de la
CNT catalana com Joaquim Maurín i Hilari Arlandís de la CNT
valenciana i els anarcosindicalistes Jesús Ibáñez i Geston Geval,
havien sortit d’amagat de Catalunya per anar a la Unió Soviètica
clandestinament amb una delegació de la CNT per assistir al congrés
del Partit Comunista de Rússia (encara no existia el PC del la URSS
com a tal) per, entre altres coses, demanar ajuda als soviètics
sobre tot en diners i armes per la sagnant guerra social que hi havia
a Barcelona. Trotski, el cap de l’Exèrcit Roig, els havia dit que
primer haurien de fer de la CNT un sindicat comunista i aspirar a una
revolució d’aquesta tendència si volien que els ajudessin.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Trotski
trobava a la CNT massa independent per ser afí a la Unió Soviètica.
Una gran part de la vella guàrdia de la CNT, com Salvador Seguí,
Josep Viadiu o Camil Piñón entre altres i que eren de tendència
anarcosindicalista però del sector menys antipolítc envers als anarquistes més radicals, estaven a la presó aquell 1921. El secretari general de la regional
catalana de la CNT Ramón Archs juntament amb Pere Vandellós havien
set assassinats el juny de 1921 per la llei de fugues quan van ser
detinguts mesos després de l’atemptat. Així mateix a Barcelona va
ser assassinat Evelio Boal l’ex secretari general de la CNT
justament quan sortia de la presó. Els grups anarquistes més
radicals de la CNT catalana estaven en general en la clandestinitat i
fora de la direcció de la CNT i Nin i Maurin, entre altres, que
malgrat que eren els principals dirigents de la CNT en aquells
moments ja havien evolucionat cap al comunisme, van iniciar el camí
de tornada a Barcelona desde Moscou per intentar donar una orientació
comunista a la CNT. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">La
delegació va tornar també clandestina i escalonadament a través de
diversos països d’Europa el setembre de 1921. Joaquim Maurin en un
dels seus articles pel diari “La Libertat” publicats a partir del
2 de setembre de 1923 amb el títol de “Aventuras de un magnicida”,
que era el pròleg de la seva llarga entrevista amb Casanellas a
Moscou abans esmentada i que sortí durant cinc dies dividit en cinc
parts, explica alguns detalls d’aquell accidentat viatge de tornada
en que va coincidir amb Casanellas a Berlin quan aquest encara no
havia entrat a Rússia el 1921. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiViz1J8DyJxrqnZARvJQ0m_-7qsVzHQPydURGc59Kro1m6k9_gL3zZqhJTdBYLUNm8Ab6YDeY6nMV92M3YQZCYUjjOFHu-0e4lBxGS8dSNUOKV68cfp0j5HBQ8PEik70uWUikWwwKQmO4/s619/maurin+i+la+libertat+-+copia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="334" data-original-width="619" height="346" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiViz1J8DyJxrqnZARvJQ0m_-7qsVzHQPydURGc59Kro1m6k9_gL3zZqhJTdBYLUNm8Ab6YDeY6nMV92M3YQZCYUjjOFHu-0e4lBxGS8dSNUOKV68cfp0j5HBQ8PEik70uWUikWwwKQmO4/w640-h346/maurin+i+la+libertat+-+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Títol de l'entrevista que Maurin li fa fer a Casanellas pel diari "La Libertat" el 1923</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 15pt;"></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /></span><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">Joaquim
Maurin diu que havia entrat a Alemanya cap el setembre de 1921
provinent de Moscou amb el cenetista asturià Jesús Ibáñez, que
també havia evolucionat cap al marxisme, fent-se passar per
comerciants i van ser detinguts al ser descoberts com a sindicalistes
de l’Estat Espanyol. A Maurin el van deixar anar aviat i li van dir
que sortís d’Alemanya en una setmana.</span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Maurin
explica que va anar a un local clandestí del Parit Comunista Alemany
per veure si havia arribat Andreu Nin de Moscou. No va trobar a Nin
però va veure a un individu, que després va descobrir que era
Casanellas, amb un barret tipus garrotin i polaines que duia unes
ulleres fumades com un excursionista que amb un fort accent català
li va dir: “¿Usted és Maurin verdad?” Maurin va recelar però
al final va contestar afirmativament. Llavors Maurin li va dir: ¿“Tu
eres catalán no?”. Casanellas li va contestar: “¿Cómo lo has
conosido?” (seseant a la catalana). Maurin li va dir: “Hombre por
el acento, parece que no hayas hablado en tu vida otra lengua que la
catalana”. Maurin era de la Franja de Ponent i parlava català, pel
que suposo que van seguir parlant en català, encara que això era
una crònica que Maurin escrivia pel diari “La Libertat” escrita
en castellà. Llavors ell li va dir: “Doncs jo soc Casanellas”.
Maurin li va dir que anés en compte perquè pagaven 1 milió de
pessetes per la seva captura. Casanellas va dir que no es preocupés
que no l’atraparien.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">En
aquells dies de setembre de 1921, la policia alemanya havia detingut
a diversos refugiats de l’estat Espanyol per comprovar si eren
Casanellas cosa que el va fer veure que havia de sortir d’Alemanya
el més aviat possible.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Casanellas
va dir que portava més d’un mes a Berlín i vivia clandestinament
a casa d’un comunista alemany. Casanellas li va dir que en uns dies
anava Rússia a on ja havien acceptat acollir-lo. Casanellas va dir
que s’havien presentat al menys 15 refugiats provinents de l’Estat
Espanyol dient que havien participat en l’atemptat a Dato per així
tenir més facilitat de que els acullin a Rússia. Els soviètics diu
que van arribar a preguntar de manera irònica si a Dato l’havia
matat un regiment. Això en certa manera havia beneficiat Casanellas
ja que amb “tants assassins de Dato” que corrien per allí i
tants refugiats que venien de l’estat Espanyol, la policia es feia
un embolic i detenia a tothom menys a Casanellas. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Al
final fent comprovacions els soviètics i els grups de suport
comunistes alemanys van confirmar que ell era Casanellas, un dels que
realment va fer l’atemptat. Als pocs dies Casanellas entrava a
Rússia, era el 24 de setembre de 1921.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br />
<br />
</p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">LLUIS
NICOLAU, LLÚCIA FORS I ANDREU NIN A BERLIN</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Andreu
Nin, que feia pocs dies que havia arribat a Alemanya provinent de
Moscou, va coincidir amb Maurin i desprès d’estar amagat uns dies
el van detenir, segurament per saber també si era Casanellas. Maurín
va marxar cap a Barcelona ja que havien passat els 7 dies que li van
donar i Andreu Nin es va quedar detingut.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Per
altra banda aquell setembre de 1921 Lluís Nicolau i Llùcia Fors
encara estaven amagats a Barcelona a on dos dies després de
l’atemptat els havien acollit a Barcelona les anarcosindicalistes
Amor Archs i Montse Padrós. La policia havia identificat a Lluís
Nicolau com l’altre membre del grup de l’atemptat, segons diuen
alguns per les impremtes dactilars que havien trobat en la moto a
Madrid. També la policia havia sabut que solia anar amb Casanellas,
Mateu i altres anarcosindicalistes coneguts del barri de Gràcia. En
aquell moment van veure el moment oportú per sortir de l’Estat
Espanyol.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Després
d’això la policia també va investigar a la dona de Lluís Nicolau
i van descobrir que s’havia casat amb ell un any abans el 1920. Van
comprovar que estava inscrita com a Lucía Concepción i constava que
no sabia quins eren els seus cognoms perquè no sabia qui eren els
seus pares. Però al poc temps la policia va descobrir que la seva
mare era Josepa Felip i Anchois que vivia al carrer Sicília de
Barcelona qui afirmava també que no sabia qui era el pare de Llúcia.
Per tant ara ja se sabia que el segon cognom de Llúcia era Felip
però encara hi havia dubtes sobre quin era el seu primer cognom, ja
que tant ella com la seva mare afirmaven que no sabien qui era o quin
era el cognom del seu pare. Potser era veritat o potser ho volien
ocultar. De fet Llúcia entre les amistats més properes es feia dir
Llúcia Felip, només amb el cognom de la seva mare. Posteriorment
però en algunes actes judicials se li atribuïa oficialment a Llúcia
el cognom de Fors, encara que ignoro si va ser perquè la policia ho
va descobrir o si va ser pel que van declarar elles. Per tant
arribats fins aquí es pot dir que el seu nom complert era Llúcia
Fors i Felip, quedant encara pendent aclarir del tot el tema del seu
primer cognom. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Lluís
Nicolau i Fort i Llúcia Fors i Felip, van poder des de Barcelona
arribar a l’Escala a través d’uns contactes que tenien amb un
grup d’acció de la CNT catalana de l’Empordà anomenat “el
dels carboners”, grup que solien baixar a Barcelona a fer atemptats
i tornaven al seu poble després. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">A
l’Escala una membre dels grups de suport per creuar fronteres els
va allotjar a casa de la seva àvia uns dies. Des d’allí els
membres del grup anarquista de l’Escala els van ajudar a creuar la
frontera amb una barca per la nit.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">A
l’Estat Francès la història de Casanellas es va repetir amb Lluís
i Llúcia i quan les autoritats franceses els van detectar, els grups
de suport comunistes francesos els van passar a Alemanya a finals de
setembre de 1921.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Donat
que sabien que les autoritats alemanyes els detindrien si els
trobaven, van estar una temporada a Berlín vivint en un pis amb una
identitat falsa en espera de poder anar a la Rússia comunista com
havia fet feia poc Casanellas. Com se sap les autoritats espanyoles
oferien 1.000.000 de pessetes per l’extradició si els detenien.
Nicolau s’havia rapat el cap i s’havia deixat bigoti. Llúcia
Fors encara anava tenyida de ros. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">Finalment van ser detinguts per la policia alemanya i mirant les fotos que
els havia facilitat la policia espanyola els deien que segurament
ells eren els buscats i Nicolau ho negava. Després de molta estona
d’insistir Nicolau els va dir, “Està bé, ja n’estic fart, si
jo sóc Lluís Nicolau, sóc català i sóc un dels que van matar a
Dato”, amb aquestes mateixes paraules segons van informar diversos
diaris. La policia finalment se’ls va endur a cadascú per un
cantó.</span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Segons
les informacions que tenia la policia alemanya que li havia donat la
policia de Barcelona, Llúcia Fors, que en aquells moments sols era
coneguda per la policia com Lucia Concepción o Lucía Joaquina, en
les fotos que havien trobat d’ella no era rossa sinó morena,
malgrat que la que anava amb Nicolau a Madrid era rossa. La policia
alemanya li va aplicar un producte al cabell per veure si es
destenyia i van confirmar que no era rossa sinó morena, pel que van
confirmar que era ella. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiheF7_Gmm_nzsifbp8EuocKgGh1aZRuImKM6xa_f5fRcC4yMEo4EQyqxZNoTgTvRJSNILCvzVF8J5YAf263wxJDtz094sFP2IQMgF138Da6E5-jEH_P048nvCxlOHzpzXzHjF1-uE0_zg/s542/NICOLAU+I+FORS+DETINGUTS+A+ALEMANYA+B.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="303" data-original-width="542" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiheF7_Gmm_nzsifbp8EuocKgGh1aZRuImKM6xa_f5fRcC4yMEo4EQyqxZNoTgTvRJSNILCvzVF8J5YAf263wxJDtz094sFP2IQMgF138Da6E5-jEH_P048nvCxlOHzpzXzHjF1-uE0_zg/w400-h224/NICOLAU+I+FORS+DETINGUTS+A+ALEMANYA+B.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Lluís Nicolau i Llúcia Fors fotografiats just després de ser detinguts per la policia alemanya a finals de 1921. A Llúcia li havien recent destenyit el cabell ros que tenia abans.</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 15pt;"></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /><span style="font-family: Calibri, serif;"><br /></span></span><p></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Tot
això va coincidir amb que Andreu Nin, el secretari general de la CNT
a nivell estatal en aquells moments clandestina, havia sortit de
Moscou a on hi havia anat per assistir al congrés del Partit
Comunista Rus i com he esmentat abans al passar clandestinament per
Alemanya la policia de Berlín l’havia detectat i detingut
l’octubre de 1921.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Resulta
que Andreu Nin també estava reclamat per les autoritats espanyoles
per l’atemptat contra Eduardo Dato. Andreu Nin sent el secretari
general de la CNT, teòricament era el cap de l’organització que
va fer l’atemptat. La veritat és que encara que Andreu Nin no
havia ideat ni participat en el pla de l’atemptat, Ramón Archs,
que era el cap de la regional catalana de la CNT i que havia ideat el
pla, havia informat a Andreu Nin i aquest hi havia estat d’acord.
Per tant Nin sense ser el que va idear l’atemptat si que n’estava
assabentat d’abans.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">La
policia alemanya va confrontar a Nin i a Nicolau a la comissaria,
però els dos van negar que es coneguessin i Nicolau va dir que Nin
no en sabia res del pla de l’atemptat. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Lluis
Nicolau, Llúcia Fors i Andreu Nin van estar uns mesos detinguts a
Alemanya pendents de l’extradició. Finalment Lluis Nicolau i
Llúcia Fors el 23 de febrer de 1922 van ser extradits a Espanya però
el govern alemany va posar com a condició que no es condemnés a
mort a cap d’ells, cosa que segurament els va salvar la vida a
tots. </span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQdTVgnirCW9s9_ub5MM7p4HtYuHZUpYF-bJ6eZHBSO8jtjlRH-O10kEkuafLK8PGfgO4JQUNTiz6VCzt_cVBVny32jW3NoN-dbnCudHnTwzcHPZQtN5XDyHO6GMIYZ6TVW3xvjFjqOZI/s495/NICOLAU+I+FORS+A+MADRID+-+copia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="390" data-original-width="495" height="504" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQdTVgnirCW9s9_ub5MM7p4HtYuHZUpYF-bJ6eZHBSO8jtjlRH-O10kEkuafLK8PGfgO4JQUNTiz6VCzt_cVBVny32jW3NoN-dbnCudHnTwzcHPZQtN5XDyHO6GMIYZ6TVW3xvjFjqOZI/w640-h504/NICOLAU+I+FORS+A+MADRID+-+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Lluís Nicolau i Llúcia Fors, fotografiats el dia que van arribar a Madrid extradits des d'Alemanya el 23-2-1922</span></td></tr></tbody></table><br /><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">Andreu
Nin va ser expulsat d’Alemanya ja que no tenien proves de que
hagués participat en l’atemptat i va ser acollit definitivament a
la Unió Soviètica. Andreu Nin es va trobar amb Ramón Casanellas a
la URSS a on durant uns anys van tenir una bona amistat i a on ja des
del principi Nin ja tenia un càrrec important dins de la
Internacional Sindical Roja (ISR).</span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><br /></span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif;"><span style="font-size: 20px;">RAMOM CASANELLAS A LA URSS</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Ramon
Casanellas havia entrat a Rússia el 24 de setembre de 1921. Joaquim
Maurin, ex secretari general de La CNT i que en aquells moments
estava promocionant una corrent marxista dins de la CNT catalana, va
fer l’estiu de 1923 una entrevista a Ramon Casanellas en un viatge
que va fer a Rússia pel diari “La Libertat”, com abans he
esmentat, publicada el setembre de 1923 i en el pròleg de la qual
havia explicat la història en que va coincidir amb Casanellas a
Berlin el 1921.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Part
d’aquesta entrevista ja l’he citat abans en els apartats en que
Casanellas explica les coses que va fer a Madrid després de
l’atemptat per tant explicaré la part del que Casanellas va
explicar a Maurin sobre el que va fer des de que va arribar a Rússia.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Maurin
a l’arribar a Moscou per fer l’entrevista l’estiu de 1923 havia
contactat primer amb Andreu Nin, que era amic seu i els dos havien
set feia dos anys durant la fase més sagnant del pistolerisme
barceloní uns dels principals dirigents dins de la CNT catalana
clandestina. Andreu Nin li va dir a Maurin que si volia podien quedar
l’endemà amb Ramón Casanellas ja que els dos quedaven cada
dissabte per sopar. Ramon Casanellas havia aconseguit en dos anys ser
comandant d’aviació de l’Exèrcit Roig i estava a punt de ser
acceptat en el Partit Comunista de Rússia (PCR). Encara no s’havia
format l’anomenat Partit Comunista de la URSS o de la Unió
Bolxevic com se li va dir inicialment i que es formà el 1925. Per un
estranger era molt difícil ser acceptat en el Partit Comunista Rus
(PRC).</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">Joaquim
Maurin des de 1922, just quan va ser substituït com a secretari
general de la CNT a nivell estatal per Salvador Seguí que havia
sortit de la presó, havia impulsat el Comitès Sindicalistes
Revolucionaris (CSR) de tendència marxista dins de la mateixa CNT i
s’aplegaven en el grup anomenat de “La Batalla”. Per tant a
part de l’entrevista que Maurin va anar a fer a Moscou pel diari
“La Libertat”, Maurin també aprofitava el viatge a la URSS per
coordinar el desenvolupament dels CSR amb Andreu Nin i les autoritats
soviètiques.</span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Andreu
Nin, que ja tenia un càrrec important en el Partit Comunista Rus
(PCR) i en la Internacional Sindical Roja (ISR), s’havia casat amb
una russa anomenada Olga Basilierna i amb la que van tenir tres
filles trigèmines de cop, una de les filles però, morí poc
després. Els dos catalans, tant Nin com Casanellas, eren uns dels
estrangers més prestigiosos del comunisme a la Unió de Repúbliques
Socialistes Soviètiques (URSS), formada com a tal el 1922 amb les
repúbliques socialistes de Rússia, Ucraïna, Bielorússia i
Transcaucàsia, abastant aquesta última a Geòrgia, Armènia i
Azerbaiyàn. En aquells moments de 1923, encara vivia Lenin sent el
cap de la URSS i no hi havia hagut les grans divisions com la de
Trostki, que encara era el cap de l’Exèrcit Roig.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Maurin
va quedar amb Casanellas l’endemà per la tarda i diu que va notar
que s’havia “russificat” bastant. Maurin diu que Casanellas era
corpulent, d’alçada normal i amb gestos, parlar i somriures típics
del català. Diu que la seva imatge era una barreja de nen
entremaliat i de camperol espavilat. També diu que Casanellas
parlava molt bé el rus i portava l’uniforme de comandant d’aviació
i que per molt que es volés integrar i ser un verdader rus seguia
sent el típic català del barri de Gràcia.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKcFP6v8w6jXdIoYMzDmhSTbIfFIosX-rdtQjoqjx9p1GJ3qtUgJvrXOj9ouYZqw8egWP0KduyqWUH9u5l6aVju6nvuDRGZFxW5HRNkfxrlpEsyMc93jsdwIKKJqPWwTw1D-q7BxnfxuI/s433/1921-26+Ram%25C3%25B3n+Casanellas+i+Lluch+a+la+URSS+-+copia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="433" data-original-width="342" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKcFP6v8w6jXdIoYMzDmhSTbIfFIosX-rdtQjoqjx9p1GJ3qtUgJvrXOj9ouYZqw8egWP0KduyqWUH9u5l6aVju6nvuDRGZFxW5HRNkfxrlpEsyMc93jsdwIKKJqPWwTw1D-q7BxnfxuI/w316-h400/1921-26+Ram%25C3%25B3n+Casanellas+i+Lluch+a+la+URSS+-+copia.jpg" width="316" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Ramon Casanellas a Rússia amb l'uniforme de comandant d'aviació de l'Exèrcit Roig el 1923</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 15pt;"></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /></span><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">Casanellas
li va proposar a Maurin anar a l’escola d’aviació i anar a fer
un vol sobre Moscou mentre parlaven. Maurin li va dir que Andreu Nin
li havia dit que ell (Casanellas) era molt temerari, que sempre feia
acrobàcies i que s’havia estavellat més d’una vegada havent
sortit viu de miracle i sortint de l’avió amb un somriure a la
cara. Casanellas fent broma li va dir: “Si es que volia assajar com
queia un avió”. De fet en alguns diaris de Barcelona i de l’Estat
Espanyol en general havia sortit uns mesos abans la notícia de que
Casanellas havia mort en un d’aquells accidents d’avió.</span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Maurin
va acceptar pujar a l’avió pilotat per Casanellas però li va fer
prometre que no faria acrobàcies ni tonteries. Es van enlairar i van
sobrevolar Moscou mentre parlaven del passat. Van aterrar sense cap
incident i Casanellas li va dir a Maurin: “Jo soc un bon mecànic.
Per ser un bon aviador s’ha de ser un bon mecànic. No m’estranya
que hi hagin tants accidents d’aviació a Espanya”.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Després
Casanellas el va portar al pis on vivia i que compartia amb un
hongarès, un búlgar i un alemany, els tres també de l’escola
d’aviació. A la paret hi havien els retrats de Trotski, Lenin,
Liebknecht i Rosa de Luxemburg. Casanellas va agafar una mandolina i
va cantar cançons russes corejades per els seus companys de pis. Van
sopar tots junts i Casanellas li va dir que ara es menjava bé, ja
que l’última collita havia set bona i que ja s’havia acabat la
fam dels anys anteriors deguda a les guerres i a les males collites.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">Maurin
li va preguntar quant guanyaven com a militars soviètics. Casanellas
va dir que 900 rubles al mes i tres menjars al dia. Amb això en
tenien prou per agafar tramvies, anar al teatre i comprar algunes
petites coses i va dir que no els faltava de res.</span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">L’uniforme
de Casanellas tenia una estrella i quatre rombes a la màniga, que li
va dir que les portava perquè era comandant d’aviació. Li va
preguntar sobre la disciplina militar. Casanellas li va dir que era
molt diferent de la disciplina d’altres països. Diu que tots són
camarades i que ell com a tècnic comandant tenia una esquadra al seu
càrrec, però fora d’allí i quan s’acabava el vol, ell deixava
de ser comandant tots eren iguals i bons amics. Com els que viuen amb
ell, que malgrat que ell té un rang superior ho comparteixen tot.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Maurin
li va dir que per tenir 26 anys era un comandant molt jove i li va
preguntar com es feia la selecció. Casanellas diu que per entrar a
l’acadèmia d’oficials primer tenen preferència els que són del
Partit Comunista, després els que són obrers i si sobren places,
cosa rara, tots els demés. Diu que ell quan va arribar el van
acollir molt bé i que Trotski li va donar moltes facilitats. Li va
dir que en l’escola d’oficials a més de preparació militar
s’estudia Història de la Lluita de Classes, Economia Marxista i
Organització revolucionària.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Van
tornar a quedar un altre dia i Casanellas li va explicar primer una
part dels detalls de l’atemptat contra Eduardo Dato i la fugida,
detalls que ja he mencionat abans i que no eren complerts donat que
en aquells moments estaven a punt de jutjar a Pere Mateu i a Luis
Nicolau a Madrid pel que Casanellas tampoc volia donar més pistes.
Per tant hem centraré en la conversació sobre que va fer des de que
va entrar a la Rússia.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Casanellas
diu que quan el 24 de setembre de 1921 va entrar a la URSS es va
sentir alliberat, doncs ja podia dir a tothom qui era. Va estar uns
mesos allotjat a l’hotel Luxe de Moscou a on més endavant va
coincidir amb Andreu Nin i Hilari Arlandís, que era un altre català
ex dirigent de la CNT valenciana i després de la CNT catalana que
s’havia fet comunista.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Casanellas
va dir que des del primer moment la seva màxima il•lusió era ser
aviador i quan va saber que es convocaven places per l’exèrcit de
l’aire li va demanar a Hilari Arlandís, que ja era a Rússia
d’abans que ell, que li presentés a Trotski per demanar-li que li
permetés entrar en l’acadèmia militar de l’aire. Quan li van
presentar a Trotski aquest li va dir a Casanellas: “Vaja, els
terroristes espanyols”! Quan li va demanar d’ingressar en
l’exèrcit de l’aire Trotski li va dir que ja se’n preocuparia.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Maurin
li va preguntar a Casanellas la seva opinió sobre Trotski.
Casanellas li va dir que Trotski era un camarada afable però que era
tot energia quan es tractava de temes militars. Va dir que era un
home formidable que havia fet triomfar l’Exèrcit Roig per tot
arreu i que era l’espassa de la revolució. Recordem que la
entrevista està feta el 1923, Lenin encara estava viu i Trotski
encara no havia entrat en la guerra contra Stalin.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Casanellas
diu que Trotski el novembre de 1921 el va enviar a Sebastopol, a
Crimea, que era una república socialista autònoma dins de la
República Socialista Russa que limitava amb Ucraïna a on hi havia
una escola primària d’aviació. Casanellas diu que creu que el va
enviar allí perquè el clima era més semblant al d’Espanya que al
de Moscou que era més dur. Algunes versions en altres biografies de
Casanellas diuen que el van portar a Crimea perquè al ser anarquista
no se’n fiaven gaire i el volien lluny de Moscou.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Ucraïna
i Crimea a on va ser enviat inicialment Casanellas a finals de 1921,
venia de més de quatre anys de guerra posteriors a la revolució,
primer a partir de 1918 entre l’Exèrcit Roig i l’anomenat
Exèrcit Blanc, que eren principalment antics monàrquics juntament
amb grups que s’oposaven a la revolució bolxevic i que van agafar
Ucraïna i Crimea com un dels primers camps de batalla. En aquells
moments una part dels revolucionaris ucraïnesos liderats per Nestor
Mahkno, malgrat les seves divergències amb el govern soviètic de
Moscou van ajudar a l’Exèrcit Roig contra l’Exèrcit Blanc tant
a Ucraïna com a Crimea.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">El
1920 però, un cop derrotat l’Exèrcit Blanc a Ucraïna i a Crimea
van tornar a esclatar les tensions entre els seguidors de Mahkno i el
govern soviètic de Moscou pel que es va iniciar una altra guerra a
Ucraïna i Crimea. Els detalls d’aquesta guerra seria un altre tema
a part, però principalment Mahkno i els seus seguidors al·ludien a
que eren revolucionaris que volien ser independents de les directrius
de Moscou i per les seves propostes autogestionàries alguns els han
qualificat d’anarquistes. Evidentment pels ortodoxos soviètics
eren contrarevolucionaris que volien destruir la URSS.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Finalment
a mitjans de 1921 l’Exèrcit Roig encapçalat per Trotski va
derrotar a l’exèrcit de Mahkno que va acabar fugint. Crimea, que a
l'igual que Ucraïna fins llavors havia set un camp de batalla es va
convertir en una república socialista autònoma dins de la República
Socialista Russa. Aquells quatre anys de guerra, sumats amb les males
collites, havien portat una onada de fam a Ucraïna i a Crimea que va
causar un gran nombre de morts. Casanellas que va arribar poc després
a Crimea, no en parla en la entrevista dels detalls d’aquella
guerra però si expressa com se’n va sortir per superar la gran fam
que hi havia a la zona.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Casanellas
diu que a Crimea tenien un gran respecte i devoció pels coloms i els
deixaven niar per on volien i no se’ls hagués ocorregut
menjar-se’ls per molta fam que tinguessin. Casanellas diu que com
que ell no tenia aquesta tradició va atrapar tots els coloms que va
poder i se’n va menjar una gran quantitat, pel que no va passar
gaire fam. Mig en broma diu que ell sol els va exterminar a quasi
tots. Diu que també va menjar un gran nombre de corbs. Diu que els
caçava amb esqués amb menjar a la punta com si pesqués peixos.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Després
d’estar a Crimea quasi un any Casanellas diu que es va cansar de
Sebastopol, de les condicions de gana i de menjar coloms i com que li
atreia molt Moscou a finals de 1922 va agafar un tren i se’n va
anar a Moscou sense dir res a ningú. Com que a Moscou es celebrava
el IV Congrés de la Internacional Comunista, Casanellas diu que va
anar uns dies enganxat amb els de la delegació espanyola que estaven
a l’hotel Luxe de Moscou, pel que va passar desapercebut.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Però
quan la delegació va tornar a l’Estat Espanyol al cap d’un mes,
Casanellas es va veure obligat a regularitzar la seva situació. Es
va presentar a l’escola d’aviació de Moscou i va demanar plaça
però a l’identificar-se va haver de dir que havia marxat de
Sebastopol sense permís. Per això li van posar un arrest de 3
mesos. No obstant això, a les poques hores d’estar tancat el van
alliberar sense que ell sabés perquè.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Maurin,
que havia parlat anteriorment amb el mateix Trotski i havien parlat
de Casanellas, si sabia el motiu pel qual va ser alliberat el mateix
dia, cosa que li explicà ell mateix a Casanellas, que en aquells
moments no encara no ho sabia.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Resulta
que Trotski havia sabut lo de la detenció de Casanellas i va anar a
parlar amb el cap de l’acadèmia militar. Trotski li va preguntar
el motiu i el cap de l’acadèmia li va dir que havia abandonat
Sebastopol sense permís. Trotski li va dir: “No te n’adones que
és un noi estranger d`educació anarquista i que no es pot adaptar
de cop a les nostres costums?” Trotski va ordenar que alliberessin
Casanellas i va dir al cap de l’acadèmia militar que hauria
d’aprendre a tractar millor aquests assumptes.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Així
doncs Maurin li va explicar a Casanellas durant l’entrevista el
motiu del seu ràpid alliberament un any abans. Casanellas va
reaccionar pensatiu i va dir: “Ara me n’adono de que he fet
moltes tonteries però ara ja estic fet a la disciplina que és
indispensable, ara ja soc un perfecte soldat roig hi he après molt”.
Diu que quan estava a Barcelona era soci de l’Ateneu Enciclopèdic
Popular, però més que a estudiar es dedicava més a organitzar
excursions, partits de futbol, combats de boxa i lluita grecoromana,
etc. Aquí diu que havia hagut d’estudiar moltes matèries com
física i àlgebra. Diu que està a punt de passar l’últim examen
per ser declarat competent per poder ingressar al Partit Comunista
Rus. Casanellas segueix i diu que cada tarda fa pràctiques de vol i
que el dia que fa mal temps i no pot volar ho passa malament.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Maurin
li pregunta si li agrada la disciplina militar. Casanellas diu que al
principi li costava però que ara ja s’havia acostumat, era un home
completament nou i que estava molt content amb la seva vida. Diu que
es passa unes hores al dia volant amb l’avió, unes hores llegint,
els dissabtes se’n va a sopar amb Andreu Nin i els diumenges amb
una de les seves xicotes, la que més li agrada que és una russeta
molt guapa i molt revolucionària. Es refereix a Maria Alexandrovna
Fortus, que era una noia que era oficial d'aviació de l’Exèrcit Roig i que
li van assignar per aprendre rus i també a la vegada per
"vigilar-lo". Al pocs temps es van enamorar i es van casar,
cosa que ajudà a Casanellas a pujar esglaons a l’Exèrcit Roig i
en general ja que Maria A. Fortus era una noia influent en el Partit
Comunista Rus (PCR).</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Maurin
li va preguntar que quantes xicotes tenia o havia tingut. Casanellas
va dir que tenia bastant èxit i que la seva fama de “terrorista”
hi ajudava. Després va afegir, “l’amor i el comunisme no estan
renyits”.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Casanellas
va dir que havia demanat l’ingrés en el PCR i que sols li faltaven
passar unes probes i demostrar activitat revolucionària cosa que
pensava que estava a punt d’aconseguir i va expressar el desig de
ser un bon comunista. Va dir que els comunistes havien de promoure la
pau però que en un moment donat, amb el seu avió que anomena “la
meva àguila”, faria grans gestes.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Ramon
Casanellas que era originàriament anarquista i malgrat haver vist el
que els va passar als propers a l’anarquisme a Ucraïna i a Crimea,
a on ell hi era al principi, s’havia convertit en un convençut
comunista afí a la URSS.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">En
diversos llibres de diverses tendències surten teories de perquè
Ramon Casanellas es va passar de l’anarquisme al comunisme.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Alguns
diuen que havent viscut tota la vida entre la misèria, la brutal
explotació capitalista i la repressió a Barcelona, el va fascinar
que un govern després d’una revolució real hagués acabat amb el
capitalisme.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Altres
diuen que al ser un estranger anarquista, sobre tot veient el que els
va passar als anarquistes a Ucraïna i Crimea i que no podia anar a
cap país del món, adonant-se de que podia reemprendre la seva vida
casant-se amb una influent noia de l’aparell soviètic i el poder
aconseguir el somni de la seva vida que era ser aviador, va fer que
s’emmotllés a la nova situació, que de fet era la d’un govern
que era anticapitalista.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Es
clar que la causa podia ser o una de les dues teories o una barreja
de les dues, el que és cert és que en el futur Casanellas es va
convertir en una peça important en l’aparell del Partit Comunista
de la URSS.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Maurin
li pregunta si enyora Barcelona. Casanellas diu que si, per poder
abraçar a la seva mare, per veure al seu fill que te sis anys i al
que anomena “el seu petit boltxevic” i per menjar-se un arròs a
la Barceloneta i per altres coses. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Referent
a aquell fill, cal explicar que Casanellas havia tingut el 1917 amb
un fill quan tenia 20 anys, amb una noia de 15 anys que es deia Grau
de cognom a qui havia deixat en estat amb 14 anys. Aquella noia va
morir el 1925, juntament amb els seus pares, al menjar bolets
enverinats mentre Casanellas ja era a la URSS. Casanellas, al
assabentar-se de que el seu fill havia quedat orfe a Barcelona, va
demanar al govern soviètic que el deixessin portar el seu fill a
Moscou ja que era a Barcelona sense mare ni avis materns. Andreu Nin
es va encarregar dels tràmits amb les autoritats soviètiques perquè
el 1927 el fill de Casanellas que llavors tenia uns 10 anys pogués
anar a Moscou. Maria Alexandrovna Fortus, la dona russa de
Casanellas, el va fer també oficialment fill seu. El fill de
Casanellas s’anomenava Floreal. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Després
d'acabar l’entrevista, Maurin diu que després Casanellas li va
començar a preguntar coses de Barcelona el que demostrava la seva
enyorança.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Mentre
durant aquells dos anys des l’atemptat contra Dato el 1921, a
Barcelona havien seguit i inclús augmentat els atemptats amb
centenars de morts per les dues bandes contendents. Aquell 1923 havia
set assassinat el gran líder de l’anarcosindicalisme català
Salvador Seguí. Al cap d’uns mesos el setembre de 1923 el general
Primo de Rivera va fer un cop d’Estat a Barcelona, cosa que encara
no havia passat durant l’entrevista ja que es va fer l’estiu de
1923 i publicada el setembre del mateix any.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">El
mateix setembre de 1923, quan va sortir l’entrevista, s’estava
fent el judici a Barcelona a Pere Mateu, Lluis Nicolau i als altres
còmplices de Madrid per l’atemptat contra Eduardo Dato. Casanellas
havia enviat una carta des de la URSS dient que ell havia set l’autor
de l’atemptat juntament amb altres còmplices que no eren Mateu i
Nicolau per exculpar-los. Evidentment ningú se’l va creure i Mateu
i Nicolau van ser sentenciats a mort, encara que posteriorment se’ls
commutà la pena per la de cadena perpètua, segurament per l’acord
amb les autoritats alemanyes quan van extradir a Lluís Nicolau i
Llúcia Fors en que posaven com a condició que no fossin condemnats
a mort.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-5Xle0gkUltFafE0dJ8t7HlvDY0vCAvSD2ILr6VdkxkUNrEYMlRps6dkUiyu6kABLNKTb5PNlGO1ppoOKPaiRW7u3BE4vt3vYjXmFr__dy3pQMbWar4OtWicy8TAkvpXMbt7ErA1VjFQ/s397/1923+nicolau+B.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="215" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-5Xle0gkUltFafE0dJ8t7HlvDY0vCAvSD2ILr6VdkxkUNrEYMlRps6dkUiyu6kABLNKTb5PNlGO1ppoOKPaiRW7u3BE4vt3vYjXmFr__dy3pQMbWar4OtWicy8TAkvpXMbt7ErA1VjFQ/w216-h400/1923+nicolau+B.png" width="216" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Lluís Nicolau durant el judici a finals de 1923</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 15pt;"></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /></span><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br /></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMU4s61fENUoWhnvXHSK0ZPktCGH0GiZ3yZvCO5fJWoaQ28u2g5ns1AI-Uv5DTm77oCM9xsckRjM24bi0lIyHt81kDRz_po5cPv_8hd4C4cUoxqbO0_24GrFdEMsftuZip_R66DgHXOmY/s787/1921+Mare%252C+germana+i+advocat+de+Pere+Mateu.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="443" data-original-width="787" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMU4s61fENUoWhnvXHSK0ZPktCGH0GiZ3yZvCO5fJWoaQ28u2g5ns1AI-Uv5DTm77oCM9xsckRjM24bi0lIyHt81kDRz_po5cPv_8hd4C4cUoxqbO0_24GrFdEMsftuZip_R66DgHXOmY/w640-h360/1921+Mare%252C+germana+i+advocat+de+Pere+Mateu.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">L'advocat, la mare i la germana petita de Pere Mateu, en el moment en que els comuniquen que la pena de mort ha estat commutada per la de cadena perpètua el 1925</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 15pt;"></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /></span><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Llúcia
Fors havia set alliberada feia uns mesos gràcies a la bona feina del
seu advocat, que intentà demostrar que ella no participà en
l’elaboració del complot i a més no havia disparat cap tret.
També Mercè Lluch, la mare de Ramon Casansellas, fou alliberada
sense càrrecs després de dos anys a la presó.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br />
<br />
</p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">ELS
TRES AUTORS DE L'ATEMPTAT DURANT L'ÈPOCA DE LA REPÚBLICA</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">L'abril
1931 a l'arribar la República, Pere Mateu i Lluís Nicolau van
sortir de la presó amb una amnistia total. Els dos van seguir
afiliats a la CNT. Per altra banda Ramon Casanellas va
tornar de la URSS a Catalunya el 1931, on va ser l'impulsor, d'acord
amb les autoritats soviètiques, del Partit Comunista de Catalunya
(PCC).</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">A
continuació algunes línies sobre el que van fer aquells 3 autors
de l'atemptat contra Dato des que va començar la República, els quals van seguir tenint una trajectòria plena d'acció i participant en fets rellevants. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;"><br /></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">LLUÍS
NICOLAU DURANT LA REPÚBLICA</span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Lluís
Nicolau, el 1931, poc després de sortir de la presó, on s'hi va
passar 9 anys des de que va ser detingut el 1922, la major part al
penal del Dueso a Santander, s’instal·là a Gironella (Berguedà),
on va ser acollit per Manel Guixé. un històric activista de la CNT
nascut a Sabadell, i la companya sentimental d’aquest Petronila
Dalmau, també una activista de la CNT, i els tres van ser uns dels
principals impulsors de redreçar l’anarcosindicalisme a l’Alt
Llobregat. No obstant això quan va sorgir la divisió dins de la CNT
a Catalunya entre la FAI, partidaris de la revoluciò anarquista
immediata, i els "Trentistes", d'un anarcosindicalisme
menys antipolític, Guixé s’alineà amb els trentistes i Nicolau
amb la FAI, la qual va impulsar un intent d'insurrecció anarquista a
l'Alt Llobregat el 1932. Alló va trencar la seva amistat i van tenir
disputes sindicals i personals durant tota l’època de la
República. Aquestes disputes personals van anar encarà més enllà
quan la companya sentimental de Manel Guixé, Petronila Dalamau,
també partidària de la FAI, va trencar amb Guixé i es va convertir
en la companya sentimental de Lluís Nicolau, el que encara agreujà
l’enfrontament i odi mutu entre els dos. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxuTYjS2v2oS64AgBRMt5a2bIJActjhCysB0uEf-sOzmHR3c2XnD54bOFVs2Gk1iEeb6vzKlFQTZL5miqp6dz0k3Vt6hlKdTo_YU39JhX_VIU9vqZbTN7beUP4u1Y24cGrhOwewJ7DrDw/s307/NICOLAU.preso+Fpdf.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="259" data-original-width="307" height="540" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxuTYjS2v2oS64AgBRMt5a2bIJActjhCysB0uEf-sOzmHR3c2XnD54bOFVs2Gk1iEeb6vzKlFQTZL5miqp6dz0k3Vt6hlKdTo_YU39JhX_VIU9vqZbTN7beUP4u1Y24cGrhOwewJ7DrDw/w640-h540/NICOLAU.preso+Fpdf.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Lluís Nicolau, al centre de la foto, quan era al penal del Dueso a Santander, en el taller de la presó on treballava</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 15pt;"></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /><span style="font-family: Calibri, serif;"><br /></span></span><p></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Recordem
que Llúcia Fors i Felip, era la dona de Lluís Nicolau amb qui
s’havia casat el 1920, la qual també havia participat en el
complot de l’atemptat contra Dato i havia sortit en llibertat el
1924, com abans s’ha esmentat. No obstant això, de moment li he
perdut la pista del que Llúcia va fer després. El cas és que Lluís
Nicolau i Llúcia Fors, ja no estaven junts el 1931. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Al
començar la guerra civil a l’Estat Espanyol i després de ser
derrotat el cop militar el 19 de juliol de 1936 a Catalunya, a
Gironella, la FAI, tenint a Lluís Nicolau com un dels seus
principals líders en aquella població, s’apropià del Comitè
Antifeixista, com a molts altres llocs de Catalunya i també van
passar a controlar la central telefònica de Gironella matant al seu
encarregat el dia que hi van entrar.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Però
les disputes entre faistes i trentistes i sobre tot entre Nicolau i
Guixé, van esclatar a Gironella durant els primers dies de guerra.
Els faistes del poble, liderats per Nicolau, van acusar a Guixé
d’haver-se apropiat de diners de la CNT, cosa no clara i que, o
podria ser veritat, o és que Guixé pensava que aquells diners
pertanyien als del seu sector de la CNT o inclús alguns apunten que
tot obeïa a qüestions personals i sentimentals, atès que que l’ex
parella de Guixé era ara la parella de Nicolau. El cas és que el 26
de juliol de 1936 un grup de faistes de Gironella, segons alguns
testimonis liderats per Lluís Nicolau, van detenir a Manel Guixé i
el van matar a trets. No obstant això anys després la companya
sentimental de Nicolau, Petronila Dalmau, va negar que Nicolau hi
estigués implicat, no se sap si és veritat o ho va dir per exculpar
la memòria del seu company Lluís Nicolau. Un obscur assumpte encara
en debat sobre aquells dies al poble.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">El
cert és que després de la mort de Guixé, la FAI va dominar
completament Gironella i van dur a terme les col·lectivitzacions
totals de terres i empreses, sent-ne Lluís Nicolau el principal
organitzador i ideòleg de la zona. A partir dels fets de maig de
1937, en que el govern republicà espanyol, dominat pel sector
comunista afí a la URSS i Stalin dins del PCE i el PSOE, va agafar
el control de Catalunya, aquell poder de la FAI a Gironella i a arreu
de Catalunya va quedar desmantellat.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Al
començaments de 1939, amb les tropes franquistes ja entrant a
Catalunya i amb els republicans sense cap possibilitat de guanyar ja
la guerra, els comandaments militars van voler reclutar
obligatòriament a quasi tota la gent de la zona, tant de Gironella
com del Berguedà per l’exèrcit republicà, per fer fortificacions
contra l’avanç dels franquistes. En aquella època, com s’ha dit
abans l’exèrcit republicà a Catalunya ja estava dominat pel PCE i
el PSOE, pel que molts anarquistes eren reticents a participar-hi i
menys en un reclutament suïcida d’última hora. Lluís Nicolau per
aquest motiu va fugir de Gironella per no ser reclutat, com altres
que podien tenir altres motivacions. Però per la zona d’Avià,
prop de Berga, van ser descoberts per una columna republicana en
retirada, els van considerar emboscats traïdors i un oficial
republicà va ordenar afusellar-los allí mateix, entre ells hi havia
Lluís Nicolau. No se sap si els oficials el van reconèixer o el van
matar a sac entre els altres, però aquest va ser el final de Lluís
Nicolau, com es veu la seva vida també va acabar amb un obscur
assumpte. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br />
<br />
</p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">RAMON
CASANELLAS DURANT LA REPÚBLICA</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Ramon
Casanellas, que com s’ha esmentat abans, era a la Unió Soviètica
com a comandant d’aviació de l’exèrcit roig, va fer un primer
intent de tornar a Catalunya a partir d’abril de 1931. En aquells
moments a Catalunya el partit comunista dominant era el Bloc Obrer i
Camperol (BOC) liderat per Joaquim Maurin i Jordi Arquer, però el
BOC era d’un comunisme dissident de Moscou i Stalin, malgrat que no
era trotskista tampoc i estava més aviat alineat amb la línia de
Bukharin, que seria un altre llarg tema.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">El
BOC, sense ser un partit majoritari, tenia uns 6.000 afiliats a
Catalunya, mentre la secció catalana del PCE, alineada amb Moscou i
Stalin, no arribava als 100 afiliats. El principal motiu era, a part
de les dissidències amb Moscou, que el BOC tenia un caire
marcadament sobiranista català, apostant per la República
Socialista Catalana, cosa que no agradava als dirigents del PCE, per aquest motiu la majoria de comunistes catalans no volien
saber res del PCE. També en aquells moments creixia partit Estat
Català Partit Proletari (ECPP) una escissió marxista dins del
partit independentista Estat Català liderada per Jaume Compte, de
caràcter marcadament independentista, que posteriorment es diria
Partit Català Proletari (PCP).</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Com
se sap a la URSS a finals dels anys 30 del segle XX, s’havia
produït la divisió entre els partidaris de Trotski i Stalin, sent
Trotski expulsat de la URSS, de la mateixa manera que Andreu Nin, que
es posicionà a favor de Trotski. Andreu Nin va tornar a Catalunya i
va intentar promocionar el partit Esquerra Comunista, de caràcter
trotskista, però amb poc èxit i pocs afiliats. En aquella època
Trotski tampoc era gaire partidari de prioritzar el sobiranisme
català envers al socialisme, cosa que també frenà la militància a
Catalunya. Com s’ha dit abans el comunisme que dominava era el del
BOC, de caràcter marcadament sobiranista català, mentre també
creixien els marxistes independentistes d’ECPP de Jaume Compte.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Assabentats
d’aquest fet, des de Moscou es va voler impulsar un comunisme
sobiranista a Catalunya, o al menys que ho semblés, afí a Moscou i
a la III Internacional. Per això van escollir a Ramon Casanellas,
que s’havia mantingut fidel a Stalin, i era una llegenda entre els
treballadors catalans per la seva participació en el magnicidi
contra Eduardo Dato.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Casanellas
va tornar a Catalunya a l’estiu de 1931 per reorganitzar la secció
catalana del PCE i donar-li un caire més sobiranista català. Però
si bé, Pere Mateu i Lluís Nicolau havien estat amnistiats,
Casanellas, al ser militar soviètic, ja no era reconegut com a
ciutadà espanyol, pel que les autoritats republicanes no li van
donar permís de residència ni amnistia i li van prohibir viure a
l’Estat Espanyol. No obstant això Casanellas vivia clandestinament
a Barcelona i inclús va anar a un congrés del PCE a Madrid de forma
clandestina.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuvuGu9R9zhEBT3HNgebaPgkeCdLWhACk2rbSVMUwcreLZByFIrP-YIjWL-CSCSJWXYaanzFsppcJ-uulvvsDDftT8bNzsq7evRfSmJLHvEiEu1rVCRS32-guzJPZit0LdVQvwQg-PY9w/s498/casanellas.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="498" data-original-width="365" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuvuGu9R9zhEBT3HNgebaPgkeCdLWhACk2rbSVMUwcreLZByFIrP-YIjWL-CSCSJWXYaanzFsppcJ-uulvvsDDftT8bNzsq7evRfSmJLHvEiEu1rVCRS32-guzJPZit0LdVQvwQg-PY9w/w294-h400/casanellas.jpg" width="294" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Ramon Casanellas el 1931 poc després de retornar a Barcelona</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 15pt;"></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /><span style="font-family: Calibri, serif;"><br /></span></span><p></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">El
febrer de 1932, es fa un congrés del PCE a la ciutat andalusa de
Carmona (Sevilla), on entre altres coses i per ordres de Moscou,
s’ordena la creació del Partit Comunista de Catalunya (PCC), que
seria un partit propi català, agermanat amb el PCE a través de la
III internacional, per promoure un comunisme sobiranista català afí
a a la URSS. Casanellas que acudeix al congrés clandestinament, és
detingut a Carmona i expulsat de l’Estat Espanyol. No obstant, això
Ramon Casanellas torna immediatament de forma clandestina a Catalunya
per organitzar al PCC inclús presentar-se dins de la clandestinitat
en les llistes del PCC en les diferents eleccions que s'anaven
produïnt, i sense arribar a superar al BOC en vots comunistes, si
que el PCC va augmentar subsatnacialment els seus vots degut a la
presència de Casanellas.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHvQNr2O426C4RLO64V91GIFnd82XBv69vMHJVei_jf6u-esR93e54qJjCIiJj9r3IJs8iUV8EoX-uGL5tduyozz7n2zVxmwuVXUDZDD0F9LbVdZ1t7kHKI_23oAoqPNsicAaj6rFnlj0/s677/casanellas03.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="677" data-original-width="508" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHvQNr2O426C4RLO64V91GIFnd82XBv69vMHJVei_jf6u-esR93e54qJjCIiJj9r3IJs8iUV8EoX-uGL5tduyozz7n2zVxmwuVXUDZDD0F9LbVdZ1t7kHKI_23oAoqPNsicAaj6rFnlj0/w300-h400/casanellas03.jpg" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Ramon Casanellas el 1932, el dia que va ser detingut a Carmona (Sevilla)</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 15pt;"></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /><span style="font-family: Calibri, serif;"><br /></span></span><p></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">En
el número 1 de la revista del PCC "Catalunya Roja" del 9
de novembre de 1932, Casanellas a part de criticar al BOC, ERC i a la
CNT, dient que l'única alternativa revolucionària era el PCC, va
escriure nombroses línies sobre l'alliberament nacional de
Catalunya, que si bé ja era la idea de Moscou que el PCC es mostrés
bastant sobiranista, Casanellas en les frases que va escriure
semblava totalment separatista.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Algunes
de les frases, entre moltes altres, que Casanellas va escriure en
aquella edició de «Catalunya Roja» del 9 de novembre de 1932 sobre
l’alliberament nacional de Catalunya son:</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">«Catalunya,
Bascònia i Galícia esperaven l'alliberament nacional del jou de
l'imperialisme espanyol, la sobirania nacional, el dret a separar-se
de l'Estat espanyol. Res d'això no portaren els Governs d'Alcalà
Zamora i Azaña ni les Corts contrarevolucionàries».</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">«Sense
aquests aliats, ni el Govern contrarevolucionari d'Alcalá Zamora i
Azaña ni els homes de l'Esquerra a la Generalitat no haurien
aconseguit d'imposar-se contra els interessos de les grans masses; no
haurien pogut fer la política de la fam i de la reacció, no haurien
pogut burlar-se dels anhels d'alliberament nacional de les masses
catalanes enfront de l'imperialisme espanyol».</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">«Els
dirigents traïdors de l'Esquerra decapitaren la República Catalana,
fomentaren les il·lusions de les masses populars entorn de l'Estatut
que resol la independència de Catalunya en el marc de ls fronteres
de l'Estat espanyol, i han desviat el caràcter social del moviment
nacionalista vers objectius purament autonòmics
administratiu-culturals”.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">«¿Reconeix,
potser, l'Estatut de Catalunya el dret d'autodeterminació, fins i
tot de separació? ¿Implica, potser l'alliberament nacional català
de l'imperialisme espanyol? No, evidentment que no. L'Estatut marca
amb la complicitat d'en Macià i de l'Esquerra la submissió catalana
a l'imperialisme espanyol».</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Aquelles
línies de Casanellas sobre l’alliberament nacional de Catalunya
van alarmar bastant als dirigents del PCE que li van retreure a
Casanellas, dient-li que el PCC era a la III Internacional pel seu
lligam amb el PCE i que no podia actuar com un partit català
independent. A partir d’aquí van començar algunes desavinences
entre Casanellas i el PCE. Per altra banda alguns enviats de la URSS
a Catalunya feien un control sobre Casanellas, cosa que estant ja la
seva terra i amb l’esperit que tenia de poder fer la seva, va
incomodar bastant a Casanellas, el qual a la vegada que criticava en
algunes ocasions al mateix PCE, es saltava bastantes de les directius
de Moscou, com quan es reunia amb membres del PCP de Jaume Compte o
amb el BOC de Maurin, per intercanviar opinions sobre la formació
d’un gran partit marxista nacional català, cosa que incomodava a
Moscou, per parlar amb dissidents i al PCE pel seu acostament al
sobiranisme català que fregava l’independentisme. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Aquestes
desavinences es van publicar anys després després de revisar
documents i les memòries d’alguns militants de l’època, però
en aquell moment públicament encara es mantenia una imatge d’unitat
entre aquell PCC de Casanellas, el PCE i la URSS, sobre tot quan hi
havia eleccions. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">El
28 de febrer de 1933 uns policies reconeixen a Ramon Casanellas al
carrer Londres prop del carrer Casanovas de Barcelona i fan un intent
de detenir-lo ja que no tenia permís de residència i en teoria
l’havien expulsat de l’estat. Casanellas no es deixa detenir i
surt corrent. Els policies disparen un 40 trets contra Casanellas
segons alguns testimonis mentre aquest fugia. Al final un sereno de
la zona, que era una espècie de vigilant de barri, es va posar pel
mig i va negociar amb els policies de que deixessin de disparar.
Finalment van detenir a Casanellas viu. Molts diuen que va ser un
intent d’assassinat per part d’uns policies que feien de sicaris
d’algú, potser en venjança per la mort de Dato, cosa molt
factible, però que no s'ha pogut provar mai.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">La
Generalitat governada per ERC amb Macià al davant, va fer una
protesta per la persecució de Casanellas dient que era inconcebible
que no pogués residir a la seva terra natal que era Catalunya. Hi ha
que recordar que la Generalitat no tenia encara competències en
temes de residència ni d’Ordre Públic. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Finalment
al cap de tres mesos el juliol de 1933, el jutge va deixar anar a
Casanellas després de moltes protestes dels militants del seu partit
i d’altres forces d’esquerra. Per primer cop en 12 anys Ramon
Casanellas es podia passejar per Catalunya i per tot l’estat
lliurement sense temor a ser detingut. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">L’octubre
de 1933, durant la campanya electoral per eleccions a les Corts
Espanyoles pel novembre, el comitè central del PCE va convocar a
Ramon Casanellas a una reunió a Madrid. Casanellas hi va voler anar
en una moto que li va deixar un amic del partit, però abans volia
passar per un míting del PCC. que es feia a Igualada. Hi va anar
acompanyat del destacat membre del PCC. Francisco del Barrio que
anava al seient del darrere de la moto. Però abans d’arribar a
Igualada a la carretera plena de corbes dels Brucs a la comarca de
l’Anoia, la seva moto va xocar frontalment contra un cotxe en una
corba el 24 d’octubre de 1933. Tant Ramon Casanellas com Francisco
del Barrio van morir a l’acte al sortir volant i enclastar-se
contra el cotxe, segons va informar la policia.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwGgHO8j39j3w9OAPg47jTOkrBAoyOU8FpKvxuEKqDzJhMSV6PI8sGOlUIoempDbBNEd8DAKrUAp3h9OEr_ZQa49l4ofjB8jtDpwiGTaGIgTBlCpya9eSOZQDCYTNBu96LFiFdwUVunZg/s552/ESTAT+DE+LA+MOTO+DESTROSSADA+B.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="374" data-original-width="552" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwGgHO8j39j3w9OAPg47jTOkrBAoyOU8FpKvxuEKqDzJhMSV6PI8sGOlUIoempDbBNEd8DAKrUAp3h9OEr_ZQa49l4ofjB8jtDpwiGTaGIgTBlCpya9eSOZQDCYTNBu96LFiFdwUVunZg/w400-h271/ESTAT+DE+LA+MOTO+DESTROSSADA+B.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Estat en que va quedar la moto de Casanellas després de l'accident en el que va morir</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /><span style="font-family: Calibri, serif;"><br /></span></span><p></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi05zikc38hSZU6ctpl2gt0NiBnR6hCVh5UyrVq7qapdwBLtjQy-_gZwSO7oWIqwE5B3GELnDZLUDi4ip0zrnm8vN7X6CwEhaDq12XhRgITwM2W2A4_lLTWzGQ2evrFVqAw9tRIXDJScWs/s546/CURVA+DEL+XOC+B.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="314" data-original-width="546" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi05zikc38hSZU6ctpl2gt0NiBnR6hCVh5UyrVq7qapdwBLtjQy-_gZwSO7oWIqwE5B3GELnDZLUDi4ip0zrnm8vN7X6CwEhaDq12XhRgITwM2W2A4_lLTWzGQ2evrFVqAw9tRIXDJScWs/w400-h230/CURVA+DEL+XOC+B.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Corba del els Brucs on es va produïr l'accident de la moto de Casanellas.</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /><span style="font-family: Calibri, serif;"><br /></span></span><p></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Enseguida,
tant dins del mateix PCC com en l’opinió pública en general,
donaven per fet que havia set un atemptat. Les sospites encara van
augmentar quan es va saber que el cotxe que va xocar contra
Casanellas era propietat d’un empresari que es deia Josep Tió, que
no era qui conduïa el cotxe, sinó el seu xofer i altres individus i
que després de l’accident enlloc de parar es va donar a la fuga
sent aturat posteriorment en un control de la policia. Les sospites
semblaven ja irrefutables.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEin7StyD2uL4W6Ch1sT4DHa6rd-XpLdsEiCDf3nuygt4tEPgdqHDGQPET0ilyGDAkAzk51U7uDHz9YZdDV7espMq5n9uUcRa_eEdmQ_lugT_pWNyGxOtIP2xQ-nRLrylFyw39eqUFUte6s/s480/1933+capilla+ardent+per+Ram%25C3%25B3n+Casanellas+i+Del+Barrio+-+copia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="405" data-original-width="480" height="338" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEin7StyD2uL4W6Ch1sT4DHa6rd-XpLdsEiCDf3nuygt4tEPgdqHDGQPET0ilyGDAkAzk51U7uDHz9YZdDV7espMq5n9uUcRa_eEdmQ_lugT_pWNyGxOtIP2xQ-nRLrylFyw39eqUFUte6s/w400-h338/1933+capilla+ardent+per+Ram%25C3%25B3n+Casanellas+i+Del+Barrio+-+copia.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Capella ardent en la seu del PCC per Ramon Casanellas i Francisco del Barrio</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 15pt;"></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /></span><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">No
obstant això, de sobte l’empresari involucrat en l’accident
Josep Tió, es presentà a la seu del PCC. amb el seu advocat i
després de parlar tant amb membres del PCC com del PCE, poc després
aquests van fer un comunicat oficial en que es deia que s’havien
convençut de que havia set sols un accident i que descartaven la
teoria de l’atemptat. Aquest canvi sobtat d’actitud del que
quedava de la direcció del PCC i del PCE va sorprendre a molts
militants del mateix PCC. i de l’opinió pública en general, molts
dels quals van començar a sospitar que l’atemptat l’havien ideat
des del mateix PCE, la IC i la URSS, sobre tot per les desavinences
que Casanellas solia tenir amb el PCE i amb els enviats soviètics,
com abans ja s'ha esmentat.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Alguns
membres destacats del PCC. com Rossend Cabré, amic personal de Ramon
Casanellas, Manuel Trueba o José del Barrio, germà de Francisco del
Barrio, el que va morir amb Casanellas en el mateix accident, sempre
van declarar i estar convençuts de que a Casanellas i de rebot a F.
del Barrio, l’havien matat per ordres del PCE o de Moscou. No
obstant això, tot va quedar sense resoldre i no es va poder provar
mai. Aquest va ser l’obscur final de Ramon Casanellas, ple de
polèmica i que encara està en debat.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">A
l’enterrament de Casanellas a Barcelona hi va acudir un gran nombre
de persones, entre els que hi havia tant membres i simpatitzants del
PCC, com una gran representació de la CNT, a la que Casanellas hi
havia estat afiliat en l’època de l’atemptat i com d’altres
forces d’esquerra.</span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKQNoH7Lki2rsJ2BQiXxBLQXbXREhMTlUMk0HSF9FlWp4SDyTHhBdMAvoxXBLUE1qzw0MdaVmVkpmh3qtjqN4XDGpd9BGMCSfkmYpa0mbra1I1yFOGOp0utMVHcYSfRjK2F5Ua5AnRaB4/s615/ENTERRAMENT+CASANELLAS+humanit%25C3%25A8+2-11-33+-+copia.gif" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="570" data-original-width="615" height="594" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKQNoH7Lki2rsJ2BQiXxBLQXbXREhMTlUMk0HSF9FlWp4SDyTHhBdMAvoxXBLUE1qzw0MdaVmVkpmh3qtjqN4XDGpd9BGMCSfkmYpa0mbra1I1yFOGOp0utMVHcYSfRjK2F5Ua5AnRaB4/w640-h594/ENTERRAMENT+CASANELLAS+humanit%25C3%25A8+2-11-33+-+copia.gif" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Foto i notíca de l'entarrament de Casanellas a Barcelona del diari francès "L'Humanité" el 3-11-1933, on donaven per fet que havia mort en un atemptat</span></td></tr></tbody></table><br /><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">Durant
l’enterrament de Casanellas a Barcelona. la policia va aprofitar
també per detenir a Maria Alexandrovna Fortus, la dona russa de
Casanellas, ja que no tenia permís de residència i estava a
Barcelona clandestinament, sent expulsada de l’Estat Espanyol
juntament amb el fill de Casanellas que es deia Floreal, nascut a
Barcelona i fill d'una ex novia de Casanellas, que Maria A. Fortus
l’havia fet oficialment fill seu quan eren a Rússia, fet ja
esmentat abans. </span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Tres
anys després, el 1936. Maria Alexandrovna Fortus van tornar a
l’Estat Espanyol durant la guerra civil per fer d’instructora
d’aviació de guerra pels aviadors republicans. El fill de
Casanellas, Floreal, també va venir per fer de pilot de guerra del
bàndol republicà per combatre als franquistes, morint el 1937 quan
el seu avió, un Katiuska soviètic, va ser abatut en un combat
aeri. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirV8meyXvmGC666u3YDJ06aQ2VTVgmo6sTYWEEJV9IN0QFyWjJskvHQWnPYYGLJdLhJDOixCW833uJ1tXS0Ugf2_pcfKdDWCL_IAmbvgOPdKRGmBCNjCbYCXnSOIT3fTFO7dPiUeGxDkk/s416/1921-26+Maria+Alexandrovna+Fortus+dona+rusa+de+Ram%25C3%25B3n+Casanel.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="416" data-original-width="320" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirV8meyXvmGC666u3YDJ06aQ2VTVgmo6sTYWEEJV9IN0QFyWjJskvHQWnPYYGLJdLhJDOixCW833uJ1tXS0Ugf2_pcfKdDWCL_IAmbvgOPdKRGmBCNjCbYCXnSOIT3fTFO7dPiUeGxDkk/w308-h400/1921-26+Maria+Alexandrovna+Fortus+dona+rusa+de+Ram%25C3%25B3n+Casanel.jpg" width="308" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Maria Alexandrovna Fortus, dona de Casanellas i oficial d'aviació de l'Exèrcit Roig de la la URSS, en una foto de finals dels anys 30.</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 15pt;"></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /></span><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Aquell
PCC, que després de la mort de Casanellas va entrar en disputes
interiors, que serien per un altre tema de debat, va ser la base
ideològica del la formació del PSUC el juliol de 1936, que van
fundar juntament amb la Unió Socialista de Catalunya (USC), el Parit
Català Proletari (PCP) i les poques restes que quedaven de la
Federció Catalana del PSOE. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br />
<br />
</p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">PERE
MATEU DURANT LA REPÚBLICA I LA POSTGUERRA</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">Pere
Mateu va sortir amnistiat l’abril de 1931, on s’hi havia passat
10 anys des de que havia set detingut el 1921, la major part del
temps a la presó de València. A la poca estona de sortir de la
presó, una multitud de sindicalistes l’esperaven i va ser dut a
coll com un heroi fins a l’ajuntament de València, a on va
pronunciar unes paraules des del balcó. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">Pere
Mateu va seguir vivint a Barcelona on participà activament en els
ateneus llibertaris de Gràcia i el Clot, i sense ocupar càrrecs de
rellevància dins de la CNT, es va alinear amb el sector de la FAI,
sector anarquista radical enfrontat amb el sector «Trentista» de la
CNT. El 19 de juliol de 1936, Pere Mateu va participar en els combats
a Barcelona en contra del cop militar i posteriorment va estar al
front d’Aragó en les columnes anarquistes. </span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfoVZedSCjdWLjjBVI5NL4zulAc3CsnZyMFOlQqLInPf7sPVcW2a8RHeABUHNU6oFsrUp5yjxysBgsRF8_KaF7fJQphMBgbLtYr9Ja1WaMEVtcH8o6hyiZrk_4vyjch_4fjDoR1-WbHa4/s355/MATEU+REP..jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="355" data-original-width="268" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfoVZedSCjdWLjjBVI5NL4zulAc3CsnZyMFOlQqLInPf7sPVcW2a8RHeABUHNU6oFsrUp5yjxysBgsRF8_KaF7fJQphMBgbLtYr9Ja1WaMEVtcH8o6hyiZrk_4vyjch_4fjDoR1-WbHa4/w303-h400/MATEU+REP..jpg" width="303" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Pere Mateu als anys 30</span></td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;"><br /></span><p></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">A
l’acabar la guerra el 1939 Pere Mateu va fugir a l’Estat Francès
i va estar un temps al camp de refugiats d’Argelles i posteriorment
va col·laborar amb el maquis francès contra els alemanys en la 2ª
Guerra Mundial. Desprès de la Guerra Mundial en una divisió de la
CNT a l’exili el 1945 es va posicionar a favor del sector favorable
a continuar la lluita armada antifranquista i va ser el primer
dirigent dels grups armats. La seva feina consistia principalment en
proporcionar armes i logística als futurs maquis anarquistes que
actuaren a Catalunya com Quico Sabater i Ramón Vila “Caracremada”,
entre molts altres.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">El
1948 Pere Mateu va idear un atemptat contra Franco a Donosti des d’un
avió el 1948. Mateu va proporcionar un aviador amic seu, Primitivo
Pérez, que havia set aviador durant la guerra civil. Laureano
Cerrada se’n va encarregar de comprar l’avió. El Setembre de
1948 Primitivo Pérez i el conegut activista llibertari català dels
anys 20 i 30 Antoni Ortiz, van sobrevolar amb l'avió la Concha de
Donosti per sobre del vaixell de Franco amb la intenció de
bombardejar-lo. L’aparició però de dos avions militars espanyols
que van perseguir l’avió fins a zona francesa va frustrar
l’atemptat. Molts diuen que algun infiltrat podria haver avisat a
les autoritats espanyoles. Les autoritats franceses al detectar
aquest atemptat frustrat van fer un estret seguiment i control de
Pere Mateu. </span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">El
1951 Pere Mateu és detingut juntament amb altres militants
llibertaris a Lyon acusat de fer un atracament per recaptar diners
per la lluita antifranquista. Va estar empresonat uns mesos i gracies
a la intervenció d’alguns intel·lectuals francesos al·legant els
seus serveis a França durant la guerra mundial en que va lluitar
contra els nazis, va ser alliberat i deportat a Grenoble en
semillibertat.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><span style="font-size: 15pt;">Posteriorment
</span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><span style="font-size: 15pt;">Pere</span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><span style="font-size: 15pt;">
</span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><span style="font-size: 15pt;">Mateu</span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><span style="font-size: 15pt;">
es va traslladar a la població de Cordes a Occitània a on va fer de
mecànic. </span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><span style="font-size: 15pt;">Allí</span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><span style="font-size: 15pt;">
va concedir una entrevista a l’exili al diario «Pueblo» el 1967 i
</span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><span style="font-size: 15pt;">posteriorment
una altre a la revista «Interview» el 1976, on</span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><span style="font-size: 15pt;">
va manifestar que l’atemptat el van fer per venjar al proletariat
català. No va mostrar penediment i com ja s’ha vist en una de les
entrevistes anteriors, va dir que no era un atac personal contra Dato
sinó una venjança contra el càrrec polític que ocupava,
responsable de la llei de fugues i de la col·laboració amb els
pistolers patronals que van causar la mort de centenars </span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><span style="font-size: 15pt;">de
companys seus.</span></span></span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">
</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br /></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijkx3awR0wybBBArMQZa5PbXFtnaEDJqlFvuRFzHujTmnrWGT7GwdxUqzsxciNw3Api03ZnAMnHk0SjlQz93uhtYC6OorzPnRYSHsyyIHSKQkFuj-H7hLUBobbebBSfrVSk23nN1bb7Fk/s944/MATEU+EXILI+1969+B.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="647" data-original-width="944" height="274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijkx3awR0wybBBArMQZa5PbXFtnaEDJqlFvuRFzHujTmnrWGT7GwdxUqzsxciNw3Api03ZnAMnHk0SjlQz93uhtYC6OorzPnRYSHsyyIHSKQkFuj-H7hLUBobbebBSfrVSk23nN1bb7Fk/w400-h274/MATEU+EXILI+1969+B.jpg" width="400" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Pere Mateu, juntament amb Federica Montseny, el 1969 a l'exili a França</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 15pt;"></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /><span style="font-family: Calibri, serif;"></span></span><p></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br /></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br /></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_y64BSdLKqeytmYwXI9uWdY1_-zZWxtwCOt9x0cIcq5iajDMMRoZDynXxfDIh1jS5atqtax64QCjG0iQE183WytZEpd0FXCDpCOc7oJSLG628UJUZ7qiS-iPFfueKOWkU9UrbDVwlMPo/s361/1975+Cordes+Pere+Mateu+-+copia+%25282%2529.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="361" data-original-width="264" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_y64BSdLKqeytmYwXI9uWdY1_-zZWxtwCOt9x0cIcq5iajDMMRoZDynXxfDIh1jS5atqtax64QCjG0iQE183WytZEpd0FXCDpCOc7oJSLG628UJUZ7qiS-iPFfueKOWkU9UrbDVwlMPo/w293-h400/1975+Cordes+Pere+Mateu+-+copia+%25282%2529.jpg" width="293" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Pere Mateu i al seva dona Nicolasa Gutiérrez, al Cordes (Occitània) el 1975</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 15pt;"></span></div><span style="font-size: 15pt;"><br /><span style="font-family: Calibri, serif;"></span></span><p></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><span style="font-size: 15pt;">Pere
Mateu</span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><span style="font-size: 15pt;">
</span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><span style="font-size: 15pt;">va
</span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><span style="font-size: 15pt;">viure
</span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><span style="font-size: 15pt;">a
Cordes amb la seva dona Nicolasa Gutiérrez </span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Calibri, serif;"><span style="font-size: 15pt;">fins
a la seva mort el 1981. </span></span></span></span>
</p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br /></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;">Josep Àngel Carreras</span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Calibri, serif; font-size: 15pt;"><br /></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br /></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES">
<br />
</p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br /></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br />
<br />
</p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br /></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br />
<br />
</p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br /></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br />
<br />
</p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br /></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br />
<br />
</p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br /></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br />
<br />
</p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br /></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br />
<br />
</p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: 15pt;"><span style="font-family: Calibri, serif;">.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br />
<br />
</p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><br />
<br />
</p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"> </p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p><p class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><p class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</p><p></p></div>J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-63211739907388440372020-04-08T10:41:00.001-07:002020-04-11T15:02:20.976-07:00LA PRIMERA LLUITA ARMADA INDEPENDENTISTA CATALANA DEL SEGLE XX FINS EL 1926. PART 1: 1900-1923, MANUEL PAGÈS, EL PIONER. <br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr18iZ0XOKeu9dfrmiKfFkjKlx8f7jp4chkVVVdFG_Ipm3XlDgyXjkWCogB4uojVs6_Y-V4CBJSG5APgZwb0b0q9-u7cWQPLTkRLUW9clKVhvB7TiZ_Isu81r7DylD9RkipX0e06GyMAE/s1600/Screenshot_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="287" data-original-width="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr18iZ0XOKeu9dfrmiKfFkjKlx8f7jp4chkVVVdFG_Ipm3XlDgyXjkWCogB4uojVs6_Y-V4CBJSG5APgZwb0b0q9-u7cWQPLTkRLUW9clKVhvB7TiZ_Isu81r7DylD9RkipX0e06GyMAE/s1600/Screenshot_2.jpg" /></a></div>
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">La lluita armada
independentista a Catalunya al segle XX, si bé iniciada tímidament el 1907, principalment impulsada per Manuel Pagès i Mercader, va tenir poc protagonisme
en el primer quart de segle comparat amb l’alt nivell de lluita armada i
violència que hi havia a Catalunya en aquella època per altres motius que no
eren específicament independentistes, malgrat ser practicada majoritàriament
per catalans. A part d’algun altre episodi lleu a finals de 1918, la lluita
armada de caràcter independentista no agafaria autèntic protagonisme fins que
arribà la dictadura del general Miguel Primo de Rivera el 1923, amb alguns atemptats
amb bomba i sobre tot amb els episodis de “El Complot del Garraf” el 1925 i l’intent
d’invasió armada de “Prats de Molló” el 1926.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">En el primer quart
del segle XX, el principal protagonisme de la lluita armada a Catalunya el van
tenir les lluites obreres protagonitzades principalment per sindicalistes,
majoritàriament anarquistes o a l’entorn de l’anarcosindicalisme. En menor
mesura, alguns republicans federals catalans també van participar en alguna
revolta i accions violentes significades. Per altra banda, les lluites entre
catalans de diferents tendències, amb un bon nombre de tirotejos, morts i
ferits, també van tenir protagonisme en aquells anys, com els enfrontaments que
van tenir durant els primers anys del segle els lerrouxistes contra membres de
quasi totes les forces catalanes, des d’anarcosindicalistes, carlins, republicans
federals, catalanistes i independentistes en general, o posteriorment als anys
20, entre membres del moviment obrer català, majoritàriament dins de l’anarcosindicalisme,
contra la policia i sobre tot contra els pistolers de la patronal, aquests
impulsats i dirigits per les forces polítiques de dretes, fossin catalanistes,
carlines o monàrquiques espanyolistes.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">En aquest escrit,
s’intenta reflectir com va anar creixent progressivament la lluita armada estrictament
independentista a Catalunya en el primer quart del segle XX, sempre amb el protagonisme de Manuel Pagès i Mercader, reflectint l’entorn
polític i social de l’època i també la lluita armada en general practicada per
catalans per altres motius durant aquells anys. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">L’INDEPENDENTISME,
EL NACIONALISME I EL REPUBLICASME CATALÀ AL COMENÇAR EL SEGLE XX<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Cap a l’any 1900
la Unió Catalanista, un grup nacionalista català que aplegava tant a
catalanistes conservadors com a republicans federals d’esquerres partidaris de
l’autodeterminació, va patir una escissió degut a les diferents ideologies i
sobre tot<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les diferents estratègies, ja
que els republicans catalanistes esquerrans dins d’UC havien agafat una línia de més desobedient envers al govern central i
la monarquia, mentre els més conservadors de centre-dreta eren més partidaris del
pacte, el que és coneixeria com “el peix al cove”. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El sector conservador
liderat principalment Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch, entre
altres, inclosos sectors ex-carlins, van abandonar UC i van fundar La Lliga
Regionalista de Catalunya el 1901, amb Bartomeu Robert com a primer president del partit, de caràcter autonomista i inicialment en un
centre polític bàsicament de caràcter dretà, però també amb alguns elements de
centre esquerra moderada. Llavors el sector sobiranista més esquerrà va quedar
com l´únic grup dins de Unió Catalanista, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El 1903 el doctor
Domènec Martí i Julià, de tendència esquerrana i que s’autodefinia com a
socialista, era escollit president d’Unió Catalanista (UC), la qual es va
convertir en el primer germen de l’independentisme d’esquerres modern,
destacant entre els seus militants Eugeni Xammar. Aquell 1903 apareix la
revista “La Tralla”, que representava el pensament d’Unió Catalanista.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSwF4T4mquDXGvYDzCuOkLyh08M1gmoVLcFsD7DmZLWlBewyAZCVQObGEO6SPsMU7MrjLawoNRudNsarbRPYp6gpe2hHdsbmtCzA-YMVmjTpMaO3Lj-VbQbWxj90TqjdK27wf6bUtKrIw/s1600/MARTI+I+JULI%25C3%2580.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="304" data-original-width="196" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSwF4T4mquDXGvYDzCuOkLyh08M1gmoVLcFsD7DmZLWlBewyAZCVQObGEO6SPsMU7MrjLawoNRudNsarbRPYp6gpe2hHdsbmtCzA-YMVmjTpMaO3Lj-VbQbWxj90TqjdK27wf6bUtKrIw/s1600/MARTI+I+JULI%25C3%2580.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">President d'Unió Catalanista el 1903</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El 1903 des de
Madrid, Nicolàs Salmeron, líder del partit Fusión Republicana, que a Catalunya
estava liderat per Josep Roca i Roca, promou la fundació del partit Unió
Republicana (UR), que pretenia ser una unió de tots els partits republicans
federals per presentar-se junts i tenir més força en les eleccions. El partit
de Salmeron, Fusión Republicana, va ser el principal nucli de Unió Republicana
(UR) i al que si van afegir alguns elements de l’històric Partit Republicà
Demòcrata Federal (PRDF), conegut com el Partit Federal, i del Partido
Republicano Progresista (PRP), entre altres petits grups. No obstant això, la
majoria de la secció catalana del PRDF, liderats per Josep Maria Vallès i
Ribot, no s’hi van voler integrar, ja que aquest volia promoure i liderar un
moviment republicà catalanista no sucursalista, encara que van anunciar que farien
pactes electorals amb UR, quedant el PRDF a Catalunya pràcticament com un
partit d’àmbit català. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El líder de Partido
Republicano Progresista (PRP), José Mari Ezquerdo, tampoc va voler unir-se a
UR, en aquest cas perquè el trobava massa autonomista i federalista. No obstant
això, Alejandro Lerroux, un dels caps d’aquest partit a Catalunya i cada cop
amb més influència en el moviment obrer català, pel seu llenguatge radical,
populista i demagògic, si es va unir a UR i fent-se passar una mica per
federalista i autonomista, va pactar amb Salmeron que ell seria el cap de la secció
obrera de Unió Republicana (UR) a Catalunya. Allí va néixer el “lerrouxisme”,
la demagògia populista obrerista, que esdevindria cada cop més espanyolista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Davant el creixent
populisme pseudo obrerista i espanyolista de Lerroux, Unió Republicana (UR) a
Catalunya es va anar dividint progressivament en dos sectors, un més
espanyolista liderat per Lerroux i un sector més catalanista liderat per Josep
Roca i Roca, en el qual també hi començaren a destacar els joves advocats
Francesc Layret i Lluís Companys.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsBNyq_CHQm2i9xwDX81EGYf6YFZbYCbi-NvS3AiWmN1wQvMTrLgySOgweA3p4hK-O0OtladXE6k4LtVOOGOStHhHDu_2bIjg6tydY4MfN9B_W3WtdO1r1U_gDGgj1ly5wUc4GlTTQFII/s1600/LAYRET+COMP.+PWP.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="295" data-original-width="475" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsBNyq_CHQm2i9xwDX81EGYf6YFZbYCbi-NvS3AiWmN1wQvMTrLgySOgweA3p4hK-O0OtladXE6k4LtVOOGOStHhHDu_2bIjg6tydY4MfN9B_W3WtdO1r1U_gDGgj1ly5wUc4GlTTQFII/s1600/LAYRET+COMP.+PWP.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Unió Catalanista
(UC) no es va unir a aquella Unió Republicana (UR) pel seu caràcter sucursalista
i, malgrat que UR era autonomista amb molts elements federalistes a dins, eren
lluny del creixent independentisme que es promocionava dins d’UC. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">PRIMER ESCLAT
IMPORTANT DE VIOLÈNCIA A CATALUNYA DEL SEGLE XX</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">El primer esclat greu
de violència a Catalunya al segle XX va ser durant la vaga convocada pels
sindicats catalans el febrer de 1902, que inicialment va començar en el sector
del metall però que va esdevenir una vaga general. El moviment obrer i
sindicalista català, amb un alt component d’anarcosindicalistes, però també de
republicans d’esquerres i socialistes, estava bastant desmantellat després de la forta
repressió de 1896-97, en que a part de milers de detencions van haver-hi 5
execucions d’anarquistes pel “Procés de Montjuïc”. Aquell va ser el seu ressorgiment
i aquella vaga acabà amb forts enfrontaments i tirotejos entre els
sindicalistes i la policia acompanyada de l’exèrcit pels carrers amb un alt nombre de morts. Va tornar una altra repressió brutal i això portà a que tornessin a
sorgir alguns grups anarquistes d’acció armada. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBva-xWvBbssc89E7raT9XPmoZ8ji-HGqd5g_-C0_g0awSY9nFJiB_SDc7JQyHKWwlRFVFUBayRf_LHvuws7brXg-fRM_lt-IeUtUiGQHpkwxbw1I5cD4CI2bgqcLxePDiPIhQw01Iyck/s1600/3+VAGA+GENERAL+1902+OBRERS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="297" data-original-width="681" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBva-xWvBbssc89E7raT9XPmoZ8ji-HGqd5g_-C0_g0awSY9nFJiB_SDc7JQyHKWwlRFVFUBayRf_LHvuws7brXg-fRM_lt-IeUtUiGQHpkwxbw1I5cD4CI2bgqcLxePDiPIhQw01Iyck/s1600/3+VAGA+GENERAL+1902+OBRERS.jpg" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">CREACIÓ DE “LA
REIXA”, GRUP D’AUTODEFENSA INDEPENDENTISTA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El mateix 1903 es
va integrar a Unió Catalanista (UC) l’anomenat Aplec Catalanista, que
inicialment era una associació en la que hi estaven integrats diversos grups juvenils
radicals independentistes o per l’autodeterminació presidida per Josep Serrat.
Dins de l’Aplec Catalanista integrat a UC, va sorgir el mateix 1903 un grup
anomenat “La Reixa”, que pretenia ser un grup d’autodefensa en contra de
possibles atacs dels ultraespanyolistes. “La Reixa” però, no era un grup armat,
sinó que en principi era un grup d’autodefensa de carrer i que va començar a
fer-se veure l’11 de setembre de 1904 fent guàrdia per protegir els rams de
flors que es dipositaven a l’estàtua de Rafael Casanovas, ja que altres anys havien
set retirades o cremades per grups espanyolistes. En aquella ocasió però, ningú
les va retirar, possiblement per la seva presència, encara que aquell dia els
de “La Reixa” no van haver d’actuar encara.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_59oSmBuFR_eFFOanyIiuY4GFkBzqKtTbYtFzRxDpGWWhiaQpIZSlCoEEw5ypqZJp6kjCo3VINX3VV8XoAG-SG-DxvhNsgAEgQn_01ebMaVD5n5QDWQCl4XNleh31dhk9EZAYVR86-2w/s1600/BANDERA+UC+3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="349" data-original-width="489" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_59oSmBuFR_eFFOanyIiuY4GFkBzqKtTbYtFzRxDpGWWhiaQpIZSlCoEEw5ypqZJp6kjCo3VINX3VV8XoAG-SG-DxvhNsgAEgQn_01ebMaVD5n5QDWQCl4XNleh31dhk9EZAYVR86-2w/s1600/BANDERA+UC+3.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">ESCISSIÓ DE CARÀCTER
ESQUERRÀ I NACIONALISTA A LA LLIGA REGIONALISTA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El mateix 1904,
uns militants de la Lliga Regionalista de Catalunya encapçalats per Jaume
Carner, Joaquim Lluhí i Santiago Gubern, amb tendències més esquerranes dins
del partit, se’n van escindir aquell 1904 per la seva deriva cada cop més
dretana i d’un regionalisme cada cop més pactista i submís a la monarquia
espanyola del partit, creant el grup “El Poble Català” i un diari amb el mateix
nom. Dos anys després els membres d'aquest grup fundarien el partit "Centre Nacionalista Republicà", com veurem més endavant.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiRVkJS_-6dOEv-3RBvL8P-uCztqFj1PqJ4mLgDp__hm6rrRUUHS-K-Rc5OPFKjia7yyf2AoTczfjUt8aiaOLHXSFLoOcnIJnxGviX1rVGawZNlm0OYEDFG7Qdyg2YuXk9YuOXsQrwUzk/s1600/POBLE+CATALA+FUND+GRAN.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="317" data-original-width="581" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiRVkJS_-6dOEv-3RBvL8P-uCztqFj1PqJ4mLgDp__hm6rrRUUHS-K-Rc5OPFKjia7yyf2AoTczfjUt8aiaOLHXSFLoOcnIJnxGviX1rVGawZNlm0OYEDFG7Qdyg2YuXk9YuOXsQrwUzk/s1600/POBLE+CATALA+FUND+GRAN.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Al grup de “El Poble
Català” s’hi van afegir altres personatges de tendència més obrerista i
sobiranista com Pere Corominas i Montanya, un històric republicà d’esquerres
que havia col·laborat amb el moviment anarquista a finals del segle XIX, havent
passat un any a la presó a conseqüència del famós “Procés de Montjuïc” que
acabà amb l’afusellament de 5 anarquistes el 1897. També s’afegí al projecte Antoni
Rovira i Virgili, un republicà sobiranista d’esquerres. Aquests dos polítics
ajudaren a donar un caire més esquerrà al grup de “El Poble Català”.</span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinFIGlVw5Th9DOtC9lmvjDZ1ibsU5ICasRFZrdiLtwSSlwGEnR0k8FLppShmdISFj0xjdk2To3GwKXPrbrOiS4EJbEFN4jVyHKZT9FgOeygby1roWf-856TElqlYJGMfHaDo-zGe-DpR0/s1600/ROVIRA+I+COROMINAS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="274" data-original-width="457" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinFIGlVw5Th9DOtC9lmvjDZ1ibsU5ICasRFZrdiLtwSSlwGEnR0k8FLppShmdISFj0xjdk2To3GwKXPrbrOiS4EJbEFN4jVyHKZT9FgOeygby1roWf-856TElqlYJGMfHaDo-zGe-DpR0/s1600/ROVIRA+I+COROMINAS.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="text-align: left;">
<span style="font-size: large;"> Dos imporants incorporacions al grup</span><br />
<span style="font-size: large;"> de "El Poble Català" el 1904</span></div>
<span style="font-size: large;"></span><br />
<span style="font-size: large;">
</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Encara que les
diferències dins de la Lliga Regionalista ja venien d’abans, la guspira que va accelerar
l’escissió va ser la visita del rei Alfons XIII a Barcelona l’abril de 1904.
Tots els partits catalanistes i republicans havien acordat un boicot a rei.
Però Francesc Cambó, líder la Lliga, va anar a parlar amb el rei, encara fos
per expressar-li alguns greuges que patia Catalunya. Allò es va considerar una
traïció de la Lliga al boicot al rei.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Durant aquella
visita del rei a Barcelona es va produir un atemptat contra el president del
govern espanyol, el conservador Antonio Maura, quan l’anarquista català Joan
Miquel Artal el va apunyalar mentre anava amb el seu cotxe en la comitiva que
acompanyava al rei. Miquel Artal va ser detingut immediatament i Antonio Maura
sols va patir una ferida de punyal al braç quan es va intentar protegir de l’atac.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRm2wlv3z10xKBH9SfSBg-cPSUkHst5slN_rVSy3MS8haIF6SIOi6e9ju6lU8AITwXUWrAHMeuykFeuv22Gym2mFXtOrOYqdd8ZBhyIfcq2oIs24QRGGxHdqwMVClEJgsXpL1s38F-YXc/s1600/8+ARTAL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="403" data-original-width="319" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRm2wlv3z10xKBH9SfSBg-cPSUkHst5slN_rVSy3MS8haIF6SIOi6e9ju6lU8AITwXUWrAHMeuykFeuv22Gym2mFXtOrOYqdd8ZBhyIfcq2oIs24QRGGxHdqwMVClEJgsXpL1s38F-YXc/s320/8+ARTAL.jpg" width="252" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">En aquells moments
hi havia una espècie de competència entre el que quedava del PRDF a Catalunya,
el grup del “Poble Català” i Unió Catalanista (UC), per liderar l’autèntic republicanisme
sobiranista no sucursalista i d’esquerres a Catalunya, i encara que els del
“Poble Català” van anar augmentant el seu llenguatge nacionalista superant als
del PRDF, els d’UC eren els que es mostraven cada cop més com a
independentistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">ELS FETS DEL
CU-CUT!, SOLIDARITAT CATALANA I EL LERROUXISME <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El 25 de novembre de 1905
uns 300 militars dirigits per oficials, de manera unilateral assalten i cremen
la redacció de la revista satírica el Cu-cut!, propera a la Lliga Regionalista,
per un acudit en que es mofava de les poques o nul·les victòries de l’exèrcit
espanyol. També assaltaren les redaccions de “El Patufet” i de la “Veu de
Catalunya”, sent aquesta última publicació l’òrgan de la Lliga Regionalista. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt5r04UhBtGbHBbN2ka_8725UpdsmwZeEyNnRxHpLFnXxeeYj19UnU-e4-prQ3xGQ73-DRa2EmJe1_V9YlNq0RZYnGyNigB4FUK6_Q_j3mpkOQpJzXvkAiFgwvH7iN1gkaGz_TyE05w6s/s1600/17+MOBLES+DEL+CU-CUT+CREMANT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="490" data-original-width="612" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt5r04UhBtGbHBbN2ka_8725UpdsmwZeEyNnRxHpLFnXxeeYj19UnU-e4-prQ3xGQ73-DRa2EmJe1_V9YlNq0RZYnGyNigB4FUK6_Q_j3mpkOQpJzXvkAiFgwvH7iN1gkaGz_TyE05w6s/s400/17+MOBLES+DEL+CU-CUT+CREMANT.jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El govern espanyol
va entrar en crisi per l’afer de “Els fets del Cu-cut” i va dimitir el
president del govern Eugenio Montero Ríos, del Partit Liberal dinàstic, el qual
no estava d’acord amb l’acció d’aquells militars, sent substituït en la
presidència del govern pel també liberal Segismundo Moret, que en lloc de
castigar als militars, pressionats per ells, va elaborar la Llei de
Jurisdiccions que no sols no els castigava sinó que decretava penes de presó
per a qui ofengués a l’exèrcit des de la premsa, cosa que donava total
impunitat als militars a Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Malgrat que l’atac
havia set dirigit majoritàriament contra locals de publicacions afins a La
Lliga Regionalista, el pla del govern d’elaborar la Llei de Jurisdiccions que
donava total impunitat als militars a Catalunya, va rebre el rebuig actiu tant
dels republicans d’esquerres com dels mateixos anarcosindicalistes, produïnt-se nombroses manifestacions de protesta. Per aquest
motiu totes les forces catalanistes es van unir en una coalició electoral
formada el 1906 anomenada “Solidaritat Catalana”, per agafar força contra la
impunitat dels militars a Catalunya, contra la Llei de Jurisdiccions i amb
l’autonomia com a punt en comú, malgrat les seves diferències ideològiques i de
proposta de model nacional per Catalunya.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik33TacE5G2EygsYv-S56DTLX5IsIvRELtV1KIOvRwN6sZjWA9nU6Uk3ZpQ-vuyVNO24or_8odqm9lSt2mYSQi7TOqIr-94p5vP8-h7IH0i3HR60HgE5ua6iCZKxGttieEJ3bUZh5INA8/s1600/19+PROTESTES+PER+L%2527ATAC+AL+CU-CUT+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="409" data-original-width="652" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik33TacE5G2EygsYv-S56DTLX5IsIvRELtV1KIOvRwN6sZjWA9nU6Uk3ZpQ-vuyVNO24or_8odqm9lSt2mYSQi7TOqIr-94p5vP8-h7IH0i3HR60HgE5ua6iCZKxGttieEJ3bUZh5INA8/s1600/19+PROTESTES+PER+L%2527ATAC+AL+CU-CUT+-+copia.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A “Solidaritat
Catalana” s’hi van integrar els conservadors de la Lliga Regionalista, els
foralistes ultracatòlics carlins, liderats per Miquel Junyent, i els republicans catalanistes de diverses
tendències (PRDF i Unió Republicana) i la pràcticament independentista Unió
Catalanista. Un tinent coronel de l’exèrcit anomenat Francesc Macià va
abandonar l’exèrcit per unir-se a “Solidaritat Catalana” i en aquella ocasió
s’hi va introduir anant a les llistes de La Lliga Regionalista però com a
independent. Com se sap anys després Macià seria el líder de l’independentisme
d’esquerres modern. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El grup de “El
Poble Català”, format per elements de tendència més esquerrana i sobiranista escindits
de la Lliga Regionalista el 1904, amb la incorporació de nous personatges com
abans s’ha esmentat, van fundar el seu propi partit el 1906 anomenat Centre
Nacionalista Republicà (CNR), per afegir-se a “Solidaritat Catalana”.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Per altra banda el
sector espanyolista d’Unió Republicana, liderat a Catalunya per l’andalús
Alejandro Lerroux, es va separar del partit aquell 1906 per no voler integrar-se
en una coalició catalanista, formant un grup electoral anomenat “Republicanos
Independientes”, amb un llenguatge demagògic, populista i anticatalanista, impregnat
d’un fals obrerisme ultra espanyolista i afí als militars espanyols, que s’havia
ja consolidat com fenomen històric conegut com “lerrouxisme”. De fet Lerroux
havia escrit diversos articles en diaris en que defensava totalment l’actuació
dels militars en els “Fets del Cu-cut! amb grans exclamacions a favor de l’exèrcit
espanyol i el patriotisme espanyol, cosa que ja donava grans pistes de cap a on
anava el seu populisme republicà. La Unió Republicana més catalanista va quedar
liderada a Catalunya per Josep Roca i Roca i a Madrid per Nicolàs Salmeron, andalús
també i favorable a la coalició “Solidaritat Catalana”. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpLu-NQDchAaq9ADQphOVCfWbZhj9IiXdSZ8f__LJPUo7OF23vZYXWL13qyoIyUVumAlHVEJoaHMpX9hhAF3Dc7MA28KxXL3ZabYYcy3pJi2gv2J1zq4x1kOZ3sEuXc1VNd43HCXjPido/s1600/Candidats+SO+1906.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="412" data-original-width="439" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpLu-NQDchAaq9ADQphOVCfWbZhj9IiXdSZ8f__LJPUo7OF23vZYXWL13qyoIyUVumAlHVEJoaHMpX9hhAF3Dc7MA28KxXL3ZabYYcy3pJi2gv2J1zq4x1kOZ3sEuXc1VNd43HCXjPido/s1600/Candidats+SO+1906.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">RESORGIMENT DE LA
VIOLÈNCIA ARMADA A CATALUNYA, PERÒ NO DE CARÀCTER INDEPENDENTISTA</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">En aquells moments
en la societat catalana hi havia una latent violència hereva de les revoltes
republicanes del segle XIX, de les guerres carlines i de les combatives lluites
obreres liderades majoritàriament pels anarcosindicalistes, sent dins d’aquests
últims d’on sorgiren els primers grups que reaccionaren violentament contra la
repressió a principis del segle XX. En canvi el republicanisme catalanista i
federalista havia perdut a principis del segle XX la combativitat i la seva
influència en el moviment obrer i s’allunyaven de les revoltes, amb uns líders
majoritàriament procedents de la petita burgesia. No obstant això, amb
l’arribada del populista Alejandro Lerroux a Catalunya el 1901, promoguts per
aquest, sorgiren sobre tot a partir de 1903 alguns grups republicans armats de
caràcter violent a Catalunya que usaven la pistola i promovien baralles al carrer.
El populisme pseudo obrerista de Lerroux, amb un llenguatge radical, va atraure
a principis del segle XX a un bon nombre d’obrers catalans. Però finalment les
accions dels seguidors de Lerroux, anaven més contra els catalanistes, primer
els conservadors i després contra tots, de dretes o esquerres, més que contra
els monàrquics, derivant en un republicanisme ultra espanyolista que a la vegada
agradava a molts polítics monàrquics, ja que amb la seva poca influència que
tenien a Catalunya, l’ultra espanyolisme de Lerroux, malgrat que republicà, era
pràcticament l’únic que tenia força a Catalunya. Molt aviat alguns caps dels
partits monàrquics, Segismundo Moret del partit Liberal i Eduardo Dato del Partit
Conservador, van començar a finançar a Lerroux sota mà, perquè seguís amb la
seva demagògia pseudo obrerista i ultra espanyolista a Catalunya. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Per altra banda el
moviment obrer i sindicalista català, que ha havia protagonitzat una sagnant
vaga el febrer de 1902, havia patit molta repressió i es tornava a radicalitzar,
sent alguns dels seus grups d’acció, majoritàriament el sector anarquista, els que protagonitzaven un més alt nivell
de lluita violenta a Catalunya amb alguns atemptats amb bomba i alguns tirotejos amb la polícia i la guàrdia civil.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmZVSpSfLmqkPlh1E753rfepshsZKdz32mmDmWY7tQHnDM3_PyQ_vDCZF4slfqKMk9eZgpWWKJSZKc1oZsz_npuZ5-K2JFazI9-MVPvkHghruCBbQEaIGgKbp4WCtIhvJq7Qewt41Qmxo/s1600/BOMBA+1904.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="375" data-original-width="542" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmZVSpSfLmqkPlh1E753rfepshsZKdz32mmDmWY7tQHnDM3_PyQ_vDCZF4slfqKMk9eZgpWWKJSZKc1oZsz_npuZ5-K2JFazI9-MVPvkHghruCBbQEaIGgKbp4WCtIhvJq7Qewt41Qmxo/s1600/BOMBA+1904.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Els carlins catalans,
que havien protagonitzat diverses guerres i guerrilles durant tot el segle XIX,
sobre tot en el camp català, havien perdut molta força en militants a principis
del segle XX, però els pocs que quedaven mantenien el seu caràcter tradicional
ultraviolent i era freqüent que participessin en tirotejos. Els carlins
catalans en aquella època, malgrat que defenien el retorn dels furs catalans
arrabassats el 1714, eren foralistes ultracatòlics i monàrquics, però no
independentistes i estaven en contra tant dels partits dinàstics seguidors d’Alfons
XIII, com dels lerrouxistes, els republicans en general o els anarquistes. Vaja
pràcticament contra tothom, sols es van acostar bastant a la Lliga Regionalista
de Catalunya, ja que compartien un cert catalanisme conservador, encara que
cadascú amb els seus matisos diferents, o sigui, autonomisme vers a foralisme. Encara
que el 1906 van compartir els mínims amb els altres partits catalanistes de
demanda de més autonomia quan van participar en la coalició electoral “Solidaritat
Catalana”</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">En moltes ocasions
La Lliga Regionalista de Catalunya, que caràcter dretà i burgès, mancada de
grups d’autodefensa, contractaven a elements carlins armats per protegir-los,
sobre tot contra els seguidors de Lerroux, protagonitzant alguns tirotejos amb
ells. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1CWCVyVETcNoluX1doNt7g0XTVG33Fwwc8wmPo0ZFQBcj26Pbfb-DVrXSYu3M9R_ia0NMAojmCrrs7i3ZVd0JZEcVOI3gOalWws42TQSyVpnY_xeIXuwUeCYVhe2QhgRcVMjz2I3AjbY/s1600/CARLINS+MOLINS+DE+REI+EL+1907.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="337" data-original-width="540" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1CWCVyVETcNoluX1doNt7g0XTVG33Fwwc8wmPo0ZFQBcj26Pbfb-DVrXSYu3M9R_ia0NMAojmCrrs7i3ZVd0JZEcVOI3gOalWws42TQSyVpnY_xeIXuwUeCYVhe2QhgRcVMjz2I3AjbY/s1600/CARLINS+MOLINS+DE+REI+EL+1907.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Aquests eren els
grups principals que participaven en l’alt índex de violència a principis del
segle XX a Catalunya, però els independentistes d’Unió Catalanista, malgrat que
tenien el grup d’autodefensa “La Reixa”, no actuaven armats ni havien pegat
encara un tret.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">La màxima
expressió d’aquella violència que sorgia de Catalunya es va reflectir el 31 de maig
de 1906, quan l’anarquista català Mateu Morral i Roca llença una potent bomba,
que havia fabricat ell mateix, des d’un cinquè pis d’un hostal contra la
carrossa en la que hi anaven el rei Alfons XIII i la seva dona Victoria Eugenia
de Battenberg, poques hores després del seu casament mentre eren aclamats per
una multitud quan passaven per la calle Mayor de Madrid. La bomba va rebotar en
un balcó i no va donar de ple en la carrossa reial, però va matar a 26 persones
de cop, entre ells 14 militars que desfilaven davant de la carrossa, 2
policies, un polític dinàstic conservador i gent del públic que els aclamava,
alguns d’ells membres de la noblesa. 6 ferits més van morir en les següents setmanes
amb el que els morts van ser 32, a part de centenars de ferits. En el moment d’esclatar
aquella bomba de Morral, estava sonant la “Marxa Reial!, l’actual himne d’Espanya,
tocat per la banda de música militar que acompanyava a la carrossa reial, himne
que va quedar interromput de cop amb la forta explosió. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS8H-ntu2ctIs5O8T1ubfDHfsVn_1v4hC6HtCFzTo_b9AroQnvIQZfAOe9psnPuj9UpRoN57-ch-LQmWDJv1UsPtlXiPB7bDUuupqNjm_N4KC0Nhu_pqmiQ2FADunfkN19t5Kb89654b4/s1600/MORRAL+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="356" data-original-width="674" height="337" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS8H-ntu2ctIs5O8T1ubfDHfsVn_1v4hC6HtCFzTo_b9AroQnvIQZfAOe9psnPuj9UpRoN57-ch-LQmWDJv1UsPtlXiPB7bDUuupqNjm_N4KC0Nhu_pqmiQ2FADunfkN19t5Kb89654b4/s640/MORRAL+1.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Aquell atemptat,
que va sorgir des de Catalunya, va ser l’atemptat que va causar més morts a
l’Estat Espanyol de tot el segle XX. Però aquella violència de caire
revolucionari que venia de Catalunya era de caire anarquista i no
independentista, malgrat que Mateu Morral, que per cert, havia set fins llavors un dels que havien finançat i promocionat els grups d'acció anarquistes a Catalunya, havia publicat poc abans un escrit
anomenat “Pensamientos Revolucionarios, catalanismo, Ley de Jurisdicciones,...,
basat en unes entrevistes que havia fet a París al militar republicà exiliat
Nicolas Estévanez, del qual discrepava molt, i en el que Morral, a part
d’expressar que s’havia de fer quelcom contundent en contra de la Llei de Jurisdiccions,
proposava que si el catalanisme avançava podria ser positiu fer una revolta
independentista a Catalunya a la vegada que una revolta de camperols a
Andalusia, ja que lluitant amb dos fronts allò podria ajudar a derrocar a la
monarquia espanyola. Aquell document que va publicar es conserva i es pot
consultar fàcilment, havent a més set citat en nombrosos llibres. A Catalunya
doncs hi havia grups d’acció anarquistes, però des de l’independentisme no
existia cap grup que usés la violència en aquell moments.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">CREIX L’ACTIVITAT
DE “LA REIXA” I MANUEL PAGÈS SE’N FA MILITANT<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Unió Catalanista,
a través del seu grup juvenil “Aplec Catalanista”, va convocar un míting al teatre
Comtal de Barcelona el 8 de juliol de 1906, per protestar contra les polítiques
repressives del govern espanyol contra el catalanisme i en especial per
l’anunci del trasllat dels presidis de les colònies d’Àfrica al castell de Figueres.
Els del grup “La Reixa”, que de fet havien sorgit de dins del mateix “Aplec
Catalanista”, es feren càrrec del servei d’ordre. Al míting hi van acudir unes
5.000 persones i hi va parlar entre altres, el doctor Domènec Martí i Julià, el
president d’Unió Catalanista (UC). De sobte, un grup d’ultraespanyolistes amb
actitud violenta que s’havien infiltrat en el míting, van començar a cridar
“Viva España”, “Por aquí no pasamos”. En aquells moments un grup organitzat del
servei d’ordre de “La Reixa”, se’ls van tirar a sobre i els van expulsar de
míting a cops. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Un grup de joves
nacionalistes encapçalats per Manuel Pagès i Mercader, que presidia un grup
anomenat “Joventut Autonomista”, que havien esdevingut independentistes radicals
malgrat el nom del grup, es van integrar a finals de 1906 al Centre Nacionalista
Republicà (CNR), on hi veien el possible nou partit republicà independentista
d’esquerres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">De la mateixa
manera que ho havien pensat els de la “Joventut Autonomista” de Manuel Pagès, els
joves membres de l’Aplec Catalanista, integrats de manera autònoma en la Unió
Catalanista i d’on havia sorgit el grup d’autodefensa “La Reixa”, van debatre
si entrar al Centre Nacionalista Republicà (CNR), on també hi veien un futur gran
partit nacionalista d’esquerres. Davant les discussions internes van decidir integrar-se
momentàniament dins del CNR de manera autònoma i compartir doble militància amb
la Unió Catalanista, pel que els de “La Reixa” ara també estaven integrats en
el CNR. Com que la “Reixa” ara també estava dins del CNR, Manuel Pagès hi va
entrar en contacte i s’hi va integrar a principis de 1907, agafant cada cop més
protagonisme dins del grup en poc temps.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">TIROTEJOS ENTRE
LERROUXISTES I DIVERSOS GRUPS DINS DE “SOLIDARITAT CATALANA”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El 1907 es va iniciar
amb forts enfrontaments a trets entre lerrouxistes i membres de “Solidaritat
Catalana” quan s’acostaven les eleccions generals, en que els lerrouxistes
anaven per primer cop sols a les eleccions separats ja d’Unió Republicana, sota
el nom de “Republicanos Independientes” i totes les forces catalanistes de
dretes i d’esquerres es presentaven juntes en la coalició “Solidaritat
Catalana”, sota el punt comú de l’autonomia de Catalunya i en contra de la Llei
de Jurisdiccions. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El 20 de gener de
1907 després d’un míting carlí a la plaça Monumental de Barcelona, a la sortida
es van produir forts tirotejos i baralles entre carlins i lerrouxistes que va
durar hores per tota la Gran Via amb nombrosos ferits de bala. Els carlins,
ultracatòlics i foralistes, i els lerrouxistes anticlericals, populistes sense
ideologia i ultraespanyolistes, els dos grups totalment predisposats a la violència,
una barreja explosiva que va dur als enfrontaments en els que malgrat els
nombrosos ferits de bala, navalles i cops, no va morir ningú de miracle aquell
dia.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi99NUBGM9Q4fs-1_93tXWSPYzQtB19RmNc2R3A8qqFK1r6PArwPI7GK1dQCw9p8iaqgugW1WOZAo6cywqldd5kljLqroyUcgg6wY96DhCaB56MM7a04PyQYh1opoutIuxYmg339iJ1q70/s1600/1.+Baralls+carlins+i+lerrouxistes+pla%25C3%25A7a+Monumental.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="421" data-original-width="658" height="408" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi99NUBGM9Q4fs-1_93tXWSPYzQtB19RmNc2R3A8qqFK1r6PArwPI7GK1dQCw9p8iaqgugW1WOZAo6cywqldd5kljLqroyUcgg6wY96DhCaB56MM7a04PyQYh1opoutIuxYmg339iJ1q70/s640/1.+Baralls+carlins+i+lerrouxistes+pla%25C3%25A7a+Monumental.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El 7 d’abril de
1907 uns lerrouxistes intenten assaltar armats una reunió al centre de PDRF,
conegut com el Partit Federal integrat a “Solidaritat Catalana”, del barri de
Sant Martí de Provençals. Els republicans federals catalanistes, que ja
s’havien posat en guàrdia davant les agressions dels lerrouxistes dels últims
temps, ja havien formant grups d’autodefensa armats i aquests van disparar
contra els lerrouxistes que volien assaltar el seu centre, matant al
lerrouxista Fulgencio Claveria i Serrat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El 18 d’abril de 1907,
onze dies després de la mort de Claveria, uns lerrouxistes es van voler venjar
disparant contra el carruatge a cavalls a on hi anaven alguns dels caps de
Solidaritat Catalana, Francesc Cambó de la Lliga, Nicolás Salmerón d'UR, Josep
Mª Vallès i Ribot del PRDF i Pere Corominas del CNR, al barri d’Hostafrancs de
Barcelona mentre anaven a assistir a un míting. Francesc Cambó va resultar
ferit greu de bala a l’abdomen, encara que és recuperà de la ferida.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8lIGnQBB3iMuHhRM1xtymIzlFsyFK7JJ1r3gZAiNNtkf7GLWEoPB-P25KMv8dtm9yVufvKfjrEWeOHDmSX21C4zx1D-J-3mCsmuXCIXEjOrhxvQaWOlsa5OissoTfntTfoLpB0WMo5O0/s1600/4+Cotxe+atemptat+contra+Camb%25C3%25B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="472" data-original-width="582" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8lIGnQBB3iMuHhRM1xtymIzlFsyFK7JJ1r3gZAiNNtkf7GLWEoPB-P25KMv8dtm9yVufvKfjrEWeOHDmSX21C4zx1D-J-3mCsmuXCIXEjOrhxvQaWOlsa5OissoTfntTfoLpB0WMo5O0/s1600/4+Cotxe+atemptat+contra+Camb%25C3%25B3.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El 21 d’abril de
1907, just el mateix dia de les eleccions, un grup de lerrouxistes encapçalats
per Francesc Solà, van atacar armats un col·legi electoral al barri de la
Ribera on hi havia concentrats un grup de republicans catalanistes, els quals
van respondre també a trets. Es va produir un fort tiroteig i diversos
lerrouxistes van resultar ferits de bala, però la policia municipal va
intervenir també a trets i va matar al republicà catalanista Pere Llobera. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Tant els republicans
federals catalanistes, encara que només per autodefensa, com els carlins i els
anarcosindicalistes catalans, ja estaven armats i responien a trets als
lerrouxistes o als monàrquics radicals o a la policia i l’exèrcit si calia. <o:p></o:p></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18.6667px;">Els minoritaris independentistes radicals però, seguien amb el grup d’autodefensa de baralles “La Reixa”, però encara no havien pegat un tret.</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18.6667px;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Cal mencionar que
els lerrouxistes, malgrat que el seu cap, Lerroux, promocionava un llenguatge populista i ultra espanyolista, majoritàriament
les seves bases al carrer que protagonitzaven accions violentes eren formades
majoritàriament per obrers catalans de soca rel, molts entabanats pel
llenguatge radical “pseudo obrerista” de Lerroux i decebuts de que l’alta
burgesia fos la que en aquells moments capitalitzava mediàticament el
catalanisme, mentre els catalanistes republicans d’esquerres en aquells moments
tenien una actitud petit burgesa i s’havien allunyat bastant del carrer, malgrat
donar suport moral als obrers. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPFy0fVjltsm396qFRlIJncmx4Yx4jcUd01WhXAAx2qR8donRRDD7umyor115WUXU57e5AmYq8dLzF47pqaN57ouCmRs25o0xLWYU_cUOkzBLtnLL0eFNIk9aKIE9orh7FxTdJX-Jli-c/s1600/LERROUX+MER.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="472" data-original-width="655" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPFy0fVjltsm396qFRlIJncmx4Yx4jcUd01WhXAAx2qR8donRRDD7umyor115WUXU57e5AmYq8dLzF47pqaN57ouCmRs25o0xLWYU_cUOkzBLtnLL0eFNIk9aKIE9orh7FxTdJX-Jli-c/s1600/LERROUX+MER.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Cal ressaltar que
en aquelles eleccions generals del 21 d’abril de 1907, “Solidaritat Catalana”
(SC) va escombrar als lerrouxistes i als monàrquics aconseguint 41 dels 44
diputats per Catalunya. Malgrat que SC estava unida bàsicament per l’autonomia,
a Madrid ho van interpretar com que el fantasma del separatisme era a prop. En
aquells moments els partits monàrquics que s’alternaven de manera caciquista el
poder central, amb poca força a Catalunya, només els quedava el populisme
republicà ultraespanyolista de Lerroux a Catalunya, pel que sota ma li donaven
suport econòmic i una escandalosa permissivitat judicial vers als seus atacs
violents.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkQbGCS2o849NNnluBS6J6bqhdsJn8oXj1n_OtXtC4OdjgREoc-fqNST7J-RdrjMMD0ZkHf_yVovu8daGY8AYVcFtIRjsbOxmW0SuLejM2TruOt8RNfcW8h5gv_fI3eR25d5F9p5lm5H0/s1600/ROCA+CAMBO+JUNYENT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="482" data-original-width="577" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkQbGCS2o849NNnluBS6J6bqhdsJn8oXj1n_OtXtC4OdjgREoc-fqNST7J-RdrjMMD0ZkHf_yVovu8daGY8AYVcFtIRjsbOxmW0SuLejM2TruOt8RNfcW8h5gv_fI3eR25d5F9p5lm5H0/s1600/ROCA+CAMBO+JUNYENT.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">MANUEL PAGÈS
IMPULSA LA PRIMERA LLUITA ARMADA INDEPENDENTISTA DEL SEGLE EN EL VIATGE A
VALÈNCIA EL 1907<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El maig d’aquell
1907 la situació de la defensa armada va fer un gir històric per
l’independentisme català, ja que van començar per primer cop al segle a usar
les armes de foc, introduïdes a “La Reixa” per Manuel Pagès.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A principis de
juny de 1907, diversos diputats de “Solidaritat Catalana”, la guanyadora a
Catalunya de les eleccions d’abril d’aquell any, que com ja s’ha dit abans
estava formada des de catalanistes conservadors, carlins, republicans federals,
nacionalistes d’esquerres i independentistes, tenien previst anar a València a fer
alguns mítings juntament amb membres de la formació “València Nova”, per
assistir en l’anomenada Assemblea Valencianista, que pretenia crear una espècia
de “Solidaritat Catalana” a la valenciana. Havien quedat amb la gent de
“València Nova” que els esperarien i acompanyarien per diversos llocs del País
Valencià en els mítings conjunts.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Dins de “València
Nova” s’hi integraven principalment republicans valencians o membres de grups
que volien intentar crear una formació similar a “Solidaritat Catalana” en el
que es fes incís en l’agermanament entre el País Valencià i Catalunya i el
sobiranisme en els països de parla catalana. Aquest grup, a l’igual que
“Solidaritat Catalana”, no era un grup específicament o totalment
independentista sinó una barreja de grups republicans federals i sobiranistes
valencians, tant independentistes com no, que volien avançar en la sobirania
valenciana i un agermanament amb el catalanisme.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Al País Valencià
en aquells moments els republicans, a l’igual que a Catalunya, estaven dividits
entre els espanyolistes i els sobiranistes. Els republicans espanyolistes de
València estaven liderats per Vicente Blasco Ibáñez, que seria conegut com “el
Lerroux de València”, ja que barrejava el seu populisme obrerista, buit de
contingut i ideologia, amb l’ultraespanyolisme republicà. Evidentment Blasco
Ibáñez i Lerroux eren amics i actuaven conjuntament i en plena sintonia. Els seguidors
de Blasco Ibáñez a València eren coneguts com els “blasquistes” a l’igual que a
Catalunya els seguidors de Lerroux eren coneguts com els “lerrouxistes”. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEFZIt6EctaK-VY3tDgm1IhoGMWtfhPJR1SG-WD4XH7K6EZ5c76kfR0AhcH5F2Z6mKxQUXgSCkD-gg8gmHTR6jzvkzVsWp7RqzqwN443Xq6UBSAI7LNydowYX4WGCfxsoIG2XHMiW6ipc/s1600/BLASCO+1907+Apg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="414" data-original-width="418" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEFZIt6EctaK-VY3tDgm1IhoGMWtfhPJR1SG-WD4XH7K6EZ5c76kfR0AhcH5F2Z6mKxQUXgSCkD-gg8gmHTR6jzvkzVsWp7RqzqwN443Xq6UBSAI7LNydowYX4WGCfxsoIG2XHMiW6ipc/s1600/BLASCO+1907+Apg.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda al
País Valencià els republicans que volien agermanar-se amb el catalanisme i amb
“Solidaritat Catalana” estaven liderats per Rodrigo Soriano, un republicà basc
que residia a València. Els enfrontaments entre blasquistes i sorianistes
(seguidors de Rodrigo Soriano) ja començaven a ser freqüents al País Valencià. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4IcbGnFHjTumcgmoiVNZpyTtF8Y8Bx72C2rUwKc28V5GUxX7ikpzt3k3Bs8aW4_w9B0ImH3B4J_6IG-INK9r2C2vD5DXE96iDbRR4lAvcrMfYqsAY0GqW5gmY2L1mHmV12B64q2stNbk/s1600/RODRIGO+S+1907.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="406" data-original-width="237" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4IcbGnFHjTumcgmoiVNZpyTtF8Y8Bx72C2rUwKc28V5GUxX7ikpzt3k3Bs8aW4_w9B0ImH3B4J_6IG-INK9r2C2vD5DXE96iDbRR4lAvcrMfYqsAY0GqW5gmY2L1mHmV12B64q2stNbk/s1600/RODRIGO+S+1907.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Un cop es va saber
que “Solidaritat Catalana” tenia previst organitzar una expedició per anar a
València a finals de juny de 1907 a fer alguns mítings amb els de “València
Nova”, la premsa blasquista valenciana, com el diari “El Pueblo”, ja va
començar a fer campanyes per anar a esperar als catalanistes que anirien a València
i a invitar a la gent a agafar pistoles per atacar als “invasors” catalans.
També en plena sintonia amb ells, la premsa lerrouxista de Barcelona, com el
diari “El Progreso” que dirigia Lerroux, també van fer referència a que hi
havia que evitar que els catalanistes “envaïssin” València, solidaritzant-se
amb els seus amics blasquistes i demanant que els aturessin com sigui. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Paral·lelament a
l’organització del viatge a València d’alguns parlamentaris i representants de
“Solidaritat Catalana”, joves independentistes i sobiranistes radicals,
principalment integrats en el grup d’autodefensa “La Reixa”, liderats ja per
Manuel Pagès i Mercader, van organitzar una comitiva per acompanyar als
parlamentaris i representants dels partits catalanistes a València, fent
propaganda perquè la gent s’hi apuntés des del diari “El Poble Català”, l`òrgan
del Centre Nacionalista Republicà (CNR), i des de la revista “La Metralla”,
propera a Unió Catalanista (UC). En aquells moments l’òrgan de la Unió
Catalanista ja no era “La Tralla”, que havia desaparegut a principis de 1907
per discrepàncies internes, però que pocs mesos després alguns dels seus
redactors van fundar “La Metralla”, que era considerat el nou òrgan de la Unió
Catalanista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Una gran part de
l’expedició catalana organitzada des de “El Poble Català” i “La Metralla” van decidir
anar-hi en un tren que va sortir de Barcelona amb Manuel Pagès al davant. Diversos
catalanistes de les comarques del voltant de Tarragona i altres vinguts de les comarques
de la zona de Lleida, i posteriorment d’algunes poblacions dins del País Valencià,
s’anaven incorporant al tren a mida que es dirigia a València. Finalment uns
300 catalanistes van arribar en tren a l’estació de “El Cabañal” de València
cap a les 8:45 h. del matí del 29 de juny d’aquell 1907, que era la primera
parada a València abans d’arribar a l’estació central de la ciutat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A l’estació de “El
Cabañal” els esperaven per donar-los la benvinguda alguns republicans seguidors
de Rodrigo Soriano i gent propera a “València Nova” en general. Allí la policia
va aprofitar per escorcollar als catalanistes trobant-se amb la sorpresa de que
els van trobar nombroses pistoles, unes 16 segons la premsa de l’època. A
alguns els van detenir allí mateix per això. No obstant això, els membres de la
“Reixa” que eren al tren van aconseguir amagar més pistoles que portaven sense
que la policia la trobés, a més aprofitant la confusió en l’estació de “El
Cabañal”, ja que nombrosos membres de “Valencia Nova” i seguidors de Rodrigo
Soriano també van pujar al tren en aquella estació per acompanyar-los a aquells
seguidors de “Solidaritat Catalana” i militants de “La Reixa” cap a l’estació
del Nord de València, on hi van arribar pocs minuts després.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2t3vuuV9zgoBHsvF5Y4u6Q-kVysnrK_QsqPqb-rk4pUufC7xB2b1Y030k1tKkYJbWfxSZv34HQMUH2JsMUdZoVNSmI2tsUNNTZaG10kwO7RyILGzk4MeJ1jnXqR0gp3YWpi2Y5z_6Kig/s1600/EL+CABA%25C3%2591AL+1907.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="395" data-original-width="498" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2t3vuuV9zgoBHsvF5Y4u6Q-kVysnrK_QsqPqb-rk4pUufC7xB2b1Y030k1tKkYJbWfxSZv34HQMUH2JsMUdZoVNSmI2tsUNNTZaG10kwO7RyILGzk4MeJ1jnXqR0gp3YWpi2Y5z_6Kig/s1600/EL+CABA%25C3%2591AL+1907.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Aquí és on s’havia
introduït la ma de Manuel Pagès i Mercader i que ja liderava “La Reixa”, ja que
havia set Manuel Pagès el principal encarregat d’aconseguir i repartir totes
aquelles pistoles. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Els seguidors de
“Solidaritat Catalana” i els membres de “La Reixa” van baixar del tren a
l’estació del Nord, rebuts per alguns vocals de “València Nova”. En l’expedició
catalana també hi havia representants de la premsa sobiranista i catalanista de
“El Poble Català”, “La Metrallla” o “La Publicidat”, aquest últim l’òrgan a
Catalunya d’Unió Republicana (UR). També hi havia Antoni Rovira i Virgili, un
dels destacats líders del Centre Nacionalista Republicà (CNR). A l’estació de
València per rebre als catalanistes també hi havia una petita representació
dels afins al catalanisme de les Illes Balears, encapçalats per el regidor de
Palma de Mallorca, Lluís Martí, que també era director de la revista “La
Almundaina”. Aquests havien arribat en vaixell a València però fins llavors
havien passat totalment desapercebuts, ja que ningú, a part dels més propers a
ells a València, sabia que hi anaven. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Fora de l’estació
del Nord de València, tal i com havia convocat el diari blasquista “El Pueblo”,
era ple de blasquistes esperant als catalanistes fortament armats amb pistoles.
L’expedició catalanista es va ajuntar amb els de “Valencia Nova” i van sortir
de l’estació en semi manifestació escortats per la policia. Enseguida es va
iniciar l’intercanvi de consignes i insults per part de membres dels dos grups,
catalanistes i blasquistes, separats per un cordó policial. Uns cridaven “Visca
Catalunya Lliure”, “Visca Catalunya”, “Visca València o “Visca Solidaritat
Catalana”, mentre els blasquistes cridaven “Viva España” o “Viva el ejército
espanyol”. Evidentment, que uns “republicans” suposadament obreristes o
populistes, cridessin allò, tal i com feien els seus amics els lerrouxistes a
Catalunya, no quadrava amb la idea d’un obrerisme internacionalista o un
republicanisme d’esquerres. Evidentment allò era “el lerrouxisme” en estat pur,
ultranacionalisme imperialista espanyol, fent “Vivas al ejército español”,
disfressat de republicanisme populista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Seguint amb els
fets de l’estació del Nord de València, mentre catalanistes i blasquistes
s’intercanviaven crits, un blasquista va disparar un tret, que no va tocar a
ningú i que va causar un reacció ràpida dels grups propers a “La Reixa”
liderats per Manuel Pagès, els quals van respondre amb una càrrega que va
trencar el cordó policial i s’inicià una espectacular baralla entre
catalanistes o gent de “València Nova” contra els ultraesapanyolistes
blasquistes, tant a cops de puny, cops de navalla i o amb garrots, produint-se
els primers ferits de consideració pels dos bàndols. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTt-8gMuWDwh-jjcSgtJIs23pwdMN9u9TK2Y9fd3DmTYyRwF5g55EBpbHbOMdV28DlOXP-KifTCK33vEatgRO9tYvyppa8uOC9u2ghNhkliwbjRzHp9tbgGup08AivJCO9-STTTjfL_kU/s1600/XOCS+VAL+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="445" data-original-width="462" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTt-8gMuWDwh-jjcSgtJIs23pwdMN9u9TK2Y9fd3DmTYyRwF5g55EBpbHbOMdV28DlOXP-KifTCK33vEatgRO9tYvyppa8uOC9u2ghNhkliwbjRzHp9tbgGup08AivJCO9-STTTjfL_kU/s1600/XOCS+VAL+1.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Malgrat les
càrregues de la policia i la guàrdia civil per separar i dispersar als dos grups,
aquests van quedar barrejats els uns amb els altres pels carrers adjacents,
seguint les baralles entre elements dels dos bàndols. Allí es van començar
produir tirotejos entre membres de “La Reixa”, que van sorprendre a tothom amb la
gran quantitat de pistoles que tenien, i blasquistes. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIo5AtvCVMTVj0bzV0vece70mnVQRF_AVZuAKhHQPOE1glTLIlH0JLwSqnUn3_apqwXClcWIQoDjQ2_73k3cdZBTGleaNtFAq8lEnGF7v8CeHhNfwdcz6ePpN803LmWQahLQrqwcwuNLk/s1600/XOCS+VAL+2jpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="423" data-original-width="493" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIo5AtvCVMTVj0bzV0vece70mnVQRF_AVZuAKhHQPOE1glTLIlH0JLwSqnUn3_apqwXClcWIQoDjQ2_73k3cdZBTGleaNtFAq8lEnGF7v8CeHhNfwdcz6ePpN803LmWQahLQrqwcwuNLk/s1600/XOCS+VAL+2jpg.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Al menys un
blasquista va resultar ferit de bala, segons informaven tots els diaris, i
molts altres ferits de diversa consideració, encara que també hi havia informacions d'altres blasquistes ferits lleus de bala, que es van anar a curar pel seu compte i no ho van denunciar. La premsa blasquista pretenia amagar
aquest fet,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ja que la premsa basquista,
a l’igual que feia la lerrouxista a Catalunya, solia intentar amagar el màxim
de ferits que patien en les seves files, ja que uns dels principis més
importants tant del lerrouxisme com del blasquisme, era que ells “sempre havien
de guanyar les baralles” i si perdien ho havien d’amagar el màxim possible.
Malgrat tot però, inclús la premsa espanyolista, sobre tot la monàrquica, tant
valenciana com d’arreu de l’estat, informava dels nombrosos ferits, tant del de
bala com els de a cops o navalles que patiren els blasquistes, davant del
desgrat d’aquests que aquest cop no ho van poder amagar del tot. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFOR8o1EvKKg4gc_j4XG_zD2xhaic6ggj1xFdWRwNSC4Fcf88r0RvxqKhMfSFp9MZor5F4XbP4zguexlKHPG32FoerlEZPMA6NvGiAgLH587Nq7oLIgIxeqKkYQ0P2mSyTHQJcDB0tbgw/s1600/LAS+PROVINCIAS+30-6-1907+FERIT+NOU+A.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="510" data-original-width="257" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFOR8o1EvKKg4gc_j4XG_zD2xhaic6ggj1xFdWRwNSC4Fcf88r0RvxqKhMfSFp9MZor5F4XbP4zguexlKHPG32FoerlEZPMA6NvGiAgLH587Nq7oLIgIxeqKkYQ0P2mSyTHQJcDB0tbgw/s640/LAS+PROVINCIAS+30-6-1907+FERIT+NOU+A.jpg" width="321" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDgbcoTFR4S-fajxdGR2EQAGVDr1i7rnaoq93wgdQeHhRWAO2U8vT8DQ9DOgmvpFtOMwRd6t3-w3CGQhk0di51g9IuN9OWg7zfH_krkRN1iACfUb7Pq5jEqPhIMpWAhWasixLZjFUFQUo/s1600/EL+POBLE+CATALA+GRAN.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="589" data-original-width="674" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDgbcoTFR4S-fajxdGR2EQAGVDr1i7rnaoq93wgdQeHhRWAO2U8vT8DQ9DOgmvpFtOMwRd6t3-w3CGQhk0di51g9IuN9OWg7zfH_krkRN1iACfUb7Pq5jEqPhIMpWAhWasixLZjFUFQUo/s1600/EL+POBLE+CATALA+GRAN.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Després d’aquell fet,
en els dos dies que va durar la visita de la representació de “Solidaritat
Catalana” a València i a altres llocs del País Valencià, fent algunes conferències,
ja no es van produir més enfrontaments. El dia 1 de juliol de 1907, dos dies
després d’arribar, l’expedició catalana va abandonar el País Valencià tornant a
Catalunya sense cap més incident. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Evidentment aquell
incident a València, malgrat els trets i el ferit o ferits de bala
espanyolistes-blasquistes, va ser lleu comparat amb els forts tirotejos i
incidents que els catalans de diverses tendències (anarquistes, carlins,
republicans catalanistes, lerrouxistes) havien protagonitzat en els primers anys
del segle XX a Catalunya, però va significar l’origen del primer grup armat
independentista del segle XX, liderat per Manuel Pagès. És per això que alguns
historiadors han considerat a Manuel Pagès, el fundador de la lluita armada
estrictament independentista moderna. Però, com veurem més endavant, la
història de Manuel Pagès i la lluita armada independentista es reprendria anys
després amb ell com a principal protagonista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">CREACIÓ DE
SOLIDARIAT OBRERA I ENFRONTAMENTS ENTRE LERROUXISTES I ANARCOSINDICALISTES<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A partir de 1907 però,
malgrat aquell primer tiroteig protagonitzat per independentistes, els
esdeveniments van anar momentàniament per un altre cantó, quedant aquella
“lluita armada” d’un dia independentista aturada momentàniament, tant per ser minoritaris
com superats pels esdeveniments de l’època. El que va augmentar llavors va ser
els enfrontaments entre els anarcosindicalistes catalans i lerrouxistes durant
el 1907 i 1908. Lerroux, que ja havia fundat el seu diari a Barcelona “El
Progreso”, pretenia dominar el sindicalisme a Catalunya, en aquells moments
liderat majoritàriament pels anarcosindicalistes, encara que també amb elements
socialistes i republicans esquerrans que ja havien anunciat que fundarien en
poc temps el sindicat d’àmbit català, “Solidaritat Obrera”. Però Lerroux,
acusat pels líders sindicals catalans com un farsant, que volia desviar al
moviment sindicalista revolucionari i independent català cap al seu populisme
espanyolista disfressat d’obrerisme, va ser rebutjat per aquests i molts
elements lerrouxistes eren expulsats a cops dels seus mítings.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Lerroux va respondre
intentant infamar als anarcosindicalistes catalans i des del seu diari “El
Progreso”, va començar a atacar a un dels principals líders anarcosindicalistes
catalans, un jove Salvador Seguí, al que van acusar des del seu diari de ser el
promotor d’uns atemptats indiscriminats amb bomba i víctimes innocents que s’havien produït a
Barcelona en els últims mesos amb nombrosos ferits i aguns morts. Això va passar després de que policia detingués
a l’autor, Joan Rull i Queraltó, un ex anarquista que havia esdevingut un
infiltrat i confident policial dins en el moviment anarquista, pagat pel
governador civil de Barcelona. Joan Rull i la seva banda de mafiosos
infiltrats, va organitzar aquells atemptats provocació per justificar el seu
sou, ja que un nou governador civil va prescindir dels seus serveis, fins que
finalment va ser detingut i es va descobrir tota la trama. Lerroux va acusar a
Seguí des de “El Progreso” de ser amic de Joan Rull i treballar amb ell en els
atemptats, aprofitant que se sabia que ambdós havien set companys de militància
pocs anys abans i es coneixien. Evidentment era mentida que Seguí hagués
participat en aquells fets, però Segui va ser detingut durant un dia i una nit
fins que el jutge va descobrir que no hi tenia res a veure. Però aquell fet
encara va posar més tant a Seguí com als anarcosindicalistes en contra de
Lerroux. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">El mateix Salvador
Seguí va irrompre amb uns companys seus en un míting lerrouxista al teatre
Comtal de Barcelona l’’11 d’agost de 1907, assaltant l’escenari per denunciar
les manipulacions i infàmies de Lerroux contra els anarcosindicalistes i el
mateix Seguí. La irrupció de Seguí i els seus amics en el míting lerrouxista va
acabar en una baralla i un tret que va matar al lerrouxista barceloní Jaume Soteras
i Pellicer, tret realitzat per un anarquista que acompanyava a Seguí quan
aquest era al terra sent apallissat per nombrosos lerrouxistes que se li havien
tirat a sobre. Aquell anarquista va fugir entre la multitud i ningú va saber
qui era ja que no va ser delatat ni per Seguí ni pels seus companys. En el
judici els advocats de Seguí van basar la seva defensa dient que havia set un
lerrouxista qui havia disparat matant a Soteras per error, encara que si es
repassa el judici i els testimonis, aquest argument no s’aguantava per enlloc.
Però com estava clar que Seguí no havia disparat sinó un company seu que ningú
sabia qui era, no va ser condemnat per assassinat. Seguí va estar 9 mesos a la
presó per aquell fet.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYO6eVSj8mFZ0dHYJKwwdLwuHTXV8u1P_yjZtxTSBmEFcwdfKA_9D46Vzf8xUkLuHRYyptkj2iQFmPu8N6epJXQXwtgdVWOl46QG3hUlf7XsAjxwSfGhe03edpWoovKFqS8K9RTsaJc_Y/s1600/MORT+DE+SOTERAS+1907.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="388" data-original-width="450" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYO6eVSj8mFZ0dHYJKwwdLwuHTXV8u1P_yjZtxTSBmEFcwdfKA_9D46Vzf8xUkLuHRYyptkj2iQFmPu8N6epJXQXwtgdVWOl46QG3hUlf7XsAjxwSfGhe03edpWoovKFqS8K9RTsaJc_Y/s1600/MORT+DE+SOTERAS+1907.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">MANUEL PAGÈS CONEIX
A DANIEL CARDONA I SETGE POLICIAL A “LA REIXA”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A finals de 1907
els membres de “La Reixa”, liderats per Manuel Pagès, entre els que també hi havia
membres de l’Aplec Catalanista, grup que com s’ha comentat abans tenien doble
militància en el Centre Nacionalista Republicà (CNR) i la Unió Catalanista
(UC), van considerar que el (CNR) era nacionalista d’esquerres però ambigu amb
la independència i van abandonar el CNR i es van integrar tots definitivament
sols a Unió Catalanista (UC), als quals veien com més clarament favorables a la independència. Va ser quan Manuel Pagès
es va integrar a Unió Catalanista (UC) aquell 1907 quan va conèixer a Daniel
Cardona, que tenia 17 any i que ja era militant d’UC des de feia 2 anys. Es dos
es feren amics allí i anys després impulsaren els grups de xoc
independentistes, com veurem més endavant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El gener de 1908,
la policia, que sospitava que el grup “La Reixa” tenia armes i ja eren en el seu
punt de mira sobre tot des del l’incident de València i acusats de tenir
contactes amb grups separatistes que els finançaven des de Cuba i París,
detenen al secretari general de “La Reixa” Lluís Manau i a Lluís Viola i
Vergés, un altre activista del grup. Després van escorcollar el local d’Unió
Catalanista, dins del qual “La Reixa” hi tenia el seu despatx i habitació
pròpia, encara que no els van trobar cap arma allí. Evidentment, ja previnguts,
les tenien amagades en altres llocs. Unes setmanes després també és detingut Josep
Soronelles, que era el president de “La Reixa”. Manuel Pagès, que en realitat
havia set el promotor de l’inici de la lluita armada dins de “La Reixa”, encara
que només es feu efectiva un dia, el de València, va fugir fora de l’estat al
sentir-se perseguit, anant a Cuba i Mèxic per contactar amb els grups
separatistes catalans instal·lats en aquells països. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt57tszoAyeHyKtUAtiBvvhKc9imt4dgdadCoky4QDzm_AWNcH4TqnsD-OVtMEmBTf5AHxX4zMIk-_3RLOTUDMDHrmaJivoWm4On0B5gKD4vhJVp6ddz_6q3acX4bLJAEBVHRzPznKHuU/s1600/SORONELLAS+MANAU+BL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="313" data-original-width="371" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt57tszoAyeHyKtUAtiBvvhKc9imt4dgdadCoky4QDzm_AWNcH4TqnsD-OVtMEmBTf5AHxX4zMIk-_3RLOTUDMDHrmaJivoWm4On0B5gKD4vhJVp6ddz_6q3acX4bLJAEBVHRzPznKHuU/s1600/SORONELLAS+MANAU+BL.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Manuel Pagès, al cap d'un temps. va tornar a Barcelona i es va integrar de ple a Unió Catalanista
liderada per Domènec Martí i Julià, encara que en aquells moments havia deixat momentàniament la presidència del partit, i altres elements destacats com Eugeni
Xammar o Carles Zanni. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieDzhg2dkqHYQG8Ya8MEkVTRzk4iofixL8p4Bvm_7gmc6j2bXHYZQRM_Uh51BOpXxwhsR_5xSGcSG30jSYc6QVjePyX3oQc4Vdpjr21it4wj8YZlfMYzxQt6ggoMXF4-fdGfpnydJhKgA/s1600/TRES+D%2527UC+GRANjpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="319" data-original-width="806" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieDzhg2dkqHYQG8Ya8MEkVTRzk4iofixL8p4Bvm_7gmc6j2bXHYZQRM_Uh51BOpXxwhsR_5xSGcSG30jSYc6QVjePyX3oQc4Vdpjr21it4wj8YZlfMYzxQt6ggoMXF4-fdGfpnydJhKgA/s640/TRES+D%2527UC+GRANjpg.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">DESAPAREIX “LA
REIXA”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Dins d’Unió
Catalanista, l’Associació Catalana de Beneficència (ACB) va passar a substituir
“La Reixa”, que es va dissoldre, amb Vicenç Albert Ballester i Camps com a
president, per fer no ja tasques d’autodefensa armada sinó per solidaritzar-se
amb els presos, tant econòmicament, mediàticament, jurídicament com en suport a
les seves famílies. Cal tenir en compte que a rel de la Llei de Jurisdiccions
del 1906, els empresonaments tant per opinió per actes públics eren cada cop
més freqüents. Manuel Pagès era un dels secretaris de l’ACB.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">REBUIG TOTAL
ANARCOSINDICALISTA A LERROUX I LA SETMANA TRÀGICA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El 1908 Lerroux va
crear des de Barcelona el seu propi partit, el Partido Radical Republicano
(PRP), que tenia al diari barceloní “El Progreso”, com el seu principal òrgan.
Lerroux, a part de seguir amb la seva propaganda ultra espanyolista disfressada
de republicanisme pseudo obrerista, va fer un últim intent de dominar el
sindicat i tornar a incrementar la infiltració d’elements lerrouxistes dins del
sindicat “Solidaritat Obrera”, provocant més enfrontaments amb els anarcosindicalistes
dins del sindicat que van acabar d’expulsar definitivament a tots els
lerrouxistes que quedaven.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">L’influent pedagog
anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de la famosa Escola Moderna i un
dels que van donar suport des de la seva revista “La Huelga General” a la sagnant
vaga de 1902, havia set inicialment amic de Lerroux quan aquest venia el seu
populisme revolucionari que va atraure a molts, però el 1908 Ferrer i Guàrdia
se’n va adonar de la falsedat del personatge Lerroux i es va posicionar
totalment a favor de “Solidaritat Obrera” en la seva lluita en contra dels
lerrouxistes, finançant inclús al sindicat. A partir d’aquí Ferrer i Guàrdia i
Lerroux va esdevenir enemics.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">També el 1908, va
ser l’any en que els partits dins de “Solidaritat Catalana” van començar a fer
palesa les seves diferències, tant pel model nacional de Catalunya com per les
diferències entre dretans i esquerrans. El Centre Nacionalista Republicà, des
del seu diari “El Poble Català”, tenia ja fortes polèmiques en els seus
articles amb el diari de La Lliga Regionalista “La Veu de Catalunya” per les
seves polítiques dretanes i també el que consideraven poc fermes amb l’autodeterminació
de Catalunya. De la mateixa manera des d’Unió Republicana també es criticava el
dretanisme de La Lliga i els Carlins. Des d’Unió Catalanista també es criticava
les polítiques dretanes i toves envers a la llibertat nacional de Catalunya de
la Lliga. Dins d’Unió Catalanista però, hi havia una certa divisió, ja que
alguns opinaven que no s’havia de trencar la unitat de “Solidaritat Catalana” per
seguir amb la força unida del catalanisme i altres opinaven que ja no tenia
sentit aquella unió de diferents ideologies i projectes nacionals. Dins d’Unió
Catalanista però, va anar predominant la línia esquerrana i independentista
radical i favorable a trencar la coalició “Solidaritat Catalana”. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">La Lliga Regionalista
en aquells moments tenia la presidència de la diputació de Barcelona amb Enric
Prat de la Riba com a president, que dins de la Lliga representava al sector
més nacionalista, encara que també representava el seu dretanisme i les polítiques
pactistes d’evitar enfrontaments amb el famós “peix al cove”, típic de la burgesia
catalanista. Ja aquell 1908 va sorgir la corrent “Esquerra Catalana” que en poc
temps es va convertir una coalició electoral catalanista d’esquerres que va
trencar la unitat dins de “Solidaritat Catalana”.</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc1AABdOKkyLbExbXvGRRAhlcjQQNGufWrU1-SczkkfFEWwGkx6rIuc38-JGET5qLxKZdbmkbXe3R2QEPGrkFyhbMXxEI-9C2ho7kwjPz_Nc62T1nDUdKA_1RcqTg2eCB9xJbTKISP_Cg/s1600/21+MITING+ESQUERRA+CATALANA+GENER+1908.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="408" data-original-width="630" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc1AABdOKkyLbExbXvGRRAhlcjQQNGufWrU1-SczkkfFEWwGkx6rIuc38-JGET5qLxKZdbmkbXe3R2QEPGrkFyhbMXxEI-9C2ho7kwjPz_Nc62T1nDUdKA_1RcqTg2eCB9xJbTKISP_Cg/s1600/21+MITING+ESQUERRA+CATALANA+GENER+1908.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZMT-BYXL4ytlqrYHNeGdRd2aapD9-XIKBX5ZoA6J8SQBEqca-1oUEYiu5gZZhxPbHN240-PZ3bnTqoxmQkGkfJG_DzX0gfyiM1BLYLQggifVLHC54uJdUZbnSGCVAjwQi__mp7lXXMbk/s1600/PRAT+DIP.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="355" data-original-width="637" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZMT-BYXL4ytlqrYHNeGdRd2aapD9-XIKBX5ZoA6J8SQBEqca-1oUEYiu5gZZhxPbHN240-PZ3bnTqoxmQkGkfJG_DzX0gfyiM1BLYLQggifVLHC54uJdUZbnSGCVAjwQi__mp7lXXMbk/s1600/PRAT+DIP.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Enric Prat de la Riba, a la dreta de la foto, president<br />de la Diputació de Barcelona el 1908 </span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">El 1908 i 1909 van
ser uns anys en que es van incrementar els enfrontaments entre lerrouxistes i
anarcosindicalistes a Catalunya, l’any de la de la Setmana Tràgica, amb 100
morts en tirotejos i 5 afusellats l’agost de 1909.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">La Setmana Tràgica
va començar amb una vaga general a Catalunya el 26 de juliol de 1909 organitzada per “Solidaritat
Obrera”, amb l’anarquista Josep Negre de secretari general, sindicat de majoria
anarcosindicalista però també amb elements socialistes i republicans
esquerrans. La vaga es va fer en contra del reclutament de treballadors
catalans per la guerra del Marroc. El Centre Nacionalista Republicà (CNR) va
ser l’únic partit que oficialment va donar suport a la vaga des del primer moment
i el seu diari “El Poble Català”, d’acord amb els sindicalistes de “Solidaritat
Obrera”, va ser l’únic diari que va publicar la convocatòria de la vaga. El Partido
Radical Republicano (PRR) de Lerroux, enemistat amb els de “Solidaritat Obrera”,
per les baralles que ja havien tingut, no va voler saber res de la convocatòria
de la vaga, mentre Lerroux era en aquells moments a Argentina fent negocis,
sobre tot de Parcs d’Atraccions, que l’enriquiren més. La vaga va provocar la
intervenció de l’exèrcit als carrers de Barcelona i diverses poblacions
catalanes i greus incidetns i tirotejos fins el 2 d'agost d'aquell 1909.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPRlznrMqYQDeK7xvrfOu1z_AN4gpQ4i0EFD28S8RDDYKDaqmVZpwnVdeDwqJzV3wDuHieBZ1-GTzHvV4iiwXnnzzPp1Xziz99PPbuVuRiAIpJPwuKmf1GbeH_ksvtxeKKHKCZuf04qPk/s1600/SET.+TR+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="410" data-original-width="533" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPRlznrMqYQDeK7xvrfOu1z_AN4gpQ4i0EFD28S8RDDYKDaqmVZpwnVdeDwqJzV3wDuHieBZ1-GTzHvV4iiwXnnzzPp1Xziz99PPbuVuRiAIpJPwuKmf1GbeH_ksvtxeKKHKCZuf04qPk/s1600/SET.+TR+1.jpg" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Durant la vaga,
membres de “Solidaritat Obrera” (SO) i membres de base del Centre Nacionalista
Republicà (CNR), principalment, dirigien els comitès revolucionaris de barri o
de poble i es van començar a fer barricades, assaltar casernes de la guàrdia
civil i policia, aconseguint més armament i acabant tot amb tirotejos amb l’exèrcit,
sobre tot a Barcelona però també a altres poblacions. També un bon nombre de membres del Partit Federal, es van organitzar en comitès revolucionaris armats per enfrontar-se amb l'exèrcit. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Molta gent es va
afegir espontàniament a la revolta, uns unint-se als comitès revolucionaris en
les barricades i altres elements incontrolats cremant esglésies i convents.
Nombrosos nens també participaven espontàniament pels carrers en aquells fets. </span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjceDnSLtr6U6oAo2U1v8rjLZpUsujWYVwemdaAb6ZNARBZety6dtiZsm-ZBy29hmv0Cokht2JLBbFePtlxBeMaRUZgyVOPCqJixee7YriQaQMSvEg0bMQa_jXRThmLU84l1u3ACeqNGNs/s1600/SET.+TR+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="353" data-original-width="659" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjceDnSLtr6U6oAo2U1v8rjLZpUsujWYVwemdaAb6ZNARBZety6dtiZsm-ZBy29hmv0Cokht2JLBbFePtlxBeMaRUZgyVOPCqJixee7YriQaQMSvEg0bMQa_jXRThmLU84l1u3ACeqNGNs/s1600/SET.+TR+2.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUjgliM7ySBUrimw9ZOxQ6ZDkXTjrMZkr6nUt1_btGv9CXwAlXuXca1fwTpWr26pIb9pgfOZVtXmFfvZ5w7wULSJZ-Z8MYrpteBWdr-9wIK9hIH4xwi3uKdeXQhEdZz8Qw5RadMKl4RJE/s1600/SET.+TR+4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="246" data-original-width="632" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUjgliM7ySBUrimw9ZOxQ6ZDkXTjrMZkr6nUt1_btGv9CXwAlXuXca1fwTpWr26pIb9pgfOZVtXmFfvZ5w7wULSJZ-Z8MYrpteBWdr-9wIK9hIH4xwi3uKdeXQhEdZz8Qw5RadMKl4RJE/s1600/SET.+TR+4.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Barricades i enfrontaments durant la Setmana Tràgica de 1909</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Malgrat que el PRR de Lerroux
s’havia desvinculat de la vaga, nombrosos militants lerrouxistes, una mica
decebuts amb els seus líders, es van unir als incidents pels carrers juntament
amb els de SO i el CNR. També membres d’Unió Catalanista havien participat en
els incidents, però barrejats amb la massa i sense cap protagonisme en la
direcció dels esdeveniments pel seu caràcter minoritari. En canvi membres del
Partit Federal, que era com s’anomenava popularment a les restes del PRDF a
Catalunya, més nombrosos, també es feren notar en grup armats pels carrers i
inclús van irrompre en una reunió de líders republicans catalanistes del Partit
Federal, d’Unió Republicana i del CNR, demanant-los que encapçalessin la revolta
i declaressin la república a Catalunya. Però aquests líders republicans,
malgrat que tenien a les seves bases al carrer, espantats per la deriva de la
revolta, amb cremes de convents i tirotejos, se’n van desentendre.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwi4LaWO5bYEVTbxN_dRPqzY15_tiXPUaiS-Qg-2mBZ53-YhqBoasGgaKqyE-E2R259aLk0qFyB1bBMQSn63sToxRBhm-uPaAJ4g1xxpPFDr58MMWC0dV1NfP_tCeNuUhEmAsnvd5gqZI/s1600/SET.+TR+5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="283" data-original-width="672" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwi4LaWO5bYEVTbxN_dRPqzY15_tiXPUaiS-Qg-2mBZ53-YhqBoasGgaKqyE-E2R259aLk0qFyB1bBMQSn63sToxRBhm-uPaAJ4g1xxpPFDr58MMWC0dV1NfP_tCeNuUhEmAsnvd5gqZI/s1600/SET.+TR+5.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Barricades i cremes d'edifics durant la Setmana Tràgica</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Com abans s’ha
comentat tot va acabar amb més de 100 morts en els tirotejos i 5 afusellats. El
primer afusellat pels fets va ser Josep Miquel Baró, el 17 d’agost de 1917, un
membre del Centre Nacionalista Republicà (CNR) que havia dirigit les barricades,
l’assalt a l’armeria de la caserna de la guàrdia civil i els tirotejos al barri
de Sant Andreu de Barcelona. Estava clar que el govern volia castigar al
nacionalisme català d’esquerres per la seva participació en els fets en aquells
comitès revolucionaris.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDwm9Mx_i2GnwqRf6tOcf5H19_RRYfCGOrZPSu9j8mWFxoYQzh8j7EZdP7oXGEeSgJjAnoCENjUBVIt7NURfdwGXisE0adFk6YQat2NoEgwaWnMKIP9kajAQoJvbOyWKjBQo8ZQ8-tT7c/s1600/6+Miquel+Bar%25C3%25B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="408" data-original-width="525" height="310" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDwm9Mx_i2GnwqRf6tOcf5H19_RRYfCGOrZPSu9j8mWFxoYQzh8j7EZdP7oXGEeSgJjAnoCENjUBVIt7NURfdwGXisE0adFk6YQat2NoEgwaWnMKIP9kajAQoJvbOyWKjBQo8ZQ8-tT7c/s400/6+Miquel+Bar%25C3%25B3.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El més següent van
ser afusellats 3 acusats més, Antoni Malet i Pujol, un treballador català sense
filiació coneguda que va participar en els enfrontaments, Ramon Clemente i
Garcia, un treballador valencià que era deficient mental i que havia fet broma
i “jugat” amb els esquelets d’unes monges tretes de tombes d’un convent cremat
i Eugenio del Hoyo, un guàrdia de seguretat nascut a Burgos, que es va afegir
amb la seva arma amb els revoltats contra l’exèrcit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Finalment el 13
d’octubre de 1909 va ser afusellat Francesc Ferrer i Guàrdia, el pedagog
anarquista i un dels convocants de la vaga, evidentment com a càstig al
moviment anarquista en general. Per cert, a Ferrer i Guàrdia diversos
lerrouxistes amb càrrecs importants dins del Partido Radical Republicano (PRR)
el van acusar falsament en el judici d’haver ser l’instigador de les cremes de
convents, cosa que facilità la seva condemna de mort. Allò va ser una venjança
per la posició de Ferrer i Guàrdia a favor de “Solidaritat Obrera” en la seva
lluita per expulsar als lerrouxistes del sindicat abans esmentada. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTqb92pSIqm7pkDnDgIOQgaIh6e3fjzwY8pwBEbfR6P2hLIVuKR-Aqk8IiAKR2kDFiva55lhiYQhUD7XS810aOYc829aE1JjZXTtFtNcJDTyauvpf_bqJUpFjVeqJXRSUqflJEk8OtVKo/s1600/FERRER+I+GUARDIA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="265" data-original-width="557" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTqb92pSIqm7pkDnDgIOQgaIh6e3fjzwY8pwBEbfR6P2hLIVuKR-Aqk8IiAKR2kDFiva55lhiYQhUD7XS810aOYc829aE1JjZXTtFtNcJDTyauvpf_bqJUpFjVeqJXRSUqflJEk8OtVKo/s1600/FERRER+I+GUARDIA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Aquella violenta i
sagnant revolta de la Setmana Tràgica tampoc tenia un origen separatista, sinó
protagonitzada principalment pel moviment obrer català majoritàriament anarquista,
però grups de base nacionalistes catalans d’esquerres, com els de CNR, així com
d’altres partits republicans catalanistes, van tenir part activa primordial
tant en la convocatòria de la vaga com en els incidents i tirotejos, com ho
demostra que el primer afusellat va ser Josep Miquel i Baró, del CNR. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Tampoc hi ha que
oblidar que, malgrat que la revolta no era separatista, en un moment donat
republicans de base que eren als carrers lluitant, com s’ha comentat abans, van
irrompre en una reunió dels caps dels partits republicans catalanistes per demanar-los
que proclamessin la República a Catalunya, que de facto seria una República
Catalana, encara que aquests, espantats per la deriva tant violenta que havien
agafat els fets ho van rebutjar, com abans s’ha comentat. També en algunes
poblacions alguns revoltats van declarar l’efímera república, que era de facto
un intent de república catalana, ja que la revolta sols es produïa a Catalunya.
Però malgrat la deriva d’aquella sagnant revolta obrerista i antimilitarista,
que també tingué components sobiranistes, com s’ha comentat, no va ser tampoc
inicialment una revolta independentista. A Catalunya, com ja havia passat abans
i també passaria anys després, les revoltes, que eren protagonitzades per una
barreja de sobiranistes d’esquerres i el moviment obrer revolucionari, al tenir
pràcticament sols impacte a Catalunya, esdevenien en una revolta o revolució
per defecte sobiranista en tota regla, a vegades sense pretendre-ho, ja que
quedava com una zona rebel aïllada de la resta de l’estat sense reconèixer el poder
central. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">La Setmana Tràgica
també va significar la davallada del lerrouxisme a Catalunya per la seva
actuació en la Setmana Tràgica, no participant en la convocatòria de la vaga,
encara que si nombrosos militants lerrouxistes de base en els enfrontaments, i
acusant alguns lerrouxistes amb importants càrrecs dins del partit a Ferrer i
Guàrdia en el judici. Lerroux, amb tot el cinisme, va intentar quan va tornar
de l’Argentina capitalitzar aquella revolta, dient que els lerrouxistes havien participat
decisivament al carrer. En un acte en homenatge a Ferrer i Guàrdia organitzat
per anarcosindicalistes a Barcelona, aquests van fer fora a trets a uns
lerrouxistes que hi havien acudit. La major part del moviment obrer català ja odiava
a Lerroux, encara que també odiava a la dreta catalanista de la Lliga
Regionalista. Als catalanistes i nacionalistes d’esquerres els veien com gent
que els donaven suport en la seves reivindicacions obreres, però els veien poc
revolucionaris i no volien saber res de cap direcció política portada per ells.
L’anarquisme i l’anarcosindicalisme començava a predominar entre el proletariat
català. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Per tant, com s’ha
comentat abans, Catalunya i els catalans, en una part important seguien sent
aquells primers anys del segle XX una societat bastant violenta amb greus atemptats
i sagnants revoltes, però, amb els matisos abans explicats, la violència per
motius o orígens estrictament nacionalistes o separatistes era quasi
inexistent, a part d’aquell intent liderat per Manuel Pagès el 1907.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">FUNDACIÓ DE LA CNT
I TRENCAMENT DE L’ESQUERRRA SOBIRANISTA AMB LA LLIGA I SOLIDARITAT CATALANA</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">El 1910-1911, després
de dos congressos vingué la fundació a Barcelona del sindicat anarcosindicalista
Confederació Nacional del Treball (CNT), de nivell estatal i fundat a partir
del sindicat català Solidaritat Obrera, que es va unir amb els pocs sindicats
anarcosindicalistes que hi havia arreu de l’estat, sent inicialment un sindicat
majoritàriament català, encara que en pocs anys va anar agafant força
influència arreu de l’estat. El sindicat s’havia de dir Confederació General
del Treball (CGT), que era el nom que tenien els principals sindicats més
influents a França, Itàlia i Portugal, però les autoritats espanyoles sols van
permetre la seva legalització si es deia Confederació Nacional del Treball.
Allò de “Nacional” era una mica polèmic, ja que reconeixia a Espanya com a
nació, dins d’un sindicat creat per sindicalistes catalans. Durant uns anys, en
els escrits de l’òrgan de la CNT, “Solidaridad Obrera”, que es feia a
Barcelona, encara es parlava de la CGT enlloc de CNT, encara que a la llarga i
amb els anys, ja va quedar el nom de CNT per sempre. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Josep Negre i
Oliveras, va ser el primer secretari general de la CNT, sent ja anteriorment
secretari general de “Solidaritat Obrera”. Josep Negre era un sindicalista
anarquista que, apart de la seva combativitat sindical, també era conegut
perquè quan anava a congressos obrers arreu d’Europa, sempre parlava en català en
públic o en les reunions, i sempre portava el seu traductor de català per l’idioma
que fos. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnGBBKOVarqjJTu3kQ06BF-0prdunm4lpig7leDMdOjqpfEXCqcMF1W8TOqPk0WRIImF4GPPdRLnDStRUoPJGF5tSqLuDkJbAk0LJo_N80-WkAjz63TS8toz8Dvz7Ze3avY-YhltLg_n4/s1600/NEGRE+BL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="322" data-original-width="218" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnGBBKOVarqjJTu3kQ06BF-0prdunm4lpig7leDMdOjqpfEXCqcMF1W8TOqPk0WRIImF4GPPdRLnDStRUoPJGF5tSqLuDkJbAk0LJo_N80-WkAjz63TS8toz8Dvz7Ze3avY-YhltLg_n4/s320/NEGRE+BL.jpg" width="216" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">També es produí la separació definitiva, ja quasi consumada des feia
dos anys, dels catalanistes d’esquerres amb els catalanistes de dretes dins de
l’antiga “Solidaritat Catalana”, primer amb el grup Esquerra Catalana i que
portà a la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) el 1910, que aplegava
als antics partits Unió Republicana, Partit Federal i Centre Nacionalista
Republicà. Unió Catalanista restà al marge d’aquella coalició republicana de la
UFNR, a la que no veia prou sobiranista ni prou d’esquerres i quedà una mica
congelada com a partit polític. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">ESCLAT DE VIOLÈNCIA
A SANT FELIU DE LLOBREGAT</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">El 28 de maig de
1911 es va produir un espectacular esclat de violència a la població de Sant Feliu
de Llobregat, prop de Barcelona. Aquell dia les autoritats, increïblement per a
molts, havien autoritzat el mateix dia dos mítings a diferents llocs de Sant Feliu
de Llobregat, un dels lerrouxistes del Partido Radical i un altre del Partit
Carlí, dos grups molt violents i radicalment contraposats.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Aquell dia s’olorava la
tragèdia i així va ser. Una broma pesada que van fer uns lerrouxistes robant-li
la boina a un jove carlí que es van trobar pel carrer, va generar una venjança
sagnant. Quan uns 500 lerrouxistes anaven en manifestació cap a l’estació de
tren de Sant Feliu per agafar el tren tornant del míting, nombrosos carlins els
esperaven a l’estació parapetats darrere d’arbres i en zones altes pel
desnivell de terreny amb pistoles i fusells i van començar a disparar intensament
i sense contemplacions contra els lerrouxistes, els quals majoritàriament es
van dispersar en desbandada, mentre alguns també responien a trets de pistola,
iniciant-se un intens tiroteig. Tres lerrouxistes van resultar morts a trets i
molts altres van quedar ferits al terra. La guàrdia civil i la policia va
aparèixer i va començar a disparar contra els carlins iniciant-se després un tiroteig
entre policies i carlins, amb el resultat d’un carlí i un policia morts, a part
de nombrosos ferits. Un altre carlí que estava prop de l’estació despistat i
fora dels enfrontaments, va ser rodejat pels lerrouxistes i va ser apallissat fins
a la mort. El balanç final va ser de sis morts, 3 lerrouxistes, 2 carlins i un
policia.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5T3H6VTIonBAgVwmUtgSZVBTmtZRC7XU6BbphqL5Ws4qia_hD1fWjIQzvGVWSGn4_C3Qa-jheQtNjcFaN62AP6XvzuF6AL2hmKy-3elJJn6F5Ms5giLQIUyJkfXKK0fEfTiOpvh3aw6U/s1600/FETS+DE+S.FELIU.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="329" data-original-width="603" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5T3H6VTIonBAgVwmUtgSZVBTmtZRC7XU6BbphqL5Ws4qia_hD1fWjIQzvGVWSGn4_C3Qa-jheQtNjcFaN62AP6XvzuF6AL2hmKy-3elJJn6F5Ms5giLQIUyJkfXKK0fEfTiOpvh3aw6U/s1600/FETS+DE+S.FELIU.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><span style="font-size: 14pt;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><span style="font-size: 14pt;">Un altre cop
aquell esclat de violència a Catalunya tampoc tenia res a veure amb l’independentisme
radical, eren espanyolistes populistes, anticlericals i sense ideologia concreta
contra ultracatòlics foralistes, dos tendències que anaven a la baixa a
Catalunya. No obstant això, allò reflectia la violència latent que hi havia
dins de la societat catalana en aquells anys.</span></span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">LA MANCOMUNITAT DE
CATALUNYA I LA DISSOLUCIÓ DE LA UFNR</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">L’abril 1914 es va
constituir la Mancomunitat de Catalunya, un projecte impulsat per la Lliga Regionalista
de Catalunya des de feia dos anys i que finalment van aconseguir que es fes
realitat després de dos anys de negociacions amb el govern central dinàstic. Enric
Prat de la Riba, un dels líders de la Lliga i el màxim ideòleg del projecte, va
ser el primer president de la Mancomunitat. Al no poder-se aconseguir l’autonomia,
la Lliga va impulsar la Mancomunitat com un intent de descentralització de
serveis, impulsar la cultura i llengua catalana i com un avanç per crear
estructures per arribar a una possible futura autonomia. La Mancomunitat va fer
una bona feina en la recuperació i impuls de la cultura i llengua catalana, en l’ampliació
i modernització de carreteres i de la xarxa telefònica a Catalunya, així com en
un pla per a la construcció, tot això amb una contínua manca de recursos econòmics,
ja que aquests depenien sempre del pressupost del govern central, cosa que
impedia desenvolupar tots els projectes amb plenitud. Però la Mancomunitat no
va aconseguir mai cap competència política ni cap avanç real cap a l’autonomia.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Malgrat tot,
aquell restringit intent de descentralització que representava la Mancomunitat,
va donar prestigi a la Lliga Regionalista davant d’una part del catalanisme, ja
que havia estat impulsat per ella, cosa que ajudà a que la Lliga guanyés totes
les eleccions a Catalunya durant entre 1914 i 1917.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Enric Prat de la Riba va morir el 1917 i Josep Puig i Cadafalch, un altre dels líders de la Lliga Regionalista, va passar a ser el president de la Mancomunitat de Catalunya, en la que hi havia representants de tots els partits, des dels catalanistes, lerrouxistes i monàrquics.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJEuEcc4viry6M60WJC7w5yt-yN51zKSL2JYM2YFdyoFAN5AXJhapsKi6bb9bcPHJE19tQ97aPAtjP4EZ7L6V-zBPNCGVS49Mzw9Kam0gCYiNbkCJ-7IWFgyWnNpmSYIUQOBPCuPccrzo/s1600/PUIG+I+C+FOT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="330" data-original-width="215" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJEuEcc4viry6M60WJC7w5yt-yN51zKSL2JYM2YFdyoFAN5AXJhapsKi6bb9bcPHJE19tQ97aPAtjP4EZ7L6V-zBPNCGVS49Mzw9Kam0gCYiNbkCJ-7IWFgyWnNpmSYIUQOBPCuPccrzo/s1600/PUIG+I+C+FOT.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"> President de la Mancomunitat<br />de Catalunya a partir de 1917</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">La UFNR, aquell partit sorgit dels
republicans sobiranistes d’esquerres que havien abandonat “Solidaritat Catalana”
per desmarcar-se del dretanisme de la Lliga, com abans s’ha comentat, va perdre
totes les eleccions davant de la Lliga Regionalista, tant pel prestigi que
tenia la Lliga a l’impulsar la Mancomunitat com per l’ambigu nacionalisme i
esquerranisme i les moltes divisions internes que hi havia dins del partit. També
va influir que el moviment obrer català, els possibles votants d’esquerres,
cada cop era més abstencionista i anarcosindicalista. La UFNR
finalment es va dissoldre el 1917. De la mateixa manera els lerrouxistes del
PRR també van perdre totes les eleccions en aquells anys davant la Lliga.</span></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">LIDERATGE DE MACIÀ DINS DE LA UC I FUNCACIÓ DEL PRC<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El 1916 Domènec
Martí i Julià, va dimitir de la presidència d’Unió Catalanista, tant per
problemes de salut com decebut per no haver aconseguit convertir la formació en
un partit socialista català, encara que no abandonà la UC i en seguia sent el
líder moralment fins que morí el 1917.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Durant aquells
anys l’ex tinent coronel Francesc Macià, que com s’ha comentat abans havia abandonat
l’exèrcit després dels fets del Cu-cut! del novembre de 1905 per integrar-se a
“Solidaritat Catalana” el 1906 entrant inicialment a les llistes de La Lliga
Regionalista, s’havia apropat a partir de 1910 a la UNFR, especialment al
sector provinent del Centre Nacionalista Republicà (CNR), abandonant definitivament
la seva relació amb la Lliga Regionalista. El 1916 però, Francesc Macià,
decebut també amb la UNFR s’apropà a la Unió Catalanista i a les tesis de
Domènec Martí i Julià. Va ser llavors quan Francesc Macià a través de l’UC va
evolucionar cap a posicions més esquerranes i obreristes i cap a
l’independentisme.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">El 1917 Francesc
Layret, ex membre de la ja desapareguda i fallida UNFR, va ser el principal fundador
del Partit Republicà Català (PRC), per donar-li un caire més clarament
sobiranista i obrerista al republicanisme català, juntament amb Lluís Companys.
Ambdós, anteriorment a la UNFR provenien d’Unió Republicana. Marcel·lí Domingo,
un altre ex membre de la UNFR, també fou un dels més destacats membres del partit. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhRfvFW77ND7YAZiyRAgEaepTgscb2vt9yTpTXgtSgJGUtbgcYEqwTDJDY42ZCuo-mMzZiDTCmolHggzI0NbRggZJ2ESxh9BJbhsBBxtLcR0UZI4OytersSv5byJQMKy7_iZno_Jn9aj8/s1600/LAYRET+DOMINGO+COMPANYS+CORR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="492" data-original-width="351" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhRfvFW77ND7YAZiyRAgEaepTgscb2vt9yTpTXgtSgJGUtbgcYEqwTDJDY42ZCuo-mMzZiDTCmolHggzI0NbRggZJ2ESxh9BJbhsBBxtLcR0UZI4OytersSv5byJQMKy7_iZno_Jn9aj8/s1600/LAYRET+DOMINGO+COMPANYS+CORR.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Mentre, Francesc
Macià, després de la mort de Domènec Martí i Julià el 1917, anava agafant el
lideratge de la Unió Catalanista entre 1917 i 1918, amb una línia independentista
d’esquerres i amb una clara voluntat de formar grups d’acció armats
d’autodefensa, es notava el seu passat militar. Per això comptava amb la
confiança de militants com Manuel Pagès i Daniel Cardona, que ja des de 1916
havien impulsat el projecte d’un grup d’acció independentista juntament amb
altres militants com Daniel López i Birban i Lluís Escaler i Espunyes, entre
altres.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">L’AFER DEL CATALÀ
EN LA REVISTA DE LA CNT “SOLIDARIDAD OBRERA”</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">El 1917 Felip
Cortiella, un anarquista que era escriptor i adaptador d’obres de teatre en
català ja des de finals del segle XIX, va ser proposat director de la revista
de la CNT catalana “Solidaridad Obrera”. Felip Cortiella va posar com a
condició que la revista fos escrita íntegrament en català, cosa que causà
discussions dins de la CNT catalana, ja que “Soldiaridad Obrera”, a part de ser
la revista de la CNT catalana, feia de guia a l’anarcosindicalisme de la resta
de l’estat en un moment en que venien grans vagues arreu de l’estat. Salvador
Seguí, que sempre havia promogut premsa anarquista en català en diverses
publicacions, va donar suport a Cortiella i va proposar que es fes una “Solidaridad
Obrera” bilingüe tant en català com en castellà, cosa que ja havia aconseguit
que fos acceptada. Cortiella s’hi va negar, ja que volia que fos sols en català
i no va acceptar el càrrec de director.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Després de l’afer
amb Cortiella, Angel Pestaña va esdevenir director de “Solidaridad Obrera”. La
gran vaga que vindria poc després a tot l’estat i els greus esdeveniments que
vindrien després van aparcar el tema definitivament i “Solidaridad Obrera” va seguir
sent escrita en castellà. Si Cortiella hagués acceptat la proposta de Seguí ,
“Solidaridad Obrera” hagués set escrita a partir de llavors tant en català com
en castellà.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYYk7zr4UTnFm0h6Xjqg1VPc0285q8mWdSUL0azs_iH0VJyIEVo9ycNjv5E08kepeql96QhGYs-ACyK3BqrYPNcZGBJnsaBUasHPiARYvziw8_no7ME6nVw_Neqc35PC-3Eg2VkZAYxjQ/s1600/FELIP+CORTIELLA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYYk7zr4UTnFm0h6Xjqg1VPc0285q8mWdSUL0azs_iH0VJyIEVo9ycNjv5E08kepeql96QhGYs-ACyK3BqrYPNcZGBJnsaBUasHPiARYvziw8_no7ME6nVw_Neqc35PC-3Eg2VkZAYxjQ/s1600/FELIP+CORTIELLA.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="text-align: left;">
<span style="font-size: large;">Ecritor anarquista que volia que la revista de la CNT "Solidaridad Obrera" s'escribís sols en català, com a condició per acceptar-ne el càrrec de director</span></div>
<span style="font-size: large;">
</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">UN ALTRE ESCLAT DE VIOLÈNCIA A CATALUNYA EL 1917</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Entre juliol i
agost d’aquell mateix 1917 es va produir una vaga general a tot l’Estat
Espanyol. L’inici va ser el suport dels sindicats a una Assemblea de Parlamentaris
feta a Barcelona amb participants de diversos partits, republicans, tant
catalanistes com de nivell estatal, i La Lliga Regionalista de Catalunya, en realitat la principal impulsora de l'Assemblea de Parlamentaris, per
protestar contra el caciquisme polític del règim monàrquic espanyol i per reclamar la autonomia per Catalunya. Finalment, després de que la policia dissolgués l'Assemblea de Parlamentaris, els sindicats CNT i UGT, aquest últim el sindicat del PSOE, que incialment van donar suport als parlamentaris en les seves reivindicacions polítiques, van acabar convocant pel seu compte una vaga general a tot l’estat incloent
les reivindicacions obreres. Malgrat que va haver-hi incidents a tot l’estat, a
Catalunya la vaga convocada per la CNT, on pràcticament només la CNT tenia
influència, va esdevenir en greus enfrontaments armats entre sindicalistes i l’exèrcit,
produint-se uns 40 morts entre Barcelona i Sabadell. Davant del caire violent i revolucionari que van agafar els esdeveniments, la Lliga Regionalista es va desmarcar de la vaga, mentre els líders dels partits republicans d'esquerres li donaven suport moral, però sense participar en els greus incidents.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW7IdNJBzuQWgqBHfQ8isVHyVIoaLQDRqb2tFsav29KddLoKfGYtpk8YoOkh6jzaW0nJ3SGz0eXQWGz0zi6Vf4vCi9fklMsL6TP0AkGR7-vDZGXl_l8elQRYOsGLonOQiBmrKa5UNh-rc/s1600/V+1917+BL+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="247" data-original-width="653" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW7IdNJBzuQWgqBHfQ8isVHyVIoaLQDRqb2tFsav29KddLoKfGYtpk8YoOkh6jzaW0nJ3SGz0eXQWGz0zi6Vf4vCi9fklMsL6TP0AkGR7-vDZGXl_l8elQRYOsGLonOQiBmrKa5UNh-rc/s1600/V+1917+BL+1.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="text-align: left;">
<span style="font-size: large;"> Enfrontaments a Barcelona durant</span><br />
<span style="font-size: large;"> la vaga d'agost de 1917</span></div>
<span style="font-size: large;"></span><br />
<span style="font-size: large;">
</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Aquell va ser un
altre dels forts esclats de violència a Catalunya de la primera part del segle
XX, en aquest cas també per motius sindicalistes. No obstant això, durant
aquells enfrontaments, Francesc Macià, segons van dir després importants anarcosindicalistes
de l’època en les seves memòries, com Simó Piera, va proporcionar a la CNT a
Catalunya un bon nombre d’armes provinents de contactes que tenia de voluntaris
catalans en la I Guerra Mundial. Algunes d’aquelles armes serviren als anarcosindicalistes
catalans per defensar-se en el futur. Aquell va ser l’inici de la simpatia i
respecte que van començar a tenir els anarcosindicalistes per Macià.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNySquFtEZYHoAo_Ga2UXvKArHAW4dWoX5Aep-ondXf_iZ9khu3-6L2RK6aau1_IBwkKhHdDTHFbTShkCGpDzQWTscOnlERZGq7Om1Nqktdm53S5l1DFOTvEktQZoUqOkmSouTaUintUg/s1600/V+1917+BL+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="219" data-original-width="632" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNySquFtEZYHoAo_Ga2UXvKArHAW4dWoX5Aep-ondXf_iZ9khu3-6L2RK6aau1_IBwkKhHdDTHFbTShkCGpDzQWTscOnlERZGq7Om1Nqktdm53S5l1DFOTvEktQZoUqOkmSouTaUintUg/s1600/V+1917+BL+2.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="text-align: left;">
<span style="font-size: large;"> Obrers i militars pels carrers de Barcelona</span><br />
<span style="font-size: large;"> durant la vaga d'agost de 1917</span></div>
<span style="font-size: large;"></span><br />
<span style="font-size: large;">
</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">TIROTEJOS ENTRE
INDEPENDENTISTES LIDERATS PER MANUEL PAGÈS I ULTRAESPANYOLISTES EL 1918</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A finals de 1918, aprofitant
la conjuntura internacional després d’acabar la I Guerra Mundial, en que
sorgiren nombrosos nous estats a Europa, una altra amalgama de forces
catalanistes, com La Lliga Regionalista, els carlins del sector jaumista que
s’havien escindit del sector mellista, que eren més espanyolistes, el Partit
Republicà Català (PRC) i la Unió Catalanista (UC), liderada aquesta ara per
Francesc Macià, van impulsar una campanya autonomista a Catalunya. La campanya
havia set impulsada per la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, però en
realitat l’UC de Macià el que volia era la independència i el PRC de Layret una
autodeterminació real, ambdós amb un fort component esquerrà i obrerista que els
diferenciava de la Lliga i els Carlins. Curiosament el Partido Radical Republicano
de Lerroux, conegut anys abans pel seu furibund anticatalanisme, ara també
s’afegia a la campanya autonomista aquell 1918. Lerroux volia estar en totes i
a més deia que l’autonomia no trencava la unitat d’Espanya. En aquella època ja
la Lliga Regionalista havia deixat clar que representava el catalanisme no
independentista, parlant Cambó sempre de “L’Espanya Gran”, cosa que havia fet
que els lerrouxistes ja no veiessin l’autonomia com un perill. Tant els de la
Lliga, els carlins jaumistes i els lerrouxistes, que tant s’havien enfrontat en
el passat, coincidien ara en demanar sols autonomia, ironies del destí, a
diferència d’UC i el PRC que volien anar més enllà. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRiRVfZebykQBvlHvxQJXFsbPkIGRDn_ZWy8zW1D1I1U_gzzNOEN5wEJI0NkFeO2QH5bWzkD0VK6hjiJClwFeOIuPgSPYDZ78iabh4_IwPQhyphenhyphenqJl4sjmQS1ocSqarNrcPQH9UMHTwnxdM/s1600/MACI%25C3%2580+1918.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="429" data-original-width="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRiRVfZebykQBvlHvxQJXFsbPkIGRDn_ZWy8zW1D1I1U_gzzNOEN5wEJI0NkFeO2QH5bWzkD0VK6hjiJClwFeOIuPgSPYDZ78iabh4_IwPQhyphenhyphenqJl4sjmQS1ocSqarNrcPQH9UMHTwnxdM/s1600/MACI%25C3%2580+1918.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Però durant aquella campanya autonomista i
les discussions amb els dinàstics espanyols tant liberals com conservadors, que
discrepaven del projecte inicial d’autonomia dels partits catalans i també
discrepaven entre ells, durant el desembre de 1918 es produïren greus incidents,
principalment pel carrers de Barcelona però també en altres poblacions
catalanes, quan la policia carregava durament contra les manifestacions catalanistes.
El mateix desembre també van començar a aparèixer pels carrers Barcelona grups
ultraespanyolistes Aquests grups espanyolistes majoritàriament eren carlins del
sector mellista (més espanyolistes que els del sector jaumisa), grups dinàstics
i militars i policies de paisà, que formaren un grup anomenat “Liga Patriótica
Española”. El català Ramon Sales i Amenós, un carlí mellista, era un dels que
liderava els grups armats ultraespanyolistes al carrer en aquells dies. Es
començaren a produir els primers enfrontaments al carrer entre espanyolistes i
catalanistes.</span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCFvtGUXkQslezVYGs8qIknfTyEHn_U_cwSYg-NG8ejJ6VRdI57aprqhnJ0-s0r661C7Em5IzU-lbY4m6WO9yklZdvY-C0aHVuePl12D1ClfIaUZGx6vTpsxQCAP7z3OnSaaSHvSgGHgA/s1600/INCIDENTS+1918.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="364" data-original-width="584" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCFvtGUXkQslezVYGs8qIknfTyEHn_U_cwSYg-NG8ejJ6VRdI57aprqhnJ0-s0r661C7Em5IzU-lbY4m6WO9yklZdvY-C0aHVuePl12D1ClfIaUZGx6vTpsxQCAP7z3OnSaaSHvSgGHgA/s1600/INCIDENTS+1918.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Els grups de xoc de
carrer independentistes en aquells enfrontaments de 1918-19, estaven liderats
sobre tot per Manuel Pagès, Daniel Cardona i Jaume Compte, sota les ordres de
Francesc Macià, els quals disposaven d’algunes pistoles. Després de dies amb
càrregues policials contra els catalanistes en general en manifestacions, el 23
de desembre de 1918 van aparèixer ultraespanyolistes armats de la “Liga
Patriòtica Espanyola” que es van enfrontar armats amb els catalanistes que es
manifestaven, molts dels quals, desarmats, van haver de fugir. No obstant això,
els grups d’acció d’Unió Catalanista abans esmentats, van quedar al carrer i es
van enfrontar a cops i a trets amb els ultra espanyolistes, deixant-ne alguns
de ferits i fent-los fugir. Com que alguns d’aquests ultra espanyolistes eren
policies i militars de paisà, a part de carlins mellistes, la policia uniformada
va prendre partit en contra dels independentistes, carregant contra ells i disparant contra ells, ja que aquests havien
usat pistoles contra els espanyolistes. Però els independentistes van respondre
a trets a la policia i van ferir de bala a dos policies aquell dia. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgUtUQ4f-JD3Jgex4T6WQfbR2oxPQAFk9MvD1E_q0rjWhN08Zx2hMrgICi0y64W_5YtmMPwZ_sedFETgkzKHkSARxK0xfin2w74rDAi5Ju2vBD8l9emppd1FIETScOZwoeSCiNI3QW_2s/s1600/LA+ACCION+I+LA+VANGUARDIA+TRETS+24-12-1918.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="507" data-original-width="682" height="474" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgUtUQ4f-JD3Jgex4T6WQfbR2oxPQAFk9MvD1E_q0rjWhN08Zx2hMrgICi0y64W_5YtmMPwZ_sedFETgkzKHkSARxK0xfin2w74rDAi5Ju2vBD8l9emppd1FIETScOZwoeSCiNI3QW_2s/s640/LA+ACCION+I+LA+VANGUARDIA+TRETS+24-12-1918.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Era la segona
vegada en el segle que grups estrictament independentistes usaven les pistoles
en incidents al carrer, la primera aquella de maig de 1907 a València contra
els blasquistes, abans esmentada, i en les dues vegades hi havia la presència
destacada de Manuel Pagès i Mercader. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiukuY6-TZ8dAegnjrXch5F2Pt24R2u-lzcgrPH7QzY_HCZl1jPLk5VyoTQF1MOXWQBHoejlsyKoNG-gXzO1hKXSVB_OMs2MGl41PVyWmuzbmYrOt8vU7rKsgEw7DgJOlsnPpGHYAabDeg/s1600/CARDONA+COMPTE.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="533" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiukuY6-TZ8dAegnjrXch5F2Pt24R2u-lzcgrPH7QzY_HCZl1jPLk5VyoTQF1MOXWQBHoejlsyKoNG-gXzO1hKXSVB_OMs2MGl41PVyWmuzbmYrOt8vU7rKsgEw7DgJOlsnPpGHYAabDeg/s1600/CARDONA+COMPTE.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">En aquells moments
la CNT catalana, principalment liderada per Salvador Seguí, Simó Piera i Angel
Pestaña, entre altres, no va donar suport a la campanya autonomista, ja que dins
d’ella hi havia la Lliga Regionalista i els carlins, considerats enemics de la classe
obrera en aquells moments. La CNT catalana durant la sagnant vaga d’agost de
1917, a part de les reivindicacions obreres, també havia donat suport a l’autonomia
de Catalunya que reclamava l’Assemblea de Parlamentaris, en que el sindicat
patí un alt nombre de morts en els enfrontaments contra l’exèrcit. Però La
Lliga Regionalista de Catalunya els ho havia “pagat” formant part de governs
del Partit Conservador Dinàstic liderat per Antonio Maura i participant de la
repressió contra la CNT durant el 1918. Era per això que ara la CNT no volia
saber res de la campanya autonomista amb la Lliga Regionalista com a principal
impulsora. Només en la revista de la CNT “Solidaridad Obrera”, a part de
criticar a la Lliga dins la campanya autonomista, també es mostrava en alguns
articles certa simpatia per aquells independentistes que s’enfrontaven al
carrers amb policies i ultra espanyolistes, tot i dient que aquests grupets si
que es podrien aprofitar per una revolució, ja que lluitaven de veritat, a la
vegada que també es denunciava la parcialitat policial al carrer a favor dels ultra
espanyolistes en els enfrontaments. Però a part d’això, la línia general de la
CNT catalana era que la campanya autonomista no anava amb ells.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeVeuk2XNPsXgrR-5n0HRPHf3ruuzPUef8XG0_-j9_I2Z6CIm8vMPSMucQ3U5PbjLNXQAuF9GP-u0cuulK-5F-GZyDh64gFH3dUWtaL4CdkVbSj4uwszwm5Wxgk5xs1z9I4svCK3rkMcs/s1600/PEST+PIE+SEG.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="374" data-original-width="504" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeVeuk2XNPsXgrR-5n0HRPHf3ruuzPUef8XG0_-j9_I2Z6CIm8vMPSMucQ3U5PbjLNXQAuF9GP-u0cuulK-5F-GZyDh64gFH3dUWtaL4CdkVbSj4uwszwm5Wxgk5xs1z9I4svCK3rkMcs/s1600/PEST+PIE+SEG.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzBj5u0064WztCJeUP62YQ1gmuclwSz89UmMdohmTefibuJw9g1xux6orowbf9lYvepeXIawTbAACy3sbYR4Nc1Skq1LUHwKOKqECJq4Pvj5kFQVq912ll543hqh_15dcCaF7Pnq_pIog/s1600/SO+ART.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="463" data-original-width="476" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzBj5u0064WztCJeUP62YQ1gmuclwSz89UmMdohmTefibuJw9g1xux6orowbf9lYvepeXIawTbAACy3sbYR4Nc1Skq1LUHwKOKqECJq4Pvj5kFQVq912ll543hqh_15dcCaF7Pnq_pIog/s1600/SO+ART.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">El gener de 1919,
en plena campanya autonomista i incidents, Francesc Macià, des d’Unió
Catalanista, anuncia la fundació de la Federació Democràtica Nacionalista
(FDN), com a partit independentista i obrerista. Un dels cofundadors de la FDN
era l’advocat Ramon Aguiló, que a més estava afiliat a la CNT. Evidentment els
grups de xoc liderats per Manuel Pagès, Daniel Cardona i Jaume Compte, seguiren
a Macià en la FDN.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Unió Catalanista
va seguir existint després de la fundació del FDN, però més que com a partit
polític, com un grup o associació que integrava a diversos grups separatistes o
partidaris de l’autodeterminació. De fet la revista oficial de la FDN, “l’Intransigent”,
s’anunciava en la seva portada com “adherida a Unió Catalanista”.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El gener de 1919
van seguir els enfrontaments al carrer entre ultra espanyolistes i independentistes
pels carrers de Barcelona, però la detenció de nombrosos independentistes radicals,
la requisada d’armes als independentistes que guardaven a la seu del CADCI, un sindicat de dependents de comerç de caràcter nacionalsita català, i
l’augment de militars i policies de paisà que actuaven juntament amb els
carlins mellistes i els dinàstics, barrejat amb la descarada col·laboració de
la policia uniformada en contra dels independentistes en els enfrontaments de
carrer, van dur a que els xocs fossin cada cop més desiguals, malgrat que els
grups independentistes no deixaven de sortir quasi cada dia al carrer a donar
la cara i a enfrontar-se a aquella força cada cop més superior. Ja el 19 de
gener de 1919, un grup de membres de la “Liga Patriòtica Espanyola” va matar a
trets i a sang freda al jove independentista Manuel Miralpeix a carrer Tallers,
el qual no anava armat. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTv6i64nAvbgh8Am1JHSM2Dh2kv8vtTfiofj25WH8nzwTKBMtLHdVrv1MKD7lvNKLDev9eU4HzI9DGLP8zTEKnC06gtBhodXaY2KrsQP1Jp0hXG-vfeF8RMNoHebKIv5BZxod6DVA35gA/s1600/POLICIA+1919.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="394" data-original-width="550" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTv6i64nAvbgh8Am1JHSM2Dh2kv8vtTfiofj25WH8nzwTKBMtLHdVrv1MKD7lvNKLDev9eU4HzI9DGLP8zTEKnC06gtBhodXaY2KrsQP1Jp0hXG-vfeF8RMNoHebKIv5BZxod6DVA35gA/s1600/POLICIA+1919.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8yg0fZXS4xpfwI2vxNdGPSvqNSgElP2B_RCYFJAHhhnBEW6b60P258jA49W-fO2ZWzVD-ECEYJM9OLA2EtXJGdbvr5tH_RKs-B0-8plHWPy_bhIsjv5TkrvnUVhvVFuwPSn4-1qmlJI4/s1600/PUBLIC+BLOG.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="463" data-original-width="573" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8yg0fZXS4xpfwI2vxNdGPSvqNSgElP2B_RCYFJAHhhnBEW6b60P258jA49W-fO2ZWzVD-ECEYJM9OLA2EtXJGdbvr5tH_RKs-B0-8plHWPy_bhIsjv5TkrvnUVhvVFuwPSn4-1qmlJI4/s1600/PUBLIC+BLOG.jpg" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiD-WUop436vWbtjpvBiyfjZIiRe87w-xmj2O9pxFqkH-kO8YTh0zj4yS4U_e3TjaBXoWsQ4sJKLtlmkXHusy4GCyksm6aWmeVf2ENizd5RYBnKxFkjYPShCzJBtokw8Bwpj9-EA-xk5U/s1600/EL+SOL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="264" data-original-width="466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiD-WUop436vWbtjpvBiyfjZIiRe87w-xmj2O9pxFqkH-kO8YTh0zj4yS4U_e3TjaBXoWsQ4sJKLtlmkXHusy4GCyksm6aWmeVf2ENizd5RYBnKxFkjYPShCzJBtokw8Bwpj9-EA-xk5U/s1600/EL+SOL.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Els independentistes
no tenien el suport oficial de la Lliga Regionalista que no participaven dels
enfrontaments. Alguns joves de la Lliga però, a vegades s’unien pels seu compte
amb els independentistes en els incidents a carrer. Inicialment tampoc els Carlins
jaumistes participaven dels incidents al carrer, els quals eren catalanistes
foralistes però no independentistes, i malgrat ser molt violents, estar fortament
armats i a diferència dels independentistes amb una recent tradició de
nombrosos tirotejos, tenien ordres del seu líder Miquel Junyent de no
participar en els enfrontaments. No obstant això, el 26 de gener de 1919, un
grup de carlins jaumistes (catalanistes) que es manifestaven, van ser increpats
per membres de la “Liga Patriótica Española” (LPE) a les Rambles de Barcelona i
van iniciar una forta baralla amb ells. Hi ha que tenir en compte que dins de
la LPE, a part de policies i militars de paisà i sectors dinàstics, també hi
havia carlins mellistes (més espanyolistes), dels que s’havien escindit i allò
encara afavorí més l’enfrontament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Aquell dia, per
primera vegada els grups de xoc independentistes, feia poc dins de la UC i ara
en la recentment fundada FDN, van actuar sota la direcció de Daniel Cardona i
Manuel Pagès juntament amb els carlins jaumistes en contra la LPE, produint-se
fortes baralles i tirotejos al voltant de les Rambles. Nombrosos membres de la
LPE van resultar ferits de bala, navalla o cops, però finalment va ser un jove
catalanista desarmat que participava en els incidents, Joan Benet, el que va
resultar mort d’un tret a sang freda per un membre de la LPE. Els Carlins,
però, seguint les ordres de Miquel Junyent, ja no van participar més en els
enfrontaments juntament amb els independentistes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">LA VAGA DE LA
CANADENCA I L’ESCLAT DEL PISTOLERISME A BARCELONA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A finals d’aquell
gener de 1919 però, esclatava un conflicte més greu a Catalunya, la vaga en l</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">a principal
empresa de subministrament elèctric a Catalunya, popularment coneguda com “La
Canadenca”, </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">impulsada pels anarcosindicalistes catalans de la CNT, sindicat liderat
per Salvador Seguí, que era a la presó en aquells moments, i per Simó Piera, que
va ser el principal impulsor i delegat de la CNT en aquella vaga, la qual va
esdevenir una vaga general que durà uns 2 mesos amb una apagada general durant
setmanes a Catalunya, que va dur a l’estat de guerra traient l’exèrcit les
tropes pels carrers de Barcelona i a la detenció de milers de treballadors. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Va ser la vaga més
important mai feta fins llavors a Catalunya i a l’estat Espanyol en general,
amb una dura i llarga lluita de resistència dels sindicalistes catalans.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnkYnAxJEiI1VPylfeM2B9uPiB_sJgdqfy6Z6SQh4QFXvQ2cWNlX2ydUeKa8dWJbS0DR8r9fP3S0egJtKdXST0NKGhj-wB4yf5o-nfeDCrNY0-yx6esbAgQqenOjhxyExij-be3eP2YDs/s1600/MILIT+BLOG+CAN.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="357" data-original-width="565" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnkYnAxJEiI1VPylfeM2B9uPiB_sJgdqfy6Z6SQh4QFXvQ2cWNlX2ydUeKa8dWJbS0DR8r9fP3S0egJtKdXST0NKGhj-wB4yf5o-nfeDCrNY0-yx6esbAgQqenOjhxyExij-be3eP2YDs/s1600/MILIT+BLOG+CAN.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><span style="font-size: 18.6667px;">Aquella vaga va acabar amb la campanya autonomista, que de fet ja estava morta per les diferències entre la FDN de Macià i el PRC de Layret, de reivindicacions més sobiranistes, amb La Lliga, els Carlins i els lerrouxistes, que eren autonomistes més moderats. De fet la FDN de Macià i el PRC de Companys van donar ple suport a la vaga dels anarcosindicalistes, això si, a l'igual que els lerrouxistes, aportant tots advocats als detinguts i fent a vegades de representants de la CNT en les negociacions, mentre els de la Lliga i els carlins jaumistes, es van posar totalment a favor del govern i la patronal participant activament en la repressió contra els anarcosindicalistes catalans.</span></span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><span style="font-size: 18.6667px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 18.6667px;">El mateix Francesc Macià, que era diputat, a finals de febrer de 1919, en plena vaga, en un discurs al parlament de Madrid, a part de defensar els drets nacionals de Catalunya i desmarcar-se ja totalment de la Campanya Autonomista, va defensar al moviment obrer català en aquells moments, com reflecteix l'article mostrat a continuació.</span></span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 18.6667px;"><br /></span></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY3zkpY8ESfyPjGtpMfN_AfINkg4F6VivFgCNkbAeCmLCXpwpivfWlV64YtCEy8Jp8erEKrCTIfbonJFWcbyJ6JPP-_zrT69B1WfvYBPpV1nB-Q-TjWMd3WZkrN48pnc05P2TAr0sUXUo/s1600/INTR+BLOG.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="494" data-original-width="241" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY3zkpY8ESfyPjGtpMfN_AfINkg4F6VivFgCNkbAeCmLCXpwpivfWlV64YtCEy8Jp8erEKrCTIfbonJFWcbyJ6JPP-_zrT69B1WfvYBPpV1nB-Q-TjWMd3WZkrN48pnc05P2TAr0sUXUo/s640/INTR+BLOG.jpg" width="312" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Francesc Macià dona suport als vaguistes de la<br />Canadenca i es desmarca de la campanya autonomista</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 18.6667px;"> </span></span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18.6667px;">Aquella vaga dels anarcosindicalistes catalans va posar en escac al mateix govern espanyol que es va veure obligat a decretar la jornada laboral de 8 hores a tot l’Estat, una de les reivindicacions dels anarcosindicalistes catalans, entre altres.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Però malgrat
aquella victòria de la CNT catalana a l’aconseguir les 8 hores de treball, milers
d’anarcosindicalistes havien estat detinguts durant la vaga i omplien les
presons, a part d`haver-hi noves llistes negres per part de la patronal catalana
contra significats sindicalistes que feia difícil trobar feina, pel que la dura
lluita dels anarcosindicalistes catalans no havia acabat encara ni molt menys.
A més, aquella gran victòria sindical de les 8 hores, va portar a una espècie
de venjança i intent de desmantellar el sindicalisme català per part de la patronal
catalana, que va organitzar grups de pistolers per eliminar a anarcosindicalistes
a la zona de Barcelona. Els anarcosindicalistes catalans van reaccionar creant
grups d’acció per respondre als pistolers de la patronal. Si bé des de 1917 ja
existien grups d’acció i tirotejos pels dos bàndols, a partir de la vaga de la
Canadenca els tirotejos i atemptats mutus entre anarcosindicalistes i pistoles
de la patronal va augmentar espectacularment. Tot va esdevenir amb pistolerisme
urbà a Barcelona i voltants sense precedents a Europa que va dur a 5 anys amb més de 400 morts i milers de ferits. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Cal ressaltar que
Ramon Aguiló i Gil, un dels fundadors juntament amb Macià, del partit
independentista recentment creat Federació Democràtica Nacionalista (FDN), també estava afiliat a la CNT i va ser el delegat del sindicat de tramvies
durant aquella vaga general, havent participat també en alguna negociació en represtanció de la CNT amb els
representants de la patronal. Ramon Aguiló seria un dels molts detinguts després
d'aquella vaga general iniciada en la Canadenca i passaria 6 mesos a la presó.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">En aquells anys,
entre finals de 1918 i finals de 1923, el concepte de lluita armada a Catalunya
va adquirir un caire molt superior al que s’havia arribat abans, tant a
Catalunya com a l’Estat Espanyol o a Europa. Centenars de catalans anaven amb
la pistola a la ma fent atemptats. La societat catalana era hereva d’una
tradició molt violenta, sobre tot en el recent segle XIX i el</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">s catalans de totes tendències
en general, tret dels representants del catalanisme burgès, havien usat poc el
pacte per aturar els conflictes i en aquells temps i ja des del segle anterior,
ho solien arreglar quasi tot a trets. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Un dels punts
àlgics d’aquella violència es va produir el el 8 març de 1921, quan tres
anarcosindicalistes catalans</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">desplaçats
a Madrid, Pere Mateu i Cusidó, Lluís Nicolau i Fort i Ramón Casanellas i Lluch, acompanyats per Llúcia
Fors i Felip, la dona de Lluís Nicolau, com a suport logístic, van matar a trets al
president del govern espanyol Eduardo Dato en venjança per les lleis de fugues
de la policia a Barcelona.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnZ7llYlST8V8nvgsO8e0bG4f4PINpHudxmnBbqbBUP_QZLeCmlQwAvgeOPSXBDC2VQ3fZlBSp-qqdoOqKrJUVXpXyhk6wDJWGX1caD_7LxKoca9zgg9dKU_JrpmrZGYMzv_3v3trGSeM/s1600/MATEU+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="294" data-original-width="575" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnZ7llYlST8V8nvgsO8e0bG4f4PINpHudxmnBbqbBUP_QZLeCmlQwAvgeOPSXBDC2VQ3fZlBSp-qqdoOqKrJUVXpXyhk6wDJWGX1caD_7LxKoca9zgg9dKU_JrpmrZGYMzv_3v3trGSeM/s1600/MATEU+2.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">TENIR ACCENT
CATALÀ ERA SER SOSPITÓS DE SER “TERRORISTA”</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Degut gran nombre de tirotejos i atemptats que es produïen a Barcelona i voltants i sobre tot
a partir d’aquell atemptat mortal contra el president del govern espanyol, el
més important fet per anarcosindicalistes catalans fora de Catalunya, va començar
a haver una espècie de sicosi arreu de l’estat sobre la gent que hi viatjava que
tenien accent català, sent només per aquest fet ja altament sospitosos de ser “terroristes”.
El fet que accelerà això va ser que quan van identificar als autors de l’atemptat
contra el president Dato, la mestressa i les seves filles de la pensió on
havien estat allotjats a Madrid, van declarar que tenien un accent català tant pronunciat
que quasi no els entenien. Inclús abans de ser identificats i del primer
detingut, que va ser Pere Mateu, ja la premsa madrilenya insinuava que als
autors havien de ser catalans, ja que a Catalunya era on hi havia el grau més alt de violència, el que causà una protesta del diari barceloní “La
Vanguardia” en el que es deia que sols pel fet de ser català no volia dir que es
fos un criminal, article mostrat a continuació.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUxcLBx0Ug8uV5-QDYmk2WmEQGXoczCOY0JurFMFKh6-Izv-0FimEd177wEFBKXSdW9JLhQUorSdVVqqlnmIi41kqnK3Nyy7QLJb-LA8qcskFC2sW1uHZxqaAuIuYBBANdY9g5s201N8M/s1600/CAT+CAT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="482" data-original-width="606" height="509" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUxcLBx0Ug8uV5-QDYmk2WmEQGXoczCOY0JurFMFKh6-Izv-0FimEd177wEFBKXSdW9JLhQUorSdVVqqlnmIi41kqnK3Nyy7QLJb-LA8qcskFC2sW1uHZxqaAuIuYBBANdY9g5s201N8M/s640/CAT+CAT.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Després de la
detenció de Pere Mateu a Madrid, mentre es buscava als altres autors ja
identificats, Ramon Casanellas i Lluch, Lluís Nicolau i Fort i Lúcia Fors i
Felip, tothom que viatjava en tren o altres medis de transport arreu de l’estat
que tenia accent català era sospitós, produint-se nombroses detencions preventives
sols per aquest fet. Inclús quan es buscava Llúcia Fors i Felip, una de les
participants en el complot contra Dato, com que en la pensió on estava
allotjada amb el seu marit Lluís Nicolau anava tenyida de ros, un gran nombre
de rosses catalanes van ser detingudes com a sospitoses quan viatjaven per l’estat
Espanyol. Tot allò encara va fer augmentar més la sicosi arreu de l’estat Espanyol
en contra dels tenien accent català com a possibles “terroristes”.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmyGsAWZvLWQ-fPb88Tp9uo6gIEWaZfkUEN__XxXICMbC25f8w6iJHg3zxDJkCVntNemGCeqJNeB5sjAxS2Q-B1vQ6utqV_8L6NwedNqJ9fKbrIl2S18I_T4qNBfk3jLKhZQU5OtuL7hc/s1600/HERALDO+MATEU.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="457" data-original-width="403" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmyGsAWZvLWQ-fPb88Tp9uo6gIEWaZfkUEN__XxXICMbC25f8w6iJHg3zxDJkCVntNemGCeqJNeB5sjAxS2Q-B1vQ6utqV_8L6NwedNqJ9fKbrIl2S18I_T4qNBfk3jLKhZQU5OtuL7hc/s1600/HERALDO+MATEU.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ1X8sbRgP5qzFm7-7EGruEi68L05Hl84o4PZ2d_82bsT50rUvYbuh95pMjdHWyfXKTNfy3oAotgRuQbzGmRvFiitLTNVrZRio8UI1RUUogV98LlRBAe_YnXjC4VV8lbCjE6Tolpt3Rak/s1600/LA+ACCION+NO+CASANELLAS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="432" data-original-width="415" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ1X8sbRgP5qzFm7-7EGruEi68L05Hl84o4PZ2d_82bsT50rUvYbuh95pMjdHWyfXKTNfy3oAotgRuQbzGmRvFiitLTNVrZRio8UI1RUUogV98LlRBAe_YnXjC4VV8lbCjE6Tolpt3Rak/s1600/LA+ACCION+NO+CASANELLAS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE6bwsW3_e_-LVUQyObF38n3DIwrQ-Ly29cPIosyQPN1GK1D97XcTiGmBlArHWoHpjkF_Ueo8WNF6IcmgbKrlzUcUyntEJps8cbVBMzEzAITCV6QIc1wO9ZkvLTV3hetIX2SEXjeh7j-I/s1600/OTRA+RUBIAjpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="227" data-original-width="469" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE6bwsW3_e_-LVUQyObF38n3DIwrQ-Ly29cPIosyQPN1GK1D97XcTiGmBlArHWoHpjkF_Ueo8WNF6IcmgbKrlzUcUyntEJps8cbVBMzEzAITCV6QIc1wO9ZkvLTV3hetIX2SEXjeh7j-I/s1600/OTRA+RUBIAjpg.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">La premsa
espanyola a vegades parlava del “terrorisme català”, referint-se als activistes
anarcosindicalistes catalans. En la premsa espanyola dels primers anys 20,
quasi a diari o setmanalment apareixien notícies d’atemptats i tirotejos a
Barcelona i voltants, allò va fer que durant aquella època s’identifiqués a una
bona part dels catalans com sospitosos de estar propers al “terrorisme”, inclús
en alguns països europeus s’expulsava automàticament a sindicalistes de l’Estat
Espanyol que anaven a alguna reunió si eren catalans. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ0jYpETXh0h0pqb5i-xfuYkjUjm2dLVGuCkfnkAutDEPSoiX1CVYuGLlVscJCE_SVvhCjE-SI5y0_hzrtxG5qoNoSg2LHG9ALnB0T-S_7sMvDe6ogVKVI-9a5wc2XhXUqZCpkleDfzjc/s1600/TERRORI+CAT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="388" data-original-width="417" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ0jYpETXh0h0pqb5i-xfuYkjUjm2dLVGuCkfnkAutDEPSoiX1CVYuGLlVscJCE_SVvhCjE-SI5y0_hzrtxG5qoNoSg2LHG9ALnB0T-S_7sMvDe6ogVKVI-9a5wc2XhXUqZCpkleDfzjc/s1600/TERRORI+CAT.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpC6p1mR-ftGcoB3mwJdPnvwr9MpNDDxq4lCPSPE-OqRROD2Z8KG2HjHmIIlKdV_UsT2kqgJt_VaAyPOcZwd-QD_4JUORv7OWTurV6oMCejc9P4U5Q1YfHQZjYhPz3JjCCf_IIOkLFH-g/s1600/PREMSA+ATEMP.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="498" data-original-width="671" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpC6p1mR-ftGcoB3mwJdPnvwr9MpNDDxq4lCPSPE-OqRROD2Z8KG2HjHmIIlKdV_UsT2kqgJt_VaAyPOcZwd-QD_4JUORv7OWTurV6oMCejc9P4U5Q1YfHQZjYhPz3JjCCf_IIOkLFH-g/s1600/PREMSA+ATEMP.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghVyTSLjzUR8GyKfSIGI3Yg-PuXJW1j0GexnqKamg7V8KEWyqlJS0fhUG3p43X_8yQ7poOQjF8HoebSsgHxmTUjif5qLphAB97M5lDfKiF56_0pr8ZqGUFeYIdtoq0mqKB9fNthF3xTUI/s1600/PORT+BL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="395" data-original-width="514" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghVyTSLjzUR8GyKfSIGI3Yg-PuXJW1j0GexnqKamg7V8KEWyqlJS0fhUG3p43X_8yQ7poOQjF8HoebSsgHxmTUjif5qLphAB97M5lDfKiF56_0pr8ZqGUFeYIdtoq0mqKB9fNthF3xTUI/s1600/PORT+BL.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">A Catalunya pràcticament
el 90% del proletariat català estava afiliat a la CNT a principis de 1920, uns
500.000, que tenia uns 700.000 afiliats en tot l’estat comptant Catalunya, per
tant a Catalunya, que era on va néixer el sindicat, era on tenia la força i de
fet era la guia per a tota la CNT de tot l’estat i de fet on hi tenia la seu
central i la secretaria general. A la CNT catalana, malgrat certa immigració
que ja hi havia, un 82% eren d’origen català, sent una gran part dels nou
vinguts originaris del País Valencià.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Per tant la
majoria de treballadors catalans estaven afiliats a la CNT, fossin anarquistes
o inclús de partits catalanistes o fossin marxistes, encara que l’anarquisme
moderat, representat per personatges com Salvador Seguí, Simó Piera, Angel
Pestaña o Joan Peiró, va anar agafant força en la direcció del sindicat. També
en els grups d’acció de la CNT catalana d’aquella època, si bé amb el normal
impuls del anarquistes més radicals, també s’hi podien trobar personatges que
seguint la seva biografia als anys 30, van militar després en partits d’esquerres
o marxistes sobiranistes o en el mateix independentisme d’esquerres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Un dels casos més
significatius va ser Manuel Talens i Giner, “El Valencianet”, nascut a Godella,
prop de la ciutat de València. Manuel Talens va ser un dels activistes armats
més actius dels grups d’acció anarcosindicalistes a Barcelona, fent nombrosos
atemptats i participant en nombrosos tirotejos des de 1918 fins a 1924, inclús
després del cop d’estat de Primo de Rivera. Manuel Talens a principis dels anys
30 va entrar a Estat Català, partit que s’integrà dins d’ERC, i en va ser un
dels capdavanters. Inclús quan Estat Català es va tornar a escindir d’ERC el 1936,
Manuel Talens s’hi va afegir com un dels capdavanters, participant en diversos
combats durant la guerra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El mateix Ramon
Casanellas i Lluch, un dels autors de l’atemptat contra el president Eduardo
Dato el 1921, als primers anys 30 liderava el recentment format Partit
Comunista de Catalunya (PCC), de caràcter pro-sovètic i afí a Moscou, partit
que reclamava la República Socialista Catalana. Aquell PCC seria el primer germen que duria a la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) anys després, el 1936. O un altre famós pistoler
anarcosindicalista, Jaume Jiménez i Serra, “El Jaumet de la Tenda”, que als
anys 30 s’integrà a ERC. També Simó Piera i Pagès, el líder de la CNT més
important dels anys 20 després de Salvador Seguí i principal impulsor i líder
de la vaga de la Canadenca, també va militar a ERC als anys 30. I així
nombrosos altres casos.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">El març de 1921,
quan tres anarcosindicalistes catalans van matar al president del govern
espanyol Eduardo Dato, cosa ja s’ha comentat abans, el secretari general de la
CNT a nivell estatal era Andreu Nin, tenint la secretaria general la seva seu a
Barcelona, mentre Ramon Archs era el secretari general de la secció catalana de
la CNT. Després de l’atemptat contra Dato, Andreu Nin va haver de fugir a la Unió
Soviètica, ja que era buscat com a cap del sindicat que havia matat al
president, arribant a ser en poc temps un membre important del Partit Comunista
de la Unió Soviètica (PCUS). Llavors Nin va ser substituït a Barcelona per Joaquim
Maurín en el càrrec de secretari general de la CNT en la clandestinitat. Tant
Nin des de Moscou com Joaquim Maurin des de Barcelona, van intentar convertir a
la CNT en un sindicat comunista afí a la Unió Soviètica entre 1921 i 1922, durant
la pitjor època del pistolerisme barceloní.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">En el congrés de
la CNT d’abril de 1922 però, Salvador Seguí va ser escollit secretari general
de la CNT a nivell estatal i es va desplaçar de la direcció a Maurín i al
sector comunista. Seguí era del sector anarquista moderat, partidari de estrènyer
llaços amb altres forces obreristes i de l’esquerra, mentre el sector
anarquista més radical, partidari de lluitar per la revolució anarquista
immediata, tampoc va aconseguir entrar en la direcció de la CNT. Salvador Seguí,
que aquell 1922 havia sortit de la presó després de quasi un any i mig, era
gran amic de Lluís Companys del PRC. Encara que la CNT, com sindicat anarcosindicalista,
no tenia cap parlamentari que els representés, Lluís Companys amb sintonia amb
Seguí, algunes vegades feia de representant de la veu de la CNT en el parlament
a Madrid en algunes reivindicacions. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUwePGgBgbikL7jkN-YFtGKcwRVo7srOrGr80ttfXNM7LLGwcth19dqtXjV00vBeD3QbKYtExvHCWrHzcbLN1t28fQvZcMvtNovfHGpPgtq4C-Ho7EVXgA_s4f-nL1jjl2SHHlYhGNlFw/s1600/SEGUI+I+COMPANYS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="491" data-original-width="333" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUwePGgBgbikL7jkN-YFtGKcwRVo7srOrGr80ttfXNM7LLGwcth19dqtXjV00vBeD3QbKYtExvHCWrHzcbLN1t28fQvZcMvtNovfHGpPgtq4C-Ho7EVXgA_s4f-nL1jjl2SHHlYhGNlFw/s1600/SEGUI+I+COMPANYS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Pel que fa a
Andreu Nin i Joaquím Maurín, els dos secretaris de la CNT el 1921, als anys 30
van liderar partits comunistes sobiranistes a Catalunya, Maurín el Bloc Obrer i
Camperol i Nin l’Esquerra Comunista, els dos partits això si, dissidents de
Moscou. Aquests dos partits el 1935 van fundar el Partit Obrer d’Unificació
Marxista (POUM), també dissident de Moscou. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe-9a-JDJEoY14qVKky4mP5jY6JQdIJrL6bkGfbVVXKZh1fawIgnSzyTGSrZCukIemzXhmfnNBCjPJtJxPHc_-x3m6nalnb2zB-WTTQ1e-Oj5obMkiYgqhortWdN6c7VToLHzwBDHxTEc/s1600/NIN+MAURIN.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="337" data-original-width="406" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe-9a-JDJEoY14qVKky4mP5jY6JQdIJrL6bkGfbVVXKZh1fawIgnSzyTGSrZCukIemzXhmfnNBCjPJtJxPHc_-x3m6nalnb2zB-WTTQ1e-Oj5obMkiYgqhortWdN6c7VToLHzwBDHxTEc/s1600/NIN+MAURIN.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Els primers caps
dels grups armats de la CNT catalana en aquella època foren Pere Boadas i Rivas,
Medir Martí i Augé, Pere Vandellós i Romero i Carles Anglès i Corbella, que ja
a finals de 1917 feien atemptats contra empresaris per venjar-se de la massacre
de la vaga d’aquell any i per les llistes negres que feien les empreses contra
sindicalistes. Ramon Archs i Serra va ser fins al juny de 1921, el principal cap
d’aquells grups armats fins que fou assassinat per la policia amb una llei de
fugues el 25 de juny de 1921 juntament amb Pere Vandellós. Però els grups
armats anarcosindicalistes que s’enfrontaven als pistolers de la patronal, la
policia i fent nombrosos atemptats a Catalunya, van seguir creixent amb nombrosos
activistes durant aquells primers anys 20. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Cal ressaltar que
en aquell món de pistolers masculins, on normalment les dones
anarcosindicalistes solien fer feines de suport logístic, hi havia dues noies
el 1920, Roser Segarra i Travé, de 19 anys, i Josepa Crespo i Ballester, de 17
anys, que destacaren entre les poques dones que si participaven directament en
els atemptats, encara que aquestes dues ja van ser detingudes l'any 1921. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYj87ji_KwpwnUFVbh8Bsd37nBirJq3EI477ktme2h4UrOBQzVMKv06ZYVa5N3QdEqaKhwwLQXP51oWLlms-DGlX5bO2EfCVfqWKLzjuQQaO9k6YrSD2UxVkJVwMh7dSmmYHzQ064XvrI/s1600/GRUPS+AC+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="306" data-original-width="637" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYj87ji_KwpwnUFVbh8Bsd37nBirJq3EI477ktme2h4UrOBQzVMKv06ZYVa5N3QdEqaKhwwLQXP51oWLlms-DGlX5bO2EfCVfqWKLzjuQQaO9k6YrSD2UxVkJVwMh7dSmmYHzQ064XvrI/s1600/GRUPS+AC+1.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSS-448a2t5Gl9FnDU2iR2rT6xy0JtmdBXsdpfrCrdbzL3r9owH74Miq-MyuJQJoEpP-V-uElKYeOI0UpW525RtM5G6MNFlRiRI0V4pA_XQjDTkyo-5C_hDOo8GG_oWI-Ik84rVTYmXBo/s1600/GRPS+AC+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="469" data-original-width="661" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSS-448a2t5Gl9FnDU2iR2rT6xy0JtmdBXsdpfrCrdbzL3r9owH74Miq-MyuJQJoEpP-V-uElKYeOI0UpW525RtM5G6MNFlRiRI0V4pA_XQjDTkyo-5C_hDOo8GG_oWI-Ik84rVTYmXBo/s1600/GRPS+AC+2.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf6H7ydjRwZiP0sW3epOYJaEmDMI-_nV1HfGI3Wqo9gzdU3f5kqnAJg92jUP5JOImmtMmIy_1TZZAkeFOU9HTUhlQdXzmozucjz1ySEQ4tVriVwbRpxdjT9_gqhF-nq4flUbKHXZELjPs/s1600/GRUPS+AC+3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="483" data-original-width="655" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf6H7ydjRwZiP0sW3epOYJaEmDMI-_nV1HfGI3Wqo9gzdU3f5kqnAJg92jUP5JOImmtMmIy_1TZZAkeFOU9HTUhlQdXzmozucjz1ySEQ4tVriVwbRpxdjT9_gqhF-nq4flUbKHXZELjPs/s1600/GRUPS+AC+3.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Pràcticament la
meitat de militants de la CNT catalans dels anys 20, tant sindicalistes purs
com membres dels grups armats, als anys 30 es van integrar a partits
sobiranistes d’esquerres o marxistes, mentre l’altra meitat, si va seguir dins
de l’anarquisme, tant radical com moderat, dins de la CNT. Cal tenir en compte que mentre el
1919-20 la CNT tenia uns 500.000 afiliats a Catalunya, als anys 30, durant la República, no va passar
mai dels 200.000 afiliats, encara que seguia sent una xifra molt nombrosa i seguia
sent el sindicat i la força més nombrosa i potent a Catalunya. Això a part de la guerra del 1936, en que a l'haver-hi filació obligatòria, a Catalunya la meitat de treballadors catalans es van repartir entre els sindicats CNT, amb uns 700.000 afiliats i la UGT, amb també uns 700.000 afiliats, aquest úlim integrat per tots els treballadors de totes tendències dins de l'esquerra en general i el marxisme que no eren anarquistes. Al primer any de guerra la CNT, que havia aconseguit més armes, va promoure una revolució anarquista a Catalunya en plena guerra contra el feixisme a tot l'estat Espanyol i va dominar la situació a Catalunya durant quasi un any. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">No obstant això, durant
aquells sagnants anys de pistolerisme entre 1917 i 1923, quasi tots aquells
afiliats a la CNT catalana, independentment del que van fer després als anys
30, es consideraven ells mateixos o anarquistes o propers a l’anarquisme, i la
seva lluita no tenia res a veure amb el catalanisme o sobiranisme. Malgrat tot, en aquella època la majoria
lluitaven, més que per una revolució anarquista, per les reivindicacions laborals
i per defensar-se dels pistolers de la patronal, aquesta espantada per la
immensa força que havia agafat el sindicat. Seria a principis dels anys 30 d’aquell
segle XX a l’arribar la II república, que la CNT a Catalunya, dirigida per
alguns representants de l’anarquisme més radical que hi militaven als anys 20 i
per noves incorporacions, va agafar un caràcter més purament anarquista i
partidari de la revolució total immediata.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">ELS PARTITS
CATALANISTES I SOBIRANISTES DAVANT DE LA VIOLÈNCIA SOCIAL A CATALUNYA</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Com abans ja s'ha comentat, aquell
pistolerisme i lluita armada continuada a Catalunya durant els primers anys 20,
que si bé era practicat per catalans en la seva immensa majoria, no era de caràcter ni nacionalista ni independentista sinó de caire
sindicalista i amb gran influència de l’anarquisme, va eclipsar la lluita
política a Catalunya i la de tots aquells grups catalanistes durant uns anys.
No obstant això, aquests van prendre partit.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Els
independentistes de la FDN de Macià, els partidaris a l’autodeterminació del
PRC de Layret i Companys, la Federació Catalana del PSOE i els republicans espanyolistes
del PRR del Lerroux, van prendre partit a favor dels anarcosindicalistes, però
no formant part dels grups d’acció, sinó amb advocats i des de la seva premsa. La
Federació Catalana del PSOE, encara que donava suport a l’autonomia, no s’havia
considerat fins llavors específicament catalanista i la direcció central del partit
fins llavors s’havia mostrat bastant espanyolista envers al sobiranisme català.
Però en poc temps, concretament el 1923, la Federació Catalana del PSOE sota l’impuls
de Rafael Campalans, es va escindir majoritàriament del PSOE per formar la Unió
Socialista de Catalunya (USC), per donar al socialisme català un caràcter més
catalanista i sobiranista. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">En quan als lerrouxistes del PRR, que malgrat
també haver fet un gir feia pocs anys i també havien donat suport a l’autonomia,
ja que segons deien allò no trencava la unitat d’Espanya, seguien amb el seu
discurs patriòtic espanyolista. Els lerrouxistes per essència, tenien que
seguir vestint el seu espanyolisme d’obrerisme i alguns anarcosindicalistes
acceptaven de bon grat als seus advocats, però pel seu conegut passat ultra
espanyolista i de suport a l’exèrcit espanyol, mai van aconseguir cap influència
política en ells, tenint el propi líder de la CNT, Salvador Seguí, un històric
odi i animadversió als lerrouxistes, sobre tot des dels fets de 1907 abans
esmentats.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">En canvi, els
catalanistes conservadors de la Lliga Regionalista i els carlins jaumistes, van
prendre partit a favor dels pistolers de la patronal i de la repressió contra
els anarcosindicalistes, fent front comú amb els espanyolistes dels partits
dinàstics monàrquics (Parit Conservador i Partit Liberal) i els carlins
mellistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Com es veu, els
partits d’esquerres, tant catalanistes com els lerrouxistes espanyolistes,
encara que és altament dubtós que els lerrouxistes fossin d’esquerres, ja que
pràcticament era un populisme espanyolista sense ideologia, donaven suport als
anarcosindicalistes contra la seva repressió, mentre els partits de dretes,
tant catalanistes com espanyolistes, donaven suport a la patronal en contra
dels anarcosindicalistes.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">La Lliga Regionalista
de Catalunya, liderada per Francesc Cambó, malgrat haver venut ser el
representant del catalanisme durant anys anteriors, es va plegar a favor del govern
espanyol i la seva policia i militars, per defensar els interessos dels
empresaris catalans en contra dels anarcosindicalistes, inclús participant en
el suport i finançament d’alguns pistolers de la patronal en contra dels
anarcosindicalistes catalans. La Lliga també va participar en diversos governs
del Partit Conservador dinàstic amb alguns ministres. El catalanisme de la
Lliga van quedar desmantellat mediàticament durant aquells anys.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">En quant als carlins,
els dos sectors, el jaumista, més catalanista, i el mellista, més espanyolista,
van iniciar un procés d’unió a rel de la seva lluita comuna en contra dels anarcosindicalistes
catalans. Tant carlins jaumistes com mellistes van fundar l’octubre de 1919 els
Sindicats Lliures, per fer competència a la CNT catalana i per organitzar-hi dins
bandes de pistolers finançats pels patrons per atacar als anarcosindicalistes
especialment a la zona de Barcelona. Una gran part dels afins a la Lliga
Regionalista també es van unir als Sindicats Lliures o als Sometents armats que
organitzava la patronal. El carlí mellista català Ramon Sales i Amenòs, aquell que
liderava els grups armats ultraespanyolistes de “La Liga Patriótica Española” en
contra dels catalanistes i independentistes el desembre de 1918 i el gener de
1919, també liderava ara els grups armats dins dels Sindicats Lliures per
atacar als anarcosindicalistes catalans. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8sEdaWZh_Jk4C4fRBN1duld76zbZocU5Xp6MYZoKWBohC-PyOLvm8hV5qHRSDLpVauYt5aB6Ls_MG0FHL9CNg0vf5PhebrjoPa7ktJEp_-IE_nkLi4ILK0y0KeJOeIvYQZBXQ416P0cw/s1600/SALES+BL..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="363" data-original-width="555" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8sEdaWZh_Jk4C4fRBN1duld76zbZocU5Xp6MYZoKWBohC-PyOLvm8hV5qHRSDLpVauYt5aB6Ls_MG0FHL9CNg0vf5PhebrjoPa7ktJEp_-IE_nkLi4ILK0y0KeJOeIvYQZBXQ416P0cw/s1600/SALES+BL..jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">ESCISSIÓ A LA
LLIGA REGIONALISTA I CREACIÓ D’ACCIÓ CATALANA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Durant els primers
mesos de 1922, alguns membres de les joventuts de la Lliga Regionalista de Catalunya
liderats per Lluís Nicolau d'Olwer, Jaume Bofill i Mates, Ventura Gassol i
Rovira, Manuel Massó i Llorens, i Ramon Abadal i Vinyals, entre altres, decebuts
de que el partit tingués cada cop una imatge més anti-obrera col·laborant amb
la repressió contra els sindicalistes catalans, fent per aquest motiu pactes de
col·laboració amb els militars espanyols i els ultraespanyolistes dinàstics del
Partit Conservador de Maura, inclús aportant ministres de la Lliga als seus governs,
fets que contradient que la Lliga fos un partit realment catalanista i popular,
van iniciar un corrent interior dins de la Lliga que portà a la seva escissió
del partit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A principis de juny
de 1922, Unió Catalanista (UC), que ja no actuava com a partit sinó com a entitat
dedicada a la sembra de la consciència nacionalista, coneixent que els
dissidents de La Lliga anaven a formar un nou partit, van convocar una
Conferència Nacional Catalana (CNC) a la seu del CADCI, amb el que es pretenia
una unió de totes les forces nacionalistes catalanes en un sol partit, sobre
tot entre els dissidents de la Lliga Regionalista i la Federació Democràtica
Nacionalista (FDN) de Macià, a part de amb altres elements nacionalistes i
independentistes catalans procedents d’altres grupets.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Alguns significats
republicans catalanistes com Antoni Rovira i Virgili, aquell que fou un dels
líders del Centre Nacionalista Republicà (CNR) entre el 1906-1909, es van unir
al projecte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Francesc Macià des
del primer moment va desconfiar d’aquella CNC, ja que pensava que podria
desviar el seu projecte independentista i que quedés com una substitució de
l’antic catalanisme regionalista de la Lliga, però sense el seu anti obrerisme
i els seus pactes polítics amb els dinàstics espanyols. No obstant això,
Francesc Macià va intervenir en la Conferència Nacional Catalana (CNC) i va proposar
que aquesta fos un front catalanista anti Lliga, que crees un braç armat que
fos l’origen d’un exèrcit d’alliberament català com a Irlanda i que lluités per
la formació d’un Estat Català. La proposta de Macià va ser derrotada en la CNC
per 226 vots contra 76. Macià i la seva FDN es van deslligar del projecte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Immediatament d’aquells
dissidents de la Lliga i dels que s’hi van afegir en aquella CNC va sorgir el
partit Acció Catalana (AC), oficialment el 4 de juny de 1922, amb Jaume Bofill
i Mates de president, Lluís Nicolau d’Olwer vicepresident i Antoni Rovira i
Virgili i Ramon Abadal com alguns dels vocals. AC en principi sols programava,
a partir de substituir al catalanisme que havia perdut la Lliga Regionalista de
Catalunya liderada per Francesc Cambó, apropar-se progressivament a una acció
conjunta amb els grups separatistes, sobre tot amb la FDN i els grups més
radicals que encara eren dins del grup d’Unió Catalanista (UC). El nou incorporat
al projecte Antoni Rovira i Virgili, va quedar de moment dins d’Acció Catalana,
malgrat que sempre havia set un home d’esquerres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">FUNDACIÓ D’ESTAT
CATALÀ<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Un més després, el
8 de juliol de 1922, Francesc Macià convoca una conferència a la seu del CADCI
amb membres de la FDN, Unió Catalanista i altres militants separatistes per
fundar un nou partit, Estat Català (EC), en el que invitava a tots els
catalanistes i independentistes tret dels dirigents de la Lliga Regionalista.
Alguns dels principals fundadors d’Estat Català van ser, a part de seu líder
Francesc Macià, Manuel Pagès i Mercader, Daniel Cardona i Civit, Lluís Marsans,
Josep Carner i Ribalta i Sola i Domènec Solé, entre altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Segons va explicar
anys després Daniel Cardona, el nom d’Estat Català va ser proposat per Manuel
Pagès i Mercader. Les publicacions “La Tralla”, que es tornava a publicar amb
aquest nom, dirigida per Vicenç Ballester, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i “l’Intransigent”, properes a la FDN i a UC,
es van fer ressò del nou partit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Poc després va aparèixer
la publicació quinzenal “Estat Català”, dirigit pel mateix Macià, amb un cos de
redacció format per Domènec Soler, Lluís Marsans i Daniel Cardona, amb Manuel
Pagès d’administrador. Malgrat tot ,“La Tralla”, que era l’òrgan d’Unió
Catalanista (UC), revista que havia ressorgit un altre cop aquell 1922, que seguia
fent en part també la mateixa funció, on Daniel Cardona també hi escrivia
sovint sota el nom de “Vibrant”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Estat Català
deixava clar que no volia autonomisme sinó independència, davant la indefinició
d’Acció Catalana (AC) en aquest sentit i així pretenia atraure’s als elements
que havien evolucionat cap a l’independentisme i que eren dins d’AC. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">CREACIÓ DELS
ESCAMOTS D’ESTAT CATALÀ EL 1922<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A partir de setembre
de 1922, Daniel Cardona i Manuel Pagès havien organitzat sota el vistiplau de
Macià els grups d’acció independentista que anomenaren “Escamots”. Alguns
d’integrants d’aquells Escamots eren Daniel Cardona, Manuel Pagès, Jaume
Compte, Marcel·lí Perelló, Jaume Balius i Mir, Rafael Dalmau i Farreres, Daniel
López i Bribian i Salvador Salat i Ferrando entre altres. Progressivament
s’anaven captant nombrosos nous joves pels “Escamots”. Malgrat que la finalitat
final dels Escamots era preparar a independentistes per accions armades o de
guerra, en principi es dedicaven a la preparació física, excursions per conèixer
millor la geografia del país i en alguna molt comptada ocasió alguna pràctica de tir amb pistola. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">CREACIÓ DE LA SEM<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Paral·lelament a
finals d’aquell 1922, des d’Acció Catalana es va crear també una secció clandestina
per fer instrucció militar a joves i militants nacionalistes catalans en general,
amb la idea de crear en un futur un possible exèrcit català si feia falta, que
van anomenar Societat d’Estudis Militars (SEM), fundada principalment per
iniciativa de Lluís Nicolau d’Olwer, vicepresident d’Acció Catalana.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSBcT7K5VxuNiDXW-Z8UQ9r_XdZB4Y9vjz8lNtgXwAQ7zH2YcPEHp27dD8wNQts3aMoyc1DpSTKEys1sB_Aq8ER1-ri5sRWSLI2a5fchRDPE7fv21Btlu1NesUuZroR_9GNffrK6o8IlU/s1600/OLWER+SEM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="365" data-original-width="219" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSBcT7K5VxuNiDXW-Z8UQ9r_XdZB4Y9vjz8lNtgXwAQ7zH2YcPEHp27dD8wNQts3aMoyc1DpSTKEys1sB_Aq8ER1-ri5sRWSLI2a5fchRDPE7fv21Btlu1NesUuZroR_9GNffrK6o8IlU/s1600/OLWER+SEM.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Magí Sandiumenge,
un jove que havia ingressat a Acció Catalana (AC) el 1922, poc després de
fundar-se, era un dels encarregats de captar joves nacionalistes per AC, exposant-los
l’atractiu d’aquest nou subgrup de formació militar, la SEM que era a punt de
crear-se, ja que fins llavors sols Estat Català, amb les declaracions que feia
de Macià de la possibilitat d’una revolta armada independentista i els seus
clandestins “Escamots”, donaven la imatge als joves nacionalistes d’un partit
que realment volia lluitar en tots els terrenys inclús en l’armat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El jove Miquel
Ferrer i Sanxís, que inicialment preferia a Estat Català i admirava a Macià,
segons va escriure ell mateix després, va ser un dels que van ser convençuts i
captats per Magí Sandiumenge per entrar en les joventuts d’Acció Catalana, amb
la idea i atractiu de que s’estava formant un grup de formació militar. Un bon
nombre de joves d’Acció Catalana i altres joves nacionalistes encara sense partit
i que no havien passat per La Lliga, es van afegir al projecte de formació militar
d’Acció Catalana, entre els que va destacar Abelard Tona i Nadalmai. Tant
Abelard Tona com Miquel Ferrer esdevindrien alguns dels principals activistes
de la SEM.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Segons les memòries
d’Abelard Tona, l’acte fundacional oficial de la SEM en va fer el novembre de 1922
en un pis de la plaça Universitat nº3 de Barcelona, on Josep Sandiumenge, germà
gran de Magí, tenia un despatx-taller amb el seu soci l’arquitecte Joan
Mirambell. Aquell acte fundacional de la SEM era presidit per Lluís Nicolau
d’Olwer. També hi destacava la presència en l’acte, entre altres, de Magí
Sandiumenge, Josep Sandiumenge, Abelard Tona i Nadalmai, Miquel Ferrer i
Sanxís, Miquel Arcàngel Baltà i Botta, Antoni Armangué, Ferran Cuito, els dos
cosins Josep Maria Pi i Sunyer i Carles Pi i Sunyer, el professor Rahola, Angel
Morera i Ventalló i Marià Foyé i Ràfols, aquest últim un aviador que durant la
futura guerra del 1936 seria un destacat pilot de guerra, fins a unes trenta
persones en total.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">En aquella reunió
de novembre de 1922 quedà constituïda la Societat d’Estudis Militars (SEM), amb
Nicolau d’Olwer com a president i Ferran Cuito com a secretari. En a la reunió
es va proposar que la SEM s’havia de dedicar a l’estudi de totes les armes inclús
les de la marina. Magí Sandiumenge va proposar que primer s’havia de formar a
joves com a forces d’infanteria. L’aviador civil Marià Foyé i Ràfols, va
proposar crear en el futur una força aèria catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Com a director de
l’Escola Militar Catalana de la SEM fou nomenat Miquel Arcàngel Baltà i Botta,
que era cunyat de Josep Maria Batista i Roca i era president del Laboratori
Químic Municipal i propietari d’una farmàcia a la Rambla Catalunya. Abelard
Tona, Miquel Ferrer, entre altres dels primers membres rellevants de la SEM,
van fer juntament amb Baltà una llista de persones que podien encarregar-se de
l’ensenyament de diverses matèries per als oficials del futur Exèrcit Català.
Va ser nomenats els historiadors experts en temes militars, Frederic Camps i Llopis,
Josep Flor, Ferran Soldevila i Joan Carreras i Palet, que havia fet el servei
militar. Tots van acceptar i donaven classes a cases particulars o en una sala
de l’Ateneu Barcelonès. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Miquel Ferrer diu
que paral·lelament a les classes teòriques els caps de setmana anaven de
càmping per fer pràctiques, quasi sempre sota les ordres de Miquel A. Baltà, on
entre altres coses feien pràctiques de tir amb pistola. En ocasions hi acudia
Nicolau d’Olwer i Pau Vila a supervisar les pràctiques. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Un altre centre de
la SEM era la Llibreria Italiana, propietat de Magí Sandiumenge i regentada en
aquells moments per Miquel Ferrer, que aviat es va convertir en el lloc de
concentració de la joventut nacionalista i de reclutament de l’oficialitat del
futur exèrcit català i l’oficina de relacions dels sectors separatistes. Allí
es feien reunions per canviar impressions i hi acudien activistes de totes
comarques. Es proposava coordinar iniciatives al marge dels interessos
partidistes i personals. Miquel Ferrer diu que no es pretenia atraure a aquells
joves cap a Acció Catalana en les reunions a la llibreria, sinó atraure’ls cap
al exèrcit català. Entre els alumnes de les classes de la SEM, també hi havia
membres dels Escamots d’Estat Català d’arreu de Catalunya, alguns dels quals hi
anaven pel seu compte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">SOLIDARITAT DEL
SOBIRANISME CATALÀ D’ESQUERRES AMB L’ANARCOSINDICALISME EN PLE PISTOLERISME BARCELONÍ<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Durant el 1923 el
pistolerisme entre anarcosindicalistes i pistolers de la patronal seguia a
l’ordre del dia a Barcelona i voltants i era el protagonista real de la
situació a Catalunya, que eclipsava pràcticament tots els esdeveniments
polítics, com la formació de nous partits nacionalistes i independentistes que
s’estan relatant en aquest escrit, any en el que va ser assassinat el gran
líder de la CNT Salvador Seguí, el 10 de març de 1923. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El substitut de
Seguí en la secretaria general de la CNT, Joan Peiró, l’abril de 1923 va pactar
amb els partits de l’esquerra sobiranista catalana la formació d’un Comitè
Civil, per fer força conjunta en contra de la repressió contra els sindicalistes
catalans i per denunciar el pistolerisme patronal, el qual tenia com a còmplices
la policia, l’exèrcit, significats polítics dinàstics i també polítics catalans
de la Lliga Regionalista i els carlins. Aquells partits que formaren juntament
amb la direcció oficial de la CNT catalana el Comitè Civil eren, Estat Català,
liderat per Francesc Macià, el Partit Republicà Català (PRC), liderat per Lluís
Companys des de l’assassinat de Francesc Layret el 1920, precisament mort per
pistolers de la patronal, i membres de la Federació Catalana del PSOE liderats
per Rafael Campalans, els quals dit de pas, estaven ja preparant una escissió
catalana dins del PSOE per fundar poc després la Unió Socialista de Catalunya
(USC), que ja no seria sucursal del PSOE i amb sensibilitat més sobiranista. Joan
Peiró i el sector de la CNT catalana afí seu, consideraven que la unió de les
forces esquerranes i obreristes a Catalunya els donaria més força per lluitar
contra la repressió dels treballadors. Tots aquests grups van protagonitzar conjuntament
diversos manifestos i protestes públiques en contra del pistolerisme patronal. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5K-tP7kZrdldiuJKdi5-VJt8ckK7uXLyRgAd84zwrVzXXDv4fWptqNeBQiIeUAUvTuVB-KYuGMBRsVXUGwnxZnrkZVElTksmIcSPdpEOp_X4oyqwNYSQEEESrj6Xm94PxOSFi-iAdGlk/s1600/PEIR%25C3%2593.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="380" data-original-width="417" height="363" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5K-tP7kZrdldiuJKdi5-VJt8ckK7uXLyRgAd84zwrVzXXDv4fWptqNeBQiIeUAUvTuVB-KYuGMBRsVXUGwnxZnrkZVElTksmIcSPdpEOp_X4oyqwNYSQEEESrj6Xm94PxOSFi-iAdGlk/s400/PEIR%25C3%2593.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Però el 7 de maig
de 1923 es van produir els incidents més greus en les protestes d’aquell Comitè
Civil. Aquell dia una manifestació convocada tant per la CNT com pels diversos
grups polítics que formaven aquell Comitè Civil acabà amb greus enfrontaments.
La policia va carregar amb sabres i va disparar diversos trets en contra dels
manifestants que els feien front de manera contundent. Diversos manifestants van
resultar ferits de bala i de sabre. Alguns manifestants també van respondre a
trets i van ferir de bala al menys a un policia, com indicava la premsa de l'època.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidaP6m_-bQ5T6fKz-_P9cHTN_d7mCBGike21gtRWfDrt0EJalivyHeWyfWNBcu_-BPQZ3xwF3hsZsa0F3r3vVx1jh8MB4Df4pY3m6s43P72L1Kk4REJgVlT0bjxtVJ-mikj0VzOVP3yGM/s1600/COC+1A.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="148" data-original-width="410" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidaP6m_-bQ5T6fKz-_P9cHTN_d7mCBGike21gtRWfDrt0EJalivyHeWyfWNBcu_-BPQZ3xwF3hsZsa0F3r3vVx1jh8MB4Df4pY3m6s43P72L1Kk4REJgVlT0bjxtVJ-mikj0VzOVP3yGM/s1600/COC+1A.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiszbS8XozCNyhc0dWISwX6eEtvXIfn-A2MBWdEnT-HBI47Ka5dJ4TC4oLocDEhca6GQ5109Lbmdnxd45VYhzxoT6KOyjC1gjs4AAzySJzQCnj_paRiqBE6LlGlJEAhJgYaENjFDWVb8no/s1600/COC+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="467" data-original-width="437" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiszbS8XozCNyhc0dWISwX6eEtvXIfn-A2MBWdEnT-HBI47Ka5dJ4TC4oLocDEhca6GQ5109Lbmdnxd45VYhzxoT6KOyjC1gjs4AAzySJzQCnj_paRiqBE6LlGlJEAhJgYaENjFDWVb8no/s1600/COC+2.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJHN0HPYzrugCk4Y1DYJJELIj7QWtOOBYuJ6MUBKFrvbNePCJz7CSnleMymvvvl8yqAWpCc6SPKN5gKXnCxDBdFqHerxT5_kdtY3jwLXeWnTUBw42RAPu9FhjI4JHpBj7lAkffyY5wEwI/s1600/COC3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="504" data-original-width="396" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJHN0HPYzrugCk4Y1DYJJELIj7QWtOOBYuJ6MUBKFrvbNePCJz7CSnleMymvvvl8yqAWpCc6SPKN5gKXnCxDBdFqHerxT5_kdtY3jwLXeWnTUBw42RAPu9FhjI4JHpBj7lAkffyY5wEwI/s1600/COC3.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Es dona la circumstància
que al matí d’aquell mateix dia 7 de maig, abans dels incidents, un grup d’acció
de la CNT catalana havia matat a trets a l’inspector de policia Juan Escartín, cosa
que per altra banda formava part de la quotidianitat d’aquells anys a Barcelona, plens de tirotejos i atemptats de venjança política i social. En poques setmanes a Barcelona la línia va tornar a ser aquesta, augmentant els atemptats mutus i vengances a trets, pel que els comunicats i manifestacions d'aquell Comitè Civil va anar quedant en segon pla davant aquests fets i s'acabà dissolvent. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Els sector anarquista
més radical de la CNT a Catalunya, que havien fundat a finals de 1922 el grup "Los Solidarios" liderat entre altres per Joan Garcia i
Oliver, Eusebi Brau i Mestres, Alfons Miquel i Martorell, Buenaventura Durruti i
Francisco Ascaso, aquests dos últims que feia pocs mesos que havien arribat a
Barcelona aquell 1923, si bé acceptaven de bon grat que els sobiranistes d’esquerres
els donessin suport en contra dels pistolers de la patronal, no estaven d’acord
en la formació d’aquell Comitè Civil, ja que consideraven que el sector afí a
Joan Peiró, amb aquella unió amb aquell organisme, pretenia polititzar a la CNT
catalana i apostaven per la revolució anarquista immediata.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPV8hV60TmSKXMVGXwhij14t08uMqHMjBa2jSplvl7bdS6wBS8GvGhqRt2wM2jUOa5mQskSP56S3lSKCib_TBsFeCr5wEGyFatSHSKMqR21fP7szBRFSF0l0Rp88qTZYr5X8k5HURfBCs/s1600/OLIVER+DURRUTI.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="333" data-original-width="381" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPV8hV60TmSKXMVGXwhij14t08uMqHMjBa2jSplvl7bdS6wBS8GvGhqRt2wM2jUOa5mQskSP56S3lSKCib_TBsFeCr5wEGyFatSHSKMqR21fP7szBRFSF0l0Rp88qTZYr5X8k5HURfBCs/s1600/OLIVER+DURRUTI.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 18.6667px;">COL·LABORACIÓ ENTRE ESTAT CATALÀ I ACCIÓ CATALANA EN LES ELECCIONS EN CONTRA DE LA LLIGA REGIONALISTA</span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda,
Estat Català i Acció Catalana (AC) van intentar una col·laboració política en
les eleccions generals d’abril de 1923, en que Estat Català va donar suport a
la candidatura d’Antoni Rovira i Virgili per AC, ja que Macià, malgrat les
seves diferències amb AC, la considerava l’única candidatura realment nacionalista
que es presentava i a més Rovira i Virgili sempre havia set un personatge
d’esquerres. A partir d’allò va haver-hi una proposta d’AC de fusionar-se amb
Estat Català, però Macià, a part de col·laborar amb AC, es va mantenir ferm en
no voler la unió en un sol partit, ja que considerava que Estat Català era
l’autèntic partit independentista d’esquerres, davant el que ell creia
l’ambigüitat d’AC en aquest sentit.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Cal ressaltar que
en aquelles primeres eleccions en que es va presentar AC el 29 l’abril de 1923
i que va rebre el suport d’Estat Català, el candidat d’AC, Rovira i Virgili, no
va aconseguir l’acta de diputat per una tupinada feta entre la Lliga i el PRR
de Lerroux, que després d’un compte de vots on sortia diputat, es van conxorxar
per fer un altre recompte de vots fraudulent al districte VII de Barcelona on
es presentava Rovira, perdent així la possibilitat de ser diputat. Tothom sabia
el que havia passat, però evidentment les autoritats no tenien cap interès en
arreglar-ho. El 2 de maig es va fer una manifestació per protestar per la
tupinada que va ser dissolta violentament per la policia, resultant Nicolau
d’Owler ferit de dos cops de sabre a la cara. En aquells moments tant la Lliga
com els lerrouxistes ja començarien a tenir interessos comuns, sobre tot
l’antiseparatisme, cosa que aniria en augment i duraria ja fins a la guerra de
1936. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Però en les
eleccions provincials de juny de 1923, Acció Catalana, també amb el suport
moral i mediàtic d’Estat Català, va superar a La Lliga i va aconseguir 5 representants
a la Mancomunitat de Catalunya. Després d’aquell èxit electoral d’AC sobre la
Lliga, Cambó va deixar la seva acta de diputat per voluntat pròpia i va marxar
a l’estranger tot i dient que es retirava de la política. Llavors Josep Puig i
Cadafalch, que era el president de la Mancomunitat, va quedar com el líder de
la Lliga Regionalista a Catalunya.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">El 8 de juliol de
1923 els principals líders de la Federació Catalana del PSOE, encapçalats per
Rafael Campalans i Puig, Manuel Serra i Moret i Gabriel Alomar, entre altres,
s’escindeixen definitivament del PSOE i funden el partit Unió Socialista de
Catalunya (USC), que pretenia en principi culminar, com deien ells, el somni de
Domènec Martí i Julià, l’antic líder d’Unió Catalanista mort el 1917, de crear
un partit socialista sobiranista català. Al projecte s’hi afegiren altres
personatges, destacant el doctor Jaume Aiguader i Miró. La USC pretenia acabar
amb el sucursalisme del socialisme català amb el PSOE i donar-li un caire més
sobiranista a favor dels drets nacionals de Catalunya, cosa que en el PSOE, un
partit fortament centralista, estava bastant mal vist. No obstant això, malgrat
voler emular al doctor Martí i Julià, en principi el sobiranisme de la USC era
més ambigu que el nacionalisme pràcticament independentista d’aquella Unió
Catalanista (UC), grup que per cert, encara continuava existint el 1923.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilqciM47NakJwL0-X6Wq8EI1W8g1C4OoRPxiHHvTg_5RJyatEPpmsPuESitxZ456p6DXkq2nLR3ao78A4ObjjrwRhXEDh98I6MZSeoADp_wTJHMRf-7fG1ACSjSL-iYg1mECKjlQIBlHw/s1600/CAMPALANS+BL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="322" data-original-width="432" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilqciM47NakJwL0-X6Wq8EI1W8g1C4OoRPxiHHvTg_5RJyatEPpmsPuESitxZ456p6DXkq2nLR3ao78A4ObjjrwRhXEDh98I6MZSeoADp_wTJHMRf-7fG1ACSjSL-iYg1mECKjlQIBlHw/s1600/CAMPALANS+BL.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Estat Català va
realitzar diversos mítings sobre tot a partir d’agost de 1923 arreu de
Catalunya, en els que Daniel Cardona i Manuel Pagès, entre altes, hi solien
estar sempre presents. A Estat Català, en aquells mesos de 1923, s’hi van
adherir uns 40 grups i la publicació Estat Català tenia una tirada de 5.000
exemplars, malgrat la presència de “La Tralla”, que era pràcticament de la
mateixa línia.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">LA LLUITA ARMADA
EN PLE APOGEU A CATALUNYA, PERÒ NO DE CARÀCTER INDEPENDENTISTA</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Cal recordar que,
mentre aquells grups nacionalistes clandestins catalans, Escamots d’Estat
Català i els de la Societat d’Estudis Militars (SEM) d’Acció Catalana, feien de
manera paral·lela, per separat i sense conèixer es els uns als altres, instrucció
militar o de guerrilla i pràctiques de tir, encara no havien fet cap acció
real, mentre a Catalunya la vegada centenars o milers de catalans estaven armats a Barcelona
i voltants i hi havia trets i morts quasi tots els dies o setmanes pels carrers
des de feia més de 5 anys, en l’enfrontament entre els anarcosindicalistes
catalans i els pistolers de la patronal. La lluita armada estava
en el seu zenit en aquella època a Catalunya, a uns nivells superiors a qualsevol
zona de l’Estat Espanyol i d’Europa. Però tota aquella lluita armada no estava
relacionada amb l’independentisme ni el catalanisme, sinó amb la lluita dels
anarcosindicalistes catalans contra la brutal repressió de l’estat i la
patronal. Els independentistes i nacionalistes catalans estaven encara en una
fase molt embrionària de projecte de lluita armada.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">DISTURBIS SEPARATISTES
A BARCELONA I COP D’ESTAT DE PRIMO DE RIVERA</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">L’estiu de 1923 Acció
Catalana des del seu òrgan “La Publicitat” i a proposta de Nicolau d’Olwer i
Rovira i Virgili, es va proposar organitzar la formació d’una Triple Aliança
entre nacionalistes catalans, bascos i gallecs, projecte al que es va unir
Estat Català i Unió Catalanista. Els que signaren el pacte per part de la
representació catalana foren Francesc Macia, d’Estat Català, i Nicolau d’Olwer,
Ventura Gasol i Antoni Rovira i Virgili d’Acció Catalana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">L’11 de setembre
de 1923 es van reunir a Barcelona representants d’aquella Triple Aliança
nacionalista, on va fer diversos actes com el la tradicional ofrena a l’estàtua
de Rafael Casanova, que acabà amb greus disturbis amb la policia. Després d’anys
de sagnant pistolerisme a Barcelona per la qüestió sindicalista, aquells eren
els primers aldarulls greus de caràcter catalanista o independentista a
Barcelona des d’aquells de finals de 1918 i principis de 1919 abans esmentats. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDBQ8Xg_DHPxoCydQ6cjgmmYl80xIJJEmuxtaVCPtwhFVS1pzCAqziXrYMzppaa3QWnbd-yEjnOPEda2Xzbki_aXEAyQ0I9qKGwNZj2z9HOyRb-_Mk6S4SawrfV1ybUN9Gf3VAkq5UJ1g/s1600/MACI%25C3%2580+DIADA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="391" data-original-width="461" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDBQ8Xg_DHPxoCydQ6cjgmmYl80xIJJEmuxtaVCPtwhFVS1pzCAqziXrYMzppaa3QWnbd-yEjnOPEda2Xzbki_aXEAyQ0I9qKGwNZj2z9HOyRb-_Mk6S4SawrfV1ybUN9Gf3VAkq5UJ1g/s1600/MACI%25C3%2580+DIADA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">El 10 de setembre
de 1923, un dia abans de la diada nacional de Catalunya, es van reunir a Barcelona
representants d’aquella Triple Aliança nacionalista fent ja alguns mítings, en
que alguna gent del públic demanava armes mentre parlava Macià. L’endemà 11 de
setembre, dia de la diada, es van produir forts enfrontaments entre
independentistes i la policia iniciats en l’ofrena floral a l’estàtua de Rafael
Casanova, quan la policia va carregar a cops de sabre contra els concentrats
per cantar “Els Segadors” i cridar “Visca Catalunya Lliure”, provocant alguns
ferits i realitzant algunes detencions. Alguns dels manifestants van intentar
alliberar als detinguts a cops i a pedrades, moment en que la policia va
efectuar diversos trets de bala i més càrregues amb el sabre. Els disturbis i les
càrregues es van reproduir durant tot el dia fins al vespre. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhElLmuobywFOtSJlWz2t3S5nEeRued1jG26B8hjx3wX2v_cw7FPyPnNQwotDiTFdRXgHPtAcFDWWzxtHOsKuoKzZmdpS-HSyZrlv8ElnTCHtKyotNPqD1RkOlz1SuYmBu3gEewC4tDY_4/s1600/LVOZ+BL+1A.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="515" data-original-width="463" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhElLmuobywFOtSJlWz2t3S5nEeRued1jG26B8hjx3wX2v_cw7FPyPnNQwotDiTFdRXgHPtAcFDWWzxtHOsKuoKzZmdpS-HSyZrlv8ElnTCHtKyotNPqD1RkOlz1SuYmBu3gEewC4tDY_4/s1600/LVOZ+BL+1A.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqA0HX3yg6h2kjNiaSYWU5E-lB92oZRdpCav1GX-FDCuzXpajJFHynMHdw6Q0WsO6W_EM56jKI2l5sNtyg3y5ArVokUEC5kaMv4g34bLNUEjFWO1CddmEkxdP5xgQQ918C6zvFuOgRBEo/s1600/LVOZ+BL+3A.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="153" data-original-width="453" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqA0HX3yg6h2kjNiaSYWU5E-lB92oZRdpCav1GX-FDCuzXpajJFHynMHdw6Q0WsO6W_EM56jKI2l5sNtyg3y5ArVokUEC5kaMv4g34bLNUEjFWO1CddmEkxdP5xgQQ918C6zvFuOgRBEo/s1600/LVOZ+BL+3A.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQdwT_XYd8M0OhkErA7ElK_RSBBa9vjH3PQYClvOtuzUBit_Yfv03KGYMZYT2znVK134TiODPCObVeVWzYNdGTlaMUl8wadCX5tZCR-HjfkWpNww5ps-3e6qnPAZs2510_yoe_PqtG9qY/s1600/LVOZ+BL+2A.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="492" data-original-width="447" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQdwT_XYd8M0OhkErA7ElK_RSBBa9vjH3PQYClvOtuzUBit_Yfv03KGYMZYT2znVK134TiODPCObVeVWzYNdGTlaMUl8wadCX5tZCR-HjfkWpNww5ps-3e6qnPAZs2510_yoe_PqtG9qY/s1600/LVOZ+BL+2A.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Dos dies després
el general Miguel Primo de Rivera, que era el governador militar de Barcelona, fa un cop d’Estat a Barcelona el 13 de setembre de 1923, sota el pretext
d’acabar amb el pistolerisme, l’anarcosindicalisme i el separatisme a Catalunya.
Malgrat que Catalunya era el motiu, el cop d’Estat va afectar a tot l’Estat Espanyol
i es va acabar amb les eleccions i el parlamentarisme amb el vistiplau del rei
Alfons XIII. La Lliga Regionalista encapçalada per Josep Puig i Cadafalch,
president de la Mancomunitat de Catalunya, va donar suport al cop d’estat, ja
que un dels principals motius d’aquest era lluitar contra l’anarcosindicalisme
català, enfrontat directament amb la patronal catalana i per tant amb la Lliga que era el màxim representant de la burgesia catalana. Puig i Calafalch va
inclús brindar amb cava amb el general Miguel Primo de Rivera després de fer el
cop i el va anar a acomiadar públicament a l’estació del tren, quan el general
colpista anava a Madrid a oficialitzar el cop a tot l’Estat davant el rei que
ell havia iniciat a Barcelona. Primo de Rivera havia anunciat clarament que el
cop era contra l’anarcosindicalisme i el separatisme, però havia promès a Puig
i Cadafalch respectar la Mancomunitat i el catalanisme no separatista. Poc mesos després però, Primo de Rivera va reprimir també tot tipus de catalanisme, pel que Puig i Cadafalch se'n va adonar, ja massa tard, del seu error de donar suport inicial a al dictadura de Primo de Rivera.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Allò va
radicalitzar molts dels diversos grups nacionalistes catalans i ho va canviar
tot, iniciant-se en un futur pròxim un altre tipus de col·laboració més estreta
entre ells, cosa que per altra banda també farien les diverses forces
d’esquerra i sindicalistes entre elles per lluitar conjuntament contra la
dictadura de Primo de Rivera. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">En la segona part de l'escrit, "La primera lluita armada independentista catalana del segle XX fins 1926. Part 2: 1923-1926, El Complot del Garraf i Prats de Molló", que es publicarà dins de pocs dies, es reflecteix com l'independetisme català, a diferència d'anys anteriors, agafaria el màxim protagonisme en la lluita armada en contra la dictadura de Primo de Rivera.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Josep Àngel Carreras</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-77384211825492546032017-12-24T08:12:00.004-08:002022-12-22T05:00:20.683-08:0024 DE DESEMBRE DE 1920, 6 MORTS I DIVERSOS FERITS EN UN TIROTEIG AL BARRI DEL RAVAL A BARCELONA<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqpnpNsdewkcaGJWNM0moV-jYOWASgVLg0rP2Xi2wIJkHSC4l3sDCVGvl1tu4rFSixrdygmfqJjYGi9XNK2XlkNKk7ArGG9Xp3d9ES12ytN4KjksfQRXBLmQRlA-qne2ljvWtZsmWmGGc/s1600/MIGDIA+CARRER+POW+DEF.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="481" data-original-width="592" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqpnpNsdewkcaGJWNM0moV-jYOWASgVLg0rP2Xi2wIJkHSC4l3sDCVGvl1tu4rFSixrdygmfqJjYGi9XNK2XlkNKk7ArGG9Xp3d9ES12ytN4KjksfQRXBLmQRlA-qne2ljvWtZsmWmGGc/s1600/MIGDIA+CARRER+POW+DEF.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El últims dies de l’any 1920 havien set especialment violents a Barcelona. A part dels atemptats i tirotejos relacionats directament amb la lluita social entre anarcosindicalistes dels Sindicats Únics i pistolers de la patronal dins dels Sindicats Lliures, la gran quantitat d’armes que hi havia a Barcelona en aquella època, feia que moltes disputes entre veïns, delinqüents, rivalitats amoroses o baralles espontànies, acabessin freqüentment en tirotejos i morts que també omplien les pàgines dels diaris. Els lockouts patronals, els acomiadaments de represàlia contra sindicalistes o vaguistes i les llistes negres que feien alguns patrons, també havien abocat a alguns treballadors a l’atracament i la delinqüència.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Un exemple va ser un espectacular i confús tiroteig, just un dia abans de Nadal, el 24 de desembre de 1920 cap a les 9 h. del matí, entre dos bandes de delinqüents, alguns d’ells ex sindicalistes en atur passats a l’hampa, en el que també va intervenir la policia i que va acabar amb 6 morts i nombrosos ferits, pels carrers del voltant dels carrers Sant Ramon, Migdia i Arc del Teatre de Barcelona.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 21.3333px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 21.3333px;">En la matinada d’aquell 24 de desembre de 1920 havia set ferit greu d’una punyalada Ramon Damonte, un suposat delinqüent de 17 anys, segons la premsa, al barri del Raval, que en aquella època se li deia districte de Drassanes. L’autor de la punyalada al noi de 17 anys havia set Antoni Roda i Jimeno “el Pernales”, un delinqüent que anteriorment havia estat afiliat als Sindicats Lliures, sindicat promocionat pels ultraconservadors d'on sortien la majoria de pistolers de la patronal, segons sembla després d’una baralla en que es disputaven les zones del barri per fer negocis i estafes. Però resulta que el jove apunyalat era amic de Lluís Dufur i Barberà, un conegut ex anarcosindicalista d’acció en atur, que es relacionava amb bandes de delinqüents de la zona del districte de les Drassanes i que en aquells moments ja era a punt de venjar l’agressió al seu amic.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbE1tIKwgguG4MHSpScKUEH-cc1MMGPq73wX5Q7pQVJ9VXBAeooQ5IFlbiPznAaVG-iqRyZLYRYR0CUn6etEb8dqtbOZsmu6KyJXiMWxJEeOpjVWwxkmia4v1klW9b9OIrkAgKcDKd8Cs/s1600/PERNALES.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="281" data-original-width="249" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbE1tIKwgguG4MHSpScKUEH-cc1MMGPq73wX5Q7pQVJ9VXBAeooQ5IFlbiPznAaVG-iqRyZLYRYR0CUn6etEb8dqtbOZsmu6KyJXiMWxJEeOpjVWwxkmia4v1klW9b9OIrkAgKcDKd8Cs/s1600/PERNALES.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px; text-align: left;"><span style="font-size: large;">Antoni Roda i Jimeno "El Pernales". Ex membre dels Sindicats Lliures passat a delinqüent, que participà i morí en el tiroteig del 24-12-1920 </span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Però poc abans de que es produís la venjança de Dufur, cap a es 8.20 h. del matí d’aquell 24 de desembre, va ser mort a trets en el mateix districte, al carrer Boqueria, un cambrer afiliat als Sindicats Lliures, Joan Soler i Lluch, en la típica venjança entre sindicalistes enfrontats. La policia va iniciar una persecució als agressors, amb tota seguretat anarcosindicalistes, amb qui van intercanviar trets pels carrers del districte de Drassanes, però van poder fugir. El matí havia començat violent al barri i encara anirà a molt més en poca estona.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Just uns minuts després, cap a les 8.45 h. del matí, Lluís Dufur, l’ex anarcosindicalista d’acció passat al món de l’hampa, havia anat amb uns companys de la seva banda armats a la cantonada dels carrers Migdia i Arc del Teatre, per enfrontar-se a Antoni Roda “el Pernales”, el que havia apunyalat al seu amic, el qual també era amb membres de la seva banda armats. Es dona la circumstància de que per tot el districte de Drassanes hi havia nombrosos policies que encara buscaven als pistolers anarcosindicalistes que feia pocs minuts havien matat al membre dels Sindicats Lliures al carrer Boqueria. Aquell cúmul de casualitats no va tardar a provocar un gran esclat violent pel barri.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">En el moment en que Lluís Dufur i membres de la seva banda es van trobar amb els de la banda del “Pernales” al carrer Migdia, es va iniciar un tiroteig entre els dos grups. Els nombrosos policies que hi havia a la zona, encara buscaven als que havien matat al membre dels Sindicats Lliures feia poc i que a la vegada s'havien tirotejat amb ells. Els policies, al sentir el tiroteig, segurament pensant que es tractava o dels mateixos o d’un fet similar, van intervenir també intentant detenir-los a tots i també disparant contra ells. Al voltant dels carrers Sant Ramon, Migdia i Arc del Teatre, policies disparaven contra membres de les dues bandes, els quals a la vegada es disparaven entre ells i també a la vegada tots disparaven contra la policia. El tiroteig va ser dels més forts i intensos que es recordaven al barri, que va durar molta estona i causant gran terror entre els veïns i els transeünts.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Antoni Roda “el Pernales”, que havia set ferit de bala pels trets de Dufur, era a la vegada perseguit per la policia i es va refugiar en una cansaladeria del carrer Sant Ramón, on un policia el va matar a trets. Per altra banda Lluís Dufur va acabar a trets amb la policia matant al policia Antonio Valero, sent posteriorment mort a trets per altres policies. Altres dos policies també van morir en el tiroteig, encara que no està clar si Dufur també n’havia matat a algun altre o havien mort producte del tiroteig amb altres membres de les dues bandes.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsLyBk_OSTGomLjjC8oCy-bi8H8S8CEcbdOPw2wAtcgx71PkoWmzaQCeguRfPNmN6vJyHKcWv8hJcGe3n66TATEmBt2Sh0kgBNuduu1KffO630vDSVDeX4_0pWnwQbUdiRFsoTGFBD0LQ/s1600/MORT+DEL+PERNALES.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsLyBk_OSTGomLjjC8oCy-bi8H8S8CEcbdOPw2wAtcgx71PkoWmzaQCeguRfPNmN6vJyHKcWv8hJcGe3n66TATEmBt2Sh0kgBNuduu1KffO630vDSVDeX4_0pWnwQbUdiRFsoTGFBD0LQ/s1600/MORT+DEL+PERNALES.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El resultat final del tiroteig fou de 6 morts; Antoni Roda i Jimeno “el Pernales”, Lluís Dufur i Barberà, 3 policies, que eren Antonio Valero, Fernando Sánchez Mateo i Juan Sánchez Montes, i una nena de 6 anys, Carmen Fernández, que va rebre un tret accidental. A part, altres policies, alguns membres de les dues bandes i diversos transeünts van resultar també ferits de bala. </span><br />
<span style="font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghNlQPTe7MmV6zDR8k2sppvW5kqLstPICUzmQZy-A78kWrpQZaYGHoObgsCQctXorDBdDgl9-yWPrJhUfj0bbBqnnV4ZINaIBe8lX-wQbQP9mb-kwYBha-5CQ0GomGXLbgQVjzUpIgiJg/s1600/MIGDIA+CARRER+POW+DEF.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghNlQPTe7MmV6zDR8k2sppvW5kqLstPICUzmQZy-A78kWrpQZaYGHoObgsCQctXorDBdDgl9-yWPrJhUfj0bbBqnnV4ZINaIBe8lX-wQbQP9mb-kwYBha-5CQ0GomGXLbgQVjzUpIgiJg/s1600/MIGDIA+CARRER+POW+DEF.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><span style="font-family: "times new roman";">Tant la premsa com les autoritats van informar de manera confusa i contradictòria en els següents dies, omplint-se els diaris d’especulacions, degut a que l’enfrontament va començar, just poc després de ser mort en atemptat un membre dels Sindicats Lliures molt a prop d’allí, entre dos membres de diferents bandes de delinqüents, un ex Sindicats Lliures i un ex Sindicats Únics, aquest últim Lluís Dufur, un conegut ex membre dels grups d’acció anarcosindicalistes i que tenia un germà, Jaume Dufur i Barberà, que encara era en els grups d’acció armats dels Sindicats Únics com a membre destacat</span></span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9pCcoA3E_YjbAeWZTcibxx0PLf26ozoQLTyF4yU7p-Ulm-tigl_X0xlGBl1tmL0PwYYXU6VgPqrO0rMXkjAOK_2wMSrDb_zZR0K-rq7hZuZ8Ppibz0IiDr1jkU2NTkp_oxXIowQQ2GNY/s1600/JAUME+DUFUR.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="232" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9pCcoA3E_YjbAeWZTcibxx0PLf26ozoQLTyF4yU7p-Ulm-tigl_X0xlGBl1tmL0PwYYXU6VgPqrO0rMXkjAOK_2wMSrDb_zZR0K-rq7hZuZ8Ppibz0IiDr1jkU2NTkp_oxXIowQQ2GNY/s1600/JAUME+DUFUR.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px; text-align: left;"><span style="font-size: large;">Jaume Dufur i Barberà conegut activista armat dels Sindicats Únics el 1920, que no va participar en els fets del 24-12-1920 i germà de Lluís Dufur i Barberà, un dels que va morir en el tiroteig aquell dia. </span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Poques hores més tard d’aquell dia 24 de desembre de 1920, Gaietà Garcia i Garcia, d'ofici sabater, era mort a trets al carrer Milà i Fontanals al barri de Gràcia. La seva dona va dir que no estava afiliat a cap sindicat i la policia va detenir inicialment a 5 drapaires com a sospitosos, encara que de moment aquell atemptat va quedar confús.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">8 morts a trets en un dia a Barcelona aquell 24 de novembre de 1920, encara que sols un era clar que estava relacionat amb la lluita social o enfrontament entre sindicats. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 16pt;">Malgrat tot, en relació amb aquell tiroteig
del Raval que acabà amb 6 morts aquell 24 de desembre de 1920, els continus
enfrontaments que es produïen entre els anarcosindicalistes dels Sindicats
Únics, dels que Lluís Dafur havia format part, i els pistolers de la patronal
dins dels Sindicats Lliures, dels que Antoni Roda “El Pernales” havia format
part, ha fet que altres estudiosos i historiadors sobre aquell el fet han dit
que les autoritats a través de la premsa van prioritzar més que es tractava d’un
enfrontament entre delinqüents, quan en realitat va haver-hi també un rerefons encara
relacionat amb l’enfrontament entre aquells dos sindicats, ja que alguns dels
seus elements a l’haver quedat una mica marginats de l’estructura sindical en
un moment donat per la seva difícil situació personal i econòmica, actuaven de
manera més individual i inclús a vegades mafiosa, però que al cap i a la fi intentaven
que la influència dels seus respectius sindicats superés a l’altre en
determinades zones i barris, tant per venjances del passat com per tenir més
recursos econòmics pels del seu bàndol. Evidentment era molt difícil per gent
que usava la pistola regularment desvincular-se del tot dels seus antics
sindicats en una Barcelona de finals de 1920 on les pistoles dels dos sindicats
enfrontats manaven al carrer i era freqüent que en alguns casos
anarcosindicalistes d’acció, a causa dels acomiadaments i llistes negres contra
ells de la patronal, acabessin en el món de l’hampa per sobreviure.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></p>
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 21.3333px;"><br /></span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 21.3333px;">Josep A. Carreras</span></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><o:p></o:p></span><br />
<div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 21.3333px;"><br /></span></span></div>
</div>
J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-25426222405795482782017-12-17T11:20:00.000-08:002017-12-18T04:53:47.367-08:00RAMON RECASENS I L’ATRACAMENT DEL TREN DEL POBLE NOU<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBDQIpeGr57Y_RlaI49FjMA4c7uHib8H43z40Zy7devO-hkke334lGaU00_ZdE7k6qP5rhKk6L_PE9YrOwSgZT1JKsdJ5GyvOZ5tAXUyTpFAfwCNacSTfG0wVcVMPEaKEYu8SKr-gTn_Y/s1600/1+RECASENS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="312" data-original-width="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBDQIpeGr57Y_RlaI49FjMA4c7uHib8H43z40Zy7devO-hkke334lGaU00_ZdE7k6qP5rhKk6L_PE9YrOwSgZT1JKsdJ5GyvOZ5tAXUyTpFAfwCNacSTfG0wVcVMPEaKEYu8SKr-gTn_Y/s1600/1+RECASENS.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">L’1 de setembre de 1922, es va produir
un espectacular atracament a un tren al barri del Poble Nou de Barcelona que
portava les nòmines dels treballadors de la companyia ferroviària i d’altres
empreses, amb un botí valorat amb més de 140.000 pts., una xifra astronòmica en
aquella època. L’atracament, dut a terme per uns anarcosindicalistes catalans,
va provocar a més un fort tiroteig amb els guardes del tren i uns soldats d’un
caserna que hi havia a prop amb els anarcosindicalistes que va provocar 2
morts, 1 treballador de l’empresa que custodiava els diners i un anarcosindicalista,
a més de 3 ferits. Va ser l’atracament més sonat fins llavors i la major part
dels diners no van ser recuperats per les autoritats, quedant per sempre en
mans dels anarcosindicalistes. Ramon Recasens i Miret, un dels més destacats
anarcosindicalistes d’acció, va ser el que va liderar l’atracament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">CIRCUMSTÀNCIES DEL MOMENT</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Quan el 8 de novembre de 1920 el general
Severiano Martínez Anido va ser nomenat governador civil de Barcelona, en una
època en que a Barcelona i voltants ja feia més de dos anys que hi havia una
guerra social entre pistolers de la patronal i anarcosindicalistes amb un gran
nombre de morts, aquest va augmentar encara més la repressió a un nivell més
alt. Martínez Anido va fer detenir als principals líders sindicals de
Barcelona, com el mateix Salvador Seguí, el secretari general de la Confederació
Regional del Treball de Catalunya (CRTC), la CNT catalana, enviant-los al
castell de la Mola de Maó. També Ramon Recasens va ser un dels que va ser
enviat al castell de la Moa de Maó, juntament amb Seguí i les altres.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A partir d’aquí, Martínez Anido va iniciar una estreta col·laboració amb els
pistolers de la patronal dins dels anomenats Sindicats Lliures a través de la
policia de Barcelona tot i practicant les lleis de fugues contra anarcosindicalistes. La CNT catalana va ser totalment il·legalitzada i tot es
feia en la clandestinitat. El 1921 tot allò va fer que fos l’any més sagnant a
Barcelona amb innumerables tirotejos i un molt elevat nombre de morts i ferits
per les dues bandes, en que inclús el mateix president del govern espanyol
Eduardo Dato va ser mort a trets a Madrid per 3 anarcosindicalistes catalans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">L’abril de 1922, el president del govern
espanyol, el conservador José Sánchez Guerra, que feia poc que era en el
càrrec, va voler iniciar una època de pacificació i va tornar a legalitzar la
CNT catalana. Salvador Seguí i els altres líders sindicals van sortir de la
presó del castell de la Mola de Maó i van tornar a Barcelona. Seguí va ser
escollit secretari general de la CNT a nivell estatal. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Però malgrat aquella acció del president
Sánchez Guerra per iniciar un nou període de pau, per pressions militars no va
poder destituir al governador civil de Barcelona, Martínez Anido, cosa que feia
difícil la pau a Barcelona. Davant la legalització de la CNT catalana, dotzenes
de milers de treballadors amb simpaties anarcosindicalistes, no els més
combatius, que s’havien afiliat als Sindicats Lliures per intimidació i per por
a perdre la feina, van voler tornar a afiliar-se als Sindicats Únics de la CNT
catalana, el que ja va provocar els primers atacs dels pistolers de la patronal
contra ells i la resposta dels grups armats anarcosindicalistes. La situació es
tornava a complicar a nous tirotejos i atemptats mutus entre els dos bàndols. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Però Martínez Anido, de manera
unilateral i desoint l’ordre del president del govern, seguia prohibint
l’activitat sindical de la CNT a la província de Barcelona. Però el fet més
greu, més que els pistolers de la patronal i la prohibició sindical de la CNT
catalana, era que una gran part dels amos d’empreses tenien una llista negra de
milers d’anarcosindicalistes considerats “perillosos”, als que els era impossible
treballar. La prohibició de la CNT a Barcelona i la gran quantitat
d’anarcosindicalistes sense feina per les llistes negres, feia que les quotes
sindicals de la CNT catalana fossin quasi nul·les i duguessin a la fallida
econòmica dels Sindicats Únics a la zona de Barcelona. Allò dificultava
enormement l’activitat del sindicat, la del comitè Pro-Presos i la de poder
adquirir més armament per defensar-se dels atacs dels pistolers de la patronal,
pel que un grup d’anarcosindicalistes van decidir fer un gran atracament
a Barcelona. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">ELS ACTIVISTES DE L’ACCIÓ</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">L’agost de 1922 un grup
d’anarcosindicalistes d’acció, que es solien reunir a un bar de pescadors de la
Barceloneta al que anomenaven “El tío Che”, feia un temps que parlaven de fer
un gran atracament per tornar a finançar les activitats de la CNT catalana, que
eren majoritàriament clandestines. Aquests eren Ramon Recasens i Miret de 26
anys, Francesc Cunyat i Marcó, Marcelino Da Silva Vilasuso de 26 anys, Antoni
Jiménez i Martínez, Carles Anglès i Corbella, Manuel Ramos Alonso, Víctor Quero
Lahoz i Josep Francès i Jorqué de 35 anys. Del lloc de naixement dels membres
d’aquest grup, els diaris de l’època sols deien referències de Ramon Recasens,
nascut a un poble de les comarques de Lleida, i d’Antoni Jiménez i Martínez,
nascut al Masnou (Maresme) prop de Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Marcelino Da Silva, que havia treballat
a la companyia de ferrocarrils del MZA (Madrid, Zaragoza, Alicante) i havia set
acomiadat feia uns mesos, sabia que un tren d’aquesta companyia portava les
nòmines del personal de l’empresa i d’altres, fent el pagament a la zona del
pas de nivell que era al costat del carrer Taulat del Poble Nou. A partir
d’aquí aquell grup d’anarcosindicalistes van decidir atracar aquell tren de les
nòmines. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Alguns dels membres d’aquell grup ja
estaven fitxats i tenien important historial
d’acció. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Ramón Recasens i Miret, nascut el 1896
en un poble de les comarques lleidatanes, encara que en cap crònica es concreta
en quin, era forner d’ofici i de molt jove es traslladà a viure a Sabadell on
va militar al sindicat de forners de la CNT. El setembre de 1918 ja va ser
detingut per una vaga de forners a
Sabadell. El setembre de 1919 va tornar a ser detingut per uns aldarulls
en una altra vaga de forners. El 13 d’abril de 1920 va ser mort a trets a
Barcelona el patró d’una fleca, Josep Figueras. Ramon Recasens com membre dels
grups d’acció del sindicat de forners va ser acusat de ser un dels autors de
l’atemptat juntament amb els anarcosindicalistes Francesc Ferrer,
Pere Ubach i Vicenç Valls. En un temps van ser detinguts per la policia. El 30
de novembre de 1920, Recasens va ser un dels que van ser enviats durant un any
i mig al castell de la Mola a Maó, juntament amb Salvador Seguí i uns 35 líders
sindicals més, just poc després de que Severiano Martínez Anido fos nomenat
governador civil de Barcelona. L’abril de 1922 va sortir de la presó amb els
altres sindicalistes quan el president del govern espanyol José Sánchez Guerra
va intentar iniciar un període de pacificació, com abans s’ha comentat. A Recasens molts el coneixen per “El Forner”, pel seu ofici. També li deien
“El Mariscal” o “El Napoleó”, pels seus posats altius. Posteriorment en algun
diari sortia que també li deien “El Nano”. Es possible que alguns diaris
espanyols per error haguessin canviat “Nano” per “Maño” i potser és per això
que en algun diari sortia que també li deien “El Maño”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Carles Anglès i Corbella havia set un
dels pioners dels grups d’acció anarcosindicalista del pistolerisme barceloní,
quan a finals de 1917 juntament amb altres activistes com Pere Boadas i Rivas,
Pere Vandellós i Romero o Medir Martí i Augé, entre altres, havien començat a
matar a alguns empresaris i encarregats després de la sagnant vaga d’agost de
1917, que provocà la mort de 36 sindicalistes a Barcelona i voltants i el començament de les
llistes negres de la patronal per no contractar a sindicalistes considerats
“perillosos”, que eren milers. El 1922 Carles Anglès era el caixer del Sindicat
Únic del Metall a Barcelona i l’encarregat de recaptar les quotes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Els altres també havien set detinguts
diverses vegades per algunes vagues i sobre tot en les batudes de 1921 i també
estaven en les llistes negres dels patrons, pel que la majoria estaven en atur.
L’únic que treballava l’agost de 1922 era Josep Francès i Cunyat, que
treballava en el taller Escayola, on feia de polidor de metalls i tenia molt
bona relació amb l’amo.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuuCldO9QzJ6wMWd96MBzFRtQyu7gAffBsQ-xylUvg4mXhhRqt3yniv-CwSUHD8S5sFBAkm9BPSQ9a3TYpKyYvvi3qFEFvDLKuGEPkPXHGcOjwjEUkwMj_O21v6OASXsbXktgahAVboHw/s1600/11+RECASENS+I+JIMENEZ.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="304" data-original-width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuuCldO9QzJ6wMWd96MBzFRtQyu7gAffBsQ-xylUvg4mXhhRqt3yniv-CwSUHD8S5sFBAkm9BPSQ9a3TYpKyYvvi3qFEFvDLKuGEPkPXHGcOjwjEUkwMj_O21v6OASXsbXktgahAVboHw/s1600/11+RECASENS+I+JIMENEZ.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">L’ASSALT AL TREN</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Després d’haver anat alguns dies a la
zona de l’estació i del pas a nivell del tren del Poble Nou per estudiar el
terreny van decidir fer l’atracament el divendres 1 de setembre de 1922, que es
quan es feia el pagament de les nòmines, com cada primer de mes. Dels del grup,
només Carles Anglès i Marcelino Da Silva no prendrien part directa en
l’atracament. Anglès, ja molt conegut per la policia com a activista armat des
de 1917 i caixer del sindicat únic del metall, com abans s’ha comentat,
esperaria a que tornessin de l’atracament per fer-se càrrec dels diners i
distribuir-los. Marcelino Da Silva, massa conegut en l’empresa del MZA, ja que
havia treballat allí, no podia ser vist durant l’atracament. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Segons el pla establert, aquell dia
Ramon Recasens, Josep Francès i Víctor Quero es van presentar a l’estació de
tren del Poble Nou poc abans de les 7:00 h. del matí per barrejar-se entre els
treballadors del MZA que havien de cobrar les nòmines, els quals també havien
de pujar al tren per fer el trajecte fins al pas a nivell del carrer Taulat.
Els tres anarcosindicalistes es van fixar en els guardes Francisco Español i
Josep Mallofré, que anaven armats, de l’empresa de seguretat Aixelà que s’encarregava de fer el
pagament de les nòmines, per veure a on portaven la caixa amb els diners. Van
observar que la pujaven al primer vagó, darrere de la locomotora. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Llavors els encarregats de la empresa
van ordenar als treballadors, uns 150, que pugessin al tren en uns vagons del
mig que anaven descoberts sense sostre per fer el curt trajecte fins al carrer
Taulat. Com que a part dels treballadors del MZA, que eren la majoria, també hi
havia treballadors d’altres empreses que anaven a cobrar la nòmina a través de
l’empresa de seguretat Aixelà, ningú es va estranyar de que no coneguessin als
3 anarcosindicalistes que van pujar al tren amb ells. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Mentre, Francesc Cunyat i Manuel Ramos
havien quedat poc abans de les 7: 00 h. del matí amb un taxi que havien
contractat, que era conduit pel seu propietari el taxista Constantí Orté, a la
part baixa del Passeig de Sant Joan de Barcelona, prop del parc de la
Ciutadella. El taxista no sabia res de l’atracament i li van dir que volien
anar a passar el dia fora de Barcelona. Però poc després pistola en ma, Cunyat
i Ramos van obligar al taxista a anar al pas a nivell del tren del carrer
Taulat al Poble Nou, per ajuntar-se amb els altres 3 anarcosindicalistes que
eren al tren en el moment en que fessin l’atracament, fent aturar el taxi al
carrer Riera d’Horta, al costat del pas a nivell. A la zona del pas a nivell
també els esperava Antoni Jiménez i Martínez, el qual es feia passar un vianant
que prenia el sol en un banc de la zona i el qual també s’uniria a l’acció.
Marcelino Da Silva, era més lluny amagat entre unes branques per si havia
d’avisar d’alguna cosa que no anés bé, però no havia de prendre part en
l’atracament, ja que era massa conegut entre els treballadors del MZA, com
abans s’ha comentat.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Quan van veure venir el tren, Francesc
Cunyat va baixar del taxi i es va dirigir cap a on era el guardabarreres, que
era parlant amb un cobrador d’impostos, els va apuntar als dos amb la pistola i
li va ordenar al guardabarreres que no canviés l’agulla quan el tren s’aturés.
Mentre, Manuel Ramos restava al taxi apuntant al taxista amb la pistola. Antoni
Jiménez, que ja havia anat abans al pas a nivell pel sen compte, es va ajuntar
a Francesc Cunyat per reduir a punta de pistola al guardabarreres i al cobrador
d’impostos que era amb ell.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlawyjBwMFj5TW-mqSxYe2Or_fWdKl0CVLlFcfpSsQjElwnnTw_h2YOPEz6m5p0rCi1OMuOLY9NMUzUU17TmNIg2gXOrOYhZc7oIDxHLeDU4xLnsAtLf0S0viToiYOkKbQklrv1G0ZHrE/s1600/5+PAS+A+NIVELL+GUARDABARRERES.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="328" data-original-width="513" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlawyjBwMFj5TW-mqSxYe2Or_fWdKl0CVLlFcfpSsQjElwnnTw_h2YOPEz6m5p0rCi1OMuOLY9NMUzUU17TmNIg2gXOrOYhZc7oIDxHLeDU4xLnsAtLf0S0viToiYOkKbQklrv1G0ZHrE/s1600/5+PAS+A+NIVELL+GUARDABARRERES.jpg" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Quan el tren va arribar al pas a nivell
del carrer Taulat, on es va aturar per desviar-se a un racó per fer el pagament
de les nòmines, va quedar bloquejat perquè no s’havia fet el canvi d’agulles,
ja que el guardabarreres era apuntat amb la pistola per Francesc Cunyat i
Antoni Jiménez. Va ser en aquell moment que Ramon Recasens, Josep Francès i
Víctor Quero, que anaven amb el vagó sense sostre barrejats entre els
treballadors, es van treure les pistoles i van cridar, “a baix, tothom!”,
baixant tots els treballadors del vagó i posteriorment els 3
anarcosindicalistes.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-x7J12MMl47HnJMfJpzO540wgGo1QfUqr3JVi2737M-smPbo8sll1p7s1YE4dZgowG2nED2WePiFdD5r3nlDY-HcoSC3r9BwgIXepZjuZGS7HJs63DIx-rt7dG0d14iVvJE8PrgWVtqA/s1600/6.+PAS+A+NIVELL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="513" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-x7J12MMl47HnJMfJpzO540wgGo1QfUqr3JVi2737M-smPbo8sll1p7s1YE4dZgowG2nED2WePiFdD5r3nlDY-HcoSC3r9BwgIXepZjuZGS7HJs63DIx-rt7dG0d14iVvJE8PrgWVtqA/s1600/6.+PAS+A+NIVELL.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Tot seguit Víctor Quero se’n va anar
directament a la locomotora i van apuntar al maquinista amb la pistola dient-li
que no mogués el tren d’allí. Llavors Ramon Recasens i dos més, sense
precisar-se quins, va pujar al primer vagó on sabia que hi havia la caixa dels
diners i van apuntar amb la pistola als dos guardes que custodiaven els diners,
Francisco Español i Josep Mallofré, mentre l’altre anarcosindicalista mantenia
amb la pistola als treballadors a distància. Però Josep Mallofré, segons va
relatar ell mateix després, va intentar treure’s la pistola i Ramon Recasens va
disparar un tret al costat seu sense tocar-lo. Llavors els van desarmar i els
van fer saltar del tren i estirar-se al terra. Tot seguit Recasens i els altres
dos van llençar la caixa dels diners des del vagó al terra i perquè la recollissis
l’altre que era a baix. Llavors van sortir tots del tren i Ramon Recasens,
Francesc Cunyat, Antoni Jiménez i Josep Francès van començar a transportar la
caixa dels diners, que mesurava més d’un metro de llarg, fins al taxi que era
esperant. Mentre Víctor Quero va sortir de la locomotora i es va unir a ells,
moment en que el maquinista va fer sonar el xiulet del tren en senyal d’alarma.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Mariano Montorde Navarro, un treballador
nascut a Saragossa i que anava assegut al costat del pagador de l’empresa, pel
que segurament tindria algun càrrec de col·laborador o adjunt seu, al veure
l’escena dels treballadors baixant i els atracadors agafant la caixa pistola en
ma, va baixar del tren i va animar a un grup de treballadors a rodejar als
atracadors i impedir-los el pas, tot i dient-los que s’enduien els seus diners.
Un grup li fa fer cas, els van rodejar i els van atacar amb pedres i altres
objectes amb Montorde al davant. Llavors els 5 anarcosindicalistes van començar
a disparar, van matar a Mariano Montorde i van ferir als treballadors Joan
Olivé i Isidre Sánchez. Llavors la majoria de treballadors van córrer en
estampida cap a la part del darrera del tren.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A uns 150 metres d’allí, a la zona del
Camp de la Bota, hi havia una caserna militar d’artilleria, cosa a la que no
havien donat molta importància els anarcosindicalistes de l’atracament, però
que finalment si tindria importància. Un dels soldats de guàrdia ja havia observat
com els treballadors saltaven dels vagons i als atracadors pistola en ma, pel
que havia avisat al caporal de guàrdia, el qual ja havia sortit amb una
patrulla de soldats cap al tren. En el moment en que van sentir els trets i van
veure als treballadors corrent, van accelerar el pas i al veure als 5
atracadors portant la caixa, van començar a disparar contra ells amb els
fusells. Llavors va començar un intents tiroteig entre els soldats i els
anarcosindicalistes. Víctor Quero va resultar mort d’un tret al cor, mentre
Ramon Recasens era ferit d’un tret a l’espatlla esquerra, tirant-se tots al
terra i tirant la caixa dels diners també al terra. El tiroteig havia set tant
intens que tant els soldats com els anarcosindicalistes havien esgotat la
munició de les seves armes. Mentre els soldats tornaven a carregar, els
anarcosindicalistes Josep Francès, Antoni Jiménez i Francesc Cunyat, van tornar
a recollir la caixa dels diners i al ferit Ramon Recasens per dirigir-s cap al
taxi, on Manuel Ramos els esperava apuntant al taxista. A Víctor Quero el van
deixar enrere, ja que no es movia i era mort al terra a l'haver rebut un tret al cor.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheV0KZPIgw3wmLCyeQbyJplMgitliRiYvBSMC9xG6qPNmXF-NEEUFSNzszW7mem2YlkbfGfKOXJzi0w7ZcYnP2wFFhcnasZMzy29b0RviT8NHRs_pIkVWoOSY2gxAeMsHevP-uVznvuzI/s1600/7+QUERO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="303" data-original-width="337" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheV0KZPIgw3wmLCyeQbyJplMgitliRiYvBSMC9xG6qPNmXF-NEEUFSNzszW7mem2YlkbfGfKOXJzi0w7ZcYnP2wFFhcnasZMzy29b0RviT8NHRs_pIkVWoOSY2gxAeMsHevP-uVznvuzI/s1600/7+QUERO.jpg" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Llavors van pujar tots al taxi amb la
caixa dels diners i van ordenar al taxista que sortís d’allí a tota velocitat.
Els soldats van tornar a disparar contra el taxi, al qual van tocar algunes
bales, però malgrat tot van poder fugir d’allí, tot i que van fregar un altre
cotxe que passava per davant d’ells i van estar a punt de tenir un accident. Un
costat del taxi estava tacat del sang, ja que el ferit Ramon Recasens perdia
bastanta sang, cosa que era bastant visible, observant que molts vianants ho
miraven amb sorpresa. Per això es van aturar al carrer Marina per eixugar
ràpidament la sang. Manuel Ramos va baixar allí mateix de taxi, ja que tanta
gent a dins cridava massa l’atenció, per quedar més tard amb ells al lloc que
havien acordat. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv3J1jaTqafgSNB3y77GSoqh7wPsGnOFq4-shN4GS2inQPw-q2D6SHIU4J0RPOLmeVT1qpU2omxRkShXJJvJ7CWY4C5tDwzEIwk-sPGLmR3NFMvyHfUhGcS5DZfnUNBqzd7qMSASwof8s/s1600/8.+SOLDATS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="343" data-original-width="448" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv3J1jaTqafgSNB3y77GSoqh7wPsGnOFq4-shN4GS2inQPw-q2D6SHIU4J0RPOLmeVT1qpU2omxRkShXJJvJ7CWY4C5tDwzEIwk-sPGLmR3NFMvyHfUhGcS5DZfnUNBqzd7qMSASwof8s/s1600/8.+SOLDATS.jpg" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Tot seguit van ordenar al taxista
dirigir-se al carrer de la Cera del Districte V, per portar al ferit Recasens
en un pis del carrer Botella, al costat del carrer de la Cera, on hi vivia
Maria Camarasa i la seva germana Pilar Camarasa, dos amigues i col·laboradores
dels anarcosindicalistes. Un cop al carrer de la Cera, Francesc Cunyat i Josep
Francès van ajudar a baixar a Ramon Recasens que van entrar pel seu propi peu a
la casa de Maria Camarasa per refugiar-se allí, mentre Antoni Jiménez seguia
apuntant al taxista perquè esperés. Mentre Josep Francès marxava a peu per anar
a avisar a Carles Anglès al lloc acordat de que venien, Francesc Cunyat va anar
a buscar a un metge que coneixien prop d’allí, Simó Solà i Gandia. Aquest va
anar enseguida a casa de Maria Camarasa i posteriorment va fer la primera cura
al ferit i li va extreure la bala. El metge els va informar que la bala havia
entrat per l’espatlla esquerra i que no havia tocat cap òrgan vital i que es
recuperaria en pocs dies si feia repòs i els va donar instruccions de com
curar-la cada dia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Mentre, Francesc Cunyat i Antoni
Jiménez tornaven a estar amb el taxista, sortint del carrer de la Cera i
indicant-li que anés al carrer Ferlandina, prop d’allí. Allí van descarregar la
caixa de fusta dels diners cobrint-la amb una americana i van acomiadar al
taxista, tot i dient-li que no digués res, sota amenaça, i a més prometent-li
que li farien arribar alguns diners. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Llavors es van dirigir cap a la porta
del nº 7 del mateix carrer Ferlandina, on havien quedat amb Carles Anglès.
També els esperaven Josep Francès i Manuel Ramos, els quals havien abandonat el
taxi poc abans, com ja s’ha esmentat. Els cinc, Anglès, Ramos, Jiménez, Cunyat
i Francès van entrar a un pis del carrer Ferlandina nº7, 5è 3ª, que era quasi
tocant a la Ronda Sant Antoni, pujant-hi la caixa dels diners de l’atracament. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Aquell pis del carrer Ferlandina era on
vivia Francesc Verdú, que era el president de la cooperativa “El Adelanto
Obrero”, un sindicalista amic seu, a la casa del qual es solien reunir els
anarcosindicalistes del grup. En aquells moments Francesc Verdú no hi era a
casa però els va obrir la seva dona Adela Alzamora, que era amb la seva mare, Eugenia
Pérez, que l’havia anat a visitar. Adela estava en estat de més de 8 mesos i no
li faltava gaire per tenir un fill. No era la primera vegada que es reunien
allí sense que hi estigués Francesc Verdú, pel que la seva dona ho va veure
normal. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Un cop allí, els 5 anarcosindicalistes
van passar al menjador i van començar comptar els diners i es van trobar que hi
havia molts més diners dels que s’esperaven, unes 125.000 pts., en billets,
lingots de plata i més de 150 pts. en moneda, la qual ocupava molt i no sabien
com transportar sense la caixa. Aquella quantitat era astronòmica en aquella
època. El valor total entre els diners i la plata es va calcular en unes
140.000 pts. Tant la dona de Francesc Verdú com la seva sogra van ser
testimonis del recompte dels diners. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Josep Francès, Carles Anglès, Manuel
Ramos, Francesc Cunyat i Antoni Jiménez, van sortir amb les 125.000 pts. en
billets en una bolsa i les van fer arribar al president del comitè pro-presos
de la CNT catalana, el <span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">valencià Francesc Martínez i Simó, conegut com "Francesc Arín"</span>. Van deixar la caixa buida, les 150
pts. en moneda i la plata a casa de Francesc Verdú. Una estona després va
arribar Francesc Verdú al pis on vivia i la seva dona li va explicar que havien
vingut uns amics seus i que havien comptat una gran quantitat de diners i
havien deixat la caixa buida i les 150 pts. en moneda i els lingots de plata.
Francesc Verdú, que ja havia sentit la notícia de l’espectacular atracament,
enseguida ho va relacionar i se’n va adonar de que havien set ells. Els
activistes del pla de l’atracament al tren no havien dit res ni a Francesc
Verdú ni a ningú més sobre el pla, encara que ara Verdú, com a sindicalista
amic seu, a l’igual que la seva dona Adela i la seva sogra Eugenia, els encobria.
Francesc Verdú va trencar amb un martell a trossos la caixa dels diners i la va
anar donant per fases a l’escombriaire del seu carrer. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Poc després a la sogra de Francesc Verdú li van encarregar
que portés en una bossa les monedes i la plata a casa d’Antoni Mas i Gómez “El
Tartamut”, que era un dels recaptadors de diners dels Sindicats Únics, sota les
ordres directes de Carles Anglès, el caixer del Sindicat Únic del Metall i un
dels que havien planificat l’atracament. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18.6667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18.6667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18.6667px;">INVESTIGACIONS DE LA POLICIA I DETENCIONS</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Per altra banda el mateix dia al vespre,
la policia va localitzar fàcilment el taxi que van usar en l’atracament, just
buscant entre els taxis del mateix model que hi havia en els garatges, ja que
en aquella època no n’hi havia molts. El taxi va ser localitzat en un garatge
del carrer Bruc. Quan la policia van anar a buscar al propietari del taxi
Constantí Orté a casa seva, aquest baixava per l’escala i els va dir que tot
just anava a la comissaria a denunciar el que li havia passat. La policia li va
preguntar que perquè no hi havia anat abans i va dir que per por a represàlies,
ja que els que havien segrestat el seu taxi eren gent molt perillosa i l’havien
amenaçat. Malgrat que el van imputar com a possible encobridor, en poc temps el
jutge va considerar que no era culpable de res i no el van jutjar quedant</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"> lliure.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGyYjV2YwD0tVYEpqb7YqyoDoQUv49Mdl4ZT-A7jAGd8Ww7gQDuh-aIHPjujTQ483HVrYnpTQvHWdC3HjqmZlwN3SkzI6yaNrAfySYBnE7H5hyphenhyphenk71X_e1U2ENB2HklYT9HCYC2nkPZEqE/s1600/4+TAXI.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="314" data-original-width="450" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGyYjV2YwD0tVYEpqb7YqyoDoQUv49Mdl4ZT-A7jAGd8Ww7gQDuh-aIHPjujTQ483HVrYnpTQvHWdC3HjqmZlwN3SkzI6yaNrAfySYBnE7H5hyphenhyphenk71X_e1U2ENB2HklYT9HCYC2nkPZEqE/s1600/4+TAXI.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">La policia ja havia identificat també a
l’anarcosindicalista mort Víctor Quero Lahoz i també el domicili on vivia al
carrer Gimnàs nº2. Teresa Blasco Gràcia, vivia de lloguer en el mateix pis que
Víctor Quero al que li havia rellogat un habitació des de feia ja uns anys. La
policia va fer anar a Teresa a l’Hospital Clínic per que reconegués el cadàver
de Quero. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Mentre, el ferit Ramon Recasens, va
estar un dia a casa de Maria Camarasa, on va ser atesa pel metge, com abans
s’ha comentat. Però l’endemà de l’atracament, el 2 de setembre, el xicot de
Maria Camarasa, Jaume Ríos i Mauri, un altre anarcosindicalista que els
ajudava, va dir a Recasens que s’havia de traslladar de pis, ja que no volia
que impliquessin a la seva xicota. Per tant aquell dia van traslladar a Ramon
Recasens, que podia caminar pel seu propi peu, a una fonda del costat, al
carrer Riereta 4, propietat de Francisca Peña, una altra amiga dels
anarcosindicalistes, on es va allotjar en una habitació. Allí els seguia
visitant el metge Simó Solà , Maria Camarasa i Jaume Ríos.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">La policia
li va preguntar al taxista Constantí Orté la descripció dels atracadors i el
taxista va descriure les faccions de l’atracador ferit i la policia li va
ensenyar diverses fotos d’anarquistes d’acció fitxats, alguns dels quals
relacionaven com a amics del mort Víctor Quero. El taxista va identificar a Ramon
Recasens i a Josep Francès i segurament a alguns dels que havien participat en
l’atracament. La policia va detenir en els següents dies nombrosos
anarcosindicalistes sospitosos entre ells, Josep Francès, detingut el 7 de
setembre de 1922, el qual va ser reconegut en una roda de presos per diversos
testimonis que eren en el tren.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">En pocs dies, el dia 14 de setembre de
1922 van relacionar a Josep Francès i Ramon Recasens amb el president de la
cooperativa “El Adelanto Obrero”, Francesc Verdú, ja que el taxista va dir que
havien baixat al carrer Ferlandina on vivia. La policia va detenir a Francesc
Verdú i a la seva dona Adela, que estava a punt de donar a llum. Segons alguns
la policia també havia trobat els trossos de la caixa dels diners després
d’interrogar a l’escombriaire del carrer Ferlandina. També n’hi ha que diuen
que a través d’infiltrats i confidents van saber que Verdú els havia ajudat,
encara que la policia no solia dir mai d’on treia les pistes i la informació.
També van detenir a Marcelino Da Silva al seu domicili, malgrat que no havia
participat directament en l’atracament i no el va reconèixer cap testimoni,
encara que si era un dels que havien ideat el pla. No obstant això al ser amic
de Josep Francès i al saber-se que havia treballat en la companyia de
ferrocarrils del MZA, enseguida el van relacionar amb l’atracament.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">La policia també havia identificat als
altres membres del grup, Ramon Recasens, Antoni Jiménez, Francesc Cunyat, Manuel Ramos i
Antoni Anglès, però encara no havien set detinguts. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Durant aquells dies Ramon Recasens ja
havia sortit de la fonda del carrer Riereta i havia anat a refugiar-se a altres
pisos, entre ells al d’un amic del grup
al que anomenaven “El Pigat” i segurament en altres pisos, posteriorment. Francesc
Arín, el president del Comitè Pro-Presos, que guardava els diners de
l’atracament, li va donar 13.000 pts. en billets a Carles Anglès, perquè els
fes arribar al ferit Ramon Recasens, perquè li facilités la fugida. Carles
Anglès li va fer arribar els diners a Recasens a través d’Antoni Mas i Gómez
“El Tartamut”, un dels recaptadors de quotes dels Sindicats Únics. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Ramon Recasens finalment va aconseguir
creuar la frontera de l’Estat Francès amb els diners, anant primer a Perpinyà,
encara que no hi ha referències de com ho va fer, però evidentment ajudat per
diversos anarcosindicalistes, que en aquella època tenien una gran
infraestructura clandestina. També Carles Anglès, Francesc Cunyat, Manuel Ramos i Antoni
Jiménez van poder fugir i van creuar la frontera al saber que havien set
identificats, agafant abans una part del botí de l’atracament, una part del
qual també tenia el president del comitè Pro-Presos, Francesc Arín (que en realitat es deia Francesc Martínez i Simó). Però tres d’ells, Francesc Cunyat, Manuel Ramos i Antoni Jiménez van ser
detinguts per la policia francesa a Cerbere, ja que la policia espanyola els
havia facilitat la descripció, els tres portaven unes 45.000 pts. a sobre. En
canvi Ramon Recasens i Carles Anglès, no van ser detinguts i es van poder
refugiar a França. Però malgrat les peticions de les autoritats espanyoles, els
detinguts a Cerbere, Francesc Cunyat, Manuel Ramos i Antoni Jiménez, no van ser mai extradits
a l’Estat Espanyol, pel que també es van lliurar de la justícia espanyola. No
obstant això la policia francesa havia recuperat 45.000 pts. de l’atracament,
les quals les van tornar a les autoritats espanyoles. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda la policia ja havia
detingut a Barcelona a diverses persones que havien ajudat als
anarcosindicalistes de l’atracament, tant per amagar-los, encobrir-los o
ajudar-los a traslladar els diners, com Maria Camarasa, Jaume Ríos, Francesc
Verdú i la seva dona Adela Alzamora així com la mare d’aquesta Eugenia Pérez i
Antoni Mas i Gómez “El Tartamut”, entre altres que també eren en els pisos per
on havien passat els diners. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Malgrat aquestes detencions i exilis,
l’atracament va ser un èxit, ja que la policia no va recuperar mai la major
part dels diners ni la plata de l’atracament, excepte les 45.000 pts.
recuperades per la policia francesa, quedant-se els anarcosindicalistes un
total valorat en unes 90.000 pts. entre diners i plata, una quantitat
astronòmica en aquella època. Aquells diners van servir tant per ajudar als
presos, com per mantenir la infraestructura dels Sindicats Únics a Catalunya
com per comprar més armes per defensar-se.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Francesc Arín, el president del comitè
Pro-Presos i que va ser el que va finalment va guardar una gran part del botí
per usar-lo per les necessitats dels Sindicats Únics, en aquella època no va
ser mai descobert per aquest fet ni acusat. Va ser uns anys després durant la
República, que ja es va saber que era ell qui havia guardat aquells diners. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvcd8wcA987U7OJJlW5bAE_KbdBKNz1BiSXe3y5WfaobGkcdipf8M-fmAhIzsC7Q-UqENSb3j-nj6xTKOFbSwJBgA4oqKJbiIQkzSWEnSVCUgAX589sZVTkKrCcrydYBMvzKr-5_B8UgM/s1600/10+ARIN.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="351" data-original-width="505" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvcd8wcA987U7OJJlW5bAE_KbdBKNz1BiSXe3y5WfaobGkcdipf8M-fmAhIzsC7Q-UqENSb3j-nj6xTKOFbSwJBgA4oqKJbiIQkzSWEnSVCUgAX589sZVTkKrCcrydYBMvzKr-5_B8UgM/s1600/10+ARIN.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">RAMON RECASENS I EL SEU GRUP D'ACCIÓ A FRANÇA</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Ramon Recasens per altra banda, es va
instal·lar a París de manera clandestina, sent un dels que dirigia els grups
anarquistes catalans a l’exili, creant tota un infraestructura que va servir sobre
tot per conspirar a partir del començament de la dictadura de Primo de Rivera
els setembre de 1923.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Ramon Recasens, com a dirigent del
Comitè Revolucionari a l’exili, va ser un dels organitzadors de l’intent de
revolta contra Primo de Rivera el 1924, que s’havia de dur a terme a Barcelona.
El pla havia set organitzat i finançat des de París pel grup que dirigia Ramon
Recasens. El 6 de novembre de 1924, seguint aquest pla, diversos
anarcosindicalistes van intentar assaltar la caserna de les Drassanes de
Barcelona a trets. En principi estaven d’acord amb diversos soldats de dins de
la caserna perquè quan l’assaltessin aquests es fessin amb el control de la
caserna i iniciar una revolta armada a Catalunya des d’allí. Però en l’assalt
es va produir un fort tiroteig amb la guàrdia civil. Malgrat que van matar a un
guàrdia civil en el tiroteig, els anarquistes assaltants van haver de fugir, ja
que a més els soldats de dins que en principi s’havien d’apuntar a la revolta
no van actuar. A conseqüència d’aquells fets, van ser detinguts diversos
anarcosindicalistes a Barcelona i van ser condemnats a mort en un consell de
guerra ràpid i executats al garrot vil dos d’ells, el valencià Josep Llàcer i
el sorià José Montejo, el 10 de novembre de 1924, just quatre dies després dels
fets. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Poc després, davant de que el moviment
anarquista a l’exili durant la dictadura de Primo de Rivera necessitava més
finançament, Ramon Recasens va muntar un grup d’acció per fer atracaments a
França, sense saber-se del cert quants van efectuar, diners que servien per
finançar la conspiració contra la dictadura, tant exterior com interior. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Però l’1 de juliol de 1925, Ramon
Recasens, juntament amb els membres del seu grup, Isidre Casals, Benito De
Castro i Joaquín Aznar Solanas, van intentar fer un atracament a l’empresa
Harribey de Talence, una fàbrica on hi havia uns 500 empleats situada a les
afores de Bordeus (Occitània), on sabien que a la caixa forta hi havien uns
100.000 francs, una quantitat astronòmica. Volien donar el cop del segle a
França. Quan Recasens i els altres assaltants del seu grup van arribar a la
fàbrica cap a les 10:00 h. del matí, pistola en ma van exigir que obrissin la
caixa forta als que la custodiaven. Però el caixer, que era l’únic que sabia el
número clau per obrir-la, no havia arribat encara. Llavors, davant de que
la majoria de treballadors de la fàbrica s’havien adonat de l’intent
d’atracament i es començaven a aplegar al voltant d’ells, van decidir marxar.
Però uns guardes i un nombrós grup de treballadors els van intentar barrar el
pas per agafar-los, moment en que els 4 anarquistes es van obrir pas a trets
matant-ne a dos i ferint-ne a 3 més. La policia de Bordeus, que fou avisada
immediatament, va tallar totes les sortides de Bordeus i va fer una batuda per
la ciutat fins que a primera hora de la tarda van localitzar i detenir a Ramon
Recasens, Benito De Castro i Isidre Casals. En canvi Joaquín Aznar va poder
fugir i no va ser mai detingut. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El 30 d’octubre de 1925 es va fer el
judici per l’atracament i Ramon Recasens i Benito De Castro van ser condemnats
a mort com a autors directes de la mort dels dos empleats de l’empresa. Isidre
Casals va ser condemnat a cadena perpètua. El 14 de gener de 1926 van ser
executats a la guillotina a Bordeus, Ramon Recasens i Benito De Castro. Aquest
va ser el final de Ramon Recasens. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSK_Z7H4VEm56kAk2vKaGyjk5vfnvN9UklwD4ExshGOuAXiOykhmdLLSWIkLGR2XcpH84nlyBkWvRiUv5rM_L8fIsFX6oP_0VwBCg6yaeFYjeVE9veyYlS169vg4nMbMzjCbrQqJwo0Kk/s1600/12+RECASENS+I+CASTRO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="306" data-original-width="376" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSK_Z7H4VEm56kAk2vKaGyjk5vfnvN9UklwD4ExshGOuAXiOykhmdLLSWIkLGR2XcpH84nlyBkWvRiUv5rM_L8fIsFX6oP_0VwBCg6yaeFYjeVE9veyYlS169vg4nMbMzjCbrQqJwo0Kk/s1600/12+RECASENS+I+CASTRO.jpg" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 18.6667px;">JUDICI PER L'ATRACAMENT DEL TREN DEL POBLE NOU</span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda el 9 de març de 1927, quasi 5 anys després dels fets, va començar el judici per l’atracament al tren del Poble Nou de Barcelona. Josep Francès i
Marcelino Da Silva van ser condemnats a cadena perpètua, com a responsables de
l’atracament. Francesc Verdú i Antoni Mas “El Tartamut” van ser condemnats a 8
anys de presó com encobridors. Els demés processats en el judici van quedar
absolts. Carles Anglès, Francesc Cunyat, Manuel Ramos i Antoni Jiménez, tres dels
participants en l’atracament que encara eren fugits a França, no van poder ser
jutjats i van ser declarats en rebel·lia. Evidentment a Ramon Recasens,
executat a França el 1926, ja el van treure del sumari de les acusacions.
Malgrat tot, tots els condemnats van poder sortir de la presó quan es va
declarar la República el 1931.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Josep A. Carreras</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-83224024479161153262017-09-16T11:48:00.000-07:002017-12-28T15:08:32.236-08:00L'AVIACIÓ CATALANA DE GUERRA EL 1936<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0ZAqYckbe-PTzKlT6rET_0uViwkBlN4IBSGG-FmoDzV6VqpbIYHm0EjIsj98tVuAjWX__sk1asJYMDPgNXnQGJKNPMmXPghGoqIZ_rfrcygTbXll86khlzbACIyVPRmGwT4JSlSeWBmA/s1600/134+BREGUET+BOMBARDEJANT+1936+ARAG%25C3%2593.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="409" data-original-width="327" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0ZAqYckbe-PTzKlT6rET_0uViwkBlN4IBSGG-FmoDzV6VqpbIYHm0EjIsj98tVuAjWX__sk1asJYMDPgNXnQGJKNPMmXPghGoqIZ_rfrcygTbXll86khlzbACIyVPRmGwT4JSlSeWBmA/s1600/134+BREGUET+BOMBARDEJANT+1936+ARAG%25C3%2593.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Els primers mesos de la guerra del 1936, Catalunya i el govern de la Generalitat va quedar de facto independent del govern central republicà, moment en el que es van improvisar primer unes milícies armades i poc després un Exercit Popular Català per lluitar contra l’aixecament dels feixistes liderats pels generals Mola i Franco, mantenint les seves relacions amb el govern central republicà per la col·laboració en la guerra, però en una relació de tu a tu, que va durar fins als fets de maig de 1937, que serien un tema per un altre estudi.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Però una de les peces més importants d’aquell exèrcit català sota les ordres de la Generalitat, va ser la ràpida improvisació d’una força aèria catalana en els primers mesos de guerra que, a part de col·laborar també amb importants accions amb l’aviació republicana espanyola en general en contra dels militars colpistes feixistes en diferents punts de l’Estat, va ser la primera i única aviació de guerra que ha tingut Catalunya i sota les estrictes ordres del govern català.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">En aquest escrit, més que pretendre explicar tota la història i accions de tota l’aviació de guerra catalana i republicana espanyola en general durant tota la guerra del 1936-39, pretén ser sols un resum de com va ser possible improvisar una aviació de guerra catalana en pocs dies i el seu desenvolupament durant els primers mesos de guerra, amb alguns dels seus principals protagonistes i algunes de les seves accions de guerra més destacades.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">L’AVIACIÓ A CATALUNYA ALS ANYS 20 I ELS PRIMERS ANYS 30<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 21.3333px;">Des de que el 17 de desembre de 1903 els germans nordamericans Wilbur Wright i Orville Wright van fer el primer vol de la història en un avió dissenyat per ells mateixos, no van passar gaires anys que es van usar els nous models d’avions per accions de guerra, com a la primera guerra mundial del 1914-18. L’exèrcit espanyol ja va usar els avions per accions de guerra al Marroc als anys 10 i 20 del segle XX, disposant de diversos aeroports per tot l’Estat Espanyol. En aquella època les bombes es llençaven des dels avions a ma i també es disparava amb metralletes des dels avions.</span></span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">A la zona del Prat de Llobregat, al costat de Barcelona, hi havia als anys 20 tres petits aeroports privats: El de la Volteria, que fou el primer organitzat el 1916 pel pilot barceloní Josep Canudas i Busquets, entre altes, on hi havia escola d’aviació i companyies de transport. El Camp Francès, organitzat per la companyia aèria francesa Latécoère el 1920 quan van abandonar la Volteria a l’establir un servei postal entre Barcelona i París. Finalment el 1922, a iniciativa del mateix Josep Canudas i Busquets, el Reial Aeroclub de Catalunya va obrir un altre aeroport al Prat per que fos exclusivament una escola de vol, aeroport que es va anomenar Can Canudas. </span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqWxAiJBSsYSbym2S8KbTku8QdPrX2_YoQ5AbSRwq1cKGZYX6yUOAYvYOxxHS5CaVO0BgonoO5hxvtg-os6UJR7gkyclryCIocOKYz2U4PAS_4KGbgJxbVT1bqBjiL7I4wL96EzesnO7k/s1600/71+CANUDAS+1922.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="408" data-original-width="612" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqWxAiJBSsYSbym2S8KbTku8QdPrX2_YoQ5AbSRwq1cKGZYX6yUOAYvYOxxHS5CaVO0BgonoO5hxvtg-os6UJR7gkyclryCIocOKYz2U4PAS_4KGbgJxbVT1bqBjiL7I4wL96EzesnO7k/s1600/71+CANUDAS+1922.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 1925 es va estrenar l’aeroport de Sabadell de Ca n’Oriach, creat per l’aviador civil sabadellenc Ferran Llàcer i Carreras, que havia arrendat el terreny per fer l’aeroport. Josep Canudas i Busquets, pilotant un avió Aviatik acompanyat de Ferran Llàcer, van inaugurar l’aeroport de Sabadell el 5 d’abril de 1925, aterrant allí l’avió que partí de Can Canudas al Prat de Llobregat fins a Sabadell. El pilot civil Guillem Xuclà i Nin, un dels vocals de l’Aeroclub de Catalunya i també un destacat instructor de vol, també va ser present a la inauguració de l’aeroport de Sabadell. <o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvgVjGfxnU-uNrafRdN7DsVdoAeo9veAnk7y1U2YkaEBwqKlQYtgBndJBY4Ex_f6iUEl-13NiIkexxi0DQS3dZjMeJEFFlS4m_ZPiGjNvvJdAu3SHLzKkqxxqS3xySOdBhVHgtB6yuB14/s1600/58+CANUDAS+SABADELL+1925.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="483" data-original-width="668" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvgVjGfxnU-uNrafRdN7DsVdoAeo9veAnk7y1U2YkaEBwqKlQYtgBndJBY4Ex_f6iUEl-13NiIkexxi0DQS3dZjMeJEFFlS4m_ZPiGjNvvJdAu3SHLzKkqxxqS3xySOdBhVHgtB6yuB14/s1600/58+CANUDAS+SABADELL+1925.jpg" /></a></div>
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Cap el 1929 els principals pilots instructors que hi havia al Prat eren Josep Canudas i Busquets, Josep Mª Carreras i Dexeus, Guillem Xuclà i Nin, Vicenç Vallès i Joan Balcells, entre altres. Aquests al començar la guerra el 1936 es convertirien en destacats pilots de guerra i també en uns dels principals instructors dels nous pilots de combat.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJLkOO-UOSj7a6sD-DM7TWmKfuhfIYWYe1mufW6kcVwawidkoVUb9w0u9WXwKH_T7TrSaXsHk9enIJ1WIZNNDIEPYxXt6P64JBkE_KVkwT3VFjIN7J-VOHemMcoYtaRIc0SiCK0Qq6KLA/s1600/119+CARRERAS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="372" data-original-width="458" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJLkOO-UOSj7a6sD-DM7TWmKfuhfIYWYe1mufW6kcVwawidkoVUb9w0u9WXwKH_T7TrSaXsHk9enIJ1WIZNNDIEPYxXt6P64JBkE_KVkwT3VFjIN7J-VOHemMcoYtaRIc0SiCK0Qq6KLA/s1600/119+CARRERAS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Tant a finals dels anys 20 com durant la república als anys 30, un bon nombre de catalans es feren pilots de l’exèrcit espanyol, destacant Alfons Jiménez i Brugués, Josep Roig i Vilalta, Josep Cabré i Planas o Jaume Buyé i Berni, entre altres, els quals al començar la guerra serien uns dels principals pilots de la força aèria catalana.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">També cal destacar al que als anys 30 seria el comandant d’aviació Felip Díaz i Sandino, un català que ja era pilot militar des de 1915, el qual seria al començar la guerra del 1936 el cap de la força aèria catalana.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDZup7fsAryIoc08VikaUYfyk5OEZKwruE_LieE4xewzOsjpD4KT1irsR28UhyvMF-uni5KvgWoOMXzxCMTEdZeGb6YsvXyq57imFmJyqBR1kuOuYS38irT0fLZwoGsVLaHlOaNvqgJFg/s1600/12+FELIP+DIAZ+SANDINO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="343" data-original-width="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDZup7fsAryIoc08VikaUYfyk5OEZKwruE_LieE4xewzOsjpD4KT1irsR28UhyvMF-uni5KvgWoOMXzxCMTEdZeGb6YsvXyq57imFmJyqBR1kuOuYS38irT0fLZwoGsVLaHlOaNvqgJFg/s1600/12+FELIP+DIAZ+SANDINO.jpg" /></a></div>
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">També nombrosos catalans es van aficionar a l’aviació als anys 20 i 30, sorgint nombrosos pilots civils que també van esdevenir pilots militars durant la guerra del 1936.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAHVizN9pfR27bWXJQh5I3ldbE9i_4pf489cSQHAAoeta3DbJruRLKzxpTO4rLCxAperd7pkjlLeYpX4h4EJhPfBs1mjovY5aJcM9Tjzfj11zwY0moU8D3HmKajhwnlkRzq6kd9G8JWQU/s1600/4+CONCURS+CAN+CANUDAS+1928.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="358" data-original-width="516" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAHVizN9pfR27bWXJQh5I3ldbE9i_4pf489cSQHAAoeta3DbJruRLKzxpTO4rLCxAperd7pkjlLeYpX4h4EJhPfBs1mjovY5aJcM9Tjzfj11zwY0moU8D3HmKajhwnlkRzq6kd9G8JWQU/s1600/4+CONCURS+CAN+CANUDAS+1928.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Durant aquells anys Maria Josepa Colomer i Luque, nascuda a Barcelona el 1913 i Dolors Vives i Rodón, nascuda a Valls el 1909, van ser les dues primeres dones catalanes en obtenir la llicència de pilot d’avió. Maria Pepa Colomer, dona de l’instructor de vol Josep Maria Carreras, va obtenir la llicència el 1931, mentre Dolors Vives i Rodón la va obtenir el 1934.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Anteriorment a aquestes dues dones pilot catalanes, a finals dels anys 30 a l’Estat Espanyol ja hi havia hagut altres tres dones que havien obtingut la llicència de pilot d’avió, les madrilenyes Maria Bernaldo de Quirós Bustillo el 1928, Margot Soriano Sanchez el 1929 i Pilar San Miguel Martínez Campos el 1930, les tres familiars o dones de militars.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">No obstant això, les tres dones aviadores madrilenyes pioneres a l’Estat Espanyol, en el futur, a part d’alguns vols que feien per lleure o viatjar amb el seu avió amb els seus marits, no es van dedicar professionalment a l’aviació i ho van pràcticament deixar en uns pocs anys. En canvi Maria Josepa Colomer i Dolors Vives i Rodón durant els primers anys de la república es dedicarien professionalment a l’aviació de transport i van destacar en competicions acrobàtiques, sent el punt d’inflexió per la promoció de les dones pilots professionals a tot l’Estat. Les dues al començar la guerra del 1936 serien destacades instructores de vol per als nous pilots de guerra a Catalunya, com veurem més endavant. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgK9wp64or6V0yXJzzR6xFsLKeFNC49rKgKqZBcZ_QJ-VrVHJRBxsp5Ys9kqaOiS7uiHwznSZbsahyphenhyphenGupB5CZQoaLsuLUUvwkHQMKeo3vdYhkAxOWKzal6djzfqHsGfFxN9SO3jVP_3qE/s1600/142+COLOMER.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="365" data-original-width="463" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgK9wp64or6V0yXJzzR6xFsLKeFNC49rKgKqZBcZ_QJ-VrVHJRBxsp5Ys9kqaOiS7uiHwznSZbsahyphenhyphenGupB5CZQoaLsuLUUvwkHQMKeo3vdYhkAxOWKzal6djzfqHsGfFxN9SO3jVP_3qE/s1600/142+COLOMER.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 1933 uns afeccionats a l’aviació van crear a Barcelona la base Aeronàutica Naval amb tres esquadres d’hidroavions a la zona del port de Barcelona propera al Prat. A partir d’aquell any 1933 tots aquests aeroports van ser transferits a les competències de la Generalitat de Catalunya, depenent el desenvolupament de la força aèria de guerra de la base de l’exèrcit espanyol. Alguns hidroavions militars van agafar les instal·lacions de l’Aeronàutica del port de Barcelona com la seva base principal.</span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 1934 el comandant Felip Díaz i Sandino, nascut a Caldes d’Estrac (Maresme), era el comandant de la 3ª Esquadra Aèria Militar, que era a on hi estava integrada Catalunya. Però el gener de 1935, mesos després de la revolta d’octubre de 1934 fortament reprimida pel govern de caire ultradretà, amb Alejandro Lerroux del Partido Radical Republicano com a president, formant govern amb la ultradretana CEDA de Gil Robles, el comandant Diaz i Sandino fou substituït en el càrrec de cap de la 3ª Esquadra Aèria Militar pel tinent coronel Joaquín González Gallarza. Les idees esquerranes de Díaz i Sandino havien provocat aquesta destitució i aquest fou traslladat temporalment a la base aèria de Getafe als voltants de Madrid.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Al guanyar les eleccions el Front Popular el febrer de 1936, Felip Díaz i Sandino fou ascendit a tinent coronel i fou nomenat de nou cap de la 3º Esquadra Aèria militar, la de Catalunya, substituint al coronel Joaquín González Gallarza, el que l’havia substituït abans, sospitós de tenir idees antidemocràtiques. El febrer de 1936 doncs, Felip Dìaz i Sandino recuperava el seu càrrec i amb un rang militar superior. Aquell fet seria determinant per la derrota a Barcelona de l’intent de cop militar del 18 de juliol de 1936, com veurem més endavant.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">FELIP DÍAZ I SANDINO DETECTA CONSPIRACIONS COLPISTES<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">A principis de juliol de 1936, Felip Díaz i Sandino va detectar insinuacions colpistes d’alguns militars i va informar al president de la Generalitat Lluís Companys, el qual va començar a prendre algunes precaucions. Però al Prat hi havia poques forces per aturar un rebel·lió militar i de totes maneres no tots els oficials i caps militars tampoc eren de fiar.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Dies abans del cop del 18 de juliol de 1936, el comandant d’infanteria retirat Alfonso de los Reyes González Cárdenas es reuneix amb aviadors militars fidels a la República al bar Pan American del Passeig de Gràcia de Barcelona. A la reunió hi havia entre altres el tinent coronel Felip Díaz i Sandino, el capità Francisco Ponce de León, el tinent Adonis Rodríguez, l’alferes Rodolfo Robles i el sergent Emilio Vilaceballos, tots de l’exèrcit de l’aire. També hi havia el capità d’aviació Servando Meana, que també pertanyia als Guàrdies d’Assalt dependents de la Generalitat. Allí parlen de com afrontarien un cop dels militars rebels i Felip Díaz i Sandino expressa la seva preocupació per la situació de l’aeroport del Prat. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El capità d’aviació i també Guàrdia d’Assalt Servando Meana, li va comunicar a Felip Díaz que havia contactat amb un grup d’uns 200 afiliats de base de la CNT, amb qui estava en bona sintonia, disposats a ajudar-lo fent vigilància a l’aeroport del Prat si era necessari. El president Lluís Companys en principi no estava disposat a donar massivament armes a la CNT en el cas d’un cop, ja que tenia molta força, tant combativa com en nombre d’afiliats, i temia que donat el cas, es fessin amb el poder i el control total de la situació. Companys sols preveia repartir unes poques armes entre els aquells anarcosindicalistes que estiguessin sota les estrictes odres de la Generalitat, lo qual seria el cas d’aquells 200 cenetistes.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El coronel d’aviació Felip Díaz i Sandino acceptà l’oferiment i el de 13 juliol de 1936 va concentrar als 200 membres de la CNT a la Casa de Mar, a la platja davant mateix de l’aeroport militar del Prat. Allí els cenetistes bàsicament prenien el sol i es banyaven per estar camuflats i ser confosos per un grup de banyistes de vacances.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">ELS COLPISTES SURTEN AL CARRER A BARCELONA EL 19 DE JULIOL DE 1936</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El dia 17 de juliol de 1936 uns militars
es van aixecar contra la República a Tetuan, Ceuta, Melilla i Tenerife. El 18
de juliol els colpistes s’aixecaren en algunes zones d’Andalusia, on van
començar els primers combats entre colpistes i republicans i el 19 de juliol el
cop es va estendre en quasi tot l’Estat Espanyol, incloent la capital Madrid i
Barcelona. Els generals Mola i el general Franco encapçalaven l’intent de cop
militar.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman", serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman", serif; font-size: 16pt;">Cap a les 3h. de la matinada del 19 de
juliol de 1936 es produeix l’aixecament dels militars colpistes a Barcelona, on
totes les casernes militars de la ciutat es declaren colpistes, a diferència de
Madrid on quasi totes les casernes militars es van restar fidels a la
República. Sols es va unir al cop “El cuartel de la Montaña” a Madrid, que va
ser fàcilment dominat. Però a Barcelona, el fet de que totes les casernes que
envoltaven la ciutat fossin colpistes, feien preveure un fàcil triomf dels
militars aixecats en contra la República.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Durant tot el dia 19 de juliol de 1936 </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">ja des de primeres hores de la matinada, es van produir combats per diverses zones de Barcelona entre columnes militars colpistes i combatents antifeixistes, formats principalment per Guàrdies d’Assalt fortament armats sota les ordres de la Generalitat, acompanyats d’alguns Mossos d’Esquadra i nombrosos militants antifeixistes que ells van armar, majoritàriament de forces afins al govern català, com d’ERC o USC. Progressivament es van anar repartint armes de manera controlada a membres d’altres forces antifeixistes, com del POUM, CNT, PCC o Estat Català per fer front als colpistes facciosos.</span></div>
<span style="font-family: "times new roman", serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman", serif; font-size: 16pt;">La CNT, la força compacta més nombrosa amb uns 175.000 afiliats a Catalunya en aquells moments, disposava de poques armes però els seus afiliats es van situar en diversos llocs de Barcelona per fer barricades. Durant els combats però, van aconseguir un bon nombre d’armes, tant agafades a les columnes colpistes que eren derrotades, com de la caserna de Drassanes, quan des de dins alguns soldats o suboficials fidels a la república els van entregar a membres de la CNT un bon nombre d’armes per una porta del darrera de la caserna que encara restava colpista. També Guàrdies d’Assalt van acabar entregant un bon nombre d’armes a alguns membres de la CNT a la Barceloneta durant els combats, ja que es necessitaven més efectius. Aquells membres de la CNT van ajudar a aturar als militars principalment en la zona del Paral·lel ajudats per Guàrdies d’Assalt i també donant suport a altres forces antifeixistes en diversos punts de Barcelona. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman", serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman", serif; font-size: 16pt;">Es van produir nombrosos combats en diverses zones de Barcelona, com Passeig de Gràcia-Diagonal, Dreta i Esquerra de l’Eixample, Plaça Espanya, Paral·lel, Rambles, Plaça Catalunya, Plaça Universitat, Ronda Sant Antoni, Zona del Port de Barcelona i Barceloneta entre altres, en que Guàrdies d’Assalt i militants de totes les forces antifeixistes el acompanyaven armats. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-ku6H5xzp68jpTJBAdSgbe8rgkUjlfSE0xG8V2cMoNHaRyS09fHw76p4BscsMD0pO3kUZn4M9V5fOXtMyvn6m7iQoDNPRO0xJvGCCnqdVb5R3eBRKrdKUtYiGKAiVM9sToMh7btEbm6Y/s1600/138+19J+LLUITA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="378" data-original-width="486" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-ku6H5xzp68jpTJBAdSgbe8rgkUjlfSE0xG8V2cMoNHaRyS09fHw76p4BscsMD0pO3kUZn4M9V5fOXtMyvn6m7iQoDNPRO0xJvGCCnqdVb5R3eBRKrdKUtYiGKAiVM9sToMh7btEbm6Y/s1600/138+19J+LLUITA.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Fins i tot a la tarda, la Guàrdia Civil de Barcelona va restar fidel a la república i van participar a la rendició final dels colpistes a la plaça Catalunya, quan alguns eren parapetats en l’hotel Colon i en el primer pis de la Telefònica. Quan va participar la Guàrdia Civil els militars colpistes ja estaven pràcticament derrotats a Barcelona, però més important que la seva actuació a plaça Catalunya va ser que no lluitessin a favor dels colpistes, ja que a Barcelona hi havia uns 2.000 guàrdies civils ben armats i preparats.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman", serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman", serif; font-size: 16pt;">Però va ser l’actuació de l’aviació militar del Prat i de la base Aèria Naval del port, fidels a la república sota les ordres del tinent coronel Felip Díaz i Sandino, un dels fets més decisius per la derrota dels militars colpistes a Barcelona, tant per la seva actuació, bombardejant i metrallant des de l’aire columnes de militars colpistes i algunes casernes mentre es produïen els combats pels carrers, però sobre tot a l’evitar que aquells avions caiguessin en mans dels colpistes a Barcelona. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">L’AVIACIÓ A BARCELONA DURANT EL COP DEL 19 DE JULIOL DE 1936</span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Aquell dia 19 de juliol de 1936 a l’aeroport militar del Prat de Llobregat hi havia 4 avions bombarders Breguet-19 operatius i quatre més en reparació, que també duien metralladores incorporades. També hi havia una esquadreta d’uns 4 caces Nieuport NI-52 a l’aeroport militar del Prat de Llobregat. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4fRqeUgsLZ4hdQf02co_WOiiGoY1so8Mwb5czPiaJThB9js66MSrp9VuvqXJR9UDwUYWDm7cAF7NKgjUA8ph5-BdihzBSTTi4BcQRMWXvkzEIjL1toi4itnOHKNc06vby-TYfdDPnDuQ/s1600/112+NIEUPORT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="337" data-original-width="500" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4fRqeUgsLZ4hdQf02co_WOiiGoY1so8Mwb5czPiaJThB9js66MSrp9VuvqXJR9UDwUYWDm7cAF7NKgjUA8ph5-BdihzBSTTi4BcQRMWXvkzEIjL1toi4itnOHKNc06vby-TYfdDPnDuQ/s1600/112+NIEUPORT.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">No eren molts avions militars però suficients per causar estralls a les diverses columnes militars colpistes que sortien de les casernes i intentaven entrar al centre de Barcelona, produint-se ja forts combats contra les forces antifeixistes des de primeres hores de la matinada.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Mentre passaven aquells combats a primeres hores del matí per Barcelona, ja des de la matinada d’aquell 19 de juliol de 1936, el coronel Felip Díaz Sandino ja havia armat i desplegat als 200 membres de la CNT que havia instal·lat feia dies en una platja propera, per assegurar que no triomfés el cop a l’aeroport.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Felip Díaz i Sandino va fer detenir aquell matí del 19 de juliol de 1936 als comandants José Castro Garnica i Eugenio Frutos a l’aeroport militar del Prat, ja que s’havien mostrat favorables al cop militar. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ0dj3N1vYkWwtC-CT8qoaV4kgQZqAus_P_-siQu8HNYs4ogcoHgQ__uLTwrSw_vCXH5GTP0mvetrmhFm-Kpq0wO5OL4B-AjhqJt8PwTdwAlwwIhscXIXoEFBplDscu8ZMb3ppj15jRfE/s1600/140+SANDINO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="347" data-original-width="436" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ0dj3N1vYkWwtC-CT8qoaV4kgQZqAus_P_-siQu8HNYs4ogcoHgQ__uLTwrSw_vCXH5GTP0mvetrmhFm-Kpq0wO5OL4B-AjhqJt8PwTdwAlwwIhscXIXoEFBplDscu8ZMb3ppj15jRfE/s1600/140+SANDINO.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Dos oficials d’aviació que hi havia a l’aeroport del Prat de Llobregat afins als facciosos però que fins llavors no havien set detectats com a colpistes, van aconseguir agafar un bombarder Breguet-19 del Prat enlairant-lo i aconseguint fugir, malgrat que van ser metrallats des del terra. Aquests dos oficials eren capità José Calderón Gaztelu i el capità Luís Pardo, els quals van dur el Breguet-19 a Pamplona que era zona colpista.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Felip Díaz i Sandino va ordenar llavors al sergent Jesús Garcia Herguido enlairar-se amb un Breguet-19 carregat de bombes per bombardejar la caserna de Sant Andreu, cosa que va fer amb efectivitat. Jesús Garcia Herguido, nascut a Velilla de Medinaceli (Sória), seria conegut com un dels aviadors més destacats del bàndol republicà i a Catalunya l’anomenaven “el Dimoni Roig”.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTUOTym23eWsyAGWDr95ZnFarL9RItj8HboACUR8s0n4O-8ZOrodx7IxPR8QTpuV62PXLAFE21FndCo0EmrlDV2nlmSgnZGwY_ywCfIRJVLdTJee6QUKCxWcYqHBG-cm_aGGLNBsMff4w/s1600/128+HERGUIDO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="280" data-original-width="507" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTUOTym23eWsyAGWDr95ZnFarL9RItj8HboACUR8s0n4O-8ZOrodx7IxPR8QTpuV62PXLAFE21FndCo0EmrlDV2nlmSgnZGwY_ywCfIRJVLdTJee6QUKCxWcYqHBG-cm_aGGLNBsMff4w/s1600/128+HERGUIDO.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Un altre Breguet-19 carregat amb bombes s’enlaira del Prat pilotat pel capità Francisco Ponce de León per bombardejar diverses posicions dels colpistes a Barcelona com la de les Drassanes, entre altres.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Poc després l’alferes Rodolfo Robles s’enlaira del Prat amb un Breguet-19 i bombardeja la caserna d’Icària al Poble Nou. Poc després surt Alfons Jiménez i Brugués amb un Breguet-19 amb el capità Alberto Bayo d’observador i bombardeja la caserna de Muntanya del Poble Nou. També bombardegen la caserna de les Drassanes.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvvBE79J5o8WSQkXTU5Sn9FPa4SNvt1Du0kc8_N647U4V8EODv3_JNXZgpU2Onijiz_i0BCLYpxdNS9XLKJ2yHtq0g9n8ZO7TGIc0VylzzcMh-hEmhMyDgrHoBBUdOLp1ZVKeaxnD-TXY/s1600/136+DRASSANES+CASERNA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="426" data-original-width="435" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvvBE79J5o8WSQkXTU5Sn9FPa4SNvt1Du0kc8_N647U4V8EODv3_JNXZgpU2Onijiz_i0BCLYpxdNS9XLKJ2yHtq0g9n8ZO7TGIc0VylzzcMh-hEmhMyDgrHoBBUdOLp1ZVKeaxnD-TXY/s1600/136+DRASSANES+CASERNA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Aquests bombarders Breguet-19 també disposaven de metralladores mòbils amb les que també van metrallar a baixa alçada a diverses columnes militars pels carrers de Barcelona.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Poc després un caça Nieuport NI-52 pilotat per també per Alfons Jiménez i Brugés, surt del Prat i també va metrallar algunes columnes militars colpistes pels carrers de Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">EL GENERAL GODED I ELS HIDROAVIONS DE LA BASE AÈRIA NAVAL DE BARCELONA<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Aquell dia 19 de juliol de 1936 cinc hidroavions Savoia S-62 van sortir de la base de Maó a l’illa de Menorca amb la intenció d’anar a Barcelona perquè el general Manuel Goded Llopis, que anava amb un dels hidros pilotat pel tinent Martínez de Velasco, prengués el comandament dels militars colpistes a Barcelona. Manuel Goded havia nascut a Puerto Rico quan encara era una colònia espanyola, els seus pares eren catalans i el seu pare era capità de l’exèrcit a Puerto Rico quan ell va néixer.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">A Menorca la majoria de militars eren fidels a la República, pel que el cop no triomfà allí, però Goded, que si era colpista, en contacte amb els sollevats de Mallorca va ordenar que sortissin aquells hidros de Menorca.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Abans d’anar cap a Barcelona van fer escala a Mallorca, que era zona colpista i allí un dels hidroavions es va espatllar i no es va poder enlairar. Aquest hidro estava pilotat per Francesc Casals, un català de Soses (Segrià), que es va haver de quedar a Mallorca, que era zona colpista.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Finalment els 4 hidroavions restants, amb Goded a dins, van arribar a la base Aeronàutica Naval de Barcelona que havia restat fidel a la República i aquests encara no sabien les intencions de Goded.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El general Goded, assabentat de que la força aèria de Barcelona era fidel a la República, va entrar a la base Aèria Naval de Barcelona cridant “Viva la República” perquè el deixessin passar i intentar, un cop a dins, aconseguir suports de caps militars per recolzar el cop.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Dins de la base Aeronàutica Naval de Barcelona Goded va trobar el suport del comandant Antonio Núnez, qui va transmetre a altres oficials i caps militars l’ordre de bombardejar el Palau de la Generalitat i l’aeroport del Prat aconseguint que alguns li fessin costat. Però els caps dels oficials, el capità Antoni Molina i Sánchez i el tinent Juan José Armario Alvarez, nascut a Jerez de la Frontera (Cádiz) i que vivia a Barcelona des de 1923, eren fidels a la República i van fer detenir al comandant Núñez, al comandant Díaz i al tinent Emilio Lecuona, que havien secundat les ordres del colpista general Goded. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Mentre passava això, el general Goded s’havia traslladat al Govern Militar per intentar dirigir des d’allí el cop a Barcelona, mentre els 4 hidroavions que l’havien acompanyat a Barcelona tornaven a Maó. Però com que Menorca havia quedat en el bàndol republicà, aquells 4 hidroavions Savoia S-62 van quedar en poder dels republicans.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Mentre, el pilot català Francesc Casals, que s’havia quedat a Mallorca amb el Savoia S-62 avariat com abans s’ha comentat, es va quedar atrapat al bàndol colpista així com el seu avió. Els colpistes de Mallorca sospitaven que Francesc Casals podria ser republicà, però com que no ho sabien, simplement el vigilaven de prop sense detenir-lo mentre es cuidava del manteniment de l’avió. Com veurem més endavant, Casals va protagonitzar una espectacular fugida amb l’avió uns dies després. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Mentre, a la base Aeronàutica Naval de Barcelona el capità Antoni Molina i el tinent Juan José Armario es fan amb el comandament i es posen immediatament sota les ordres del tinent coronel Felip Díaz i Sandino i l’informen de les detencions dels comandaments i oficials colpistes a la base l’Aeronàutica.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnz5zncEZ_ctEfCTly6DbdVeLc7P2056U2UhHFOITT0E1sHWc2IW76AesS_FJlzvTQZP_tkE-fOtWJJzzPk187Y6bDAr3CPYbbBsUwX-1OUaIdg5vdI26StxRvON56cDMfYwHI1jwTP7A/s1600/26+ARMARIO+I+MOLINA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="520" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnz5zncEZ_ctEfCTly6DbdVeLc7P2056U2UhHFOITT0E1sHWc2IW76AesS_FJlzvTQZP_tkE-fOtWJJzzPk187Y6bDAr3CPYbbBsUwX-1OUaIdg5vdI26StxRvON56cDMfYwHI1jwTP7A/s1600/26+ARMARIO+I+MOLINA.jpg" /></a></div>
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Els hidroavions de la base Aeronàutica Naval de Barcelona també prengueren part aquell dia 19 de juliol de 1936 en els combats contra els colpistes, bombardejant també la caserna de les Drassanes amb l’esquadra de Savoia S- 62 comandada pel tinent Armario. A més aquests avions també llençaren foc de metralladora contra les columnes colpistes que eren pels carrers. Com s’ha vist, entre els avions bombarders Breguet-19 i els caces Nieuport NI-52 del Prat juntament amb els hidros Savoia S-62 amarats a la zona del port, van causar bastant estralls entre les columnes militars pels carrers de Barcelona.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">L’actuació dels avions militars del Prat
de Llobregat i de la base Aeronàutica Naval de Barcelona, sota el comandament
del coronel Felip Díaz i Sandino amb el suport d’altres oficials d’aviació
fidels a la República, va ser absolutament determinant per la derrota del cop
militar a Barcelona, tant pels atacs aeris contra els colpistes com per evitar
que aquells avions caiguessin en mans d’aquests colpistes.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Finalment al vespre d’aquell 19 de
juliol, es van rendir l’últim reducte dels militars colpistes que havien sortit
al carrer i que eren parapetats en edificis de la plaça Catalunya. Només
quedava algun petit focus de resistència a la caserna de les Drassanes i al
Govern Militar de Barcelona, on el general Goded intentava de manera ja
desesperada encara trobar suports a Barcelona per seguir la lluita.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">LA CNT ACONSEGUEIX 30.000 FUSELLS A LA CASERNA DE SANT ANDREU I AGAFA EL PODER.</span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Entre la matinada del 19 al 20 de juliol, amb els colpistes ja pràcticament derrotats a Barcelona, diversos militants de forces antifeixistes van assaltar la caserna de Sant Andreu, que era a on hi havia emmagatzemat la major part de l’armament militar, d’esquenes a les directrius del govern de la Generalitat i amb uns Guàrdies d’Assalt desbordats després dels enfrontaments. La CNT, que era la força compacta més nombrosa, va ser l’organització que va aconseguir més armes, uns 30.000 fusells i altre armament, aconseguint en poc temps el poder real suplantant a la Generalitat de Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El dia 20 de juliol de 1936 s’acabà rendint el general Goded al Govern Militar al no trobar més suports, el qual va ser afusellat poques hores després per milicians armats antifeixistes. Poc després es rendia l’últim reducte, la caserna de les Drassanes, després d’un curt tiroteig en el que va morir el dirigent anarquista Francisco Ascaso, mort per un franctirador de la caserna de les Drassanes. Aquells havien set els dos últims focus de resistència dels colpistes, que ja no tenien cap possibilitat i estaven totalment encerclats per milers de Guàrdies d’Assalt i milicians armats. Els combats durant aquells 2 dies van acabar amb més de 400 morts a Barcelona.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-NmsCLa9gfi_vT7Mm0vbyomm948E8GR1U_BCdjatdJTN17GMuYYAc8ioU-quNpuGu0WkNEa2Sh_7ac72DQUU1he-6kmy7LddYvpTHp5vg8YO3UVpgUlOrYkmYPo4ZSnwSslVTmuyAgTI/s1600/137+VICTORIA+20+J.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="326" data-original-width="507" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-NmsCLa9gfi_vT7Mm0vbyomm948E8GR1U_BCdjatdJTN17GMuYYAc8ioU-quNpuGu0WkNEa2Sh_7ac72DQUU1he-6kmy7LddYvpTHp5vg8YO3UVpgUlOrYkmYPo4ZSnwSslVTmuyAgTI/s1600/137+VICTORIA+20+J.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Després d’allò els focus colpistes arreu de Catalunya també van desaparèixer i els militars facciosos s’anaren retirant progressivament cap a l’Aragó, quan poc després avançaren les forces de milicians sortides de Barcelona.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">La CNT, que tenia uns 30.000 fusells trets de la caserna de Sant Andreu i altre armament aconseguit en altres casernes i era la força més armada, va promoure immediatament una revolució arreu de Catalunya duent a diverses comarques armament i militants fer reforçar els seus comitès revolucionaris.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Davant la suplantada del poder real de la CNT al carrer respecte al de la Generalitat de Catalunya, sota el lideratge de la CNT es va crear el mateix dia 20 de juliol el Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya (CMAC) per dirigir des d’allí, tant la revolució com la formació de les primeres milícies per anar al front per aturar l’avanç feixista cap a Catalunya. Malgrat ser liderat per la CNT, el CMAC estava format per representants de quasi totes les altres forces antifeixistes, ERC, PSUC, POUM i Acció Republicana Catalana (ARC).<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Es va mantenir la Generalitat de Catalunya com a poder polític simbòlic de Catalunya, però el poder real era el CMAC, que tenia com a president a l’anarquista i dirigent de la CNT Joan García i Oliver.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Enseguida es van organitzar milícies armades tant des del CMAC com des de la Generalitat, per evitar que els colpistes feixistes avancessin des de l’Aragó cap a Catalunya, ja que aquests s’havien fet amb el control d’Aragó i de les seves tres capitals de província. Als pocs dies, el 25 de juliol de 1936 van sortir columnes de milicians armats des de Barcelona cap al front d’Aragó, gran part d’ells de la CNT, que eren els que tenien més armes, als que s’hi anaren afegint progressivament membres de totes les forces antifeixistes d’esquerra, ERC, PSUC, POUM, Estat Català, sota el doble comandament militar del dirigent anarquista Buenaventura Durruti i del general Enric Pérez i Farràs, aquest com a màxim assessor militar i com a representant de la Generalitat. En pocs dies però, Entic Pérez i Farràs va abandonar la columna Durruti, on era ubicat, per diferències de tàctiques militars amb Durruti, tornant a Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Malgrat el mal armament que tenien les forces terrestres, majoritàriament catalanes al Front d’Aragó, van aconseguir mantenir a ratlla als colpistes franquistes en aquell front quasi durant tota la guerra, però no van aconseguir conquerir les tres capitals de província d’Aragó ni avançar més. Encara que el tema de la guerra sobre el terreny seria un altre tema del que ens ocupa.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Però durant aquells primers dies abans de que sortissin les forces terrestres el 25 de juliol, va ser l’aviació de Barcelona sota les ordres del tinent coronel Felip Díaz i Sandino la que va mantenir a ratlla als feixistes a l’Aragó.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">FELIP DÍAZ I SANDINO ORGANITZA L’AVIACIÓ CATALANA<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Malgrat que el CMAC, liderat per la CNT, tenia més poder que la Generalitat ja des del 20 de juliol de 1936, aquell mateix dia el tinent coronel d’aviació Felip Díaz i Sandino es va posar sota les ordres del president de la Generalitat Lluís Companys.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Des del mateix dia 20 de juliol de 1936, diversos pilots a motor civils es van traslladar a l’aeroport del Prat per posar-se sota les ordres del tinent coronel Felip Díaz i Sandino per ajudar a les tasques de reciclar els avions civils que hi havia en avions militars i pilotar-los, entre els que destaquen Josep Canudas i Busquets, Joan Balcells i Auter, Josep Maria Carreras i Dexeus i Guillem Xuclà i Nin. També hi van acudir pilots de vol a vela sense motor, com Marià Foyé i Ràfols, Francesc Cabré i Rofes, Lluís Aguilera i Culell, i Joan J. Maluquer i Wahl entre altres, per ser reciclats en aviadors de guerra.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Els primers dies de guerra Josep Canudas organitzà un curs als pilots civils, ja que molts estaven desentrenats. Alguns dels altres instructors de vol eren Enric Cera, Jaume Camarasa, Francesc Pérez i Mur, Maria Pepa Colomer i Dolors Vives, els quals van tenir un paper important en el futur en fer créixer el nombre d’aviadors de les forces catalanes.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Els primers vols d’entrenament els donaven als que ja eren pilots de motor i no als nous instruïts, ja que en principi es pensava que la rebel·lió no duraria gaire. Els avions civils i les avionetes eren usades per missions d’enllaç entre columnes.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">LA AVIACIÓ DE GUERRA A TOT L’ESTAT<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Al començar la guerra aquell juliol de 1936 a l’Estat Espanyol hi havia aproximadament uns 500 avions, encara que les xifres varien una mica en unes dotzenes amunt o avall depenent dels llibres o escrits sobre el tema. Uns 300 eren d’us militar entre bombarders i caces, transport i hidroavions. D’aquests aparells inicialment van quedar en mans del bàndol republicà uns 410 mentre uns 110 en mans del militars colpistes els primers dies de la guerra. D’aquests avions destaquen els 120 bombarders Breguet-19 que van quedar uns 60 per cada bàndol, o sigui la mitat per cadascun. També destaquen els 62 caces Niueport-52, els quals van quedar 50 en mans dels republicans i 12 en mans dels militars colpistes al començar la guerra. Una gran part d’avions i avionetes civils van ser reciclats en avions militars.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">A la base aèria de Getafe, prop de la capital Madrid que també va quedar en zona republicana, hi havia també alguns avions militars Breguets-XIX i Nieuport-52 i alguns avions civils reciclats immediatament en avions de guerra, començant en pocs dies combats aeris contra els avions del bàndol dels militars colpistes, de la mateixa manera que en les altres bases aèries d’arreu de l’Estat Espanyol que havien quedat en el bàndol republicà. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Això ha set un resum general de les forces aèries dels dos bàndols els primers dies de la guerra el juliol de 1936, però evidentment l’estudi de tots els tipus d’avions i nombre de pilots que hi havien mereixeria un estudi a part. No obstant això, l’arribada de nombrosos avions estrangers, cada cop en més nombre en els següents mesos, va equilibrar la balança de l’aviació pels dos bàndols en aquella guerra uns mesos després.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">PRIMERES ACCIONS DE L’AVIACIÓ CATALANA AL FRONT<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 21 de juliol de 1936, només un dia després de la derrota de l’intent de cop militar a Barcelona, Felip Díaz Sandino ordena al pilot militar català Ferran Roig i Vilalta, nascut a el Viver de Segarra, població que pertany al municipi de Sant Ramon (La Segarra) i que s’havia desplaçat especialment a Barcelona, enlairar-se del Prat amb un bombarder Breguet-19 acompanyat del també pilot militar Alfons Jiménez i Brugués, com a copilot, nascut a Molló (Ripollès), per bombardejar una caserna militar a Osca, cosa que feren amb efectivitat. Aquell bombardeig del pilot Ferran Roig i Vilalta va ser el primer de l’aviació de guerra catalana sota les ordres de la Generalitat que va bombardejar darrere les línies enemigues al front d’Aragó.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguWh731OCJ9EpBGPb3MAqBIumv727mHKnBN6XBC4tW8PEyC-ngBByira981hfc3x1fTHgrq4NGNp9iAr7sk6hHlfn-kVbL8NZmx-7SDvUVWZopVoPxSLZ8XOeGSl_zS5XmbBkYo_K1Ap0/s1600/17+FERRAN+ROIG+PRIMER+BOMBARDEIG.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="403" data-original-width="552" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguWh731OCJ9EpBGPb3MAqBIumv727mHKnBN6XBC4tW8PEyC-ngBByira981hfc3x1fTHgrq4NGNp9iAr7sk6hHlfn-kVbL8NZmx-7SDvUVWZopVoPxSLZ8XOeGSl_zS5XmbBkYo_K1Ap0/s1600/17+FERRAN+ROIG+PRIMER+BOMBARDEIG.jpg" /></a></div>
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Al tornar del bombardeig a Osca, Ferran Roig aterra el Breguet-19 a l’aeroport de Lleida. Posteriorment s’ordena al seu copilot Alfons Jiménez i Brugués agafar un caça Nieuport-52 i traslladar-se al petit camp d’aviació de Sarinyena, a la província de Osca i més a prop del front que s’havia creat a l’Aragó, sent el primer avió de les forces catalanes en usar aquest aeroport. Posteriorment s’ampliaria l’aeroport de Sarinyena per convertir-se en la principal base de l’aviació catalana de guerra.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Poc després Felip Díaz Sandino ordena al sergent Jesús Garcia Herguido portar un avió Breguet-19 a l’aeroport de Sarinyena, sent el segon avió de la força aèria catalana en aterrar allí.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Però el mateix dia 21 de juliol de 1921 es va produir una altra acció de l’aviació catalana sota les ordres de la Generalitat i de Díaz i Sandino, protagonitzat per un hidroavió Savoia S-62 de la base Aèria Naval de Barcelona, en una operació de rescat a uns altres tripulants d’hidroavions a l’illa de Mallorca, ocorrent els fets de la següent manera:<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Dos dies abans, el 19 de juliol de 1936, el dia del cop, hi havia a la base d’hidroavions de Pollença, a l’illa de Mallorca, 3 hidroavions Dornier Wal bimotors que pertanyien a l’aviació militar. La base de depenia del capità Ferran Beneito i López, nascut al País Valencià. En el moment del cop els 3 hidroavions tenien en reparació els reductors dels motors pel que aquell dia no estaven en condicions de vol. El capità Ferran Beneito, que era fidel a la República, es posà aquell dia en contacte amb Felip Díaz i Sandino que era al Prat i li demanà ajut, ja que la resta de l'illa era en mans dels colpistes. Mentre, havia pres mesures de defensa a la base amb els homes què disposava.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 21 de juliol de 1936 els colpistes a l’assabentar-se de que Ferran Beneito no s’havia afegit a la rebel·lió, van atacar la base produint-se un combat amb alguns morts. Al veure’s encerclat Ferran Beneito va hissar una bandera blanca de rendició mentre s’embarcava a la llanxa ràpida de la base amb alguns fidels a la república dirigint-se a Barcelona. Altres lleials a la república de la base, entre els que hi havia el mecànic madrileny Gerardo Gil Sánchez i tres més, agafen una embarcació de motor que els deixen uns pescadors i emprenen el rumb cap a Menorca.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El mateix 21 de juliol un hidroavió Dornier Wal va sortir de la base Aeronàutica Naval de Barcelona i es va dirigir cap a Pollença per rescatar al personal de la base d’hidros. Però arribant a Mallorca van veure als que havien fugit amb les embarcacions a motor prop de Formentor, va amarar, els va recollir i van tornar cap a Barcelona, ja que aquests els van comunicar que la base de Pollença ja era en mans dels colpistes. Des de la platja van ser tirotejats pels colpistes i el Dornier Wal els va bombardejar abans de tornar a Barcelona.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo1W6ie_rE5jh3Wox2GFxIqE6gqvNp4zNoUU6L1NYWLBoBg5T81TbhwmdNXWv4MV0_7dCMAihMetXqZ3Eqc05_3oVypmopiNX2FMGWBxWWYqcOJkEJJk-UKHvN6ZpWMq2xvxHQOOxYugg/s1600/59+DORNIER.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="357" data-original-width="549" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo1W6ie_rE5jh3Wox2GFxIqE6gqvNp4zNoUU6L1NYWLBoBg5T81TbhwmdNXWv4MV0_7dCMAihMetXqZ3Eqc05_3oVypmopiNX2FMGWBxWWYqcOJkEJJk-UKHvN6ZpWMq2xvxHQOOxYugg/s1600/59+DORNIER.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Un tercer grup de defensors de la base de Pollença es va refugiar al nord de l’illa de Mallorca on foren localitzats i recollits per un submarí fidel a la República que els transportà a Maó.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El mateix 21 de juliol de 1921, procedents de la base naval de los Alcázares (Múrcia), van arribar al camp militar del Prat 8 hidroavions Vickers-Wildbeest, que eren monomotors torpediners. Van venir carregats de bombes destinades als avions del Prat, que havien esgotat l’estoc durant l’aixecament. Cada avio portava 25 bombes de 12 kg. destinades als Breguet-19. Quatre dels hidros Vickers es quedaren a Barcelona amb els seus pilots d'orígen català Xavier Jover, Enric Pereira i Basanta, Antoni Ribera i Josep Vidal, que es quedaren a la Aeronàutica Naval de Barcelona sota les ordres de Díaz i Sandino, incorporant-se a l’aviació de Catalunya.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Els primers serveis dels Vickers van ser de vigilància tant al voltant de Barcelona com en el front d’Aragó, però en 2 dies també participaren en els bombardejos contra els feixistes a l'Aragó. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXohGub1Ifnyy6UnRpF3YctXAkd9j6tpA9e-Indy4ifbjY0CdCBwcLQByYXdeDGjLE2YfOzN_6wg8KiNT1xb5Q-t50-jLKg25D1y0imy5MJTrATBONy3XDOW5niAh-K2XpQf27RirsJKU/s1600/65+PRAT+PRIMERS+DIES+DE+GUERRA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="367" data-original-width="581" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXohGub1Ifnyy6UnRpF3YctXAkd9j6tpA9e-Indy4ifbjY0CdCBwcLQByYXdeDGjLE2YfOzN_6wg8KiNT1xb5Q-t50-jLKg25D1y0imy5MJTrATBONy3XDOW5niAh-K2XpQf27RirsJKU/s1600/65+PRAT+PRIMERS+DIES+DE+GUERRA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 22 de juliol de 1936 el conseller de governació Josep Maria Espanya, d’acord amb el tinent coronel Felip Díaz i Sandino, va donar l’ordre a la base Aeronàutica Naval de Barcelona de bombardejar Saragossa. Ordena a 3 hidros Savoia i els Vickers a bombardejar les casernes de Saragossa. El 23 de juliol aquests llencen unes 60 bombes sobre les casernes de Saragossa causant destrosses i se’ls demana que es rendeixin. Com que no ho van fer, van prosseguir els bombardejos.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 23 de juliol una esquadreta d’hidros Vickers surten de Barcelona per atacar Osca en mans dels colpistes. Porten 20 bombes de 12 kg. cadascun. Van situats a la dreta d’una esquadreta de 4 Breguet-19, un dels quals està pilotat per Francisco Ponce de León. Al Vicker pilotat per Enric Pereira se li assigna bombardejar una caserna d’Osca, acompanyat d’un altre Vicker i un també un Fokker-VII trimotor com a protecció pilotat per Escobar, juntament amb Ramon Torres i Guash i un altre tripulant, els quals també bombardegen el camp d’aviació d’Osca.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjUmu8VVZDZ5L-pczKbWF_C5goRsw_CJVq4ygQCpr6OfjkZ-bRnnOZd0YhepEW7MOCLh0LMx0hwHRnchBx0CUrIPqxWuEG-mh-BjdpJmdevWpuPYO8AdWnq4npicd9X_levihZx2sPlc0/s1600/15+LEON+I+SANDINO+AL+PRAT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="406" data-original-width="516" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjUmu8VVZDZ5L-pczKbWF_C5goRsw_CJVq4ygQCpr6OfjkZ-bRnnOZd0YhepEW7MOCLh0LMx0hwHRnchBx0CUrIPqxWuEG-mh-BjdpJmdevWpuPYO8AdWnq4npicd9X_levihZx2sPlc0/s1600/15+LEON+I+SANDINO+AL+PRAT.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Els hidroavions de la base Aèria i Naval havien intervingut els primers dies al front d’Aragó, malgrat que estaven poc adequats per aquesta missió d’observació, bombardeig i metrallament terra endins.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El capità Antoni Molina, de la base l’Aeronàutica Naval, va dir després que aquells vols eren perillosos a causa del foc enemic i ho feien a gran alçada. El tinent Juan José Armario, que en un dels seus vols va rebre foc dels antiaeris a Saragossa, bombardejà i va destruir un canó antiaeri.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 23 de juliol de 1936 un hidroavió Savoia S-62 que sortí de Barcelona, va fer un bombardeig contra les tropes dels militars colpistes a Palma de Mallorca per la tarda.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9TCfHuCKSp_ukX3z9ZK5-Jk-1lH63Fvxcz6yKXypLryrkINoG27o6Dq54ftS54nvgR68G_8FDS7D9fh9ybnw7l7UQ7dC0lKqRAGI3v16c3Cpp1sdREm6aaTXWZFz4gQx5UrFCVGuYcGI/s1600/20+SAVOIA+62+SURT+DE+L%2527AERONAUTICA+NAVAL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="291" data-original-width="483" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9TCfHuCKSp_ukX3z9ZK5-Jk-1lH63Fvxcz6yKXypLryrkINoG27o6Dq54ftS54nvgR68G_8FDS7D9fh9ybnw7l7UQ7dC0lKqRAGI3v16c3Cpp1sdREm6aaTXWZFz4gQx5UrFCVGuYcGI/s1600/20+SAVOIA+62+SURT+DE+L%2527AERONAUTICA+NAVAL.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Al camp d’aviació de Palma de Mallorca hi havia 3 avionetes que durant els primers dies realitzaven vols de reconeixement a favor dels colpistes. El mateix dia 23 de juliol un dels hidros Savoia S-62 procedent de Maó i pilotat pel republicà Eduardo Guaza Marin ataca una avioneta Havilland al servei dels colpistes i fereix al passatger, però poc després aquell S-62 té una avaria i ha d’amarar, sent remolcat per un vaixell fins a Maó. Les altres avionetes en mans dels rebels que hi havia al camp d’aviació de Mallorca van ser destruïdes per bombardejos poc després.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 24 de juliol es bombardeja les forces colpistes a Inca, Alcúdia i Pollença a l’illa de Mallorca. Els dies 25 i 26 de juliol hidroavions S-62 i el Dornier Wal bombardegen als colpistes a Palma de Mallorca. El dia 28 de juliol el Dornier torna a bombardejar a Palma. El dia 29 de juliol es bombardeja el camp d’aviació de Son Benet a Mallorca i es destrueix una altra avioneta De Havilland.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1LuOI3EiHR3XrHxT-0YUkgIJ6dV1wmSOVaJd5LFVsrmXUieewNIjGPc49vzpARrKstZumw05xEF0-IKVR8gE18ByLWQTX1Mgiy8_8CYERnayZ8T9fHt8PINns0LHw89MTwW5XxSWoYzc/s1600/92+BOMBARDEIG+PALMA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="339" data-original-width="475" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1LuOI3EiHR3XrHxT-0YUkgIJ6dV1wmSOVaJd5LFVsrmXUieewNIjGPc49vzpARrKstZumw05xEF0-IKVR8gE18ByLWQTX1Mgiy8_8CYERnayZ8T9fHt8PINns0LHw89MTwW5XxSWoYzc/s1600/92+BOMBARDEIG+PALMA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Mentre, el 25 de juliol de 1936, havien sortit de Barcelona dotzenes de milers de milicians antifeixistes armats per defensar per terra el front d’Aragó, sota el comandament de l’anarquista Buenaventura Durruti i el comandant Enric Pérez i Farràs, com abans s’ha esmentat.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWRnwtUQ69kM5LIOsZlDgWHRaGAuCqrekwt7AWv4E8KiUzzHIku5855E-XfJ134MhneFBxc5iLvPMtas8uUhATJepv1iq5v4XcI9uZ5M6wbDNf7XJJqGYomy5ehZcR6F5iPE52rGKxKNA/s1600/124+DURRUTI+FARRAS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="371" data-original-width="529" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWRnwtUQ69kM5LIOsZlDgWHRaGAuCqrekwt7AWv4E8KiUzzHIku5855E-XfJ134MhneFBxc5iLvPMtas8uUhATJepv1iq5v4XcI9uZ5M6wbDNf7XJJqGYomy5ehZcR6F5iPE52rGKxKNA/s1600/124+DURRUTI+FARRAS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El mateix 25 de juliol, al front d’Aragó, el pilot militar Jaume Buyé i Berni, nascut a Barcelona, que normalment pilotava un caça Nieuport-52, rebia l’odre del capità Aberto Bayo, que col·laborava amb Felip Díaz i Sandino en el comandament de l’aviació catalana, d’agafar un bombarder Breguet-19 de Lleida i anar a bombardejar a les forces enemigues a Sabiñánigo, a 42 km. d’Osca, missió feta amb efectivitat. Al tornar pren terra al camp d’aviació de Lleida. Des d’allí Jaume Buyé és enviat immediatament al camp d’aviació de Sarinyena amb el Breguet-19.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicMvxGNHlQHxmwYW3zNAbwsIPtj9M3BWa2quOU021rUEFcVysiu7mO5EtmmjEZXTS2H3nFy_JxQR5RgMHvrZ0b9k57Ezo4wqlQGH1MSQS-PnrwYtEdNrPUejjXvvNny4eNaQO9IPZaLaU/s1600/30+JAUME+BUY%25C3%2589+I+BERNI.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="357" data-original-width="437" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicMvxGNHlQHxmwYW3zNAbwsIPtj9M3BWa2quOU021rUEFcVysiu7mO5EtmmjEZXTS2H3nFy_JxQR5RgMHvrZ0b9k57Ezo4wqlQGH1MSQS-PnrwYtEdNrPUejjXvvNny4eNaQO9IPZaLaU/s1600/30+JAUME+BUY%25C3%2589+I+BERNI.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 27 de juliol de 1936, Felip Díaz i Sandino ordena vols de reconeixement al front d’Aragó per donar suport a les columnes sortides de Barcelona que allí hi lluitaven. A la vegada es bombardeja la serralada de Alcubierre, un dels obstacles que els republicans tenien per arribar a Saragossa. La força aèria era la única força inicialment militar que restà fidel a la república a Catalunya. Però malgrat els intensos bombardejos les milícies del bàndol republicà no són capaces d’entrar a Saragossa.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB8SPX2hno3_zzKb46CdL-ftk3Whm6_w6tKmcPO4mZdka4zdr7d2UlZms2I1jFeC7x83y92Ti1XYWxJEisGmWc0Z6Tbj4hkU1LfT4LhbVKZMsMpFIRMOAjL_wORl2l_dcw8KhcaI7VkdA/s1600/90+BREGUET+BOMBARDEJANT+ARAG%25C3%2593.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="461" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB8SPX2hno3_zzKb46CdL-ftk3Whm6_w6tKmcPO4mZdka4zdr7d2UlZms2I1jFeC7x83y92Ti1XYWxJEisGmWc0Z6Tbj4hkU1LfT4LhbVKZMsMpFIRMOAjL_wORl2l_dcw8KhcaI7VkdA/s1600/90+BREGUET+BOMBARDEJANT+ARAG%25C3%2593.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Les milícies terrestres sortides de Barcelona, poc preparades i mal armades, i amb contínues discussions de tàctiques entre Durruti i el comandant Pérez i Farràs, no van aconseguir avançar més quedant-se a les portes de les capitals aragoneses. No obstant això, al menys van evitar que els feixistes avancessin cap a Catalunya, que tampoc era poc, rebent el suport de l’aviació catalana encara en fase d’improvisació en aquells primers dies. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 30 de juliol de 1936 un Dornier Wal, acompanyat de tres Savoia S-62 surten de la base d’hidroavions de Barcelona per llançar propaganda sobre Mallorca i portar el correu a Maó. La tripulació del Dornier està formada pel capità Ferran Beneito com a pilot, Rodrigo Rodríguez Pineda copilot, acompanyat dels observadors Antoni Tenas, Julian Barbero i Antoni Sánchez Rius. A Palma de Mallorca són tirotejats i un dels motors és tocat i han de fer un amaratge a una cala de Cabrera. Els tirotegen des de terra i se’n van a Maó amb un sol motor. Però els trets toquen l’altre motor que queda inutilitzat. Tornen a caure i el mar els porta fins a la costa de Cabrera a on decideixen enfonsar l’avió per que no caigués en mans de l’enemic. Posteriorment els colpistes que hi ha a Cabrera els fan presoners.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 31 de juliol tornen a sortir de Barcelona 3 Savoia S-62 per bombardejar als colpistes a Palma de Mallorca.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Dos submarins republicans surten a la tarda de Maó cap a Cabrera amb la missió de rescatar als aviadors republicans fets presos allí. Un dels submarins canoneja les posicions colpistes a Cabrera i l’alferes colpista que té el comandament de l’illa es rendeix a Ferran Beneito, que fins llavors era els seu presoner a Cabrera. Els republicans ocupen l’illa de Cabrera i els pilots són alliberats.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw7Oyls1WXiDw-VjwRTboUgXSqaXaxVxAYkx_1KiBevewIxc0iXMvI7levxOeIyGjg244rQlobAYgyybPbPHPhMXhkWPKzRAFp3VDUyCE72GjSFlZNyqVMN_mXWgjXS40mn68E_si1c4c/s1600/73+RESCTATS+DE+CABRERA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="472" data-original-width="681" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw7Oyls1WXiDw-VjwRTboUgXSqaXaxVxAYkx_1KiBevewIxc0iXMvI7levxOeIyGjg244rQlobAYgyybPbPHPhMXhkWPKzRAFp3VDUyCE72GjSFlZNyqVMN_mXWgjXS40mn68E_si1c4c/s1600/73+RESCTATS+DE+CABRERA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">LA FUGIDA DE FRANCESC CASALS</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Com ja s’ha comentat abans, el dia del cop d’Estat a Barcelona el 19 de juliol de 1936, un dels 5 hidroavions S-62, el pilotat per Francesc Casals, que van sortir de Menorca amb el general Goded per anar a Barcelona a intentar liderar el cop, va tenir una averia i va es va haver de quedar a Mallorca quan van fer escala allí, que era zona dominada pels colpistes. Francesc Casals, nascut a Soses (Segrià), estava sota sospita de que pogués ser republicà, encara que els feixistes no ho sabien del cert, pel que li assignaren la missió de manteniment de l’avió Savoia-62, ordenant-li que no es mogués d’aquella posició prop de l’avió, que era fondejat al mar, i li van posar a un falangista perquè el vigilés diàriament. Francesc Casals, que efectivament era fidel a la República, se les va enginyar per poder fugir amb l’avió.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 30 de juliol de 1936, Casals va demanar permís per provar el motor de l’hidroavió S-62 que havia set reparat. Se li va concedir el permís però sense volar, amb l’anclot que subjectava l’avió al fons del mar i amb el falangista també dins de l’avió per vigilar-lo. Casals, durant la prova, accelerant i relentint el motor, va aconseguir fer girar l’anclot que es desprengué del fons on era subjecte. Casals va enlairar l’avió amb uns 30 metres de corda i l’anclot penjant. Els soldats colpistes van disparar ràfegues de metralladors contra l’avió que s’enlairava, malgrat que sabien que un company seu falangista hi anava a dins, però l’avió va agafar finalment una alçada fora de l’abast de les metralladores.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Casals dirigí l’avió cap a Maó, mentre el falangista, que no era pilot, l’amenaçava amb la pistola al cap, tot i dient-li que tornés a Mallorca. Francesc Casals li va dir que tenia dos opcions, o disparar-li i així caurien al mar i es matarien els dos, o anar amb ell fins a Menorca i lliurar-se presoner. El falangista no es va atrevir a disparar i va acceptar el seu destí de ser fet presoner a Menorca. Durant l’amaratge a Maó una mica més s’estavella, ja que els 30 metres de corda amb l’anclot que penjaven de l’avio van tocar violentament el mar desestabilitzant l’avió, però finalment va amarar amb èxit, aconseguint Casals tornar al bàndol republicà, recuperar l’avió per la base Aeronàutica de Maó i fent al falangista presoner.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrjw6fSvNn7KGumXRNTx7YBAP9-7417nwmeR0aYqFNSiXJqHRaj4GL7HTL4wDdHDRW4TCh_ON9aaGulbhQofB9i0lZgnQ-e1QeP7mATjoW0gL-ekPLfyanjis-4__3l61xC0l7WwnBOYg/s1600/135+CASALS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="393" data-original-width="501" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrjw6fSvNn7KGumXRNTx7YBAP9-7417nwmeR0aYqFNSiXJqHRaj4GL7HTL4wDdHDRW4TCh_ON9aaGulbhQofB9i0lZgnQ-e1QeP7mATjoW0gL-ekPLfyanjis-4__3l61xC0l7WwnBOYg/s1600/135+CASALS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">FELIP DÍAZ I SANDINO NOMENAT CONSELLER DE DEFENSA DE LA GENERALITAT</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 31 de juliol de 1936 el tinent coronel Felip Díaz i Sandino és nomenat Conseller de Defensa de la Generalitat de Catalunya. A partir de llavors tota la defensa militar de Catalunya depèn de Díaz i Sandino. Llavors el cap de l’aeròdrom militaritzat del Prat va passar a ser el comandant Miguel Ramírez.<span style="color: #c00000;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El mateix 31 de juliol de 1936 Felip Díaz i Sandino fa publicar un anunci en diversos diaris fent una crida perquè s’allistin voluntaris a l’aviació.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoDpvUpB5Re0O1Z5Xaef3_Hy2jSStmltO0_KOFQuoqgZ-I-PBbI3WYJtVETZfumjqztj_XdT5a8LtW1HwelNz5ecvcLqEMQd1kGt0QyC2RJ7KVtjy5qGfAuZVFJp3arnYQ9FVIB-9a5YY/s1600/37+D%25C3%258DAZ+SANDINO+CONSELLER.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="383" data-original-width="529" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoDpvUpB5Re0O1Z5Xaef3_Hy2jSStmltO0_KOFQuoqgZ-I-PBbI3WYJtVETZfumjqztj_XdT5a8LtW1HwelNz5ecvcLqEMQd1kGt0QyC2RJ7KVtjy5qGfAuZVFJp3arnYQ9FVIB-9a5YY/s1600/37+D%25C3%258DAZ+SANDINO+CONSELLER.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">L’ÚLTIMA MISSIÓ DELS HIDROAVIONS AL FRONT D’ARAGÓ</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Felip Díaz i Sandino també havia rebut el 30 de juliol de 1936 una petició d’ajut de l’aviació per part del Coronel Villalba en l’atac a Siétamo.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Díaz i Sandino, que estava a Sarinyena en plena organització de la nova base de l’aviació militar catalana, hi envià un dels hidros de l’Aeronàutica Naval, un Savoia S-62, que durant aquells dies estaven embrancats bombardejant diàriament les posicions enemigues a Palma de Mallorca, quan ja s’estava estudiant el desembarcament a l’illa.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Enric Pereira i Basanta, nascut a Barcelona, fou l’home escollit per dur a terme la missió i es presentà al capità Bayo a l’Aeronàutica Naval de Barcelona. Pereira es traslladà amb avioneta des del camp d’aviació de Lleida a on hi havia altres pilots d’hidroavió, Xavier Jover, Antoni Ribera i Josep Nadal, a part d’altres pilots. Posteriorment va aterrar el seu hidroavió S-62 sobre un llac a Graus.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv8RPAPR5pxHzQnZABqfyFIhVh63egkUVWU6nsOh_73jv74HCcfD9pAUH3i_fqT21UDZuH8KDzOH1bnludisXUKNCbmEc-J57HoZtDTXM9XJmIGT9fbjdgZdNaB2CVYXJojTjFL0aWB6E/s1600/28+ENRIC+PEREIRA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="393" data-original-width="461" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv8RPAPR5pxHzQnZABqfyFIhVh63egkUVWU6nsOh_73jv74HCcfD9pAUH3i_fqT21UDZuH8KDzOH1bnludisXUKNCbmEc-J57HoZtDTXM9XJmIGT9fbjdgZdNaB2CVYXJojTjFL0aWB6E/s1600/28+ENRIC+PEREIRA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">L’endemà 1 d’agost de 1936, el coronel Villalba va trucar a Enric Pereira a Graus i li va dir que començava l’atac i que es posés en marxa. A l’arribar a Siétamo amb l’avió veu una columna amb banderes roges i no s’atreveix a bombardejar. Però després va saber que era una estratègia per enganyar-los i va tornar a Siétamo i va llençar les bombes i va metrallar la torre de l’església. El coronel Villalba el felicita per la missió i li reconeix el perill de la mateixa que ha hagut de ser feta volant molt baix. El bombardeig va causar grans destrosses i baixes a l’enemic i van poder prendre Siétamo, lloc estratègic per iniciar l’avanç cap a Osca.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 2 d’agost de 1936, al no tenir més munició l’avió i no rebre recanvis tornen a Barcelona. Siétamo fou reconquerit pels franquistes el 12 d’agost i tornat a ser reconquerit pels republicans l’endemà 13 d’agost de 1936. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Aquest van ser els únics serveis militars dels hidroavions de Barcelona al Front d’Aragó.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMcavQVuXN-gqh3BbfukLmbxDOzhuoEf2kxmgLIX6ZAidfb3J44jbrC6jIOwc8WhuB3r2Chm611bTevWN5TTOI6rTLLZwSgZ48eIjewUUHXPSjoy0MKcKsP0T0lo9F-qJX7aow1PffbYE/s1600/21+PEREIRA+A+GRAUS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="371" data-original-width="512" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMcavQVuXN-gqh3BbfukLmbxDOzhuoEf2kxmgLIX6ZAidfb3J44jbrC6jIOwc8WhuB3r2Chm611bTevWN5TTOI6rTLLZwSgZ48eIjewUUHXPSjoy0MKcKsP0T0lo9F-qJX7aow1PffbYE/s1600/21+PEREIRA+A+GRAUS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">SARINYENA, BASE DE L’AVIACIÓ CATALANA DE GUERRA</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Durant aquells primers dies de guerra a finals de juliol de 1936 tots els avions militars Breguet-19 i Niueport-52 que hi havia al Prat es van traslladar inicialment a l’aeroport de Lleida sota la direcció del comandant Alfonso de los Reyes Gonzaléz Cárdenas així com altres avions militars o reciclats en bombarders, quedant al Prat sols avions civils encara pendents de ser reciclats en avions de guerra, instal·lant-hi metralladores i sistemes per llençar bombes. Els nombrosos pilots civils que acudiren al Prat havien de ser instruïts també com a pilots de guerra, tant els de motor com els de vol sense motor, sent alguns dels principals instructors de vol Josep Canudas, Enric Cera, Jaume Camarasa, Francesc Pérez i Mur i Maria Pepa Colomer i Dolors Vives.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRuElu6bn9X7ZA5tGC9uKCaMFJEjcY6jDKbz4oPlMfcXoT4-GpsPqhdGSsdbipmia3nZ82TKxUXybtvsXBPXmGQcfnIIj3SZgC6FIK_kWefr-hWnazNEUEJhcoTgZJ0NIghIj-gcRKRX4/s1600/109+REYES+SANDIO+BOMBARDER.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="456" data-original-width="611" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRuElu6bn9X7ZA5tGC9uKCaMFJEjcY6jDKbz4oPlMfcXoT4-GpsPqhdGSsdbipmia3nZ82TKxUXybtvsXBPXmGQcfnIIj3SZgC6FIK_kWefr-hWnazNEUEJhcoTgZJ0NIghIj-gcRKRX4/s1600/109+REYES+SANDIO+BOMBARDER.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">També el sergent d’aviació Posse es va desplaçar de Madrid a Barcelona per ajudar a donar instruccions de vol i de com bombardejar als pilots civils que hi havia al Prat. Posse solia pilotar un De Havilland DH-89 “Dragon Rapide”.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Tots els bombarders Breguet-19 i els caces Nieuport-52 que havien a Lleida es van portar finalment al petit aeroport de Sarinyena, que es convertiria en la principal base de l’aviació catalana de guerra i gradualment s’anirien fent obres per ampliar l’aeroport en el futur, sent anomenat cap del camp d’aviació el comandant Alfonso de los Reyes González.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Alguns dels primers pilots civils que s’incorporaren al camp de Sarinyena ja com a pilots militars foren, entre altres, Antoni Gaztañondo i Fontrodona, Ramon Torres i Guash, Guillem Xuclà i Nin, Josep Maria Carreras, Josep Canudas i Busquets, Eduard Claudin i Montcada, Pere Andrada i Muñoz, Francesc Cabré i Rofes, Jaume Camarasa i Lluelles, Lluís Aguilera i Culell, Alfred Davins i Ferrer, Marià Foyé i Ràfols, Josep Maria Maurain i Vidal, Antoni Miró i Vidal, Francesc Pérez i Mur, Jaume Picanyol i Camps i Manel Gigo i Gener.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4L6iqHQrjTg5xgrpgsiJa3JSjQt2rvattYi4MRfA3gSRAdM3FLXfzrl5c61c33m44Zr6MIohHPjzdLAePseuLp32ZuD_QUlNiOTKT9lZXEje49wcTs1NVN82dk8LO5xf0O3gh76CiNhc/s1600/43+XUCLA%252C+CANUDAS+I+CARRERAS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="386" data-original-width="546" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4L6iqHQrjTg5xgrpgsiJa3JSjQt2rvattYi4MRfA3gSRAdM3FLXfzrl5c61c33m44Zr6MIohHPjzdLAePseuLp32ZuD_QUlNiOTKT9lZXEje49wcTs1NVN82dk8LO5xf0O3gh76CiNhc/s1600/43+XUCLA%252C+CANUDAS+I+CARRERAS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El pilot civil Juan Roldán Maldonado, nascut a Córdoba i que residia a Barcelona, s’havia presentat també com a voluntari a l’aeroport militar del Prat l’1 d’agost de 1936 i l’endemà va ser enviat a Sarinyena, on es va convertir com els altres pilots civils en pilot militar en pocs dies. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEnfl8YXLAdRKCPKaciSWkgcvQ-NPR3v2FM67XOR9DHFmhTpgTuCvGR_8446TGUxdoV8K-zJE7DfHVO0YBu7aL_XWsdAbU-fZwfOVp9rJqz_WT6Lf6tOJlbPUkfQW6UFFxznw4dtawtZc/s1600/68+JUAN+ROLDAN.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="334" data-original-width="481" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEnfl8YXLAdRKCPKaciSWkgcvQ-NPR3v2FM67XOR9DHFmhTpgTuCvGR_8446TGUxdoV8K-zJE7DfHVO0YBu7aL_XWsdAbU-fZwfOVp9rJqz_WT6Lf6tOJlbPUkfQW6UFFxznw4dtawtZc/s1600/68+JUAN+ROLDAN.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El mecànic d’aviació Gerardo Gil Sánchez, nascut a Madrid, ja esmentat abans per haver set un dels que havia fugit de la base aèria de Pollença a l’illa de Mallorca en poder des colpistes facciosos el 21 de juliol juntament amb el capità d’aviació Ferran Beneito i altres fidels a la república, en poc temps es va instruir com a pilot i en dos mesos es va convertir també en un dels pilots de guerra de la base de Sarinyena. Posteriorment fou un dels pilots més destacats de les forces republicanes durant tota la guerra. <o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHMJJiuY-XalDHwazdJXBZizkCR7zoNLCBLqhOCci_dQNF6MOkm3PPCJjLKGOiEDeBxby1PafwPQLh3v88-dZmPgPIiY0a5T06FAgKLF5aodyJpGDLpYPTfPh4okrxQ_dLKTSEdPyL_AE/s1600/67+GERARDO+GL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="351" data-original-width="416" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHMJJiuY-XalDHwazdJXBZizkCR7zoNLCBLqhOCci_dQNF6MOkm3PPCJjLKGOiEDeBxby1PafwPQLh3v88-dZmPgPIiY0a5T06FAgKLF5aodyJpGDLpYPTfPh4okrxQ_dLKTSEdPyL_AE/s1600/67+GERARDO+GL.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 2 d’agost de 1936 el camp d’aviació de Sarinyena queda definitivament habilitat com a aeròdrom militar. Alguns dels principals pilots que ja eren originàriament militars que es van incorporar al camp d’aviació de Sarinyena a principis d’agost de 1936 eren, Ferran Roig i Vilalata Jesús Garcia Herguido, Josep Cabré i Planas, Jaume Buyé i Berni, Rodolfo Robles Cézar i Adonis Rodríguez González, tots ascendits a alferes, que eren pilots de caça i solien usar el Nieuport-52 en aquells dies. Altres s’hi van incorporar en les següents setmanes d’agost.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El pilot militar Antonio Salueña Lucientes, nascut a Fuentetodos (Saragossa), es va incorporar a la base de Sarinyena uns dies després. Antonio Salueña venia fugint del seu poble, que era zona ocupada pels facciosos, ja que era un reconegut republicà i ja l’havien anat a buscar a casa seva quan per sort d’ell ja no hi era. Va caminar durant dies camp a través i va aconseguir creuar la línia del front contactant amb milicians de la columna Durruti. Va ser traslladat a l’aeroport militar del Prat i poc després va ser enviat a la base de Sarinyena incorporant-se allí com a pilot de la base.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1dxFC-FnH6ClSBEmzjiZjxx3iSF3or3Xy4bOoVWRG43RI7qakmzO40wO8l88awGcSFCQvplOeqlxzm16pt7Hqzgp6jcCAT2rUjaEdYh8Qs5HjK7Pe63O42KUyxNWZZsSgiw69pozQ9wg/s1600/75+SALUE%25C3%2591A.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="317" data-original-width="499" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1dxFC-FnH6ClSBEmzjiZjxx3iSF3or3Xy4bOoVWRG43RI7qakmzO40wO8l88awGcSFCQvplOeqlxzm16pt7Hqzgp6jcCAT2rUjaEdYh8Qs5HjK7Pe63O42KUyxNWZZsSgiw69pozQ9wg/s1600/75+SALUE%25C3%2591A.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Sarinyena, dins de la província d’Osca, es va convertir en la base principal de l’aviació catalana de guerra malgrat estar a l’Aragó, ja que la zona republicana de l’Aragó era defensada per les milícies catalanes i la zona estava sota la direcció militar de la Generalitat de Catalunya i el Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya (CMAC).</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">TRANSFORMACIÓ D’AVIONS CIVILS EN AVIONS MILITARS</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Ja des dels primers dies de guerra i durant el mes d’agost, es van adaptar avions civils en avions militars que es van enviar immediatament a Sarinyena.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Les avionetes, atesa la seva reduïda capacitat de càrrega s’utilitzaven en serveis d’enllaç i d’observació. En ocasions s’usava la pistola i el fusell des l’avioneta per disparar a l’enemic com a defensa. En els primers mesos a Sarinyena no es van transformar les avionetes en bombarders com es feia en altres llocs com a Bilbao.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">En canvi els grans avions civils de transport si que es van transformar immediatament en bombarders i s’hi van instal·lar metralladores com als Latecoère-28, monoplà, monomotor, el Fokker F-VII, monoplà, trimotor i els De Havilland DH-86 coneguts com “Dragon Express”. També hi havia un De Havilland D-H-89 “Dragon Rapide”. Als Latécoère-28 se’ls va transformar com a bombarders, però finalment no s’hi pogueren instal·lar metralladores, pel que els milicians disparaven amb fusells metralladors des de l’avió.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2g4Q-o_n3OYCt2rJT7PDK72YE6p4L-io4eU8EAO1BrsTGvN5eizo4X8OXnIKxYPP_U6cMVX_yas9hOEVLUcYUa2EuSfJp46_zxcu3vYvwnChJjTDtv704g5wf2yW4H3DACeeie8oFIBk/s1600/141+DR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="313" data-original-width="475" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2g4Q-o_n3OYCt2rJT7PDK72YE6p4L-io4eU8EAO1BrsTGvN5eizo4X8OXnIKxYPP_U6cMVX_yas9hOEVLUcYUa2EuSfJp46_zxcu3vYvwnChJjTDtv704g5wf2yW4H3DACeeie8oFIBk/s1600/141+DR.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El capità José Domingo va ser el que va instal·lar la majoria dels llançabombes del Late-28 a Sarinyena. Bàsicament consistia en posar-hi uns tubs que travessaven el fusellatge i els milicians dalt de l’avió i posaven les bombes i accionaven la palanca situada en el mateix tub per que saltés la bomba a ma.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">També és feien forats en el fusellatge del Late-28 i es llençaven grups de bombes incendiàries dins de capces de sabates a ma. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJER2qQxQNfiVgxMZHXCR2UAj6kcMXf5wUiqtThzeVTaUuIdSbzFhOu2909mR4LKZ3rVMtjrewRd4Zc693WaN80Rsd48T2sTgUFc9nKW-74sIpWQzQZAtBirHgERWm8l9q7v1zytXjRfI/s1600/131+LATE.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="308" data-original-width="473" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJER2qQxQNfiVgxMZHXCR2UAj6kcMXf5wUiqtThzeVTaUuIdSbzFhOu2909mR4LKZ3rVMtjrewRd4Zc693WaN80Rsd48T2sTgUFc9nKW-74sIpWQzQZAtBirHgERWm8l9q7v1zytXjRfI/s1600/131+LATE.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">També hi havia a Sarinyena una avioneta Farman-90 amb la que es van fer vols de propaganda.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El pilot Guillem Xuclà i Nin va armar els Fokker F-VII amb 3 metralladores i un llançabombes ideat per 2 bombes de 100 kg. El Fokker F-VII, que també llençaven bombes, eren els que anaven al davant en els atacs aeris fets en formació de V, feia agitar una bandera verda per agrupar als avions sobre l’objectiu i quan feia agitar la vermella tots els Breguet-19 o altres bombarders llençaven les bombes al mateix temps, aquests escortats pels caces Niueport-52.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Cal destacar que Josep Maria Carreras i Guillem Xuclà, els dos experts aviadors civils, durant els primers dies de guerra del mes de juliol de 1936 havien set requerits a diversos fronts, com els de Madrid, Galícia i Astúries, per pilotar avions civils transformats en bombarders, com els Fokker-VII o els Potez-54, realitzant diversos bombardejos. Josep Maria Carreras, que l’agost de 1936 tornaria a Catalunya a l’aeroport del Prat i també al de Sarinyena per actuar entre altres coses d’instructor de vol, en el futur seria requerit en diversos fronts d’arreu de l’estat, tant per seguir pilotant avions civils transformats en bombarders com per missions de transport. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">També Guillem Xuclà es tornaria a incorporar a l’aeroport de Sarinyena l’agost de 1936, participant tant en bombardejos com en la feina d’adaptar avions civils per transformar-los en bombarders.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">SEGUEXIEN LES ACCIONS DE L’AVIACIÓ CATALANA A PRINCIPIS D’AGOST DE 1936<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">L’1 i el 2 d’agost de 1936 tres hidroavions Savoia S-62 del l’Aeronàutica Naval de Barcelona, havien bombardejat als colpistes a Palma de Mallorca.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1FgDSIjmIeGkoMlbZt2ZmRc4ycESTJ5bQ0L2K5L4B6j_O1tYw_3dr_FwlhovhRLd5ENSoY2kDTcBCAoOuvMIs-CjTsNWpwPLPgtgsI1M0a1AE7BOUlxB1oKGwS4ZTHfL2coab67Kwgow/s1600/44+AVIADORS+DE+L%2527AERONAUTICA+NAVAL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="454" data-original-width="689" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1FgDSIjmIeGkoMlbZt2ZmRc4ycESTJ5bQ0L2K5L4B6j_O1tYw_3dr_FwlhovhRLd5ENSoY2kDTcBCAoOuvMIs-CjTsNWpwPLPgtgsI1M0a1AE7BOUlxB1oKGwS4ZTHfL2coab67Kwgow/s1600/44+AVIADORS+DE+L%2527AERONAUTICA+NAVAL.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">La nit entre el 2 i 3 d’agost de 1936 el pilot militar Manuel Gayoso Suárez bombardeja Saragossa amb l’avió trimotor Fokker F-VII sortint de l'aeroport del Prat. Dos de les bombes van caure al Pilar i no van explotar i els més religiosos van arribar a parlar de miracle. Les bombes procedien d’un stock de la primera guerra mundial i moltes no estaven en condicions i no explotaven.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjMnvVcsQ0F61wkAxQfsq9cMlEcajAhWkWLffl6BJh5Im0pujJMOetamu7iPHe1gHIPcEfgy92S72QzGraULbrGKQofKkDS7YO1ylHCwEnmGt0SZ8GnzWTxyjrgSumnZIXVB5BlPViipI/s1600/130+FOKKER.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="368" data-original-width="485" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjMnvVcsQ0F61wkAxQfsq9cMlEcajAhWkWLffl6BJh5Im0pujJMOetamu7iPHe1gHIPcEfgy92S72QzGraULbrGKQofKkDS7YO1ylHCwEnmGt0SZ8GnzWTxyjrgSumnZIXVB5BlPViipI/s1600/130+FOKKER.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 4 d’agost de 1936 Jesús Garcia Herguido amb el caça Nieuport-52 va bombardejar darrere les línies enemigues més enllà de Saragossa i va abatre un avió enemic. Jesús Garcia Herguido seria requerit durant uns dies al front de Madrid per pilotar un caça Niueport-52 en els combats aeris contra avions facciosos que hi havia a Madrid. El mateix mes d’agost Garcia Herguido tornaria al camp de Sarinyena.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7u6pDh0eFKvOjMyTI3EXsRQfCVpw53bbAdSRisnppgSMR49KgGc05UvzDUgaY8aagFTjBMlKN0pTH3FEJUuqP47L7OR0ef-yxYXtSuC_HbshLG8LiRJEGuDWxmmPaabBbsG0r0SnLwok/s1600/144+HERGUIDO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="534" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7u6pDh0eFKvOjMyTI3EXsRQfCVpw53bbAdSRisnppgSMR49KgGc05UvzDUgaY8aagFTjBMlKN0pTH3FEJUuqP47L7OR0ef-yxYXtSuC_HbshLG8LiRJEGuDWxmmPaabBbsG0r0SnLwok/s1600/144+HERGUIDO.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">S’INICIA L’EXPEDICIÓ CATALANA A LES BALEARS</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">A principis d’agost de 1936, la Generalitat de Catalunya havia organitzat una expedició via marítima per ocupar Mallorca, Eivissa i Formentera, que eren les zones de les Illes Balears ocupades pels militars facciosos, missió per la qual seria imprescindible el suport aeri. El reclutament s’havia fet inicial i principalment entre voluntaris d’ERC i Estat Català, allistant-hi posteriorment membres del PSUC, CNT i POUM.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Mentre, seguint les intencions de la Generalitat de Catalunya d’organitzar un acció per recuperar les illes Balears en poder dels feixistes, a València s’organitza una altra expedició per donar suport a la catalana a les Balears, reclutant a nombrosos milicians de diverses forces antifeixistes.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 5 d’agost de 1936 surt un vaixell de Barcelona cap a Maó amb 500 milicians a bord. El capità Albeto Bayo ordena a Enric Pereira que amb un hidroavió Machi M-18 els vagi a escortar fins alta mar.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El mateix 5 d’agost de 1936 surt el vaixell destructor Almirante Miranda de Barcelona cap a València amb el capità Alberto Bayo a bord.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSTenVsVAfyWZI1kJCeCdCs2nrk6zknNDbkQQkSCEtnN8Ysds3iSp3Jgs7Dfj-g8mxe_GQj5uKSuLCf-0eC3bDkiB1KBivhU7WYfVevuhFgEMA9WMZBW8sJwe5OAxu9gyQ9TNVrw-WumI/s1600/60+ESTAT+CATAL%25C3%2580+CAP+A+BALEARS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="407" data-original-width="513" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSTenVsVAfyWZI1kJCeCdCs2nrk6zknNDbkQQkSCEtnN8Ysds3iSp3Jgs7Dfj-g8mxe_GQj5uKSuLCf-0eC3bDkiB1KBivhU7WYfVevuhFgEMA9WMZBW8sJwe5OAxu9gyQ9TNVrw-WumI/s1600/60+ESTAT+CATAL%25C3%2580+CAP+A+BALEARS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El dia 6 d’agost de 1936, queda Antoni Molina i Sánchez com el cap de l’esquadreta dels 6 Savioa S-62 de l’Aeronàutica Naval de Barcelona, el qual rep l’ordre de sortir amb l’esquadreta cap a València. Els pilots són José Maria Freire Benítez, Juan José Armario, Enric Pereira i Basanta, Antoni Molina i Lluís Rivas.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El dia 7 d’agost l’esquadreta d’hidroavions surt cap a Formentera que és on hi desembarquen les forces provinents de València. El desembarcament el duen a terme la marineria de l’Aeronàutica Naval comandada per Ricard Iznar i Manuel Lliró amb els vaixells Almirante Miranda i Almirante Antequera, així com el vaixell comandat pel capità de la guàrdia civil Manuel Uribarri amb el vaixell Mar Cantábrico procedent de València.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El capità Alberto Bayo, sota les ordres de la Generalitat de Catalunya va fer valer la seva autoritat sobre totes les forces allí concentrades. Els hidroavions amaren a les cales de l’illa de Formentera. La autoritat de Bayo produeix les primeres friccions amb el capità Uribarri, el cap de l’expedició valenciana.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El mateix 6 d’agost comença l’acció per ocupar Eivissa amb el llançament de propaganda sobre l’illa per part de l’hidroavió Machi-18 procedent de Barcelona. El dia 8 al rebutjar els rebels rendir-se s’inicia l’operació per ocupar Eivissa. Els destructors Amirante Miranda i Amirante Antequera duen a terme el desembarcament a Eivissa sense trobar oposició. Els hidros procedents de Barcelona es dirigeixen cap a Eivissa, que comandats per Enric Pereira. bombardegen la zona del castell d’Eivissa a on hi ha forces rebels i tornen a Formentera.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Mentre dura el bombardeig a Eivissa, els capitans Bayo i Uribarri desembarquen a l’illa amb els seus vaixells el dia següent 9 d’agost a la cala de Sant Vicenç. L’endemà 10 d’agost l’esquadreta d’hidroavions rep l’ordre de tornar a Barcelona, mentre s’enllesteixen els detalls pel desembarcament de Mallorca.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFFnO1gxZzMqA1BwUdAGWqgIAISUlvKjVv5xdwDC3WC6mMOMJEAB4c3bNm8kyvW7ofIWsCfk_j9LSoRXrFYs2suBIB15FiwfcmAyKKsM3jdfZKrylsa1cE2-WKXDnCDv9SrZt-RQyr7sE/s1600/101+EIVISSA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="409" data-original-width="495" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFFnO1gxZzMqA1BwUdAGWqgIAISUlvKjVv5xdwDC3WC6mMOMJEAB4c3bNm8kyvW7ofIWsCfk_j9LSoRXrFYs2suBIB15FiwfcmAyKKsM3jdfZKrylsa1cE2-WKXDnCDv9SrZt-RQyr7sE/s1600/101+EIVISSA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">SEGUEIXEN ELS BOMBARDEJOS AL FRONT D’ARAGÓ I A LES BALEARS</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El dia 7 d’agost de 1936 surten diversos avions de la base de Sarinyena a bombardejar al front d’Aragó. El 8 d’agost el Fokker-VII pilotat per Guillem Xuclà que realitza diversos bombardejos al front d’Aragó.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Francesc Cabré i Rofes va bombardejar diverses vegades Monte Aragón amb eficàcia durant aquells primers dies d’agost, a part de bombardejar altres posicions enemigues. Tots els avions disponibles a Sarinyena van bombardejar les línies enemigues a Osca els primers dies d’agost, que rebia l’ofensiva dels republicans.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxwLrsFalLrPLU5mWya8PkK9ZWnp0IHxbAUHDOWjsOKnTYXjUsfYjxEIIlx-nuI_pt_ChRdeM2J2LWszCRTTe_x8BPVeuLIrRkn6hxZHoCbcVKwcVo8nVNyQSHI31JN2QJRrytT8_Q4Uc/s1600/95+FRANCESC+CABR%25C3%2589.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="368" data-original-width="443" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxwLrsFalLrPLU5mWya8PkK9ZWnp0IHxbAUHDOWjsOKnTYXjUsfYjxEIIlx-nuI_pt_ChRdeM2J2LWszCRTTe_x8BPVeuLIrRkn6hxZHoCbcVKwcVo8nVNyQSHI31JN2QJRrytT8_Q4Uc/s1600/95+FRANCESC+CABR%25C3%2589.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Francesc Cabré i Rofes amb Francesc Pérez i Mur, un paracaigudista civil reciclat en pilot militar, s’encarregaven també en aquells dies dels vols d’enllaç amb avionetes entre Sarinyena i Barcelona. També portaven caps de milícies de Barcelona al front. Amb avionetes com la De Havilland DH-60 “Moth Major” feien de protecció de trens o combois, però sols comptaven amb els milicians dins l’avioneta amb fusells per disparar des de l’aire.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">També Marià Foyé i Berni amb l’avioneta De Havilland DH-60 “Moth Major”, havia portat medicament al front d’Aragó. Joan Caballé i Panious l’acompanyava amb un fusell. Si apareixia un avió enemic, la idea era disparar amb el fusell al pilot enemic, com es solia fer en la I guerra mundial.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdTCzhrdpxZgpFQajFSCKTbilBNTbeRKdPpXousbX6MRlMEamE-J2zy6kho6N1WhHrCuiq2U7omAmRldeQZaqq0nk-XCcrYRjwdXyqsUDqv29pASNPw4BXW-fhyphenhyphenEO9mt6D25UmDzJdKl4/s1600/45+AVIADORS+A+SARINYENA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="454" data-original-width="645" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdTCzhrdpxZgpFQajFSCKTbilBNTbeRKdPpXousbX6MRlMEamE-J2zy6kho6N1WhHrCuiq2U7omAmRldeQZaqq0nk-XCcrYRjwdXyqsUDqv29pASNPw4BXW-fhyphenhyphenEO9mt6D25UmDzJdKl4/s1600/45+AVIADORS+A+SARINYENA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">SEGUEIXEN EL BOMBARDEJOS A MALLORCA</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">L’Aeronàutica Naval de Barcelona segueix atacant les posicions colpistes a Mallorca i els dies 6, 7 i 8 d’agost de 1936 són bombardejades posicions feixistes com Campos i Felanitx. El dia 12 d’agost els bombardegen a Son Cervera i Sant Llorenç. També s’ataca Capdepera i es torna a bombardejar als feixistes a Palma de Mallorca</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6X7VYB_FKl2_rol_c5nahnqM1z_LgHNjkhRUQpVJa3B8vnRUHTofIhJ05mXCLoZWxt8FlcCKOC4U5WHWx20uQnFZHpWT3eNTZWbrUo4ciT65mrwZ72K2iXecqQ__LRxALqcAMMG2JCbE/s1600/26+DORNIER+BOMBARDEJA+MALLORCA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="412" data-original-width="515" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6X7VYB_FKl2_rol_c5nahnqM1z_LgHNjkhRUQpVJa3B8vnRUHTofIhJ05mXCLoZWxt8FlcCKOC4U5WHWx20uQnFZHpWT3eNTZWbrUo4ciT65mrwZ72K2iXecqQ__LRxALqcAMMG2JCbE/s1600/26+DORNIER+BOMBARDEJA+MALLORCA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El dia 13 d’agost de 1936 s’ataca el camp d’aviació de Son Benet a l’illa de Mallorca i es destrossa una avioneta De Havilland enemiga, però l’hidroavió es metrallat des de terra, tocat i ha de fer un amaratge forçós i es perd l’hidroavió que queda inservible.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El dia 14 d’agost es bombardegen les posicions feixistes a Santanyí, Felanitx i Palma de Mallorca.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El dia 14 d’agost de 1936, el capità d’aviació andalús José Maria Freire Benítez realitza una operació sobre Mallorca contra els feixistes amb un Vickers, té una avaria i ha de fer un amaratge d’emergència. Són recollits per un vaixell estranger que els porta a Gibraltar, tornant després a la zona republicana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">En aquelles accions hi intervingueren pilots de l’Aeronàutica Naval de Barcelona i entre ells el pilot civil català Àngel Orté i Abad, un dels més antics i un dels que fou mobilitzat per la Generalitat de Catalunya a inicis de la guerra amb el grau de tinent. S’havia presentat voluntàriament a la base Aeronàutica de Barcelona el 24 de juliol de 1936 i immediatament ja va fer vols d’enllaç entre Barcelona i Maó. Prengué part després activament en el els bombardejos per recolzar el desembarcament.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihEWZ74087EQv4jn21epFzba33Na-cB_BwR_OkFX2mL9t8XJjmJQqwsBOKWQeKXw8AfI6G82rrykP3WPE38Kf-fbqzqCNj-hnLDugcCbrgsbKrEfMpEXqD58Kykc5bTBS4T8fAdNyuNf0/s1600/76+ORT%25C3%2589.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="339" data-original-width="406" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihEWZ74087EQv4jn21epFzba33Na-cB_BwR_OkFX2mL9t8XJjmJQqwsBOKWQeKXw8AfI6G82rrykP3WPE38Kf-fbqzqCNj-hnLDugcCbrgsbKrEfMpEXqD58Kykc5bTBS4T8fAdNyuNf0/s1600/76+ORT%25C3%2589.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">ALFONSO DE LOS REYES NOMENAT DELEGAT DE LA GENERALITAT A L’ARAGÓ</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">A l'esquadra de Sarinyena ja li deien “Les Ales Rojes”, que ja era considerada la base de l’aviació catalana de guerra. Malgrat que durant l’agost de 1936 el Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya (CMAC), format per la majoria de forces antifeixistes però dominat realment per la CNT-FAI, encara era el poder real a Catalunya, l’aviació catalana estava sota el comandament directe de la Generalitat, presidida per Lluís Companys i de Felip Díaz i Sandino com a conseller de Defensa.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">La zona d’Aragó en mans dels republicans era defensada pels milicians vinguts de Catalunya, pel que el seu comandament i subministrament depenia del govern de la Generalitat de Catalunya i del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya (CMAC). Això va fer que el 13 d’agost de 1936, en un decret de la Generalitat fos nomenat delegat especial de la Generalitat en la província de Lleida i dels territoris d’Aragó conquerits al comandant Alfonso de los Reyes González, el qual era també el cap del camp d’aviació militar de Sarinyena. Això era degut al prestigi que tenia l’aviació en el front d’Aragó les primeres setmanes de guerra.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8lM3dqzcCOe3TQcHVhhgFIYX32J2PMyKIDoFVxWFoFbvbPKqzbTcD40YWz6L0PqJKWX8G8f9uO5pINqWzIv0z0Zv7d6oLxMEPrxl4niJleqEtdjNAtJ0AGP9ylSi-VpyyEqfdwRKLkaI/s1600/125+COMPANYS+REYES.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="359" data-original-width="510" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8lM3dqzcCOe3TQcHVhhgFIYX32J2PMyKIDoFVxWFoFbvbPKqzbTcD40YWz6L0PqJKWX8G8f9uO5pINqWzIv0z0Zv7d6oLxMEPrxl4niJleqEtdjNAtJ0AGP9ylSi-VpyyEqfdwRKLkaI/s1600/125+COMPANYS+REYES.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Joan Garcia i Oliver, de la CNT i cap del CMAC, considerat en aquells moments l’home amb més poder a Catalunya, estava totalment d’acord en que el comandament de les forces aèries catalanes amb base a Sarinyena que donaven suport al front d’Aragó, estiguessin sota el comandament de la Generalitat a través de Felip Díaz i Sandino i d’Alfonso de los Reyes González, encara que volia estar sempre informat de primera ma de totes les operacions ja que la CNT, que era la força que tenia més armes a Catalunya, tenia una forta presència i dominava gran part del Front d’Aragó.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Els caps de les principals columnes anarquistes del Front d’Aragó, Buenaventura Durruti, lleonès però líder juntament amb Joan Garcia i Oliver de l’anarquisme radical a Catalunya ja des d’abans de començar la República, i Antoni Ortiz i Ramírez, històric anarquista català nascut al Poble Nou de Barcelona i cap també d’una de les columnes anarquistes al front d’Aragó, desconfiaven del nomenament d’Alfonso de los Reyes González com a delgat de la Generalitat a la zona republicana d’Aragó, ja que a més es convertia en la màxima autoritat militar de la zona sota les ordres de Felip Díaz i Sandino. Alfonso de los Reyes González era militant del PSUC i Felip Díaz i Sandindo era totalment afí a ERC i sobre tot al president Companys, pel que aquells caps de les columnes anarquistes ho veien com un perill pel seu domini al front i també per a la seva revolució anarquista que estaven duent a terme mentre feien la guerra.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2IaFY9wVceJTLiH1zk_NCtYCGcf5gEdU9RAgf44glzR8Zgt1kpuMB2s28USWd8_L-P8Sjc02TKg1yHCOqVKCZsmYQdZBM3-shJFma7MNdM5SYsy-D2lCBvuhMSDWjXivZJaw7i4PKS1A/s1600/31+ALFONSO+DE+LOS+REYES.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="374" data-original-width="440" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2IaFY9wVceJTLiH1zk_NCtYCGcf5gEdU9RAgf44glzR8Zgt1kpuMB2s28USWd8_L-P8Sjc02TKg1yHCOqVKCZsmYQdZBM3-shJFma7MNdM5SYsy-D2lCBvuhMSDWjXivZJaw7i4PKS1A/s1600/31+ALFONSO+DE+LOS+REYES.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">No obstant això, Joan Garcia i Oliver, anarquista i cap del CMAC, estava totalment d’acord amb el comandament militar d’Alfonso de los Reyes Gonzalez i Felip Díaz i Sandino de la zona, ja que pensava que un comandament únic seria més efectiu en el front, cosa que li costà fortes crítiques dels seus companys anarquistes de la CNT-FAI, cosa que seria un altre tema ja molt discutit en diversos llibres i escrits, que donaria per moltes pàgines.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Joan Garcia i Oliver, que estava en total sintonia amb Alfonso de los Reyes González i amb Felip Díaz i Sandino, va fer diverses visites a la base aèria de Sarinyena per seguir de a prop les estratègies de l’aviació en el seu suport a les milícies catalanes del front d’Aragó, formades per milicians de la CNT, PSUC, POUM, ERC i Estat Català principalment.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzcL1f85mG5YqDSNMIuppqqGkd3cWxNV0kTbTKvqnZb_r6ICz1g6-3uTxlaSGFR9kBkbFOxStNVgfjDHpA1Xme7XcblFk6ggUXP4kH7VYfk0IGMC2Nc3HBmdrDK6lgmaTgIWbtpG6wmXs/s1600/24+GARCIA+I+OLIVER+A+SARINYENA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="288" data-original-width="494" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzcL1f85mG5YqDSNMIuppqqGkd3cWxNV0kTbTKvqnZb_r6ICz1g6-3uTxlaSGFR9kBkbFOxStNVgfjDHpA1Xme7XcblFk6ggUXP4kH7VYfk0IGMC2Nc3HBmdrDK6lgmaTgIWbtpG6wmXs/s1600/24+GARCIA+I+OLIVER+A+SARINYENA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Per altra banda, el camp d’aviació de Sarinyena, era visitat també freqüentment per representants del govern de la Generalitat de Catalunya. Jaume Miravitlles, comissari de propaganda de la Generalitat i militant d’ERC, era un dels que solien visitar la base de Sarinyena. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipBq_8VElqkzlzhAkMVitRN6AVcH1yk_VvHLwjnPwKj65HVNS8o_mkGTJV0KHzIDMVQbnH2VowI6ff-ilG7EOAC4LaIADlq6YG-kwMWxAoDc_w3RWPLTk0EAoIAZWdIMxOWNUmo5qTQy8/s1600/100+MIRAVITLLES.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="361" data-original-width="536" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipBq_8VElqkzlzhAkMVitRN6AVcH1yk_VvHLwjnPwKj65HVNS8o_mkGTJV0KHzIDMVQbnH2VowI6ff-ilG7EOAC4LaIADlq6YG-kwMWxAoDc_w3RWPLTk0EAoIAZWdIMxOWNUmo5qTQy8/s1600/100+MIRAVITLLES.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">En poc temps però, els caps de les columnes anarquistes a l’Aragó, com Durruti o Antoni Ortíz, van acceptar l’efectivitat de la direcció militar del cap d’aviació de Sarinyena Alfonso de los Reyes González i del tinent coronel d’aviació Felip Díaz i Sandino, veient a més que no van intentar desmantellar la revolució en les zones republicanes del front durant els primers mesos.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Els principals caps de les columnes antifeixistes que lluitaven al Front d’Aragó, com Durruti i Antoni Ortiz de la CNT, José del Barrio i Angel Estivill del PSUC o Jordi Arquer del POUM, van tenir algunes reunions amb els caps del camp d’aviació de Sarinyena, encapçalats per Alfonso de los Reyes González, per coordinar l’estratègia d’atac entre l’exèrcit de terra i de l’aire. Aquests caps de columnes solien ser transportats del front a Sarinyena per les reunions en avions de la mateixa base.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">LA MORT DE JOSEP CABRÉ I PLANAS.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 14 d’agost de 1936 a la tarda s’informa que un avió enemic volava dins de la zona republicana entre Tardienta i Osca. L’alferes Josep Cabré i Planas, nascut a Barcelona, agafà el seu caça Neiuport-52 a la base de Sarinyena per anar al seu encontre. A la poca estona es va informar que eren cinc els avions enemics i no van poder avisar a temps a Cabré que ja havia sortit. Immediatament Jesus García Herguido i Jaume Buyé i Berni es van enlairar també amb dos Nieuport-52 per avisar-lo i protegir-lo abans de que contactes amb els avions enemics, però no hi van ser a temps.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Josep Cabré i Planas atacà amb el seu caça Nieuport-52 a tres bombarders Breguet-19 enemics que estaven bombardejant les tropes republicanes en la línia de front, però un altre caça Nieuport-52 enemic que volava a 500 metres per sobre dels altres com a protecció, va atacar al Nieuport-52 de Josep Cabré i el va abatre morint a l’instant quan el seu avió va explotar al xocar contra el terra. Abans Josep Cabré havia tocat a dos dels Breguet-19 enemics, que no es van estavellar però quedaren inutilitzats, sent un dels seus pilots ferits. Josep Cabré i Planas fou el primer pilot de la força aèria catalana que morí en combat al front d’Aragó.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ8JGPEK8etcjI0mpZ_aUn1m0r0Qwja37LEK3_-nJZFocKEjWqsVmeBmmE_ekqxofdmDnquBhHMZZdn5Ox36sZI7pDQxj1zzS4feqlluIaYbhRyoNwNaY1YCuqNFaNgQSjDjVSLSvsYTs/s1600/25+CABR%25C3%2589+I+PLANAS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="356" data-original-width="431" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ8JGPEK8etcjI0mpZ_aUn1m0r0Qwja37LEK3_-nJZFocKEjWqsVmeBmmE_ekqxofdmDnquBhHMZZdn5Ox36sZI7pDQxj1zzS4feqlluIaYbhRyoNwNaY1YCuqNFaNgQSjDjVSLSvsYTs/s1600/25+CABR%25C3%2589+I+PLANAS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">L’avió de Josep Cabré havia travessat les línies enemigues i va caure en zona feixista, pel no es pogueren recuperar es seves restes. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaksH_eWKfeIGS56wq6N960cPF8OmiUj-GI9MKcSUut5m-AgvPr96iz9EnA_WiGZ23zFShoTZAv0dL3lQa_5anlA5P-JlT0WRAihhP-LyJhbEEvPKumsKKXlPQuQHaclzu7LY_dlVoDrA/s1600/99+AVI%25C3%2593+DE+CABR%25C3%2589+DESTROSSAT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="371" data-original-width="601" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaksH_eWKfeIGS56wq6N960cPF8OmiUj-GI9MKcSUut5m-AgvPr96iz9EnA_WiGZ23zFShoTZAv0dL3lQa_5anlA5P-JlT0WRAihhP-LyJhbEEvPKumsKKXlPQuQHaclzu7LY_dlVoDrA/s1600/99+AVI%25C3%2593+DE+CABR%25C3%2589+DESTROSSAT.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El mateix dia 14 d’agost diversos avions surten de l’aeroport de Sarinyena per donar suport aeri a les forces republicanes que lluitaven a la zona de Almudévar amb dos caces Niueport-52 i alguns bombarders Breguet-19, De Havilland DH-86, DH-84 i DH-89 i els Fokker-VII, que bombardegen tropes enemigues per donar suport als milicians del bàndol republicà en plena batalla.</span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRDSAEq9Azyn_dO0n9YtNot8BzdlUevPCCqu32PCFliSP74Kg7SoYPtuJR-QIKXfOwtajFnQIA17N6BUflkTDbDZrqEdEoYrVRvg9STdNNnayfartIATfLVKpNOlg5-Pe7sBIBy3e29yA/s1600/18+fERRAN+ROIG+SARINYENA+NIEUPORT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="420" data-original-width="570" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRDSAEq9Azyn_dO0n9YtNot8BzdlUevPCCqu32PCFliSP74Kg7SoYPtuJR-QIKXfOwtajFnQIA17N6BUflkTDbDZrqEdEoYrVRvg9STdNNnayfartIATfLVKpNOlg5-Pe7sBIBy3e29yA/s1600/18+fERRAN+ROIG+SARINYENA+NIEUPORT.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Jaume Camarasa portava un bombarder De Havilland DH-89 “Dragon Rapide” amb tres ajudants més que eren els que s’encarregaven d’activar el llançament de bombes i les metralladores que s’havien muntat a l’avió. El 16 d’agost de 1936 Jaume Camarasa sortí cap al front d’Almudévar volant a uns 1.000 metres d’alçada amb 20 bombes de 12 kg i dos de 50 kg. Les de 12 kg. anaven penjades amb un portabombes però les de 50 kg. s’havien d’agafar entre dos per passar-les per un passador abans de llençar-les per la part posterior. Ferran Roig, Joan Maluquer i el sergent Posse acompanyaven a Camarasa. El Dragon DH-89 era bastant ràpid i la seva càrrega de bombes pesades era bastant temuda per l’enemic. Aquell dia nombroses forces enemigues es van dispersar davant el bombardeig del Dragon DH-89 pilotat per Camarasa.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfdu4zyDDWbBTQKqaJkRGZN_o_KjQdwe1dNgJem6ME7IovITBfd-vwxlqDslTKg51b8xgM1geZ9YRCx25LeligIUVvRNShYTZQor3d_SQYITRYBhyJO5YpxyYTGO4f53-5KW59PE70zgs/s1600/98+CAMARASA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="319" data-original-width="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfdu4zyDDWbBTQKqaJkRGZN_o_KjQdwe1dNgJem6ME7IovITBfd-vwxlqDslTKg51b8xgM1geZ9YRCx25LeligIUVvRNShYTZQor3d_SQYITRYBhyJO5YpxyYTGO4f53-5KW59PE70zgs/s1600/98+CAMARASA.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">DESEMBARCAMENT DE MALLORCA AMB EL SUPORT AERI EL 16 D’AGOST DE 1936</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 15 d’agost de 1936 per decret els serveis d’Aeronàutica Naval de la Generalitat queden adscrits al Departament de Defensa, que depèn del seu conseller Felip Díaz i Sandino, amb el que els hidroavions de l’Aeronàutica de Barcelona ja estan llestos per rebre oficialment les ordres directes de la Generalitat per donar suport al desembarcament de Mallorca, encara que de facto ja ho estaven des del principi de la guerra.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Just un dia abans del desembarcament a Mallorca, mentre eren a la illa d’Eivissa, el capità Manuel Uribarri, de les forces valencianes, va tenir friccions amb el capità Alberto Bayo, de les forces catalanes, a causa de diferències sobre quines accions prendre i sobre tot perquè Uribarri no va acceptar que Bayo manés sobre ell. El vaixell de les forces valencianes capitanejat per Uribarri va tornar a València i no va participar del desembarcament que s’havia de fer el dia següent. Les forces republicanes havien perdut un bon contingent de milicians per recuperar Mallorca amb aquesta retirada del capità de les forces valencianes Uribarri.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Les forces pel desembarcament a Mallorca comandades pel capità Alberto Bayo i el capità Miguel Buia comencen a arribar a la base de Maó. La zona de desembarcament a Mallorca escollit va des de Porto Cristo, Son Sarrió i Són Cervera, amb la intenció d’ocupar Manacor després.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">L’aviador d’hidro Enric Pereira havia rebut l’ordre de traslladar-se a Maó el 14 d’agost de 1936 i posar-se sota les ordres del capità Bayo, que li ordenà que aquell dia fes un vol sobre Mallorca per llençar propaganda. A Maó, entre altres hi havia els pilots Lluís Alonso, Eduardo Guaza, Sebastià Baró, Jaume Obradors i Francesc Casals, aquest últim aquell que havia protagonitzat l’espectacular fugida de Mallorca abans esmentada.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 16 d’agost de 1936 el capità Alberto Bayo, al davant de les forces catalanes, inicia el desembarcament a Mallorca. Les primeres forces desembarquen a Porto Cristo i Son Cervera, amb milicians majoritàriament d’Estat Català i ERC, acompanyats també d’un bon nombre de militants del PSUC i del POUM. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvCYZqtlcu0QfFGsdVQlti_UifLsWekzVJdtZ_IFiuX9VIM5F72DlxY7nPCV0n__b6uR24Xt7lhvoPnhimeK3ssyF6-u1T8NG92OIhyphenhyphenKwC0NOT2ZsLkJvOKUN3RtDuQ61p4qSZaSYnp_0/s1600/102+MALLORCA+DESEMB..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="390" data-original-width="537" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvCYZqtlcu0QfFGsdVQlti_UifLsWekzVJdtZ_IFiuX9VIM5F72DlxY7nPCV0n__b6uR24Xt7lhvoPnhimeK3ssyF6-u1T8NG92OIhyphenhyphenKwC0NOT2ZsLkJvOKUN3RtDuQ61p4qSZaSYnp_0/s1600/102+MALLORCA+DESEMB..jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Els desembarcament, sobre tot a Porto Cristo, va tenir una forta resistència dels feixistes, produint-se forts combats a terra amb un alt nombre de morts, sobre tot entre les forces feixistes, els quals van haver de retrocedir fins que es consolidà el desembarcament. Les forces catalanes però, van patir més de 50 morts el primer dia.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Mentre, membres de la CNT-FAI, que s’havien concentrat a les illes de Cabrera i Dragonera, van voler desembarcar pel seu compte amb un altre vaixell, tot i dient que no estaven sota les ordres del capità Bayo però que col·laborarien militarment amb ell. Aquell 16 d’agost de 1936, les forces de la CNT-FAI també van desembarcar a la illa de Mallorca per Punta d’Amer, encara que allí no hi havia concentrades gaires forces feixistes i no van tenir quasi cap resistència, incorporant-se a la col·laboració amb les forces comandades per Bayo a l’illa.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Aquell desembarcament s’havia fet amb el suport aeri de 7 hidroavions Savoia S-62 que sortiren de Maó cap a Mallorca per protegir el desembarcament. Els aviadors d’aquells hidros van ser Enric Pereira, José Maria Freire, Antoni Molina, Luis Rivas, Juan José Armario, Eduardo Guaza i Luís Alonso.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Un dels pilots dels Savoia S-62, Eduardo Guaza Marin és ferit greument al ser tocat per la metralla enemiga llançada des de terra, ha de fer un amaratge d’emergència i és perd l’aparell que cau en mans enemigues. Eduardo Guaza va ser rescatat de l’aigua per un vaixell republicà i es recuperaria de les ferides.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Els dies 17 i 18 d’agost de 1936 aquells hidroavions S-62 actuen bombardejant les tropes enemigues i van obrint camí per que les forces de Bayo avancin.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_N_rok7uaILl0XWUXBuCrr1Yk8qeaCzO5w6VgFUzsz1g2TaanXa9YKtfgiji6heMlaCauDEGKyCMVaeaKfovASQCicYe_IUMjD1fNFHNlEbkjh_q0KOSzahVBWNeA5xvoKmubiXiU0gg/s1600/113+BAYO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="431" data-original-width="461" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_N_rok7uaILl0XWUXBuCrr1Yk8qeaCzO5w6VgFUzsz1g2TaanXa9YKtfgiji6heMlaCauDEGKyCMVaeaKfovASQCicYe_IUMjD1fNFHNlEbkjh_q0KOSzahVBWNeA5xvoKmubiXiU0gg/s1600/113+BAYO.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">ATAC A BELCHITE EL 17 D’AGOST DE 1936</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 17 d’agost de 1936 a la matinada, sortia el De Havilland DH-89 “Dragon Rapide” de Sarinyena amb Guillem Xuclà com a pilot, amb Jona Maluquer entre altres com a observadors. L’objectiu era Belchite, al sud de Sarinyena passat l’Ebre. Bombardegen diverses cops a les forces franquistes a les afores de la població. No hi ha resposta de l’aviació franquista, el que vol dir que no els van detectar.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9hatjIzSwoWtmT4pHJS8eo4KFHzPwz4a_wYrHZWvnoYXABztTKfgEQFwtLAGUVVI9RqDWlrgZ73Pvn97vbTWueX76mou8RRgMt_6zAi1qGVIqy50R2m-evj-whGiEXRDUspJBcyoetVk/s1600/57+MALUQUER.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="335" data-original-width="485" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9hatjIzSwoWtmT4pHJS8eo4KFHzPwz4a_wYrHZWvnoYXABztTKfgEQFwtLAGUVVI9RqDWlrgZ73Pvn97vbTWueX76mou8RRgMt_6zAi1qGVIqy50R2m-evj-whGiEXRDUspJBcyoetVk/s1600/57+MALUQUER.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 20 d’agost de 1920 el Dragon DH-89 pilotat per Jaume Camarasa torna a bombardejar la zona de Belchite, amb Maluquer d’observador. També hi va el capità José Domingo i Jaume Torres i Agut. Surten formant esquadreta amb un Fokker VII, un Late-28 i un Vicker, que van bombardejar les posicions franquistes a Belchite a més de 2.000 metres d’alçada.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Joan Balcells i Auter amb un Farman 190 de l’Aeronàutica Naval, solia anar de Barcelona a Sarinyena per portar-hi munició, per així poder mantenir el subministrament de bombes per aquells atacs.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Aquells bombardejos van obrir pas a la batalla per conquerir Belchite per part de les forces terrestres, que duraria més d’un any amb forts combats i que seria conquerida finalment per les forces republicanes provinents de Catalunya, després de deixar el poble totalment destrossat pels combats.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 21.3333px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 21.3333px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 21.3333px;">A LA BASE AÈRIA DE SARINYENA DURANT L'AGOST 1936</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Durant el més d’agost es van fer obres per millorar i ampliar l’aeroport de Sarinyena, de l’esquadra que ja se li deia la de les “Ales Roges”. El capità José Domingo i l’alferes Alfons Jiménez i Brugués van ser nomenats encarregats d’organitzar el campament. Alfons Jiménez però, patiria una apendicitis i hauria de ser operat, pel que va ser baixa durant unes setmanes i no es reincorporà al camp de Sarinyena fins el setembre de 1936.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOyItqLBrqzsDtnN2DsHZ2PQ4bDOvuao7_R4por1ct0zD6FH7gTi1Gd46GNm54ygOjdLZhF92wlbsWNH87MaC7nXn_VN1yq7bWaeERqlfsrw4e5q63u4wrX_ATIUFbikfdfHCIc5ajbBk/s1600/34+AVIONS+SARINYENA+36.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="424" data-original-width="587" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOyItqLBrqzsDtnN2DsHZ2PQ4bDOvuao7_R4por1ct0zD6FH7gTi1Gd46GNm54ygOjdLZhF92wlbsWNH87MaC7nXn_VN1yq7bWaeERqlfsrw4e5q63u4wrX_ATIUFbikfdfHCIc5ajbBk/s1600/34+AVIONS+SARINYENA+36.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 21 d’agost de 1936 el pilot Joan Balcells, en un vol d’enllaç entre Barcelona i Sarinyena va fugir per les bones a França amb l’avió Farman 190. Des d’allí es traslladà a Itàlia, se suposa que per passar-se a l’enemic.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 22 d’agost de 1936, el destacat pilot Jesús Garcia Herguido torna a incorporar-se a la força aèria catalana de “Les Ales Roges” a la base de Sarinyena, després d’haver estat uns dies a Madrid combatent amb un caça Niueport-52 contra avions feixistes. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKdqKv0jJ59JZhrSBh0zsy9dDwJa37t9ZqoDG1PSpwvGVwHDVV3CwTQL1DCjDquQaqzID_IzACQZiwPxKnMJMyETryHf5ObV1ATfQi1umYJL-DV-1SXzq0JzFqeYS6xg4kLQefSM99Nmc/s1600/91+RETORN+D%2527HERGUIDO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="332" data-original-width="502" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKdqKv0jJ59JZhrSBh0zsy9dDwJa37t9ZqoDG1PSpwvGVwHDVV3CwTQL1DCjDquQaqzID_IzACQZiwPxKnMJMyETryHf5ObV1ATfQi1umYJL-DV-1SXzq0JzFqeYS6xg4kLQefSM99Nmc/s1600/91+RETORN+D%2527HERGUIDO.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">ELS PRIMERS AVIONS ITALIANS A MALLORCA</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El dia 19 d’agost de 1936, apareixen els primers avions feixistes italians que donen suport als colpistes, són 3 hidroavions Savoia S-55, que ataquen tant als combois que venen de Maó per mar com a les forces que han desembarcat a Mallorca. Un dels navilis atacats és el vaixell hospital Marquès de Comillas. Però l’endemà 20 d’agost, els 7 hidros republicans que tenen ara la base a Maó descobreixen als hidros italians fondejats al port de Palma, surten en esquadreta i els bombardegen. Enric Pereira pilota un dels hidros acompanyat com observador del capità d’aviació Ferran Beneito. Antoni Molina, Luís Rivas, Juan José Armario, Luís Alonso i Jaume Obradors, entre altres són alguns dels pilots d’aquests hidros. Després d’aquell bombardeig s’esgotaren les bombes dels hidros amb base a Maó. En el bombardeig enfonsen un dels hidros italians i els altres dos són tocats. Són reparats però tornen a Itàlia.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">A partir de llavors els hidros republicans de Maó actuen poc ja que disposen de molt poques bombes. El dia 24 i 25 d’agost bombardegen posicions feixistes a Palma de Mallorca i Son Carrió i el dia 26 Los Molinos.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">LA MORT DEL CAPITÀ JOSÉ MARIA FREIRE </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 28 d’agost de 1936 va morir el primer aviador de l’Aeronàutica Naval de Barcelona al front de les Balears, el capità José Maria Freire Benítez, nascut al Puerto de Santamaría (Cádiz).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Un dia abans, el 27 d’agost havia arribat a Palma un vaixell italià, el Morandi. Aquell vaixell havia descarregat, entre altre material de guerra, tres caces Fiat CR-32 i tres hidroavions Machi-51, tots ells desmuntats<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 28 d’agost de 1936 amb el front estabilitzat a Mallorca i havent avançat les forces catalanes, Bayo ordena al 6 hidros S-62 amarar a Cala Morlanda, davant de Punta d’Amer. Els pilots eren, Enric Pereira, José Maria Freire, Antoni Molina, Luís Rivas i Luís Alonso, Antonio Orejuela, els quals s’escampen per la platja.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Aquell dia 28 d’agost portaren a la platja un ferit del front, un guàrdia civil republicà. José Maria Freire i Ferran Beneito s’ofereixen a portar al ferit a Maó amb un dels Savoia S-62, el qual s’enlaira de la platja i el segueixen els hidros S-62 d’Antoni Molina, Luís Rivas i Luís Alonso, quedant fondejats a cala Morlanda, la platja de Punta d’Amer, els hidroavions d’Enric Pereira i Antonio Orejuela juntament amb els seus observadors. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">De cop apareixen uns caces Fiat CR-32 dels feixistes italians que van darrera del S-62 pilotat per José Maria Freire amb Ferran Beneito com a copilot, els quals transportaven al guàrdia civil republicà cap a Maó. Enric Pereira i Antonio Orejuela, que veuen l’escena, posen en marxa els motors dels seus hidroavions S-62 per sortir a escortar també a l’hidroavió S-62 pilotat per Freire. Un caça italià Fiat CR-32, torna i metralla els dos hidros Savoia S-62 d’Enric Pereira i Antonio Orejuela, sense donar-los temps a enlairar-se. Els avions van quedar com un colador, però Pereira i Orejuela van poder saltar i arribar a la platja nadant. Quan el caça italià se’n va anar, els dos pilots ajudats pels observadors van remolcar els dos avions cap a la platja per recuperar-los. La idea era que l’endemà els dos avions fossin remolcats per vaixells republicans cap a Maó.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Un caça italià Fiat CR-32, que perseguia a l’hidroavió S-62 pilotat per Freire amb Beneito com a copilot, que portava al guàrdia civil republicà ferit a Maó, molt més ràpit que aquest, es va posar darrera la seva cua i el va metrallar. El capità José Freire resultà ferit de mort al rebre una bala al clatell. Els comandaments de l’avió són agafats pel capità Ferran Beneito qui aconsegueix fer maniobres evasives i aconsegueix amarar a tres milles del far de Cap de Pera de la illa de Mallorca.</span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNPVZD5CiJ9UNvWPdXvJT1YELNncViQelkdFagrfYIvpuoe9c1mEhPLUctPtgqVuH9CEhieYR5QilRP5zQAhNAcDqWgrg0r7-1lt0zUCs7RsL4QGAUBHRvhlRFao5l1AoIAkp6D_sDSzE/s1600/96+FERRAN+BENEITO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="296" data-original-width="581" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNPVZD5CiJ9UNvWPdXvJT1YELNncViQelkdFagrfYIvpuoe9c1mEhPLUctPtgqVuH9CEhieYR5QilRP5zQAhNAcDqWgrg0r7-1lt0zUCs7RsL4QGAUBHRvhlRFao5l1AoIAkp6D_sDSzE/s1600/96+FERRAN+BENEITO.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Antoni Molina, que va veure l’aparell de Freire amarar, sense preocupar-se de si seria atacat pel caça italià va tornar i va amarar al costat de l’hidro de Freire. Llavors sense enlairar-se i amb el motor en marxa el va remolcar fins al vaixell Mar Negro el qual el va remolcar fins a Maó. Antoni Molina va tornar amb l’avió a Maó. El resultat havia set la mort de José Maria Freire, mentre el guàrdia civil republicà ferit que transportava es va salvar.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El cadàver de José Maria Freire Benítez va ser traslladat a Barcelona, on 3 dies després es va fer el seu funeral amb la presència d’una gran multitud i representants de totes les forces antifeixistes de Catalunya. Membres d’Estat Català, partit que tenia més milicians a Mallorca i que rebien el suport dels hidroavions, van ser els que van acudir amb més militants al funeral de Freire encarregant-se del servei d’ordre.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">L’endemà 29 d’agost de 1936 al mig dia es torna a repetir l’atac dels caces italians contra els hidros republicans fondejats davant de la costa de Mallorca. A la nit Antonio Orejuela demana permís per volar cap a Maó. Enric Pereira, que era a la platja de Punta d’Amer, és l’únic pilot de l’Aeronàutica Naval que quedava a la costa de Mallorca.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">A partir de llavors l’aviació italiana comença a dominar l’espai mallorquí i metralla els transports que aprovisionen les forces catalanes comandades pel capità Bayo.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQJemYyONQx-4ULbIhihG0I7ZqaGeuV3Z0apzpDfptLCfEXbfMrQ32ARhNec_pOQjxwXOXMHJGkdi-Bfd3kKYynUC2d5GyaOrzSQ4Cep3ACwissvDKQ85PC91fWLhg0FnrUCgz1c3rREs/s1600/41+HDRO+PEREIRA+CALA+MORLANDA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="375" data-original-width="510" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQJemYyONQx-4ULbIhihG0I7ZqaGeuV3Z0apzpDfptLCfEXbfMrQ32ARhNec_pOQjxwXOXMHJGkdi-Bfd3kKYynUC2d5GyaOrzSQ4Cep3ACwissvDKQ85PC91fWLhg0FnrUCgz1c3rREs/s1600/41+HDRO+PEREIRA+CALA+MORLANDA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">EL GOVERN CENTRAL REPUBLICÀ ORDENA A BAYO RETIRAR-SE DE MALLORCA</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 31 d’agost de 1936 el capità Bayo reclama més avions caça al govern republicà espanyol per protegir a les forces de Mallorca, ja que havien arribat a Mallorca aquell dia diversos caces trimotors Savoia S-81 italians, així com els Fiat CR-32 </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">i que ja havien començat a atacar a les forces catalanes a la illa causant nombroses baixes.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El govern central republicà i el president de la república Manuel Azaña ordena al capità Alberto Bayo que retiri les seves forces de Mallorca. El 3 de setembre arriba el vaixell Jaime I i el creuer Libertat amb l’ordre de retirar a les forces desembarcades en un termini de 12 hores. El reembarcament es produeix el 4 de setembre de 1936.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">En aquest cas el govern central va fer valer el seu poder sobre el capità Bayo, malgrat que l’operació havia set iniciada pel govern pràcticament independent de Catalunya. Si bé fins llavors la direcció militar de les milícies i l’aviació al front d’Aragó estava a càrrec de la Generalitat de Catalunya i del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya (CMAC), fins llavors allò no havia creat cap conflicte d’interessos, ja que el govern central tenia prou problemes per ocupar-se d’altres fronts de guerra, malgrat que al govern central republicà no li agradava que la Generalitat s’hagués agafat unilateralment les competències de Defensa, entre altres.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">De totes maneres, a la majoria de dirigents de la CNT-FAI tampoc els agradava massa aquella operació de les Balears, entre ells Joan Garcia Oliver, president del CMAC, ja que opinava que on es necessitaven més forces era al Front d’Aragó. A més, el Front de les Balears, a diferència del Front d’Aragó per terra, no estava dominat per la CNT sinó per la Generalitat, cosa que també podia haver influït en aquesta opinió i en el fet de que des de Catalunya no es pressionés gaire per desobeir les ordres del govern central de retirar les forces catalanes de Mallorca.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Per altra banda el govern central republicà, que tampoc veia amb bons ulls que el Front d’Aragó estigués sota les estrictes ordres de la Generalitat i del CMAC, aquest dominat per la CNT, encara li agradava menys que la Generalitat dominés les Illes Balears per si sola, on ja veien el perill separatista de les zones de parla catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">De totes maneres l’arribada potents avions de caça feixistes italians a Mallorca per donar suport als militars colpistes espanyols, feia que el govern central republicà tingués la paella pel mànec a negar suport aeri a l’expedició catalana a les Balears, cosa que encara la dificultava més.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Segons el capità Alberto Bayo, si el govern central republicà hagués donat més suport aeri o no hagués ordenat retirar les tropes catalanes de Mallorca, haguessin pogut ocupar fàcilment Palma, ja que les seves forces tenien molta moral i estaven avançant terreny contínuament. Per molts allò va ser un error, ja que a partir de llavors, Mallorca es va convertir en la principal base de les forces aèries feixistes italianes per bombardejar les zones republicanes tant de Catalunya com d’altres posicions del front.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">La veritat és que era tant important tenir més forces al Front d’Aragó com al Front de les Balears, però com ja s’ha comentat abans, hi havia diverses opinions sobre el tema, que actualment encara estan en debat. És evident que els interessos polítics i ideològics de les diferents forces antifeixistes, també influïen en les opinions i decisions.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El dia 13 de setembre de 1936 les forces feixistes bombardegen Eivissa i Formentera i ocupen de nou Cabrera. El 20 de setembre Eivissa i Formentera, ja abandonades per les forces catalanes tornen a ser ocupades pels feixistes. Mallorca quedava en mans de l’enemic i Barcelona i Catalunya en general en patiria les conseqüències en forma de bombardejos. </span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">La conselleria de Defensa va fer la següent nota:<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">La retirada de Mallorca fou polèmica. Bayo l’havia iniciat però sense l’autorització de l’alt comandament. Malgrat tot el desembarcament fou un èxit militar. Els primers dies les forces catalanes avançaven per l’illa de Mallorca. L’acció dels avions italians a finals d’agost de 1936 sobre tot a Cala Amer va fer que es decidís retirar les forces, ja que s’havien estancat a causa dels bombardejos i podien fer més servei en altres fronts. Per això arribà l’ordre de l’alt comandament de Madrid ordenant el reembarcament. Les forces catalanes lluitaven amb gran moral de victòria. Els morts de les forces republicanes foren uns 130, a part de nombrosos ferits.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">AVIONS ESTRANGERS COMPRATS PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA I EL GOVERN CENTRAL REPUBLICÀ<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Des dels primers dies de guerra alguns pilots estrangers es van oferir a venir a lluitar a la guerra civil. A Catalunya hi vingueren els primers dies un pilot belga i dos francesos, algun dels quals va anar a Sarinyena. Un dels francesos portava un Latecoère-28, avió de càrrega civil reciclat com a bombarder. Aquests també pilotaven tots els tipus d’avions del camp fent missions de guerra.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Al poc temps va sortir l’acord de no intervenció Europea i es va prohibir als pilots francesos i belgues actuar, encara que tant la Generalitat de Catalunya pel seu compte com el govern central republicà s’encarregaren d’adquirir uns pocs avions a alguns països europeus.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">L’agost de 1936, el govern francès presidit pel socialista León Blum va ser l’únic que durant un curt període de temps va ignorar la prohibició de la societat de nacions respecta a la intervenció estrangera. Amb un acord amb el president de la república Manuel Azaña França envia alguns avions per ajudar al govern republicà. L'única adquisició durant els primers mesos de guerra van ser 13 caces Dewoitine D-333 i 6 bombarders Potez 540 bimotor. El 8 d’agost van arribar 13 caces Dewoitine D-371 al Prat, que serien armats a Cuatro Vientos, a Madrid.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMIcXiPhIUfPeDHy846orCRGDiRopcPY73z7n6YeMqoGONvyPIf9_JbUp94KKqX7nPLUUocGjliRCg6dA5hv4txy0moHhGIpfU61KxLdvA94yUPwBFo7B618PrGQCP0_Wi1jfmO7hoVOU/s1600/129+POTEZ.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="452" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMIcXiPhIUfPeDHy846orCRGDiRopcPY73z7n6YeMqoGONvyPIf9_JbUp94KKqX7nPLUUocGjliRCg6dA5hv4txy0moHhGIpfU61KxLdvA94yUPwBFo7B618PrGQCP0_Wi1jfmO7hoVOU/s1600/129+POTEZ.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Un avió Aircraft ST-25 va ser comprat a Anglaterra i va arribar al Prat. D’Anglaterra van arribar a Sarinyena els primers mesos, avions de transport De Havilland DH-84 “Dragon”, que els van transformar en bombarders. El 28 d’agost de 1936 va arribar des de Bèlgica un caça Avia BH-33 de fabricació Txeca. El 6,7 i 8 de setembre de 1936 van arribar al Prat una esquadreta de caces 46 Loire des de la població francesa de Chartrés. També alguns Bloch Mb-210 i un Blierot 111/5 van arribar de França.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Però una part important d’aquells avions que enviava el govern francès a les forces republicanes de l’Estat Espanyol, eren sobrants d’estocs que no havien aprovat els controls de seguretat a França i havien set rebutjats allí per ser de pilotatge massa perillós. A part d’algunes accions durant els primers mesos, van quedar molt aviat desfasats pels combats aeris que vindrien. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Finalment degut al pacte de no intervenció de la societat de nacions, pràcticament es va aturar l’arribada d’avions de guerra pels republicans procedents de les democràcies occidentals europees.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">MÉS REFORÇOS PEL CAMP DE SARINYENA<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">A conseqüència tant de la revolució impulsada pels anarquistes des del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya (CMAC), dominat per la CNT-FAI, les quals no seguien les directrius del govern central republicà, com pel seu seguiment per part forces marxistes i d’esquerres catalanes i del mateix govern de la Generalitat, com PSUC, POUM o ERC, les quals tenien un fort component sobiranista, Catalunya havia esdevingut independent de facto, el que feia que tant el CMAC com la Generalitat tinguessin el control absolut de les seves pròpies forces militars, encara que amb estreta col·laboració i coordinació militar amb el govern central república, especialment pel que fa a l’aviació, en que la coordinació era total, tant en proporcionar-se pilots, comandaments i avions mútuament, tenint en compte que el domini de l’aire era vital per lluitar contra els facciosos. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Tant el conseller de defensa de la Generalitat, el coronel d’aviació Felip Díaz i Sandino, que a la vegada era el cap de tota la incipient aviació catalana, com el cap del camp de forces aèries catalanes del camp de Sarinyena, el comandant Alfonso de los Reyes González, sol·licitaven ajuda en avions i pilots al govern central republicà i a la vegada també els proporcionaven pilots i avions a ells sempre que ho necessitessin.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Tres Breguet-19 van sortir a mitjans d’agost de 1936 de Madrid cap a Sarinyena, comandats per l’alferes Isidoro Giménez Garcia. L’alferes Isidoro Giménez ja havia participat en alguns combats a Madrid i se’l veia molt experimentat. Només arribar el comandant Alfonso de los Reyes González els donà l’ordre de bombardejar Belchite.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">L’alferes Isidoro Giménez, més experimentat, li va donar al comandant Alfonso de los Reyes González, el cap del camp de Sarinyena, alguns consells de com organitzar millor el camp i l’emmagatzematge de les bombes. El comandant Alfonso de los Reyes González, el cap del camp d’aviació de Sarinyena, veient els coneixements d’Isidoro Giménez, el va nomenar cap militar de la base de les “Ales Roges” de Sarinyena.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">A finals d’agost de 1936 el capità d’artilleria José Domingo Rosich va esdevenir segon cap de l’aeròdrom de Sarinyena. Llavors l’alferes Isidoro Giménez es va centrar en dirigir els vols de les “Ales Roges” i el capità José Domingo el va rellevar en l’organització dels serveis de terra del camp de Sarinyena i les reformes en les pistes d’aterratge. També continuà les tasques d’instrucció als nou incorporats o als ja veterans sobre els nous aparells i metralladores.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFaKgQVroP_ObAh9_mrAdJVD1YJpYOjty-8zhemDye24R2aq7wt4UavSPXVLH3E6GIstAYIB-YkM32VCkPDRnqGJcztW1NG7bVmp1eYTX-zYGz7xtomR1Qup2MG1i8nvFxsO-YzY5la3I/s1600/97+FORMACI%25C3%2593+SARINYENA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="403" data-original-width="615" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFaKgQVroP_ObAh9_mrAdJVD1YJpYOjty-8zhemDye24R2aq7wt4UavSPXVLH3E6GIstAYIB-YkM32VCkPDRnqGJcztW1NG7bVmp1eYTX-zYGz7xtomR1Qup2MG1i8nvFxsO-YzY5la3I/s1600/97+FORMACI%25C3%2593+SARINYENA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">L’alferes Isidoro Giménez organitzà els atacs o les operacions d’observació normalment amb un Fokker F-VII trimotor al davant, amb 3 bombarders Breguet-19 a cada cantó i dos caces Nieuport-52 a darrera i més alts com a protecció. En els atacs o vols d’observació a vegades s’hi afegien el Dragon Rapide, el Late-28 o algunes avionetes.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Dos pilots militars més vinguts de Madrid, Luís Bercial Rubero i Manuel Castedo, es van incorporar a finals d’agost al camp de Sarinyena.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdk9tLHmx-gj9mdS-qO_ROp2Xr6PeB5IkY2XwKzO-y9il6Qai1qZ_7e4euw9N-drPqanQo0gGR92LSa5Yi-kZzI0MPHUsnKldezVogil226l1qlrhW2vFmfFmUzomYAPQHkkYgX8es608/s1600/42+GIMENEZ+I+BERCIAL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="332" data-original-width="476" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdk9tLHmx-gj9mdS-qO_ROp2Xr6PeB5IkY2XwKzO-y9il6Qai1qZ_7e4euw9N-drPqanQo0gGR92LSa5Yi-kZzI0MPHUsnKldezVogil226l1qlrhW2vFmfFmUzomYAPQHkkYgX8es608/s1600/42+GIMENEZ+I+BERCIAL.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Antonio López-Garro era un aviador militar que arribà a Sarinyena a finals d’agost de 1936. Aquest era al Sàhara en el moment de l’aixecament el 17 de juliol i al cap d’uns dies va aconseguir fugir al Marroc i des d’Oran va aconseguir fugir a França i passar-se al bàndol republicà a Barcelona. A finals d’agost de 1936 Felip Díaz Sandino l’envià a Sarinyena. Pilotava tant Dragons com Breguet com avionetes. Va participar en la instrucció de pilots i també en accions al front d’Aragó el setembre de 1936. L’octubre passà a ser el cap de l’aeròdrom de Reus.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 28 d’agost de 1936 l’esquadreta de les” Ales Rojes” contínua els bombardejos al front d’Aragó.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf3uOEqdrK8ojDyMumQpV_yWvdpoc2suNFJDE1wXZ7X2aQOLKlv43QnaO-dhxNm1eAvCeQuP31di6WEZGwXEoCuti8Dk7k2qma5jX257XXInNaNhYfc_TtTW1BOXxY6tFvNkwd3-a0YgY/s1600/115+VICKERS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="347" data-original-width="502" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf3uOEqdrK8ojDyMumQpV_yWvdpoc2suNFJDE1wXZ7X2aQOLKlv43QnaO-dhxNm1eAvCeQuP31di6WEZGwXEoCuti8Dk7k2qma5jX257XXInNaNhYfc_TtTW1BOXxY6tFvNkwd3-a0YgY/s1600/115+VICKERS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El mateix 28 d’agost de 1936 la Generalitat comunica el nomenament de graus militars pels pilots civils que havien estat mobilitzats pel tinent coronel Felip Díaz i Sandino. La majoria són nomenats alferes, mentre és dona el rang de tinent a Josep Canudas i Busquets, Lluís Aguilera i Culell, Jaume Camarasa i Lluelles, Ramon Torres i Guash, Angel Orté i Abad i Josep Maria Ferrater i Bofill. En aquells moments era la Generalitat de Catalunya qui ordenava els rangs dels pilots militars i que els ascendia de soldats a suboficials o de suboficials a oficials.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Cal ressaltar a Ramon Torres i Guash, un d’aquells pilots civils reciclats en pilots militars que havien obtingut el rang de tinent aquell 28 d’agost de 1936. Ramon Torres, nascut a Barcelona, havia set un destacat pilot civil que el novembre de 1934 havia set el primer pilot de l’Estat Espanyol que havia travessat amb un avió el desert del Sahara, gesta aconseguida just uns mesos després de treure’s el títol de pilot el mateix 1934, pel que era conegut com “El pilot del desert”. Ja va participar com observador-metrallador en accions al front d’Aragó els primers dies de guerra el juliol de 1936, fet ja mencionat abans. Aviat va participar com a pilot de bombarders de “Les Ales Roges” al front d’Aragó, sent nomenat poc després capità d’aviació, arribant a ser un dels pilots de bombarders més destacats del bàndol republicà, sent requerit a diversos fronts de guerra, com el de Madrid. El març de l’any següent moriria en una acció de guerra quan el seu Breuguet-XIX va ser abatut pels canons antiaeris del vaixell de guerra “Canarias” a la zona de Roses (Alt Empordà). </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8fyOMvEEQfJH3gI9vTsEjRe42Wbw-ep3wZKb9VUXhorNDSFhulweJGV006j-GY4-zaFN8pKFhjs00xw0miRCSDt0hTCK8B7G0pLwg5JgxKqAo2xN-GglGWbkF0eE6R6wps1Jg-M6SehM/s1600/93+RAMON+TORRES.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="313" data-original-width="497" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8fyOMvEEQfJH3gI9vTsEjRe42Wbw-ep3wZKb9VUXhorNDSFhulweJGV006j-GY4-zaFN8pKFhjs00xw0miRCSDt0hTCK8B7G0pLwg5JgxKqAo2xN-GglGWbkF0eE6R6wps1Jg-M6SehM/s1600/93+RAMON+TORRES.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Algunes empreses entre les que hi havia la Maquinista Terrestre i Marítima, fabricaven les bombes pels avions. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Cada cop arribaven més avions i el camp de Sarinyena es quedava petit, pel que s’anava construint i fent més gran sobre la marxa.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">FLIRTEJOS I CASAMENTS A LA BASE DE SARINYENA</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Es va muntar una banda de música al camp de Sarinyena, que a més de composar l’himne de les “Ales Roges” i tocar altres peces en suport a la República, tocaven en alguns balls i festes que s’organitzaven a la base.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaVXbRJ1X6ZshnTh56OL7x4GvGk8DD6zmavhCGNw3DLWXk1lKO-OlKP0f87j4IIM2wWYa7-JvwioB6hZIYAe7VG1fKMkQcSbHxphBS_WQ99ILra2rFnzdKX06XjWWSsIRKIg7QA_pVNO4/s1600/77+BANDA+M%25C3%259ASICA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="366" data-original-width="492" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaVXbRJ1X6ZshnTh56OL7x4GvGk8DD6zmavhCGNw3DLWXk1lKO-OlKP0f87j4IIM2wWYa7-JvwioB6hZIYAe7VG1fKMkQcSbHxphBS_WQ99ILra2rFnzdKX06XjWWSsIRKIg7QA_pVNO4/s1600/77+BANDA+M%25C3%259ASICA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">En aquells concerts, balls i festes que es celebraven a l’aeròdrom de Sarinyena, molts a cops hi anaven veïns dels pobles propers, especialment de moltes noies, cosa que va portar a alguns flirtejos entre noies dels pobles de Sarinyena, Albatillo o altres propers a la base aèria amb alguns dels pilots de “Les Ales Roges”. Això en algun cop van provocar tensió i malestar entre els nois d’aquells pobles. De fet, alguns pilots de la base aèria de Sarinyena es van acabar casant amb algunes noies d’aquells pobles, com Rodolfo Robles Cézar i Francesc Cabré i Rofes, entre altres, celebrant-se els casaments a la mateixa base, casaments que duien a més festes de celebració.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxvjSz21CQovXeDvogJceeGOkVhl3Q3FYK-9lMzYKieCqK4PGdnsujwCzq5wJkcbOhEosuipPd605LZkyNnC2RxcxiVDhoGHUlnxwpK54S87CABGN1duSGQjUvVL2neSpuGRc980TH_Ho/s1600/143+ROBLES.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="307" data-original-width="456" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxvjSz21CQovXeDvogJceeGOkVhl3Q3FYK-9lMzYKieCqK4PGdnsujwCzq5wJkcbOhEosuipPd605LZkyNnC2RxcxiVDhoGHUlnxwpK54S87CABGN1duSGQjUvVL2neSpuGRc980TH_Ho/s1600/143+ROBLES.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">L’AVIACIÓ CATALANA AL FRONT D’ARAGÓ A PRINCIPIS DE SETEMBRE DE 1936</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El francès Raoul Delas era el pilot i Alfred Davins i Ferrer el copilot del Latecoère-28 (Late-28), que era un dels avions de transport monomotor civils adaptat pel bombardeig. Havia estat preparat per dur 3 bombes de 50 Kg en els llançabombes instal·lats a l’exterior del fusellatge i dins 20 bombes de 12 Kg. Tenia més velocitat que els Breguet-19 i hi duia una metralladores incorporada i els tripulants també disparaven amb els seus fusells. Els observadors s’anaven alternant entre altres pilots civils i mecànics</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2KZclVoTiu0wmuwlUSGafTS58qnnwALEIUchOXNR4rsZQK4BHMaU8oA_VNAINiG7HlEo4OzDZW-Kp0V2UmdkMZA9LLXBrOw32DUEcTyDm5VFAkuDie1-ahy6uFyR5Kasw1VCgChukeN0/s1600/110+AVIONS+SARINYENA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="401" data-original-width="550" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2KZclVoTiu0wmuwlUSGafTS58qnnwALEIUchOXNR4rsZQK4BHMaU8oA_VNAINiG7HlEo4OzDZW-Kp0V2UmdkMZA9LLXBrOw32DUEcTyDm5VFAkuDie1-ahy6uFyR5Kasw1VCgChukeN0/s1600/110+AVIONS+SARINYENA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">L’1 de setembre de 1936 a la tarda surt l’avió Latécoère-28 (Late-28) de la base de Sarinyena per bombardejar posicions enemigues a la zona de Zuera prop del riu Gállego acompanyat d’un Fokker F-VII, un altre avió civil preparat pel bombardeig, a més d’altres avions. Raoul Delas i Alfred Davins eren els pilots del Late-28, mentre Joan Caballé i Painous i Jaume Picanyol i Camps anaven d’observadors metralladors. En un moments en que pilotava Alfred Davins per sobre de Zuera, els caces Nieuport-52 franquistes que havien sortit de Saragossa els van disparar ràfegues de metralladora. Els que en aquella missió feren de metralladors, Joan Caballé i Jaume Picanyol, també van disparar contra el Nieuport franquista però aquest era un autèntic caça més preparat per això. Tot seguit el Late-28 va rebre un nou atac dels caces franquistes i Jaume Picanyol va resultar ferit en una cama pel foc metrallador. Van tornar a Sarinyena aterrant amb les rodes rebentades i Picanyol fou ingressat a l’hospital del poble. Després fou traslladat a Barcelona a on li van amputar una cama. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNUgsQiV6065SbIVV49gR20Y5ByiFDVBrGyFMC2eu4EntkVGTXvpE-59IDCn5iAC9wZ9L9g1Hdjs32ZBq4YUniemAXOb5YLDyUmKS1WBYq4Y_-BOESaYFJ8-evKKqo2esoU1DKOihWHG0/s1600/49+DAVINS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="384" data-original-width="487" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNUgsQiV6065SbIVV49gR20Y5ByiFDVBrGyFMC2eu4EntkVGTXvpE-59IDCn5iAC9wZ9L9g1Hdjs32ZBq4YUniemAXOb5YLDyUmKS1WBYq4Y_-BOESaYFJ8-evKKqo2esoU1DKOihWHG0/s1600/49+DAVINS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El mateix 1 de setembre de 1936 surt un De Havilland DH-89 “Dragon Rapide” de Sarinyena pilotat per Lluís Aguilera i Culell amb Joan Maluquer com un dels observadors metralladors el qual va bombardejar la zona de Siétamo. Un Fokker F-VII anava a la punta amb 3 bombarders Breguet-19 a cada ala i escortats per 2 caces Nieuport-52. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Joan Maluquer explica en les seves memòries que va començar a anar com observador-metrallador en un Breguet-19 pilotat per Rodolfo Robles. Entre el 2 i el 5 de setembre de 1936 van fer quatre sortides amb el Breguet-19 per bombardejar posicions enemigues prop d’Osca. En alguns d’aquells vols Rodolfo Robles donava els comandaments a estones a Maluquer malgrat que aquest només havia set pilot sense motor. Així va aprendre Joan Maluquer a pilotar un Breguet-19 de la mateixa manera que van fer altres pilots civils.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7wpKF4bMz-u_tbc6p1trLQ6SvdMSUVhosE8duSKj02Jm32ndahzzIxNGZvK4ZgAEefWiGcJTj3fpYXgO_bgaKpvJESfrD_nzpc_LAQI5IGOfdtFYfWlASyGZvvacJymJhKmu74IIWHFA/s1600/52+ALES+ROGES+VOLANT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="421" data-original-width="584" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7wpKF4bMz-u_tbc6p1trLQ6SvdMSUVhosE8duSKj02Jm32ndahzzIxNGZvK4ZgAEefWiGcJTj3fpYXgO_bgaKpvJESfrD_nzpc_LAQI5IGOfdtFYfWlASyGZvvacJymJhKmu74IIWHFA/s1600/52+ALES+ROGES+VOLANT.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El camp de Sarinyena es va acomodar per rebre nombrosos nous pilots i mecànics que hi arribaven. S’hi menjava bé i es passaven algues pel·lícules en un cinema que van muntar. Les comunicacions amb el Prat i altres comandaments es feien per telegrama xifrat en clau, ja que no era segur fer-ho per telèfon. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El capità José Domingo fa il·luminar la pista de Sarinyena ja que els avions tornen de nit.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 3 de setembre de 1936 la Generalitat ordena a l’ajuntament de Sabadell l’arranjament del seu aeroport d’acord amb el projecte de la comandància d’aviació militar, per que pugui ser també usat pes avions militars.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 10 de setembre de 1936 diversos bombarders Breguet XIX surten de Sarinyena i bombardegen als facciosos en zones properes a a Tardienta i Siétamo i pobles de la zona, per donar suport a les milícies republicanes i antifeixistes, on hi havia una forta batalla. Els bombardejos i els forts combats en aquella zona van durar fins a final del mes de setembre, retirant-se els feixistes de la zona i apropant-se els republicans a Osca. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El dia 13 de setembre es celebrà un festival de les “Ales Roges” a Sarinyena en el que hi va assistir el tinent coronel Díaz i Sandino i Coronel Villalba, caps militars designats per la Generalitat de Catalunya.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Durant el setembre de 1936 es produïren diversos combats entre els Breguets i els Niueports dels dos bàndols en la zona del front d’Aragó, els quals volien protegir a les seves tropes de terra.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 19 de setembre de 1936 la Generalitat de Catalunya nomena a Vicenç Guarner i Vivanco com a cap de les milícies populars catalanes per la formació en un futur pròxim de l’Exèrcit Popular Català, sota les estrictes ordres de la Generalitat.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Cal ressaltar que, acordat amb la CNT-FAI, per aquelles dates s’havia eliminat el Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya (CMAC) per concentrar el poder a Catalunya en el Consell de la Generalitat a partir de finals de setembre de 1936, amb la participació de consellers de pràcticament totes les forces antifeixistes de Catalunya, CNT, ERC, PSUC, POUM, Acció Catalana Republicana (ACR) i Unió de Rabassaires. Sols es va marginar a Estat Català, que era una escissió d’ERC i havia tingut alguns enfrontaments amb membres de la FAI durant la república, encara que Estat Català, a part d’haver participat de manera nombrosa en l’expedició a Mallorca abans esmentada, també tenia les seves pròpies milícies al Front d’Aragó col·laborant amb la resta de forces antifeixistes.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Amb això es consolidava la independència de facto de Catalunya amb la creació oficial del seu propi exèrcit i tot el poder concentrat en la Generalitat, però amb plena col·laboració amb el govern central republicà en la guerra contra els facciosos.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguqsSyUjPbETBGqRzyahyJJqKg3GO1wkV8TOtcQ34C9THQjjxxVwEYThv5Fc17zyvTi8g0f2jzNf7S3bIViK9BHeL8BgNrsJWRIh_ytuBng-XA66RwKCMQV8d5MQC7QSg21ffAfBpmLb4/s1600/126+MAPA+AEROPORTS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="468" data-original-width="573" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguqsSyUjPbETBGqRzyahyJJqKg3GO1wkV8TOtcQ34C9THQjjxxVwEYThv5Fc17zyvTi8g0f2jzNf7S3bIViK9BHeL8BgNrsJWRIh_ytuBng-XA66RwKCMQV8d5MQC7QSg21ffAfBpmLb4/s1600/126+MAPA+AEROPORTS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 29 de setembre de 1936 es crea l’escola de pilots militars de la Generalitat, depenent del departament de Defensa, amb Felip Díaz i Sandino com conseller de Defensa, tot i fent campanyes perquè s’allistin voluntaris a l’aviació catalana.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhURi1JU4rWAN-t8KVG3jMM55iYr2z6M7gHdgMa1LUcXq9oh6Qwz76U1lw9AaJqa5giC60uwMZD_rZjvzsR1bOQMIfHcGuWvUlpqj9YLYnPe5FI42pmiRDIW_ZdQxtb2JYY5exAm6Q9Hq4/s1600/DECRET+GENERALITAT+ESCOLA+PILOTS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="536" data-original-width="346" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhURi1JU4rWAN-t8KVG3jMM55iYr2z6M7gHdgMa1LUcXq9oh6Qwz76U1lw9AaJqa5giC60uwMZD_rZjvzsR1bOQMIfHcGuWvUlpqj9YLYnPe5FI42pmiRDIW_ZdQxtb2JYY5exAm6Q9Hq4/s1600/DECRET+GENERALITAT+ESCOLA+PILOTS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Fou nomenat director professor de l’escola Josep Canudas, el cap de l’Aeronàutica, que depenia de la Conselleria de Defensa de la Generalitat.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Inicialment quedaren com a professors instructors el mateix Josep Canudas, Jaume Camarasa, Josep Careaga, Maria Pepa Colomer i Dolors Vives. També un bon nombre de mecànics d’aviació van ser mobilitzats per fer feines de reparació, manteniment i d’adaptació d’avions, entre els que destaquen Joaquim Sangenís i Llorenç Fornés entre altres. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsVYMCGYywdwthp40KNBx95_ySX_lcEDmcfJ_aeKcg-StuVycrUhr78AhEDMlMs8USM8IM58n_UrzphDJXBbCGl38aJWw7WjP-3gkNAaLoWPj4zeMlGTvxmecxK6JIMnNo7vhTEIW3UaA/s1600/108+CANUDAS+I+INSTRUCTORS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="499" data-original-width="530" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsVYMCGYywdwthp40KNBx95_ySX_lcEDmcfJ_aeKcg-StuVycrUhr78AhEDMlMs8USM8IM58n_UrzphDJXBbCGl38aJWw7WjP-3gkNAaLoWPj4zeMlGTvxmecxK6JIMnNo7vhTEIW3UaA/s1600/108+CANUDAS+I+INSTRUCTORS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Per altra banda alguns dels instructors com les dues úniques dones pilots de la força aèria catalana, Maria Pepa Colomer i Dolors Vives, a part d’instruir a nombrosos pilots de guerra catalans, van fer vols de reconeixement, enllaç i transport de ferits al front d’Aragó a partir de desembre de 1936, que solien pilotar un De Havilland DH-84 “Dragon”, entre altres avions.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El setembre de 1936 l’avantatge inicial en l’aviació dels republicans canvia progressivament favor dels franquistes quan arriben nombrosos avions italians, com els Fiat CR-32 i els Romeo- 37 i nombrosos avions alemanys com els caces Heinkel-51 o els bombarders Junkers-52 que a més eren superiors en capacitat de combat als avions dels que disposava el bàndol republicà.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">És per això que, malgrat els pocs avions provinents de França, i encara quasi d’esquenes a la prohibició de la comunitat internacional, el govern republicà espanyol cerqués altres llocs a on aconseguir més avions de guerra i de més qualitat. És per això que es van posar en contacte amb la Unió Soviètica liderada per Stalin, que era l’Estat que als anys 30 i ja des dels anys 20, havia desenvolupat la força aèria de guerra més potent del món i que en poc temps començaria a enviar avions al bàndol republicà.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">AVIONS DE LES ALES ROJES ENVIATS AL FRONT D’EUSKADI</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Durant els primers dies de setembre de 1936, un gran part de la província de Guipúscoa i de la d’Àlaba ja havia caigut en mans dels colpistes. En aquells moments José Antonio Aguirre havia agafat possessió en la pràctica de la presidència autonòmica basca, fent efectiu el projecte d’estatut que fins llavors no s’havia materialitzat, fent-se oficial per un decret del govern central republicà un mes després. En aquells moments l’autonomia basca estava pràcticament formada sols per la província de Biscaia i algunes petites zones de Guipúscoa i Alaba, encara no ocupades pels franquistes, sent Bilbao en aquells moments la capital d’Euskadi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Les forces d’aviació de que disposaven els bascos eren molt reduïdes. Tenien un caça Nieuport-52 pilotat per Emilio Vilcaceballos Garcia i un bombarder Breguet-19 pilotat per Francisco Ponce de León, ambdós procedents de l’aviació catalana dels primers dies de la guerra. També tenien un avió civil reciclat en avió de guerra, un De Havilland DH-84 “Dragon” procedent del front de Madrid i un avió Vickers Wildbeest. L’aviació del Front del Nord republicà tenia el seu quarter general a Santander i tenia com a cap al capità Manuel Cascón Briega. Al voltant de Bilbao s’havien habilitat dos petits aeroports per l’aviació de guerra, un a Lamaico i un a Sondica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El cap de l’aviació del Nord el capità Manuel Cascón, van demanar l’ajut de l’aviació catalana i el tinent coronel Felip Díaz i Sandino, el qual va donar l’ordre al comandant Alfonso de los Reyes d’enviar-hi una esquadreta de les Ales Roges que eren a Sarinyena.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 9 de setembre de 1936, el comandant Alfonso de los Reyes González va designar a diversos pilots i observadors per traslladar-se amb 4 avions des de la base de Sarinyena al front d’Euskadi. Com a pilots dels 3 de bombarders Breguet-19 va designar a Rodolfo Robles Cezar, Juan Roldan Maldonado i Antonio Salueña Lucientes. Com a pilot del caça Nieuport-52 al tinent Amador Silverio Jiménez, conegut com “El Dibuixant”. A part també es van designar diversos observadors metralladors per anar en els avions, entre ells Joan Maluquer i Whal, que hi va anar amb el Breguet-19 de Rodolfo Robles, el qual va explicar anys després molts detalls tant de l’expedició com del la creació de la base de Sarinyena de les “Ales Roges” en les seves memòries.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 16 de setembre de 1936 surt l’esquadreta de les “Ales Roges” de Sarinyena cap a Bilbao i aterren al cap de 3 hores al camp d’aviació de Lamaico, als voltants de Bilbao. Allí passen a les ordres del tinent Fernando Hernández Franch, cap de l’esquadreta d’Euskadi i de Luís Cerro, el cap de l’aeròdrom de Lamaico.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Entre el 17 i el 25 de setembre de 1936, els avions de “Les Ales Roges” traslladats a Euskadi van participar amb els pocs que ja hi havia allí, ja esmentats abans, en diversos bombardejos contra les forces terrestres feixistes que intentaven avançar per la zona republicana que encara quedava a Euskadi, que era majoritàriament la província de Biscaia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Però a partir del 24 de setembre de 1936, els franquistes en la zona Nord ja disposen de 3 Junkers-52 trimotors enviats pel règim nazi alemany, que duien bombes de 250 kg, les més potents que s’havien vist fins llavors i que ja havien actuat a Màlaga del 13 d’agost de 1936. També incorporen dos Fokkers-VII espanyols. Aquells 5 avions els franquistes els van concentrar al camp d’aviació de Logroño.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 25 de setembre de 1936, es produeix un bombardeig sobre Bilbao per part dels Junkers i els Fokkers facciosos, que bombardegen des de uns 4.000 metres. Els antiaeris de Bilbao quasi no els fan efecte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">L’endemà del primer bombardeig a Bilbao, el dia 26 de setembre de 1936, els Breguet-19, el Nieuport de les “Ales Roges” i un Vickers, surten de Lamaico i bombardegen als facciosos a Escoriaza. Al tornar ens tornen a trobar amb avions enemics, però aquest cop són 3 Heinkel H-51 alemanys pilotats per aviadors alemanys, moment en el que començà un combat aeri entre els avions dels dos bàndols.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El combat aeri contra els caces Heinkel H-51 alemanys era bastant desigual, ja que aquests eren més ràpids i moderns. Alguns dels Breguet-19, com el que pilotava Juan Roldan amb Joan Maluquer de metrallador i el caça Nieuport-52 pilotat per Amador Silverio “el Dibuixant”, van ser tocats i van aconseguir aterrar vius de miracle a l’aeroport de Lamaico, que estava bastant malmès, ja que també havia bombardejat. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">HIDROAVIONS DE L’AERONÀUTICA DE BARCELONA AL FRONT DEL NORD</span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El dia 26 de setembre de 1936 el govern central republicà també envia diversos vaixells de guerra per defensar la costa del Nord, cosa que va fer que es requerissin també hidroavions de la base Aeronàutica de Barcelona per anar al Front del Nord.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">A finals de setembre de 1936, ordenat pel coronel d’aviació Felip Díaz i Sandino, en resposta al requeriment, es van enviar 4 hidroavions Savoia-62 (S-62) de les forces catalanes a reforçar la vigilància marítima de la costa del Nord, els quals ja havien participat anteriorment en la batalla de Mallorca, abans comentada, sent enviats a Santander.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Els pilots d’aquells quatre S-62 enviats de Barcelona a Santander eren el capità Ferran Beneito i el pilot Francesc Casals, que anaven en el mateix avió, Enric Pereira i Basanta, nomenat segon cap de l’esquadreta, Àngel Orté i Abad i Sebastià Baró, amb els seus corresponents observadors metralladors i mecànics que completen les tripulacions.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhySQGc2VvyhyphenhyphenOR5UUoo4thXrezwH3YbQ1pjVpy73LbLPlj4KF5i_Z6IBO1Wgl6VYDULqC_DdzA18KTcRqPj-D2aYKtAtgqA3DYy27zEo309jInwIMouJbBCUw4azyifbrwOnR408Yf6c/s1600/122+PILOTS+HIDROS+A+SANTANDER.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="484" data-original-width="582" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhySQGc2VvyhyphenhyphenOR5UUoo4thXrezwH3YbQ1pjVpy73LbLPlj4KF5i_Z6IBO1Wgl6VYDULqC_DdzA18KTcRqPj-D2aYKtAtgqA3DYy27zEo309jInwIMouJbBCUw4azyifbrwOnR408Yf6c/s1600/122+PILOTS+HIDROS+A+SANTANDER.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">A finals de setembre arriben a Santander els 4 hidroavions S-65 des de Catalunya i l’esquadreta agafa el port d’aquesta ciutat com a base, allotjant-se els pilots a l’hotel Peninsular. Durant setmanes aquells 4 hidroavions S-65, van fer vols de reconeixement mar endins descobrint a diversos vaixells de guerra tant alemanys com franquistes espanyols, informant als caps de l’exèrcit republicà. En alguna ocasió havien rebut foc antiaeri d’algun vaixell de guerra franquista, com el que els va llençar el vaixell Cervera, que va estar a punt de tocar l’hidro d’Enric Pereira. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">TRASL·LAD DE “LES ALES ROGES” A SANTANDER PER REFORÇAR EL FRONT D’ASTÚRIES<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Els avions de les “Ales Roges”, els 4 Breguet-19 que quedaven operatius i els 2 Nieuport-52, que eren a Lamaico, prop de Bilbao, així com el De Havilland DH-84 “Dragon”que hi havia allí, van rebre l’ordre de traslladar-se a Santander, per reforçar el front del Nord, sobre tot la zona d’Astúries, on els facciosos, que havien avançat des de Galícia, pretenien ocupar Gijón i Oviedo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Els 4 Breguet-19, els 2 Niueport-52 i el “Dragon” DH-84, van arribar a Santander el 2 d’octubre de 1936 procedents de Bilbao, on van coincidir amb els aviadors dels 4 hidroavions S-62 enviats des de Barcelona. Allí es posaren sota les ordres del capità Cascón, el cap de es forces aèries republicanes del Front del Nord, que tenia la seva seu al camp d’aviació camp d’Albericia a Santander.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Entre el 3 d’octubre i pràcticament cada dia fins el 17 d’octubre de 1936. els avions de “Les Ales Roges” amb base a Santander, acompanyats pel Dragon DH-84, bombardegen a les tropes franquistes en diversos llocs d’Astúries, sobre tot prop d’Oviedo i Gijón, on hi havia forts combats per terra. Algunes vegades es creuen amb algun avió Dragon i Fokker franquista i tenen amb ells intercanvis de trets de metralladora, com explica Joan Maluquer, que era el metrallador de l’avió Breguet-19 que pilotava Juan Roldan. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_e-koKX_zY4FV6VkZY4cMHqsZo4OsR4KzRS05QXVm5yhiglJ-fV_7rIrEafTnET8SUwf5Ef_PE8TpciDHTw0fuTDHSVzEpSI2ybxff8mDxh-uNU-ByHOSQD2wKnhzA2tnAugnF2UsA3M/s1600/123+FRONT+OVIEDO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="308" data-original-width="537" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_e-koKX_zY4FV6VkZY4cMHqsZo4OsR4KzRS05QXVm5yhiglJ-fV_7rIrEafTnET8SUwf5Ef_PE8TpciDHTw0fuTDHSVzEpSI2ybxff8mDxh-uNU-ByHOSQD2wKnhzA2tnAugnF2UsA3M/s1600/123+FRONT+OVIEDO.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 17 d’octubre els Junker-52 alemanys escortats pels Heinkel-51, bombardegen el camp d’aviació de Cerreño, a Astúries, on dos dels Breguet-19 republicans hi eren per carregar combustible, quedant els dos Breguet-19 destruïts.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El mateix dia 17 d’octubre el Nieuport-52 pilotat pel tinent Amador Silverio Jiménez “El Dibuixant” torna atacar el front d’Oviedo i metralla a un Fokker franquista al que abat, morint el seu pilot Guillermo Casares, un aviador ex republicà que s’havia passat al bàndol franquista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Fins feia poques setmanes les forces franquistes no havien comptat amb gaire suport aeri al Front del Nord, però l’arribada de potents avions alemanys enviats pel règim nazi de Hitler, com els Junkers-52 i els Heinkels-51, abans esmentats, sumat a nombrosos avions italians, com els Fiat C-R2 enviats pel règim feixista de Mussolini, van posar en seriosos problemes a les forces aèries republicanes i de les “Ales Roges” que lluitaven en el front del Nord, que poc a poc es veien superats pels avions facciosos, cada cop més nombrosos i potents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">En el Front del Nord, a l’igual que començava a passar a la resta de la zona republicana, cada cop hi havia més pilots de guerra, però faltaven avions per combatre, al contrari que els passava als franquistes, que tenien cada cop més avions alemanys i italians, tot per culpa per pacte de no intervenció de les democràcies europees. La cosa però, canviaria momentàniament en poques setmanes quan arribarien els avions soviètics Polikarpov I-15, coneguts com “Xatos” i els Polikarpov I-16, coneguts com “Mosques”, per donar suport als republicans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">En aquells moments, en l’última part del més d’octubre de 1936, ja s’estava preparant l’arribada dels “Xatos” soviètics a la zona republicana i els pilots de les “Ales Roges”, que ja havien perdut 3 Breguet-19 en el front del Nord, van ser requerits per tornar a Catalunya. Rodolfo Robles Cezar, Antonio Salueña Lucientes, Emilio Vilcaceballos Garcia i Francisco Ponce de León, juntament amb els seus observadors van acabar tornant a Catalunya per incorporar-se a la força aèria catalana un altre cop o ser destinats a altres fronts de guerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">En canvi el pilot de Breguet-19 Juan Roldan Maldonado i el del Nieuport-52 el tinent Amador Silverio “El Dibuixant”, es van quedar al Front del Nord. Joan Maluquer i Whal, el observador que sempre anava amb Roldan, també va tornar a Barcelona, amb la intenció d’acabar d’instruir-se com a pilot d’avió de guerra.<o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">COMBAT AERI DE LES ALES ROGES A L’ARAGÓ AMB DIVERSOS MORTS I FERITS L’OCTUBRE DE 1936<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Mentre alguns avions de les “Ales Roges” combatien al Front del Nord, com abans s’ha esmentat, al Front d’Aragó l’aviació catalana de la base de Sarinyena, havia seguit donant suport aeri a les forces republicanes terrestres procedents de Catalunya, que tenien certa superioritat sobre els avions franquistes. Però a l’igual que passà al Front del Nord, al voltant del 17 d’octubre de 1936 la cosa es complicà a l’aire amb l’arribada dels avions alemanys, sobre tot els caces Heinkel HE-51, que ja havien actuat a Cadis durant el passat mes d’agost, però fins llavors encara no havien actuat gaire en altres zones.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">A partir d’aquí, el mes d’octubre de 1936 es produïren diversos combats aeris a la zona del Front d’Aragó entre avions de les “Ales Roges” i els avions facciosos que cada cop es tornen més durs, ja que aquests últims compten a més amb els avions alemanys, més moderns, ràpids i efectius que tots els altres. L’aviació de les “Ales Roges” de la base de Sarinyena estarà en inferioritat fins que arribin dos mesos després els “Xatos” soviètics a la base.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 17 d’octubre de 1936 sobre la serra d’Alcubierre al front d’Aragó, tres avions alemanys Heinkel-51 ataquen al Fokker-VII pilotat per Jaume Camarasa i Lluelles i els Breguets-19 pilotats per Rodolfo Robles Cezar i Francesc Perez i Mur de les “Ales Roges” de Sarinyena. El Breguet de Camarasa resulta tocat i alguns dels seus tripulants ferits, però no Camarasa. Finalment tots els avions retornen a la base de Sarinyena.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp2bG3yGsxNz5A6JgV2yiBFzFExtAP84ck5-bMVWUCm4k4c_B73yQz6JjpgWWWvbax95ZzAuV_sCSz0Cp3EznagyTT2_q-5RTnaQvm7W-gBeb30U-3KT7fLmlmnC8lkR8DfRABTA3wFC8/s1600/39+FRANCESC+PEREZ+MUR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="270" data-original-width="540" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp2bG3yGsxNz5A6JgV2yiBFzFExtAP84ck5-bMVWUCm4k4c_B73yQz6JjpgWWWvbax95ZzAuV_sCSz0Cp3EznagyTT2_q-5RTnaQvm7W-gBeb30U-3KT7fLmlmnC8lkR8DfRABTA3wFC8/s1600/39+FRANCESC+PEREZ+MUR.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El dia 19 d’octubre 1936 es produeix un fort combat aeri a la serra d’Alcubierre prop d’Almudévar en el que les “Ales Roges” tindran nombroses baixes en vides i avions, mentre es produïa un fort combat per terra a la zona de Tardienta.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">A les 4 de la tarda d’aquell 19 d’octubre de 1936, va sortir una esquadreta de Sarinyena formada pel Fokker-VII pilotat per Guillem Xuclà i Nin, seguit de tres bombarders Breguet-19 a cada banda pilotats dos d’ells per Manuel del Valle Molina i Juan Senen Valera amb els seus corresponents observadors. A la part del darrera de la formació hi anava el De Havilland DH-84 “Dragon” pilotat per Lluís Aguilera i Culell de pilot i com a observadors metralladors, Marià Foyé i Ràfols, Faustí Ferret i Emili Navarro. Protegint la part del darrera de l’esquadreta hi anaven 2 caces Niueport-52 pilotats per Ferran Roig i Vilalata i Jaume Buyé i Berni, que volaven més amunt.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">A l’arribar a Almudévar noten la presència de 4 Heinkels-51 alemanys que s’amaguen darrera uns núvols quan els Nieuport-52 es posen al davant per protecció, però l’esquadreta realitza igualment el bombardeig previst sobre zona enemiga. Però al tornar entre Tardienta i Grañén els Heinkels apareixen per darrere des de la direcció del sol i ataquen l’esquadreta de les “Ales Roges”, tenint al Fokker com a màxim objectiu. És generalitza un combat aeri en el que intervenen tots els avions. Dos Heinkels ataquen als Breguet i Niueport, mentre dos més ataquen al Fokker pilotat per Guillem Xuclà.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Des del De Havilland DH-84 “Dragon” es dispara contra el dos Heinkel-51 que atacaven al Fokker VII, però el Dragon DH-84, pilotat per Lluís Aguilera, menys maniobrable que els caces alemanys, rep l’impacte de metralla dels caces Heinkel. El pilot Lluís Aguilera resulta ferit de mort quan una bala li travessa el coll i el Dragon DH-84 comença a caure en picat fins que Marià Foyé es va fer amb els comandaments de l’avió que segueix sent metrallat pels Heinkels-51, resultant també ferits de mort els metralladors Faustí Ferret i Emili Navarro. Finalment Marià Foyé no pot evitar que l’avió segueixi caient i s’estavella contra el terra, sortint Marià Foyé llançat i resultant greument ferit al cap i amb els peus trencats, morint després de passar 4 mesos a l’hospital.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El Fokker-VII pilotat per Guillem Xuclà aconsegueix tornar a la base de Sarinyena. Els caces Nieuport-52 prossegueixen el seu combat contra els Heinkel una estona. Ferran Roig i Vilalta després del combat aconsegueix tornar a la base de Sarinyena il·lès amb el seu caça Nieuport, però Jaume Buyé i Berni, que pilotava l’altre Nieuport, resulta ferit en un braç i fa un aterratge d’emergència amb l’eix de la roda danyat per les bales.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Els bombarders Breguet-19 també van ser tocats. Manuel Valle Molina, que pilotava un Breguet, resulta ferit i el seu observador José Fernández Gallego resulta mort. Un altre Breguet pilotat per Juan Senén Valera resulta tocat per la metralla però ningú de l’avió resulta ferit, aconseguint els 3 Breguet tornar a la base de Sarinyena. Aquest últim pilot del Breguet, Juan Senén, un temps després es va passar al bàndol franquista, volant amb una avió de la seva propietat des de Barcelona a Mallorca.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El resultat final d’aquell combat aeri del 19 d’octubre de 1936 entre la serra d’Alcubierre i Almudévar fou de 5 morts de les “Ales Roges”; Lluís Aguilera i Cullell, Faustí Ferret i Aguilera, Emili Navarro Colàs, José Fernández Gallego i Marià Foyé i Ràfols, que moriria 4 mesos després a causa d’aquelles ferides en un hospital de Barcelona el 23 de febrer de 1937. Allò causà consternació a la base de les Ales Roges de Sarinyena. Malgrat les fortes baixes aèries es va aconseguir guanyar terreny a l’enemic.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh562ZJsCQA6nBODZMyLUPxvEXQixusZ-WD_HzV3CRixr0Dmhlwerh1xNz1xo1OHofSh9tS9DtPoXrkwkMD05l0t6a66utFCF-zxcdEY9QbXB70X31VQXxBLNTf0ZUUHl2l0MQmSSfEVQ4/s1600/36+MORTS+COMBAT+AERI+OCTUBRE+36.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="271" data-original-width="541" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh562ZJsCQA6nBODZMyLUPxvEXQixusZ-WD_HzV3CRixr0Dmhlwerh1xNz1xo1OHofSh9tS9DtPoXrkwkMD05l0t6a66utFCF-zxcdEY9QbXB70X31VQXxBLNTf0ZUUHl2l0MQmSSfEVQ4/s1600/36+MORTS+COMBAT+AERI+OCTUBRE+36.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Dies després d’aquell combat, el mateix octubre de 1936 alguns Breguet-19 anaven sortint esporàdicament i seguien bombardejant zones enemigues com la d’Almudévar, amb atacs a poca alçària i per sorpresa. Alguns dels pilots que també hi intervingueren foren Francesc Cabré i Rofes i Luís Bercial Rubero, entre altres. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvbVVbs8Jg_49DgLkuv2JD0lb8HlLM9yGsWeW7aNEDwj-BacLoYNV1KkPsO1ef0dzQg74igtP6u_wh5wM7Dtlg8VvPFk35Xm8JIwvS_VXzimmFPfiTKQnBLyBuy7JP7DHZQX0H9KmXaW0/s1600/69+XUCLA%252C+BUY%25C3%2589+%252C+VILALTA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="216" data-original-width="598" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvbVVbs8Jg_49DgLkuv2JD0lb8HlLM9yGsWeW7aNEDwj-BacLoYNV1KkPsO1ef0dzQg74igtP6u_wh5wM7Dtlg8VvPFk35Xm8JIwvS_VXzimmFPfiTKQnBLyBuy7JP7DHZQX0H9KmXaW0/s1600/69+XUCLA%252C+BUY%25C3%2589+%252C+VILALTA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">A partir del 21 d’octubre de 1936 els republicans intentaven avançar concentrant més de 17.000 milicians antifeixistes i nombroses peces d’artilleria per la zona de Chimillas-Alerre i comarques del voltant, amb una forta presència d’avions de les “Ales Roges” bombardejant als facciosos, en una cruenta batalla que va durar tot el mes. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">ELS HIDROS S-62 DEL FRONT DEL NORD TORNEN A BARCELONA</span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">A finals d’octubre de 1936 els aviadors dels hidroavions S-62 de la Aeronàutica de Barcelona que havien anat feia més d’un més a Santander a reforçar la vigilància marítima del Front del Nord, juntament amb les seves tripulacions van tornar a Barcelona. Aquests eren el capità Ferran Beneito, Enric Pereira i Basanta, Àngel Orté i Abad i Sebastià Baró<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Sebastià Baró un temps després morí en un accident al port de Barcelona en enlairar-se amb un Vickers amb flotadors que portava una mina antisubmarina. A l’amarar va tocar uns vivers de musclos i la mina esclatà. Sebastià Baró va morir i també la seva tripulació tret de Godia, que es va salvar.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">ARRIBEN ELS AVIONS SOVIÈTICS L’OCTUBRE DE 1936<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">L’arribada de més avions bombarders Junker-52 i caces Heinkel-51 alemanys, a més de caces Fiat CR-32 italians, alguns pocs dels quals ja havien actuat a la zona de Madrid des del més d’agost per donar suport al bàndol franquista, va posar momentàniament a l’aviació republicana en inferioritat, mentre les democràcies europees, amb el seu pacte de no intervenció, no proporcionaven ajuda militar ni tant sols cobrant en diners, ni en armes ni en avions als republicans, a part d’alguns pocs avions antiquats de la I guerra mundial o alguns avions civils per ser transformats en militars, comprats tant pel govern central de la República com per la Generalitat de Catalunya, poc abans de fer-se efectiu el pacte de no intervenció, alguns dels quals ja s’han esmentat abans.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi59qe_7e-HNyYfCtZTRwWxQnJu5yhlCjqdRwSVVRwozl6jFD0aeDXdJdbiHsPmE5f7awPY06foXarYUQ22a4nax5o28tT3or9T1EoxlT_0Aam77wUNd-sgUGEFVkSv2UU6ayduRc44f60/s1600/117+JUNKER+52.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="336" data-original-width="474" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi59qe_7e-HNyYfCtZTRwWxQnJu5yhlCjqdRwSVVRwozl6jFD0aeDXdJdbiHsPmE5f7awPY06foXarYUQ22a4nax5o28tT3or9T1EoxlT_0Aam77wUNd-sgUGEFVkSv2UU6ayduRc44f60/s1600/117+JUNKER+52.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El govern republicà espanyol, presidit en aquells moments pel socialista Largo Caballero, va demanar llavors ajuda a la Unió Soviètica liderada per Stalin, la qual no va seguir el pacte de no intervenció i va accedir a vendre armes i avions al govern republicà espanyol. Va ser llavors quan van començar a arribar els primers avions soviètics pel bàndol republicà, els quals van tornar a equilibrar la guerra a l’aire.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">L’octubre de 1936 van començar a arribar els primers avions soviètics Polikarpov I-15, coneguts com “Xatos” i Polikarpov I-16, coneguts com “Mosques” a Cartagena, amb una primera remesa de 13 i en pocs dies ja van actuar amb èxit al front de Madrid.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">També l’octubre de 1936 arribaren de la Unió Soviètica avions bombarders Tupolev SB-2 , coneguts com “Katiuska”, que també arribaren a Cartagena i entraren ràpidament en combat. Inicialment eren pilotats sols per soviètics però gradualment els van començar a pilotar pilots de l’Estat Espanyol republicans.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">PILOTS DE “LES ALES ROGES” EN ELS COMBATS AERIS A MADRID<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Els intents dels franquistes per entrar a Madrid, fortament fortificada per les forces republicanes, van començar a ser més intensos a partir d’octubre de 1936, bombardejant els avions franquistes espanyols, els alemanys i els italians fortament a les tropes republicanes que defensaven Madrid causant un bon nombre de morts civils.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Per altra banda els avions republicans Breguet-19, Nieuport-51 o Fokker VII entre altres, ja portaven des d’agost tenint combats aeris pels cels de Madrid amb els avions facciosos, però ara la presència de més avions alemanys i italians per una banda i soviètics per l’altra, intensificaria aquells combats aeris per la zona de Madrid.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Els avions soviètics Polikarpov I-15 “Xatos” i Polikarpov I-16 “Mosques”, alguns dels quals havien entrat per Cartagena, van començar a intervenir a Madrid per combatre sobre tot als potents avions alemanys i italians. Algunes remeses d’aquests “Xatos” i “Mosques” soviètics arribaven desmuntats i s’anaven muntant en el camp d’Alcantarilla, prop de Madrid. Amb assessors i mecànics soviètics es van muntar i assajar en dos dies.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">A principis de novembre de 1936 els aviadors republicans van començar volar amb 11 Polikarpov I-15 “Xatos” soviètics pels cels de Madrid, formant 3 patrulles per enfrontar-se als potents bombarders Junkers-52 i els caces Heinkel-51 alemanys i als Fiat CR-32 italians. Aquelles patrulles de “Xatos” per la zona de Madrid estaven comandades pel recentment ascendit a alferes d’aviació Andrés García Lacalle, nascut a Sestao (Biscaia), que ja era a Madrid al principi de la guerra combatent als avions franquistes.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1HeycQQB-eFlF0BRedRXoN1uaeXBXdUvCKfoTeEwppOZcdaNp4O6dQd18ek_U_vLk3ZFaZRtEq42HSZqx1f_51KZgrwapt5J4VrHl2sHOFF-IKErnldORoBzzT4cjLVO7jBVsiG7sBvw/s1600/120+FIAT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="238" data-original-width="512" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1HeycQQB-eFlF0BRedRXoN1uaeXBXdUvCKfoTeEwppOZcdaNp4O6dQd18ek_U_vLk3ZFaZRtEq42HSZqx1f_51KZgrwapt5J4VrHl2sHOFF-IKErnldORoBzzT4cjLVO7jBVsiG7sBvw/s1600/120+FIAT.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Andrés García Lacalle es va traslladar especialment a Barcelona per requerir a la Conselleria de Defensa de la Generalitat que els proporcionés pilots de les “Ales Roges” pels “Xatos” soviètics de la seva esquadreta a Madrid.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Els tres pilots de “Les Ales Roges” requerits per García Lacalle per anar a Madrid en aquelles patrulla de “Xatos “ eren, els catalans Ferran Roig i Vilalta i Alfons Jiménez i Brugés i Jesús García Herguido, nascut a Velilla de Medinaceli (Sória). Els altres pilots d’aquella primera patrulla de “Xatos” per Madrid eren el mateix l’alferes Andrés Garcia Lacalle, Roberto Alonso Santamaria, nascut a Saragossa, i 5 aviadors originaris de la URSS, que eren, Boris Aleksandrovich Turchansky, Sergei Feodorovich Tarjov i Pabel Bacilevich Richagov, aquests oficials, i dos aviadors soviètics més.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu9dkT8d-113G8x5bDInWWmb2kZ3S9_goE09mBnp05qQF-Vc_pBYW5znOICmWFOo7nhts-W2Zz1xB0e6AJlVmVMkl18PWvCNO6bloiu96g8Mlqpts2Ck8mlpFm6pfnxQ_4EYLMNxb-4gY/s1600/114+LACALLE+XATOS+MADRID.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="328" data-original-width="536" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu9dkT8d-113G8x5bDInWWmb2kZ3S9_goE09mBnp05qQF-Vc_pBYW5znOICmWFOo7nhts-W2Zz1xB0e6AJlVmVMkl18PWvCNO6bloiu96g8Mlqpts2Ck8mlpFm6pfnxQ_4EYLMNxb-4gY/s1600/114+LACALLE+XATOS+MADRID.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">A partir del 4 de novembre de 1936 aquelles patrulles de “Xatos” soviètics ja van començar els seus combats aeris contra els avions alemanys i italians pel cel de Madrid, en un moment en que les tropes franquistes per terra iniciaven una ofensiva per entrar a Madrid. Els “Xatos” es van enfrontar aquell dia als potents Fiat CR-32 i Romeo-37 italians i als Junkers-52 i Heinkels-51 alemanys, resultant alguns pilots i observadors dels avions franquistes ferits per les bales que disparaven des dels “Xatos”.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgADhwe46GN4L9yuuf8Rpj2iN7R1RL3Lkesuh7HgLplEPvaovYAJ7dIlai17FltOmGFA3poxxEgpPFG3ggObTQGvLlG4_kPMdWq634KR_YspoEHQ3TA6yVGoF6ZlHwivxHaUanP2YZY9mA/s1600/116+HEINKEL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="316" data-original-width="529" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgADhwe46GN4L9yuuf8Rpj2iN7R1RL3Lkesuh7HgLplEPvaovYAJ7dIlai17FltOmGFA3poxxEgpPFG3ggObTQGvLlG4_kPMdWq634KR_YspoEHQ3TA6yVGoF6ZlHwivxHaUanP2YZY9mA/s1600/116+HEINKEL.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Progressivament es van anar incorporant més “Xatos” que anaven arribant amb nous pilots que s’anaven incorporant als combats aeris de Madrid, de la mateixa manera que més avions alemanys i italians.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Els dies 5 i 6 de novembre de 1936 es van incrementar els combats aeris pels cels de Madrid i voltants entre 24 “Xatos” republicans i al voltant d’una dotzena de Fiats italians i una altra dotzena de Heinkels-51 alemanys. Dos aparells per cada bàndol van haver de fer aterratges d’emergència després de ser tocats. Alguns Polikarpov I-16 “Mosques” soviètics i alguns Romeo Ro-37 italians es van anar incorporant als combats durant els següents dies. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqiWNuQHucbcXSrV8qsh_MP2s94fy50Do54HPVXvyeXBN53l0CyrKYRAgUII4obPzOz2zx7_Lz49SQLKSk7HkTPtfipl-Z1wq7dELVgH_nLy7LkZM4uTanTmLQxShP_lkJgxohxctNmB8/s1600/111+XATO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="372" data-original-width="490" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqiWNuQHucbcXSrV8qsh_MP2s94fy50Do54HPVXvyeXBN53l0CyrKYRAgUII4obPzOz2zx7_Lz49SQLKSk7HkTPtfipl-Z1wq7dELVgH_nLy7LkZM4uTanTmLQxShP_lkJgxohxctNmB8/s1600/111+XATO.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">LES MORTS DE FERRAN ROIG I VILALTA I JESUS GARCIA HERGUIDO</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Jesús Garcia Herguido, el primer pilot que havia bombardejat als colpistes a Barcelona el 19 de juliol, i Ferran Roig i Vilalta, el primer pilot de les forces aèries catalanes depenent de la Generalitat que havia bombardejat als facciosos a l’Aragó el 21 de juliol, els quals eren dos dels millors pilots de “Les Ales Roges”, van morir combatent amb els seus “Xatos” durant aquells dies de novembre de 1936 a la zona de Madrid.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El dia 9 de novembre de 1936 va morir Ferran Roig i Vilalta quan el seu “Xato” va ser abatut en un combat aeri contra avions Fiat CR-32 italians pels cels prop de Madrid.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 12 de novembre de 1936 va morir el Jesús Garcia Herguido, conegut a Catalunya com “El Dimoni Roig”. Garcia Herguido amb el seu “Xato” havia hagut de descendir molt a prop del terra per esquivar i metrallar posteriorment a un Heinkel-51 amb qui sostenia un combat i al qual va abatre. Però Garcia Herguido no es va poder enlairar a temps i s’estavellà contra el terra resultant mort. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">En els forts combats aeris del 13 de novembre de 1936 als voltants de Madrid, van ser abatuts un total de 3 “Xatos” republicans i també un Heinkel i un Fiat franquistes. Dos dels “Xatos” abatuts eren pilotats per aviadors soviètics, entre ells el del capità rus Sergei Fedorovich Tarjov. Es va donar la tràgica circumstància de que Tarjov es va llençar en paracaigudes i alguns milicians republicans que combatien per terra el van confondre amb un pilot franquista i el van metrallar mentre baixava amb el paracaigudes. Tarjov va ser ferit per les bales i va morir poc després, malgrat que els republicans, assabentats del seu error, van intentar curar-lo infructuosament. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 16 de novembre de 1936 el “Xato” del capità soviètic Pabel Bacilevich Richagov va ser abatut, però Richagov va tenir temps de llençar-se en paracaigudes caient al Passeig de la Castellana de Madrid. Richagov, que va resultar il·lès., va tenir més sort que Tarjov i no va ser tirotejat ja que el van reconèixer com a amic.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Després de la mort de Ferran Roig i Vilalta i Jesús Garcia Herguido, un altre pilot de les “Ales Roges” catalanes, Joan Caballé i Painous, es va traslladar de Sarinyena a Madrid per incorporar-se a l’esquadreta de “Xatos” que combatien contra els avions alemanys i italians pels cels de Madrid aquell novembre de 1936.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Després de continuar durant uns dies els combats pels cels de Madrid, en que els republicans gràcies als avions soviètics havien contrarestat la presència d’avions alemanys i italians, Alemanya va proporcionar als franquistes nous tipus d’avions encara més moderns en el futur.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix-WhEkxi2aDdLDLkRKnlvc5YJQ20qoLIM9c8e9izTJt0bjJTtqJtGew-9qHkKdfgJK6O0nVkwRjB57fgdVzTYT8lLm7ELXXetGaA67-1QGPWp3ArAUSW2aQ3yszyiOp4hXI57QA3mXyk/s1600/118+MOSCA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="458" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix-WhEkxi2aDdLDLkRKnlvc5YJQ20qoLIM9c8e9izTJt0bjJTtqJtGew-9qHkKdfgJK6O0nVkwRjB57fgdVzTYT8lLm7ELXXetGaA67-1QGPWp3ArAUSW2aQ3yszyiOp4hXI57QA3mXyk/s1600/118+MOSCA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">DISSOLUCIÓ DE LES ALES ROGES</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">La gran quantitat d’avions moderns soviètics per una banda i alemanys i italians per l’altra banda que van anar arribant a la guerra en tot el territori de l’Estat Espanyol, va fer que a principis de 1937, la guerra per l’aire fos essencial i amb un comandament únic, distribuint tant els nombrosos avions com els nombrosos pilots que s’anaven incorporant a les forces aèries republicanes d’una manera global.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Això passà inclús mesos abans de que el maig de 1937 el Consell de la Generalitat de Catalunya perdés la seva independència de facto després dels coneguts fets de maig. El Consell de la Generalitat de Catalunya, havia cedit de manera voluntària el control de les seves forces aèries al govern central, veient lo primordial que el bon funcionament i la coordinació total en la dura guerra del aire, amb cada cop més avions moderns estrangers. En aquells moments la URSS cada cop tenia més influència sobre el govern republicà espanyol i cada cop tenia més influència dins del Consell de la Generalitat de Catalunya, ja que era l´únic estat que ajudava a la República i li proveïa els avions moderns necessaris per combatre als avions alemanys i italians.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Es per això que a principis de 1937 es van dissoldre com a grup “Les Ales Roges”, que havien perdut també un bon nombre d’avions i el camp d’aviació de Sarinyena es va omplir en poc temps de “Xatos”, “Mosques”, “Katiuskes” o bombarders Polikarpov R-Z, coneguts com “Natashas” soviètics, entre altres avions sota el comandament d’alguns oficials tant soviètics com de l’exèrcit republicà espanyol. Els pilots de “Les Ales Roges” que quedaven a Sarinyena es van incorporar a pilotar els avions soviètics, participant en el futur molts d’ells en nombrosos combats aèries arreu de l’Estat Espanyol. Aquella era l´única garantia de poder seguir fent front per l’aire als franquistes que tenien el suport dels nazis i feixistes europeus.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">EL PILOT ANTONI BLANCH, FUIG DEL BÀNDOL FRANQUISTA I MOR EN UN COMBAT AERI<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El pilot militar català, el sergent Antoni Blanch i Latorre, nascut a l’Hospitalet de Llobregat i convençut republicà, no s’havia pogut incorporar a l’aviació republicana des del principi de la guerra, ja que era destinat inicialment a la força aèria d’hidroavions de Cadis sent traslladat posteriorment a Ceuta, lloc on es trobava quan va començar la guerra el 18 de juliol de 1936, quedant dins de la zona dels militars colpistes. Durant mesos va haver d’amagar les seves idees antifeixistes per no ser descobert i afusellat.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 15 de desembre de 1936, van ordenar a l’alferes José Mª Moreno Mateo-Sagasta com a pilot, a Antoni Blanch com a copilot i al mecànic Evaristo Caballeria López, enlairar-se amb un hidroavió Dornier Wal per protegir a tres vaixells franquistes amb subministraments que anaven de Ceuta a Algeciras. Aquella va ser l’oportunitat que va trobar Antoni Blanch de fugir, així com el mecànic Evaristo Caballeria, també republicà i que juntament amb Blanch feia temps que esperaven el moment. Quan ja eren a uns kilòmetres de Ceuta prop de la península Antoni Blanch es va treure la pistola i va intentar obligar al pilot José Mª Moreno a portar l’avió a Málaga, que era zona republicana. José Mª Moreno si va negar i va intentar prendre-li la pistola a Blanch, moment en que aquest va disparar matant al pilot Moreno. Antoni Blanch va llavors pilotar l’avió fins a Málaga, en zona republicana, entregant l’avió i anunciant que s’havia passat de bàndol tant ell com el mecànic Evaristo Caballeria. Ambdós van ser tractats d’herois i incorporats a la Força Aèria Republicana Espanyola.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpDocxjNR9d2L16m1l6ETXwUUx1i6VScL157S18RF_uCo2wArWLLb4RB9SDLoxsMIJeD3I3-Du2D1QcSoUm9OP71BaozrcsgKnMdC6AZavScXaUwO2zABLez3N8wzAZR4WlR04tldjt9w/s1600/121+BLANCH.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="337" data-original-width="553" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpDocxjNR9d2L16m1l6ETXwUUx1i6VScL157S18RF_uCo2wArWLLb4RB9SDLoxsMIJeD3I3-Du2D1QcSoUm9OP71BaozrcsgKnMdC6AZavScXaUwO2zABLez3N8wzAZR4WlR04tldjt9w/s1600/121+BLANCH.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Tant Antoni Blanch com el mecànic Evaristo Caballeria van ser ascendits a tinent i aviat Antoni Blanch va pilotar un dels Polikarpov I-15 “Xato” soviètics incorporant-se a l’esquadreta d’Andrés García Lacalle, destacant en diverses batalles i combats aeris a principis de gener de 1937. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">El 13 de març de 1937 el “Xato” que pilotava Antoni Blanch és abatut en un combat aeri en la Batalla del Jarama en la zona d’Azuqueca de Henares. Antoni Blanch però, pot saltar de l’avió abans de que aquest s’estavelli però amb la mala sort de que el seu paracaigudes falla i no s’obre, resultant Antoni Blanch mort a l’impactar contra el terra.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">AUGMENTEN ELS AVIONS ESTRANGERS EN LA GUERRA</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Entre 1937 i 1938 els facciosos franquistes van rebre grans quantitats d’avions més del règim nazi d’Alemanya, tant Heinkel-51 com Junker-52, però sobre tot destacà els nou tipus de caça alemany Messerschmitt 109 o els Junker-87 “Stuka” i els Heinkel 111 de la coneguda com “Legión Cóndor” alemanya, uns avions cada cop més moderns i potents, aportant a més nombrosos pilots alemanys. Tot això entre molts altres tipus d’avions alemanys. El règim feixista italià va seguir a aportant també nombrosos avions als franquistes com més Fiat CR-32 o Savoia-Marchetti SM-79, Savoia-Marchetti SM-81 i Romeo RO-37 entre altres tipus d’avions. Des de la base de Mallorca a partir de 1937 partien nombrosos avions italians Savoia-Marchetti SM-7, que foren els que causaren més bombardejos i destrucció a Catalunya, dels que ja en disposaven unes 100 unitats a Mallorca.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Per altra banda la URSS el 1937 i el 1938 van seguir proveint als republicans d’avions Polikarpov I-15 “Xatos” i Polikarpov I-16 “Mosques”, Tupolev SB-2 “Katiuska” o Polikarpov R-Z "Natasha" i Polikarpov R-5 “Rasants” com a més destacats entre altres tipus d’avions.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Als aeroports de Sabadell i Reus també es fabricaven nombrosos “Xatos” i “Mosquets” soviètics, a l’igual que a altres aeroports d’arreu de la zona republicana. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Durant 1937 i 1938, es produïren nombroses batalles i combats aeris en la guerra civil a l’Estat Espanyol, com la batalla del Jarama el febrer de 1937, la de Guadalajara el març de 1937, la batalla de Brunete, combats pels cels de Madrid, en el front d’Aragó, en el front del Nord, del Llevant o Andalusia, amb centenars d’avions. Centenars de pilots republicans, tant catalans com d’arreu de l’Estat Espanyol van lluitar heroicament, morint molts d’ells en aquells combats aeris.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">L’estudi del nombre i models d’avions que participaren en la “guerra civil espanyola”, la relació dels avions que anaven arribant gradualment de l’estranger cap als dos bàndols i les batalles en que participaren, així com els pilots d’arreu de l’Estat Espanyol o vinguts de la URSS o altres llocs que hi van prendre part, seria molt llarga i digne d’altres estudis que ja s’han fet i reflectit en nombrosos llibres i escrits, cosa molt interessant però que per altra banda no és l’objecte principal d’aquest escrit, que és com es va organitzar l’aviació catalana els primers mesos de la guerra el 1936, per altra banda l'única aviació de guerra pròpia que ha tingut mai Catalunya i que es va haver d’improvisar en pocs dies i setmanes.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Malgrat que no sempre coincideixen en tots els llibres les xifres de tots els avions de guerra que participaren en la “guerra civil espanyola”, es pot dir que entre 1.500 i 2.000 avions per bàndol hi van participar. Els alemanys i italians van proporcionar uns 1.350 avions al bàndol franquista, mentre la URSS es calcula que en va proporcionar uns 1.000 al bàndol republicà. Aquestes xifres varien segons els estudis i llibres, ja que hi ha que tenir en compte que també es fabricaven avions a l’Estat Espanyol del mateix model que aquests avions estrangers dels dos bàndols durant la guerra.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">En tot cas a la part final de la guerra els avions alemanys i italians arribaven als franquistes amb molt més nombre que els avions soviètics als republicans, sent seva superioritat numèrica sobre els republicans molt aclaparadora.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Entre juliol i novembre de 1938 es produí en terres catalanes la cruenta i crucial batalla de l’Ebre, amb dotzenes de milers de morts i que va suposar la derrota dels republicans, que va ser definitiva per la victòria franquista. En aquella batalla l’aviació va ser decisiva amb moltíssims més avions franquistes, sobre tot alemanys i italians, que avions republicans, la majoria soviètics.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Alemanya i Itàlia oferia l’aviació a Franco de manera massiva i gratuïta, ja que, sobre tot l’Alemanya de Hitler, tenia interès en tenir un règim afí seu en la seva propera invasió d’Europa que tenia prevista en secret. La URSS, per altra banda, malgrat ser l´únic país que proveïa als republicans en armament i sobre tot en avions, els cobrava en diners i or. Durant la batalla de l’Ebre, la escassesa de recursos que tenia el bàndol republicà, va fer que cada cop tingués menys diners per pagar l’armament soviètic i els avions de la URSS cada cop arribaven amb més compta gotes, ja que, a part de la qüestió de la falta de diners, la URSS tenia greus conflictes en les seves fronteres a l’Àsia que requeriren la seva principal atenció allí, mentre els avions alemanys i italians cada cop eren més en la batalla de l’Ebre. Aquella va ser la principal causa de la derrota republicana en la batalla de l’Ebre.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Centenars d’avions moderns alemanys i italians donant cobertura a les forces terrestres, van fer que després de la batalla de l’Ebre, la porta a la conquesta de Catalunya pels franquistes quedés oberta caient Barcelona aquell mateix gener de 1939. La caiguda de la resta de la zona republicana va venir molt poc després sense ja quasi capacitat de resistència. El desequilibri final en les Forces Aèries a favor dels franquistes va decidir el final de la guerra.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">PILOTS DE LES ALES ROGES I DE L’AERONÀUTICA NAVAL DE BARCELONA MORTS EN LA GUERRA</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Com s’ha reflectit en aquest escrit, durant els primers mesos de guerra el 1936, ja havien mort 10 membres de la Força Aèria catalana pertanyent a “Les Ales Roges” i a l’Aeronàutica Naval de Barcelona els quals eren, Josep Cabré i Planas, José Maria Freire, Lluís Aguilera i Cullell, Sebastià Baró, Ferran Roig i Vilalta, Jesús Garcia Herguido, Marià Foyé i Ràfols, Faustí Ferret i Aguilera, Emili Navarro Colàs i José Fernández Gallego.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Un cop dissolt el grup de les “Ales Roges” el gener de 1937, tots els seus pilots, així com els de l’Aeronàutica Naval de Barcelona, van seguir participant com a pilots en la guerra, normalment pilotant alguns dels avions soviètics que arribaven, tant al front d’Aragó com destinats a totes les zones de guerra arreu. Alguns d’aquells que van pertànyer a aquella força aèria catalana el 1936 també moriren en accions de guerra entre 1937 i 1939, sent alguns d’ells:</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Juan Roldan Maldonado, mort el 4 de gener de 1937 en un combat aeri a la zona de Bilbao pilotant un “Xato”. Francesc Casals,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">mort el gener de 1937 quan fou abatut pilotant un hidroavió Sikorsky-38 també a la zona de Bilbao. Luís Bercial Rubero, mort el febrer de 1937 en la batalla del Jarama pilotant un “Xato”. Ramon Torres i Guash, mort el 5 de març 1937 a la zona entre Roses i Empúries al ser abatut pel canó d’un vaixell de guerra franquista quan pilotava un Breguet-460.</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Eduard Guaza Marín, va morir en combat aeri el 28 de març de 1937 en la batalla de Guadalajara pilotant un “Xato”.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Cal ressaltar que durant els primers mesos de guerra el 1936 nombrosos nous pilots s’havien anat incorporant a “Les Ales Roges" i a l’Aeronàutica Naval de Barcelona, noms dels quals no apareixen en aquest escrit i a falta d’haver-ne fet ara un estudi de tots, es molt probable que n’hi hagin més que moriren en el següents dos anys durant la guerra en altres esquadretes i fronts de guerra.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">ALTRES PILOTS CATALANS DESTACATS EN LA GUERRA DEL 1936-39</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Durant la resta de la guerra a partir de 1937, un cop dissoltes “Les Ales Roges”, dotzenes de catalans més van ser instruïts com a pilots de guerra i es van incorporar a les Forces Aèries de la República, de la mateixa manera que centenars de combatents republicans d’arreu de l’Estat Espanyol es van convertir en pilots de guerra, molts d’ells instruïts a la Unió Soviètica durant la guerra, ja que la majoria d’avions republicans a partir de 1937 provenien de la URSS, com abans s’ha comentat.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Si bé aquest escrit està centrat bàsicament en aquella Força Aèria de guerra catalana que es va improvisar durant els primers dies de guerra, amb pilots residents a Catalunya, tant catalans com no, que estava sota les ordres de la Generalitat de Catalunya durant els mesos de guerra el 1936, també és digne ressaltar alguns d’aquells pilots catalans que a partir de 1937 van destacar com a pilots de les Forces Aèries de la República combatent en tots els fronts de l’Estat Espanyol. Alguns dels que foren més destacats i famosos per les seves accions són:</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Josep Falcó i Sanmartín, Francesc Vinyals i Guarro, Joan Comas i Borràs, Joan Sayos i Estivill, Jaume Mata i Romeu, Antoni Blanch i Latorre (mort en combat amb un “Xato” el 13 de març de 1937 en la batalla del Jarama), Josep Brufau i Basanta (mort en combat amb un “Xato” el 12 de març de 1939 a Cartagena, en les acaballes de la guerra).</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTGM9KK1GJAmUoZDnNF9MoXiYMDewIZF4rCbLZuQDELjoIwDugIwqT_4i1SnfWb-FJvRffx_TbLwKiSEkkUSG3OtKkJYC6h5ocxzbuKSiejG2_h2dHwH19WSClozCU86Pe-RDg0LELGac/s1600/127+PILOTS+1937.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTGM9KK1GJAmUoZDnNF9MoXiYMDewIZF4rCbLZuQDELjoIwDugIwqT_4i1SnfWb-FJvRffx_TbLwKiSEkkUSG3OtKkJYC6h5ocxzbuKSiejG2_h2dHwH19WSClozCU86Pe-RDg0LELGac/s1600/127+PILOTS+1937.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Si bé els anteriorment nomenats van ser alguns dels més destacats i coneguts, arribant a ser oficials i caps d'esquadreta, com ja s’ha esmentat abans van haver-hi nombroos de catalans que es van incorporar a la Força Aèria Republicana participant en nombrosos combats durant aquella guerra, a l’igual que nombrosos de pilots republicans d’arreu de l’Estat Espanyol que lluitaren contra el feixisme, tant contra aquells potents avions alemanys i italians com bombardejant a les tropes feixistes de terra.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">FOTOS QUE FALTEN</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">En aquest escrit hi ha un bon nombre de fotografies d’alguns dels més destacats membres d’aquella Força Aèria catalana dels mesos de guerra del 1936. No obstant això, n’hi ha d’alguns altres de destacats dels que no he pogut trobar cap fotografia fins ara, com Alfons Jiménez i Brugués, un dels primers en bombardejar als feixistes el mateix 19 de juliol de 1936 a Barcelona i molt actiu en el front d’Aragó posteriorment, així com el capità José Maria Freire Benítez, destacat pilot d’hidroavions de l’Aeronàutica Naval de Barcelona que va morir en combat el 28 d’agost de 1936 a la zona de les Illes Balears. Una foto només és una foto i el que importa és el text, però una foto sempre representa un petit homenatge històric per aquells pilots antifeixistes, per tant espero trobar alguna d’aquestes fotos i incloure-les en l’escrit. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"> </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">APUNT FINAL</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Aquest escrit és sobre tot per exposar com des de Catalunya es va poder improvisar una Força Aèria de guerra pròpia en els primers dies de guerra el 1936 i per homenatjar a tots aquells pilots de guerra de la primera Força Aèria de guerra catalana, però de pas també per homenatjar als catalans que es van incorporar posteriorment a l’aviació de guerra republicana en tots els fronts i també a tots els pilots republicans de tot l’Estat Espanyol en aquella guerra, els quals tots ells van arriscar i molts d’ells van donar la seva vida lluitant des de l’aire en contra del feixisme en aquella guerra.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Josep A. Carreras</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">LIBRES I DOCUMENTS CONSULTATS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’aviació de Catalunya els primers mesos
de guerra Civil. Joan J. Maluquer<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’aviació i el Prat de Llobregat. Joan
Lluís Ferret i Pujol<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Les Ales roges. Miquel Rayó i Ferrer<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Ases de la aviación republicana. Rafael
Permuy López<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Alas rojas Sariñena : historia del Campo
de Aviación de Sariñena .Salvador Trallero Anoro<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mitos y Verdades : la aviación de caza en
la guerra española. Andrés Garcia Lacalle<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La memòria i los aviadores de la II
República durante la Guerra Civil Española (Tesis Doctoral). Manuel del Río
Martín. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La aviación en la guerra española (V Jornadas
de historia militar). José Ramon Marteles, Rafael de Madariaga Fernández,
Emilio Herrera, Jesús Salas, Juan Mª Riesgo i José Sánchez. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Diversos números de la revista ICARO, de
l’associació d’aviadors de la República.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Diversos números de la revista
AEROPLANO, d’informació actual i històrica de l’aviació.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">A part d’altres revistes, premsa de
l`època i altres escrits sobre el tema. </span></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: start;">
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: start;">
<br /></div>
<div style="font-family: "times new roman";">
<div style="margin: 0px;">
</div>
</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<div style="text-align: justify;">
</div>
</div>
</div>
</div>
J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-36378919985388340792017-08-17T06:15:00.000-07:002017-08-17T06:15:55.435-07:00JOSEP MIQUEL I BARÓ, EL PRIMER AFUSELLAT PER LA SETMANA TRÀGICA DE 1909<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJjdHX0mnUFZi-ms0B4aWZJo9XvB5Tulgay1IfPR6UjFI2h4-o7E6NXxHTgq9YExT87O6VvvOqRJvwezpQ0Qf1lvIGskrk440eMgenS9P4JeK6OvM3TRgw16Knjy2IzArPndKJs1kgJ0E/s1600/BAR%25C3%2593.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="383" data-original-width="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJjdHX0mnUFZi-ms0B4aWZJo9XvB5Tulgay1IfPR6UjFI2h4-o7E6NXxHTgq9YExT87O6VvvOqRJvwezpQ0Qf1lvIGskrk440eMgenS9P4JeK6OvM3TRgw16Knjy2IzArPndKJs1kgJ0E/s1600/BAR%25C3%2593.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 17 d’agost de
1909 van afusellar a Josep Miquel Baró, membre de “Centre Nacionalista
Republicà” (CNR), pels fets de l’anomenada Setmana Tràgica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 26 de juliol d’aquell 1909 el sindicat d’àmbit català
“Solidaritat Obrera” va convocar una vaga general a Catalunya per protestar
contra el reclutament de treballadors catalans per anar a la guerra del Marroc.
“Solidaritat Obrera” era de majoria anarcosindicalista però també tenia un bon
nombre d’afiliats republicans d’esquerres i socialistes que rebutjaven
afilar-se a la UGT, considerada un sindicat centralista del PSOE. A la resta de
l’Estat Espanyol no es va seguir la vaga. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El comitè de
vaga estava format per membres de “Solidaritat Obrera” i dos representants de
l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia, com a mestres sindicats. El
“Partido Radical Republicano” (PRR) de Lerroux, que portava un temps fent
demagògia populista, pseudorevolucionària i espanyolista, va rebutjar fer
propaganda de la vaga en el seu diari “El Progreso”. Això era sobre tot perquè
durant el 1908 tots els lerrouxistes havien set expulsats de “Solidaritat
Obrera”, després nombrosos enfrontaments a cops pels carrers, al considerar que
Lerroux es volia aprofitar del sindicat per fer propaganda del seu partit, el
PRR, que era altament sospitós pel seu ultrapatriotisme espanyol i la seva alta
simpatia cap als militars espanyols i les seves campanyes al Marroc, cosa que
havia fet que Lerroux hagués ja justificat i recolzat públicament als militars
espanyols que havien assaltat les revistes “La Veu de Catalunya” i el “Cu-cut! el 1905 i que havia provocat que el govern
treies la Llei de Jurisdiccions, que prohibia sota pena de presó, parlar
malament dels militars. Aquella actitud de Lerroux no quadrava amb
l’internacionalisme revolucionari de “Solidaritt Obrera”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El “Centre
Nacionalista Republicà” (CNR), un partit republicà i sobiranista català, havia
evolucionat cap a posicions obreristes sobre tot de la ma d’Antoni Rovira i
Virgili i Pere Coromines, que van anar agafant cada cop més lideratge en el
partit i havien iniciat des de gener de 1909 una línia de col·laboració i
seguiment des del seu diari “El Poble Català” amb els sindicalistes de
“Solidaritat Obrera”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’any anterior
però, el 1908, el diari el “El Poble Català” havia tingut problemes amb
“Solidaritat Obrera” quan havien modernitzat la maquinària dels seus tallers,
pel que van haver de reduir personal i a més van contractar a algun obrer
especialitzat en la nova maquinària no sindicat. Allò havia provocat la
convocatòria per part de “Solidaritat Obrera” a través del seu sindicat gremial
“El Arte de Imprimir”, d’una vaga en els tallers del diari “El Poble Català”, tot i demanant
el boicot al diari des de la revista “Solidaridad Obrera”. Antoni Rovira i
Virgili, un dels principals líders del CNR, va intervenir en el conflicte i va
acceptar totes les peticions de “Solidaritat Obrera”, acomiadant als no
sindicats i readmeten als anteriorment acomiadats. Antoni Rovira i Virgili a més
va fer canviar la direcció del diari “El Poble Català” i el va convertir en un
diari autogestionat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Va ser a partir
de llavors que el CNR a través del diari “El Poble Català” es solidaritzava amb
totes les reivindicacions de “Solidaritat Obrera” sense pretendre, com havia
fet el PRR de Lerroux, dirigir el sindicat per benefici del seu partit, cosa
que va fer que aquella col·laboració fos total. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda,
el gener de 1909 la revista “Solidaridad Obrera” ja demanava en lletres grosses
un boicot al diari lerrouxista “El Progreso”, argumentant que era antiobrer.
Amb allò el lerrouxisme començava oficialment a ser rebutjat per la majoria del
sindicalisme català i es desmuntava el seu populisme obrerista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 26 de juliol
de 1909, el diari del CNR “El Poble Català” va ser l’únic diari que van
anunciar la convocatòria de la vaga general aquell dia, després d’un acord amb
el sindicat “Solidaritat Obrera”, ja que el diari del sindicat “Solidaridad
Obrera” no tenia en aquella època gaires diners ni tirada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Francesc Ferrer
i Guàrdia havia anat aquell dia a la direcció de diari lerrouxista “El
Progreso” per demanar-los que també anunciessin la vaga, però el van fer fora
de la redacció del diari de males formes, sobre tot per part d’un dels
principals redactors, Lorenzo Ardid. Això era en gran part perquè quan van
expulsar els lerrouxistes de “Solidaritat Obrera” el 1908, Francesc Ferrer i
Guàrdia, que havia set amic de Lerroux en el passat, es va posar totalment a
favor de “Solidaritat Obrera” i en contra del PRR, inclús finançant en part el
seu diari i al mateix sindicat. Lerroux el va considerar des de llavors el seu
enemic. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda
Alejandro Lerroux, ja feia mesos que era a l’Argentina fent-se ric amb negocis
de Parcs d’Atraccions, pel que no era a Barcelona quan van succeir els fets i
era Emiliano Iglesias qui els substituïa en el lideratge del PRR a Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Al poc de
començar la vaga, en diversos barris de Barcelona i pobles de Catalunya es van
constituir comitès revolucionaris espontanis, formats sobre tot per membres de
“Solidaritat Obrera”, del “Centre Nacionalista Republicà” i també un bon nombre
del “Partit Federal”. Allò va evolucionar amb barricades, tirotejos amb
l’exèrcit i la policia, assalts a dipòsits d’armes i finalment nombroses cremes
d’edificis religioses. Molts lerrouxistes afiliats al PRR, malgrat que no
havien rebut cap consigna del seu partit, es van afegir espontàniament a les
barricades i als incidents.</span><span lang="CA" style="font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els dirigents
dels partits republicans, inclosos el CNR i el Partit Federal, quan van
començar les cremes massives d’edificis religiosos, es van desmarcar de voler
liderar el moviment revolucionari. Per suposat tampoc els dirigents del
lerrouxista PRR, que ni tant sols havia donat suport a la vaga. Inclús els
dirigents de “Solidaritat Obrera” es van desmarcar de voler liderar cap revolució
veient el descontrol de les cremes d’edificis religiosos, fetes per gent de
manera espontània sense que fos la consigna dels vaguistes. Els tirotejos van acabar amb més de 100 morts
i centenars de ferits i detinguts, moment en que l’exèrcit va dominar la
situació a Barcelona i arreu de Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 17 d’agost de
1909 es va produir el primer afusellament pels fets de la Setmana Tràgica, el
de Josep Miquel i Baró, en un judici ràpid poc dies després dels fets. Josep
Miquel i Baró era militant del “Centre Nacionalista Republicà” (CNR) i havia
liderat les barricades, l’assalt al dipòsit d’armes de la caserna de la Guàrdia
Civil i els tirotejos al barri de Sant Andreu de Barcelona, motiu pel que fou
condemnat a mort i afusellat ràpidament al castell de Montjuïc. Estava clar que
allò era un càstig i un avís pel “Centre Nacionalista Republicà”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Unes setmanes
després de l’execució de Josep Miquel i Baró, el setembre de 1909 foren
afusellats a Montjuïc 3 presos més relacionats amb els fets de la Setmana Tràgica;
Ramón Clemente i Garcia, un jove valencià disminuït psíquic que havia fet broma
i jugat amb una mòmia d’una monja morta d’un convent assaltat, el català Antoni
Malet i Pujol, un obrer sense filiació política coneguda, acusat d’haver
participat en la crema de convents a Sant Adrià del Besós i Eugenio del Hoyo,
un guàrdia de seguretat armat nascut a Burgos que s’havia unit als revoltats i
havia disparat contra l’exèrcit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Poc després, el
13 d’octubre de 1909, també fou afusellat al Castell de Montjuïc Francesc
Ferrer i Guàrdia, que fou el cinquè afusellat, el qual fou acusat d’haver set
el principal instigador de la crema dels edificis religiosos. La veritat però,
és que Ferrer i Guàrdia, malgrat haver participat a través de dos membres de
l’Escola Moderna en el comitè de vaga, era a casa seva a Montgat (Maresme) quan
es produïren els tirotejos i les cremes de convents. Però durant el judici
diversos lerrouxistes militants del PRR, com Lorenzo Ardid, aquell que l’havia
fet fora de males formes de la redacció del “Progreso”, Joan Puig i Ventura, el
president local del lerrouxista Partido Radical Republicano (PRR) de Masnou
(Maresme) i Francesc Ventura i Munté, un altre dirigent lerrouxista del poble,
Domingo Casas Llibre, l’alcalde de Premià de Mar (Maresme) i el seu auxiliar en
la secretaria del l’ajuntament José Álvarez Espinosa, ambdós membres del
lerrouxista PRR, tots aquests van declarar en el judici que Ferrer i Guàrdia
havia promogut la vaga i havia atiat a la gent a cremar edificis religiosos
tant a Barcelona com a diverses poblacions del Maresme.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Allò era la
venjança dels lerrouxistes per haver-se Francesc Ferrer i Guàrdia posat a favor
de “Solidaritat Obrera” en la seva lluita contra els lerrouxistes el 1908.
També les autoritats militars i el govern van voler afusellant a Ferrer i
Guàrdia, castigar a algú afí a “Solidaritat Obrera” i a l’anarcosindicalisme,
un altre avís per a ells. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Evidentment cap
lerrouxista fou executat ni cap dirigent del PRR detingut, a part d’algun
algunes hores i sols per ser interrogat. Centenars d’anarcosindicalistes,
socialistes i republicans esquerrans afiliats a “Solidaritat Obrera” van fugir
a l’exili per no ser detinguts. En canvi Alejandro Lerroux, el novembre d’aquell
1909, tornà a l’Estat Espanyol anant primer a Madrid on es va deixar
fotografiar parlant amablement amb Segismundo Moret, el cap del Partit Liberal
dinàstic i en aquells moments president del govern espanyol. De fet poc després
es va saber que Lerroux era un gran amic de Segismundo Moret ja des de finals del
segle XIX, havent set Lerroux finançat pel mateix Moret en anys anteriors, cosa
sabuda per documents que han trobat historiadors de partides de diners del
govern destinats a Lerroux. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El PRR de
Lerroux, després dels fets de la Setmana Tràgica va perdre una gran part del
suport a Catalunya quedant com un grup minoritari i abandonat per molts dels
seus seguidors a Catalunya. decebuts al veure l’autèntica cara de Lerroux i el
seu partit a rel d’aquells fets. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Josep Miquel i
Baró va ser el primer afusellat pels fets de la Setmana Tràgica com un càstig
al CNR, un partit sobiranista català que tenia moltes bases obreristes i el
partit que més s’havia implicat a recolzar la vaga de “Solidaritat Obrera”. Però,
a part d’Antoni Rovira i Virgili i Pere Coromines, entre algun altre, la
majoria de dirigents del CNR i dels altres partits republicans catalanistes
d’esquerres, com el Partit Federal, feien més premsa obrerista que promoure
realment acció de carrer o sindicat, degut sobre tot a que la majoria dels seus
dirigents, com la dels altres partits republicans, procedien majoritàriament de
la mitjana burgesia i no dominaven el món obrerista, pel que la majoria del
moviment obrer català es va decantar en els següents anys per
l’anarcosindicalisme combatiu. No seria fins als anys 30 dins de la II
República, que els partís sobiranistes catalans d’esquerres aconseguirien un
ampli suport obrer, mantenint però l’anarcosindicalisme català una gran força
també als anys 30. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Josep A.
Carreras<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-14006621623761762432017-04-17T09:09:00.000-07:002018-01-22T13:00:45.386-08:00SALVADOR SEGUÍ, BREU BIOGRAFIA I LES CIRCUMSTÀNCIES DEL SEU ASSASSINAT<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFi27JtqJOTC7aKrmqOXWx9oMWl4aSOU4r30SiMg82ESzFA8RZwB_vqyczKF3mblJcG2dSoaciGHol5msscuAWE4KS8KCmLJBKFT_5SK_Lix0l8mVNI53-lmdFnACgcJ4gJtCmK3O9mzk/s1600/SEGUI+I+LLOC+DE+L%2527ATEMPTAT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFi27JtqJOTC7aKrmqOXWx9oMWl4aSOU4r30SiMg82ESzFA8RZwB_vqyczKF3mblJcG2dSoaciGHol5msscuAWE4KS8KCmLJBKFT_5SK_Lix0l8mVNI53-lmdFnACgcJ4gJtCmK3O9mzk/s1600/SEGUI+I+LLOC+DE+L%2527ATEMPTAT.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Salvador Seguí el
líder sindicalista més important que ha tingut Catalunya, va ser assassinat el
10 de març de 1923 a Barcelona pels pistolers de la patronal.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Aquest escrit
està centrat principalment en les circumstàncies socials a Catalunya que van
precedir i condicionar l’assassinat de Salvador Seguí el 1923, sobre tot en els
dies anteriors i posteriors al seu assassinat. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Abans però, una breu biografia
de la seva trajectòria des de que era un molt jove sindicalista.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">ELS PRIMERS ANYS
DE MILITÀNCIA ANARCOSINDICALISTA DE SEGUÍ</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Salvador Seguí i
Rubinat, nascut a Tornabous, Baix Urgell, el 23 desembre de 1886, fill d’una
família camperola, als 4 anys d’edat es va traslladar amb els seus pares a
Barcelona anant a viure al Districte V, l’actual Raval. Quan tenia 10 anys ja
va haver de deixar l’escola i va treballar d’aprenent en diversos oficis, com
el de forner, en un magatzem de sucre o de droguer, passant finalment a fer
d’aprenent de pintor de parets, que seria el seu ofici en el futur. Sent
adolescent, també ajudava en el bar de l’Ateneu Sindicalista del carrer Ponent,
on per la seva costum de rossegar i menjar els terrosos de sucre, el van
començar anomenar “el Noi del Sucre”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Malgrat haver
deixat l’escola als 10 anys, Seguí en el futur es va formar de manera
autodidacta i mitjançant cursos, tant en l’aprenentatge per escriure
correctament el català, com per freqüentar biblioteques, ateneus i tertúlies i
llegir un munt de llibres, sobre història, economia, sindicalisme, etc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Ja des de 1902
amb 16 anys, liderava a un grup d’acció anarquista anomenat “Els Fills de
Puta”, que bàsicament feien accions
d’autodefensa, com la seva participació en els tirotejos contra la policia i
l’exèrcit durant la sagnant vaga de 1902. En aquells dies Salvador Seguí ja era
un expert en l’ús de la pistola. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1903 va
entrar a formar part del Centre d’Estudis Socials, que sota aquest nom
aparentment cultural, s’hi aplegaren una major part dels grups d’acció
anarquistes de Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1904 Salvador
Seguí, va abandonar els grups d’acció i juntament amb l’anarquista Josep Negre
i el socialista Antoni Badia i Matamala, van ser els principals impulsors del
primer intent de formar un sindicat independent unitari de caire revolucionari
d’àmbit català a partir de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona
(ULSOB). Malgrat que es va aconseguir una major unitat sindical, en aquells
moments no es va arribar a un acord per constituir un gran sindicat unitari,
cosa que aconseguirien 3 anys després. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">ES FUNDA
“SOLIDARITAT OBRERA” I SEGUÍ S’ENFRONTA ALS LERROUXISTES<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 3 d’agost de
1907 es va fundar finalment el sindicat unitari “Solidaritat Obrera”, liderat
entre altres pels anarquistes, Jaume Bisbe, Salvador Seguí, Manuel Andreu
Colomer, Josep Negre, Tomás Herreros, Francisco Miranda, Geroni Ferré, Rossend Vidal, Joan Escandell,
Miguel Moreno i Josep Grau i els socialistes Antoni Badia i Matamala, Josep
Camaposada, Ramon Lostau i Joan Coll. “Solidaritat Obrera” naixia com a
sindicat d’àmbit català, independent dels partits i de tendència
majoritàriament anarcosindicalista, malgrat que també hi havia un bon nombre de
socialistes i republicans esquerrans en la seva fundació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però Salvador
Seguí, que havia set un dels principals impulsors en crear “Solidaritat Obrera”
ja des de 1904, es va perdre el primer any del desenvolupament del sindicat
entre 1907 i part de 1908, ja que als pocs dies de fundar-se el sindicat seria
empresonat durant 9 mesos per un enfrontament sagnant amb uns lerrouxistes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Alejandro
Lerroux, amb el seu republicanisme populista i espanyolista, havia intentat
dominar els sindicats catalans, però al ser rebutjat per la majoria
anarcosindicalista i socialista dins de “Solidaritat Obrera”, va reaccionar
acusant des del seu diari “El Progreso” a Salvador Seguí, un dels
anarcosindicalistes més destacats, de col·laborar amb els sagnants atemptats
indiscriminats, que un ex anarquista, Joan Rull i Queraltó, juntament amb la
seva banda, havien fet entre 1906 i 1907 a Barcelona. Joan Rull s’havia fet
confident del governador civil de Barcelona cobrant diners per això, però quan
van deixar de pagar-li va començar a posar bombes per justificar que eren
necessaris els seus serveis. Joan Rull va ser detingut el 7 de juliol de 1907 i
executat el 1908. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquelles
acusacions contra Seguí de Lerroux, van provocar que Seguí i uns companys seus
anarquistes entressin en un míting lerrouxista el 12 d’agost de 1907 per
protestar contra aquelles infàmies, provocant una baralla i un tiroteig en el
que va morir el lerrouxista Jaume Soteras. Seguí va estar per això 9 mesos a la
presó. Des de llavors Seguí va ser ja per sempre un declarat enemic del
lerrouxisme. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhm9TH4ZRNNhwxKNUbye8PZI0OehCJ05Vxv4D24dS7hCFpx7o2Wu5gLUvVvDEofbF75Id995Kge0WYo9evzUaM0tmbFa1H7YR8oMUarTRE3-3ZHYh5e46N5EBflGhShoRluqlUIYEOHHs/s1600/SEGUI+1907.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhm9TH4ZRNNhwxKNUbye8PZI0OehCJ05Vxv4D24dS7hCFpx7o2Wu5gLUvVvDEofbF75Id995Kge0WYo9evzUaM0tmbFa1H7YR8oMUarTRE3-3ZHYh5e46N5EBflGhShoRluqlUIYEOHHs/s1600/SEGUI+1907.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">ES FUNDA LA CNT
I SEGUÍ AGAFA EL LIDERATGE EN POC TEMPS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Després de la
vaga general convocada per “Solidariat Obrera” el juliol de 1909, per protestar
contra el reclutament de treballadors catalans per anar a la guerra del Marroc
i que acabà amb els enfrontaments coneguts com “La Setmana Tràgica” amb més de
100 morts i 5 execucions, els anarcosindicalistes catalans va acceptar la
proposta dels pocs sindicats anarcosindicalistes que hi havia a la resta de
l’estat per fundar un sindicat independent a nivell estat. D’aquí va néixer la
Confederació Nacional del Treball (CNT), fundada a Barcelona el 1911, sent
Josep Negre el primer secretari general. Salvador Seguí va participar en el
congrés de fundació de la CNT com a delegat de la societat de pintors “La Nueva
Semilla”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Seguí, després va
ser un dels capdavanters d’algunes vagues, com la 1911, que va provocar
disturbis a tot l’estat i va provocar la primera il·legalització de la CNT,
just uns mesos després de fundar-se. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Durant aquell
temps, el 1913 Seguí va ser un dels fundadors i el director de la revista “La
Tramontana”, escrita principalment en català, encara que alguns també hi
escrivien en castellà.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 1914 es va
tornar a legalitzar la CNT amb Manuel Andreu Colomer com a secretari general. El
1915 Seguí ja era el president de la Federació Local del ram de la Construcció
de Barcelona.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 1916 el
secretari general de la CNT Manuel Andreu Colomer, un dels històrics de l’anarcosindicalisme
català, va deixar la secretaria general del sindicat i va passar a militar en
el nacionalisme català. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Una de les característiques
en les que havia destacat Salvador Seguí ja des de 1904, havia set la força i
capacitat seductora dels seus discursos i mítings, cosa que havia set
determinant per la seva escalada a la cúpula de l’anarcosindicalisme català,
sent el 1916 escollit secretari general de la Confederació Regional del Treball
de Catalunya (CRTC) de la CNT. Ser secretari general de la CRTC en aquells
dies, significava pràcticament ser-ho de la CNT de tot l’estat, ja que el
comitè a nivell estatal era a Barcelona amb diversos membres sense sense cap
cap concret, sota el lideratge de la CRTC.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMdjL9ZyZqy3sPpC4JdfwxkHZUJkdEX2MEv1n7n2sWefV6ATWiF_cIaiW6Fb4JCp7LVXMQuHLBOeMrhmj_DH3W9XW_A9pZ8q28oVH57nZbjGAGu1y5w8uS9sWlRsgp3q3OrMGi8OeeGbE/s1600/SEGUI+I+ELS+MITINGS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMdjL9ZyZqy3sPpC4JdfwxkHZUJkdEX2MEv1n7n2sWefV6ATWiF_cIaiW6Fb4JCp7LVXMQuHLBOeMrhmj_DH3W9XW_A9pZ8q28oVH57nZbjGAGu1y5w8uS9sWlRsgp3q3OrMGi8OeeGbE/s1600/SEGUI+I+ELS+MITINGS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">L’AFER DEL
CATALÀ EN LA REVISTA “SOLIDARIDAD OBRERA”</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1917 Felip
Cortiella, un anarquista que era escriptor i adaptador d’obres de teatre en
català ja des de finals del segle XIX, va ser proposat director de la revista
de la CNT catalana “Solidaridad Obrera”. Felip Cortiella va posar com a
condició que la revista fos escrita íntegrament en català, cosa que causà
discussions dins de la CNT catalana, ja que “Soldiaridad Obrera”, a part de ser
la revista de la CNT catalana, feia de guia a l’anarcosindicalisme de la resta
de l’estat en un moment en que venien grans vagues arreu de l’estat. Salvador
Seguí, que sempre havia promogut premsa anarquista en català en diverses
publicacions, va donar suport a Cortiella i va proposar que es fes una
“Solidaridad Obrera” bilingüe tant en català com en castellà, cosa que ja havia
aconseguit que fos acceptada. Cortiella s’hi va negar, ja que volia que fos
sols en català i no va acceptar el càrrec de director. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Després de
l’afer amb Cortiella, Angel Pestaña va esdevenir director de “Solidaridad
Obrera”. La gran vaga que vindria poc després a tot l’estat i els greus
esdeveniments que vindrien després van aparcar el tema definitivament i
“Solidaridad Obrera” va seguir sent escrita en castellà. Si Cortiella hagués
acceptat la proposta de Seguí , “Solidaridad Obrera” hagués set escrita a
partir de llavors tant en català com en castellà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9wdH4aTf9BVZwWwExeDZH8WPgmSOdanHd4IB8ZuavHj2WOUaWL-l96D0LPaW1goYnxc20UoQOUP-y6wo6Al8NzYzJau4_MdwGw5cZG3XOEVTekqKt3iFFZysHIV77WsTyVjlK5NBwICw/s1600/FELIP+CORTIELLA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9wdH4aTf9BVZwWwExeDZH8WPgmSOdanHd4IB8ZuavHj2WOUaWL-l96D0LPaW1goYnxc20UoQOUP-y6wo6Al8NzYzJau4_MdwGw5cZG3XOEVTekqKt3iFFZysHIV77WsTyVjlK5NBwICw/s1600/FELIP+CORTIELLA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">LA VAGA DE 1917
INICIA UNA ÈPOCA DE REPRESSIÓ I VIOLÈNCIA</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’agost de 1917,
després d’un pacte promogut per Salvador Seguí entre la CNT i la UGT, des de
feia ja mesos, es produí una vaga general a tot l’estat, inicialment per donar
suport a la detenció momentània d’alguns parlamentaris de diversos partits que
havien fet una Assemblea a Barcelona amb la intenció de fer un canvi de règim
per democratitzar-lo. La vaga finalment va esdevenir una vaga per reivindicar
tant la democratització del règim i la demanda d’autonomia per Catalunya, com
per les reivindicacions històriques dels obrers. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Tot va acabar
amb repressió i violència, especialment a Catalunya on es produïren 36 morts a
Barcelona i Sabadell i uns 35 morts més a la resta de l’estat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La Lliga
Regionalista de Catalunya, liderada per Cambó, que era un dels partits inicialment
reprimits en l’Assemblea dels Parlamentaris, es va plegar a favor del govern
del partit conservador dinàstic liderat per amb Eduardo Dato com a president
del govern i Antonio Maura com a cap del partit, participant en la repressió contra
els sindicalistes. En canvi els republicans d’esquerres sobiranistes liderats
per Francesc Layret i Lluís Companys i els independentistes dins d’Unió
Catalanista liderats per Francesc Macià van donar suport als
anarcosindicalistes catalans. També el PSOE i els lerrouxistes del Partido
Radical Republicano (PRR) van donar suport als sindicalistes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Francesc Macià, després
de parlar amb Salvador Seguí durant aquells greus incidents en la vaga d’agost
de 1917, va inclús proveir als anarcosindicalistes de nombroses armes a les que
tenia accés, com diuen en els seves memòries destacats cenetistes de l’època
com Simó Piera, Pere Foix i Joan Ferrer, armes que també servirien a la CNT
catalana en el futur. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Salvador Seguí
no oblidava i va iniciar una molt bona relació quasi d’amistat amb Francesc
Macià. En quant a Companys, la seva amistat amb Seguí ja venia de feia molts
anys. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La repressió
posterior a la vaga després dels greus i sagants incidents d’agost de 1917 encara fou
pitjor, amb milers d’empresonats, milers de sindicalistes acomiadats i llistes
negres d’un gran nombre de patrons a Catalunya, que feia que a milers de
sindicalistes els fos impossible trobar feina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A finals d’aquell
1917 i degut a la repressió per aquella vaga, va sorgir a Barcelona un grup
d’acció anarquista liderat per Pere Boadas, Medir Martí i Pere Vandellós, entre
altres, que d’esquenes a la direcció sindical de la CNT catalana, van començar
a matar en atemptats a alguns dels patrons més repressius dels acomiadaments i
les llistes negres. Allí va començar l’època del pistolerisme barceloní, que
duraria 6 anys amb centenars de morts i milers de ferits. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCsNCa1Iwsuz5s9BasQ_HORiCPNngccSnpQyyCcBixDMm8r5ukPRfNJzuzA_2PLTnvuA_VLsBpjqKqaaLirA3V7h5Ugs-o2z98FOE7U4lIpmuxC90KIT7Ge14PGCv_KpgJrgW7szzr1p4/s1600/SEGUI+VAGA+1917.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCsNCa1Iwsuz5s9BasQ_HORiCPNngccSnpQyyCcBixDMm8r5ukPRfNJzuzA_2PLTnvuA_VLsBpjqKqaaLirA3V7h5Ugs-o2z98FOE7U4lIpmuxC90KIT7Ge14PGCv_KpgJrgW7szzr1p4/s1600/SEGUI+VAGA+1917.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">SEGUÍ LIDERA LA
CREACIÓ DELS SINDICATS ÚNICS DE LA CNT<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El juliol de
1918, la CNT de Catalunya, de manera unilateral de la de la resta de l’estat
s’organitza en Sindicats Únics, que eren sindicats per rams industrials enlloc
de per gremis. Salvador Seguí, secretari general de la Confederació Regional
del Treball de Catalunya (CRTC) de la CNT, havia set el principal impulsor de
la idea. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Altres destacats
sindicalistes que lideraren la formació dels Sindicats Únics foren, Simó Piera
i Pagès, que va esdevenir el delegat del Sindicat Únic de la Construcció, Angel
Pestaña Núñez director de “Solidaridad Obrera”, Manuel Buenacasa Tomeo, Josep
Molins, Martí Barrera i Maresma, Salvador Quemades, Joan Peiró i Belis, Josep
Viadiu i Valls i Hilari Arlandís, entre altres. Era la nova generació de
l’anarcosindicalisme català que ja havia agafat forta influència en la CNT des
de 1917. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8GnDt4eZeHnz0nrtzlvzbKNq1hAVypAPCSg9c2OI1GiSWVCI4jNgq3cppxl7OdKgnt7BYhkrZNeJf6_r3OYr641UuDy5M2sBqg8HiTYI1QBz5matTG5bpYMO79dkkLgYjtnNs0KaHJWw/s1600/SEGUI%252C+PESTA%25C3%2591A%252C+PIERA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8GnDt4eZeHnz0nrtzlvzbKNq1hAVypAPCSg9c2OI1GiSWVCI4jNgq3cppxl7OdKgnt7BYhkrZNeJf6_r3OYr641UuDy5M2sBqg8HiTYI1QBz5matTG5bpYMO79dkkLgYjtnNs0KaHJWw/s1600/SEGUI%252C+PESTA%25C3%2591A%252C+PIERA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La CNT catalana,
que a principis de 1918 tenia uns 80.000 afiliats, en pocs mesos va arribar a
tenir quasi 500.000 afiliats a Catalunya, tot a causa de la constitució dels
Sindicats Únics. En aquells moments a la resta de l’Estat Espanyol, la CNT no
passava dels 7.000 afiliats, sent Barcelona la seu central del sindicat, que en
aquells moments era quasi en la pràctica un sindicat català que feia de guia
als pocs anarcosindicalistes de la resta de l’estat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A la vegada, van
augmentar lleument a Barcelona els tirotejos entre els grups d’acció anarcosindicalistes
i els pistolers de la patronal, que ja havien començat a finals de 1917, encara
que comparat amb els anys següents, encara es podien considerar esporàdics. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">LA CNT CATALANA
NO DONA SUPORT A LA CAMPANYA AUTONOMISTA DE 1918-19<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El novembre de
1918 es va iniciar una campanya per reivindicar l’autonomia de Catalunya en la
que hi van participar principalment, La Lliga Regionalista, PRC, Unió
Catalanista, els Carlins jaumistes i els lerrouxistes del PRR, amb el suport
també del PSOE. Aquella campanya autonomista va dur a més de dos mesos, fins a
finals de gener de 1919, de llargues i infructuoses converses entre els partits
de la campanya i el govern dinàstic de Madrid. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Durant aquells
dos mesos de campanya autonomista es van produir a Barcelona greus disturbis i
enfrontaments a cops, navalles i trets, entre grups ultraespanyolistes sorgits
dels carlins mellistes, sectors dinàstics
i militars de paisà, contra independentistes majoritàriament seguidors
de Macià, amb 3 morts i nombrosos ferits de bala. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El fet de que el
principal impulsor de la campanya fos la Lliga Regionalista, que s’havia plegat
a favor de la repressió del govern central durant i després de la vaga d’agost
de 1917, participant inclús en el ministeri de Foment del Treball, va fer que
la CNT no volgués saber res d’aquella campanya autonomista. Tot això tenint en compte que la CNT catalana ja
havia donat suport a l’autonomia catalana en la sagnant vaga de 1917 i a canvi
havien rebut repressió del govern amb la col·laboració de la Lliga.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els partits
d’esquerres sobiranistes com el PRC de Layret i Companys, o els
independentistes d’esquerres de la recentment fundada per Macià, Federació
Democràtica Nacionalista (FDN), enseguida es van desmarcar de les minses
peticions d’autonomia de la Lliga, els Carlins i els lerrouxistes, demanant l’autodeterminació
i més drets pels obrers. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Segons diu Simó
Piera en les seves memòries, el qual era gran amic de Seguí i delegat del
Sindicat Únic de la Construcció, la majoria de cenetistes catalans tenien
sentiments catalanistes i s’havien de reprimir unir-se a les demandes
d’autonomia o autodeterminació per Catalunya, a causa del lideratge de la Lliga
Regionalista en aquella campanya autonomista, partit que ja consideraven
enemic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El mateix Seguí
el gener de 1919, en plena campanya autonomista i disturbis, en un míting a
Barcelona va dir que els anarcosindicalistes eren més catalans que els de la
Lliga, que donaven suport al govern central per reprimir i explotar al poble
treballador català, el qual era l`únic que podia portar a Catalunya a la
llibertat, acabant el míting amb un “Mori Cambó”. Per cert, allò de “Mori
Cambó”, era el mateix crit que feien en les manifestacions els independentistes
de la FDN de Macià, els quals consideraven que Cambó no volia l’autodeterminació
de Catalunya sinó una minsa autonomia a la seva mida per governar Catalunya a
plaer seu i dels interessos de la patronal. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mentre, paral·lelament
a la campanya autonomista, Simó Piera, delegat del Sindicat Únic de la
Construcció, havia promogut el desembre de 1918, una vaga en l’empresa FUERZAS
I RIEGOS DEL EBRO, filial de l’empresa de subministrament elèctric BARCELONA,
TRACTION, LIGHT AND POWER, coneguda com “La Canadenca”, en la construcció del
pantà de Camarasa, on els treballadors patien penoses condicions de treball. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El gener de
1919, la CNT catalana seguia promovent grans vagues com la del sector tèxtil
entre altres. Donats els greus incidents pels carrers a rel de la campanya
autonomista, el capità general de Catalunya, el català Joaquim Milans del
Bosch, va decretar l’estat d’excepció a Catalunya, però fent detenir
principalment, no als representants de la campanya autonomista, sinó a part de
la cúpula de la CNT catalana, per així intentar acabar amb les vagues. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Entre els
detinguts hi havia Salvador Seguí, secretari general de la CRTC i Manuel
Buenacasa, secretari general de la CNT a nivell estatal. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Quan a principis
de febrer de 1919 va esclatar la vaga a tota la Canadenca, deixant gran part de
Catalunya sense llum, a més de en altres empreses en solidaritat, la campanya
autonomista, que ja estava mig morta per les divisions, va morir del tot. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Durant la vaga
de la Canadenca, La Lliga i els Carlins (tant els jaumistes com els mellistes),
es van a posar a favor del govern i la patronal per reprimir als sindicalistes,
inclús participant en Sometents antisindicalistes, mentre el PRC de Layret i la
FDN de Macià, es van posar totalment de la part de la CNT, tant en la premsa com
en advocats, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Inclús alguns
membres del PRC i de la FDN també estaven afiliats a la CNT i eren en algun comitè
de vaga, com Ramon Aguiló, independentista i fundador juntament amb Macià de la
FDN feia poc. Ramon Aguiló, a part d’estar també afiliat a la CNT i d’haver fet
d’advocat del sindicat en afers importants durant l’any interior, era el delegat
del comitè de vaga dels Tramviaires durant la vaga general que va seguir a la
de la Canadenca. Ramon Aguiló fou detingut per aquells fets i va estar 6 mesos
a la presó, sent l’avocat i un dels membres dels comitès de vaga que va estar
més temps empresonat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També Lluís
Companys, del PRC, va ser detingut durant uns dies per intentar de fer de
mitjancer dels anarcosindicalistes durant aquella vaga. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Evidentment els
lerrouxistes del PRR, que fins llavors eren al costat de la Lliga i els Carlins
en sols demanar una minsa autonomia, ara els tocava engegar el seu populisme de
sempre posant-se a favor també de la CNT durant la vaga i també intentant fer
de mitjancers. Els advocats lerrouxistes Rafael del Val i José del Rio, també
van ser detinguts durant uns dies a causa de la repressió d’aquella vaga. Malgrat
tot, Seguí sempre es va mantenir allunyat dels lerrouxistes, als que
considerava uns enemics ja des de l’afer del tiroteig de 1907 al teatre Condal,
com ja s’ha esmentat abans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">SEGUÍ DURANT LA
VAGA DE LA CANADENCA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La força dels
Sindicats Únics de la CNT catalana que havia liderat Seguí, va fer possible
aquell èxit de la vaga de la Canadenca de febrer de 1919, que va esdevenir una
vaga general a Catalunya, que a part de les inicials reivindicacions dels
treballadors de la Canadenca, es van acabar demanant les reivindicacions
històriques del proletariat català, entre elles la jornada de 8 hores. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La vaga va durar
quasi dos mesos i van haver-hi milers d’empresonats. Aquella vaga va posar en
escac tant a la patronal catalana com al mateix Estat Espanyol sent declarat
l’Estat de Guerra a Catalunya pel capità general de Catalunya Joaquim Milans
del Boch, el qual va treure les tropes pels carrers. Finalment el president del
govern Espanyol, Alvaro Figueroa, el Conde de Romanones, es va veure obligat a
decretar les famoses 8 hores de treball, no sols a Catalunya sinó de rebot a
tot l’Estat Espanyol. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Simó Piera, la
ma dreta de Salvador Seguí i delegat del Sindicat Únic de la Construcció de la
CRTC, el més nombrós i un dels més influents amb 40.000 afiliats, havia set qui
havia liderat la vaga de la Canadenca, impulsant-la i sent el delegat de la CNT
en les converses amb les autoritats, ja que Seguí era a la presó, detingut el
gener d’aquell 1919 per l’estat d’excepció abans esmentat. Els demés membres
del comitè de vaga eren Josep Duch, Camil Piñón, Saturnino Meca, Vicenç
Botella, Salazar i Peña. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">No obstant això,
quan Seguí va sortir de la presó el 19 de març de 1919, es va posar al davant
de la vaga participant, amb altres, en un històric míting a la plaça de les
Arenes de Barcelona, cosa que va ser determinant per la consecució de les
reivindicacions dels sindicalistes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Cal ressaltar
que en aquell míting Salvador Seguí va parlar íntegrament en català, com solia
fer en tots els mítings, entre altres coses perquè en aquella època Seguí tenia
greus problemes quan parlava en castellà, ja que el parlava molt malament,
segons diu el mateix Simó Piera en el seu llibre de memòries. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En aquell míting
de la plaça de les Arenes també hi van parlar, Simó Piera, el cap del comitè de
vaga, Paulino Díez en nom de la Confederació Regional del Treball de Catalunya,
Rafael Gironès en nom dels tramviaires i Francisco Miranda, recentment
alliberat, que parlava en nom dels presos governatius alliberats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però malgrat que
la patronal i les autoritats van acceptar totes les reivindicacions de la CNT
catalana després de la vaga de la Canadenca, uns pocs dies després, a causa
d’uns pocs presos que quedaven, els sindicats en assemblea i per majoria simple
dels més radicals van decidir tornar a la vaga general, en contra de l’opinió
de Seguí. Allò va portar a més repressió i a que ja no es pogués negociar més
la llibertat dels presos ni de molts acomiadaments, però a la vegada poc
després el president del govern va decretar les 8 hores de treball que havia
acordat amb els líders de la CRTC durant la vaga de la Canadenca. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">AUGMENTA LA
VIOLÈNCA PATRONAL, LES VAGUES, ELS LOCK-OUTS I LES LLISTES NEGRES DURANT EL
1919<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Malgrat aquella
victòria de la CNT catalana, després d’aconseguir les 8 hores de treball, encara
que a costa de milers de detinguts, la patronal va reaccionar amb més llistes
negres i més pistolers contra els anarcosindicalistes. L’ex comissari de
policia Bravo Portillo, expulsat del cos per espionatge a favor dels alemanys
durant la I guerra mundial, en que espiava a empresaris catalans que venien als
aliats i els feia sabotatges, era a qui acudia la patronal per proporcionar-los
els pistolers que aquest reclutava sota la protecció del capità general de
Catalunya, Joaquim Milans del Bosch. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A partir d’aquí
van sorgir més grups armats d’acció anarcosindicalistes a Barcelona i voltants
per fer front a la violència patronal, disparant ja definitivament l’època del
pistolerisme barceloní, amb cada cop més morts pels carrers. L’ex comissari
Bravo Portillo, el que reclutava pistolers de la patronal, va ser mort a trets
per un grup d’acció anarcosindicalista liderat pel valencià Progrés Ródenas a
Barcelona el 5 de setembre de 1919.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La situació de
vagues, lock-outs i pistolerisme, sobre tot a Barcelona i voltants, feia que la
situació estigués estancada en aquella guerra social, pel que Seguí i el
governador civil de Barcelona, van promocionar una Comissió Mixta entre la CRTC
i els patrons.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">SEGUÍ LIDERA UNA
COMISSIÓ MIXTA PER INTENTAR UN ACORD AMB LA PATRONAL<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’octubre de
1919, a iniciativa del governador civil de Barcelona Julio Amado, com secretari
general de la CRTC Salvador Seguí lidera una Comissió Mixta entre la CNT
catalana i representants de la patronal juntament amb els anarcosindicalistes
Simó Piera, Josep Duch, Josep Molins, Saturnino Meca i Manuel Moyano, per
negociar un acord, tant pel que fa a les reivindicacions laborals, com per
acabar amb els acomiadaments de sindicalistes i les llistes negres. Finalment
firmen un acord en que les dos parts cedeixen en alguns punts i es signa un
document que havia de portar a la pau social a Catalunya. Però els patrons de
la Comissió Mixta, que eren dels més radicals, van signar sota la pressió del
governador civil, però en el fons no els agradava l’acord. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0OFhqgo18xfJkJIkL156_mp5B_uioSEx0G1vlbwCpuZS61dj99D-3QKla90Lu-q-hdE25Y8ydaDPuvxPWv7T8034UshEnQ4X7TTTnJrIr0NyCrQyjsjX85Vwkanh3t7gE0HVBwPGkEy4/s1600/COMISSIO+MIXTA+1919.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0OFhqgo18xfJkJIkL156_mp5B_uioSEx0G1vlbwCpuZS61dj99D-3QKla90Lu-q-hdE25Y8ydaDPuvxPWv7T8034UshEnQ4X7TTTnJrIr0NyCrQyjsjX85Vwkanh3t7gE0HVBwPGkEy4/s1600/COMISSIO+MIXTA+1919.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Seguí ja ho
havia dit a Simó Piera, com reflexa aquest en les seves memòries, que tot allò
no serviria de res i que la patronal trencaria els acords. Efectivament el 3 de
novembre de 1919 la patronal s’oblida del document signat i decreta un
lock-out, fa nombrosos acomiadaments i segueix amb les llistes negres. No
volien pau social que duria a sotmetre’s a les reivindicacions dels
sindicalistes, volien guerra i provocar una repressió contra la CNT catalana. A
partir de llavors van augmentar encara més els atemptats entre el pistolers
dels dos bàndols i els tirotejos a la zona de Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMiFkzjn_XxrUxAhdYhaxVaQCZFCocfojOfGrE7QCYe0GHoka_9hGM-0FC_DmXrBXW4DnF-Td5miyER1GGmyUMMPxJGoGtrif0inxUqkomgfukpnpBsOFp7cJC4ZlWubDQfA04s-i-mog/s1600/SEGUI+AL+CARRERA+CAP+A+LA+CM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMiFkzjn_XxrUxAhdYhaxVaQCZFCocfojOfGrE7QCYe0GHoka_9hGM-0FC_DmXrBXW4DnF-Td5miyER1GGmyUMMPxJGoGtrif0inxUqkomgfukpnpBsOFp7cJC4ZlWubDQfA04s-i-mog/s1600/SEGUI+AL+CARRERA+CAP+A+LA+CM.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Salvador Seguí
havia liderat durant aquell 1919 diverses gires arreu de l’Estat Espanyol per
explicar l’experiència de l’èxit de la vaga de la Canadenca, animant als treballadors
a afiliar-se a la CNT. La campanya va ser exitosa, la CNT va créixer
sensiblement arreu de l’estat i el desembre de 1919 tota la CNT de l’estat es
constituïa en Sindicats Únics, com havia fet la CNT catalana un any i mig
abans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcZCZfSMIESSNcggOX9bneUoVuDdT28Md06tO9ESQnbes8sTXclLB81kdY0ej_ndB6Jeur44U7XkDd3VfWVfefrMGXfxZE73AvLHNNMRTKD5_PyZKjEHGqRKaEcXyyIbWNAcXGWc-ClQw/s1600/OLIMPIA+MITING.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcZCZfSMIESSNcggOX9bneUoVuDdT28Md06tO9ESQnbes8sTXclLB81kdY0ej_ndB6Jeur44U7XkDd3VfWVfefrMGXfxZE73AvLHNNMRTKD5_PyZKjEHGqRKaEcXyyIbWNAcXGWc-ClQw/s1600/OLIMPIA+MITING.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La CNT tenia a
finals de 1919 uns 750.000 afiliats a tot l’estat, uns 500.000 dels quals a
Catalunya, sent al País Valencià i a Andalusia on va créixer més fora de
Catalunya. La patronal i el govern començaven a estar aterrits i veien en la
CNT catalana com un perill que es podria estendre de manera massiva per tot
l’estat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">ES FUNDEN ELS
SINDICATS LLIURES A BARCELONA I EL 1920 ES DISPARA LA VIOLÈNCIA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’octubre de
1919, just quan s’estava produint la Comissió Mixta entre la CNT catalana i la
patronal abans esmentada, es van fundar es anomenats Sindicats Lliures a
Barcelona amb la pretensió de fer ombra a la radicalitat revolucionària de la CNT
catalana i organitzar un sindicalisme més moderat, idea recolzada per gran part
de la patronal. Els carlins mellistes Ramon Sales i Amenós i Joan Laguia i Lliteras,
entre altres, sectors carlins jaumistes liderats per Salvador Anglada i també
un bon nombre d’afins a la Lliga Regionalista, van participar en la fundació
dels Sindicats Lliures.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Fins llavors els
pistolers de la patronal eren normalment simples sicaris o membres del Sometent
contractats pels patrons més radicals, que en un principi reclutava
principalment l’ex comissari Bravo Portillo, el qual ja havia set mort el
setembre per pistolers anarcosindicalistes, com abans s’ha esmentat. Però un
espia mafiós alemany, que també havia col·laborat amb Bravo Portillo i que
s’autoanomenava el Baró de Köenig, va substituir a Bravo Portillo en la tasca
de reclutar pistolers per la patronal, pel que cobrava altes quotes. El cap de
policia de Barcelona el general Miguel Arlegui, encobria i també col·laborava
amb el Baró de Köenig en la seva guerra bruta contra els anarcosindicalistes
catalans.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però les
baralles entre membres dels Sindicats Lliures i els anarcosindicalistes més
radicals de la CNT a Catalunya, els quals acusaven als recentment fundats
Sindicats Lliures de traïdors a la classe obrera, ja a finals de 1919 i en els
primers mesos de 1920 va derivar en tirotejos cada cop més freqüents entre
membres dels 2 sindicats. A partir de llavors, els patrons més radicals es van
servir tant dels sicaris que reclutava el Baró de Köenig, com de nombrosos
membres dels recentment creats Sindicats Lliures, a qui també pagaven, per atacar
a trets als anarcosindicalistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Ramon Sales i
Amenós, el primer president dels Sindicats Lliures i Joan Laguia i Lliteras,
també un dels fundadors del sindicat, van ser els principals organitzadors dels
pistolers dins del sindicat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPWBA25j7CxCOsTavw-rl2lDWvLdGtyzMxTcJppGyDmptpTM6SosfFv4dduD1KdHcFL1caNq2V6QtV4S0-WLcDgblvVMU8nExoiMVSsallRTaI8A1SkcUOt4Zv5KoW0AYrdmA8jBIJ9Y0/s1600/SALES+I+LAGUIA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPWBA25j7CxCOsTavw-rl2lDWvLdGtyzMxTcJppGyDmptpTM6SosfFv4dduD1KdHcFL1caNq2V6QtV4S0-WLcDgblvVMU8nExoiMVSsallRTaI8A1SkcUOt4Zv5KoW0AYrdmA8jBIJ9Y0/s1600/SALES+I+LAGUIA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’actuació del
Baró de Köenig va arribar a uns graus d’actuació mafiosa tal, que va arribar a
organitzar algun atemptat contra algun patró que no volia pagar el seu servei
de sicaris, per justificar que el contractessin més. El mateix president de la
patronal Felix Graupera, que sospitava d’ell, va arribar a demanar al mateix president
del govern espanyol Eduardo Dato que expulsés al Baró de Köenig, el qual va
accedir i el Baró va ser expulsat de Barcelona per les autoritats a finals de maig
de 1920. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A partir de
llavors ja pràcticament tots els pistolers de la patronal eren contractats
entre els membres dels Sindicats Lliures. En aquells moments el polític de la
Lliga Regionalista de Catalunya i cap de Sometent Josep Bertran i Musitu, també
va adquirir el paper de reclutar pistolers per la patronal, ja que ell i el seu
partit, La Lliga, representaven a una bona part de la patronal catalana. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El govern
central espanyol, presidit per Eduardo Dato, en un intent de restablir el
diàleg, va ordenar alliberar a 900 anarcosindicalistes catalans que eren a la
presó, però el governador civil de Barcelona durant aquells mesos Francisco
Maestre Laborde, el Conde de Salvatierra, que havia recolzat el pistolerisme
patronal i al Baró de Kôenig i no estava d’acord amb la nova situació, s’hi va
negar forçant la seva destitució, sent substituït en el càrrec per Federico
Carlos Bas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El conde de
Salvatierra havia anat a viure després a València i el 4 d’agost de 1920, va
morir tirotejat per un escamot anarcosindicalista desplaçat des de Barcelona amb
la col·laboració de la CNT valenciana quan anava en un carruatge. La seva
cunyada també resultà morta i la seva dona greument ferida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els tirotejos i
morts a la zona de Barcelona durant aquell 1920 en atemptats mutus entre els
pistolers dels dos bàndols i altres atemptats polítics, van arribar a uns
nivells mai vistos abans amb moltes dotzenes de morts i centenars de ferits,
que mereixeria un escrit a part i una llarga i interminable llista per
relatar-los. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mentre, les vagues
impulsades per la CNT catalana en importants sectors com el del metall, entre
altres, i els lock-outs de la patronal per contraatacar, agreujaven cada cop
més la guerra social a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En aquells
moments la revista de la Confederació Regional del Treball de Catalunya
(CRTC) de la CNT “Solidaridad Obrera”
havia set prohibida. Dos dels membres del comitè de la CRTC, Andreu Nin i
Joaquim Maurin, es van entrevistar l’octubre de 1920 amb el governador civil
Bas per negociar la reobertura de la revista. Bas, a part de negar-s’hi, els va
advertir que segurament aviat el substituirien i que posarien a un altre
governador que iniciaria una brutal repressió. Com veurem més endavant, allò es
va complir. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">SEGUÍ PROMOU UN INTENT
DE COMISSIÓ MIXTA EN EL SECTOR DEL METALL<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’octubre de
1920 a Catalunya destacava entre altres vagues, la del sector del metall
promoguda pel Sindicat Únic del ram de la CRTC. Durant aquell mes, com durant
tot l’any, s’anaven produint atemptats entre pistolers dels dos bàndols, cosa
que feia preveure que tot acabaria malament com estava passant fins llavors. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 29 d’octubre
d’aquell 1920 Salvador Seguí va proposar tant als sindicalistes del metall com
al governador civil Bas, que és fes una Comissió Mixta entre els patrons del
metall i representants del Sindicat Únic del ram per apropar posicions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquell mateix 29
d’octubre cap a les 20h, va ser mort a trets el patró flequer Antoni Pere
Figueras al passeig del Born de Barcelona. Molts van pensar que allò acabaria
amb l’intent de negociació, però el fet de que Figueras no era patró del sector
del metall, pertanyia al Sometent i era reclutador de pistolers de la patronal,
la majoria no ho van relacionar directament amb la proposta de fer la Comissió
Mixta, malgrat que alguns patrons més radicals del metall ho van intentar. Tot
es va relacionar amb la típica venjança mútua dels pistolers dels dos bàndols. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Tant alguns
patrons del metall com alguns dels delegats més radicals del comitè de vaga del
Sindicat Únic del sector, no volien la Comissió Mixta, els primers perquè no
volien cedir ni un pas als sindicalistes i els segons perquè pensaven que allí
és negociaria un conveni a la baixa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">LA MORT EN
ATEMPTAT DEL PATRÓ JAUME PUJOL REBENTA LA COMISSIÓ MIXTA DEL METALL<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Jaume Pujol i
Torrents, president de l’Associació d’Industrials Electricistes, que era un
dels patrons del sector del Metall més conciliadors i favorables a la Comissió
Mixta, va estar d’acord en participar-hi convencent a altres empresaris del
sector. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Salvador Seguí
ajudat per un dels seus principals col·laboradors, Pere Foix, delegat del
Sindicat Únic del sector Mercantil, van organitzar una reunió a primeres hores
del matí del 30 d’octubre de 1920 al local del Sindicat Únic del Metall i,
malgrat les reticències d’alguns dels delegats més radicalitzats, els va
convèncer amb un discurs de que s’havia d’anar a la Comissió Mixta i negociar
el final d’aquella vaga i aconseguir algunes de les principals reivindicacions
del sector, ja que pensava que hi havia interessos perquè tot acabés malament. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Alguns dels
membres del comitè de vaga del Sindicat Únic del Metall que participaren en
aquella reunió eren destacats i coneguts anarcosindicalistes d’aquella època entre
els que destaquen, Ramon Archs i Serra, Pere Vandellós i Romero, Francesc Arín,
Enric Rueda, entre altres. També Josep Canela i Recasens participava del comitè
de vaga del metall, encara que era delegat del Sindicat Únic d’Hosteleria, però
donades les seves qualitats de líder sindical, en va formar part malgrat que no
era del sector com a representant també de la CRTC, fet que també solia passar
en aquella època en algunes vagues. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però un cop
Seguí els havia convençut a tots d’anar a la Comissió Mixta, quan acabava la
reunió els arribà la notícia de que feia pocs minuts, cap a les 11.30h.
d’aquell matí del 30 d’octubre de 1920, havien mort a trets al carrer Ponent de
Barcelona al patró del sector del Metall Jaume Pujol, precisament el més
conciliador i el que havia fet més perquè es fes la Comissió Mixta. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En aquells
moments Seguí, que ja marxava, va tornar a reunir als delegats del comitè de
vaga i, segons diu el mateix Pere Foix en el seu llibre de memòries i que era
present en la reunió, Seguí els va dir, “La reunió que acabem de fer no ha
servit de res, no cal que ens moguem d’aquí ni amem a la Comissió Mixta. Ara
només cal esperar el xàfec que ens caurà al damunt”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per alguns l’assassinat
del patró Jaume Pujol podria haver set ordenat pels patrons més radicals com a
provocació per aturar la Comissió Mixta, però per altres els autors podrien
haver set algun grup d’acció anarcosindicalista molt radicalitzat que haurien
confós a Jaume Pujol amb el seu germà, el qual era dels patrons radicals que no
volien la negociació en la Comissió Mixta i de pas també rebentar-la, ja que
els anarcosindicalistes més radicals tampoc volien aquella negociació. Aquesta
última versió, encara que sembli incomprensible, és molt possible i inclús
molts sectors de la mateixa CNT l’han vist posteriorment com la més probable.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El mateix dia al
vespre, els pistolers de la patronal intentaven matar a Salvador Seguí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">ATEMPTAT FALLIT
CONTRA SEGUÍ <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El vespre del 30
d’octubre de 1920, just el mateix dia en que aquest s’havia reunit amb els
comitè de vaga del sector del Metall i havien matat al patró Jaume Pujol, com
abans s’ha esmentat, van intentar matar a Salvador Seguí. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Cap a les 21h.
d’aquell dia, tres pistolers dels Sindicats Lliures van disparar contra
Salvador Seguí des de la cantonada dels carrers Sant Pau i Mendizábal de
Barcelona. Salvador Seguí es va tirar al terra rodant, es va treure la seva
pistola i va disparar contra els agressors, sortint després corrent pel carrer
en direcció al Paral·lel. Els agressors ho van haver de deixar córrer i també
van fugir perdent-se pels carrers. Un botiguer de 70 anys que passava per allí,
Francesc Casals, va resultar ferit greu per una bala accidental.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Malgrat que en
aquella època Salvador Seguí volia intentar evitar caure en provocacions
armades, en el passat havia set un activista d’acció, era un expert en l’ús de
la pistola i no li tremolava la ma si havia d’usar l’arma.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Salvador Seguí
es va dirigir després del tiroteig a la cita que ja tenia prevista amb uns
companys al “Café Español”, situat a la mateixa cantonada entre el Paral·lel i
el carrer de Sant Pau, on després d’explicar als companys el que havia passat,
va seguir tranquil·lament amb la reunió. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Al “Café
Español” Seguí es solia reunir amb els seus amics més propers dins de la CRTC,
entre els que destaquen Simó Piera, Joan Pey, Francesc Viadiu, Pere Foix, Joan
Peiró, Martí Barrera, Salvador Quemades, Felip Barjau, Antoni Feliu, Jaume
Aragó, Daniel Rebull, Jaume Albarícies, Antoni Vidal, Josep Castella i Antoni
Amador, entre altres, com diu el mateix Pere Foix en el seu llibre de memòries.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">ELS PATRONS DEL
METALL REBUTGEN LA COMISSIÓ MIXTA <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La mort a trets
del patró sector del Metall Jaume Pujol, que a més era un dels màxims
representants dels empresaris del sector que s’havia de reunir amb els
sindicalistes del Metall, havia ja set l’excusa perfecte dels patrons
radicalitzats del sector per rebutjar anar a la Comissió Mixta, malgrat que comitè de vaga del Sindicat Únic
del Metall, a instàncies de Seguí, ja havia acceptat la negociació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però els patrons
del Metall no sols van rebutjar la negociació, sinó que es van entrevistar el 5
de novembre de 1920 amb representants del govern espanyol i els van demanar que
canviessin de governador civil, ja que consideraven a Bas massa tou, proposant
a Martínez Anido, amb qui ja tenien contactes feia temps, per que apliqués ma
dura i acabés amb la CNT catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">ARRIBA MARTÍNEZ
ANIDO I SEGUÍ ÉS EMPRESONAT EL NOVEMBRE DE 1920<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 8 de novembre
de 1920, el fins llavors governador militar de Barcelona, Severiano Martínez
Anido, va substituir en el càrrec de governador civil de Barcelona a Federico
Carlos Bas, nomenat pel president del govern espanyol Eduardo Dato, que sota
pressions de la cúpula militar, va donar a Martínez Anido la carta blanca que
aquest li demanà per acabar de manera violenta amb la CNT catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Durant el
següents dies es continuaren produint atemptats mutus dels pistolers més
radicals dels bàndols amb uns quants morts, tant entre els Sindicats Lliures
com entre els Sindicats Únics de la CNT, destacant entre els
anarcosindicalistes els grups d’acció que lideraven Josep Saleta i Pla “el nano
de Sants”, Francesc Garcia i Garcia “el Patilles”, Pere Boadas i Rivas, Vicenç
Cervera. Jaume Jiménez i Serra “el Jaumet de la tenda”, Andreu Mora i Escudé
“el noi de Terrassa”, entre altres, que efectuaren alguns atemptats mortals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Entre els grups
armats d’acció anarcosindicalistes cal destacar la presència de dues noies molt
joves, Josepa Crespo i Ballester de 17 anys i Roser Segarra i Travé de 19 anys,
les quals eren unes de les poques dones que participaven directament en els
atemptats. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Alguns dels
coneguts pistolers de la patronal dins dels Sindicats Lliures que atemptaven
contra anarcosindicalistes en aquells moments eren entre altres, Carles
Baldrich “l’Oncle”, Josep Cinca, Angel Coll, Fulgencio Vera “Mirete”, Paulí
Pallàs i Vallès, Natali Alvarado i Simó i els seus germans Agustí i Damià,
entre altres. El mateix Ramon Sales i Amenós, el president dels Sindicats
Lliures, participava en ocasions directament en els atemptats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Als pocs dies en
el càrrec, Martínez Anido va fer detenir el 22 de novembre de 1920 al secretari
general de la CRTC Salvador Seguí, el qual acabava d’arribar de Rio Tinto
(Huelva), on hi havia anat per solidaritzar-se amb la vaga dels miners
d’aquella població. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El mateix dia i
els següents, Martínez Anido també va fer detenir a la zona de Barcelona a dotzenes
de membres de la cúpula de la CNT catalana, a més de l’advocat de la CNT Lluís
Companys, que era un dels caps del Partit Republicà Català (PRC) i també gran
amic de Salvador Seguí. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Un dels
destacats atemptats d’aquell mes, entre altres, va ser el realitzat el 26 de
novembre, en que uns pistolers dels Sindicats Lliures van matar a trets a Josep
Canela i Recasens, un dels que havia participat en el comitè de la vaga del
metall, quan anava acompanyat del membre del comitè de la CNT Andreu Nin al bar
“el Ciclista” de la plaça Bonsuccés de Barcelona. Andreu Nin, també objectiu de
l’atemptat, es va salvar saltant darrera del mostrador evitant la pluja de
bales. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Altres membres
tant dels Sindicats Únics com dels Sindicats Lliures, anaven caient morts o
ferits en els atemptats mutus que es realitzaven aquell mes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 30 novembre
d’aquell 1920, just el mateix dia en que tant Seguí com les altres dotzenes de
membres de la cúpula del comitè la CNT catalana i importants delegats dels
Sindicats Únics, anaven a ser enviats en vaixell a la presó del Castell de la
Mola de Maó, Martínez Anido va fer matar per uns pistolers a Francesc Layret,
el líder del PRC i també advocat de la CNT. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Simó Piera, un
dels anarcosindicalistes més influents, es va amagar i va poder evitar ser
detingut en aquella batuda. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Salvador Seguí i
39 detinguts més de la cúpula de la CNT, passarien quasi un any i mig a la presó
al castell de la Mola a Maó entre els que destaquen Camil Piñón i Oriola,
Daniel Rebull i Cabré, Agustí Barrera i Maresma, Francesc Viadiu i Valls,
Francesc Arín i Simó, Enric Rueda i López, Josep Soler i Guillamet “el
Señorito”, Ramon Recasens i Miret, Jaume Albarcias i Descàrrega, Miguel Arbós i Serena, Vicenç Botella
i Molla, Francesc Comas i Pagès “el Peronas”, Josep Roigé i Rodó i Antonio
Amador i Obón, entre altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Lluís Companys i
Jové, també un dels deportats al castell de la Mola, un mes després, el 30 de
desembre de 1920, va ser escollit diputat pel PRC i va poder sortir de la presó
per anar al parlament de Madrid.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La
il·legalització de la CRTC es va fer efectiva ja del tot i Martínez Anido va
declarar a la CNT catalana fora de la llei i sense permetre-li cap activitat
sindical. Per altra banda des del govern civil es va proposar que la majoria de
treballadors catalans s’afiliessin als Sindicats Lliures, un cop la CNT
catalana estava prohibida. Els Sindicats Lliures, a causa de la intimidació en
les empreses, van aconseguir en pocs mesos arribar a més de 100.000 afiliats a
Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">EL 1921 AUGMENTA
LA VIOLÈNCIA A BARCELONA MENTRE SEGUÍ ÉS A LA PRESÓ<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El governador
civil de Barcelona Martínez Anido, a partir de llavors va implicar-se de ple en
la guerra social entre els pistolers anarcosindicalistes i els pistolers dels
Sindicats Lliures i de la patronal, col·laborant plenament amb aquests últims i
a més fent aplicar les lleis de fugues a la policia. El cap de policia de
Barcelona el general Miquel Arlegui, que ja havia recolzat i encobert
l’actuació de l’abans esmentat Baró de Kôenig i els seus pistolers de la
patronal, es va convertir en el principal col·laborador de Martínez Anido en
aquesta tasca<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A Salvador Seguí
l’havia substituït com a secretari general de la CRTC de la CNT dins de la
clandestinitat Ramon Archs i Serra, qui va organitzar la defensa armada
anarcosindicalista a Catalunya. Ramon Archs es va envoltar de col·laboradors
com Pere Vandellós, Simó Piera, Medir Martí i Pere Boadas per aquesta tasca, la
majoria, tret de Piera, històrics dels grups d’acció. La cúpula de la CNT
catalana en la clandestinitat estava pràcticament en mans dels grups d’acció,
el que feia preveure aquell 1921 un augment de la violència contra la sagnant
repressió duta a terme pel governador Martínez Anido. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Simó Piera, la
ma dreta de Seguí fins llavors, era també de la seva línia de no caure en
provocacions, però la guerra violenta dels pistolers de la patronal amb el
suport del governador civil contra els membres de la il·legalitzada CRTC en la
clandestinitat, no li donava una altra opció que o fugir o implicar-se en la
defensa armada, optant per aquesta última.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En aquells
moments el secretari general de la CNT a nivell estatal era el val·lisoletà
Evelio Boal, que també residia a Barcelona, que era l’enllaç entre la CNT
catalana i la CNT de la resta de l’estat i que també col·laborava en la defensa
armada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Evelio Boal
però, va ser detingut el 3 de març de 1921 i el va substituir en el càrrec de
secretari general de la CNT a nivell estatal Andreu Nin, també en la
clandestinitat, qui continuà col·laborant amb Ramon Archs, secretari general de
la CRTC en organitzar la defensa contra els pistolers patronals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La defensa armada
i que també va esdevenir venjança armada liderada per Ramon Archs, per les
lleis de fugues de Martínez Anido i els atemptats dels pistolers de la patronal
totalment conxorxats amb el governador civil, van culminar amb l’atemptat
contra el president del govern espanyol Eduardo Dato, mort a trets el 8 de març
de 1921 a Madrid pels anarcosindicalistes catalans, Pere Mateu, Lluís Nicolau i
Ramon Casanellas, acompanyats de Llúcia Fors i Felip, que es van prestar
voluntaris sota les ordres de Ramon Archs. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mentre passava
tot això, Seguí era a la presó i el 1921 va ser l’any més sagnant del
pistolerisme barceloní, amb una CNT catalana il·legalitzada i pràcticament sols
actuant en tirotejos amb quasi nul·la activitat sindical. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Ramón Archs i el
seu principal col·laborador Pere Vandellós, van ser assassinats el 26 de juny
de 1921 després de ser tirotejats per la policia poc després de ser detinguts
per una delació en una descarada lleis de fugues. Molts altres van caure per
aquest mètode, com el mateix Evelio Boal, tirotejat quan sortia de la presó
Modelo de Barcelona el juliol de 1921. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnjn8ZNzc7TGzrlbvx2APV6mix9Ip2t3rrdNr9kaxwYqHrrIRdh62IRyn8C1yALR3TEyKRIid6vIsqW706pZqcs2MMA6bAavQzXSbgkO9gn_m9E1NvvR2mPpgdKwwq4hTpF5DY_8ylqh0/s1600/ARCHS+I+VANDELL%25C3%2593S.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnjn8ZNzc7TGzrlbvx2APV6mix9Ip2t3rrdNr9kaxwYqHrrIRdh62IRyn8C1yALR3TEyKRIid6vIsqW706pZqcs2MMA6bAavQzXSbgkO9gn_m9E1NvvR2mPpgdKwwq4hTpF5DY_8ylqh0/s1600/ARCHS+I+VANDELL%25C3%2593S.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Joaquim Maurin,
que liderava el comitè de la CNT a Lleida, va substituir a l’assassinat Ramon
Archs com a secretari general de la CRTC, anant Barcelona des d’on liderava
juntament amb Andreu Nin la CNT de forma clandestina. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1921, sense
que la CNT il·legalitzada pogués exercir cap activitat a sindical a Catalunya i
perseguida a mort pels pistolers de la patronal i per la policia sota les
ordres de Martinez Anido, un cop mort Ramon Archs, el que havia set el principal
líder dels grups d’acció, els pistolers anarcosindicalistes actuaven cada cop
més en grups autònoms. Si bé alguns tenien encara contactes amb Nin o Maurin,
la majoria actuaven pel seu compte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1921 va ser
l’any més violent i amb més morts de tot el pistolerisme barceloní i el relat
dels tirotejos seria interminable. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">ELS NOUS CAPS DE
LA CNT, NIN I MAURIN, VAN A MOSCOU A DEMANAR AJUDA EL 1921 <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Donada la dura i
sagnant guerra social que duien els anarcosindicalistes catalans aquell 1921
davant d’una força superior, contra pistolers patronals fortament finançats,
policies i militars amb Martínez Anido al davant, Andreu Nin, el secretari
general de la CNT a nivell estatal i Joaquim Maurin, secretari general de la
CRTC, van decidir anar a Moscou a demanar ajuda a la Unió Soviètica l’estiu
d’aquell 1921. A Moscou es van entrevistar amb el cap de l’exèrcit soviètic
Trotski i altres dirigents, per demanar-los ajuda en armes per la guerra social
sindicalista a Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A Moscou, Trotski
els va dir a Andreu Nin i a Joaquim Maurin que si volien que la Unió Soviètica
ajudés a la CNT en la guerra social a Catalunya, havien de convertir-la en un
sindicat marxista. Andreu Nin i Joaquim Maurin, que ja feia un temps que els
havia entusiasmat la revolució soviètica i després de conèixer-la de primera
ma, van estar d’acord en convertir la CNT en un sindicat marxista, pensant que
així a la vegada gaudirien de l’ajuda soviètica tant per la guerra social a
Barcelona com per una futura revolució obrera a Catalunya o a tot l’Estat
Espanyol. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5aP_3yGTH4VXrTeg19rI98e6XHPgDoEvVkszJs9PFnQWFJBCSHXPGDIOMqJSSlTBmBClT-E38Eu8QyQz5xQBsDv1iRpPDS06FWoNdwQHpfoeMqHSykjturQABofcVeShm4hPcAHYWJDw/s1600/NIN+MAURIN.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5aP_3yGTH4VXrTeg19rI98e6XHPgDoEvVkszJs9PFnQWFJBCSHXPGDIOMqJSSlTBmBClT-E38Eu8QyQz5xQBsDv1iRpPDS06FWoNdwQHpfoeMqHSykjturQABofcVeShm4hPcAHYWJDw/s1600/NIN+MAURIN.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El setembre de
1921 Nin i Maurin van decidir tornar a Barcelona, però per no ser detectats, van
marxar en dies diferents i van quedar a Berlín, ja que les autoritats de
diversos països europeus també controlaven als considerats sindicalistes
“perillosos”, sobre tot els catalans. En aquella època viatjar per Europa sent
sindicalista i català, era per a molts governs sinònim de ser terrorista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Maurin va
arribar a Berlin a principis de setembre de 1921 de manera clandestina ajudat
pel Partit Comunista Alemany (PCA). En una de les seus clandestines del PCA Maurin
es va trobar per casualitat amb Ramon Casanellas, un dels anarquistes que
havien matat al president del govern Eduardo Dato, el 8 de març de 1921. Pere
Mateu, un dels autors, ja havia set detingut a Madrid, però Casanellas, Lluís
Nicolau i la seva dona Llúcia Fors, havien pogut fugir. Ramon Casanellas li va
dir a Maurin que tenia permís per refugiar-se a la Unió Soviètica on hi anava
en pocs dies. Casanellas va entrar a Rússia en pocs dies i allí després de
casar-se amb una oficial de l’exèrcit soviètic, Maria Alexandrovna Fortus, es
va fer comunista i en poc temps comandant d’aviació de l’exèrcit soviètic. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Seguint amb
Maurin a Berlin, als pocs dies, aquell setembre de 1921, va arribar a Berlin
Andreu Nin des de Moscou per una banda i per l’altra també van arribar a Berlin
aquell mes Lluis Nicolau i la seva dona Llúcia Fors, també participants de
l’atemptat contra Eduardo Dato, els quals venien fugint de Barcelona amb la
intenció d’entrar també a Rússia com Ramon Casanellas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Les autoritats
alemanyes, a través de confidents, van acabar detenint a Andreu Nin, el qual
estava reclamat per les autoritats espanyoles com un dels instigadors de
l’atemptat contra el president del govern Eduardo Dato, sota la lògica de que
era el secretari general del sindicat que l’havia matat. Si bé l’organitzador
de l’atemptat havia set Ramon Archs, Andreu Nin n’estava assabentat i havia
donat el seu vistiplau. També per aquells dies van detenir a Lluís Nicolau i a
Llúcia Fors a Berlin, que també estaven reclamants pel govern espanyol per participar
directament en l’atemptat contra Dato. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A Joaquim Maurin
no el van detenir però la policia alemanya el va expulsar del país, pel que va
tornar a Barcelona, agafant des de llavors el càrrec de secretari general de la
CNT a nivell estatal en la clandestinitat. Era finals de setembre de 1921 i els
tirotejos i assassinats eren continus a Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Finalment Andreu
Nin no va ser extradit, però ja no podia tornar a Barcelona, ja que estava
reclamat per la justícia i va tornar a Moscou, on es va fer un important militant
amb càrrecs del Partit Comunista de la Unió Soviètica i on s’hi va estar 10
anys, arribant a agafar una bona amistat amb Ramon Casanellas, l’altre refugiat
català anarquista que també es va fer comunista. En quan a Lluís Nicolau i
Llúcia Fors, en uns mesos van ser finalment extradits a l’Estat Espanyol
entrant a la presó a Madrid i afrontant un futur judici en el que se’ls
demanava la pena de mort juntament amb Pere Mateu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">MAURIN VOL
CONVERTIR A LA CNT EN MARXISTA EN PLENA GUERRA DE PISTOLERS A BARCELONA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Joaquim Maurin,
un altre cop a Barcelona en la clandestinitat, ja com a secretari general de la
CNT a nivell estatal, es volia proposar convèncer als afiliats de que s’havia
d’orientar la CNT cap al marxisme i així poder a més rebre ajuda de la Unió Soviètica.
El problema és que difícilment dins de la CNT catalana s’acceptaria convertir de
cop el sindicat en marxista, ja que dins d’ella, si bé també hi havia un bon
nombre d’afiliats que es van entusiasmar també amb la revolució Soviètica, hi
havien un gran nombre d’anarquistes o anarcosindicalistes convençuts, tant
radicals com més moderats, que eren majoria en els càrrecs d’influència dins
dels Sindicats Únics. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Malgrat tot, la
forta clandestinitat i la forta guerra social, amb nombrosos morts i empresonats,
feia difícil fer un congrés per debatre si canviar o no la secretaria general de
la CNT de moment, pel que la majoria van seguir sols preocupats per
l’autodefensa armada dins de la clandestinitat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">SALVADOR SEGUÍ
SURT DE LA PRESÓ EL 1922 I ÉS ESCOLLIT SECRETARI GENERAL DE LA CNT<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 4 d’abril de
1922 el president del govern, el conservador José Sánchez Guerra, va voler
iniciar una època de pacificació i ordena l’alliberament de Salvador Seguí i
els altres dirigents de la CNT catalana detinguts, que eren dotzenes. Salvador
Seguí als pocs dies, el 18 d’abril, se’n va anar a Madrid a reunir-se amb els
representants de la CNT de tot l’estat per parlar de la nova línia del
sindicat, proposant Seguí, sense deixar de ser anarcosindicalistes ni
independents dels partits, una col·laboració amb la UGT i els partits polítics
d’esquerres obreristes, per agafar més força en contra de la repressió contra
els sindicats.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Seguí va ser
rebut i acompanyat per Madrid pel seu amic Lluís Companys, del PRC, que també
havia estat a la presó de la Mola amb ell durant un mes fins que fou escollit
diputat, el qual d’alguna manera, encara que no oficialment, era la veu de
Seguí i d’una part de la CRTC al parlament de Madrid.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMLC94DbKaXgLKowTCwtwAfN5uxmNEm2uG3PwPIRDQXfDjSEqIbnxZ8WU98HZbzGMgk0olsmy5ts-nM43bf9TxXgB9WLB1oSfPNxEY_gBfNKIJyaSNiqmQDPXX8GGNB_ne9vuTTTwPs_Y/s1600/SEGUI+I+COMPANYS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMLC94DbKaXgLKowTCwtwAfN5uxmNEm2uG3PwPIRDQXfDjSEqIbnxZ8WU98HZbzGMgk0olsmy5ts-nM43bf9TxXgB9WLB1oSfPNxEY_gBfNKIJyaSNiqmQDPXX8GGNB_ne9vuTTTwPs_Y/s1600/SEGUI+I+COMPANYS.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Malgrat tot, el
president del govern Sánchez Guerra no va destituir per pressions dels militars
i de la patronal catalana a Martínez Anido com a governador civil de Barcelona. La CNT en teoria tornava a ser
legal a Catalunya, però el governador civil de Barcelona Martínez Anido, de
manera unilateral i amb el suport de la cúpula militar, seguia prohibint
l’activitat sindical de la CNT a la província de Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mentre, després
d’uns mesos de una certa tranquil·litat, els tirotejos entre pistolers
anarcosindicalistes i dels Sindicats Lliures o de la patronal, tornaven a augmentar
a la zona de Barcelona, sobre tot quan després de la legalització anunciada de
la CNT catalana, malgrat que Martínez Anido intentava impedir la seva actuació
sindical, feia que molts treballadors de base que s’havien afiliat quasi forçosament
als Sindicats Lliures abans, volien retornar a la CNT, cosa que augmentà la
tensió entre els dos sindicats. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El juliol de
1922 finalment es celebra el congrés estatal de la CNT a Saragossa de manera
clandestina, ja que a Barcelona resultava quasi impossible per la prohibició i
la forta vigilància. En aquell congrés, Angel Pestaña, un dels dirigents de la
cúpula de la CNT catalana, que també havia anat un temps a la Unió Soviètica,
no es va entusiasmar amb aquella revolució com ho havien fet Nin i Maurin i va
donar mals informes de la deriva d’aquella revolució, afirmant que, si bé
s’havia aconseguit una societat comunista, era una dictadura d’uns pocs
dirigents i que es reprimia als anarquistes. Allò va convèncer a la majoria de
delegats del congrés que ja volien fer fora a Joaquim Maurin de la secretaria
general i la seva influència marxista, però a la vegada també hi havia una
lluita per la secretaria general entre els anarquistes radicals i els anarcosindicalistes
més moderats que no rebutjaven, dins de la independència anarcosindicalista,
col·laborar amb els partits d’esquerra, aquests últims representats per
Salvador Seguí. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Finalment
Salvador Seguí va ser escollit per majoria secretari general de la CNT a nivell
estatal, que representava un anarcosindicalisme molt combatiu però no
anarquista radical. El sector marxista i el sector anarquista radical de la CNT
havien set desplaçats de la direcció. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">ES FUNDEN “LOS
SOLIDARIOS” COM A TENDÈNCIA ANARQUISTA RADICAL DINS DE LA CNT<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els marxistes de
la CNT sota el lideratge de Joaquim Maurin es proposarien a partir de llavors
organitzar un partit comunista a Catalunya, formant un grup dins de la CNT
anomenat “La Batalla”, que tenien estrets contactes amb Moscou i amb els dos
refugiats catalans allí i ex de la CNT, Andreu Nin i Ramon Casanellas, que ara
tenien càrrecs importants dins del Partit Comunista de la Unió Soviètica. Entre
els cenetistes que també s’afegiren amb Maurin al grup marxista de “La
Batalla”, cal destacar a Hilari Arlandís i Daniel Rebull.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En canvi el
sector anarquista radical, també desplaçat de la direcció de la CNT, es van
proposar crear un grup paral·lel per en un futur tornar a agafar el control de
la CNT. Els anarquistes catalans dels grups d’acció Alfons Miquel Martorell i
Eusebi Brau, juntament amb els anarcosindicalistes residents a Barcelona, el
català Joan Garcia i Oliver, el valencià Ricardo Sanz i el murcià Miguel Garcia
Vivancos, juntament amb un grup d’acció anarquista amb que en aquells moments
estava ubicat a Saragossa, format pels lleonesos Buenaventura Durruti, Gregorio
Martínez “ El Toto” i Marcelino del Campo, els aragonesos Francisco Ascaso,
Domingo Ascaso, Alejandro Ascaso i Rafael Torres Escartín, l’asturià Aurelio
Fernández, el navarrès Gregorio Suberviola Bargutia, van fundar l’octubre de
1922 un grup anarquista anomenat “Los Solidarios”. Com que a Barcelona era on
la CNT tenia el motor del sindicat a tot l’estat, es van traslladar tots a
Barcelona, per des d’allí intentar a través dels nombrosos grups d’acció
anarcosindicalistes catalans que actuaven des de feia quasi 6 anys, organitzar
una revolta i a la vegada tornar a controlar la direcció de la CNT i tornar a
orientar-la cap a l’anarquisme radical. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’aragonès
Manuel Buenacasa, que residia a Barcelona i que ja havia set secretari general
de la CNT nivell estatal el 1918 i que també era del sector anarquista radical,
sense entrar a formar part de “Los Solidarios”, considerat també un grup
d’acció, havia set un dels que havia posat en contacte als caps dels anarquistes
radicals de Barcelona i Saragossa que acabaren formant el grup. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy4V6J-rM2Avzr3YCiy9aA6kvKgkxAx1odZAKvAw66KVHkAQ1TNDEpIkpjwG_UhY6QoLZqYR6iAyNj9dp65ce8SquNXKdedbehNR1nTuLMUNMwS_tAgdoNPjdIMt4mr5DjCcg7NYbaRoA/s1600/OLIVER+DURRUTI.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy4V6J-rM2Avzr3YCiy9aA6kvKgkxAx1odZAKvAw66KVHkAQ1TNDEpIkpjwG_UhY6QoLZqYR6iAyNj9dp65ce8SquNXKdedbehNR1nTuLMUNMwS_tAgdoNPjdIMt4mr5DjCcg7NYbaRoA/s1600/OLIVER+DURRUTI.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">MARTÍNEZ ANIDO ÉS
DESTITUÏT I S’INICIA UN BREU PERIODE DE TREVA</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Prop de les 12h.
de la nit del 22 d’octubre 1922, el governador civil de Barcelona, el general Severiano
Martínez Anido, va muntar un atemptat trampa contra ell mateix, a través de
l’infiltrat a la CNT Innocenci Feced, a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona
en el que van morir primer un anarcosindicalista i un policia en el tiroteig que
es produí i posteriorment dos anarcosindicalistes més participants de l’atemptat
trampa al aplicar-los la llei de fugues després de ser detinguts. Després d’allò
Martínez Anido va ser destituït pel president del govern espanyol, el
conservador Sánchez Guerra al descobrir el fiscal general de Barcelona lo de l’atemptat
trampa. També van destituir al cap de policia de Barcelona Miguel Arlegui. Finalment
s’havia acabat la guerra bruta des del govern civil que havia durat 2 anys,
encara que la de la patronal i el cap de policia Arlegui, feia més temps que
durava. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Aquell mateix
vespre d’aquell 22 d’octubre, uns pistolers sota les ordres de Martínez Anido,
també havien intentat matar a Simó Piera al barri de Sants de Barcelona, a qui
van tirotejar, però Piera es va poder refugiar en un portal tot i traient la
seva pistola, havent els agressors de fugir.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A partir
d’aquell octubre de 1922, en que havia set destituït Martínez Anido, durant un
temps els pistolers dels Sindicats Lliures van perdre la protecció de les
autoritats i els seus principals dirigents. Ramon Sales i Amenós i Joan Laguia
i Lliteras van ordenar als seus pistolers aturar les activitats momentàniament,
ja que a més la CNT catalana havia set legalitzada un altre cop recentment i
ara els Sindicats Lliures pretenien iniciar per primer cop algunes lleus
reivindicacions laborals per donar més imatge obrerista i competir amb la CNT a
Catalunya. Per això als dirigents dels Sindicats Lliures no els convenia
embrutar-se de sang una altra vegada i arriscar-se a la seva detenció i aturar
la nova projecció sindical dels Sindicats Lliures. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquella nova
imatge obrerista que volien donar els Sindicats Lliures, encara que no passaven
de lleus reivindicacions molt localitzades que inclús van dur a que
organitzessin alguna vaga en alguna empresa, a cops inclús conjuntament amb la
CNT, va allunyar momentàniament a alguns dels patrons més radicals dels
Sindicats Lliures. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Joan Laguia, en
aquells moments president dels Sindicats Lliures, va inclús parlar amb Salvador
Seguí per proposar-li una activitat sindical conjunta amb la CNT catalana. La
idea era treure de la radicalitat a la CNT catalana amb petites reivindicacions
que no suposessin un perill de fons pel sistema d’explotació real que patia el
proletariat català. Salvador Seguí li va dir a Joan Laguia que ell ara era
secretari general de la CNT de tot l’Estat i que això ho hauria de parlar amb la
CRTC, encara que ell fos un dirigent influent. A part d’això, Seguí es va negar
en rodó a acceptar la proposta de Laguia i va dir no influiria en absolut sinó
tot al contrari en que la CRTC ho acceptés. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Seguí però, si
volia fer un pacte amb la UGT per futures reivindicacions obreres conjuntes. La
UGT tenia molt poca militància a Catalunya però era bastant nombrosa a la resta
de l’estat. Aquell intent de pacte de Seguí entre la CNT i la UGT, crispava
encara més al sector anarquista més radical de la CNT. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Salvador Seguí a
la vegada va instigar també als grups armats d’acció anarcosindicalista a
aturar les seves activitats, ja que si fins llavors estaven justificades per
fer front a les lleis de fugues i als pistolers de la patronal, a finals de
1922 hi havia un clima de legalització del sindicat sumat al desmantellament de
la protecció de les autoritats als pistolers de la patronal dins dels Sindicats
Lliures, que podria permetre una reactivació del sindicalisme combatiu que
s’acostés en un proper futur a gestes com la de la vaga de la Canadenca de
febrer de 1919. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 27 de novembre
de 1922 es fa a Barcelona l’elecció del delegat del Sindicat Únic de la
Construcció de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) de la
CNT, que era el sindicat més nombrós i un dels més influents. Va ser escollit
per majoria un altre cop delegat Simó Piera i Pagès, el principal impulsor de
la vaga de la Canadenca de 1919, el qui havia ja liderat el Sindicat Únic de la
Construcció al 1918 quan es va fundar i que a més era de la línia de Salvador
Seguí i gran amic i estret col·laborador seu ja des de 1914. Allò va suposar
una forta decepció pel sector anarquista més radical, que buscaven fórmules per
tornar a agafar influència dins dels Sindicats Únics més importants a
Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">EL SECTOR
ANARQUISTA RADICAL CONTRA LES PROPOSTES
DE SEGUÍ<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Salvador Seguí
insistia en no caure en provocacions i així assegurar una combativa i exitosa
lluita sindical que tenia prevista pel proper any, el 1923. Alguns sectors de
la CNT catalana no estaven d’acord amb Seguí, tant en el fet d’aturar lluita
armada com només amb la tàctica de vagues, ja que el sector anarquista més
radical preferia iniciar una altra guerra social que portés a una insurrecció i
a la revolució anarquista immediata, la qual ja tenien estudiada de manera molt elaborada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">“Los Solidarios”
amb Joan Garcia i Oliver i Buenaventura Durruti al davant, no es constituïren
de moment en un grup d’acció, ja que a Barcelona ja n’hi havia de nombrosos funcionant
feia anys, malgrat que dos membres seus, Eusebi Brau i Alfons Miquel Martorell,
seguien integrats en els seus grups d’acció d’abans. “Los Solidarios” el que
van fer va ser reunir-se amb diversos grups d’acció anarcosindicalistes de
Catalunya per demanar-los suport per incrementar la línia revolucionària,
promoure una revolució anarquista i ajudar així a recuperar la CNT per
l’anarquisme radical. Molts d’aquests grups, com el liderat per Pere Boadas i
Rivas, el creador del primer grup d’acció a finals de 1917, hi van estar
d’acord, però en canvi altres grups d’acció fins aquell moment, van preferir
seguir la línia de Salvador Seguí i programaven deixar les armes de moment i
reintegrar-se en el sindicalisme.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">“Los Solidarios”
malgrat no convèncer a tothom, s’havien convertit en els líders de la línia
anarquista radical a Catalunya i també arreu de l’Estat Espanyol, agafant un
gran nombre de suports esperant el seu moment. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els anarquistes
més radicals de Barcelona acusaven a Seguí de poc anarquista, tant pel seu
intent de pacte amb la UGT, com per les seves contínues converses de
col·laboració amb membres de partits
d’esquerres sobiranistes com el PRC de Lluís Companys, l’Estat Català de
Francesc Macià o la Unió Socialista de Catalunya (USC) de Ramon Campalans,
aquests últims una escissió catalanista dins del PSOE a Catalunya. No és que
Salvador Seguí es volgués convertir en polític en aquells moments, ja que es
mantenia fermament anarcosindicalista, però entenia que l’acció conjunta de
l’anarcosindicalisme i els partits catalans d’esquerres, podia ajudar a agafar
més força per a les reivindicacions obreres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A Salvador Seguí
l’unia una profunda amistat amb Lluís Companys, advocat de la CNT i amb qui
havia compartit presó al castell de la Mola de Maó el 1920. També tenia una
bona amistat amb Francesc Macià des de aquest havia proporcionat armes a la CNT
catalana durant la sagnant vaga d’agost de 1917. Els tres solien tenir reunions
periòdiques a casa de Lluís Companys.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Salvador Seguí,
paral·lelament a acceptar l’ajuda dels partits d’esquerra, mantenia l’acció
sindical com primera prioritat i a la vegada proposava que els treballadors
s’organitzessin en cooperatives fins arribar a crear una societat paral·lela
dins del capitalisme que a la llarga podria dur a la fi del mateix sistema.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El sector
anarquista més radical de la CNT, liderat ara per “Los Solidarios”, estava
totalment oposat a les tesis i actuació de Salvador Seguí, ja que l’acusaven de
començar a vendre’s a l’acció política i lo de la societat paral·lela de
cooperatives ho consideraven una desviació a la revolució anarquista que
s’havia de fer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El desembre de
1922, els representants dels grups anarquistes més radicals van citar a Salvador Segui a un
local del sindicat al Districte V, l’actual Ciutat Vella, i el van quasi
sotmetre a un judici acusant-lo de traïdor a la idea anarquista i de venut als
polítics, inclús alguns insinuant que cobrava d’algú per això. Salvador Seguí,
que malgrat estar en aquells moments en contra de caure en provocacions armades
havia set en el passat un home d’acció ja des de 1902 i sabia usar molt bé la
pistola, es va enrabiar de valent davant les acusacions i va proposar que tots
traguessin les pistoles i que ho arreglessin tot a trets allí mateix. Ningú es
va atrevir a fer res i tothom va marxar. Ja no van molestar més a Salvador
Seguí, a part de criticar-lo pel darrera. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">EL PATRONS MÉS
RADICALS REACCIONEN I CONTRACTEN A PERE MÀRTIR HOMS PER RECLUTAR PISTOLERS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda,
com s’ha comentat abans, la sobtada actitud de “prudència” inicial dels caps
dels Sindicats Lliures i dels seus pistolers, com Joan Laguia i Ramon Sales, i
la reactivació del sindicalisme combatiu liderat per Salvador Seguí, en aquell
nou període de “pau” i legalització de la CNT catalana, va posar en guàrdia als
patrons més radicals i als sectors més conservadors de la societat catalana,
que ja es veien venir a sobre una altra vaga semblant a la de la Canadenca en
pocs mesos. En aquells moments els patrons més radicals temien més a Salvador
Seguí que als anarquistes radicals o els grups d’acció. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Sota la
iniciativa del patró de la Construcció Joan Miró i Trepat i del polític carlí
Salvador Anglada, entre altres, donat que no confiaven ja gaire en els
dirigents dels Sindicats Lliures, amb la seva nova momentània línia, ni amb les
autoritats, que ja no perseguien sistemàticament a la CNT catalana ni ajudaven
als pistolers de la patronal, pel seu compte van contractar a l’advocat Pere
Màrtir Homs, el qual, ja des de feia uns mesos, cobrava d’alguns patrons per
organitzar pel seu compte una nova banda de pistolers per atacar als
anarcosindicalistes catalans. Pere Màrtir ja feia quasi dos anys que actuava
d’infiltrat en mitjans de la CNT, ja que mentre defenia a anarcosindicalistes
en judicis, donava informació d’aquests a Martínez Anido i al cap de policia de
Barcelona Miguel Arlegui. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizfIzebMLEe5oQslBbnzeMYG-yJFvPMmrD-KKpS1Ma27mdt9G1lQNWCww-UxAoqzhETU_ksxnc4tvSy7BM5ARmenxCTNKiDJhPi8OguqDiZF1hWUuDbM-RILfY5dj_WIQ0Ngw330JGJes/s1600/MIR%25C3%2593+I+ANGLADA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizfIzebMLEe5oQslBbnzeMYG-yJFvPMmrD-KKpS1Ma27mdt9G1lQNWCww-UxAoqzhETU_ksxnc4tvSy7BM5ARmenxCTNKiDJhPi8OguqDiZF1hWUuDbM-RILfY5dj_WIQ0Ngw330JGJes/s1600/MIR%25C3%2593+I+ANGLADA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Pere Màrtir Homs
es lucrava cobrant d’alguns patrons per organitzar aquelles bandes de
pistolers, una actitud típicament mafiosa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També alguns
sectors dels Sindicats Lliures i alguns dels seus pistolers de sempre,
discrepaven de la nova línia de treva dels caps del seu sindicat i també
s’aproparen a la posició dels patrons més radicals. El mateix Ramon Sales, un
dels caps dels Sindicats Lliures i un dels principals caps dels pistolers de la
patronal ja des de 1919, no estava gaire d’acord amb aquella pacificació,
malgrat que com a dirigent important dels Sindicats Lliures, públicament
mantenia una actitud pacificadora davant l’intent dels Sindicats Lliures de
mostrar-se com realment obreristes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El primer mes de
1923 havia passat sense cap mort en atemptat a Barcelona i voltants, mentre la
CNT catalana incrementava la seva lluita sindical i es produïen algunes vagues
localitzades en algunes empreses per les eternes reivindicacions encara lluny
de ser aconseguides. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Semblava que la
línia de Seguí triomfava i que l’anarcosindicalisme català es podria
desenvolupar de manera gran un altre cop. Però poc a poc, a partir de febrer de
1923, es van anar produint uns estranys atemptats que van començar a enrarir
l’ambient i que precediren a l’assassinat de Salvador Seguí el 10 de març de
1923. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">PRIMER
ANARCOSINDICALISTA ASSASSINAT EL 1923<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’1 de febrer de
1923 es trencà aquella pau momentània quan va ser mort en atemptat
l’anarcosindicalista Felip Giménez i Mestre, un destacat membre del Sindicat
Únic de la Construcció que havia destacat en una recent vaga dels treballadors que
construïen el metro de Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquell 1 de
febrer de 1923 Felip Giménez, treballador de les obres del metro de Barcelona,
havia anat a parlar amb uns treballadors que eren en un dels pous on es feien
les obres del metro per animar-los a afiliar-se als Sindicat Únic de la
Construcció de la CRTC, a més de d’intentar convèncer-los de seguir amb la vaga
del metro. Però aquell grup de treballadors amb qui va anar a parlar, eren membres
dels Sindicats Lliures i li van dir que no pensaven canviar de sindicat i a més
en aquell moment eren acompanyats de Francesc Rabal, que era l’encarregat i un dels
membres més radicals dels Sindicats Lliures. Felip Giménez no va insistir i va
marxar. Uns minuts després era seguit per diversos individus, entre ells
l’encarregat Rabal i era tirotejat i ferit mortalment en un altre pou d’on es
feien les obres del metro, morint a l’hospital quatre dies després. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Molts apuntaven
a que la tàctica dels empresaris radicals per rebentar aquella pau havia
començat amb aquell atemptat, encara que altres afirmaven que havia set sols
cosa personal entre el membre dels Sindicats Lliures Francesc Rabal i
l’anarcosindicalista Felip Giménez. Tot és possible, però Felip Giménez era en
el punt de mira des de feia temps per la patronal com un els promotors de
vagues en la construcció del metro. Aquell fet però, ja va començar a fer
augmentar la tensió. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA_Y4nwnqAx58wW3uCrNEv9JX96VRJDLLJp2LDWtc5hRNqoUcVgvY9H4QPJlpYq-pFade5Z2754B6eQoJyxulI99ycLQHpyHR85z9zyxr8QJQKpv3K54qtT11ePpJwGhLgATYLXPT3Oyw/s1600/OBRES+METRO+1923.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA_Y4nwnqAx58wW3uCrNEv9JX96VRJDLLJp2LDWtc5hRNqoUcVgvY9H4QPJlpYq-pFade5Z2754B6eQoJyxulI99ycLQHpyHR85z9zyxr8QJQKpv3K54qtT11ePpJwGhLgATYLXPT3Oyw/s1600/OBRES+METRO+1923.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">ASSASSINAT DEL
DELEGAT DELS RAM DE L’AIGUA DELS SINDICATS LLIURES<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 24 de febrer
de 1923 era mort a trets Amadeu Campí davant de l’abaixador del barri del Clot
de Barcelona, el qual era el president de ram de l’Aigua dels Sindicats
Lliures. Campí era un membre important del sindicat i aquell atemptat va causar
gran impressió, tant entre els Sindicats Lliures com entre la direcció de la
CNT, ja que allò si que podia ser una guspira per una nova guerra social
violenta. No obstant això, ja des d’un principi molts van pensar que allò es
tractava d’una provocació patronal, ja que els mateixos anarcosindicalistes
radicals més propensos a reiniciar una lluita armada, tampoc veien en Campí ni
un objectiu ni aquell semblava el moment més adequat per iniciar una espiral de
violència. Inclús dins dels mitjans dels mateixos Sindicats Lliures es deia que
no havien set els anarcosindicalistes sinó obra dels patrons més radicals,
contraris a la nova línia del sindicat. Quasi tothom ha apuntat després com a
autors de l’atemptat a membres de la banda de Pere Màrtir Homs, que hauria set
contractat pels patrons més radicals, segurament perquè no els agradava la
línia de Campí dins dels Sindicats Lliures i de pas rebentar la nova i relativa
pau social <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">DOS ESTRANYS
ATEMPTATS EL 26 DE FEBRER DE 1923</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 26 de febrer
de 1923, són morts en dos atemptats diferents a Barcelona dos coneguts membres
dels Sindicats Lliures fins llavors. Semblava una venjança dels
anarcosindicalistes, però va resultar que van ser pistolers dels propis
Sindicats Lliures qui els van matar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El primer
atemptat d’aquell 26 de febrer es va produir a les 19.30h. quan va ser mort a
trets Josep Serrés i Guerrera, que fins feia poc havia set delegat del Sindicat
Lliure de Menudaires, que era el sindicat dels treballadors dels escorxadors
d’animals. Josep Serrés havia deixat els Sindicats Lliures perquè s’havia
establert pel seu compte en el mateix negoci i s’havia fet patró. El nou
president del Sindicat Lliure de Menudaires, Isidre Armengol, juntament amb
altres va ser qui van matar a Josep Serrés, sent inclús detingut per la
policia. Encara no està clar el perquè i si tenien comptes pendents per algun
motiu. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però el mateix
dia es produeix un altre atemptat de similars característiques. Josep Martí i
Arbonés un empleat del Banco Hispano-Americano, que fins feia poc era el cap de
propaganda del Sindicat Lliure de Banca era mort a trets cap les 20.30h. al
carrer Mallorca de Barcelona. Josep Martí, a indicacions del propi banc havia
deixat el Sindicat Lliure per motius desconeguts. No obstant això, tothom
coincidia que havien set membres dels mateixos Sindicats Lliures qui l’havien
matat en una venjança personal per motius desconeguts després de deixar el
sindicat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Dos assassinats
en un mateix dia amb característiques similars, dos ex membres dels Sindicats
Lliures morts pels seus ex companys. Venjances personals? Càstig per deixar el
sindicat i a la vegada intentar crear tensió per iniciar una nova guerra
social? Dos assassinats molt estranys. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">ENCARREGAT MORT
EL 3 DE MARÇ DE 1923<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 3 de març de
1923 es produeix un altre mort a trets a Barcelona. Al barri de Guinardó, el
treballador de la construcció Antoni Caparrós havia set acomiadat de l’obra on
treballava el dia abans. Aquell dia, cap al migdia, Caparrós es va presentar a
l’obra i va matar a trets a l’encarregat Antoni Curiel. Havia set un cas de
venjança per l’acomiadament, però no una acció premeditada de cap grup d’acció
de la CNT catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per tant, entre l’1
de febrer i el 3 de març de 1923 havien mort a trets a Barcelona, 1 anarcosindicalista
mort per un membre dels Sindicats Lliures, 3 membres o ex membres dels
Sindicats Lliures, però tots morts per membres del seu propi sindicat o com en
el cas de Campí, per membres de la banda de Perer Màrtir, a més d’un encarregat
d’obra, mort per un treballador acomiadat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Cap d’aquells
morts a trets no va colar com a justificació per futures venjances contra
anarcosindicalistes o viceversa i llavors l’objectiu principal va passar a ser
matar al propi Salvador Seguí, el gran líder de tota la CNT, primer per frenar
la seva influència en la línia sindical combativa que tant temien els patrons
més radicals i a la vegada provocar una venjança dels anarcosindicalistes ja
quasi segura, que faria que tornés la guerra social sagnant que tant desitjaven
aquells patrons per justificar la repressió i desmantellar de nou
l’anarcosindicalisme català.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">CARTA D’ANDREU
NIN A SALVADOR SEGUÍ DES DE MOSCOU<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A principis de
març de 1923 Salvador Seguí havia rebut una carta d’Andreu Nin des de Moscou en
la que li deia que les autoritats soviètiques l’invitaven a assistir a un
congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica. Seguí, sense confirmar si hi
aniria, si que va mostrar a la militància un cert interès per acudir-hi, cosa
que va provocar les crítiques d’alguns sectors anarcosindicalistes de
Catalunya. Segurament Nin tenia interès en reactivar la proposta soviètica de
convertir la CNT en un sindicat marxista i a la vegada rebre ajuda soviètica. A
la vegada potser Seguí tenia curiositat per veure la realitat d’aquella
revolució en directe, de la qual n’havia sentit tant a parlar a través
d’altres, com Pestaña o Maurin, cadascú amb versions diferents. Seguí però
seria assassinat pocs dies després, com veurem a continuació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">9 DE MARÇ DE
1923, INTENT FALLIT DE MATAR A SEGUÍ<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A principis de
març de 1923, Salvador Seguí ja sabia que era el principal objectiu de la
patronal, tant per informes que ell mateix tenia com per amenaces rebudes per
escrit i també per haver detectar personatges que l’havien seguit i que fins
llavors havia esquivat. Com recordarem Seguí ja havia rebut un atemptat dos
anys i mig abans, el 30 d’octubre de 1920, que ell mateix havia rebutjat amb la
seva pistola. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Salvador Seguí
tenia aquells dies nombroses activitats que fer i els seus amics i familiars
més propers li aconsellaven que les suspengués i que sortís poc de casa. Seguí,
malgrat que era plenament conscient de que era l’objectiu nº1, no va voler
suspendre res i sortia cada dia i quan creia necessari. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Pere Màrtir Homs
havia contactat amb Innocenci Feced, que havia estat durant 2 anys infiltrat
dins dels grups d’acció de la CNT fins que va promoure l’atemptat trampa contra
Martínez Anido el 22 d’octubre de 1923, que va acabar amb la mort de tres
anarcosindicalistes i un policia a les Rambles de Barcelona. Des de llavors,
quan es va descobrir tota la trama que va acabar amb la destitució de Martínez
Anido com a governador, ja tothom sabia que Feced havia set un infiltrat, el
qual va passar a estar en el punt de mira dels grups d’acció anarcosindicalistes.
Feced, a partir de llavors es va implicar plenament dins de la banda de Pere
Màrtir i amb el principal objectiu de matar a Salvador Seguí.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El dia 9 de març
de 1923, un dia abans de que fos assassinat, Salvador Seguí va anar amb la seva
dona i el seu fill al Teatro Cómico, al Paral·lel, en una funció per recaptar
diners a favor dels presos. Seguí i la seva família hi van acudir acompanyats
de l’advocat de la CNT Joan Casanovas, també amic seu i membre del PRC, el
mateix partit de Companys. Aquell dia membres de la banda de Pere Màrtir, amb
Feced al davant, ja esperaven a Seguí fora del teatre per matar-lo.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Al sortir del
teatre el vespre d’aquell dia 9 de març, Seguí i la seva família van agafar un
taxi al Paral·lel per anar casa seva, que era a la plaça de la Sagrada Família.
Durant el trajecte, Seguí ja va observar que un cotxe els seguia i enseguida
se’n va adonar de que aquells segurament eren els que el volien matar. A
l’arribar a casa seva, va dir a la seva dona i fill que entressin corrent a casa,
mentre ell es quedava dempeus al carrer per pagar el taxi, encara que el
taxista, que el va reconèixer, no li va voler cobrar. Salvador Seguí es va
mantenir a l'acera mirant fixament el cotxe que els havia seguit i que s’havia
aturat uns metres enrere. El cotxe va arrencar i va marxar d’allí. Els havia
set impossible fer l’atemptat, ja que Seguí se n’havia adonat i els esperava.
No es van atrevir ja que Seguí sabia usar molt bé la pistola i de cara, no sols
a traïció com aquells pistolers contractats per la patronal. Haurien d’esperar
una altre moment per matar a Seguí a traïció. El dia següent arribaria el moment<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlpTN1WaSB7aiqo6rRIKrMYcs3-iAAXkf2YJ5MDBCjY0EvFVIMmPOaU2_biM5nVFoiR8y1MxYEHNVYJ0LpKmiWP_jdg8fmpWamO-oIG7HB4oRBlpGBbraRZOt5q3nGNBOAxLIH2q29dTU/s1600/HOMS+FECED.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlpTN1WaSB7aiqo6rRIKrMYcs3-iAAXkf2YJ5MDBCjY0EvFVIMmPOaU2_biM5nVFoiR8y1MxYEHNVYJ0LpKmiWP_jdg8fmpWamO-oIG7HB4oRBlpGBbraRZOt5q3nGNBOAxLIH2q29dTU/s1600/HOMS+FECED.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">10 DE MARÇ DE
1923, EL DIA QUE VAN MATAR A SALVADOR SEGUÍ<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El dissabte dia
10 de març de 1923, Salvador Seguí va sortir de casa seva cap a les 13h.
Malgrat les advertències del perill que corria tant d’amics com família, no
pensava cancel·lar les seves cites d’aquell dia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Poc després
Salvador Seguí es va dirigir al cafè “Tostadero” a la plaça Universitat on
havia quedat amb Lluís Companys perquè aquest li pagués una feina de pintor que
li havia fet a casa seva. Al bar també es va trobar amb l’anarcosindicalista i
amic seu Francesc Comas i Pagès “El Peronas”. Després els tres van fer unes
partides de billar en el mateix bar, com solien fer moltes vegades. Un cambrer
del bar anomenat Saleri, que era un confident pagat per la banda de Pere Màrtir
Homs, els va fer arribar que Seguí era al bar. Llavors Pere Màrtir, Innocendi
Feced i altres pistolers de la banda van aparèixer a les rodalies i van fer
guàrdia amagats a prop del bar a la plaça Universitat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Quan els tres
van sortir del bar, Companys va marxar cap a una altra direcció, mentre Salvador
Seguí es va dirigir al districte V juntament amb Francesc Comas, on havia
quedat a la botiga d’un droguer a qui li havia de pagar les pintures que havia
usat en la feina a casa de Companys. Més tard havia quedat també prop d’allí,
en el local del Sindicat Únic de la Construcció, amb l’anarcosindicalista i
col·laborador seu Pere Foix, el qual li havia de comunicar a Salvador Seguí
algunes coses que havia investigat sobre una trama militar per fer un cop
d’estat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Salvador Seguí havia
sortit molt atent del bar “El Tostadero” de la plaça Universitat i en aquells
moments els membres de la banda de Pere Màrtir no es van atrevir a disparar i
van seguir a Salvador Seguí i a Francesc Comas pel casc antic. En principi
Comas no era objectiu principal, però a l’anar amb Seguí van decidir matar-lo
també, ja que possiblement anava armat i podria respondre. De totes maneres
Francesc Comas, delegat del Sindicat Únic del Vidre, havia liderat una
important vaga del sector feia poc, pel que també resultava positiu per la
patronal matar-lo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A l’arribar al
carrer Cadena, Seguí va entrar amb Comas a la botiga del droguer, li va pagar
les pintures i poc després es van ficar en un bar del costat anomenat “La
Trona”. Cap a les 19.15h., just quan els dos sortien del bar, que era entre el
carrer Cadena i el carrer Sant Rafael, Seguí es va aturar un moment per
enrotllar un cigarret, moment en que quatre pistolers de la banda de Pere
Màrtir Homs van començar a disparar als dos anarcosindicalistes. A Seguí li van
disparar directament al cap per la zona del front, s’havien d’assegurar de que
no pogués respondre. Seguí va caure al terra, mentre Comas va intentar fugir
rebent dos trets, un a la cama i un al fetge i va acabar caient en la porta
d’una carnisseria que hi havia a prop. Mentre un altre pistoler va rematar a Salvador
Seguí, que era al terra i encara es movia, amb un altre tret al cap a la zona
del templa. Molts afirmen que era Feced qui el va rematar. Una dona que passava
per allí, Margarida Miquel i Ricall, va rebre un tret accidental a la cama.
Llavors els quatre pistolers van fugir corrent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Es dona la
circumstància de que un guàrdia civil era molt a prop dels fets i ho va veure
tot. El guàrdia civil va fer un intent de seguir als assassins apuntant-los amb
la pistola, però la persecució va durar sols uns pocs metres. Després el
guàrdia civil va dir que havia intentat disparar però que la pistola s’havia
bloquejat i no podia disparar. Evidentment el més possible és que lo de que la
pistola no funcionava sigui fals, i el guàrdia civil, fos per por davant de
quatre pistolers o per que simplement no volia atrapar-los, va fer l’intent de
persecució per quedar bé i es va inventar lo del fallo de la pistola. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Als pocs
moments, molta gent es va començar a aplegar al voltant del mort i enseguida
molts el van reconèixer, “És Salvador Segui!”. La notícia va començar a córrer
com la pólvora. Algú va posar un ram de flors on havia caigut Seguí un cop se
n’havien endut el cadàver i nombrosos veïns i anarcosindicalistes i
simpatitzants es van aplegar al lloc dels fets.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1TmF5BXdaFUo2TdPtNFLVNAmeeyy4wrbVSEHskWwICfvfDjKoLTXZbKGsDqAp22rGvXBJe03SJnBSJug0lGpLWWq8H9RSj_AcWU91BJMQXSXC72TRn_HT4YuuIHL5aACGsFV4BgzXdW0/s1600/lloc+on+va+caure+Segu%25C3%25AD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1TmF5BXdaFUo2TdPtNFLVNAmeeyy4wrbVSEHskWwICfvfDjKoLTXZbKGsDqAp22rGvXBJe03SJnBSJug0lGpLWWq8H9RSj_AcWU91BJMQXSXC72TRn_HT4YuuIHL5aACGsFV4BgzXdW0/s1600/lloc+on+va+caure+Segu%25C3%25AD.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A Francesc
Comas, ferit greu, el van portar al dispensari del carrer Marquès de Barberà.
Simó Piera i Pagès, el gran amic de Salvador Seguí i també de Comas, hi va
acudir i allí va sentir que els metges deien que Comas era molt greu i que
moriria sense remei. Simó Piera, molt nerviós, es va treure la pistola i va
obligar a evacuar a Francesc Comas ràpidament a l’hospital, on moriria 3 dies
després. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUOfaQLAsFbiW3or5AcWSj9nuzUwWUpscaCtXmuOWfovwka2WQ23lhfms_osvZA99brWEytGZXwRRTD5ZmHQ2A_tNoSyyRcecmYHXDAW1nM0BGoUaDj9k8hIqUrDBuChwGf5Wet_8tjvU/s1600/SEGUI+MORT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUOfaQLAsFbiW3or5AcWSj9nuzUwWUpscaCtXmuOWfovwka2WQ23lhfms_osvZA99brWEytGZXwRRTD5ZmHQ2A_tNoSyyRcecmYHXDAW1nM0BGoUaDj9k8hIqUrDBuChwGf5Wet_8tjvU/s1600/SEGUI+MORT.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Unes setmanes
després la policia detenia a Innocenci Feced com a sospitós de ser un dels
assassins de Seguí, però allò no va aturar la violència que vindria en els
següents mesos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">ESPECTACULAR
BROT DE VIOLÈNCIA A BARCELONA DESPRÉS DE LA MORT DE SEGUÍ. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Durant els 3
dies següents a l’assassinat de Salvador Seguí va esclatar una onada de
violència a Barcelona, sobre tot al districte V, l’actual Ciutat Vella, amb
nombrosos tirotejos que causaren sols entre l’11 i el 14 de març de 1923, 5
morts i més de 15 ferits de bala, sent 2 dels morts policies. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Ja l’11 de març
a cap a les 20h., l’endemà de l’assassinat de Seguí, es produí un tiroteig. Uns
anarcosindicalistes eren al carrer Sant Pau de Barcelona pistola en ma aturant
i enregistrant a transeünts que podrien ser sospitosos de tenir relació amb el
pistolerisme patronal. El guàrdia civil Silvio Navarro Náquer, pistola en ma,
els va voler aturar de la seva activitat quan va ser tirotejat pels anarcosindicalistes,
els quals van fugir després. El guàrdia civil resultà ferit de bala en una
cama. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El dilluns dia
12 de març de 1923, el governador civil de Barcelona Raventós, per evitar un
funeral massiu que podria causar disturbis, va ordenar treure el cos de
Salvador Seguí al vespre de l’Hospital Clínic i enterrar-lo en secret al
cementiri de Montjuïc. Els mateixos metges de l’Hospital Clínic van avisar a la
seva dona, ja que si no arriba ser per ells tampoc ho hagués sabut. Allò va
causar una enorme indignació entre els afiliats als Sindicats Únics, ja que
pretenien organitzar un funeral massiu, convocant a la vegada una vaga general
a Barcelona pel dia següent. La tensió anava augmentant i aquell mateix dilluns
es produïren dos tirotejos al Districte V, un d’ells molt sagnant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquell dilluns
12 de març cap a les 19h. Pere Comas, anarcosindicalista i germà de Francesc
Comas, l’altre víctima de l’atemptat contra Seguí, anava acompanyat de Martí
Barrera, també anarcosindicalista i administrador de la revista “Solidaridad
Obrera”, quan al l’alçada del Paral·lel amb carrer de Sant Pau, davant del
“Café Español”, es van creuar amb uns membres dels Sindicats Lliures i es van
reconèixer mútuament. No se sap qui va començar però es produí un fort tiroteig
entre els dos bàndols. El lloc era molt ple de gent i es produïren moltes
corredisses fins que uns policies que eren a prop s’hi van acostar també
disparant i unint-se a “la festa”. Tant Pere Comas i Agustí Barrera com els
membres dels Sindicats Lliures van fugir sense que es produïssin ferits de
miracle.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però el mateix
dia 12 de març d’aquell 1923 i poques hores després, cap a els 22.30h. es
produeix un altre fortíssim tiroteig al mateix carrer Sant Pau resultant 2
policies morts i uns 10 ferits de bala, anant els fets de la següent manera: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquell dia 12 de
març hi havia convocada des de feia uns dies una reunió del Sindicat Únic de la
CNT del ram de la Fusta al seu local de carrer Sant Pau nº 85. Donada la tensió
d’aquells dies, sobre tot des de l’assassinat de Seguí, la policia va prohibir
la reunió per pensar que allò podria ser una reunió d’anarcosindicalistes
armats. Malgrat tot, nombrosos anarcosindicalistes, tant del ram de la Fusta
com d’altres rams van anar a la reunió i efectivament molts d’ells armats. Uns
policies van acudir al local i van ordenar que acabés la reunió. A la sortida
els policies van voler escorcollar als anarcosindicalistes assistents. Com que
la majoria anaven armats, preveient que els detindrien i sumat a tensió que
tenien pel recent assassinat de Seguí, molts d’ells van començar a disparar
contra els policies. Durant una bona estona es va produir un intens i
espectacular tiroteig pel carrer Sant Pau i voltants entre nombrosos
anarcosindicalistes i nombrosos policies. Quatre policies van resultar ferits, dos
d’ells van morir dies després. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda,
altres 10 persones, entre anarcosindicalistes i alguns transeünts, van resultar
també ferits de bala en aquell tiroteig del carrer Sant Pau, encara que tots es
van recuperar a l’hospital.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El policia ferit
Joaquim Castillo va morir dos dies després, el 14 de març a l’hospital. Un
altre policia ferit, Pablo Rivelle va morir nou dies després, el 21 de març a
l’hospital. Els altres policies ferits, Jaime Sopera i Domingo Garcia van sobreviure.
La policia va detenir després a 45 anarcosindicalistes que s’havien refugiat
dins del local del Sindicat Únic del ram de la Fusta, encara que foren
alliberats l’endemà, ja que els que havien disparat havien fugit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’endemà,
dimecres 13 de març de 1923, els anarcosindicalistes havien convocat la vaga
general a Barcelona i voltants i també una manifestació a la plaça Catalunya a
les 16h. Aquell mateix matí del dia 13 havia mort a l’hospital Francesc Comas,
l’altre anarcosindicalista que havia resultat ferit en l’atemptat contra
Salvador Seguí. La tensió augmentava.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihI7KC1w2zmOIPrpVNqwh522rxng3XXNnlbUM9boeQH3FY8BOeE_X5_CKavb0PRW3tkCdhN_onpm9G-6olZnvj-zJ5B6R0-8eRC584DfoUaTLWOhtQXNUueBbYPTt3J-0kK5cFOBpWhZw/s1600/COMAS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihI7KC1w2zmOIPrpVNqwh522rxng3XXNnlbUM9boeQH3FY8BOeE_X5_CKavb0PRW3tkCdhN_onpm9G-6olZnvj-zJ5B6R0-8eRC584DfoUaTLWOhtQXNUueBbYPTt3J-0kK5cFOBpWhZw/s1600/COMAS.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Milers de
persones es van aplegar a la plaça Catalunya aquella tarda i van sortir en
manifestació passant pel Portal de l’Àngel, les Rambles i fins al Govern Civil,
on el governador Salvador Raventós va rebre a uns representants de la CNT,
entre ells Pere Comas, germà de l’assassinat Francesc Comas, els quals li van
expressar la seva protesta per l’enterrament en secret de Seguí i per altres
detencions d’anarcosindicalistes, com les del tiroteig del dia anterior al
carrer Sant Pau.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_bkfGJdrD_JGaK50oAqFqlk3ESMgQ7L-9jMdeT1AwO_bvVE8BmXOnAdKgIaWGDhS_m1DWgmZl4x_mSj_oTxqmuHyOXhFf9JU7_xi95ugQ6aqZevfvsl7AoT2G-VOox3wpEB7OXFkCen8/s1600/MANI+PL.+CATALUNYA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_bkfGJdrD_JGaK50oAqFqlk3ESMgQ7L-9jMdeT1AwO_bvVE8BmXOnAdKgIaWGDhS_m1DWgmZl4x_mSj_oTxqmuHyOXhFf9JU7_xi95ugQ6aqZevfvsl7AoT2G-VOox3wpEB7OXFkCen8/s1600/MANI+PL.+CATALUNYA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La cúpula de la
CNT catalana va criticar després a aquells delegats, ja que van dir que
s’havien reunit amb el governador pel seu compte sense demanar permís a l’assemblea
del comitè de la CNT catalana. De totes maneres en aquella reunió el Governador
Raventós va acordar amb els representants de la CNT que l’havien visitat, que
permetria una concentració i un funeral massiu a Francesc Comas, però amb la
condició de que fos en diumenge, per així no provocar cap vaga o aturada
laboral. Hi van estar tots d’acord.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwWjZzWBkDrUEpPVfiKMxK0rGv9ZOBU8tzboQagAo4SA0fx703PJLEqI0Xd1vJJdfLRM5Akn2mna1Fu5Al5dM2famoeihUkV6RdrG-ZVtEMB_92YRqapeUatV3nXC1yVefwNA_fvEszMo/s1600/MANIFESTACI%25C3%2593+PER+SEGU%25C3%258D+13-3-1923.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwWjZzWBkDrUEpPVfiKMxK0rGv9ZOBU8tzboQagAo4SA0fx703PJLEqI0Xd1vJJdfLRM5Akn2mna1Fu5Al5dM2famoeihUkV6RdrG-ZVtEMB_92YRqapeUatV3nXC1yVefwNA_fvEszMo/s1600/MANIFESTACI%25C3%2593+PER+SEGU%25C3%258D+13-3-1923.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Durant el
recorregut de la manifestació d’aquell dimarts dia 13 de març, sense que es
produïssin greus disturbis, si s’havien produït algunes càrregues de la policia
que van produir corredisses, ja que sols s’havia autoritzat la concentració, no
la manifestació. Malgrat tot la manifestació no es va trencar i va poder
arribar al govern civil, com abans s’ha esmentat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però la
vigilància que la policia exercia al districte V durant la manifestació, va
produir un altre sagnant tiroteig. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Cap a les
18.30h. d’aquell dimarts 13 de març de 1923 i mentre durava la manifestació i
les corredisses, dos policies que vigilaven a aquells grups van ser tirotejats
al carrer de la Cera. Els dos policies, Andrés Garcia i Adrian Avilés, van
sortir darrere dels dos individus que els havien tirotejat, els quals van
entrar a un bar del carrer Riereta. Els policies van entrar al bar molt
nerviosos i disparant i van confondre a l’amo del bar i a un client amb els
individus a qui perseguien, obrin foc contra ells. Mentre, els qui havien
disparat als policies, suposadament dos anarcosindicalistes, havien fugit per
una altra sortida del bar, el qual tenia dos portes que donava a dos carrers.
L’amo del bar, Joan Sandalinas Calpe i el client del bar Pau Abella i Brunet,
van resultar ferits morint poc després a l’hospital. Les autoritats van
processar als dos policies per haver matat per error a dos innocents. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El mateix
dimarts 13 de març, cap a les 20.45h. al carrer Bonavista al barri de Gràcia,
l’anarcosindicalista Antoni Royo i Ibars, que era sabater, era mort a trets per
uns pistolers quan anava acompanyat d’altres dos anarcosindicalistes. L’espiral
de violència augmentava en els dies immediats a l’assassinat de Seguí. Estava
clar que els que volien amb aquell assassinat provocar una nova guerra social,
ho estaven aconseguint. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A part d’algun
incident o baralla aïllada, no va haver-hi cap més tiroteig, al menys per
motius socials, a Barcelona fins l’enterrament de Francesc Comas, que com abans
s’ha esmentat s’havia acordat que es faria en diumenge. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">EL FUNERAL DE
FRANCESC COMAS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El diumenge 18
de març de 1923, es va celebrar el funeral per Francesc Comas que a la vegada
pretenia també ser un homenatge tant a Comas com a Seguí, el qual havia set
enterrat de manera secreta per les autoritats el dilluns 12 de març. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A les 8h. del
matí, ja hi havia concentrades milers de persones al voltant de l’Hospital
Clínic de Barcelona, d’on havia de sortir el fèretre amb l’anarcosindicalista
mort Francesc Comas. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPhsQu2qPOCpzMNyvy60yqjXO17lwueUc6ayfhk0WUTK3G-IJwG6Q0j4wAMcZMhcZAYAJ2vbJhdmAoBWVuALoiBfbr_26MTpnFKwSRqSumhMJ-q8SLfolrR6ouEuEm6aXZhFsxpS81icI/s1600/HOSPITAL+CLINIC+FUNERAL+COMAS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPhsQu2qPOCpzMNyvy60yqjXO17lwueUc6ayfhk0WUTK3G-IJwG6Q0j4wAMcZMhcZAYAJ2vbJhdmAoBWVuALoiBfbr_26MTpnFKwSRqSumhMJ-q8SLfolrR6ouEuEm6aXZhFsxpS81icI/s1600/HOSPITAL+CLINIC+FUNERAL+COMAS.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Cap a les 9.45h. va sortir el cotxe fúnebre amb Francesc
Comas, que va ser seguit per unes 200.000 persones pel carrer Villarroel cap a
la Gran Via i passant per la Plaça Espanya fins al cementiri de Montjuïc. Era
la manifestació més nombrosa que es recordava a Barcelona fins llavors, que es
va fer tant per homenatjar a Comas com a Seguí. No es va produir cap incident.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKG-Rlecl6NRY_CZjUZv090ryRWipXlKThOTGROl0Nsp30f3v5X4LLxFy__hk76LjFgoOnJcdynyoO_5ypiKGlsshSKr7VWMBCQIWzwtvYl2M_805kDCLzm2yuLW8pa2LhYttVr_j9HEg/s1600/MANI+PER+COMAS+I+SEGUI.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKG-Rlecl6NRY_CZjUZv090ryRWipXlKThOTGROl0Nsp30f3v5X4LLxFy__hk76LjFgoOnJcdynyoO_5ypiKGlsshSKr7VWMBCQIWzwtvYl2M_805kDCLzm2yuLW8pa2LhYttVr_j9HEg/s1600/MANI+PER+COMAS+I+SEGUI.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Al cementiri va
parlar entre altres, Joan Peiró, que acabava de substituir al recentment
assassinat Salvador Seguí en el càrrec de secretari general de la CNT a nivell
estatal. Joan Peiró, amb una emoció continguda, va dir, entre altres coses, que
els anarcosindicalistes catalans no es deixarien intimidar per les persecucions
i els assassinats. Semblava un avís per a tothom, ja que Peiró, que era de la
mateixa línia de Salvador Seguí, amb aquelles paraules insinuava que la lluita
seguiria com fos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCsuOPjAeO3xnDF4fooWEJySJ3LeCw3On9nknYhgpT2lWmYDWQuuZlNKZna8WBX_Qhy-Qo8be7uSYHpsOdmRIqvHcMVs9gr1emBQbwptbxTrG_BAWBv3lG8CU_GwzTf4BLinDANAowkX8/s1600/DONES+COMES.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCsuOPjAeO3xnDF4fooWEJySJ3LeCw3On9nknYhgpT2lWmYDWQuuZlNKZna8WBX_Qhy-Qo8be7uSYHpsOdmRIqvHcMVs9gr1emBQbwptbxTrG_BAWBv3lG8CU_GwzTf4BLinDANAowkX8/s1600/DONES+COMES.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">TORNA A ESCLATAR
DEFINITIVAMENT LA VIOLÈNCIA DIÀRIA A BARCELONA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Durant els
següents dies van tornar els atemptats mutus entre els grups d’acció
anarcosindicalista i els pistolers de la patronal dins dels Sindicats Lliures, de
la banda d’Homs o del Sometent. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 26 de març
d’aquell 1923 era mort a trets el membre dels Sindicats Lliures Narcís Garriga,
al carrer Constitució de Barcelona al barri d’Hostafranchs cap a es 19.30h.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A les 12.30 de
la nit entre el dia 27 i 28 de març era mort a trets l’anarcosindicalista Joan
Pey i Feliu al carrer Porta Ferrissa de Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El dia 31 de
març cap a les 16h. són morts a trets els anarcosindicalistes Moisés Bustamente
i Rafael Guirach al barri d’Hostafrancs. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El dia 6 d’abril
de 1923 cap a les 11.30h és mort a trets al carrer Villarroel de Barcelona el
membre dels Sindicats Lliures, Francesc Pastor i Garcia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El mateix dia 6
d’abril a cap a les 14.30h. és mort a trets Agustí Viladoms, el president del
Sindicat Lliure del ram de l’Aigua. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Encara el mateix
6 d’abril a les 17.30h. uns anarcosindicalistes intenten matar al president
dels Sindicats Lliures, Joan Laguia i Lliteras, a un bar de Manresa. Els
escortes de Laguia, també dels Sindicats Lliures, van respondre a trets i els
agressors van acabar fugint. Laguia va resultar il·lès però tres dels membres
dels Sindicats Lliures van resultar ferits de bala. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquell atemptat
de Manresa havia set el primer atemptat que “Los Solidarios” havien fet com a
grup a Catalunya en el que participaren dos dels seus membres, Joan Garcia i
Oliver i Francisco Ascaso, juntament amb dos membres d’un altre grup d’acció,
Joan Figueras i Francesc Roigé.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’endemà dia 7
d’abril de 1923 cap a les 15.15h. a la plaça Santa Anna de Barcelona, els
anarcosindicalistes Juan López i Miquel Palau disparen contra un grup d’uns 5
membres dels Sindicats Lliures entre els que hi havia Ramon Sales i Amenós, el
principal fundador dels Sindicats Lliures i principal promotor dels seus
pistolers des de 1919. Els agredits però, van respondre a trets ferint a Juan
López que va ser detingut poc després a l’igual que Palau. En dos dies s’havia
intentat assassinar a Joan Laguia i a Ramon Sales, els principals líders i
fundadors dels Sindicats Lliures. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">TOTS ELS SECTORS
DE LA CNT A FAVOR DE LA VENJANÇA DESPRÉS DE L’ASSASSINAT DE SEGUÍ<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">S’havia acabat
aquella treva entre la CNT i els Sindicats Lliures de finals de 1922 i
principis de 1923, sols trencada per algun estrany atemptat i sobre tot amb el
punt d’inflexió de l’assassinat de Salvador Seguí. Els Sindicats Lliures
tornaven de ple i sense complexes a la guerra armada a l’igual que els grups
d’acció anarcosindicalistes un altre cop en la lluita d’eliminació mútua. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Poc després de
l’assassinat de Seguí, algunes veus i alguns mitjans de comunicació, havien
expressat de manera mal intencionada, la sospita de que a Salvador Seguí el
podrien haver matat membres dels grups més radicals anarquistes, per orientar
un altre cop la direcció de la CNT cap a l’anarquisme radical. Però allò era
una infàmia, ja que tothom, inclús els anarquistes radicals que discrepaven en
aquells moments de Seguí, li tenien un enorme respecte per la seva trajectòria
i enseguida es van preparar per venjar la seva mort. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A partir
d’aquell moment, quasi tots els anarcosindicalistes de Catalunya, tant els de
la línia radical liderada per “Los Solidarios”, com els de la línia més
moderada que havia liderat Seguí i que ara liderava Peiró, estaven d’acord en
armar-se i iniciar una altra guerra social de venjances.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjET2Lbkrj278egGZvJkBIujE4HqFFqF5hq5579LMNroRhF8d4SQ6FhuYhki24BBaaxC9gOaWt9skQLBkuQYNhygN6HZqSeU0Jrz8kWKawW8uYnF0Me_Q-34HeCx0IdxVrNlhJZY__-QnI/s1600/PEIR%25C3%2593.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjET2Lbkrj278egGZvJkBIujE4HqFFqF5hq5579LMNroRhF8d4SQ6FhuYhki24BBaaxC9gOaWt9skQLBkuQYNhygN6HZqSeU0Jrz8kWKawW8uYnF0Me_Q-34HeCx0IdxVrNlhJZY__-QnI/s1600/PEIR%25C3%2593.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Malgrat que
molts sabien que allò significava rebentar el sindicalisme combatiu que podria
dur a grans vagues, la ràbia per l’assassinat de Seguí i sumat a l’increment
dels atemptats dels pistolers de la patronal, va fer que la majoria
d’anarcosindicalistes catalans de totes tendències, tant els de la línia
moderada que ara liderava Peiró, com els de la línia radical liderada per “Los
Solidarios”, estiguessin d’acord en iniciar una altra guerra de venjances. En
aquells moments predominava la “sang calenta” i la ràbia, hi havia desig de
venjança i a pocs els importava ja la conveniència o no d’aquelles venjances
armades, però era el que quasi tothom desitjava. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El mateix Joan
Peiró, seguidor de les tesis de Salvador Seguí i el aquells moments secretari
general de la CNT a nivell estatal, va fer unes declaracions reproduïdes en
diversos diaris, en les que deia que inicialment no estaven a favor de la
lluita armada, però que si els atacaven es defensarien com fos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNxpI45xv_H_BiXl-ClCjQBeVNOefKG122lBAuCh1ZY6vF46gekoT5Jh5-lNkzLu8BKuEy919bLjmOFY0o7_uGJRXmU2U4sW5VjqSYwkmePxm3O7Ql2YSs6cUC0HbqB9WQ64UO8RjsYPw/s1600/PEIRO+I+LA+DEFENSA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNxpI45xv_H_BiXl-ClCjQBeVNOefKG122lBAuCh1ZY6vF46gekoT5Jh5-lNkzLu8BKuEy919bLjmOFY0o7_uGJRXmU2U4sW5VjqSYwkmePxm3O7Ql2YSs6cUC0HbqB9WQ64UO8RjsYPw/s1600/PEIRO+I+LA+DEFENSA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El relat dels
atemptats durant els següents mesos seria interminable amb tirotejos i morts
quasi cada dia o cada setmana a la zona de Barcelona. Es tornava de cop al que
havia passat en anys anteriors. Durant mesos a partir de llavors, la violència
a Barcelona aquell 1923 agafaria nivells semblants als de 1920 o 1921. Molts
diaris feia uns mesos havien anunciat el final del pistolerisme barceloní, però
a partir de març de 1923 s’havia produït de cop un contundent retorn al passat.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Membres
històrics dels grups d’acció dels anarcosindicalistes catalans, organitzaven
nous grups en els que cada cop s’hi apuntava més gent, alguns d’aquests grups
eren liderats per Pere Boadas i Rivas, Jacint Vila i Casal “l’Escombriaire”,
Josep Soler i Guillamet “el Señorito”, Medir Martí i Augé, Alfons Miquel
Martorell, Amadeu Sanmartín i Suñé, Eusebi Brau i Mestres, Restituto Gómez i
Adelantado, Manuel Talens i Giner “el Valencianet”, Josep Saleta i Pla “el Nano
de Sants”, José Blanco i Martínez “el Valladolid” i Josep Espuñes i Bach, entre
altres, reclutant nombrosos membres en els seus escamots. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mentre els grups
d’acció anarcosindicalistes s’anaven tirotejant quasi diàriament amb els
pistolers de la patronal i amb membres dels Sindicats Lliures, la direcció de
la CNT amb Joan Peiró i el sector marxista de la CNT organitzat en el grup “La
Batalla” liderat per Joaquim Maurin, l’abril de 1923 pactaven amb el Partit
Republicà Català de Lluís Companys, l’Estat Català de Francesc Macià i la Unió
Socialista de Catalunya de Rafael Campalans, la creació d’un Comitè Civil per
fer front comú contra la violència patronal, organitzant reunions, manifestos
públics i manifestacions que acabaren amb alguns disturbis. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">“LOS SOLIDARIOS”
ES CONVERTEIXEN EN UN GRUP D’ACCIÓ<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">“Los Solidarios”
per la seva banda, com a anarquistes radicals es van negar a participar en
aquell Comitè Civil i es van organitzar ja de manera definitiva com a grup
d’acció, ja que fins aquells moments havien set una direcció que liderava
l’anarquisme radical més que un grup d’acció. Com que a Barcelona ja hi havia
nombrosos grups d’acció actuant des de feina temps, van decidir fer els seus
dos primers atemptats mortals fora de Catalunya, encara que acordant que no hi
anessin activistes del grup que fossin catalans, ja que en aquells moments
l’accent català despertava les sospites de la policia arreu de l’estat per la
crònica violència social que hi havia a Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 17 de maig de
1923, els “Solidarios” Gregorio Suberviola i Gregorio Martínez "El
Toto" maten a trets a Lleó al tinent coronel Faustino González Regeral,
conegut per ser repressor d’obrers quan era governador civil de Biscaia. Amb
aquell fet “Los Solidarios” de la secció aragonesa s’havien estrenat com a grup
en un atemptat mortal exitós, encara que va ser fet fora de Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 4 de juny de
1923 els “Solidarios” Francisco Ascaso i Rafael Torres Escartín mataven a trets
al cardenal Soldevila a Saragossa, conegut per finançar als Sindicats Lliures.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquells dos
atemptats mortals fets fora de Catalunya contra un militar i un cardenal de
l’església, va fer augmentar els desitjos de cop d’estat entre alguns caps
militars, desig que per altra banda ja portaven temps estudiant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mentre a
Barcelona seguien els tirotejos diaris dels grups d’acció, “Los Solidarios” van
plantejar que enlloc de venjances entre pistolers s’havien de fer grans
atracaments per finançar la compra d’armes i iniciar una revolució. El juliol
de 1923 “Los Solidarios”, liderats per Joan Garcia i Oliver i Buenaventura
Durruti, s’integren definitivament a Barcelona com a grup d’acció, però no per
fer atemptats sinó una sèrie d’espectaculars atracaments, fets amb molta
professionalitat i sense trets, aconseguint grans sumes de diners, amb la
intenció d’usar-los per finançar una futura revolució anarquista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">EL GENERAL MIGUEL
PRIMO DE RIVERA FA UN COP D’ESTAT<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els continus
tirotejos dels grups d’acció, els continus atracaments de “Los Solidarios” i el
fet de que la direcció oficial de la CNT amb Peiró al davant, havia pactat
oficialment el suport de l’esquerra sobiranista catalana del PRC, Estat Català
i la USC, amb el perill que suposava això per la creació d’un fort moviment
polític obrerista i sobiranista català, van dur al general Miguel Primo de
Rivera a fer un cop d’Estat el 13 de setembre de 1923 des de Barcelona, per
cert amb el suport de la dreta catalanista de la Lliga Regionalista de
Catalunya liderada per Francesc Cambó, que també volia acabar amb el moviment
obrer combatiu o amb el perill de l’aparició d’un gran partit sobiranista
català de caire obrerista, que fes competència al seu regionalisme conservador
i que fins llavors volien vendre com la representació del catalanisme. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Entre febrer i
principis de setembre d’aquell 1923, s’havien produït 70 morts i centenars de
ferits de bala a la zona de Barcelona, sent uns dels mesos més violents del
pistolerisme barceloní, acostant-se, encara que sense arribar-hi, a les
dimensions de 1920 i 1921. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La dictadura de
Primo de Rivera, amb les il·legalitzacions de partits d’esquerra i de la CNT,
amb nombroses detencions i exiliats, va aturar el desenvolupament de les
diferent tendències obreristes dins de la CNT. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">ARRIBA LA
REPÚBLICA DE 1931 I TORNEN A SORGIR LES DIFERÈNCIES DINS DE LA CNT CATALANA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1927 en plena
dictadura, es fundava de manera clandestina la Federació Anarquista Ibèrica
(FAI), inspirada en l’anarquisme radical de “Los Solidarios”, i que a l’arribar
la República el 1931 acabaria agafant la direcció de la CNT.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En canvi aquella
col·laboració entre la direcció de la CNT i els partits sobiranistes d’esquerra
catalans, aturada el 1923 pel cop d’estat, es va reproduir el 1931, quan una
bona part dels afiliats a la CNT dels anys 20, es van integrar o votar al nou
partit Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) liderat per Francesc Macià i
Lluís Companys, o es van integrar en l’anomenada CNT Trentista liderada per
Peiró, una escissió de la CNT-FAI el 1933. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Un altre grup d’anarcosindicalistes
provinents dels any 20, es van integrar en els nous partits comunistes
catalans, com el BOC liderat per Joaquim Maurin, l’Esquerra Comunista liderada
per Andreu Nin, ambdós dissidents de la línia de Moscú, o el Partit Comunista
de Catalunya liderat per Ramon Casanellas, l’ex anarquista que havia set un
dels autors de l’atemptat mortal contra el president del govern Eduardo Dato el
1921 i que era afí a Moscou i a la Internacional Comunista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La CNT-FAI
durant els primers 5 anys de la República abans de la guerra del 1936, va tenir
una mitjana d’uns 150.000 afiliats a Catalunya, que sumat amb els 30.000
afiliats de la CNT Trentista fan una mitjana d’uns 180.000 afiliats, bastant
menys de la meitat que els 500.000 que la CNT catalana tenia el 1920. Malgrat tot, seguia sent el
sindicat més nombrós, fort i influent a Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">APUNT FINAL. QUE
HAGUÉS PASSAT SINÓ HAGUÉS MORT SEGUÍ?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El que va passar
posteriorment durant la República i durant la guerra del 1936 ja seria un altre
tema. Però la pregunta que es plantejaven molts era de que hauria set de la CNT
i el moviment obrer català si no hagués mort Salvador Seguí el 1923.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La majoria
coincideixen en que Seguí hagués set de la línia de la CNT Trentista liderada
per Joan Peiró el 1933, que sense deixar de ser anarcosindicalista i independent
dels partits, acceptava la col·laboració amb les forces d’esquerra
sobiranistes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Alguns inclús
afirmen que Seguí hauria, juntament amb Companys, Macià i altres polítics
obreristes d’esquerres, ajudat a formar un gran partit català sobiranista
encara més obrerista que ERC, que era el partit a on havien anat a parar alguns
dirigents de la CNT catalana dels anys 20 de la línia de Seguí. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Bé, és molt
difícil saber el que hauria passat i tothom pot tenir la seva opinió, encara
que si bé Seguí si era partidari de col·laborar amb l’esquerra sobiranista
catalana, hagués acceptat o no col·laborar en la formació d’un partit obrerista
i sobiranista català, molts dubten que hagués abandonat el sindicalisme per
convertir-se en un polític electe, ja que sempre havia dit que els problemes
dels obrers els havien de solucionar ells mateixos a través de la lluita
sindical i sempre va mostrar una forta desconfiança amb el parlamentarisme. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Una altra cosa
és quina influència hagués tingut Seguí en la CNT de la República de 1931,
dividida entre la CNT-FAI liderada pels ex “Solidarios” i la CNT Trentista liderada per Joan Peiró. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Simó Piera, el
principal impulsor i líder de la vaga de la Canadenca de 1919 i gran amic i principal
col·laborador de Salvador Seguí, que el 1931 es va fer militant d’ERC però
sense deixar mai d’estar afiliat a la CNT Trentista, va afirmar en el seu
llibre de memòries que si Seguí no hagués mort el 1923 la CNT hagués agafat una
altra línia més efectiva i unitària que hagués dut més guanys per al poble
treballador català. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En tot cas tot
això són opinions i cadascú pot tenir la seva, però en aquest article s’ha intentat
donar un mica més de llum sobre les circumstàncies de l’assassinat de Salvador
Seguí el 10 de març de 1923, aquell que havia set un jove anarquista d’acció i
que en poc temps es va convertir en el principal i més important líder del
sindicalisme català del segle XX. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Josep A. Carreras</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-610922035532518432017-03-31T10:31:00.001-07:002021-03-10T07:34:17.105-08:00SALVADOR SEGUÍ I EL TIROTEIG MORTAL EN UN MÍTING LERROUXISTA EL 1907<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfpV6sWe7BgfJLW6mdeoYwlTuQZ89ZYWJCBi3G_J6lPZsu-hX3e9nKhHs1l6oIvDvWyuD1kkUOQjRQdpUW2-5RMwPl1tdqq4R2z_MD7vELNprcK4R4I3yM5MzcyTdHELjBQaKBLdU6jlo/s1600/SEGU%25C3%258D.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfpV6sWe7BgfJLW6mdeoYwlTuQZ89ZYWJCBi3G_J6lPZsu-hX3e9nKhHs1l6oIvDvWyuD1kkUOQjRQdpUW2-5RMwPl1tdqq4R2z_MD7vELNprcK4R4I3yM5MzcyTdHELjBQaKBLdU6jlo/s1600/SEGU%25C3%258D.jpg" /></a></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">L’11 d’agost de
1907, Salvador Seguí "el Noi del Sucre", quan tenia 20 anys, va irrompre acompanyat d’altres anarcosindicalistes amics
seus en un míting lerrouxista en el teatre Condal de Barcelona, en que volien
protestar contra les infàmies que el diari de Lerroux “El Progreso” havia
llençat contra Seguí, acusant-lo de ser un dels que posava bombes
indiscriminadament juntament amb el provocador Joan Rull a Barcelona entre 1906
i 1907, que havien causat víctimes innocents, després de que Joan Rull fos
detingut el juliol de 1907. Aquella irrupció de Seguí en el míting lerrouxista va
acabar amb una baralla i un tiroteig en el que va morir un lerrouxista. Allò
havia set una de les campanyes de Lerroux contra els anarcosindicalistes en el
seu intent de dominar el moviment obrer català amb el seu populisme
espanyolista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">En aquest escrit
s’intenta donar una mica més de llum sobre l’entorn en que es va produir aquell
sagnant incident i el que va passar en aquell míting, malgrat que tant llavors
com actualment per molts encara no està clar qui va disparar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">LERROUX I EL SEU
POPULISME ESPANYOLISTA</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Aquella era
l’època en que Alejandro Lerroux havia irromput a Catalunya amb el seu
populisme obrerista i ultraespanyolista, el qual era a Barcelona des de 1901,
any en que va ser escollit diputat per Barcelona per primer cop formant part
d’una candidatura republicana unitària. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 1903 Lerroux va entrar a formar part del
partit “Unión Republicana” (UR), que es va fundar aquell mateix any i que era
la fusió de diversos partits republicans, encara que no de tots, ja que a
Catalunya, una part del Partit Federal, liderada per Josep Maria Vallès i
Ribot, va acabar sent un partit d’àmbit català i no es van unir a UR, ja que
no volien ser sucursalistes i pretenien liderar un nou republicanisme
catalanista d’esquerres.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">També els
independentistes d’esquerres d’Unió Catalanista, liderats per Domènec Martí i
Julià, es van mantenir com a partit independent.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Posteriorment el
1906, es va fundar el Centre Nacionalista Republicà, un altre partit republicà amb
un fort component nacionalista i d’esquerres, liderat inicialment per Santiago
Gubern, Joaquim Lluhí i Jaume Carner, entre altres, en el que en poc temps van anar
guanyant lideratge personatges profundament obreristes com Antoni Rovira i
Virgili i Pere Coromines, els quals van arribar a tenir una gran relació de col·laboració
amb els anarcosindicalistes catalans en les seves reivindicacions. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"> </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">“Union
Republicana”, el nou partit sorgit de la fusió de diversos grups republicans,
com abans s’ha esmentat, estava liderada des de Madrid per l’històric Nicolàs
Salmeron i en la secció catalana hi convivien tant elements profundament
catalanistes, com Josep Roca, el líder del partit a Catalunya, o els joves
Lluís Companys i Francesc Layret entre altres, com elements profundament
espanyolistes liderats aquests per Alejandro Lerroux. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Lerroux, que
havia ja destacat dins de Union Republicana (UR) com un orador i articulista
amb un alt component de populisme obrerista radical i anticlerical amb forts
tocs espanyolistes, havia fundat un subgrup propi dins de UR anomenat
“Fraternidad Republicana”, per desmarcar-se dels grups catalanistes dins del
partit. Dins d’aquest grup també hi havia un altre subgrup anomenat “Los
Jóvenes Bárbaros”, que principalment organitzaven algunes baralles contra els
seus oponents polítics. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 1906 el
catalanisme de dretes, representat per La Lliga Regionalista de Catalunya,
liderada entre altres per Francesc Cambó i els Carlins, liderats a Catalunya
per Miquel Junyent, es van unir amb els partits republicans catalanistes d’esquerres,
representats pel Centre Nacionalista Republicà, el Partit Federal, Unió
Republicana i Unió Catalanista, els quals van formar en una coalició electoral
catalanista anomenada “Solidaritat Catalana”, moment en que Lerroux va començar
a propagar que el catalanisme en el seu conjunt era conservador i antiobrer. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Aquella coalició
catalanista s’havia creat per fer front comú per protestar contra la impunitat
en que el 25 de novembre de 1905, s’havia produït un atac d’uns militars a dos
revistes catalanistes properes a la Lliga, una de les quals “El Cu-cut! s’havia mofat en un acudit de les derrotes
dels militars espanyols, fet inclús recolzat després des del govern central per
l’anomenada Llei de Jurisdiccions, que prohibia parlar malament dels militars i
justificava aquestes accions. Pel que fa a les reivindicacions nacionals de
“Solidaritat Catalana”, malgrat que hi havien tant regionalistes, autonomistes,
carlins foralistes, federalistes i independentistes, no passaven de demanar un
minsa autonomia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Cal destacar que
Lerroux, contrari a la línia oficial del seu partit UR, es va posar al costat
dels militars, escrivint diversos articles en els que elogiava el valor i el
patriotisme dels militars espanyols, tot i avalant aquella acció violenta dels
militars del 25 de novembre de 1905 a Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">ELS LERROUXISTES
S’ENFRONTEN A SOLIDARITAT CATALANA </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 24 d’abril de
1907 s’havien celebrat les eleccions generals amb una espectacular victòria de
“Solidaritat Catalana”, obtenint 41 dels 44 escons votats a Catalunya. Lerroux
s’havia separat d’Unió Republicana (UR), liderada des de Madrid per Nicolás
Salmeron i a Catalunya per Josep Roca, quan aquest partit, amb el suport
del mateix Salmeron, es va unir a Catalunya, juntament amb els altres partits
republicans catalanistes, a la coalició “Solidaritat Catalana”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Lerroux, amb el
seu grup “Fraternidad Republicana”, en aquelles eleccions del 24 d’abril de
1907, s’havia presentat juntament amb els seus seguidors sota el nom de
“Republicanos Independientes” i van obtenir un gran fracàs electoral, perdent
inclús Lerroux l’acta de diputat que ja tenia. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Una gran part
del moviment obrer català es va abstenir en aquelles eleccions i no van votar
ni a Lerroux i ni a la victoriosa “Solidaritat Catalana”, al primer perquè el
consideraven un farsant que volia dominar els sindicats i als segons perquè hi
havia també partits de dretes units amb els d’esquerres dins de la coalició. </span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Aquella
coalició, “Solidaritat Catalana”, si bé inicialment, després de l’espectacular
victòria electoral va representar un cop sobre la taula del catalanisme de
totes tendències enfront a les agressions militars contra el catalanisme,
representant el reforçament de l’expressió del desig d’autonomia, a la llarga
perjudicaria a l’apropament del moviment obrer català cap als partits
catalanistes d’esquerres, ja que La Lliga Regionalista i els Carlins, que eren
dins de la coalició, representaven pels sindicalistes un conservadorisme antiobrer. Era això el
que Lerroux va aprofitar amb el seu populisme espanyolista i pretesament
obrerista.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Durant la
campanya electoral, setmanes abans de que es celebressin aquelles eleccions, ja
s’havia produït un tiroteig entre republicans catalanistes del Partit Federal
integrats a “Solidaritat Catalana” i un grup de lerrouxistes, quan el 7 d’abril
de 1907 uns lerrouxistes van intentar irrompre amb garrots i navalles en el
“Centre Internacional Federal” al barri de Sant Martí de Provençals, on s’hi
celebrava una reunió. Dos membres d’aquell centre republicà catalanista, Francesc
Aguiló i Emili Dubois, van disparar contra els agressors resultant mort el
lerrouxista Fulgencio Claveria i Serrat, membre de “La Fraternidad Republicana”
de la secció del barri del Clot.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">JOAN RULL ÉS
DETINGUT EL JULIOL DE 1907 <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Entre 1906 i
1907, els atemptats amb bomba indiscriminats, suposadament fets per anarquistes,
havien augmentat a Barcelona amb víctimes innocents, fins que al final es va
descobrir que l’autor d’aquells atemptats era Joan Rull i Queraltó, que fou
detingut el 6 de juliol de 1907 juntament amb el seu germà, la seva mare i
altres membres de la seva banda, tots còmplices d’emmagatzemar les bombes i
dels atemptats. Joan Rull seria executat al garrot vil un anys després.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Joan Rull era un
ex anarquista expert en bombes que havia compartit militància amb Salvador
Seguí, quan aquest també era un activista d’acció el 1903 dins de l’anomenat
Centre d’Estudis Socials, on s’hi aplegaven la majoria dels anarquistes d’acció
armada de Catalunya. Un any després, el 1904, Seguí abandonaria els grups
d’acció i juntament amb Josep Negre i altres, van començar a impulsar el primer
intent de crear un sindicat anarcosindicalista unitari d’àmbit català, cosa que
es materialitzaria 3 anys després amb la fundació de “Solidaritat Obrera”, com
veurem més endavant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Joan Rull però, el
1906 s’havia fet confident de la policia i de dos governadors civils de
Barcelona i va fer aquells sagnants atemptats indiscriminats quan tant un
anterior governador civil com el nou governador, Ángel Ossorio y Gallardo, van
deixar de pagar-li les quotes de confident, per així demostrar que eren
necessaris els seus serveis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWcBlWEv7typG-OtV9ab2gaaI4Tw6cs0XXoh9MrrpoLIrfoD4Jj0PWNcggQ8ap29WKYx0RpBw-wdosqMg7DEUZkhSFiKfW23mUTXwS-gb5MYNFcS4fvdisXvpPbRWvgLgrAmnUVjSRaDk/s1600/RULL.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWcBlWEv7typG-OtV9ab2gaaI4Tw6cs0XXoh9MrrpoLIrfoD4Jj0PWNcggQ8ap29WKYx0RpBw-wdosqMg7DEUZkhSFiKfW23mUTXwS-gb5MYNFcS4fvdisXvpPbRWvgLgrAmnUVjSRaDk/s1600/RULL.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">L’Ajuntament y
la Diputació de Barcelona havien contractat conjuntament el 1907, a un
inspector de policia anglès de Scotland Yard anomenat Charles John Arrow, per
ajudar a la investigació per detenir als autors de la col·locació d’aquelles
bombes, davant de la ineficàcia de la policia de Barcelona, sumat a que no se’n
refiaven de tots els policies, pensant que alguns podrien col·laborar amb algun
provocador. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">El governador
Ossorio y Gallardo ja feia temps que tenia certes sospites sobre Joan Rull,
quan van augmentar l’esclat de les bombes al deixar de pagar-li com a
confident, llavors el governador ajudat per l’inspector anglès Charles J.
Arrow, van descobrir que Joan Rull era l’autor de la col·locació de les bombes,
el qual fou detingut a Barcelona a la matinada del 6 de juliol de 1907,
juntament amb la seva mare, el seu germà i altres membres de la seva
banda. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">ES FUNDA
SOLIDARITAT OBRERA EL 1907 I REBUTGEN A LERROUX<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Quasi un més
després de la detenció de Joan Rull i la seva banda, el 3 d’agost de 1907 finalment
els líders sindicals catalans havien aconseguit fundar, a partir de la Unió
Local de Societats Obreres de Barcelona (ULSOB), un sindicat unitari
independent d’àmbit català anomenat “Solidaritat Obrera”, al que
progressivament s’hi van unir nombrosos sindicats gremials d’arreu de
Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">La creació de
“Solidaritat Obrera” havia esta liderada, entre altres, pels anarquistes Jaume
Bisbe, que fou el primer secretari general, Salvador Seguí, Manuel Andreu
Colomer, Josep Negre, Tomás Herreros, Francisco Miranda, Geroni Ferré, Rossend Vidal, Joan Escandell,
Miguel Moreno i Josep Grau i els socialistes Antoni Badia i Matamala, Josep
Camaposada, Ramon Lostau i Joan Coll. “Solidaritat Obrera” naixia com a
sindicat d’àmbit català, independent dels partits i de tendència
majoritàriament anarcosindicalista, malgrat que també hi havia un bon nombre de
socialistes i republicans esquerrans en la seva fundació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4EFjpPgk0TY0yTmEnPsMo-yIwRNJKnAYteD_zkGaTz2xzwRp1h7M-yzNlcnkB8P8pdJ3bSQxr4mHDAMx7OSVhOWz0Z-MOzFJmdqqlOURORUwDRmIpw2kCGL8a4jYQVaIKVjaxBhGMH9g/s1600/48+SO.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4EFjpPgk0TY0yTmEnPsMo-yIwRNJKnAYteD_zkGaTz2xzwRp1h7M-yzNlcnkB8P8pdJ3bSQxr4mHDAMx7OSVhOWz0Z-MOzFJmdqqlOURORUwDRmIpw2kCGL8a4jYQVaIKVjaxBhGMH9g/s1600/48+SO.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Els lerrouxistes
de base que Lerroux havia introduït o captat dins dels sindicats gremials
catalans, ja que també alguns ex anarquistes s’havien deixat seduir pel
populisme radical de Lerroux, van ser desplaçats en la seva majoria dels llocs
directius de “Solidaritat Obrera”, sindicat que ja des del primer moment va
mostrar majoritàriament el seu rebuig a qualsevol influència de Lerroux, a qui
consideraven un farsant que volia dominar els sindicats catalans per atraure’ls
cap al seu moviment polític populista i espanyolista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">L’anarquista
Josep Negre, un dels principals líders i fundadors de “Solidaritat Obrera”, diu
en les seves memòries que si bé a la majoria de sindicalistes no els agradava
“Solidaritat Catalana” pel seu interclassisme i la presència de la Lliga i els
Carlins, encara tenien més rebuig per Lerroux que directament volia dominar els
sindicats, i que a més, no els quadrava tampoc el seu suport incondicional als
militars espanyols i el seu furibund patriotisme espanyol d’algú que pretenia
liderar l’obrerisme internacionalista a Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0-h90SddfeaAHVWUtnPu1qbdTM9Bxl0dWq80qSdOL-sHX4oJaMXsbffo8G8BwvveManYSZuD-wUElX-YVxuTjRRMnnCQJqpEgWpDNgsiaCuhWztzdXAf0wlj8UR2KvyWhoJSooQI7n8k/s1600/LERROUX.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0-h90SddfeaAHVWUtnPu1qbdTM9Bxl0dWq80qSdOL-sHX4oJaMXsbffo8G8BwvveManYSZuD-wUElX-YVxuTjRRMnnCQJqpEgWpDNgsiaCuhWztzdXAf0wlj8UR2KvyWhoJSooQI7n8k/s1600/LERROUX.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">LERROUX ACUSA A
SEGUÍ DE SER COL·LABORADOR DE JOAN RULL EN ELS ATEMPTATS <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Lerroux, que
venia d’una espectacular derrota electoral a Catalunya en les eleccions del 24
d’abril de 1907, que a Catalunya havien guanyat “Solidaritat Catalana” de
manera aclaparadora, veia com el nou sindicat “Solidaritat Obrera”, de majoria
anarcosindicalista, rebutjava la seva influència totalment, amb el que veia que
perdia influència a Catalunya en tots els àmbits.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Lerroux volia
recuperar la seva influència entre els obrers catalans i no se li va ocórrer
res millor que, per desprestigiar als líders de “Solidaritat Obrera”, atacar
des del seu diari “El Progreso” a Salvador Seguí, un dels anarcosindicalistes
més destacats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Pocs dies
després de fundar-se el sindicat “Solidaritat Obrera” el 3 d’agost de 1907,
just un més després de la detenció de Joan Rull, el diari lerrouxista “El
Progreso” afirmava que Salvador Seguí era un dels col·laboradors de Joan Rull
en els seus sagnants atemptats indiscriminats per fer xantatge al governador
civil de Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Lerroux i “El
Progreso” es basaven en aquesta acusació en que Rull havia set del mateix grup
d’acció anarquista que Seguí el 1903 i d’una suposada confidència que tenia
d’un policia. Malgrat que Seguí si havia set del mateix grup de Rull el 1903,
com abans s’ha comentat, ja havien trencat feia temps i tota aquella informació
era una gran mentida infamant. Amb això però, Lerroux pretenia desprestigiar a
tot l’anarcosindicalisme i un dels seus líders destacats i ser ell qui acabés
dominant els sindicats catalans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Aquella acusació
feta pel diari lerrouxista el “Progreso” va provocar que la policia detingués a
Salvador Seguí el 8 d’agost de 1907, per investigar-lo com a possible col·laborador
del provocador Joan Rull. L’endemà el diari “El Progresso”, ampliava les seves
infàmies i acusacions contra Seguí i es vanagloriava de que gràcies a les
informacions del seu diari, la policia havia detingut a un altre terrorista
col·laborador de Rull. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">El divendres 9
d’agost de 1907, Salvador Seguí després de passar una nit a la presó Modelo de
Barcelona, va ser alliberat per ordre del jutge, ja que no va veure cap base
per acusar a Seguí de tenir res a veure amb els atemptats de Joan Rull. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Aquell mateix
divendres 9 d’agost, poc després de ser alliberat de la presó, Salvador Seguí es
va presentar a la redacció de “El Progreso” per exigir que el diari es
retractés públicament de les seves falses acusacions, parlant, entre altres,
amb Josep Ulled, un dels principals redactors del diari i amb el secretari
particular de Lerroux, de cognom Morales. Segui, segons va dir ell mateix
després, va tenir un intercanvi de paraules no gaire amables amb els redactors
del diari i va marxar, sense aconseguir que li diguessin que rectificarien, “El
Progreso” no va desmentir res de les falses acusacions que havia fet contra
Seguí. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Salvador Seguí,
després de sortir de la redacció de “El Progreso”, es dirigí aquell dia a la
redacció del diari “El Diluvio”, diari català escrit en castellà de tendència
republicana federal i conegut per seu antilerrouxisme, per demanar-los que li
publiquessin un petit article en forma de carta, en el que protestava contra
les infàmies i falses acusacions que sobre ell havien llençat els lerrouxistes
de “El Progreso”, les quals inclús havien provocat la seva detenció durant un
dia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">La direcció de
“El Diluvio” no va tenir cap inconvenient en publicar la carta de Seguí en que
expressava les seves protestes contra els lerrouxistes i “El Progreso”, ans al
contrari, ja que “El Diluvio” sempre deia pestes sobre Lerroux i “El Progreso”.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Aquella carta de
Seguí es va publicar a “El Diluvio” el dissabte 10 d’agost de 1907, en la que
Seguí qualificava als de “El Progreso” d’infames, malvats, mesquins, covards i
als que li donava ganes d’escopir, entre altres coses. Allò va encendre a molts
lerrouxistes en contra de Seguí. Tant el dissabte dia 10 d’agost com l’endemà
diumenge, Segui va tenir, juntament amb companys seus, més d’un incident amb
lerrouxistes amb qui es va creuar pel carrer, que no va arribar a més d’uns
intercanvis d’insults, ja que els lerrouxistes no es van atrevir a més. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh126i8h04avCzI2YxY4OiDdSsoAssH3GEKgH1qug4b_utSa3f7PX2r30Z4vUgpl-y-Me9QcYQU12Lk13o_3Tac3ablqdbSCnLot2D_X4GyBZf3HVQnsl-hoihRiCfyrnc9suvubd4gQ7w/s1600/CARTA+DILUVIO.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh126i8h04avCzI2YxY4OiDdSsoAssH3GEKgH1qug4b_utSa3f7PX2r30Z4vUgpl-y-Me9QcYQU12Lk13o_3Tac3ablqdbSCnLot2D_X4GyBZf3HVQnsl-hoihRiCfyrnc9suvubd4gQ7w/s1600/CARTA+DILUVIO.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">ELS LERROUXISTES
ORGANITZEN UN MÍTING PER REBUTJAR LA PRESÈNCIA DE L’INSPECTOR ARROW</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">L’inspector i
detectiu anglès Charles John Arrow, després de que juntament amb el governador
civil Ossorio y Gallardo havia descobert i fet detenir a Joan Rull i la seva
banda el 7 de juliol de 1907, no va marxar de Barcelona i va seguir contractat
per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, per investigar l’assumpte més a
fons i a més amb la proposta d’organitzar un nou cos privat de policia a la
ciutat dirigit pel mateix inspector Arrow, ja que pensaven que podia aportar
nous mètodes moderns d’investigació a la policia de Barcelona.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Els lerrouxistes
estaven totalment en contra de que l’inspector Arrow és quedés a Barcelona i de
que un estranger britànic fos un cap important de la policia a Barcelona, pel
que van organitzar el diumenge 11 d’agost de 1907 un míting al teatre Condal de
Barcelona, situat al Paral·lel, per protestar en contra de que l’inspector Arrow
seguís a Barcelona, el qual ja havia desmuntat la teoria lerrouxista de que
Seguí i membres de “Solidaritat Obrera” estaven darrera dels atemptats
provocació. A més els lerrouxistes acusaven a l’inspector Arrow d’estar al
servei de la burgesia i que no era de fiar. També en el míting volien atiar les
seves teories sobre el que hi havia darrera la trama de les bombes de Joan
Rull.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyhu3M3NLYLxOBHssPung4d5bQjCaNNd6JOksSnPebHw4tNdunEqYuxQaevfHN3r32pS0kF_OF7mD9LheovG09SG45-0OJ6e_WhPhPvwCQKEivNQ4vNLvM1W-BgdBHtAWEuQT1djeUph8/s1600/ARROW.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyhu3M3NLYLxOBHssPung4d5bQjCaNNd6JOksSnPebHw4tNdunEqYuxQaevfHN3r32pS0kF_OF7mD9LheovG09SG45-0OJ6e_WhPhPvwCQKEivNQ4vNLvM1W-BgdBHtAWEuQT1djeUph8/s1600/ARROW.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Normalment els
mítings que es feien els diumenges es feien pel matí, però donat que
inicialment no hi havia més de 100 lerrouxistes previstos per acudir a
míting, temien un fracàs i que el teatre estigués mig buit. Per
això van decidir fer-lo cap a les dos quarts de cinc de la tarda, per poder
passar abans alguns propagandistes lerrouxistes pel Paral·lel de Barcelona, on
els diumenges per la tarda era farcit de gent en els cafès, passejant o anant
als teatres. A la vegada recorrien els locals lerrouxistes de Barcelona per
pressionar a tots els seus afiliats i simpatitzants que anessin al míting. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Alguns lerrouxistes
van començar a repartir propaganda del míting pel Paral·lel anunciant que es
dirien coses importants, tant polítiques com sobre els verdaders cervells sobre
la trama de Joan Rull i els seus atemptats. Van finalment aconseguir que hi
anessin unes 400 persones al míting del teatre Condal, míting en el que no hi
era Lerroux, malgrat que era a Barcelona a casa seva, però que era organitzat i
liderat pel seu lloc-tinent Emiliano Iglesias. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Després de la
propaganda que havien fet els lerrouxistes per la zona del Paral·lel, en el
míting, a part de nombrosos lerrouxistes militants de la “Fraternidad
Republicana” o simpatitzants seus, també hi havia nombrosos curiosos, entre els
que també hi havia alguns anarcosindicalistes de base que hi van anar per
curiositat o interessats en els fets polítics i socials en general.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Dins del teatre
Condal, on es celebrava el míting, hi havia un bon nombre de policies i
l’inspector Mestres, el qual era allí en qualitat de delegat del govern civil
de Barcelona. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">SALVADOR SEGUÍ
IRROMP EN EL MÍTING I ES PRODUEIX EL TIROTEIG MORTAL</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Salvador Seguí
també va acudir a aquell míting lerrouxista de l’11 d’agost de 1907, acompanyat
de l’anarcosindicalista aragonès Alejo Gil Herrera, nascut a Saragossa. Alejo
Gil era un dels millors amics de Seguí en aquells moments, el qual inclús residia en aquell moment a casa
de Seguí al carrer Riereta de Barcelona, on Seguí vivia amb els seus pares.
Alejo Gil també tenia una bona amistat amb el pare i la mare de Salvador Seguí.
La mare de Seguí va afirmar posteriorment que apreciava a Gil quasi com si fos
un fill seu. Però Seguí i Gil no van entrar sols al teatre Condal, sinó que van
anar-hi amb un grup d’amics seus anarquistes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Seguí i Gil no havien
anat a aquell míting per curiositat, ja que tenien la intenció en un moment
donat, de prendre la paraula per protestar contra les infàmies que contra Seguí
havia publicat “El Progreso”. Inicialment però, Seguí i Gil es van asseure entre
el públic per escoltar els primers parlaments. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">La taula de
l’escenari estava presidida per Manuel Santamaria, membre de la “Juventud
Republicana” del barri de Sant Andreu, acompanyat de Jordi Vinaixa, Rafael
Ulled i Josep Ulled, els tres redactors del diari “El Progreso”, entre altres, envoltats
d’un bon nombre de militants lerrouxistes com a protecció. També Emiliano Iglesias
era present en el míting esperant el seu moment per parlar.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQBcK3gMMxGncnsb0aQeR_lV9BCggXPSQPS5UNKnGAAyo4RczALhLQSCJg6YOj4GIHlMdGshhiJ_HQnx-IRxZDnbUXcf2EMd6KJZ-5pSTVg9bciNS3xIomp-XsU0yjMXD9fi2yQmwLVPA/s1600/MITING+CONDAL.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQBcK3gMMxGncnsb0aQeR_lV9BCggXPSQPS5UNKnGAAyo4RczALhLQSCJg6YOj4GIHlMdGshhiJ_HQnx-IRxZDnbUXcf2EMd6KJZ-5pSTVg9bciNS3xIomp-XsU0yjMXD9fi2yQmwLVPA/s1600/MITING+CONDAL.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El president de
la taula de l’escenari, Manuel Santamaria, va fer una introducció i va donar la
paraula a Juli Donó, membre de la “Juventud Obrera Republicana”, el qual va
carregar contra “Solidaritat Catalana” dient que representava a la burgesia
contra els obrers, entre altres coses.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">El segon orador
va ser Pere Figueras, director del setmanari lerrouxista “La Rebeldia”, qui
parlava, entre altres coses, de les connexions entre la burgesia catalanista i
alguns anarquistes que s’havien venut a ells per fer atemptats provocació, com
els de la banda de Rull, fent una barreja de conceptes una mica delirants,
típics del lerrouxisme. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Mentre Figueras
deia aquelles paraules, Salvador Seguí ja no va poder aguantar més i acompanyat
d’Alejo Gil, es van aixecar i van passar pel passadís que porta al l’escenari
pel costat, amb la intenció de que el deixessin parlar per expressar la seva
protesta sobre el que havia dit “El Progreso” sobre ell. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Segons
va declarar el mateix Seguí en el judici que se li feu pels fets, un
lerrouxista d’avançada edat que vigilava l’entrada de l’escenari va reconèixer
a Seguí i, a part de voler impedir-li el pas, el va començar a escridassar de
mala forma i a insultar i els dos van començar a discutir. Salvador Seguí, com
ell mateix va declarar posteriorment, li va dir al lerrouxista que si no fos
per la seva avançada edat, li contestaria “d’una altra forma”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">De totes maneres
Salvador Seguí va aconseguir arribar a l’escenari en el moment en que estava
parlant Pere Figueras. Llavors Seguí es va dirigir a la taula per demanar amb
veu baixa al president de la mateixa, Manuel Santamaria, si el podia incloure
en la llista d’oradors, ja que volia fer alguns aclariments. Aquest si va negar
i llavors alguns lerrouxistes van començar a envoltar a Seguí que intentava
encara convèncer a Santamaria de que el deixés parlar. Allò va generar una
petita discussió davant una lleu esbroncada d’alguns dels assistents al míting,
però Seguí davant de la insistència dels lerrouxistes que l’envoltaven va
abandonar l’escenari.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Salvador Seguí,
després d’haver set expulsat de l’escenari, tornà pel passadís que porta a
l’escenari cap a la platea juntament amb Alejo Gil i els dos es van tornar a
asseure en una butaca situada en la part del davant, molt a prop de l’escenari,
com va relatar després el mateix Seguí. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Seguí s’havia
assegut just al costat d’un ex anarquista passat a lerrouxisme de cognom Riera,
el qual havia set company seu en el passat i els dos es van saludar amablement.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">En aquells
moments, alguns lerrouxistes del sector més radical i violent es van apropar a
Seguí i a Gil en el lloc on eren asseguts i els van començar a increpar. Segons
va dir Seguí després, alguns que el van reconèixer deien coses com, “Aquest és
el que volia parlar”, o “Aquest és aquell que va escriure la carta al Diluvio”.
Alguns el volien agredir, altres simplement el volien fer fora i altres, més
moderats, discutien amb els seus propis companys lerrouxistes dient que els
deixessin seure tranquils, entre ells en Riera, que era assegut al costat de
Seguí. Llavors Seguí i Gil es van encarar amb els lerrouxistes que els
increpaven i la discussió va pujar de to, moment en que la gent del míting ja
estava més pendent de la discussió que de l’orador Figueras, produint-se una
esbroncada general. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Va ser en aquell
moment que un nombrós grup de lerrouxistes, majoritàriament de “Los Jóvenes
Bárbaros”, es van llençar violentament contra Seguí i Gil, agredint-los amb
cops de puny, puntades de peu, pals, cadires i altres objectes contundents.
Seguí i Gil s’havien aixecat per defensar-se o fugir, recorrent alguns metres,
acabant al terra sent agredits per una munió de lerrouxistes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">De cop va sonar
un tret i va haver-hi una estampida general dels que agredien a Seguí i a Gil,
mentre un jove lerrouxista que era just al costat de la baralla, havia resultat
ferit greu per una bala que li havia entrat per l'aixella dreta fins a l’interior del pit. Al cap d’uns
segons, al veure al seu company ferit, alguns lerrouxistes van intentar tornar
a agredir a Seguí, el qual estava sagnant abundantment pel cap. Va ser en
aquell moment en que els policies que hi havia dins del local van intervenir,
evitant que Seguí tornés a ser apallissat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">El ferit de bala
va resultar ser Jaume Soteras i Pellicer, un lerrouxista de 23 anys nascut a
Barcelona, militant de la “Fraternidad Republicana” del barri del Clot,
precisament de la mateixa secció de barri que Fulgencio Claveria i Serrat, el
lerrouxista que havia set mort dos mesos abans tirotejat per republicans
catalanistes, com ja s’ha esmentat abans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Alguns companys
de Jaume Soteras el van traslladar immediatament fora del teatre, on membres de
la Creu Roja que eren de guàrdia fora del local el van traslladar a la casa de
socors del carrer del Rosal, prop d’allí. Jaume Soteras va morir poc després
d’entrar al dispensari. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ5eoZxnMEkgJU0sapVN-55lmkldzIIiraUBRyS89jeAiOYQUhGBdYbAd3Hp7RDJMyvdwbpX4Fi-t7sxn7zbKd97Q6pp9czeGTy2HZbgazDgG5MRScYEDgiDWN93wWsBZ94Pc2VWr_jzo/s1600/SOTERAS+FERIT+DE+MORT.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ5eoZxnMEkgJU0sapVN-55lmkldzIIiraUBRyS89jeAiOYQUhGBdYbAd3Hp7RDJMyvdwbpX4Fi-t7sxn7zbKd97Q6pp9czeGTy2HZbgazDgG5MRScYEDgiDWN93wWsBZ94Pc2VWr_jzo/s1600/SOTERAS+FERIT+DE+MORT.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Poc després van
arribar al teatre més membres de la policia i de la guàrdia civil que havien
set avisats, unint-se als policies que ja hi havia vigilant el míting. La
policia va detenir llavors a Salvador Seguí i a Alejo Gil en el mateix teatre.
Salvador Seguí tenia greus ferides i talls al cap sagnant abundantment, a més
d’un dit de la ma trencat, mentre Alejo Gil també tenia fortes contusions, sent
els dos traslladats també a la casa de socors del carrer del Rosal per ser
atesos en qualitat de detinguts, abans de ser traslladats als calabossos del
Palau de Justícia per ordre del jutge. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">El jutge va
interrogar a diversos testimonis i un d’ells, Manuel Moreno López,
va dir que havia sentit que Seguí, mentre era apallissat, cridava, “Tira,
tira”, com indicant a algú que disparés, pocs segons abans de sonar el tret que
va matar al lerrouxista Soteras. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGH-6zE0lrPfgVbnJOBJwh7TDnImqf7F2HfLZjeLkIpIdz7ZRTTgOqOYBZ2iB_AKX9z07MnpSEfOr7RcPoY3d6KzGG6mCs6hgill7AYHn4OJTSXk-jOzaEyNpJzEEKxakM9dLJYFfxnXk/s1600/TESTIMONI+TIRA%252C+TIRA.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGH-6zE0lrPfgVbnJOBJwh7TDnImqf7F2HfLZjeLkIpIdz7ZRTTgOqOYBZ2iB_AKX9z07MnpSEfOr7RcPoY3d6KzGG6mCs6hgill7AYHn4OJTSXk-jOzaEyNpJzEEKxakM9dLJYFfxnXk/s1600/TESTIMONI+TIRA%252C+TIRA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Després de les
declaracions dels dos detinguts i dels testimonis, el jutge va decretar presó
incondicional fins que se celebrés el judici contra Seguí i Gil, com a
sospitosos d’haver matat a Soteras i per haver provocat aldarulls en el míting.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">MANIFESTACIÓ
DELS LERROUXISTES DESPRÉS DEL SAGNANT L’INCIDENT<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Després de
l’incident que causà la mort del lerrouxista Soteras, alguns volien seguir amb
el míting, però l’inspector Mestres, que era en el míting com a delegat del
govern civil, va ordenar suspendre l’acte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Després d’això,
uns 200 lerrouxistes es van concentrar a la porta del teatre Condal i van
iniciar una manifestació des del Paral·lel cap a les Rambles travessant el
Districte V cap a les 7h. del vespre, proferint
crits de, “Viva España”, “Muera Solidaritat Catalana”, “Fuera el
inspector Arrow” i “Viva la policia española”, entre altres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOcWEeji-d-IQcDlCOlhZ8efPNlLXFz81I1x-V-ydlQn4IXjkqH0utXS6HntRY4_LS8RC7Yp9CG8n8JXR-skCUnew7wj_w64jWWl1mExzs0dGArFr6GVKAUWBOyZ9BsizjID7gBzmA684/s1600/FORA+DEL+CONDAL.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOcWEeji-d-IQcDlCOlhZ8efPNlLXFz81I1x-V-ydlQn4IXjkqH0utXS6HntRY4_LS8RC7Yp9CG8n8JXR-skCUnew7wj_w64jWWl1mExzs0dGArFr6GVKAUWBOyZ9BsizjID7gBzmA684/s1600/FORA+DEL+CONDAL.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Els manifestants
lerrouxistes es van dividir en 2 grups, un d’ells va passar per Canaletes,
moment en que uns policies van fer sonar els xiulets i els van amenaçar amb el
sabre, moment en que els lerrouxistes es van dispersar.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFoSUizGwRLVYJ0JHnJWVaY-B080WJ6m4m1UcLtMIIFmH2wklxchE4mlc1B6QHQuGKJsQM9YAy5qzgIjX2pm-xxryP21LBDzCLGTWxxq3QC_6Kt7MF-ZWygu_wD6erXYq2v1C_gg3Uc3A/s1600/MANI+LERROUXISTA.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFoSUizGwRLVYJ0JHnJWVaY-B080WJ6m4m1UcLtMIIFmH2wklxchE4mlc1B6QHQuGKJsQM9YAy5qzgIjX2pm-xxryP21LBDzCLGTWxxq3QC_6Kt7MF-ZWygu_wD6erXYq2v1C_gg3Uc3A/s1600/MANI+LERROUXISTA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Un altre grup de
lerrouxistes havien tirat pedres contra una finestra del carrer Sant Severo,
pensant per error que allí era on l’inspector Arrow tenia l’oficina. Un policia
els va dir que Arrow no tenia l'oficina allí sinó que allò era la casa del president de
l’Audiència. Després d’algunes discussions els lerrouxistes van marxar. Aquests
però, es van dirigir al carrer del Bisbe, on se n’havien assabentat de que allí
si hi havia l'oficina de l’inspector Arrow, llençant pedres contra les
finestres de l’edifici. La policia els va dispersar amenaçant-los amb els
sabres i també dialogant amb ells. Cap lerrouxista va resultar ferit i es van
acabar els incidents.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Tant Salvador
Seguí com Alejo Gil, van estar 9 mesos a la presó fins que es va celebrar el
judici. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">DUBTES DE SI
SOTERAS ERA ASSEGUT A LA BUTACA QUAN VA REBRE EL TRET<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Els diaris de
l’endemà, a part de parlar dels aldarulls, mostraven la confusió que tenia la
policia sobre el lloc del teatre on havia mort Soteras, del que es va informar
que havia rebut el tret mortal, mentre era assegut a la seva butaca. Però
inicialment la policia havia dit que Soteras era assegut a la fila 19 quan va
rebre el tret i després van dir que segurament era a la fila 7 i també van
citar alguna altra fila. Això ho van dir diversos policies perquè hi havia sang
en aquelles butaques, però després van informar que sobre tot Seguí, que
sagnava abundantment i també Gil, havien tacat algunes butaques de sang també.
D’aquí la confusió de la policia, que segons sembla van concloure que Soteras
segurament era assegut quan va rebre el tret, però ni ho havien vist
ni realment ho sabien. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglxvs9OvrYfFl-AKDgHfufCTzcy8ByEqPfMsJtWATcJUplbxTgWamzR3ZLjfXaPd5G5dAWumPLzEbVtxo4JaMvsoMyRQUdyE2nOKyPaFJ-DruF2ASuM2n4SUKD_XPCC4pOV2gd7bmxDYc/s1600/LA+POLICIA+NO+SAP+ON+ERA+SOTERAS.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglxvs9OvrYfFl-AKDgHfufCTzcy8ByEqPfMsJtWATcJUplbxTgWamzR3ZLjfXaPd5G5dAWumPLzEbVtxo4JaMvsoMyRQUdyE2nOKyPaFJ-DruF2ASuM2n4SUKD_XPCC4pOV2gd7bmxDYc/s1600/LA+POLICIA+NO+SAP+ON+ERA+SOTERAS.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Tot això sumat a
que Soteras no era un simple simpatitzant lerrouxista, sinó que era membre de
la “Fraternidad Republicana” del Clot i membre dels violents “Los Jóvenes
Bárbaros”, amb qui es solia reunir al local de la “Casa del Pueblo” del carrer
Aragó, va fer pensar a molts que Soteras no era assegut a la butaca sinó que
participava de l’agressió, cosa que van afirmar alguns en el futur. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Malgrat que no
està clar si Soteras era o no era assegut en el moment del tret, sent les dues coses possibles, el que estava clar és que va rebre el tret molt a prop d’on
Seguí era agredit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">JUDICI CONTRA
SEGUÍ I GIL PER LA MORT DE SOTERAS</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 25 de maig de
1908 es va fer el judici contra Salvador Seguí i Alejo Gil. A Seguí el
defensava d’advocat Ramon Aguiló i Gil, un advocat republicà i conegut anys
després, el 1919, per ser juntament amb Francesc Macià un dels fundadors del
partit independentista d’esquerres Federació Democràtica Nacionalista (FDN).
L’advocat que defensava a Alejo Gil era el Sr. Tauler. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">L’acusació del
fiscal al començar el judici deia, entre altres coses, que Seguí havia intentat
parlar i no el van deixar, que va tornar a la seva butaca amb Gil i va començar
a esbroncar a l’orador, cosa que va provocar la baralla. El fiscal també deia
que Seguí havia cridat “Tira, Tira” al seu amic Alejo Gil perquè disparés, cosa
que aquest va fer matant a Jaume Soteras, el qual era assegut tranquil·lament a
la seva cadira com a espectador.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Lo de que Seguí
va cridar “Tira, Tira”, el fiscal ho van treure d’una declaració real que havia
fet al jutge un testimoni, Manuel Moreno”, el dia dels fets, fet ja comentat
abans. Però el fiscal acusava ara a Alejo Gil d’haver set ell qui havia
disparat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Lo de que Gil o
Seguí haguessin disparat, va ser totalment desmuntat durant el judici, ja que
tots els testimonis presents en els fets, tant coneguts lerrouxistes com
policies, van declarar que ni Seguí ni Gil havien disparat, afirmant alguns
d’ells que havien vist a l’individu que havia disparat, al qual no coneixien i
que havia fugit per la porta del jardí. Per tant sols quedava el dubte de si el
que havia disparat era o no un amic de Seguí i Gil, però el que ja tothom tenia
clar, inclús el fiscal que va rectificar durant la vista, era que ni Seguí ni
Gil havien disparat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Manuel Moreno
Sánchez, el testimoni que havia declarat 9 mesos abans que Seguí havia cridat,
“Tira, tira”, no es va presentar al judici i els altres testimonis, tant
lerrouxistes, anarquistes, del públic en general o policies, que si van
declarar en el judici, van afirmar que no havien sentit això, Una cosa més a
favor de Seguí i Gil en el judici.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Cal ressaltar que
la majoria de lerrouxistes que van agredir a Seguí i Gil s’expressaven en
català. Alejo Gil va declarar durant el judici que quan van començar a
apallissar a Seguí, un dels lerrouxistes va cridar en català assenyalant-lo a
ell, “Aquest també va amb ell” i també el van apallissar. Un dels falsos tòpics
sobre els seguidors de Lerroux en aquella època a Catalunya és que eren
immigrants de la resta de l’Estat Espanyol, quan la veritat és que la majoria
de lerrouxistes eren catalans de soca rel influïts pel seu populisme obrerista
i espanyolista</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9sOplbngBh6SxlKcyslG4Wbii_CGcK1lcn_YitfJPBn8q7xmaHb6mx8QhETibtIOMKs33fv6lt9UuVCvVvVenrkDf9sSUZNyGiOL1Kwd2NADREKdoZattIs3aakpy3u3RxpUmMXyZyas/s1600/PARLAVEN+EN+CATAL%25C3%2580+ELS+LERROUXISTES.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9sOplbngBh6SxlKcyslG4Wbii_CGcK1lcn_YitfJPBn8q7xmaHb6mx8QhETibtIOMKs33fv6lt9UuVCvVvVenrkDf9sSUZNyGiOL1Kwd2NADREKdoZattIs3aakpy3u3RxpUmMXyZyas/s1600/PARLAVEN+EN+CATAL%25C3%2580+ELS+LERROUXISTES.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">També quedava el
fet de la confusió inicial de la policia de que si el lerrouxista mort Jaume
Soteras, era assegut o participant en la baralla quan va rebre el tret.
L’acusació oficial del fiscal deia que era assegut tranquil·lament i durant el
judici ningú va tenir cap interès en parlar d’aquest assumpte, ja que cap de
les parts ho van trobar rellevant o d’ajuda per la seva causa, ni per la
defensa ni per la acusació.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Finalment, donat
de que es va demostrar per tots i cadascun dels testimonis, tant lerrouxistes,
anarcosindicalistes i policies, que ni Seguí ni Gil havien disparat i que cap
d’ells tampoc havia sentit a Seguí cridar “Tira, Tira”, després de que el
fiscal canvies l’acusació sols per provocar aldarulls, el tribunal va declarar
a Seguí i a Gil innocents i van ser posats en llibertat poca estona després.
Havien set absolts però havien passat 9 mesos a la presó. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">VERSIONS SOBRE
QUI VA DISPARAR<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Un temps
després del judici, van començar a sortir les versions de que un altre lerrouxista havia disparat sobre
Seguí però que per error va matar al seu company de militància Soteras.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Durant el judici
no es va parlar, ni els advocats defensors ho van usar com a argument, de si el
que va disparar havia set un lerrouxista que errà el tret o un anarquista que volia salvar a Seguí. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">En el judici els
advocats dels dos anarcosindicalistes acusats, Aguiló i Tauler, sols es
centraren en demostrar que ni Segui ni Gil havien disparat, cosa que van
aconseguir totalment, ja que hi coincidien tots els testimonis. També es
centraren en demostrar de que Seguí no havia cridat “Tira, tira” a un altre
perquè disparés, cosa que també van aconseguir perquè, a part del testimoni que
ho havia dit el dia dels fets, no es va presentar al judici i durant la vista cap testimoni ho havia sentit. Per tant els advocats defensors no van usar cap
argument sobre la filiació del que havia disparat per aconseguir l’absolució
dels dos anarcosindicalistes ni en van parlar d’això.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Va ser després
que va sortir aquesta versió del lerrouxista que n’havia matat a un altre per
error, sobre tot perquè molts sempre van sospitar que algun dels altres
anarcosindicalistes que havien entrat en el míting acompanyant a Seguí i a Gil,
havia set qui havia disparat per salvar-los la vida. Per això, tant és possible
que es fes corre aquesta versió, sigui perquè tingués una base de veritat o
sigui per no voler relacionar a Seguí i a Gil i el que representava
“Solidaritat Obrera” en aquells moments, com uns pistolers que havien anat a
provocar l’incident i el tiroteig mortal pel seu odi al lerrouxisme, cosa que
també és possible. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Per tant a
continuació algunes consideracions basades en alguns testimonis del judici, que
poden donar, sense aclarir-ho del tot, alguna llum sobre quina versió és més
possible. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Pere Foix, un
anarcosindicalista que no era en el lloc dels fets, però que posteriorment va
arribar a ser un dels millors amics i col·laboradors de Salvador Seguí, en el
seu llibre de memòries, “Apòstols i Mercaders”, publicat el 1949, o sigui, 32
anys després dels fets, va afirmar que amb tota probabilitat havia set el
lerrouxista Jordi Vinaixa, el redactor en cap de “El Progreso” i membre de la
taula presidencial en aquell míting del teatre Condal, qui havia disparat per
matar a Seguí, errant el tret i matant al seu company Jaume Soteras.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Aquesta versió
de que va disparar Vinaixa però, sembla del tot improbable segons el que van
declarar alguns testimonis en el judici com es veu a continuació, en extractes
del judici trets del diari “La Publicidad” del 26-5-1908, el qual va reproduir
gran part del judici.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El mateix Alejo
Gil, un dels dos anarcosindicalistes acusats juntament amb Seguí, va declarar que
havia vist a un individu disparar des de la porta del passadís de platea mentre
ell era apallissat, el qual va fugir del local després i al qual no va
reconèixer.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvExBTGsgcGICBxEDA39Q6_uFYYLIwkLOmfbULvI1pcmxAt2Cp_KhuJZyjpYrEZcT1chLKp7mlM95jBFqTz_MMURIGmWEosBKRdIZxPxP4pUTJvAgDns2y92Bk6Fe0yadQh-LBGAdhqtg/s1600/DECL.+GIL+NO+CONEIX+AL+QUE+VA+DISPARAR.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvExBTGsgcGICBxEDA39Q6_uFYYLIwkLOmfbULvI1pcmxAt2Cp_KhuJZyjpYrEZcT1chLKp7mlM95jBFqTz_MMURIGmWEosBKRdIZxPxP4pUTJvAgDns2y92Bk6Fe0yadQh-LBGAdhqtg/s1600/DECL.+GIL+NO+CONEIX+AL+QUE+VA+DISPARAR.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">L’anarcosindicalista
Ramon Mon, un testimoni de la defensa, també va declarar que havia vist a
l’individu que va disparar, al qual afirmava que no coneixia i que aquest va
fugir immediatament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNG75h-P1NhckCt7jEL5tqfQxDrJ3S_HOV4IfQK0Hv2KnDtEXnYpJBSWea3SSA0ck_evLifePq3SnfeNMw6Oa_08PX4HvNLZuWsGiaz0zIgmjWqI9jMfX5GTUvQzMZW6Kzp4yZudJKy7s/s1600/DEC.+MON.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNG75h-P1NhckCt7jEL5tqfQxDrJ3S_HOV4IfQK0Hv2KnDtEXnYpJBSWea3SSA0ck_evLifePq3SnfeNMw6Oa_08PX4HvNLZuWsGiaz0zIgmjWqI9jMfX5GTUvQzMZW6Kzp4yZudJKy7s/s1600/DEC.+MON.jpg" /></a></div>
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Bé, si el que va
disparar hagués set Jordi Vinaixa, un conegut lerrouxista que era a la taula de
l’escenari en el míting i que a més també era en aquell judici declarant com a
testimoni, els anarcosindicalistes, l’acusat Alejo Gil o el testimoni de la
defensa Ramon Mon, que van veure a l’individu que va disparar, l’haguessin
reconegut i acusat immediatament allí. En canvi si hagués set un conegut seu anarquista, també
haguessin dit que no el coneixien, per suposat.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Però anant més
enllà, Francesc Valmajó, un testimoni que va portar l’advocat defensor d’Alejo
Gil, va declarar en el judici que havia vist a un individu, al qual no va
reconèixer, que disparava contra el grup que agredia a Segui. Aquest testimoni
de la defensa ja afirmava que s’havia disparat directament contra els agressors
de Seguí. Evidentment si hagués set Vinaixa aquell individu que va disparar, Valmajó, com a testimoni de la defensa, l’hagués reconegut i acusat enseguida. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">En aquest cas a
l’advocat defensor de Gil, no li importava demostrar si havia disparat un
lerrouxista per error o un altre individu directament contra els lerrouxistes
per salvar a Seguí, cosa que deia el seu testimoni Valmajó, sinó sols li
preocupava demostrar que ni Gil ni Seguí havien disparat. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUQlmJEHxEGRLWUC0I2N8DEeGM74iIqXdCqtcAylq_ocUu255Mnhe6lCVBIgQC8kPvvtRgPkjDPHeqcsAjx7wYHLtKiZ8tO2PWW7xWmdBmXbDzFZOHFYJORHkF_XsorQCfz5Jw8KyphD8/s1600/VALMAJ%25C3%2593+DECLARACI%25C3%2593.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUQlmJEHxEGRLWUC0I2N8DEeGM74iIqXdCqtcAylq_ocUu255Mnhe6lCVBIgQC8kPvvtRgPkjDPHeqcsAjx7wYHLtKiZ8tO2PWW7xWmdBmXbDzFZOHFYJORHkF_XsorQCfz5Jw8KyphD8/s1600/VALMAJ%25C3%2593+DECLARACI%25C3%2593.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Un cop fetes
aquestes apreciacions i després del que van declarar els testimonis, si és mira
bé, també sembla absurd que un lerrouxista dispari contra Seguí des de certa
distància, quan aquest està al terra amb nombrosos lerrouxistes al damunt apallissant-lo
i a sobre pretendre tocar-lo, cosa pràcticament impossible, sumat a que no feia
cap falta disparar contra un que ja està apallissat massivament i que el tret
no va fer més que salvar la vida a Seguí. Sembla més lògic que fos un
anarquista qui hagués disparat contra el grup de lerrouxistes que eren sobre
Seguí apallissant-lo per salvar-li la
vida. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Salvador Seguí va ser entrevistat des de la presó dos dies després dels fets pel diari “El
Poble Català”, l`òrgan del Centre Nacionalista Republicà (CNR), entrevista
publicada pel diari el 14-7-1907. En aquella entrevista Salvador Seguí va
declarar que aquella tarda del 11-7-1907, era amb Gil i altres companys seus
anarcosindicalistes en el cafè del teatre Apolo a l’Avinguda del Paral·lel i
que quan se’n van assabentar de que els lerrouxistes feien un míting aquella
tarda al teatre Condal, en la mateixa Avinguda, van decidir anar-hi i intentar
pujar a l’escenari per protestar contra les acusacions de “El Progreso”. Seguí
afirma que van entrar amb diversos companys al teatre Condal i que després, un
cop a dins, es van separar, quedant-se ell al costat del seu amic Alejo Gil
quan van intentar parlar a l’escenari.</span></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcl1xLp3sad6dPbo113nBCi60uNkWgx7R_ryqOztgZ-dseHdHmYHJLD65MpQwMk7JVIShZZ6oxVyB7osvZLRW3rj5vzYr3JrKOW8CqBlXHZSKy6koj1yItpK-zNy9uI4P5YulKNiMgIfI/s1600/ENTREVISTA+SEGUI+PC.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcl1xLp3sad6dPbo113nBCi60uNkWgx7R_ryqOztgZ-dseHdHmYHJLD65MpQwMk7JVIShZZ6oxVyB7osvZLRW3rj5vzYr3JrKOW8CqBlXHZSKy6koj1yItpK-zNy9uI4P5YulKNiMgIfI/s1600/ENTREVISTA+SEGUI+PC.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Això demostra
que Seguí i Gil no van entrar sols al teatre Condal, sinó amb un grup d’amics i
companys de militància. També sembla difícil d’assimilar que, coneixent
l’actitud violenta que solien tenir els lerrouxistes per qualsevol discussió i
sobre tot “Los Jóvenes Bárbaros” que ja havien intentat agredir a Seguí tant el
dia abans com hores abans, Seguí i els seus companys pretenguessin provocar un
incident a l’escenari del míting, sobre tot després d’haver insultat greument
als lerrouxistes el dia anterior des del diari “El Diluvio”, sense esperar que
rebessin una pallissa d’una massa de lerrouxistes. Per tant seria molt lògic
pensar que Seguí i els seus companys haguessin previst algun sistema de
defensa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">En tot cas tot
són especulacions i tot pot ser, però estudiant bé els fets, les informacions
de la premsa de l’època, les circumstàncies que envoltaren els fets i les
declaracions dels testimonis, la versió que alguns van atiar després de que al
lerrouxista Jaume Soteras l’hauria matat un altre lerrouxista per error, està
altament en dubte i sembla més lògica la versió d’un anarcosindicalista
disparant per salvar a Seguí, encara que res és definitiu i cadascú pot treure
les seves conclusions. El que està clar és que mai és va saber públicament qui
va ser l’individu que va disparar i si algú ho sabia, no ho van dir mai. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">EL PRIMER ANY DE
SOLIDARITAT OBRERA MENTRE SEGUÍ ERA A LA PRESÓ<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Entre agost de 1907
i durant tot el 1908, nou mesos dels quals es perdé Seguí ja que era a la presó
com abans s’ha esmentat, els sindicalistes de “Solidaritat Obrera” van tenir
molta feina a fer fora als lerrouxistes dins del sindicat, els quals el volien
dominar arribant-se inclús a algunes fortes baralles, sent Josep Negre i el
logronyès Tomàs Herreros els anarcosindicalistes que més van destacar en la
lluita contra els lerrouxistes A finals
de 1908 ja no hi havia cap lerrouxista a “Solidaritat Obrera”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Poc després de
sortir de la presó, Salvador Seguí va entrar a formar part, a mitjans de 1908,
del consell directiu de “Solidaritat Obrera”.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">A finals de 1908,
els partits catalans sobiranistes i republicans d’esquerres ja havien trencat
amb “Solidaritat Catalana” i format la nova coalició “Esquerra Catalana”, desmarcant-se
de la Lliga i els Carlins, que a part de coincidir amb ells amb lo de
l’autonomia i anar en contra de la Llei de Jurisdiccions, discrepaven
profundament de La Lliga i els Carlins quan aquests van començar a fer unes
propostes socials i polítiques molt ultraconservadors i coincidents amb les del
Partit Conservador dinàstic de Maura.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Però malgrat
això i que els republicans catalanistes van donar suport a les reivindicacions
dels sindicalistes, especialment el Centre Nacionalista Republicà (CNR), els
quals van ser els únics que van publicar en el seu diari “El Poble Català” la
convocatòria per part de “Solidaritat Obrera”</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">
</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">de la vaga general de finals de juliol de 1909 que va dur a la Setmana
Tràgica, no van aconseguir recuperar en aquella època la confiança electoral de
la majoria de treballadors catalans, que cada cop apostaven més per
l’anarcosindicalisme, cosa que ja de fet era tradicional en el sindicalisme
català des de 1870.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">APUNT FINAL</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">En aquest
escrit, sense voler afirmar ni negar si el que va matar al lerrouxista Soteras
havia set un anarcosindicalista per protegir a Seguí o un lerrouxista que errà
el tret, encara que tot apunta que va ser un company de Seguí qui va disparar contra el lerrouxista mort, al menys s’ha pretès donar una mica de llum sobre aquell incident tant
llunyà en el temps i del que sempre de n’ha parlat molt de passada i que
cadascú tregui les seves conclusions. A la vegada també descriure una mica de
manera molt general, l’ambient que hi havia en aquella època entre els
anarcosindicalistes, els catalanistes i els lerrouxistes, quan Seguí començava
a despuntar com a líder sindical, en una època en que Seguí es va convertir ja
per sempre en un declarat enemic del lerrouxisme. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Josep A. Carreras</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-53793972120347996382017-01-12T12:05:00.000-08:002018-01-02T11:09:38.311-08:00GENER 1921. EL MES DE LES LLEIS DE FUGUES DEL PISTOLERISME BARCELONÍ <div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYzL9ZeffFcCumSZl4ZYzf1PQm3qCDLR_sqcQc4qbED-3XaBybsmhx9HZSTGJza0iSWhOpKj4XpqSeOu7-rltmhMBldhVi0UMtpagHyEmRUd037fTx_sQw4SBnaxOvwFRLC4BD7PO3zmk/s1600/LLEI+DE+FUGUES.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYzL9ZeffFcCumSZl4ZYzf1PQm3qCDLR_sqcQc4qbED-3XaBybsmhx9HZSTGJza0iSWhOpKj4XpqSeOu7-rltmhMBldhVi0UMtpagHyEmRUd037fTx_sQw4SBnaxOvwFRLC4BD7PO3zmk/s1600/LLEI+DE+FUGUES.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Quan es parla de la llei de fugues
aplicada per la policia de Barcelona durant l`època del pistolerisme barceloní,
principalment es refereix al que va passar el gener de 1921, any en que va ser
aplicada per ordre del governador civil de Barcelona, el general Severiano
Martínez Anido, amb l’aval de president del govern espanyol Eduardo Dato.
Anteriorment s’havien produït 2 lleis de fugues més a Barcelona, una el 1919 i
una altra el 1920, realitzada de manera mes o menys espontània pels policies.
Però el gener de 1921, va ser quan Martínez Anido va ordenar aplicar-les
sistemàticament.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Només en el
mes de gener de 1921 es produïren 28 morts a Barcelona i voltants relacionats directament amb la lluita social, dels quals 19
eren anarcosindicalistes.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El fet de que caiguessin molts més
anarcosindicalistes que de la banda de la patronal el gener de 1921, va ser a
causa de que uns mesos abans, l’1 de novembre 1920, el president del govern
espanyol Eduardo Dato, havia nomenat al general Severiano Martínez Anido com a
governador civil de Barcelona, donant-li carta blanca per eliminar de la manera
que sigui als Sindicats Únics de la CNT catalana.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">La Confederació Regional del Treball Catalunya (CRTC) de
la CNT, s’havia constituït sota el lideratge de Salvador Seguí, entre altres, en els anomenats
Sindicats Únics el juliol de 1918, que representava aplegar als sindicats per
rams o sectors industrials enlloc de per gremis com eren anteriorment. A finals
de 1919, seguint l’exemple català, tota la CNT de l’estat es va constituir en
Sindicats Únics.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Allò havia significat l’augment de la
força i unitat dels anarcosindicalistes catalans, que van augmentar
espectacularment la seva filiació a Catalunya i la seva força per convocar
grans vagues, com la de la Canadenca el febrer de 1919, que va esdevenir una vaga general a Catalunya de més de 40 dies, que va posar en escac a
tota la patronal catalana i al mateix govern espanyol, el qual es va veure
obligat a decretar les 8 hores de treball, no sols a Catalunya sinó a tot l’Estat
Espanyol. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Aquella gran força que havien agafat els
Sindicats Únics de la CNT catalana havia provocat un augment de la violència
patronal, contractant nombrosos pistolers per atacar als anarcosindicalistes catalans amb el suport del llavors governador civil de
Barcelona, Maestre Laborde, el Conde de Salvatierra, el qual poc després de
dimitir havia set mort a trets per un escamot anarcosindicalista català
desplaçat a València el 4 d’agost de 1921. El nomenament del general Martínez
Anido com a governador civil de Barcelona el novembre de 1920, era l’esperança
dels sectors més conservadors i dels patrons més radicals d’acabar per la via
violenta i ràpida amb tota aquella força de la CNT catalana. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 1920 sols a Catalunya, la CNT
tenia uns 500.000 afiliats del total dels aproximadament 775.000 que tenia a tot
l’estat, el que representava més del 80% del proletariat català, sent Barcelona
la seu central i guia de tota la CNT arreu de l’estat.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">DOS LLEIS DE FUGUES ANTERIORS A GENER DE
1921</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Malgrat que les lleis de fugues
sistemàtiques ordenades per Martínez Anido no van arribar fins el gener de
1921, anteriorment a que aquest fos nomenat governador civil ja s’havia produït
una llei de fugues a Barcelona. L’1 d’abril de 1919, just quan la vaga de la
Canadenca arribava al final, a la matinada d’aquell dia la guàrdia civil va
anar a detenir a Miguel Burgos, delegat del Sindicat Únic d’adobadors de la
CNT, a casa seva al barri d’Horta de Barcelona. Segons va informar la guàrdia
civil, Miguel Burgos havia volgut fugir per un terrat i li havien disparat al
cap resultant mort.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">La de Miguel Burgos va ser la primera
llei de fugues de l’època del pistolerisme barceloní, encara que va una decisió
pròpia d’uns guàrdies civils, més que una estratègia del govern civil. En
aquells moments, a principis de 1919, el governador civil de Barcelona, el
general Milans del Bosch i posteriorment el Conde de Salvatierra, juntament amb altres patrons, promovien i finançaven
als pistolers de la patronal, que causaren també nombroses baixes entre els
anarcosindicalistes, però no una estratègia de lleis de fugues sistemàtica per part de la policia. No
es tornaria a produir cap més llei de fugues fins que Martínez Anido fou
nomenat governador civil de Barcelona el novembre de 1920.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtFnq03CPmheGDeughJlBZ9F5cXpkbrPsBRcU18ShSHBpSAeyugUA_LmkgeJHpI9-WQn0gobd2WirbCqoV1vULns7NVWdfQW4N23LF-nvUxmcP0-7g9ETFBAXiljvmaGvLnU2PMsvaMJw/s1600/BURGOS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtFnq03CPmheGDeughJlBZ9F5cXpkbrPsBRcU18ShSHBpSAeyugUA_LmkgeJHpI9-WQn0gobd2WirbCqoV1vULns7NVWdfQW4N23LF-nvUxmcP0-7g9ETFBAXiljvmaGvLnU2PMsvaMJw/s1600/BURGOS.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El governador Martínez Anido, ja havia
fet detenir el novembre de 1920 a una gran part dels dirigents de la CNT
catalana, entre ells el seu principal líder i secretari general Salvador Seguí,
havent entrat ja en estret contacte amb els pistolers de la patronal per
facilitar-los tant dades dels objectius a matar com facilitats per la seva
impunitat i fugida. A part d’alguns atemptats mutus entre anarcosindicalistes i
pistolers patronals a finals de 1920, cal destacar l’assassinat per ordre de
Martínez Anido el 30 de novembre de 1920, del principal advocat de la CNT,
Francesc Layret, líder a la vegada del Partit Republicà Català, lideratge que
compartia amb Lluís Companys, també un dels principals advocats de la CNT i
també detingut en la batuda de novembre de 1920.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">La primera llei de fugues des de que va
ser nomenat Martínez Anido governador civil va tenir lloc el 5 de desembre de 1920, quan
a la nit es va produir un tiroteig entre dos anarcosindicalistes, Pere
Salter i Gregori Daura, i dos membres de la guàrdia civil al barri del Camp de
l’Arpa de Barcelona, en el que va resultar ferit Pere Salter i detingut Gregori
Daura i Raduà. Segons la guàrdia civil, tot havia set un intent d’atemptat
contra ells dels dos anarcosindicalistes. Mentre Gregori Daura era conduit
emmanillat en cotxe a la comissaria, la guàrdia civil va disparar contra ell
prop de la plaça de braus Monumental quedant greument ferit. Segons sembla a
causa dels testimonis que hi havia al carrer, no el van poder rematar. La guàrdia
civil va informar després que havia intentat fugir. Gregori Daura no va morir i
després d’un llarg temps a l’hospital, va ser ingressat a la presó Modelo de
Barcelona. Sempre va tenir greus problemes de salut a causa de les greus
ferides que havia rebut. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">No obstant això, aquella llei de fugues contra Gregori Daura, semblava més una decisió dels mateixos guàrdies civils, rabiosos pel fort
tiroteig que havien tingut abans, que una estratègia sistemàtica ordenada pel
governador civil, cosa que no passaria fins gener de 1921, com veurem més endavant.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 21.3333px;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 21.3333px;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 21.3333px;">ELS SINDICATS ÚNICS DECLARATS FORA DE LA LLEI</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Sectors conservadors catalans, sobre tot
afins als carlins i a la Lliga Regionalista de Catalunya, havien promogut l’any
anterior, el 1919, els anomenats Sindicats Lliures, que pretenien fer una
competència a la combativitat dels Sindicats Únics de la CNT i acostar als
sindicalistes a un línia més moderada, sobre tot després de la intenció del
governador Martínez Anido d’il·legalitzar a la CNT a la demarcació de Barcelona
i a tot Catalunya en general. Un bon nombre de pistolers de la patronal eren
reclutats entre els afiliats als Sindicats Lliures.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">A finals de 1920, els Sindicats Únics de la CNT catalana estaven ja
totalment declarats fora de la llei per Martínez Anido i en aquells dies tota
activitat sindical s’havia de fer en la clandestinitat. Amb una tant
restringida activitat sindical, la CNT catalana tenia en
aquells moments la seva principal activitat en els grups armats d’autodefensa liderats per
Ramon Archs i Serra, que havia esdevingut el secretari general de la CNT
catalana en la clandestinitat després de l’empresonament de Salvador Seguí.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Pere Vandellós, Medir Martí, Pere Boadas
i Simó Piera, eren juntament amb Ramon Archs, els altres membres que quedaven
de la cúpula de defensa armada de la CNT catalana, que encara no havien set
detinguts, morts o obligats a fugir, els quals actuaven en la més absoluta
clandestinitat organitzant les accions i autodefensa</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"> amb els membres dels grups d’acció
anarcosindicalista. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-mbNAhOdoZphnDEqzG-KHjd06T4cUY1rSapz_zdAVJLjyidL0Pd_7u9pHLyCd9wSh4tuZUFzZBhwrPHiHvlo10-H0pm9JQDOzePDI8j4YAz_GGUy5pz5hFAiqsYgpWhIgGikS0zA9ZA0/s1600/PIERA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-mbNAhOdoZphnDEqzG-KHjd06T4cUY1rSapz_zdAVJLjyidL0Pd_7u9pHLyCd9wSh4tuZUFzZBhwrPHiHvlo10-H0pm9JQDOzePDI8j4YAz_GGUy5pz5hFAiqsYgpWhIgGikS0zA9ZA0/s1600/PIERA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Evelio Boal, nascut a Valladolid, era el
secretari general de la CNT a nivell estatal i també residia a Barcelona, que
era la seu central de la CNT a tot l’estat, que principalment tenia la funció
d’enllaç entre els cenetistes catalans i els de la resta de l’estat, el qual
també estava en la clandestinitat a finals de 1920, mantenint contínues
reunions secretes amb Ramon Archs, el secretari general de la Confederació
Regional de Catalunya de la CNT.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda, alguns dels principals
caps i reclutadors dels pistolers de la patronal en aquells mesos entre 1920 i
1921, eren Ramon Sales i Amenós i Joan Laguia i Lliteras, ambdós carlins
mellistes i els quals s’alternaven la presidència dels Sindicats Lliures a
Catalunya, Salvador Anglada, polític carlí del sector jaumista i Josep Bertran i Musitu, membre del Sometent i polític de la Lliga Regionalista de Catalunya,
els quals estaven finançats per alguns empresaris i a la vegada estaven en
estreta col·laboració amb la policia i al governador civil Martínez Anido. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid-frPZ8eCCXyw0BgkUfueZfa1OtruFiSTKPguDreM2sXxZZtXeQ26c6uvdN57B5f4NgvmgS22QLDouOzAhi8JOgsw3OXdQj1V-SknAq4X5JrBLaH2bkPqWkqXPHtIR90-QtFVhMKGY7E/s1600/SALES++POW.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid-frPZ8eCCXyw0BgkUfueZfa1OtruFiSTKPguDreM2sXxZZtXeQ26c6uvdN57B5f4NgvmgS22QLDouOzAhi8JOgsw3OXdQj1V-SknAq4X5JrBLaH2bkPqWkqXPHtIR90-QtFVhMKGY7E/s1600/SALES++POW.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En aquells moments els partits que
donaven suport principalment als pistolers de la patronal a Catalunya i als Sindicats Lliures eren els
Carlins, tant els mellistes (l’ala més espanyolista), liderats a Catalunya per
l’extremeny Dálmacio Iglesias, com els jaumistes (l'ala més catalanista),
liderats a Catalunya per Miquel Junyent, els catalanistes conservadors de La
Lliga Regionalista de Catalunya, liderada per Francesc Cambó i els dos partits dinàstics
espanyols, aquests dos últims amb molt poca implantació a Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els Sometents armats també eren un niu de pistolers de la patronal, els quals tenien membres tant carlins dels dos sectors, com militants de la Lliga Regionalista com afins als dinàstics espanyols.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Malgrat que els anarcosindicalistes
catalans en aquella època no solien tenir majoritàriament filiació política, rebien el suport
dels catalanistes republicans del Partit Republicà Català (PRC), liderat abans
pel ja assassinat Francesc Layret i en aquells moments per Lluís Companys, dels
independentistes d’esquerres de la Federació Democràtica Nacionalista (FDN)
liderada per Francesc Macià i del Partido Radical Republicano (PRR)
liderat per Lerroux, els quals assistien
als anarcosindicalistes amb advocats i en ocasions els representaven d’alguna
manera en al parlament de Madrid per denunciar la repressió que patien.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Els socialistes del PSOE des de Madrid,
també s’afegien a les denúncies contra la repressió contra els
anarcosindicalistes catalans, malgrat que la seva filiació a Catalunya era
mínima. Per altra banda la UGT, el sindicat del PSOE, també tenia molt poca
filiació a Catalunya i, a diferència dels Sindicats Lliures, no van entrar mai
en conflicte o competència amb els Sindicats Únics de la CNT catalana, fent
inclús nombrosos pactes amb ells i en moltes ocasions un seguiment de les seves
reivindicacions a Catalunya.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Com es veu, els partits catalanistes i
espanyolistes més conservadors i antiobreristes estaven units contra els
anarcosindicalistes catalans, mentre els partits catalanistes i espanyolistes d’esquerres
o amb més sensibilitat obrerista també estaven units en el seu suport als
anarcosindicalistes catalans, encara que a la vegada aquests partits amb més
sensibilitat obrerista no gaudien dels vots de la majoria
d’anarcosindicalistes catalans, els quals solien ser apolítics en aquella època i es centraven bàsicament en la lluita obrera i sindical i una gran part d'ells influenciats per les idees anarquistes.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">VIOLENTS ÚLTIMS DIES DE 1920 A BARCELONA</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El últims dies de l’any 1920 havien set
especialment violents a Barcelona. A part dels atemptats i tirotejos
relacionats directament amb la lluita social, que són els relatats
principalment en aquest escrit, la gran quantitat d’armes que hi havia a Barcelona
en aquella època, feia que moltes disputes entre veïns, delinqüents, rivalitats
amoroses o baralles espontànies, acabessin freqüentment en tirotejos i morts
que també omplien les pàgines dels diaris. Els lockouts patronals, els
acomiadaments de represàlia contra sindicalistes o vaguistes i les llistes
negres que feien alguns patrons, també havien abocat a alguns treballadors a l’atracament
i la delinqüència. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Un exemple va ser un espectacular i
confús tiroteig, just un dia abans de Nadal, el 24 de desembre de 1920 cap a les 9 h. del matí, entre dos bandes
de delinqüents, alguns d’ells ex sindicalistes en atur passats a l’hampa, en el
que també va intervenir la policia i que va acabar amb 6 morts i nombrosos
ferits, pels carrers del voltant dels carrers Sant Ramon, Migdia i Arc del
Teatre de Barcelona.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Cap a es 8.20 h. del matí d’aquell 24 de
desembre, va ser mort a trets, al carrer Boqueria, al districte de Drassanes,
un cambrer afiliat als Sindicats Lliures, Joan Soler i Lluch, en la típica
venjança entre sindicalistes enfrontats. La policia va iniciar una persecució
als agressors, amb tota seguretat anarcosindicalistes, amb qui van intercanviar
trets pels carrers del districte de Drassanes, però van poder fugir. El matí
havia començat violent al barri i encara anirà a molt més en poca estona.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Just uns minuts després, cap a les 8.45
h. del matí, Lluís Dufur, l’ex anarcosindicalista d’acció passat al món de
l’hampa, havia anat amb uns companys de la seva banda armats a la cantonada
dels carrers Migdia i Arc del Teatre, per enfrontar-se a Antoni Roda “el
Pernales”, un ex membre dels Sindicats Lliures també passat a l’hampa, per
venjar-se, ja que aquest havia ferit greu d’una punyalada unes hores abans a un
membre de la banda de Dufur. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En el moment en que Lluís Dufur i
membres de la seva banda es van trobar amb els de la banda del “Pernales” al
carrer Migdia, es va iniciar un tiroteig entre els dos grups. Els nombrosos
policies que hi havia a la zona, encara buscaven als que havien matat al membre
dels Sindicats Lliures feia poc i que a la vegada s'havien tirotejat amb ells.
Els policies, al sentir el tiroteig, segurament pensant que es tractava o dels
mateixos o d’un fet similar, van intervenir també intentant detenir-los a tots
i també disparant contra ells. Al voltant dels carrers Sant Ramon, Migdia i Arc
del Teatre, policies disparaven contra membres de les dues bandes, els quals a
la vegada es disparaven entre ells i també a la vegada tots disparaven contra
la policia. El tiroteig va ser dels més forts i intensos que es recordaven al
barri, que va durar molta estona i causant gran terror entre els veïns i els
transeünts.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El resultat final del tiroteig fou de 6
morts; Antoni Roda “el Pernales”, Lluís Dufur i Barberà, 3 policies, que eren
Antonio Valero, Fernando Sánchez Mateo i Juan Sánchez Montes, i una nena de 6
anys, Carmen Fernández, que va rebre un tret accidental. A part, altres
policies, alguns membres de les dues bandes i diversos transeünts van resultar
també ferits de bala.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Poques hores més tard d’aquell dia 24 de
desembre de 1920, Gaietà Garcia i Garcia, d'ofici sabater, era mort a trets al
carrer Milà i Fontanals al barri de Gràcia. La seva dona va dir que no estava
afiliat a cap sindicat i la policia va detenir inicialment a 5 drapaires com a
sospitosos, encara que de moment aquell atemptat va quedar confús.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">8 morts a trets en un dia a Barcelona
aquell 24 de novembre de 1920, encara que sols un estava clar que era
relacionat amb la lluita social o enfrontament entre sindicats.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">La violència d'aquell any culminava a
Barcelona amb la mort a trets d’Enric Aymeric, pistoler carlí afiliat als
Sindicats Lliures, el 27 de desembre de 1920.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghNlQPTe7MmV6zDR8k2sppvW5kqLstPICUzmQZy-A78kWrpQZaYGHoObgsCQctXorDBdDgl9-yWPrJhUfj0bbBqnnV4ZINaIBe8lX-wQbQP9mb-kwYBha-5CQ0GomGXLbgQVjzUpIgiJg/s1600/MIGDIA+CARRER+POW+DEF.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghNlQPTe7MmV6zDR8k2sppvW5kqLstPICUzmQZy-A78kWrpQZaYGHoObgsCQctXorDBdDgl9-yWPrJhUfj0bbBqnnV4ZINaIBe8lX-wQbQP9mb-kwYBha-5CQ0GomGXLbgQVjzUpIgiJg/s1600/MIGDIA+CARRER+POW+DEF.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman", serif; font-size: 16pt;">SUSPENSIÓ DE PAGAMENTS DEL BANC DE
BARCELONA</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Just el mateix 24 de desembre de 1920,
en que s’havien produït aquells sagnants tirotejos a Barcelona, el Banc de
Barcelona, que era la gran banca que havia creat la burgesia catalana,
promocionant-la com “la gran Banca Catalana”, presentava una suspensió de
pagaments. L'economia catalana havia crescut bastant gràcies a les vendes de
material de guerra i tèxtil als contendents de la passada I guerra mundial. La
falta de cobrament de nombroses lletres i crèdits, alguns deien que a causa de
crèdits empreses estrangeres en crisi i altres a que l’economia catalana havia
derivat més cap a l’especulació incrementant preus que feia disminuir el
consum, evidentment un tema per un altre estudi que no resoldrem ara aquí, va
provocar la falta de liquiditat del Banc de Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Altres bancs més petits amb seu a
Catalunya patien una situació similar i segons alguns, a causa d'una reacció lenta del
Banco de España que en uns primers moments va discutir públicament i aplaçar la
seva ajuda al Banc de Barcelona i altres bancs catalans, va provocar una situació
de pànic entre els clients dels bancs a Catalunya, que va derivar en cues a diversos bancs, no sols al Banc de Barcelona sinó a altres, com per exemple al Banco Hispano Americano, per treure els seus fons per por a perdre’ls. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La por i el nerviosisme va córrer per
tot Catalunya, quan la majoria d’empreses van témer una fallida general de l’economia
catalana per falta de crèdits. Finalment el Banco de España en els últims dies
de 1920, va assegurar certs avals i crèdits pels impagaments al Banc de
Barcelona i altres bancs de Catalunya, amb una campanya mediàtica de la banca
catalana en general que va disminuir substancialment les retirades de fons.
La crisi econòmica no es va resoldre del tot però si es va aturar
momentàniament la fallida total. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">
</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbS-G8K_gwmx2VHGhC2yCC_1mPuMdENRsbqRtShVIL7aFM8IW4PNSbPGj4_uLF3Fjj8W85jLgXfpdlPnztkazJbIjVNEi9jNLcVH4pk2EhaCwj5Gd-EQ8ys_q8jIVowu-lnxBjfpOxIUQ/s1600/CUES+ALS+BANCS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbS-G8K_gwmx2VHGhC2yCC_1mPuMdENRsbqRtShVIL7aFM8IW4PNSbPGj4_uLF3Fjj8W85jLgXfpdlPnztkazJbIjVNEi9jNLcVH4pk2EhaCwj5Gd-EQ8ys_q8jIVowu-lnxBjfpOxIUQ/s1600/CUES+ALS+BANCS.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Amb aquest ambient de nerviosisme
social per la crisi de la banca a Catalunya, tant per part dels patrons, els banquers i sobre tot entre els mateixos
treballadors i sindicalistes, que veien en això una excusa perfecte perquè
encara s’escoltessin menys les seves reivindicacions, sumat a la contínua
violència que patien per part del governador civil, la policia i la patronal,
començava el mes de gener de 1921, el més violent d’aquella època i en el que
van esclatar les lleis de fugues. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">BARCELONA GENER DE 1921, ESCLATEN LES
LLEIS DE FUGUES</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El més de gener de 1921, va ser el de
les lleis de fugues per excel·lència a Barcelona, però malgrat que durant tot
el més van haver-hi atemptats, tirotejos i morts, les lleis de fugues es van
concentrar sols en 4 dies, entre el 20 i
</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">23 de gener d’aquell 1921, en que van morir 10 anarcosindicalistes</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"> morts per la policia després de ser
detinguts al·ludint que volien fugir. Això va passar després de la mort en
atemptat d’un inspector de policia el dia 19 de gener, com veurem més
endavant. A principis de mes però, ja començaven els atemptats i tirotejos, tot
i seguint la mateixa línia que en anys anteriors.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 3 de gener de 1921 es produeix el
primer atemptat mortal de l’any, quan uns pistolers dels Sindicats Lliures
maten al carrer Indústria de Barcelona a Josep Julià i Monclús, un dels
delegats del ram tèxtil de la CNT. Es tractava d’intimidar als que volien
seguir fent activitat sindical a Catalunya que no fos dins dels Sindicats
Lliures, sindicat groc afí a la patronal. També tractaven que la majoria de
treballadors catalans es donessin d’alta als Sindicats Lliures amb la
intimidació de que així podrien seguir treballant amb tranquil·litat i sense
por a ser acomiadats o assassinats. Aquesta tàctica va tenir cert èxit, ja que dotzenes de
milers de treballadors catalans dels menys combatius o compromesos que
anteriorment estaven afiliats a la CNT catalana, es van afiliar als Sindicats
Lliures.</span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 4 de gener de 1921 al matí arriben
nombrosos membres armats dels Sindicats Lliures a Reus procedents de Barcelona.
El 24 de novembre de 1920, 40 dies abans, havia set mort a trets el president
dels Sindicats Lliures de Reus Antoni Capdevila, cosa que havia fet augmentar la tensió entre els dos sindicats a Reus. Aquell 4 de gener s’havien
convocat diverses reunions i manifestacions dels dos sindicats enfrontats, cosa
que feia preveure enfrontaments, d’aquí que vinguessin diversos membres armats del
Sindicats Lliures des de Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Cap al migdia d’aquell 4 de gener de
1921, ja coincidiren grups dels dos sindicats per Reus i es produí una baralla
a la Plaça Prim, sent els membres dels Sindicats Lliures perseguits per un gran
nombre membres dels “Únics”, moment en el que els dels “Lliures” van comença a
disparar un gran nombre de trets ferint de mort a l’anarcosindicalista Ramón
Oliver i Servet, que va morir uns dies després a l’hospital. Els anarcosindicalistes
dels “Únics” també van disparar alguns trets. A part del ferit de mort, Ramón
Oliver, van haver-hi cinc ferits més de bala pels dos bàndols. La guàrdia civil va detenir a diversos
sindicalistes dels dos bàndols, entre ells el conegut pistoler dels Sindicats
Lliures Paulí Pallàs i Vallès, quan aquest anava agafar el tren per tornar a
Barcelona amb altres companys. Aquell dia, el pistolerisme barceloní s’havia
traslladat a Reus.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNEz2nz6NCqwYKlT2oQ_j0g6MYZNiLUZGQHaeXVB-a-RqRiXysmsD6pUg3vsh3zj5DjHaEWw0GNSys62lxUIhvKB71o2vT1A78aVIXW6kX1Zwi8KX0qenybWh93XHIzHdSM9XGniCRv4Q/s1600/PALL%25C3%2580S.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNEz2nz6NCqwYKlT2oQ_j0g6MYZNiLUZGQHaeXVB-a-RqRiXysmsD6pUg3vsh3zj5DjHaEWw0GNSys62lxUIhvKB71o2vT1A78aVIXW6kX1Zwi8KX0qenybWh93XHIzHdSM9XGniCRv4Q/s1600/PALL%25C3%2580S.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’endemà, el 5 de gener de 1921 cap a
les 10 h. del matí, el membre dels Sindicats Únics de la CNT Olegari Miró i Badosa,
nascut a Manresa, va ser mort a trets al carrer Estévanez de Barcelona, davant
mateix de la fàbrica a on treballava. Segons havia declarat el mateix Miró poc
abans de morir, l’autor dels trets va ser el membre dels Sindicats Lliures Pere
Burdoy i Nin, un fogoner que treballava a la mateixa fàbrica que ell i que a
més era membre del Sometent, el qual va ser detingut per la policia per ordre
del jutge. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 6 de gener de 1921 és la tradicional
festa del dia de reis, el dia dels regals sobre tot als infants. Aquell dia es
produeix un petit parèntesi sense violència a Barcelona. No obstant això, els
anarcosindicalistes no deixen de fer reunions clandestines ni la policia d’intentar
impedir-ho.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-Ylie-1rUrx2gQFB9iT5LqezIGOeE07dLl_aljDivEjWnbnGcQJWfrNy0kZxTdzPknmIH5ChC3CiPiAOPHxfsM1RoXSY1efG4XVRGOu1Woj33j4ozFmjFYz-f2zm9F20S651L1s3LQ5k/s1600/Dia+de+reis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-Ylie-1rUrx2gQFB9iT5LqezIGOeE07dLl_aljDivEjWnbnGcQJWfrNy0kZxTdzPknmIH5ChC3CiPiAOPHxfsM1RoXSY1efG4XVRGOu1Woj33j4ozFmjFYz-f2zm9F20S651L1s3LQ5k/s1600/Dia+de+reis.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">A la nit d'aquell mateix 6 de gener de 1921, la
policia irromp en una reunió clandestina de sindicalistes del ram de l’aigua de
la CNT al barri del Clot de Barcelona i els deté a tots. És dona la
circumstància de que el mateix president del ram de l’aigua de la CNT catalana
en aquells</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">moments, Francesc Villena, era
un infiltrat de la policia i qui els havia delatat. Els grups d’acció
anarcosindicalistes se’n van assabentar i el van posar en el punt de mira. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Entre aquell 6 de gener i el 7 de gener, altres
sindicalistes d’altres rams també van ser detinguts en altres reunions a causa
de delacions d’infiltrats. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Un bon nombre dels anarcosindicalistes
detinguts a Catalunya, tant el més de gener de 1921 com altres detinguts en
mesos anteriors, acusats de ser membres de grups d’acció o sindicalistes “perillosos”,
eren obligats aquell mes de gener a caminar centenars de kilòmetres per carretera cap a altres presons
de l’estat. Alguns d’ells morien pel camí a causa de les llargues caminades o a
la presó. Altres eren enviats obligatòriament a la guerra del Marroc,
situant-los en primera línia on queien a dotzenes. Uns bon nombre de
sindicalistes morts que no surten en les estadístiques dels que morien a
Barcelona per aquella època. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb8sCViue3_ZJK6Y7tspmpChIiIsIoBn6iPd1j2eJCUFIabfwL6yngSfOYbGWkzs7ZIGhr92whZySJ8PnECfvCbN_5gpE1qB58LwPJs7rWx4lAoivRSI3rn7PaLxqFP284qNkpNgeUSgQ/s1600/CORDA+DE+PRESOS+1921.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb8sCViue3_ZJK6Y7tspmpChIiIsIoBn6iPd1j2eJCUFIabfwL6yngSfOYbGWkzs7ZIGhr92whZySJ8PnECfvCbN_5gpE1qB58LwPJs7rWx4lAoivRSI3rn7PaLxqFP284qNkpNgeUSgQ/s1600/CORDA+DE+PRESOS+1921.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 8 de gener d 1921 al vespre, es
tirotejat per tres individus l’anarcosindicalista Manuel Valero i Doll al bar
la Palmera, al carrer Jerusalem de Barcelona. Els tres agressors, membres dels
Sindicats Lliures, havien pres una copa a la barra i en el moment de pagar van
dir: “les copes les paga aquest”, i van disparar contra Valero que era assegut
i va resultar ferit greu, morint poc després a l’hospital.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 12 de gener de 1921, cap a les 7.30
h. de la tarda es mort a trets a Terrassa l’empresari del sector del metall i tinent
alcalde de l’ajuntament d’aquesta ciutat, Joan Abelló. Un membre armat del Sometent
que era a la zona va perseguir a l’agressor i es va produir un tiroteig entre els
dos, però l’agressor va poder fugir. La policia va detenir indiscriminadament a
diversos anarcosindicalistes de Terrassa que van patir fortes tortures.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A la nit d’aquell 12 de gener de 1921,
és tirotejat al carrer Diputació de Barcelona, prop del Passeig de Gràcia,
Tomás Franch i Cid, treballador d’una impremta del carrer Sant Pau. Després de
disparar-li, els agressors que havien sortit corrent, van tornar al veure que
només estava ferit. El van tornar a tirotejar al terra, però malgrat rebre més
bales, Franch va resultar ferit greu però no va morir. Tomás Franch va declarar
que no pertanyia a cap sindicat ni tenia enemics i ell creia que l’havien
confós per un altre, encara que finalment no es va poder confirmar cap versió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 15 de gener de 1921 a les 6 h. de la
tarda, l’anarcosindicalista Joan Caballé, recaptava diners en suport dels
presos prop de l’Arc de Triomf de Barcelona, quan la policia el va voler
detenir, Joan Caballé es va resistir i va fugir disparant contra la policia.
Altres anarcosindicalistes armats que eren a prop per escortar a Joan Caballé també
van disparar contra la policia produint-se un fort tiroteig, resultant mort
l’anarcosindicalista Francesc Sabater, mentre Joan Caballé i els altres van
poder fugir amb els diners recaptats. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 17 de gener de 1921, es tornen a
produir diverses detencions d’anarcosindicalistes en reunions clandestines a
Barcelona. Es tractava de tallar tota activitat sindical de la CNT catalana, la
qual intentava organitzar algunes vagues en algunes empreses. Els treballadors
que feien vaga eren immediatament acomiadats i molts d’ells detinguts.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 18 de gener de 1921 cap a les 7.30 h.
de la tarda, és mort a trets per un escamot anarcosindicalista l’empresari del
sector del Metall Francesc Fontanilla i Vilardell al Pont dels Àngels al barri
de Marina de Barcelona. L’anarcosindicalista badaloní Eusebi Brau i Mestres, el
qual havia set acomiadat uns dies abans de l’empresa de Fontanilla, com altres anarcosindicalistes de la seva empresa seguint la política
de “netejar” les empreses de sindicalistes combatius, va ser un dels autors de
l’atemptat, el qual va ser detingut pocs dies després.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_fWVT4k3FspBX_FOMXnTR_aoz7R6YUbm_HIXiYNKzhttGgyD7gTD0sMiUu7vmfcshQwKVoN04JjsPMqECGyekaB00XbognsdNgbnFjkorC4IOJironvMAo53usKctg1khTiXCIlX7ZzI/s1600/BRAU+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_fWVT4k3FspBX_FOMXnTR_aoz7R6YUbm_HIXiYNKzhttGgyD7gTD0sMiUu7vmfcshQwKVoN04JjsPMqECGyekaB00XbognsdNgbnFjkorC4IOJironvMAo53usKctg1khTiXCIlX7ZzI/s1600/BRAU+2.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El mateix dia 18 de gener Ramon Archs i
Serra, el secretari general de la Confederació Regional de Catalunya de la CNT
en la clandestinitat, convoca una altra reunió amb membres dels grups d’acció i
decideixen que s’ha de matar a l’inspector de policia Antonio Espejo, un dels
encarregats de les detencions, les tortures i responsable de diversos
assassinats d’anarcosindicalistes a Barcelona.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 19 de gener de 1921, tal i com
s’havia decidit en la reunió convocada per Ramon Archs el dia anterior,
l’inspector de policia Antonio Espejo és mort a trets per tres pistolers anarcosindicalistes al carrer Ample de Barcelona, prop de les Rambles, a les 6 h. de la tarda, poc després de sortir del bar de l’hotel Español on s’havia reunit
amb altres policies.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">No es va saber mai del cert qui van ser
els anarcosindicalistes que van fer l’atemptat, malgrat que si se sap que va
ser organitzat per Ramon Archs. Només se sap, segons els testimonis, que un
d’ells portava una gavardina i un altre una brusa i una gorra. La policia
durant els següents mesos, anava acusant a diversos anarcosindicalistes
indiscriminadament, però realment no van saber mai qui van ser els 3
anarcosindicalistes que van dur a terme l’acció, que podrien haver set qualsevol
dels que formaven part dels grups d’acció en aquells moments. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Encara el mateix 19 de gener cap a les
10.45 h. de la nit, el president del ram de l’aigua de la CNT catalana,
Francesc Villena, nascut a Bricort (País Valencià), que com s’ha comentat abans
era un infiltrat de la policia que havia provocat les detencions de
sindicalistes del ram en la reunió clandestina, és mort a trets per dos pistolers anarcosindicalistes quan sortia de la
cooperativa Flor de Maig del carrer Montaña de Barcelona. Villena portava una
pistola browning a sobre, que no va tenir temps a usar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquell 19 de gener de 1921 la policia va
detenir, poc després de la mort de l’inspector Antonio Espejo, a quatre
anarcosindicalistes valencians que feia pocs dies havien arribat a Barcelona
des de València; Joan Villanueva i Díez, Antoni Parra i Garcia (algun diari el citava com Diego), Juli Peris i
Moltó i Ramon Gomar i Polo, als qui van acusar inicialment, falsament i sense
cap prova, de la mort de l’inspector de policia Antonio Espejo. L’excusa per la
detenció va ser que la policia deia que els 4 anarcosindicalistes valencians es
solien reunir també al bar del l’hotel Español, d’on havia sortit l’inspector
Espejo el dia que va ser mort a trets.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La forta connexió entre els grups
d’acció anarcosindicalistes de Barcelona i València havia culminat feian uns mesos, el 4
d’agost de 1920, amb la mort a trets a València de l’ex governador civil de
Barcelona Joan Laborde Mestre “El conde de Salvatierra”, que es va
caracteritzar per la seva repressió antisindicalista a Barcelona, mort per un escamot anarcosindicalista
desplaçat de Barcelona a València amb col·laboració amb anarcosindicalistes
valencians. A més, feia pocs dies, el dia 8 d’aquell mateix mes de gener de 1921, un escamot
anarcosindicalista havia intentat matar al governador civil de València,
Salvador Muñoz, al que van tirotejar però fallant i resultant el governador
il·lès. Allò feia que tots els anarcosindicalistes que es movien de València a
Barcelona, eren en el punt de mira, eren estretament vigilats i alguns, com en
aquest cas, detinguts.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Cap a les 3 h. de la matinada del 20 de
gener de 1921, Martínez Anido i el cap de policia de Barcelona, el general Miguel Arlegui,
ordenen en venjança per la mort de l’inspector Espejo, i en gran part també com
una venjança contra l’anarcosindicalisme valencià en general, que els quatre
anarcosindicalistes valencians siguin assassinats aplicant-los la llei de
fugues. Quan els quatre anarcosindicalistes valencians, Villanueva, Gomar,
Peris i Parra, eren traslladats a peu lligats amb una corda cap a la presó Model
de Barcelona, a l’alçada del carrer Calàbria els van tirotejar a sang freda. La
policia va informar que mentre traslladaven als anarcosindicalistes valencians
detinguts, uns altres individus van disparar contra la policia per
alliberar-los, moment en que aquests van intentar fugir i van ser tirotejats
per la policia. Vaja, una versió bastant increïble. Aquella va ser la primera
llei de fugues ordenada per Martínez Anido i que acabà amb morts.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibSMU-l06gGHyEkMG3i1uvHdJ_RFttnKB8s6xJ0or101mDtJWPfeRj9YBtNPn0S9np3z_dtUN-saU2n9ovfXh_jTPhm6vxJIymbBFZ70WNK_xSSLk0tJ1pi3v_V3H7bp39nVfD0uYQK8Y/s1600/LLEI+DE+FUGUES+VALENCIANS+POW.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibSMU-l06gGHyEkMG3i1uvHdJ_RFttnKB8s6xJ0or101mDtJWPfeRj9YBtNPn0S9np3z_dtUN-saU2n9ovfXh_jTPhm6vxJIymbBFZ70WNK_xSSLk0tJ1pi3v_V3H7bp39nVfD0uYQK8Y/s1600/LLEI+DE+FUGUES+VALENCIANS+POW.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Joan Villanueva i i Juli Peris van morir
a l’instant, mentre Antoni Parra, que era ferit, es va fer el mort perquè no el
rematessin, segons va declarar ell mateix posteriorment. Ramon Gomar, era
greument ferit i agonitzant sense cap possibilitat de recuperar-se. La policia
va traslladar a Joan Villanueva, Juli Peris i Antoni Parra, aquest últim al que
creien mort, al dipòsit de cadàvers de l’Hospital Clínic, mentre Ramon Gomar
moria poc després d’entrar a l’hospital. Antoni Parra, al que creien mort, es
va mostrar com a viu als serveis sanitaris del Clínic, podent així salvar la
vida. Poc després Antoni Parra va poder explicar lo de la llei de fugues que
havia costat la vida als altres tres anarcosindicalistes valencians contradient
la versió policial, cosa que va causar un gran commoció tant social com
política entre alguns parlamentaris progressistes al Congrés de Diputats de
Madrid. <o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRBnOf8WGEw6tc7zljaU5KrKO08vaMeDlyKAQ1JFJgiBOjAEZItAHOOh9z8sPGXYFkW0egTJyBDgd8oPKvmbB9L7kXx2U-ZaK5u_tqtf-JrVsdrUAY4YU7ekmnLLjGsOtUPq83ITSKVsM/s1600/LES+PLANES.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRBnOf8WGEw6tc7zljaU5KrKO08vaMeDlyKAQ1JFJgiBOjAEZItAHOOh9z8sPGXYFkW0egTJyBDgd8oPKvmbB9L7kXx2U-ZaK5u_tqtf-JrVsdrUAY4YU7ekmnLLjGsOtUPq83ITSKVsM/s1600/LES+PLANES.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Malgrat les pressions polítiques i mediàtiques, al governador de
Barcelona Martínez Anido li importava poc, s’ho prenia com una guerra i no va aturar la seva llei de
fugues a Barcelona aquell mes de gener.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0Uhi0dGiuFk1iQQiTFzVmMLPIzd3a4jsEbwKa2DgjM8XKHgUtUb0drPssXMnM8S8uVxm_m44T3bKGwEqBjGwcfyqEIb1dEIU5ZFO0RfQwSu2QcVlMLVbCk3esg6Lqv4cLJpARTIEviG8/s1600/ANIDO+GOVERN+CIVIL+POW+P.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0Uhi0dGiuFk1iQQiTFzVmMLPIzd3a4jsEbwKa2DgjM8XKHgUtUb0drPssXMnM8S8uVxm_m44T3bKGwEqBjGwcfyqEIb1dEIU5ZFO0RfQwSu2QcVlMLVbCk3esg6Lqv4cLJpARTIEviG8/s1600/ANIDO+GOVERN+CIVIL+POW+P.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Encara a la mateixa matinada del 20 de
gener, es ferit a trets per pistolers de la patronal l’anarcosindicalista
Miquel Chavarri, al barri d’Hostafranchs de Barcelona.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 20 de gener a les 6 h. de la tarda,
un contramestre d’una empresa de teixits, Eudald Puig i Creus, és mort a trets al
carrer Vilamarí de Barcelona, se suposa per anarcosindicalistes dels Sindicats
Únics.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El mateix dia 20 de gener de 1921 al
vespre, un grup d’acció anarcosindicalista dispara al barri de Sants</span><span lang="CA" style="font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">contra
Ramon Ferré, un cap de secció de filats de l'empresa La España Industrial, el qual
resulta il·lès, però moren en el tiroteig dos encarregats de l’empresa que l’acompanyaven
i escortaven, Joan Perramón i Lladó i Salvador Miralles i Vaqué, els tres
afiliats als Sindicats Lliures. Una bala perduda va ferir en una cama a un home
que era fent cua en un estanc prop d’allí, que va resultar que era un afiliat
al Sindicats Únics de la CNT anomenat Claudi Fabregat i Vives.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Encara el mateix 20 de gener cap a les
11.45 h. de la nit, mor l’anarcosindicalista Miguel Salinas Muñoz, nascut a
Almeria, en un tiroteig amb la policia. L’inspector de policia Romero
acompanyat d’altres policies el va voler detenir a tres quarts de dotze de la
nit al carrer Arc del Teatre de Barcelona. L’anarcosindicalista va fugir
disparant i es va produir un tiroteig pels carrers en el que va resultar ferit
greu un cambrer d’un bar per una bala perduda. Al carrer Conde del Asalto,
l’anarcosindicalista es va refugiar dins d’una farmàcia. La policia va entrar a
trets i va ferir greument de bala accidentalment al depenent i practicant de la
farmàcia Josep Cassadó i Barceló, matant posteriorment a l’anarcosindicalista
Miguel Salinas, al qui van crivellar amb 13 trets. El practicant de la farmàcia
Josep Cassadó va morir posteriorment a l’hospital. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El mateix dia que s’havia aplicat la llei de
fugues als 4 anarcosindicalistes valencians a Barcelona, el 20 de gener de
1921, per requeriment de Martínez Anido al governador civil de València, és
detingut a València l’anarcosindicalista valencià Manuel Talens i Giner, que a
Barcelona ja el coneixien com “el Valencianet”, per ser traslladat a Barcelona.
Manuel Talens era un dels membres dels grups d’acció més actius, que ja havia
estat acusat d’una mort en un tiroteig a Barcelona el 1918 i de la mort de dos
lerrouxistes en un míting de Lerroux a Sevilla el 1919 també durant un
tiroteig, per lo qual havia estat més d’un any i mig a la presó. Martínez Anido
també tenia a Talens en el seu punt de mira i el va requerir a Barcelona sota
qualsevol excusa per, amb tota seguretat, aplicar-li la llei de fugues.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Manuel Talens va ser traslladat de
València a Barcelona emmanillat dins d’una moto sidecar de la policia. L’anarcosindicalista
valencià, sabent el que els havia passat als altres 4 valencians el dia abans a
Barcelona i que gaudia d’una extraordinària agilitat, va saltar de la moto
emmanillat en una zona de bosc prop de Barcelona i va fugir camp a través per
la nit. Manuel Talens es va tornar a integrar poc després en els grups d’acció anarcosindicalistes
de Barcelona en la clandestinitat i durant els següents mesos va participar en
nombrosos atemptats. Aquell dia Talens s’havia salvat d’una segura llei de
fugues. Aquest fet el va explicar Manuel Talens posteriorment a alguns companys seus quan era a la presó el 1925, fet explicat en el llibre de memòries de Miquel Ferrer i Sanxís, que compartia presó amb ell.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-JfYXpF7ZiUX2LcCmJjL_MZvpIcIegVVh-HhJmzbd6wN2Bwhfu_p8WyMkYowqz84kN9OqXCpXdAf8uFT9S8eehxmwk2FDEtUI1cCU5rCWV5LErmdkn-tFDC93aGA_4Ih1KjXJGcflzSg/s1600/TALENS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-JfYXpF7ZiUX2LcCmJjL_MZvpIcIegVVh-HhJmzbd6wN2Bwhfu_p8WyMkYowqz84kN9OqXCpXdAf8uFT9S8eehxmwk2FDEtUI1cCU5rCWV5LErmdkn-tFDC93aGA_4Ih1KjXJGcflzSg/s1600/TALENS.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">A la una de la matinada del 21 de gener
de 1921, al bar Ciclista de la plaça Bonsuccés de Barcelona,
l’anarcosindicalista Josep Moreno i Palau és tirotejat per uns pistolers de la
patronal resultant mort. Moreno era mecànic, però després de quedar-se en atur,
ajudava a la barra del bar fent de cambrer. Els pistolers van disparar 20 trets
des del carrer destrossant amb els trets la porta de vidre de l’entrada.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Més o menys a la mateixa hora de la
matinada d’aquell 21 de gener, són morts dos anarcosindicalistes al ser
tirotejats per diversos individus al Paral·lel de Barcelona, davant del teatre
Apolo. Eren Josep Aguilar, forner d’ofici que va morir un dia després i un
altre que l’acompanyava que curiosament no va ser mai identificat. A aquest
últim, inclús el van enterrar 5 dies després sense cap familiar o conegut al
cementiri, sense haver set encara identificat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A la mateixa matinada del 21 de gener de
1921, és mort a trets per la policia l’anarcosindicalista Josep Pérez Espín,
quan era conduit cap a la “Jefatura Superior”. Segons la policia volia fugir.
Evidentment una altra llei de fugues. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB7K6TcoeQ7taNzROXWkuchSJhRPdn9TkGaihQO7jO3te_spS1T1V9WaU5kuVKCzCvZTdhDHwURXCqVtLwPusqqBoZhuDCD13u0lR-ancZkBNi_LRptkkilBuLp1pJvxLmAoTT5eASlGc/s1600/ARLEGUI.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB7K6TcoeQ7taNzROXWkuchSJhRPdn9TkGaihQO7jO3te_spS1T1V9WaU5kuVKCzCvZTdhDHwURXCqVtLwPusqqBoZhuDCD13u0lR-ancZkBNi_LRptkkilBuLp1pJvxLmAoTT5eASlGc/s1600/ARLEGUI.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">I encara a les 4 h. de la matinada del
mateix dia 21 de gener, es produeix una altra massiva i escandalosa llei de
fugues. Havien set detinguts aquella matinada prop de l’Arc del Triomf de
Barcelona els anarcosindicalistes Agustí Flor i Silvestre, nascut a Barcelona, Benet
Menacho i Marco, nascut al Masnou (Maresme) i Francisco Bravo i Bañón, nascut a Cartagena, que venien de
repartir propaganda sindicalista. Segons la policia anaven armats i eren d’un
grup d’acció anarquista, sent a més també sospitosos d'haver participat en l'atemptat contra l'inspector Espejo. Els tres van morir poc després tirotejats per la
policia prop de la Via Laietana quan eren traslladats a la comissaria. Tal i
com havia passat en la llei de fugues dels anarcosindicalistes valencians del
dia anterior, la policia va informar de que uns desconeguts havien disparat
contra la policia per alliberar als detinguts, havent la policia de disparar
contra els detinguts quan van aprofitar per intentar fugir. Una altra
escandalosa llei de fugues. Els tres morts pertanyien a un grup cultural
anarquista internacional que solien fer xerrades en un pis de Barcelona amb
l’assistència de diversos intel·lectuals obreristes europeus.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbMg4SUUo0u-DJTlKua0gkyVHz285kupSO_DjKGodtYY66097n1zU6QpfSbDeM34l0xtsbqc8ejSaToeD9oTzftgBFDB6YPEay21W3BCPT2JnvupSnxsJZzK2T3OrLkcYYSR0667XBtGg/s1600/MECHANO+I+BRAVO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbMg4SUUo0u-DJTlKua0gkyVHz285kupSO_DjKGodtYY66097n1zU6QpfSbDeM34l0xtsbqc8ejSaToeD9oTzftgBFDB6YPEay21W3BCPT2JnvupSnxsJZzK2T3OrLkcYYSR0667XBtGg/s1600/MECHANO+I+BRAVO.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A les 6.30 h. de la tarda d’aquell 21 de
gener de 1921, es tirotejat el membre dels Sindicats Lliures i treballador
d’una fàbrica de carbó, Bernardo Ávila Cuadrado a la carretera Casa Antúnez de
Barcelona, resultant ferit de gravetat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Més o menys a la mateixa hora d’aquell
mateix 21 de gener de 1921, a les 6.30 h. de la tarda, uns individus entren a
un taller d’enquadernació del carrer Mare de Deu de Barcelona i disparen contra
l’encarregat, Antoni Elias Quer, que va morir l’endemà a l’hospital. Un altre
treballador que hi havia dins, també va resultar ferit de bala. Se suposa que
els agressors eren anarcosindicalistes dels Sindicats Únics, ja que el mort
imprimia carnets dels Sindicats Lliures.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Al vespre del mateix dia 21 de gener, va
ser apunyalat al coll l’obrer José López Navarro, al carrer del Migdia,
resultant ferit greu encara que els diaris no informaren gaire sobre de quin
bàndol era. A part dels tirotejos, durant aquell mes es produïen també diverses
baralles amb navalles i objectes contundents entre membres dels dos sindicats
enfrontats, que també omplien pàgines dels diaris.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Els diaris del 22 de gener informaven
que només en dos dies, entre el 20 i el 21 de gener de 1921, s’havien produït 21
morts violentes a Barcelona segons deien els metges forenses del dipòsit de
cadàvers. Cal ressaltar que d’aquests 21 morts, 16 estaven relacionats amb la
lluita social, fets abans esmentats, mentre els altres 5 eren morts violentes
per altres causes, cosa que també era habitual a Barcelona en aquella època. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"> </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1MV3iz4gLDUflkRtjLlCTMwRgj4iaDBU0LGL48VxpDJ3GvNm0dFipQhRAuLyiF2ARiLyg70hs7KB8wF9mU72Y38dJ7ECidPZ9OtNJOO7U-01BI4s8dT5x5FPcQ1r7yifvsB6y-j3cs9c/s1600/LA+VOZ+36+MORTS+22-1-1921+POW.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1MV3iz4gLDUflkRtjLlCTMwRgj4iaDBU0LGL48VxpDJ3GvNm0dFipQhRAuLyiF2ARiLyg70hs7KB8wF9mU72Y38dJ7ECidPZ9OtNJOO7U-01BI4s8dT5x5FPcQ1r7yifvsB6y-j3cs9c/s1600/LA+VOZ+36+MORTS+22-1-1921+POW.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El 22 de gener són detinguts 60
treballadors de La España Industrial afiliats als Sindicats Únics de la CNT,
empresa en la que havien set morts a trets 2 membres dels Sindicats Lliures
feia dos dies, com abans s’ha esmentat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEichvtR6oVa1zAeb_MfY6yUsCDpfNDKmJAab0E391SkxoJ8qeZ2ZTZo41eJ99ALcGylD5dhN0LGMmCS-f1SXvvEVQCiSOrbFOzXq1cYd3sZnPAGIiX90CHkMpAHwsjQMmWIkcvAK26YoYU/s1600/LA+VOZ+ESPA%25C3%2591A+INDUSTRIAL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEichvtR6oVa1zAeb_MfY6yUsCDpfNDKmJAab0E391SkxoJ8qeZ2ZTZo41eJ99ALcGylD5dhN0LGMmCS-f1SXvvEVQCiSOrbFOzXq1cYd3sZnPAGIiX90CHkMpAHwsjQMmWIkcvAK26YoYU/s1600/LA+VOZ+ESPA%25C3%2591A+INDUSTRIAL.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda, els acomiadaments i
detencions d’afiliats als Sindicats Únics, fos simplement per ser sospitosos
d’alguna acció, per fer reunions clandestines, per intentar alguna activat sindical
dins de la prohibida CNT o per convocar alguna vaga, eren constants i els
detinguts eren centenars. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 22 de gener de 1921 a les 8 h. de la
tarda resultava mort l’anarcosindicalista Hermenegildo Latasa, tirotejat per
uns pistolers de la patronal al carrer Tallers de Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El mateix 22 de gener de 1921 a la tarda,
s’havia fet l’enterrament per l’inspector de policia Antonio Espejo, mort en atemptat tres dies abans, amb la
presència de les principals autoritats de Barcelona. Dos membres dels grups
d’acció anarcosindicalistes, Ricart Pi i Bayarri, nascut a València, i Domingo
Rivas i Tejedor, nascut a Beseit (comarca de Matarranya a la Franja del Ponent
de la província del Terol), es van infiltrar entre el públic amb la intenció de
matar a Martínez Anido que hi era present. Però quan eren a un metro de
Martínez Anido, en el moment
que es treien les pistoles van ser reduïts per la policia, detinguts i
traslladats a una comissaria pròxima. Aquest cop havien estat a punt d’aconseguir
matar al Governador Civil. A primeres hores de la matinada del ja dia 23 de
gener de 1921, mentre eren traslladats a la “Jefatura Superior de Policia”, Ricart Pi i Domingo Rivas van ser
tirotejats a sang freda resultant morts a la cruïlla entre Gran Via i Rambla
Catalunya, al·ludint la policia que volien fugir. Una altra llei de fugues.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxHsAmk5lvbysh9WcCmO_g3x5qgdwww7U0gCzMXFfJ8Jo-JIZF0Aujt7U1WxE_bUiWEFwkn16lUBm2EQrM4EBDF4DJ3XmX8S5dgHjn8cUex6iQWlEisJbOKgL6MXLJoHSvH3MrKZsYGfQ/s1600/ESPEJO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxHsAmk5lvbysh9WcCmO_g3x5qgdwww7U0gCzMXFfJ8Jo-JIZF0Aujt7U1WxE_bUiWEFwkn16lUBm2EQrM4EBDF4DJ3XmX8S5dgHjn8cUex6iQWlEisJbOKgL6MXLJoHSvH3MrKZsYGfQ/s1600/ESPEJO.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 25 de gener de a les 9 de la nit,
tres individus del Sometent patrullaven armats per la carretera Matamoros de
Badalona, segurament per practicar alguna detenció, quan van ser rebuts a trets
per un grup d’anarcosindicalistes. Els dos grups es van intercanviar més de 30
trets pels carrers, encara que miraculosament no va resultar ni mort ni ferit
ningú. Aquest va ser l’últim tiroteig important d’aquell més de gener a la zona
de Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBlrdxLoxu142w4kYJ03jLH-7q6-bvucB9uVfqA_ssIGaK4T9zhLeD6qt7hfXhCUKrqoWOES09FsN0b1YFgqrmVCbhaujo_hB4oycueP01nzVZZOZGQw7JQYossPcOyptEHDBs0ZhEH9U/s1600/SOMETENTS+ARMATS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBlrdxLoxu142w4kYJ03jLH-7q6-bvucB9uVfqA_ssIGaK4T9zhLeD6qt7hfXhCUKrqoWOES09FsN0b1YFgqrmVCbhaujo_hB4oycueP01nzVZZOZGQw7JQYossPcOyptEHDBs0ZhEH9U/s1600/SOMETENTS+ARMATS.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El mes de gener de 1921 havia acabat amb
28 morts a la zona de Barcelona directament relacionats amb la lluita social, dels quals 19 eren anarcosindicalistes. 10
d’ells morts per la policia en una descarada aplicació de la llei de fugues
després de ser detinguts. Altres 2 anarcosindicalistes havien mort en tirotejos amb la policia, encara que si es van enfrontar a trets era perquè
tenien clar que els anaven a matar, per tant es podria considerar també
d’alguna manera una llei de fugues. Altres 7 anarcosindicalistes havien set
morts en atemptats pels pistolers de la patronal, majoritàriament adscrits als
Sindicats Lliures, finançats per alguns patrons i que actuaven plenament
coordinats amb alguns caps de policia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Això sense comptar l’anarcosindicalista
mort a trets a Reus per un grup de membres dels Sindicats Lliures desplaçats
des de Barcelona el 4 de gener. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A part de la mort del farmacèutic mort per
accident pels trets de la policia el 20 de gener, els altres 8 morts d’aquell
gener de 1921 a Barcelona i voltants eren de l’altre bàndol, el que estava
enfrontat amb els anarcosindicalistes. 3 dels morts eren membres dels
Sindicats Lliures tirotejats pels grups
d’acció anarcosindicalistes. 3 morts més eren patrons morts pels
anarcosindicalistes. 1 mort era un inspector de policia en un atemptat
anarcosindicalista. Un altre mort era l’infiltrat dins del Sindicat Únic del
ram de l’aigua de la CNT, mort pels seus ex companys.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Com ja s’ha comentat abans, aquells 28
morts i els nombrosos ferits del més de gener de 1921 a Barcelona i voltants, estaven
relacionats directament amb la lluita sindical i social, però a Barcelona van haver-hi aquell mes de gener un bon nombre de morts i ferits més en altres tirotejos relacionats amb el món
de l’hampa o venjances personals, com solia passar cada mes a la ciutat i que
no entren en les estadístiques de víctimes relacionades en aquella lluita
social. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">LLEIS DE FUGUES A VALÈNCIA</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Malgrat que a Barcelona era on es
produïen en aquell més de gener, més tirotejos i morts que en qualsevol ciutat
de l’estat, a la zona de Bilbao i a València també es produïen freqüents tirotejos entre
anarcosindicalistes i la policia i alguns atemptats, encara que en aquestes
dues ciutats no hi havia un institucionalitzat pistolerisme patronal com a
Barcelona. A Bilbao, la majoria de tirotejos i atemptats estaven relacionats
amb els treballadors dels “Altos Hornos”, el gerent dels quals havia set també
mort en atemptat aquell mes de gener de 1921. A València, aquell més de gener
de 1921, també eren freqüents els tirotejos entre la policia i
anarcosindicalistes amb alguns morts, així com algun atemptat mortal contra
algun patró. El 8 de gener d’aquell 1921 inclús uns anarcosindicalistes havien
atemptat contra el governador civil de València Salvador Muñoz, disparant-li un
bon nombre de trets quan anava amb el carruatge de cavalls amb la seva dona. El
governador va resultar il·lès i dos transeünts i un policia van resultar ferits de bala.
Malgrat tot el pistolerisme en aquestes dues ciutats era molt lluny de les
dimensions del de Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Imitant la tàctica de Martínez Anido, el
governador civil i la policia de València també van començar a aplicar la llei
de fugues el 24 i el 25 de gener d’aquell any, quan la policia volia detenir a
sospitosos d’haver participat en l’atemptat contra el mateix governador civil
de València el 8 de gener de 1921.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El vespre del 24 de gener de 1921 la
policia tiroteja a l’anarcosindicalista Alfredo Hileras a València, quan
l’anava a detenir al·ludint que volia fugir, el qual va morir un dia després a
l’hospital. Un dia després, el 25 de gener de 1921 a primeres hores de la
matinada, la policia deté a València als anarcosindicalistes Francesc Gil i
Manuel Fernández, als que la policia considerava sospitosos de la mort d’un
policia feia uns mesos i sospitosos de l’atemptat contra el governador civil de
València. Poc després eren tirotejats a sang freda prop de la comissaria
al·ludint que volien fugir. Aquelles tres lleis de fugues a la ciutat de
València, recordaven al que havia passat a Barcelona entre el 20 i 23 de gener de 1921. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">S’ACABEN LES LLEIS DE FUGUES I ES
POTÈNCIA EL PISTOLERISME PATRONAL</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Ja no va haver-hi cap més llei de fugues
a la zona de Barcelona aquell més de gener de 1921 des de la del 23 de gener.
Diversos parlamentaris, sobre tot republicans de diverses tendències i socialistes, havien
denunciat l’escàndol de la llei de fugues que havia esclatat amb tota la seva
força a Barcelona aquell més de gener de 1921 dirigida pel governador civil
Martínez Anido, denúncia que van acabar portant al mateix parlament de Madrid,
obrint grans debats que tingueren molt ressò a la premsa, tant espanyola com
internacional.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Després d’allò, el governador civil de
Barcelona, el general Severiano Martínez Anido i el cap de policia de
Barcelona, el general Miguel Arlegui, van canviar de tàctica momentàniament i,
a partir de febrer de 1921, van organitzar assassinats d’anarcosindicalistes quan
aquests eren posats en llibertat de les comissaries o de la presó, però sent els
pistolers de la patronal o dels Sindicats Lliures qui els mataven, conxorxats
amb la policia. Així quedava tot com una venjança entre sindicalistes
enfrontats, encara que era la mateixa policia qui ho organitzava.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El president del govern, el conservador
Eduardo Dato, el 23 de gener de 1921, havia presentat la seva dimissió al rei,
la qual no fou acceptada. La guspira va ser una vaga de funcionaris d'Hisenda a Madrid,
però l’explosió crònica de violència a Barcelona i el creixement d’aquests
episodis a altres llocs com Bilbao o València, havien esgotat a Eduardo Dato,
motiu pel qual ja volia dimitir.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Eduardo Dato ja feia temps rebia
amenaces dels anarcosindicalistes de Barcelona amb alguns escrits anònims
amenaçant-lo de mort, fent-lo responsable del nomenament de Martínez Anido com
a governador civil de Barcelona i d’haver-li donat carta blanca per aplicar les
lleis de fugues. Alguns d’aquells escrits havien set enviats per Pere Mateu i
Cusidó, l’anarcosindicalista de Valls i resident al barri de Gràcia de
Barcelona, el qual seria un dels que dos mesos mes tard mataria a Eduardo Dato
a Madrid. El mateix Pere Mateu va reconèixer que ell havia enviat alguns dels
anònims d’amenaça a Eduardo Dato quan va ser detingut poc després de
l’atemptat. Eduardo Dato ja havia comentat el seu temor a rebre un atemptat
feia dies, cosa que també va ser determinant pel seu intent de dimissió no
acceptada. La crisi de govern es va resoldre amb alguns canvis de ministres,
però Eduardo Dato va seguir sent el president del govern.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquests episodis de violència, tirotejos
i caça a l’home d’aquell gener de 1921 a Barcelona, no són més que un exemple
del que passava a Barcelona des de finals de 1917, especialment l’any anterior
el 1920 i de la resta del que quedava de 1921, que van ser els anys més
violents del pistolerisme barceloní, que va continuar el 1922 i el 1923, any en
que es va tornar a incrementar espectacularment la violència. De cada un dels
mesos d’aquells 6 anys, es podrien fer cròniques semblants a la feta en aquest
escrit sobre el gener de 1921. La diferència era que el gener de 1921 va ser el
mes de les lleis de fugues, cosa que no havia passat tant descaradament fins
llavors i el mes en que van caure molts més anarcosindicalistes que de
l’altre bàndol, cosa que va ser la línia durant tot el 1921 a diferència
d’altres anys, però no amb tanta diferència com aquell més de gener. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Després d’un més de febrer de 1921 molt
violent també a la zona de Barcelona, amb diversos tirotejos i atemptats entre membres dels dos bàndols amb un bon nombre de morts, dels quals es podria fer una altra crònica semblant a la del mes de gener, el 8 de març de 1921 els anarcosindicalistes catalans van dur la
seva venjança fins a dalt de tot, quan Pere Mateu i Cusidó, Lluís Nicolau i Fort i Ramon
Casanellas i Lluch, van matar al president del govern espanyol Eduardo Dato a trets a
Madrid, els quals anaven acompanyats de l'anarcosindicalista Llúcia Fors i Felip, la dona de Lluís Nicolau. Aquell atemptat va ser organitzat per Ramon Archs i Serra, secretari general de la
CNT catalana, juntament amb Pere Vandellòs i Romero, la seva ma dreta. Medir
Martí i Augé, el cap dels grups d’acció anarcosindicalistes del barri de Gràcia de
Barcelona, havia set qui havia escollit als tres activistes per realitzar
l’atemptat contra Dato.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Andreu Nin, que havia esdevingut a
principis de març de 1921 secretari general de la CNT a nivell estatal després de que fos detingut l’anterior secretari general Evelio Boal també a Barcelona, sense ser
un dels inspiradors de l’atemptat contra el president, li va ser comunicat </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">per Ramon Archs la intenció de fer l’atemptat
i aquest ho va </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">avalar, com també
sembla ser que ho havia avalat abans Evelio Boal. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"> </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik4q-OcjhZImAlP-IWk9jJLLcLajrimKo2Qj6rJ9IYBM_psP2nmUwpPu02KmDytGF5qgK3bMXFzpRMrDguiStaJ2EfwPT32Rw1oxa9N7QJrvLJXfUw69uNYjnHg_RwQGiR5A_1BuMnO2Q/s1600/MATEU+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik4q-OcjhZImAlP-IWk9jJLLcLajrimKo2Qj6rJ9IYBM_psP2nmUwpPu02KmDytGF5qgK3bMXFzpRMrDguiStaJ2EfwPT32Rw1oxa9N7QJrvLJXfUw69uNYjnHg_RwQGiR5A_1BuMnO2Q/s1600/MATEU+2.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Martínez Anido va seguir amb la seva
política d’eliminació física dels Sindicats Únics de la CNT a Catalunya, però
com s’ha comentat abans va evitar les lleis de fugues per les pressions
polítiques i ho va substituir pels atemptats dels pistolers de la patronal, que
conxorxats amb la policia mataven anarcosindicalistes quan aquest eren
alliberats de les comissaries o de la presó. Un dels molts morts per aquest
mètode a Barcelona aquell 1921 va ser Evelio Boal, ex secretari general de la CNT a nivell
estatal, detingut a Barcelona a principis de març de 1921, que va ser mort a
trets per uns pistolers de la patronal quan sortia de la presó Modelo de
Barcelona el 18 de juliol de 1921</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">No obstant això, Martínez Anido i el cap
de policia de Barcelona Miguel Arlegui, en el futur, van passar en dos ocasions
de les pressions polítiques i van aplicar dos cops més les lleis de fugues.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
26 de juliol de 1921 van tornar a aplicar la llei de fugues a Ramon Archs i
Pere Vandellós, que van ser morts a trets per la policia després de ser detinguts a causa d'una delació d'un inflitrat, en venjança per ser els responsables dels grups d’acció anarcosindicalista i de planejar l’atemptat
contra el president del govern Eduardo Dato. També la policia va informar a la premsa que van ser tirotejats quan volien fugir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Un any després, cap a les 12 h. de la
nit entre el 23 i 24 d’octubre de 1922, Martínez Anido, juntament amb el cap de
policia Miguel Arlegui, tornarien a aplicar una altra escandalosa llei de
fugues, després d’organitzar el governador civil un atemptat trampa contra ell mateix a les Rambles
de Barcelona, quan dos infiltrats seus en un grup d’acció, Innocenci Feced i el
policia Florentino Pellejero, els van induir a fer l’atemptat trampa, per
matar-los allí mateix a les Rambles. Es va produir però, primer un tiroteig
prop de les Rambles en que va morir l’anarcosindicalista valencià Adolfo
Bermejo, mentre un altre anarcosindicalista valencià, Manuel Talens i Giner “el
Valencianet”, disparava matant al policia Florentino Pellejero, podent fugir. Manuel Talens ja era la segona vegada que s'escapava d'una llei de fugues, després de la mencionada abans el gener de 1921. També l’anarcosindicalista català Josep Gardeñas va poder fugir. Dos
anarcosindicalistes més, el valencià Josep Claramonte i el navarrès Amalio
Cerdeño, també participants de l’atemptat trampa, van ser detinguts poc després
del tiroteig i van ser morts a trets a sang freda per la policia al·ludint que
volien fugir. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Després d’aquella escandalosa llei de
fugues d'octubre de 1922, va ser quan finalment el president del govern espanyol, Alvaro Figueroa, el conde de
Romanones, va destituir definitivament a Martínez Anido com a governador civil
de Barcelona i a Miguel Arlegui com a cap de policia.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Malgrat que no va haver-hi en el futur
cap més llei de fugues, els atemptats i els tirotejos per Barcelona no es van
aturar, causant un </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">gran nombre de
morts entre anarcosindicalistes, pistolers de la patronal, afiliats als
Sindicats Lliures, policies, patrons i polítics. El 10 de març 1923 va inclús
resultar mort a trets en un atemptat Salvador Seguí, el gran líder de l’anarcosindicalisme
català, que en aquells moments ja era secretari general de la CNT a nivell estatal. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Aquell
pistolerisme tant intens a Barcelona no es va aturar fins al cop
d’estat del general Miguel Primo de Rivera del 13 de setembre de 1923, que va
iniciar una negra etapa de dictadura militar, en la que si bé molt de tant també
hi havia</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">algun episodi de pistolerisme a
Barcelona, aquest va quedar quasi eliminat, mentre els detinguts i els exiliats
es comptaven per dotzenes de milers. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Josep A. Carreras</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-91505569946971415172016-10-23T12:43:00.000-07:002017-01-16T06:58:06.849-08:00L’ATEMPTAT TRAMPA CONTRA MARTÍNEZ ANIDO EL 23-10-1922<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM3CzvHMZu84Hji3_s1jNi1CSsumfxziriDvVKVEYx2gPlouIa0DvZ1-UsRjmIGr6shZ5kj6rKGWQBOvaYB7HqCTx2JRV_5L7o4wByYGblECbwxIgfrX6gWyKi_uwAQH9alE4WOTYeKVA/s1600/ANIDO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM3CzvHMZu84Hji3_s1jNi1CSsumfxziriDvVKVEYx2gPlouIa0DvZ1-UsRjmIGr6shZ5kj6rKGWQBOvaYB7HqCTx2JRV_5L7o4wByYGblECbwxIgfrX6gWyKi_uwAQH9alE4WOTYeKVA/s1600/ANIDO.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Al voltant de les 12 de la nit entre el
23 d’octubre i 24 d’octubre de 1922, és produïren 3 tirotejos per carrers
propers a les Rambles de Barcelona que acabaren amb tres anarcosindicalistes i
un policia morts. La premsa va informar que segons fons policials, tot havia
set un intent d’atemptat contra el governador civil de Barcelona, el general Severiano
Martínez Anido, i que havia esdevingut en un tiroteig quan la policia ho va
voler impedir.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però aquell intent d’atemptat en
realitat va destapar una trama del governador Martínez Anido i del cap de policia de Barcelona el general
Miguel Arlegui, els quals havien infiltrat elements seus en els grups d’acció
anarcosindicalistes, que coneixen les seves intencions d’atemptar contra el
governador, dirigint l’atemptat per fer-los caure en una trampa, que pretenia
matar més de 10 anarcosindicalistes d’acció en un dia i seguir amb dotzenes més
durant les següents hores. El descobriment del complot dirigit pel governador
civil de Barcelona, va arribar al president del govern espanyol el conservador
José Sánchez Guerra, que va destituir el mateix dia tant a Severiano Martínez
Anido com a Miguel Arlegui, en un intent d’acabar amb aquella situació de lleis
de fugues que durava feia molts mesos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">LES MOTIVACIONS DE MARTÍNEZ ANIDO</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Fer ara una història dels anteriors anys
del pistolerisme barceloní, que ja havia causat centenars de morts i que
enfrontava principalment anarcosindicalistes contra pistolers de la patronal i
policies ja des de finals de 1917, seria tema per un altre llarg escrit, però
el nomenament del general Severiano Martínez Anido com a governador civil de
Barcelona l’1 de novembre de 1920 per part del president del govern Eduardo
Dato, del partit Conservador dinàstic, donant-li carta blanca per acabar amb
l’anarcosindicalisme català, tant en la seva vessant sindical com armada, va
representar un pas a una dimensió encara superior en aquella guerra social,
començant les lleis de fugues i una encara més estreta col·laboració entre la
policia i els pistolers de la patronal. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Primer va començar amb la detenció el
mateix novembre de 1920, per ordre de Martínez Anido, de la majoria de
dirigents sindicals de la CNT catalana, entre ells Salvador Seguí, el seu
secretari general, la majoria dels quals van estar quasi un any i mig
empresonats sense cap acusació concreta o real. Després van començar les lleis
de fugues, o sigui, anarcosindicalistes que després de ser detinguts eren morts
al·ludint que volien fugir, sense oblidar l’assassinat el 30 de novembre de
1920 del principal advocat de la CNT, Francesc Layret, líder del Partit
Republicà Català (PRC). Aquestes lleis de fugues estaven dirigides pel cap de
policia de Barcelona el general Miguel Arlegui, que a la vegada estava sota les
ordres del governador civil Severiano Martínez Anido. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Sols entre gener i febrer de 1921 van
morir 35 anarcosindicalistes a Barcelona i voltants, la majoria per la llei de
fugues i altres tirotejats per pistolers de la patronal, els quals actuaven en
total coordinació i col·laboració amb els policies d’Arlegui. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Malgrat l’onada de terror entre un bon
nombre d’anarcosindicalistes catalans, els grups d’acció es van reorganitzar,
tant per autodefensa com per tornar els cops. Ramon Archs i Serra, el secretari
general de la CNT catalana en la clandestinitat en substitució de Salvador
Segui que era a la presó, juntament amb Pere Vandellós i Simó Piera
principalment, van organitzar la resposta armada des de la clandestinitat i
davant d’aquell clima de terror. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A part de respondre amb alguns
atemptats, entre ells el que va causar la mort de l’inspector de policia
Antonio Espejo i un dels molts intents de matar a Martínez Anido, Ramon Archs i
la cúpula d’autodefensa de la CNT catalana van organitzar l’atemptat contra el
president del govern Espanyol Eduardo Dato, el que havia nomenat i donat carta
blanca al governador civil de Barcelona Martínez Anido. El 8 de març de 1921
els anarcosindicalistes catalans Pere Mateu, Lluís Nicolau i Ramon Casanellas
mataven a trets al president del govern Dato a Madrid. Però encara els faltava
el seu gran assumpte pendent, matar a Martínez Anido, que va patir diversos
intents d’atemptat durant 1921, com abans s’ha comentat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Pere Mateu i Cusidó, un dels
anarcosindicalistes que va matar al president Eduardo Dato, ja havia declarat a
la premsa quan va ser detingut sense por ni complexes, “No es preocupin, que
Martínez Anido també caurà”, sense importar-li les conseqüències de les seves
paraules, frase que va ser ressaltada en tots els diaris de l`època. Aquest era
l’esperit d’aquells anarcosindicalistes catalans dels anys 20.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Durant els següents mesos Martínez Anido
va seguir rebent alguns intents fallits d’atemptat i cada cop evitava més
fer-se veure en públic i quan sortia ho feia sempre en el seu cotxe blindat. A
partir de llavors Martínez Anido va fer incrementar encara més les lleis de
fugues i els atacs dels pistolers patronals, omplint la CNT d’infiltrats seus
que causaven gran nombre de detencions entre els membres dels grups d’acció. El
secretari general de la CNT catalana Ramon Archs i un dels seus principals
col·laboradors Pere Vandellós, queien morts per la llei de fugues el 26 de juny
de 1921 després de ser detinguts per una delació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1921 va ser l’any més sagnant de
l’època del pistolerisme a Barcelona i va acabar un balanç de més de 130 morts
i centenars de ferits, que si bé alguns d’ells eren pistolers de la patronal,
la gran majoria de morts aquell any van ser anarcosindicalistes. Això sense
comptar els que morien en les cordes de presos, fent-los caminar centenars de
quilòmetres, els que morien a la presó o els que enviaven obligatòriament a la
guerra del Marroc on queien morts a dotzenes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGcti8wmVmrExs_q_iqhbbfXzIDnPlE4tfPfsEMeDUkrMZ5gQxaZNL-Vye3jZ4vEXLfdl2VZ_fwJPN01RNspBByd2pdYH3KkWq1K0FNirzw_QRykQbTBB0ka3u0ML4qit_m3makva9Xsc/s1600/ARLEGUI.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGcti8wmVmrExs_q_iqhbbfXzIDnPlE4tfPfsEMeDUkrMZ5gQxaZNL-Vye3jZ4vEXLfdl2VZ_fwJPN01RNspBByd2pdYH3KkWq1K0FNirzw_QRykQbTBB0ka3u0ML4qit_m3makva9Xsc/s1600/ARLEGUI.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A finals de febrer de 1922 membres del
mateix govern conservador encapçalats per Alvaro Figueroa, el Conde de
Romanones, van fer dimitir a Antonio Maura com a president del govern per
considerar que la suspensió de les garanties constitucionals a Catalunya des de
feia 3 anys durava ja massa. El curiós és que havia set el mateix Conde de
Romenones qui havia decretat la suspensió de garanties constitucionals el 24 de
març de 1919, quan la vaga de la Canadenca i la suspensió encara estava vigent
fins llavors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">José Sánchez Guerra, també del partit Conservador
dinàstic, va ser nomenat president del govern espanyol. La situació a Catalunya
era tant tensa que a vegades influïa en els canvis del govern de Madrid.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’abril de 1922 el nou president del
govern José Sánchez Guerra va alliberar a la majoria de caps sindicals que
portaven quasi un any i mig a la presó, entre ells Salvador Seguí, que va ser
nomenat secretari general de la CNT a nivell estatal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El govern va decretar que es tornés a
legalitzar a CNT a Catalunya en un nou intent de pacificar la situació. La
cúpula de la CNT catalana va exigir que fos destituït Martínez Anido com a governador
civil sinó amenaçaven a no acceptar la legalització i incrementar la lluita
clandestina. No obstant això finalment van optar per intentar reprendre la
lluita sindical. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Martínez Anido i els patrons més
radicals, van intentar rebentar aquella legalització promovent més atemptats
contra anarcosindicalistes, cosa que va provocar la reacció d’aquests amb nous
atemptats contra membres dels Sindicats Lliures, d’on sortien la major part
dels pistolers patronals. Entre abril i agost de 1922 es produïren 31 morts a
Barcelona i voltants en tirotejos, la violència tornava a augmentar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">MARTÍNEZ ANIDO NO FA CAS DEL DECRET DE
LEGALITZACIÓ DE LA CNT<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Malgrat la legalització de CNT catalana
per part del govern espanyol, Martínez Anido no permetia que s’obrissin els
locals dels Sindicats Únics de la CNT a Catalunya, cosa imprescindible per
seguir l’activitat sindical i a més els prohibia les reunions i la mateixa activitat
sindical en si. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Una delegació de la CNT catalana va anar
a visitar a Martínez Anido per exigir-li que permetés obrir els sindicats com
deia la mateixa llei decretada pel president del govern Sánchez Guerra. Martínez
Anido els va dir que ell passava de l’aixecament de les garanties
constitucionals de Sánchez Guerra i a més els va dir que a Barcelona manava ell,
tot i amenaçant-los de que sortissin d’allí sinó passarien una mala estona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Davant d’allò el comitè de la CNT catalana
va convocar una assemblea de tots els sindicats a Blanes, que era dins de la
província de Girona. El governador civil de Girona havia autoritzat la reunió,
malgrat les pressions de Martínez Anido, que era el governador civil de
Barcelona i per tant no podia prohibir la reunió de Blanes. La conferència es
celebrà entre el 8 i el 10 de juliol de 1922 amb l’assistència d’importants i
coneguts delegats i líders sindicals. La major preocupació de la reunió era
saber si els Sindicats Únics serien legalitzats a Barcelona i “província”. Però
allò no passà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Malgrat tot, la CNT intentava reprendre
l’acció sindical entre la estrambòtica situació de estar permesa per llei pel
govern de Madrid i a la vegada prohibida unilateralment pel governador Martínez
Anido, que tenia el suport de la cúpula militar per actuar a Barcelona
unilateralment d’esquenes al govern. Els atemptats contra anarcosindicalistes a
Barcelona seguien i la resposta d’aquests també. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El més d’agost de 1922 Angel Pestaña, un
dels principals dirigents de la CNT, director de la revista de la CNT catalana
“Solidaridad Obrera” i un dels més contraris la lluita armada, juntament amb
Bru Lladó, van organitzar una conferència pública a Manresa per parlar dels
temes sindicals. Llavors Martínez Anido va enviar a Manresa a alguns dels
pistolers de la patronal amb l’ordre d’assassinar a Angel Pestaña. Angel
Pestaña fou tirotejat a Manresa pels pistolers dels Sindicats Lliures i quedà
greument ferit, però no morí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquell fet, sumat amb altres atemptats
va fer vessar la gota dels Sindicats Únics de la CNT catalana. Alguns sindicats
van celebrar reunions per prendre més mesures d’autodefensa i resposta armada,
malgrat que alguns dels assistents fins llavors sols havien set sindicalistes i
no membres dels grups armats, però molts ara canviarien de parer. Una de les
reunions es va celebrar a Llavaneres, prop de Mataró, amb representants de
Badalona, Barcelona, Canet de Mar, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt i Mataró. En
aquella reunió es va decidir augmentar lluita armada i morir matant si era
precís, ja que no es podia permetre més aquella situació, com explica
l’anarcosindicalista badaloní Joan Manent en les seves memòries Alguns
infiltrats van comunicar a Innocenci Feced, el principal infiltrat de Martínez
Anido dins de la CNT, el resultat de la resolució de Llavaneres i aquest ho va
comunicar a Martínez Anido, el qual va prendre nota d’alguns d’aquells
anarcosindicalistes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els patrons més radicals, contrariats
per la legalització de la CNT catalana per part del govern, feren pinya amb
Martínez Anido per boicotejar a la CNT a Catalunya, que no podia recaptar les
quotes sindicals i a més seguien fent llistes negres per no contractar
anarcosindicalistes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Entre aquell clima d’atur forçat i de
manca de recursos econòmics, els grups armats anarcosindicalistes van promoure
atracaments, el més famós el del tren de les nòmines de la companyia
ferroviària que venia de Madrid, el qual fou assaltat a l’estació del Poble Nou
de Barcelona l`1 de setembre de 1922. Carles Anglès, Ramon Recasens i Antoni
Jiménez foren uns dels promotors d’aquell atracament, juntament amb sis
anarcosindicalistes més i que va acabar amb un fort tiroteig amb els guardes i
militars que custodiaven el tren amb el resultat de tres morts,
l’anarcosindicalista Víctor Quero i dos guardes del tren. Malgrat tot van poder
fugir amb les 149.000 pts. que havien aconseguit en l’assalt. Aquell fet va
causar gran impacte en l’opinió pública i va permetre un bon finançament, tant
pels grups d’acció anarcosindicalistes com per l’activitat sindical.</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La situació de violència a Catalunya
s’estava agreujant cada cop més un altre cop, cosa que li era propícia a
Martínez Anido per dur a terme un altre intent d’eliminar a la CNT catalana,
malgrat la seva recent legalització.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">PREPARACIÓ DEL COMPLOT DE L’ATMEPTAT
CONTRA MARTÍNEZ ANIDO<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Martínez Anido, l’octubre de 1922, donat
que era cada cop més evident que la CNT a Catalunya acabaria tenint una
activitat sindical normal, ja que havia estat legalitzada pel mateix govern,
juntament amb el cap de policia de Barcelona Miguel Arlegui va voler donar un
cop mortal a la CNT catalana, buscant una excusa per il·legalitzar-la i
justificar una nova forta repressió. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Entre els molts infiltrats que tenia
Martínez Anido dins de la CNT a Catalunya, el més destacat era Innocenci Feced
Calvo, que feia més de dos anys que estava afiliat a la CNT i havia contactat
amb alguns grups d’acció, els quals havien caigut gràcies a les delacions de
Feced, encara que ell sempre va dir que havia entrat a la CNT com a
sindicalista i que s’havia fet delator després, cosa una mica estranya, ja que
Feced no havia treballat mai durant aquells anys i no s’entén perquè s’hi va
voler afiliar, ja no que participava en cap activitat sindical. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els grups d’acció de la CNT catalana, ja
havien fet diversos intents d’atemptar contra Martínez Anido entre 1921 i 1922
i encara seguien preparant plans per matar-lo. Martínez Anido sabent això, va
usar el seu principal infiltrat Innocenci Feced, el qual estava en estret
contacte amb un dels grups d’acció anarcosindicalista, per preparar un atemptat
trampa contra ell mateix. Feced els guiaria a on estava Martínez Anido i allí
uns policies camuflats matarien a tot el grup d’acció. Però el pla anava més
enllà, detindria a altres sindicalistes i membres d’altres grups d’acció i els
faria matar també pel carrer dient que també participaven en l’atemptat. Volia
fer una autèntica massacre i rebentar de pas la legalització de la CNT
catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Innocenci Feced estava introduït en un
grup d’acció amb una majoria de membres provinents del País Valencià i que
se’ls coneixia com “els Valencians”, amb qui va celebrar diverses reunions en
que es parlava del pla per matar a Martínez Anido. En la reunió final Feced els
va informar que sabia que el governador civil de Barcelona Severiano Martínez
Anido aniria el dilluns 23 d’octubre d’aquell 1922 al teatre Eldorado de la
plaça de Catalunya i que prop de les 12 de la nit passaria amb el seu cotxe
oficial per la Rambla de Santa Mònica sortint del teatre. A la reunió hi havien
a part de Feced, els anarcosindicalistes d’acció valencians Manuel Talens i
Giner, Josep Claramonte i Gómez, Adolfo Bermejo i Francisco, el català Josep
Gardeñas i Sabater, Jenaro Tejeror Delgado, nascut a Hontalbilla (Segòvia) i
Amalio Cerdeño Elcano, nascut a Pamplona, encara que és possible que n’hi
hagués algun més. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRNZKpyrXlJz5EMlXkYG28gAeBdFmvfhYEtvJg5EXskE70n2YKw-z95uijcgCjXt-hKp5HG1n7PGDFjZUBjsCPc95gJltiKB7WTG-eCYZgDu6gjgFKDHk9v0YR6c4q5AjeBQTFCX_gj8w/s1600/FECED.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRNZKpyrXlJz5EMlXkYG28gAeBdFmvfhYEtvJg5EXskE70n2YKw-z95uijcgCjXt-hKp5HG1n7PGDFjZUBjsCPc95gJltiKB7WTG-eCYZgDu6gjgFKDHk9v0YR6c4q5AjeBQTFCX_gj8w/s1600/FECED.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Feced també va infiltrar dins del grup
d’acció a Florentino Pellejero, un jove policia en pràctiques que el va
presentar com un sindicalista que fugia de la policia de Bilbao. Arlegui volia
tenir un policia seu infiltrat i de més confiança que la que li tenia a Feced.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A part de les armes que ja tenien els
del grup d’acció, Feced els proporcionà unes bombes de ma, ja que la idea era
que uns disparessin contra el cotxe de Martínez Anido i un altre llencés una
bomba. Aquelles bombes que els entregà Feced però, ja havien set desarmades per
la policia prèviament, per tant no podien esclatar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Finalment van concretar el pla i van
decidir que alguns dels del grup, entre els que estaven Adolfo Bermejo i Manuel
Talens, esperarien juntament amb Innoceni Feced i el policia infiltrat
Florentino Pellejero a la Rambla de Santa Mònica esperant que passés el cotxe
de Martínez Anido per després disparar-li i llençar-li la bomba. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Josep Claramonte, havia d’aparèixer
conduint una moto sidecar per recollir-los. Josep Claramonte, nascut a Castelló
de la Plana, era un conegut sindicalista d’acció que ja havia estat detingut el
16 de març de 1919 juntament amb Manuel Talens, per un tiroteig a la plaça de
braus de Sevilla en que els dos van rebentar un míting de Lerroux matant a dos
lerrouxistes en un tiroteig. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En aquells dies Claramonte vivia a
València i havia vingut especialment a Barcelona per participar en l’atemptat
requerit pels seus antics companys del grup de “els Valencians”. Per això li
van encarregar tornar a València i comprar una moto sidecar marca Indian, per
portar-la a Barcelona per fer-la servir en l’atemptat, ja que no volien
comprar-la a Barcelona per no despertar sospites.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Josep Claramonte a més era un aficionat
a les carreres de motos, un dels motius pel que li van confiar la feina de
conduir la moto per la fugida. Es dona la circumstància que Josep Claramonte
s’havia apuntat a una carrera de motos organitzada pel Reial Moto Club de Catalunya
a Tarragona que s’havia de celebrar el l`1 de novembre d’aquell 1922, uns 8
dies després de l’atemptat, i ja estava inscrit amb la moto Indian número 2 amb
la categoria de 1.000 c.c, llista que va sortir publicada en els diaris.
Martínez Anido solia anar a aquestes carreres, pel que molts especulen que s’hi
havia apuntat per atemptar contra el governador civil si fallava el primer
atemptat. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDnx_SM7spwegkLsPuQLBgybZeS-PAi8OlLptSIwzGTHXIw7TUmvvBbA3EI_JUz06otIYQ9VIDqBFAGeTKlSipiYz_spftmCj_rG0yF_jiAwmoLTf_t-J-SjOaWFzKea8VUougSgaCrHI/s1600/CLARAMONTE+CARRERA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDnx_SM7spwegkLsPuQLBgybZeS-PAi8OlLptSIwzGTHXIw7TUmvvBbA3EI_JUz06otIYQ9VIDqBFAGeTKlSipiYz_spftmCj_rG0yF_jiAwmoLTf_t-J-SjOaWFzKea8VUougSgaCrHI/s1600/CLARAMONTE+CARRERA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda Manuel Talens i Giner,
nascut a Godella, prop de la ciutat de València i conegut com “el Valencianet”,
era un experimentat pistoler anarcosindicalista que ja tenia un llarg historial
d’accions, com la mort en un tiroteig d’un esquirol d’una en una empresa de
Barcelona el 22 de novembre de 1918, la mort de 2 lerrouxistes en un altre
tiroteig quan juntament amb Josep Claramonte van rebentar un míting de Lerroux
a Sevilla el 16 de març de 1919, un intent d’atemptat contra Martínez Anido el
1921 en que va resultar ferit l’alcalde de Barcelona Antoni Martínez el juny de
1921 i el 19 d’octubre de 1922, només quatre dies abans d’aquell atemptat
trampa, havia ferit a trets al policia Pedro Lucio que escortava a l’empresari
Esteve Agell, que finançava als Sindicats Lliures, quan Talens l’havia intentat
matar. Tot això entre altres accions. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Seguint amb l’atemptat trampa, Amalio
Cerdeño, Josep Gardeñas i possiblement algun altre, també havien d’aparèixer en
l’escena per donar suport als autors de l’atemptat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Jenaro Tejedor i dos anarcosindicalistes
més, quedarien a la plaça Catalunya unes hores abans amb un enviat de Feced que
els proporcionaria un bon nombre d’armes i bombes de ma, per repartir-les entre
altres membres dels grups d’acció. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">LA DETENCIÓ DELS ANARQUISTES D’ACCIÓ DE
BADALONA I D’ALTRES<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però el pla de Martínez Anido incloïa
implicar en el tiroteig que s’havia de produir a altres anarcosindicalistes que
no en sabien res del pla, però que estaven disposats iniciar una campanya
d’atemptats i amb també amb intencions de matar a Martínez Anido algun dia si
podien, La idea de Martínez Andio era matar en un dia a quants més
anarcosindicalistes d’acció millor. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’infiltrat Innocenci Feced sabia lo de
la reunió de Llavaneras d’agost d’aquell 1922 i abans esmentada, en que
diversos anarcosindicalistes de Badalona, Barcelona i d’algunes poblacions del
Maresme, havien decidit iniciar una campanya armada per respondre als atacs i
amb la disposició de matar a Martínez Anido, al cap de policia Arlegui i altres
personatges implicats en el pistolerisme patronal. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Innocenci Feced, amb l’aval que tenia de
ser un destacat membre dels grups d’acció, va contactar amb tres dels
anarcosindicalistes de Badalona que s’havien mostrat més favorables a
participar en atemptats en aquella reunió de Llavaneras. Aquests eren tres
joves badalonins que tenien al voltant de 20 anys anomenats</span><span lang="CA" style="font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Joan
Manent i Pesas, Guillem Martí i Teixer i Vicenç Soler i Juan. La intenció era
detenir-los hores abans de l’atemptat trampa, incomunicar-los a la comissaria i
després del tiroteig a altes hores de la nit, treure’ls al carrer i disparar-los
dient que també havien participat en l’atemptat. La idea era matar-ne al menys
a 10 de cop. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El mateix Joan Manent i Pesas, explica
en les seves memòries escrites en el llibre “Records d’un sindicalista
llibertari català”, com va anar aquella cita amb Innocenci Feced i el que els
passà posteriorment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Innocenci Feced als tres de Badalona no
els va dir res de l’atemptat contra Martínez Anido, però els va citar el mateix
dia 23 d’octubre de 1922 a les 3 de la tarda a un bar prop de l’estació de
ferrocarrils del Nord, a Barcelona, dient-los que els proporcionaria una gran
quantitat de pistoles, munició i bombes, pels grups de Badalona que estaven
disposats a incrementar la lluita armada. Feced els va dir que necessitava que
en la cita li portessin 1.000 pessetes per anar a pagar les armes que havien de
recollir. El cenetista badaloní Esteve Pujol, els va prestar les 1.000
pessetes. Cal ressaltar que Esteve Pujol, en temps de la República fou regidor de cultura de l’Ajuntament de
Badalona quan ja militava a la Unió Socialista de Catalunya (USC). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A les 3 de la tarda del dilluns 23
d’octubre de 1922, els tres anarcosindicalistes de Badalona, Joan Manent,
Guillem Martí i Vicenç Soler, es presenten al bar “La Campana”, al costat de l’estació
del Nord, on havien quedat amb Innocenci Feced, el qual va aparèixer puntual a
la cita. Feced els va demanar les 1.000 pessetes i els va dir que esperessin
una estona, que ell anava a recollir les armes que eren en un magatzem dins de
l’estació del Nord i que les carregaria ell mateix en un taxi que tenia
preparat al costat de l’estació i els hi donaria a ells després. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Només un parell de minuts després de que
marxés Feced, va aparèixer una allau de policies, uns de dins del bar “La
Campana” i altres de fora, que s’abalançaren brutalment sobre els tres
badalonins pistola en ma. Els van donar cops de puny, puntades de peu, cops de
culata fins fer-los sagnar als tres per tot arreu. Joan Manent explica en el
seu llibre que els tres badalonins anaven armats amb una pistola Star cadascun,
però no van tenir temps ni cap possibilitat d’usar-les en aquell moment.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Després d’aquella allau de cops, els
policies van emmanillar i lligar amb una corda als tres anarcosindicalistes de
Badalona i els van portar Passeig de Sant Joan avall, passant pel pla de Palau
fins al Passeig de la Duana on hi havia la “Jefatura Superior de Policia”. Allí
els continuaren colpejant fins que els van dur als soterranis, quedant
incomunicats.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwJ-ahu7NOtygP78NDlNNNoRIJ6_1JrkzlhckR1Rf0WC-cPopm0fuqcey_sDpYQPvrg6wXTFJkRnw5D3IANiWbFhb_QzSCQTQcBz9KzisKxMiOtY5TmTgWZjiPErUETItP6GfvSb2RRic/s1600/MANENT+I+SOLER.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwJ-ahu7NOtygP78NDlNNNoRIJ6_1JrkzlhckR1Rf0WC-cPopm0fuqcey_sDpYQPvrg6wXTFJkRnw5D3IANiWbFhb_QzSCQTQcBz9KzisKxMiOtY5TmTgWZjiPErUETItP6GfvSb2RRic/s1600/MANENT+I+SOLER.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Una estona després, a la plaça Catalunya
Feced havia citat a Jenaro Tejedor Delgado, un dels anarcosindicalistes que
també havia de participar en l’atemptat, juntament amb dos altres
anarcosindicalistes, perquè un enviat de Feced els entregués un paquet amb
pistoles i bombes, per repartir-les entre els grups d’acció. Un cop Tejedor
tenia el paquet amb les armes, una allau de policies en va llençar sobre ell i
els altres dos companys seus i després de colpejar-los els van detenir, acusant-los
de tenir el paquet d’armes. Una trampa similar a la que els havien preparat als
de Badalona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Jenaro Tejedor i els altres dos
anarcosindicalistes detinguts van ser conduits també aquella tarda del 23
d’octubre de 1922 a la “Jefatura Superior de Policia” del Passeig de la Duana i
van ser portats al soterrani, on ja hi havien els tres de Badalona, sent també
incomunicats. Ja eren sis els detinguts i incomunicats a “Jefatura”, Joan
Manent, Guillem Martí, Vicenç Soler, Jenaro Tejedor i els altres dos companys
seus, noms dels quals no van sortir a la premsa i ni tant sols surten en el
llibre de memòries de Joan Manent. De fet els diaris deien que eren 4 els
detinguts, cosa que ressalta Manent en el seu llibre dient que allò era erroni
ja que eren 6 els detinguts a “Jefatura”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Durant les hores que van estar
incomunicats els sis anarcosindicalistes detinguts, aquella nit van tenir lloc
els tràgics fets de l’atemptat trampa contra Martínez Anido. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">INTENT D’ASSASSINAT CONTRA SIMÓ PIERA EL
MATEIX DIA <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El mateix dia i poc abans dels tirotejos
d’aquell atemptat trampa, el vespre d’aquell 23 d’octubre de 1922, Martínez
Anido també havia organitzat un atemptat contra un dels principals líders
sindicals de la CNT catalana, Simó Piera i Pagès, el qual havia set el
principal impulsor de la famosa vaga de la Candenca de 1919 i membre de la
cúpula dels grups d’autodefensa armada juntament amb Ramon Archs i Pere
Vandellós durant el dur 1921, any en que havien mort Ramon Archs i Pere
Vandellós amb la llei de fugues. Simó Piera havia sobreviscut a aquell 1921
però ara Martínez Anido volia acabar també amb ell, el mateix dia en que tenia
prevista la gran massacre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El mateix Simó Piera explica els dos
intents d’atemptat que va patir aquell vespre del 23 d’octubre de 1922 en el
seu llibre de memòries “Records i experiències d’un dirigent de la CNT”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Simó Piera diu que al vespre d’aquell
fatídic dilluns, quan anava pels carrers del seu barri de Sants, va observar a
dos individus pistola en ma que es dirigien cap a ell. Piera, que sempre estava
atent ja que esperava un atemptat, va poder fugir corrent al detectar als
pistolers i va poder amagar-se en un portal evitant la pluja de bales que li
llençaren. Els agressors van fugir i no el van anar a buscar ja que sabien que
Simó Piera sempre anava armat. Poc després van aparèixer dos guàrdies civils
fusell en ma al sentir el tiroteig i enlloc de buscar als agressors el van
detenir a ell, portant-lo a la “Jefatura Superior de Policia” del Passeig de la
Duana, prop del Pla de Palau. Com recordarem en aquells moments en aquella
“Jefatura” hi havien incomunicats al soterrani els anarcosindicalistes de
Badalona Joan Manent, Guillem Martí i Vicenç Soler, a més de Jenaro Tejedor i
dos anarcosindicalistes més.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A “Jefatura” van informar per telèfon al
cap de policia de Barcelona Miguel Arlegui que havien detingut a Simó Piera, un
dels sindicalistes més famosos. Arlegui es presentà a la “Jefatura” per
interrogar personalment a Simó Piera, contra el qual en aquells moments no hi
havia cap ordre de detenció i sols era allí perquè l’havien intentat matar a
trets. De totes maneres Piera sabia les ganes que li tenia Arlegui i es temia
el pitjor. No obstant això, davant la seva sorpresa, al cap d’unes hores
Arlegui va ordenar que l’alliberessin ja ben entrada la nit, cosa que el va fer
sospitar. Piera sabia ja des de feia un temps, que la policia havia canviat les
lleis de fugues pels atemptats dels sicaris patronals en connexió amb la
policia poc després de ser alliberats els detinguts. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Just quan va sortir de la primera porta
de la “Jefatura” del Passeig de la Duana, Piera, que ja no anava armat, va
detectar de reüll que dos homes que també sortien de la “Jefatura” es disposaven
a seguir-lo, tant podrien se policies que li aplicarien la llei de fugues, com
dos sicaris que rematarien la feina que no havien fet els que l’havien volgut
matar abans a Sants. Piera va tenir la rapidesa i l’habilitat d’agafar un
tramvia en marxa que passava per allí i va baixar al Passeig de Colom. En un
dia s’havia lliurat de dos intents d’assassinat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Poc després de baixar del tramvia, Simó
Piera es va creuar per casualitat amb l’infiltrat Innocenci Feced, el qual era
a la zona preparant l’atemptat trampa contra Martínez Anido. Encara que Piera
no ho diu en el seu llibre, en altres llibres surt que Feced anava acompanyat
per Manuel Talens, un dels anarcosindicalistes que havien de caure en la trampa
de Feced. Simó Piera coneixia a Feced i el tenia per un anarcosindicalista
combatiu, pel que es va aturar a saludar-lo. Feced, al que no li interessava
parar-se a parlar a pocs minuts de l’atemptat trampa, cosa que podia posar en
perill el pla, li va dir a Piera, “Ves-te’n Piera, aquesta nit corrent mals
aires”. Evidentment això ja ho sabia Simó Piera, al que havien intentat
assassinar dues vegades aquell vespre, encara que no s’imaginava el que anava a
passar pocs minuts després ni el sagnant pla que s’havia preparat aquella nit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’ATEMPTAT TRAMPA CONTRA MARTÍNEZ ANIDO<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Prop de les dotze de la nit d’aquell
dilluns 23 d’octubre de 1922, els infiltrats Innocenci Feced, Florentino
Pellejero i els anarcosindicalistes Manuel Talens i Adolfo Bermejo, eren a la
Rambla de Santa Mònica en un quiosc-bar esperant que passés el cotxe amb el
governador Martínez Anido per realitzar l’atemptat, cotxe que per altra banda
mai passaria per allí, ja que allò no era més que una trampa mortal contra els
anarcosindicalistes. Altres anarcosindicalistes havien d’acudir a la cita,
entre ells Josep Gardeñas i Amalio Cerdeño i segurament algun altre. La zona
estava plena de policies camuflats esperant el moment per iniciar la massacre.
El comissari de policia Agapito Marín, dirigia l’operació al carrer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Josep Claramonte era amb la moto sidecar
Indian en el passatge entre el carrer Ferran i la plaça Reial, esperant rebre
la senyal per acudir al lloc de l’atemptat en el moment precís, per
participar-hi i facilitar la fugida. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però en un moment donat el policia
infiltrat Florentino Pellejero es va separar del grup a la Rambla de Santa
Mònica per anar a l’altre banda de les Rambles, amb l’excusa d’anar a vigilar
el carrer per donar la senyal quan vingués el cotxe de Martínez Anido. Aquest
fet, donat que Pellejero era un personatge nou per aquell grup d’acció i la
presència de personatges “estranys” o sospitosos per la zona, que podrien ser
policies, va fer sospitar als membres del grup d’acció Manuel Talens i Adolfo
Bermejo, que a part de amb l’infiltrat Feced, segurament ja eren amb Josep
Gardeñas i Amalio Cerdeño. Van decidir llavors sortir de la zona i
dispersar-se, anant Manuel Talens i Adolfo Bermejo cap al carrer Anselm Clavé i
els altres cap a una altra direcció. L’infiltrat Innocenci Feced es va quedar
enrere deliberadament. Allò va agafar per sorpresa als policies camuflats que
en aquells moments sols tenien visibles a Talens i a Bermejo, als quals van
començar a seguir a la carrera, encapçalats pel policia infiltrat Florentino Pellejero,
que va ser el primer que se n’havia adonat de la fugida, tot i donant-los
l’alto pel carrer Anselm Clavé.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mentre durava la persecució i a
l’arribar a l’alçada del carrer Nueva de San Francisco, Adolfo Bermejo es va
girar i va llençar una de les bombes de ma, la qual no va esclatar ja que
l’infiltrat Feced els hi havia entregat desarmada. Llavors els policies van
disparar matant a Adolfo Bermejo mentre Manuel Talens també disparava matant al
policia infiltrat Florentino Pellejero i aconseguint fugir pels carrers. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWIHwjJapJCXn2JEBgF2lbN9P1wB_bTOcxb2F02WLX1zejfdIsekt0Gmpq0gji4T2_GpulcDkSqeRfl8-nAVV2b43skmwOVWyj0yESZPz41o06FAziX3p7xZBziOsVljF__6GT2qJ2XK8/s1600/TALENS+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWIHwjJapJCXn2JEBgF2lbN9P1wB_bTOcxb2F02WLX1zejfdIsekt0Gmpq0gji4T2_GpulcDkSqeRfl8-nAVV2b43skmwOVWyj0yESZPz41o06FAziX3p7xZBziOsVljF__6GT2qJ2XK8/s1600/TALENS+2.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mentre, en el passatge entre el carrer
Ferran i la plaça Reial, la policia detenia a José Claramonte que era esperant
el moment amb la moto sidecar, cosa que els policies sabien per les
informacions del l’infiltrat Feced. El van dur detingut pel carrer Avinyó avall
i a l’arribar al carrer de la Mercè el van tirotejar a sang freda matant-lo
allí mateix. Després van traslladar el cadàver a l’Hospital Clínic. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Eren poc més de les dotze de la nit de
la matinada del ja 24 d’octubre de 1922 i ja havien mort dos anarquistes i un
policia en l’atemptat trampa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Una o dos hores després, aquella mateixa
matinada, un grup de policies es van dirigir a casa d’Amalio Cerdeño, un dels
anarquistes participants en l’atemptat trampa, direcció que la policia ja sabia
a través de l’infiltrat Feced, a qui van detenir quan ja era al llit. Però
mentre el duien detingut pel carrer, els policies van disparar a sang freda a
Amalio Cerdeño i el van deixar al mig del carrer donant-lo per mort. Segurament
volien que semblés que havia participat en el tiroteig. Però Cerdeño encara no
era mort sinó greument ferit. Uns veïns i un vigilant del barri el van recollir
i el van dur a la casa de socors del passeig Colom, des d’on el van traslladar
a l’Hospital Clínic. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">EL SEGÜENT PAS DEL PLA: MATAR ALS 6
DETINGUTS A “JEFATURA”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però per Martínez Anido i Miguel Arlegui
la massacre encara no havia acabat. Mentre passaven aquells tirotejos, el pla
incloïa ara matar als sis anarcosindicalistes que eren incomunicats al soterrani
de la “Jefatura Superior de Policia” del passeig de la Duana, prop del Pla de
Palau, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El cap de policia de Barcelona el
general Miguel Arlegui, que era a la “Jefatura Superior de Policia”, cap a la
una de la matinada va fer pujar del soterrani als sis detinguts, els
badalonins, Joan Manent, Guillem Martí i Vicenç Soler, a Jenaro Tejedor i als
altres dos anarcosindicalistes dels que no es van donar els noms. A partir
d’aquí, Joan Manent en el seu llibre de memòries segueix el relat del que els
va passar, cosa explicada a continuació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Joan Manent diu que els van fer pujar
del soterrani de “Jefatura” un per un, cap a la una de la matinada d’aquell 24
d’octubre de 1922 i els va interrogar el mateix cap de policia Arlegui
demanant-los que delatessin a membres dels grups d’acció entre forts cops de
diversos policies.</span><span lang="CA" style="font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Com que ningú va dir res, Arlegui els va
dir, doncs si no parleu caureu morts avui mateix com ja estant caient alguns
companys vostres. Mentre els policies els seguien insultant i colpejant.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Llavors els van treure de la comissaria
emmanillats i lligats amb una corda cap a les 2 de la matinada, escortats per
nombrosos policies que estaven sota les ordres de l’inspector Romero i els van
fer pujar Via Laietana amunt. Al carrer quasi no hi havia ningú i els sis
cenetistes ja pensaven que els matarien en qualsevol cantonada. De tant en tant
es creuaven amb algun noctàmbul que mirava espantat l’escena. Passaren pel
carrer Provença fins que van arribar a l’Hospital Clínic. Els van fer entrar a
l’hospital i els van conduir a un lloc que tenia un cartell que deia “Depósito
Judicial”, o sigui, el dipòsit de cadàvers.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Un dels tres badalonins no va poder
evitar trencar el silenci i va dir en català, “Els cabrits ens volen assassinar
ací per evitar fer-ho al carrer, i així no hauran de recollir-nos una vegada
siguem morts”. Un dels policies va dir, “Que dice ese perro catalán?” i llavors
van començar a rebre un altre vegada cops de puny i puntades de peu acompanyat
d’insults. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Després els van fer entrar al Dipòsit i
quan van encendre les llums van veure al terra dos cadàvers tacats de sang, que
encara brollava dels seus cossos, eren els cadàvers de Josep Claramonte i
Adolfo Bermejo, els dos anarcosindicalistes morts en l’atemptat trampa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Llavors els policies els van preguntar
si els coneixien. Respongueren que no, malgrat que si que els coneixien. Manent
segueix explicant que els van fer acostar encara més als cadàvers fins que van
inclús trepitjar la sang. Llavors van rebre més cops i els van fer caure sobre
els cadàvers, rebent més cops i insults de diversos policies. A dos d’ells els
van fer saltar algunes dents. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Llavors els van fer acostar a una taula
on hi havia un altre cadàver i l’inspector de policia Romero els va preguntar,
“Y a ese tampoco le conoceis, banda de hijos de puta?”. Davant la seva negativa
el policia els va dir, “la muerte de este no os va a costar poca sangre, a
vosotros y a todos los vuestros, hijos de puta”. Aquell cadàver era el del
policia infiltrat Florentino Pellejero. Novament començaren els forts cops
contra els detinguts emmanillats, que duraren bastanta estona. Sent encara les
primers hores de la matinada, estava clar de que els anaven a matar, o allí
mateix per no haver ja de traslladar els cadàvers, o potser els farien sortir i
els matarien pel carrer dient que havien participat en l’atemptat, seguint amb
les mentides que la policia va fer del relat dels fets aquell dia.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_UJchw8alezcO6s0v8BH3w6DOSwh06zp9dMGG4J-ZUGx3fLL_MxhANQT8h7DFr9h4LK2NBL2hxZOVotN6GbbMjARVpQ7TOWXwGXAWPdXllcnxhWs3ZL1_HFLn0S5pfc5SWQzw9xQsavg/s1600/PELLEJERO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_UJchw8alezcO6s0v8BH3w6DOSwh06zp9dMGG4J-ZUGx3fLL_MxhANQT8h7DFr9h4LK2NBL2hxZOVotN6GbbMjARVpQ7TOWXwGXAWPdXllcnxhWs3ZL1_HFLn0S5pfc5SWQzw9xQsavg/s1600/PELLEJERO.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Quan encara continuaven els cops, es
presentà un home en bata blanca, segurament un treballador de l’hospital, i li
va dir l’inspector Romero que hi havia una trucada urgent de telèfon per a ell
des de la “Jefatura Superior de Policia”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Quan tornà l’inspector Romero de parlar
per telèfon se li veia cara de ràbia i de por, tot hi dient,“Venga Vámonos” i
va dir algunes paraules a cau d’orella als altres policies. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Llavors els policies i els sis
detinguts, lligats i emmanillats van sortir de l’Hospital Clínic i van fer el
camí invers que havien fet abans, pel carrer Provença, Via Laietana fins a la “Jefatura
Superior de Policia” del Passeig de la Duana. Encara eren les primeres hores
del matí i hi havia poca gent pel carrer excepte els treballadors dels mercats
i del port que ja començaven la feina i els observaven sorpresos i amb cara de
pena, tant per anar detinguts com pel penós aspecte després d’haver rebut
diverses pallisses. Els detinguts no entenien res i encara pensaven que els
matarien. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els van tornar a fer baixar al soterrani
de la “Jefatura” i els tornaren a incomunicar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">DESTITUCIÓ DE MARTÍNEZ ANIDO I DE MIGUEL
ARLEGUI A LA MATEIXA MATINADA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però que havia passat per aquell sobtat
canvi de la situació, quan ja tot semblava que acabaria amb la mort dels sis
detinguts que eren al dipòsit de cadàvers de l’Hospital Clínic? Doncs la
resposta està en el que passà amb l’anarquista ferit de gravetat, Amalio
Cerdeño, al que els policies havien disparat mentre el duien detingut i
l’havien deixat per mort al mig del carrer.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El jutge de guàrdia havia set avisat de
l’arribada a l’Hospital Clínic d’un ferit greu per trets, entre les 2h i les
3h. de la matinada, que era Amalio Cerdeño, al qual va anar a interrogar.
Davant les declaracions de Cerdeño, que denunciava una llei de fugues, el jutge
de guàrdia ho va comunicar enseguida al magistrat de l’audiència Julio Gimeno i
aquest ho va dir al fiscal general de Barcelona Diego Medina, el qual es
traslladà immediatament a l’Hospital Clínic a parlar amb el ferit Cerdeño.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Encara eren entre les 4h. i 5h. de la
matinada i Amalio Cerdeño poc abans de morir, va tenir temps d’explicar al
fiscal Diego Medina lo de la llei de fugues que li havien aplicat. Diego
Medina, que era un fiscal considerat per tothom bastant correcte, en comparació
amb altres, es va creure totalment a Cerdeño, ja que era plenament conscient de
les lleis de fugues ordenades per Martínez Anido des de feia temps. El fet de
que s’haguessin produït aquells tirotejos feia poca estona amb la versió de
l’estrany atemptat, ja va fer sospitar al fiscal Medina que tot allò podia ser
un muntatge i que havia d’actuar ràpid
perquè la nit encara no s’havia acabat i podien haver-hi més morts. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Al voltant de les 5 del matí, el fiscal
Medina va trucar urgentment a Madrid al president del govern Sánchez Guerra i
li va comunicar el que li havia dit el moribund Amalio Cerdeño sobre els fets
d’aquella nit, i a més li va expressar el perill que hi havia de que hi
haguessin encara més morts aquella matinada, incloent la frase, “están sacando
a obreros de sus casas para matar-los”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">El president José Sánchez Guerra, que
també coneixia la manera d’actuar de Martínez Anido, el qual ja havia desobeït
la seva ordre de tornar a legalitzar la CNT a Catalunya, va trucar
immediatament cap a les 5.20h. en persona al mateix governador civil Severiano
Martínez Anido i al cap de policia de Barcelona Miguel Arlegui i els va
destituir fulminantment des d’aquell mateix instant, traient-los tots els
poders. També va nomenar provisionalment aquella mateixa matinada al coronel de
la guàrdia civil José Barrué Núñez, com a cap de la policia de Barcelona en
substitució d’Arlegui, per evitar que aquest seguís dirigint la massacre que
tenia prevista. També va ser destituït immediatament del seu càrrec el
comissari Agapito Marín, el que havia dirigit l’operació de l’atemptat trampa
al carrer. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Va ser llavors quan des de la “Jefatura
Superior de Policia” van trucar a l’Hospital Clínic per parlar amb l’inspector
Romero, que manava als policies que tenien als sis anarcosindicalistes
detinguts al Dipòsit de cadàvers de l’hospital i li van comunicar que el
governador Martínez Anido, el cap de policia Arlegui i el comissari Agapito
Marín havien estat destituïts dels seus càrrecs. Això explica la cara de por i
de ràbia de l’inspector Romero, com explica Joan Manent, un dels detinguts, en
el seu llibre, ja que ara veien que ja no podien seguir endavant amb el pla per
matar-los, i potser la llei els passaria comptes per les seves actuacions
d’aquell dia. És per això que van fer tornar als sis anarcosindicalistes
detinguts de l’Hospital Clínic a “Jefatura”.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Amalio Cerdeño va morir cap a les 9h.
del matí d’aquell 24 d’octubre de 1922. La nit havia acabat amb 3 anarquistes i
un policia morts en aquell atemptat trampa. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El mateix dia 24 d’octubre de 1922 el
general Julio Ardanaz Crespo era nomenat Governador Civil de Barcelona i el
coronel de la guàrdia civil José Barrué Núñez era nomenat cap de policia de
Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’endemà, els 6 detinguts a “Jefatura”, van
ser traslladats amb cotxe de cavalls a l’Audiència a disposició del jutjat de
Llotja. Encara que emmanillats ja notaven que els tractaven millor, encara que
ignoraven el que havia passat i que havien set destituïts Arlegui i Martínez
Anido. Els detinguts van ser presentats davant del jutge de primera instància
del districte de la Llotja, el senyor Céspedes. L’acompanyava en
l’interrogatori el Fiscal general de Barcelona Diego Medina, el qual estava
interessat en parlar amb ells, per agafar proves que reafirmessin encara més el
muntatge de Martínez Anido i d’Arlegui. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els 6 anarcosindicalistes detinguts,
Joan Manent, Guillem Martí, Vicenç Soler, Jenaro Tejedor i els altres dos,
foren traslladats poc després a la presó Modelo de Barcelona, custodiats per la
guàrdia civil, encara que cinc d’ells només hi van estar 5 dies abans de ser
posats en llibertat sense càrrecs el 28 d’octubre de 1922. Ni tant sols els van
obrir cap procés per les armes que duien a sobre quan va ser detinguts. Sols va
restar a la presó Jenaro Tejedor, a qui van processar per ser un dels que havia
ideat l’atemptat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">VERSIONS ERRÒNIES I CONTRADICTÒRIES DE
LA POLICIA I DE PREMSA <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els diaris tant de Catalunya com d’arreu
de l’Estat Espanyol del mateix dia 24 d’octubre de 1922 es feien ressò “d’un
tiroteig en el que havien mort dos anarquistes i un policia” aquella mateixa
matinada, oferint versions confuses, sense saber encara que havia mort també
Amalio Cerdeño i que Martinez Anido i Arlegui ja havien set destituïts passades
les 5h. del matí.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Un dia després, els diaris del 25
d’octubre de 1922, ja informaven de que havien mort 3 anarquistes i un policia
i de la fulminant destitució de Severiano Martínez Anido i de Miguel Arlegui.
No obstant això, les versions sobre els 3 tirotejos, eren confuses i
contradictòries entre uns diaris i altres, això sumat amb comunicats de la
policia sobre els fets, que a part d’estar plens de mentides, també es contradeien
a si mateixos entre diferents comunicats policials. No oblidem que va haver-hi
un altre tiroteig el vespre d’aquell dia 23 d’octubre, el que es va efectuar
contra Simó Piera en l’intent de matar-lo i que no va transcendir a la premsa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els comunicats de la policia parlaven de
que havien rebut una informació de que es podria produir un atemptat contra el
governador Martínez Anido a la Rambla de Santa Mònica, ja que aquest hi havia
de passar sortint del teatre, pel que van muntar un dispositiu de vigilància.
Segueixen dient que quan van voler donar l’alto a dos individus sospitosos,
aquests van sortir corrent cap al carrer Anselm Clavé, als quals van seguir. Un
dels individus els va llençar una bomba que no va esclatar i l’altre els va
disparar, produint-se el tiroteig en el que va morir el policia i l’anarquista.
En aquells moments encara no havien identificat a l’anarquista mort, que era
Adolfo Bermejo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En quan a l’altre tiroteig en el que va
morir Claramonte la versió de la policia era realment estrambòtica. El
comunicat policial que va sortir a la premsa el 25 d’octubre de 1922 deia que,
uns agents dels que havien muntat el dispositiu de vigilància i després del
primer tiroteig en el que ja havia mort un policia, havien vist una moto
sidecar marca Indian amb dos individus sospitosos que venint de la plaça Sant
Jaume s’havia aturat en el passatge entre el carrer Ferran i la plaça Reial.
Quan s’hi van acostar per identificar-los, un dels individus va sortir corrent
i no el van poder atrapar, motiu pel que van detenir al conductor de la moto,
ja que aquella actitud era altament sospitosa. Després el comunicat continuava
dient que mentre portaven al detingut pel carrer Avinyó i a l’arribar al carrer
de la Mercè, uns individus que podrien ser companys del detingut, van disparar
contra els policies per intentar alliberar al detingut, però que per error ells
mateixos van matar al seu company anarquista. Una versió bastant increïble. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També els comunicats parlaven de que
havien detingut a l’anarcosindicalista Amalio Cerdeño a casa seva la matinada
del 24 d’octubre, ja que tenien informacions de que podria haver participat en
el tiroteig, i quan el duien pel carrer aquest va començar a córrer i el van
haver de disparar ferint-lo greument. Posteriorment el van portar a la casa de
socors. Bé, a part de la mentida de que Cerdeño volia fugir, encara era més
grossa la mentida de que el van dur a la casa de socors, ja que la veritat és
que el van deixar a terra creient que era mort i van ser uns veïns i un
vigilant qui el van dur a la casa de socors, com ells mateixos van declarar
posteriorment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">CONFONEN JOSEP CLARAMONTE AMB RAFAEL
CLIMENT<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els comunicats policials que sortiren a
la premsa aquell 25 d’octubre de 1922, parlaven de que a part de Cerdeño,
encara no havien estat identificats als altres dos anarquistes morts, però que
algun policia havia dit que havia reconegut al mort del carrer de la Mercè, el
que havien detingut a la moto sidecar Indian, com el “famós” anarquista d’acció
Rafael Climent. En realitat aquell mort del carrer de la Mercè era Josep
Claramonte, que si era un famós anarquista d’acció. Potser el policia que el va
reconèixer va tenir un lapsus en el nom, però el dia 25 d’octubre molts diaris
ja havien donat el nom de Rafael Climent com un dels anarquistes morts. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En els següents dies ja es va comunicar
que el mort del carrer de la Mercè era Josep Claramonte, però cap diari va
desmentir la confusió amb el nom de Rafael Climent, pel que en alguns llibres i
escrits fets anys després surt que els anarquistes morts aquell dia foren 4
incloent el nom de Rafael Climent, el qual en realitat no existia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">No obstant això, el nom de Rafael
Climent si que havia set famós feia més de dos anys abans, quan un grup d’ex
sindicalistes en atur i que es van convertir en atracadors sols per benefici
propi, van matar a cops amb objectes contundents a dos guàrdies civils a
Barcelona a la nit del 16 de desembre de 1919 al barri del Camp d’en Grassot
per prendre’ls els fusells. L’alcalde de barri que era a prop, els va disparar
i va assegurar que n’havia ferit a un. Poc després ingressava a l’Hospital
Clínic un individu anomenat Rafael Climent i Montero ferit de bala. Enseguida el
van acusar de ser un dels agressors i allò va dur a la detenció de membres de
la seva banda d’atracadors.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">L’any següent, després d’un judici
confús i sense gaires garanties, en el que Climent assegurava que havia set
ferit per un vigilant en un altre atracament lluny d’allí, van condemnar a mort
a Climent i a altres 3 membres de la seva banda, sent executats els quatre al
garrot vil el 31 de maig de 1920,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Potser el policia que va reconèixer al
mort Josep Claramonte, va informar primer de que es deia Rafael Climent en un
lapsus recordant a l’altre. Bé, el fet és que malgrat que això va provocar que
en alguns llibres i escrits en el futur es parli de 4 anarquistes morts, entre
ells Climent, en realitat van ser 3 els anarquistes morts, Josep Claramonte,
Adolfo Bermejo i Amalio Cerdeño, mentre que el tal Rafael Climent en realitat
no existia, sinó que l’havien confós inicialment amb Josep Claramonte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En quan a l’anarquista mort al carrer
Nueva de San Francisco, no van descobrir que es tractava d’Adolfo Bermejo fins
unes setmanes després. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">DETENCIÓ DE MANUEL TALENS, JOSEP
GARDEÑAS I INNOCENCI FECED<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 6 de novembre d’aquell 1922, 15 dies
després de l’atemptat trampa, la policia detenia a Manuel Talens, Josep
Gardeñas i Innocenci Feced. La premsa sols deia que havien detingut a 3
anarquistes participants en el complot per matar a Martínez Anido, per tant
encara no havia transcendit que Feced era un infiltrat. La premsa també deia
que un dels detinguts havia informat que Jenaro Tejedor havia set un dels
organitzadors de l’atemptat i que Manuel Talens era el que estava en el
tiroteig en que va morir el policia Pellejero i l’anarquista Adolfo Bermejo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquell “anarquista” que havia donat
tants detalls a la policia com deia la premsa, es tractava d’Innoceni Feced,
que com ja se n’ha parlat repetidament, no era més que un infiltrat de Martínez
Anido, cosa que explicava aquella delació pública. La detenció de Feced
juntament amb els altres dos anarquistes, Talens i Gardeñas, en principi no
deixa de ser estranya, ja que es tractava d’un infiltrat de la policia. No hi
ha que oblidar que Feced treballava per Martínez Anido i Miguel Arlegui, ja
destituïts i potser la nova cúpula policial i el nou governador volia investigar
més a fons les trames en les que havia estat ficat Feced juntament amb Martínez
Anido, o treure de Feced més informació secreta que sols sabia ell. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">De totes maneres Innocenci Feced va ser
alliberat poc després. Josep Gardeñas també fou alliberat i només Manuel
Talens, acusat d’haver matat al policia Florentino Pellejero, i Jenaro Tejedor,
acusat de ser un dels organitzadors de l’atemptat, van restar a la presó fins
el judici que es va celebrar 7 mesos després. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt;">Les pàgines que s’ompliren a la premsa
durant dies sobre la trampa de Martínez Anido i els anys que portava amb les
lleis de fugues mereixerien moltes línies. Però a partir de llavors la situació
va canviar momentàniament a Barcelona. Els pistolers dels Sindicats Lliures ja
no tenien impunitat ni col·laboració amb la policia i eren detinguts si es
demostrava que havien fet algun delicte de sang. Nombrosos anarcosindicalistes van
anar sortint de la presó, inclús alguns acusats d’atemptats, després de judicis
en que era difícil mostrar la seva culpabilitat i la CNT va reprendre la seva
activitat normal a Catalunya. Tot un nou intent de pacificar la situació a
Catalunya, encara que no tardaria gaire en deteriorar-se la situació un altre
cop i el següent any, el 1923, va tornar el pistolerisme a Barcelona amb tota
la seva intensitat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els patrons més radicals van seguir
contractant pistolers, malgrat que ja no hi havia la protecció de Martínez
Anido. Volien rebentar l’activitat legal de la CNT catalana. Van iniciar una
campanya d’atemptats contra anarcosindicalistes de la manera més espectacular,
fent matar a trets a Barcelona el 10 de març de 1923 al gran líder de la CNT,
Salvador Seguí, juntament amb Francesc Comas, que anava amb ell en aquell
moment. L’espiral de violència esclatà encara amb més intensitat que el 1922 i
acostant-se a la situació de 1921, després de respondre els grups d’acció
anarcosindicalistes amb un gran nombre d’atemptats també, cosa que causà nombrosos
morts per les dues bandes contrincants. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">JUDICI CONTRA MANUEL TALENS I JENARO
TEJEDOR<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’1 de juny de 1923 es va celebrar el
judici a Manuel Talens, com autor de la mort del policia Florentino Pellejero en
l’atemptat trampa a Martínez Anido, i a Jenaro Tejedor, acusat per l’infiltrat
Innocenci Feced de ser un dels que havien ideat l’atemptat contra Martínez
Anido. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Innocenci Feced havia set detingut un
altre cop el març de 1923, com a sospitós d’haver participat o directament o en
la preparació de l’atemptat en que van morir Salvador Seguí i Francesc Comas.
Per tant quan es va fer el judici l’1 de juny de 1923 Feced va declarar com a
testimoni però estant també detingut. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En el judici els nombrosos policies que
havien participat en l’atemptat trampa, va seguir donant versions falses i
estrambòtiques sobre com van anar els fets. Deien que sabent per una delació de
Feced, que fins llavors era a la CNT, es preparava un atemptat contra Martínez
Anido la nit del 23 d’octubre de 1922, van muntar vigilància a la Rambla de
Santa Mònica, lloc on els havien informat que es podria realitzar l’atemptat.
Parlen de que van donar l’alto a dos sospitosos, Manuel Talens i Adolfo Bermejo
i que aquests van fugin disparant i llençant una bomba que no va esclatar. En
el tiroteig va morir el policia Florentino Pellejero i l’anarquista Adolfo
Bermejo. Mentre la majoria de policies reconeixien a Manuel Talens com el que
va disparar al policia que va morir, malgrat que altres, que potser eren més
lluny, deien que no n’estaven segurs. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda Feced afirmava que era
Manuel Talens qui anava amb Bermejo quan
va morir el policia Pellejero en el tiroteig, ja que el mateix Feced anava amb
ells poc abans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En relació a la mort de Josep
Claramonte, com ja havien dit els primers dies els comunicats policials a la
premsa i com abans s’ha esmentat, els policies participants en aquell fet van
seguir dient que l’havien detingut en el passatge entre el carrer Ferran i la
plaça Reial al costat de la moto sidecar Indian, ja que el van considera
sospitós i quan el portaven detingut pel carrer Avinyó a l’alçada del carrer de
la Mercè, uns anarcosindicalistes van voler alliberar a Claramonte disparant
contra els policies i el que van fer van ser matar per error al seu propi
company Claramonte. Vaja, una versió bastant increïble per a tothom. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’advocat de Manuel Talens era Joan
Casanovas, un membre del Partit Republicà Català (PRC), que ja feia temps que
feia d’avocat de la CNT i que un any abans ja s’havia salvat de morir en un
atemptat, quan ell mateix havia fet front amb la seva pistola a uns membres
dels Sindicats Lliures que el van tirotejar. Va tenir més sort que el seu amic
i company de partit i també advocat de la CNT, Francesc Layret, que com s’ha
esmentat abans havia set mort el 30 de novembre de 1920 pels sicaris enviats
per Martínez Anido.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Joan Casanovas va al·legar que no es
podia creure ni a Feced ni als policies que havien muntat un atemptat trampa
per fer una massacre, cosa reconeguda inclús pel mateix govern Espanyol que
havia destituït a Martínez Anido el mateix dia per aquest motiu. També ressalta
que si bé alguns policies diuen que van reconèixer a Talens, altres no n’estan
segurs. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El que era cap de la policia de
Barcelona el dia de l’atemptat trampa, el general Miguel Arlegui, havia set
reclamat com a testimoni, però no va aparèixer en el judici al·ludint problemes
de salut, és evident que no li interessava declarar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Finalment es va absoldre tant a Manuel
Talens com a Jenaro Tejedor, que portaven més de 7 mesos a la presó, ja que
malgrat que podrien haver participat en aquell atemptat que resultà ser una
trampa, les mentides i muntatges tant de la policia com de Martínez Anido, els
quals s’havien lliurat de ser acusats de res, malgrat provocar una massacre amb
una trama muntada amb l’infiltrat Feced, van fer que finalment tothom sortís
absolt i lliure i tots “contents”. Es volia passar pàgina i que no s’aprofundís
més sobre el cas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">APUNT FINAL<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Com ja s’ha comentat abans, malgrat la
destitució de Martínez Anido l’octubre de 1922 i el final de les lleis de
fugues i la descarada col·laboració entre els pistolers de la patronal i la
policia, l’espiral de violència va inclús incrementar-se el 1923, amb els
atemptats contra anarcosindicalistes promoguts pels empresaris més radicals, a
qui els molestava molt la nova legalització de la CNT catalana, i la resposta
armada dels anarcosindicalistes. El setembre de 1923 el general Miguel Primo de
Rivera va fer un cop d’Estat des de Barcelona i va acabar l’obra iniciada per
Martínez Anido, il·legalitzant no sols a la CNT, sinó tots els partits
d’esquerres, omplint les presons i provocant la fugida de l’Estat de milers de
militants. Evidentment la història continua, però ja seria un altre tema.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Josep A. Carreras</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-2257418867260368792016-05-31T04:01:00.000-07:002017-10-21T14:02:33.002-07:00MATEU MORRAL, L'AUTOR DE L'ATEMPTAT DEL SEGLE<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZEbO0Z_zWZMonI4cgikdXon52v4PPMVYFhsxbT9j32YL6Irro132jWr2uGyIZR72sIpKH3xNqptSQOCgSsVOCqLr-AQdognvi_RJtjeKy656Vcaw19ASafBoNxk-H68Gw8YUfuJLdYVc/s1600/1+Morral.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZEbO0Z_zWZMonI4cgikdXon52v4PPMVYFhsxbT9j32YL6Irro132jWr2uGyIZR72sIpKH3xNqptSQOCgSsVOCqLr-AQdognvi_RJtjeKy656Vcaw19ASafBoNxk-H68Gw8YUfuJLdYVc/s1600/1+Morral.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Mateu Morral, l’anarquista que va realitzar l’atemptat més sagnant del
segle XX a l’Estat Espanyol, quan va llençar una bomba a Madrid contra la
carrossa reial després de la boda del rei Alfonso XIII amb Victoria Eugenia el
31 de maig de 1906, era curiosament fill de l’alta burgesia catalana, ja que
tant el seu pare com la seva mare provenien de dos de les més importants
famílies d’empresaris del sector del
tèxtil de Sabadell.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Malgrat que Mateu Morral majoritàriament és conegut com el “boig” que va
llençar la bomba en solitari, havia set un membre influent en els cercles
anarquistes catalans, tant en els grups d’acció, en el sindicalisme de Sabadell
com en l’anarquisme cultural, sent un important membre de l’Escola Moderna de
Ferrer i Guàrdia, un dels promotors del teatre anarquista i impulsor del moviment
neomalthusià a Catalunya i arreu de l’Estat Espanyol.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">En aquest escrit es mostren alguns dels principals trets de qui era Mateu
Morral i l’entorn polític, sindical i social de la seva època i les
circumstàncies que el van dur a fer l’atemptat. </span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">ELS PRIMERS INICIS DE MATEU MORRAL</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Mateu Morral i Roca va néixer a Sabadell el 25 de novembre de 1879. La seva
família provenia d’una tradició de fabricants tèxtils de Sabadell i Martí
Morral, pare de Mateu Morral, va heretar el seu imperi de fabricació tèxtil. La
seva mare Àngela Roca també era filla d’un fabricant tèxtil. Mateu Morral va
arribar a tenir 5 germans més, dos nois, dels que ell era el mitjà i tres
noies.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQtHkLr1NBkM-OpAlG_Ye4-7AM3qQrvUyDN6ZiApsksKmv-hjM4SvdAj4jkOg8ByyU3yCbSLLGlbqL32Hxk-z8Tc_f-SnskJrluAWh1zDJLVDwNAhKBStw9xKVe_zmlZ7mW0ddPKD43Pw/s1600/2+FAMILIA+DE+MORRAL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQtHkLr1NBkM-OpAlG_Ye4-7AM3qQrvUyDN6ZiApsksKmv-hjM4SvdAj4jkOg8ByyU3yCbSLLGlbqL32Hxk-z8Tc_f-SnskJrluAWh1zDJLVDwNAhKBStw9xKVe_zmlZ7mW0ddPKD43Pw/s1600/2+FAMILIA+DE+MORRAL.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Martí Morral, el pare de Mateu, era un burgès liberal que no simpatitzava amb
el clero i militava a la primera Unión Republicana de 1893, en canvi la seva mare
era ultracatòlica. El pare de Morral va tenir sempre una lluita amb la seva
dona per l’educació dels seus fills que ell volia que fos laica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 1993 Mateo Morral amb 13 anys és enviat pel seu pare a estudiar a França
perquè aprengui idiomes i el posa a càrrec de la família d’un client seu de la
fàbrica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Cap el 1896 Mateu Morral amb 16 anys se’n va anar pel seu compte de França
a Alemanya, concretament a Leipzig. Allí es va posar a treballar en empreses
del ram tèxtil a on va augmentar coneixements de l’ofici i va aprendre alemany.
Com a obrer és va afiliar a un sindicat del seu ram i va participar en diverses
reivindicacions laborals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Durant la seva estada a França i Alemanya entre 1893 i 1898 Mateu Morral va
conèixer el moviment anomenat neomalthusianisme, que va tenir molta influència
en ell i va determinar bastant el seu futur i que era un moviment que també va
influenciar molt a l’anarquisme i al socialisme.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El neomalthusianisme era una evolució més progressista de les idees de
Thomas Robert Malthus, basades en el control de natalitat per les classes
humils per evitar encara més misèria amb fills que no podien mantenir. No
obstant això Malthus ho feia des d’un punt de vista moralista proposant
l’abstinència sexual. El neomalthusianisme en canvi proposava com a control de
la natalitat mètodes basats principalment en la contracepció, cosa que fins
llavors era rebutjat per una gran part de les autoritats i societats moralistes.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El neomalthusianisme també feia referència a que la natalitat desmesurada
entre les classes humils provocava més pobres i aturats i l’estat usava això
per tenir més carn de canó pels seus exèrcits. També incloïa les idees sobre el
fet de que la sexualitat no havia d’estar lligada sempre amb la reproducció i
va ser una font que va influenciar al nou feminisme en el sentit de que el
paper de la dona no havia d’estar lligada sols al matrimoni i la reproducció.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Precisament quan Mateu Morral vivia a París el 1996 és quan es va fundar la
lliga neomalthusiana francesa sota el lideratge de Paul Robin. A Alemanya,
Morral, a part d’apropar-se al sindicalisme com a obrer d’una fàbrica tèxtil,
va seguir integrant-se més fermament dins del moviment neomalthusià, cosa que
l’apropà a l’anarquisme i va ser rellevant en el seu futur.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">MORRAL TORNA A SABADELL<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 1899 Mateu Morral va tornar a Sabadell amb 20 anys, degut a la mort de
la seva mare i a que el seu germà gran Jaume estava greument malalt de sífilis.
Per aquest motiu el seu pare el va nomenar ajudant i futur successor seu a la
fàbrica, ja que l’altre germà Facund encara era massa petit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mateu Morral que coneixia la nova maquinària que s’usava a Europa d’on
venia, va renovar la maquinària i els mètodes de la fàbrica amb resultat
exitós, pel que es va guanyar la confiança del seu pare que el va deixar com a
director de la seva fàbrica tèxtil de Sabadell. Un cop mort el seu germà gran
de la malaltia que patia, Mateu Morral va quedar com el futur successor de la
fàbrica del seu pare.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Els contactes de Mateu Morral amb el sindicalisme a Alemanya quan va
treballar a la fàbrica tèxtil i el seu
contacte amb els neomalthiusianisme l’havien apropat al moviment anarquista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">A més, mentre el jove Mateu Morral havia estat a França i Alemanya, entre
1893 i 1896 s’havien produït els espectaculars atemptats anarquistes a
Barcelona, com el de Paulí Pallàs contra el general Martínez Campos i el de Santiago
Salvador al Liceu el 1893, o el del Carrer Canvis Nous el 1996, aquest últim
segons alguns dut a terme per algun provocador i segons altres per un
anarquista francès de manera individual, que van dur a una forta repressió
contra tot el moviment anarquista català amb centenars de detencions i algunes
execucions d’innocents, que van provocar un desmantellament quasi total del
moviment anarquista català. A Mateu Morral, recentment introduït en les idees
anarquistes, també el va impactar tota aquella repressió. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mateu Morral dedicava moltes hores a la fàbrica del seu pare de la que ara
n’era director. Mentre, el seu pare ja no anava tant per la fàbrica disposant
de més temps lliure, cosa que Mateu Morral aprofitava per relacionar-se amb el
líder anarquista local Josep Miquel i Clapés, un dels primers introductors de
l’anarcosindicalisme a Sabadell en la dècada dels setanta del segle XIX, que va ser un dels
detinguts en el procés de Montjuic el 1896 i amb el seu amic de la
infància Albà Rossell i Llongueras,
també militant anarquista, amb qui solia despatxar assumptes sobre la
propaganda i activitats anarquistes en hores laborals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Les idees que havia aprés a França i Alemanya a partir de 1896 sobre el
neomalthusianisme que l’havien fet ferm seguidor d’aquest moviment, van fer que
Mateu Morral fos un dels principals divulgadors d’aquesta corrent a Catalunya i
a l’Estat Espanyol, convertint-se enseguida en el principal enllaç a l’Estat
Espanyol de la Lliga Internacional Neomalthusiana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mateu Morral aprofitava els viatges de negocis arreu d’Espanya també per
fer contactes amb altres anarquistes i obreristes i fer arribar el
neomalthusianisme. També solia viatjar a França i el Regne Unit i tenir
contactes amb anarquistes. A Londres va conèixer al famós anarquista italià
Enrico Malatesta. A Andalusia va conèixer al metge i activista anarquista Pedro
Vallina Martínez i els dos es van convertir amb els principals divulgadors del
neomalthusianisme a l’Estat Espanyol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda en aquella època, Francesc Ferrer i Guàrdia, un ex
republicà que s’havia apropat a l’anarquisme, havia fundat el 1901 a Barcelona
l’Escola Moderna. L’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia era mixta i volia
impartir una educació racional, científica i encaminada a aconseguir
l’emancipació tant de les classes treballadores com de la dona en oposició als
dogmes catòlics que imperaven, amb una forta crítica contra el militarisme i el
capitalisme. També promulgava l’universalisme.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Ferrer i Guàrdia també havia conegut al francès Paul Robin, promotor de
neomalthusianisme a França i també es va veure influenciat per aquesta corrent
antimoralista basada sobre tot en el control de natalitat i la contracepció,
idees que van ser adoptades per Ferrer i Guàrdia en la seva Escola Moderna.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">MORRAL, FERRER I GUÀRDIA I LA VAGA DE 1902<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">A finals de 1901 el sindicats del sector del metall de Catalunya preparaven una vaga per
reivindicar les 9 hores de treball entre altres drets i una gran part dels
sindicats gremials estudiaven fer una vaga general en suport al sindicats del
metall. En aquells moments Francesc Ferrer i Guàrdia fundava el diari “La Huelga General” per
promocionar la vaga, just el mateix any en que també havia fundat l’Escola
Moderna. <o:p></o:p></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">L’anarquista Ignasi Clarià es convertí en el director del diari “La Huelga
General”.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Els sindicats gremials catalans, que després de la repressió a rel dels
atemptats de la dècada anterior havien perdut momentàniament la direcció i la
guia de l’anarcosindicalisme, començaven poc a poc a organitzar-se i es van
solidaritzar majoritàriament amb la vaga dels treballadors del metall. Malgrat
tot, coneguts anarcosindicalistes com Teresa Claramunt, ja detinguda durant una vaga el 1901, i el seu nou company
sentimental Joan Baptista Esteve (que es feia dir Leopoldo Bonafulla), així com
l’anarquista Marià Castellote entre altres, van participar en alguns mítings per
convocar la vaga general de febrer de 1902. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoot5Ep9e75dEJHeauI3aPHpBizYAr5ZJf3-44-Zd3Aq1dHESBwGe2Hfr4KXs4kY9f7w9phnTZYX72K0R2jZr9wwX-nQGCdqLBeMUbhyphenhyphenJTdCLyPWwRO0mYZ6IWAk5uGfUSohiL06qcrds/s1600/4+TERESA+CLARAMUNT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoot5Ep9e75dEJHeauI3aPHpBizYAr5ZJf3-44-Zd3Aq1dHESBwGe2Hfr4KXs4kY9f7w9phnTZYX72K0R2jZr9wwX-nQGCdqLBeMUbhyphenhyphenJTdCLyPWwRO0mYZ6IWAk5uGfUSohiL06qcrds/s1600/4+TERESA+CLARAMUNT.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">El 17 de febrer de 1902 va esclatar la vaga del metall a Barcelona amb la
solidaritat de nombrosos altres sindicats gremials per demanar les 9 hores de
treball. La vaga i les manifestacions foren reprimides durament, produint-se
tirotejos entre sindicalistes i forces de la policia i l’exèrcit amb un balanç
oficial de 12 obrers morts, encara que realment en van haver-hi molts més i
també van morir alguns policies i militars, encara que en aquells moments es va
amagar a l'opinió pública. Els sindicats encara no tenien prou cohesió entre
ells després de la repressió de la dècada anterior i no van poder seguir amb la
vaga davant d’aquella repressió.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM46JIe0kFwpU99sYGBaLv_6iTaXVvmgIwwmyuFvao4MApqAaJcU8myh2FxGs0hxyW8xZ9l4My2y10pEpQi-ZyTAiAbhw5QkjavbRhTECatNH0PaI4SsBQFm1j2UpLjfcwZl3ZSsiIat0/s1600/3+VAGA+GENERAL+1902+OBRERS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM46JIe0kFwpU99sYGBaLv_6iTaXVvmgIwwmyuFvao4MApqAaJcU8myh2FxGs0hxyW8xZ9l4My2y10pEpQi-ZyTAiAbhw5QkjavbRhTECatNH0PaI4SsBQFm1j2UpLjfcwZl3ZSsiIat0/s1600/3+VAGA+GENERAL+1902+OBRERS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFRnd6aaTG_su0rHVMWz54UKRlYs43c-k7OkSQZpwEKJReYR4ZmRQpLy3Uud-3H2tOpZ-Wfkxm7WJ3OsB74B_Gciw-ptc_L1R8isvIUbAeBHXevUC7DYNuURLtiJ8Yvnek9LdZoiUB9iA/s1600/3+OBRER+FERIT+A+LA+VAGA+DE+1902.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFRnd6aaTG_su0rHVMWz54UKRlYs43c-k7OkSQZpwEKJReYR4ZmRQpLy3Uud-3H2tOpZ-Wfkxm7WJ3OsB74B_Gciw-ptc_L1R8isvIUbAeBHXevUC7DYNuURLtiJ8Yvnek9LdZoiUB9iA/s1600/3+OBRER+FERIT+A+LA+VAGA+DE+1902.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Mateu Morral durant la vaga havia participat en un pla, juntament amb
altres anarquistes de Terrassa i Sabadell, per segrestar a diversos empresaris,
però després dels forts incidents i repressió sols Morral i un parell més
estaven disposats a fer-los, pel que van haver de desistir.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Després de la vaga de 1902 Mateu Morral, que encara dirigia l’empresa del
seu pare, juntament amb els seus companys més propers Albà Rossell i Josep
Miquel, va promoure el grup anarquista “Gente Joven”, la revista anarquista
“Trabajo” i van encapçalar la Federació Obrera de Sabadell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mateu Morral també intentava convèncer als treballadors de l’empresa del
seu pare que ell mateix dirigia, que havien de demanar millors sous, horaris i
condicions laborals. Alguns treballadors de la seva empresa es mostraven desconfiats
d’aquestes propostes del seu propi cap, pel que Mateu Morral va arribar a
encapçalar les comissions d’obrers davant del seu pare mateix per reivindicar
millores laborals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Per aquella època el republicà andalús Alejandro Lerroux, aprofitant la popularitat
que havia agafat a l’haver donat suport des del seu diari “El Progreso” als
anarquistes represaliats a rel de l’atemptat del carrer Canvis Nous de 1896,
cosa que per altra banda havien fet la majoria de republicans, i aprofitant
també el nou desmantellament i repressió dels sindicats a rel de la vaga de
1902, va començar a ajudar i finançar a alguns d’aquells sindicats gremials com
una manera d’introduir-se en el moviment obrer català i atraure’l cap al seu
moviment polític. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">En aquells moments la majoria de republicans de totes tendències es van
unir en una força política anomenada Unión Republicana per les eleccions de
1903. Lerroux era llavors un més dels diversos líders d’Unión Republicana, però
la seva intenció era, a través de la seva ajuda als sindicats gremials sumat a
un discurs radical i populista, atraure als obrers catalans cap a un
republicanisme espanyolista i a més allunyar-los del sindicalisme independent o
anarco-sindicalista. Inicialment Lerroux va aconseguir bastant èxit entre molts
obrers catalans i a més va aconseguir l’acceptació i l’amistat de Ferrer i
Guàrdia, el que havia donat suport des de la seva revista “La Huelga General” a
la vaga de 1902, pel que Lerroux va augmentar el seu prestigi. Allò li va permetre
iniciar la seva carrera política sent escollit diputat per Barcelona en les
eleccions de 1903. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">MATEU MORRAL, FELIP CORTIELLA I EL TEATRE<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Felip Cortiella, un escriptor teatral anarquista, que ja des de finals del
segle XIX fomentava grups teatrals amb contingut social, havia creat el 1902 “l’Agrupació
Avenir” que tenia com a un dels seus objectius donar a conèixer l’obra del
dramaturg noruec Henrik Ibsen, que era conegut al segle XIX per escriure obres
de teatre de caràcter psicològic, antimoralista i feminista però sobre tot de
caràcter de reivindicacions socials. Felip Cortiella solia escriure totes les
seves obres i els seus articles exclusivament en català. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwE_Z50T4TaazEI7RH7vJzQ4ok94vtI36uBe3tZcqnKH40J8BFLRlXi-i-erYzi6tBzTo3iVM7ALOkBcvGHJnQZh9YEoAUEy8vW0kE12f-Uw2gtIB_CN-nCmLkEC_3mhyYtny0c0PHhCs/s1600/5+CORTIELLA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwE_Z50T4TaazEI7RH7vJzQ4ok94vtI36uBe3tZcqnKH40J8BFLRlXi-i-erYzi6tBzTo3iVM7ALOkBcvGHJnQZh9YEoAUEy8vW0kE12f-Uw2gtIB_CN-nCmLkEC_3mhyYtny0c0PHhCs/s1600/5+CORTIELLA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">El mateix 1902 Felip Cortiella va fundar a Barcelona el “Centre Fraternal
de Cultura”, que pretenia substituir momentàniament el sindicalisme teatral
després de la prohibició contra les societats obreres després de la vaga
general d’aquell any. Cortiella va demanar ajuda al grup “Gente Nueva” de
Sabadell, encapçalat per Mateu Morral i Albà Rossell per que els ajudessin amb
socis i finançament per el nou grup cultural d’orientació anarquista que havien
creat. A partir del seu contacte amb Felip Cortiella, Mateu Morral i Albà
Rossell s’interessaren pel teatre reivindicatiu i van ajudar a promocionar a Sabadell la companyia teatral “Ibsen”, amb
la que van estrenar algunes obres, tant del dramaturg noruec com d’altres
dramaturgs de caràcter reivindicatiu europeu. Les recaptacions de les seves
funcions de teatre les solien destinar majoritàriament a la propaganda
obrerista i anarquista.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">MATEU MORRAL COMENÇA A COL·LABORAR AMB FERRER I GUÀRDIA EL 1903<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Un cop passada la vaga de 1902, Mateu Morral, atret per l’actuació
solidària de Ferrer i Guàrdia amb la vaga des de la revista “La Huelga General”
i per la recentment creada Escola Moderna, es va oferir a Ferrer i Guàrdia per
la distribució d’alguns textos per a nens a la “Institución de Libre de
Enseñanza de Sabadell”, una escola on alguns pares progressistes portaven als
seus fills. Un dels llibres, escrit per l’anarquista francès Paraf Javal i
traduit pel mateix Mateu Morral, parlava dels problemes socials en forma
d’històries com contes. El director de l’escola per por a represàlies es va
negar a distribuir el llibre, però Mateu Morral els entregava als nens a la
sortida de l’escola, cosa que va causar una protesta del director de l’escola a
les autoritats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Però Mateu Morral veient que se li prohibia entregar els textos als alumnes
de l’escola, va canviar de tàctica i va decidir pel seu compte organitzar una
visita dels alumnes de la “Institución de Libre de Enseñanza de Sabadell” a la
seva fàbrica, en el que els explicava els sacrificis de la vida obrera. Allí
els va parlar de les condicions de treballs en moltes empreses i del treball
infantil. Ferrer i Guàrdia va prendre nota dels mètodes de Mateu Morral i el va
fer un dels seus principals col·laboradors per l’Escola Moderna, tant per
traduccions com per edició i distribució de llibres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">A més d’això, Ferrer i Guàrdia i Mateu Morral també havien connectat
enseguida, ja que els dos eren uns dels principals seguidors i introductors del
neomalthusianisme tant a Catalunya com a l’Estat Espanyol, cosa que fins
llavors havien fet de manera paral·lela i sense que es conegueren personalment.
Mateu Morral a partir de llavors es va encarregar de les publicacions i de la
biblioteca dins de l’Escola Moderna. També el seu amic sabadellenc Albà
Rossell, va començar a fer de mestre dins de l’Escola Moderna. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">MORRAL PARTICIPA EN UNA COOPERATIVA AMB TERESA CLARAMUNT<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mateu Morral va també col·laborar amb la, ja en aquells moments, històrica anarquista sabadellenca Teresa Claramunt i Creus i el seu nou company
sentimental Joan Baptista Esteve (conegut com Leopoldo Bonafulla) dins de la
“Cooperativa Intel·lectual”, que operava al barri de Gràcia de Barcelona i que
també col·laborava amb a l’Escola Moderna. En aquesta cooperativa Morral a més
de col·laborar-hi, en va fer socis i accionistes a alguns anarquistes de
Sabadell. La cooperativa però finalment va fer fallida econòmica i alguns dels
socis de Sabadell a qui havia convençut Morral a participar-hi van perdre els
seus diners. Segons Mateu Morral les causes van ser per una mala administració
econòmica de Leopoldo Bonafulla. Antoni Gurri, ex marit de Teresa Claramunt,
també participava en la cooperativa i Mateu Morral explica que va ser testimoni
d’una baralla entre aquest i Bonafulla, el nou company sentimental de Teresa
Claramunt, culpant-lo de la mala administració de la cooperativa gracienca,
acabant Gurri perseguint a Bonafulla amb una pistola. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">No obstant això, la Cooperativa havia fet una bona feina i havia organitzat
abans de la fallida unes conferències anomenades de “Pedagogia Popular”, amb
prestigiosos oradors i havia divulgat la
seva nova orientació per l’ensenyament que tingué influència posterior en
diversos barris.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Teresa Claramunt, també de Sabadell, seria a partir de llavors una de les
principals amigues de militància de Mateu Morral, malgrat les futures
desavinences entre aquest i el company sentimental d’aquella Leopoldo
Bonafulla, com veurem més endavant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mateu Morral també va conèixer a Eliseé Reclús, l’històric col·laborador
de Bakunin ja des de el 1868 en l'AIT. Mateu Morral, que també s’encarregava
de la feina de propaganda de l’Escola Moderna, rebia consells de l’exterior per
editar llibres com del mateix Eliseé Reclús.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">També aquell any 1903 Mateu Morral va convèncer a seu pare per portar a la
seva germana petita Adelina a l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia a Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">RELACIÓ DE MORRAL AMB SOLEDAD VILLAFRANCA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mateu Morral va tenir una particular relació personal amb Soledad
Villafanca, la companya sentimental de Ferrer i Guàrdia. Soledad Villafranca
Los Arcos era una noia nascuda a la ciutat navarresa de Aoiz. El 1902 a l’edat
de 22 anys va venir a viure a Barcelona amb la seva mare i germanes, després de que el
seu pare hagués mort feia uns anys.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">El mateix any 1902 Soledad Villafranca va aconseguir feina a l’Escola Moderna on hi va acabar
treballant com a mestra d’estudis elementals, ja que compartia la mateixa
ideologia que Ferrer i Guàrdia. Va ser allí a on va conèixer a Ferrer i Guàrdia
amb qui va iniciar la seva relació sentimental. Ferrer i Guàrdia nascut el
1859, en aquells moments tenia 43 anys i era bastant més gran que ella.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">El 1903, just quan Mateu Morral va conèixer a Ferrer i Guàrdia i va entrar
a treballar a la seva Escola Moderna, va ser quan Morral va conèixer a Soledad
Villafranca de qui va sentir una atracció inicial, cosa que li va comunicar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Soledad es va consolidar com la companya de Ferrer i Guàrdia entre 1903 i
1904 i no se sap del cert si Mateu Morral es va relacionar sentimentalment amb ella, però
van tenir una estreta relació tant personal com de treball. Però poc després
Mateu Morral es va començar a decebre d’algunes actituds de Soledad
Villafranca, ja que segons li va dir Mateu a la mateixa Soledad, era impropi
d’una dona anarquista i feminista la seva manera d’actuar i vestir. Soledad
Villafranca solia vestir a l’última moda parisenca i usava bones teles,
cotilles i encaixos i segons Morral allò era contrari a la seva idea del que
havia de ser una dona revolucionària i feminista, ja que per a ell era una
perpetuació del paper submís de la dona i l’allunyava de la igualtat de sexes.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7ZvuENYhEIUqNzg_vm0Seeior9RLkfJHmK-RCB4V0Wmnx1foNtZ24l0uD2HK76cGrDF9-kVljloK_NLwCJHE5pP8dsDLJ_-FFY6xw3N8zZSJnWkbQ1vPv8ulluW2agjlX0Y20FVbPxRo/s1600/7+FERRER+I+SOLEDAD+VILLAFRANCA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7ZvuENYhEIUqNzg_vm0Seeior9RLkfJHmK-RCB4V0Wmnx1foNtZ24l0uD2HK76cGrDF9-kVljloK_NLwCJHE5pP8dsDLJ_-FFY6xw3N8zZSJnWkbQ1vPv8ulluW2agjlX0Y20FVbPxRo/s1600/7+FERRER+I+SOLEDAD+VILLAFRANCA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Quan Mateu Morral va fer l’atemptat que veurem més endavant, Soledad
Villafranca va usar en el judici l’excusa de que Morral havia actuat per
desesperació per l’amor impossible cap a ella, encara que, com també veurem més
endavant, sembla molt difícil que aquesta fos la causa real i tot apunta a que ho
va dir per treure responsabilitat a Ferrer i Guàrdia, que també va ser acusat.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">MATEU MORRAL I PEDRO VALLINA CAPS DE LA LLIGA NEOMALTHUSIANA A L’ESTAT ESPANYOL</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 1904 es va crear la secció de la “Liga Neomalthusiana Española” liderada
per Lluís Bulffi, Mateu Morral i Pedro Vallina, sent-ne Mateu Morral el
president, que tenia la seva seu central a Barcelona i que en poc temps tindria
seccions arreu de l’estat. L’anarquista andalús Pedro Vallina, era l’encarregat
de la secció de la “Liga Neomalthusiana Española” en les seves relacions a
l’estranger i en aquells en aquells moments era exiliat a París, ja que després
d’haver set detingut diverses vegades, en aquells moments era considerat per
les autoritats un anarquista d’acció buscat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">La “Liga Neomalthusiana Española” tenia una revista anomenada “Salud y
Fuerza” que va tenir gran divulgació a tot l’estat i també en nombrosos països
de l’Amèrica Llatina. La revista va ser suspesa temporalment el 1905 acusada
d’antimoral i pornogràfica i el seu director Lluís Bulffi processat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Malgrat que el neomalthusianisme tenia gran implantació entre els
anticlericals, anarquistes i socialistes, alguns importants líders anarquistes
catalans com Joan Baptista Esteve (conegut com Leopoldo Bonafulla) o el també
influent anarquista Joan Montseny (conegut Federico Urales), van rebutjar
aquesta teoria. Joan Montseny en la seva influent revista anarquista anomenada
“Revista Blanca” que editava a Madrid, va arribar a dir el 1905 que estava en
contra del neomalthusianisme perquè el que convenia és que hi haguessin més
fills d’obrers per poder fer una revolució. Concretament una de les seves
frases famoses va ser: “lo que importa és que los obreros tengan muchos hijos
con buenos genitales y hacerlos bombistas, para así acabar con los explotadores
de la raza humana”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda Joan Baptista Esteve (Leopoldo Bonafulla) des del diari
anarquista “El Productor”, del que n’era director juntament amb Teresa
Claramunt, escrivia el mateix 1905 un article contra el neomalthunianisme.
Bonafulla deia que el problema de la pobresa no és l’excés de població obrera
sinó la mala distribució dels recursos i que la planificació de la nativitat és
una aspiració burgesa, ja que segons ell això significa que els obrers s’han
d’adaptar a les necessitats de la societat capitalista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Tant Mateu Morral com Pedro Vallina van fer escrits criticant fortament a
Joan Montseny i a Joan Baptista Esteve acusant-los de fer joc als moralistes
per estar en contra del neomalthunianisme, cosa que va minar la seva relació
personal. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">EL NOU REI ALFONS XIII CADA COP DECEB MÉS A LES FORCES POLÍTIQUES I
SINDICALS CATALANES<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El rei Alfonso XIII de Borbón, havia set coronat rei d’Espanya el 1902 quan
va ser declarat major d’edat amb 16 anys, substituint la regència que la seva
mare Maria Cristina d’Àustria portava des de que el 1885 havia mort Alfonso
XII, el seu marit i pare del nou rei. Però les poques esperances que alguns
podien tenir de que el nou rei representés un canvi polític, aviat s’esvaïren
ja des del moment de la coronació el maig de 1902.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">La coronació del nou rei passava poc després de la vaga general a Barcelona
de 1902 i va coincidir amb la prohibició durant bastant temps d’algunes
societats obreres catalanes a conseqüència de la vaga. El rei seguia tenint
poder executiu per sobre dels parlamentaris i Alfonso XIII va expressar la seva
voluntat de reforçar la monarquia envers al republicanisme. A més va
desestimar les peticions del catalanisme polític de totes tendències d’avançar
en el seu autogovern o autonomia i de rebaixar els impostos que sortien de
Catalunya cap al govern central. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">L’abril 1904 es va produir una visita del rei a Barcelona organitzada pel
president del govern Antonio Maura del Partit Conservador. Els republicans
aplegats a Unió Republicana havien guanyat en les eleccions a la ciutat de
Barcelona inclús superant a la Lliga, amb el que la monarquia amb aquella
visita pretenia guanyar-se simpaties entre la població catalana, on els
partits monàrquics no triomfaven. En aquells moments Unió Republicana, liderada
per Nicolàs Salmerón des de Madrid, incloïa a Catalunya des de republicans
espanyolistes seguidors de Lerroux fins a republicans profundament catalanistes
com Francesc Layret.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Tots els republicans catalans i inicialment la Lliga Regionalista, van
acordar fer un boicot a la visita reial i no anar a rebre a Alfonso XIII en
protesta per la política de la monarquia envers a Catalunya. Però al segon dia
de la visita del rei, el 7 d’abril de 1904, Francesc Cambó, de la Lliga
Regionalista, va trencar lo acordat tant amb els republicans com amb el seu
propi partit i va anar a entrevistar-se
amb el rei per fer-li saber les seves
queixes per la situació d’espoli fiscal de Catalunya i de la necessitat d’una
autonomia, cosa que li van retreure tant els republicans com una bona part de
membres de la mateixa Lliga Regionalista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Però aquella visita del rei Alfonso XIII a Barcelona va culminar amb un
intent d’atemptat contra el president del govern. El 14 d’abril de 1904 en un
acte oficial de rei a Barcelona durant la visita, el jove anarquista de 19 anys
Joaquim Miquel Artal va apunyalar al president del govern Antonio Maura, que
anava amb un altre cotxe darrera del rei, el qual era més inaccessible, davant
de l’església de la Mercè de Barcelona. Maura va resultar ferit en un braç a
l’intentar defensar-se i el gruix del seu uniforme va evitar que el punyal
penetrés més, pel que es va salvar de miracle. La policia enseguida va
perseguir a Joaquim Miquel Artal i el va detenir.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV5b_-gKwAvZaD-OwT560tC6R_J93r8LJ6QPf-D_iidkN3eOoc36QtkTe5MSzYv_yI7Ta4cZHApCiF-ksHtY6cyzRHQOXOjR9xUCynFSwCYad3EfkzuPnH0aHrO1XZcVrRXqWbOSIXmEk/s1600/8+ARTAL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV5b_-gKwAvZaD-OwT560tC6R_J93r8LJ6QPf-D_iidkN3eOoc36QtkTe5MSzYv_yI7Ta4cZHApCiF-ksHtY6cyzRHQOXOjR9xUCynFSwCYad3EfkzuPnH0aHrO1XZcVrRXqWbOSIXmEk/s1600/8+ARTAL.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Aquell trencament del boicot acordat contra la visita del rei realitzat per
Francesc Cambó al rebre’l, com abans s’ha comentat, </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">va causar una divisió dins de la Lliga
Regionalista encapçalada per Jaume Carner, </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Joaquim Lluhí i Santiago Gubern entre altres, que van acusar a Cambó i als que li donaven suport de ser més
monàrquics que republicans a l’haver trencat el boicot contra la visita del
rei. Aquell grup escindit de la Lliga formaria un grup anomenat “El Poble
Català” fundant un diari amb el mateix nom, que dos anys després agafaria la
forma de partit polític amb el nom de Centre Nacionalista Republicà (CNR),
amb la incorporació de Pere Corominas com un dels seus líders, un dels
represaliats per l’atemptat de Canvis Nous de 1896</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">i que s’havia apropat a l’anarquisme en el
passat, cosa que li donà al CNR un caire encara més esquerrà. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">TORNEN ELS ATEMPTATS AMB BOMBA A BARCELONA</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Entre 1903 i 1905 va haver-hi un augment d’atemptats amb bomba a Barcelona,
cosa que començava a recordar a alguns el que havia passat en la última dècada
del segle anterior.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Després de la vaga de 1902 i la seva posterior repressió, alguns activistes
anarquistes de Catalunya s’havien plantejat respondre violentament. Alguns d’ells
el 1903 a l’entorn de l’anomenat Centre d’Estudis Socials, es van adherir
posteriorment l’Associació Internacional Antimilitarista (AIA), un organisme
obrerista i revolucionari que es va crear en un congrés d’antimilitaristes
revolucionaris fet a Holanda, que propugnava la rebel·lió armada contra els
estats i els militars. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Alguns dels destacats anarquistes membres d’aquell Centre d’Estudis Socials eren, Alfred
Picornell, Marià Castellote, Amadeu Lluan i Targa Josep Arbós i Buxó, Francisco
Miranda Concha, Salvador Seguí i
Rubinat, Samuel Torner, Jesús Navarro i Botella, Joan Rull i Queraltó, Manuel
Navarro i Selma, Tomás Herreros, J. Comas, Enric Pujol i Ambrós, Eduard Aviñó i
Torner, Francesc Cardenal, J. Coca, Francesc Serra, Joaquim Corominas, Pere
Soteras, Pere Bernadas, Joan Torras, Enric Campany, Francesc Prats, Sebastià
Vidal, Julia Iborra i Planelles i Carles Taberner, entre altres.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbnnD72GucGWqOLFzADlZpqMjcnYsdM66kxeCg8IH-Emj4-TWwc8SdC-3SBbM1D5EGB2ac2W6GGUp4UTpAMkOfUU5YnM1iAv5ERcG997zNjRBLHsE-aYbk-Fg_w2nvGyMB0IqF7aBYlyU/s1600/9+B+CES.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbnnD72GucGWqOLFzADlZpqMjcnYsdM66kxeCg8IH-Emj4-TWwc8SdC-3SBbM1D5EGB2ac2W6GGUp4UTpAMkOfUU5YnM1iAv5ERcG997zNjRBLHsE-aYbk-Fg_w2nvGyMB0IqF7aBYlyU/s1600/9+B+CES.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">A l’entorn d’aquests militants anarquistes que van crear un Comitè
Antimilitarista, es va organitzar un complot per fer atacs amb bomba i intentar
aixecar a les masses per arribar a una futura revolució o al menys respondre a
la repressió. L’anarquista belga Gustave Maurice Bernardon se’ls va unir i els
va assessorar en la fabricació de bombes d’inversió, en noves combinacions
químiques i en un nou tipus de bombes de rellotgeria que retardaven encara més
el temps d’explosió que les anteriors conegudes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mateu Morral havia conegut a G.Maurice Bernardon en un dels seus viatges a
París el 1903 i havia set assessorat per ell en la fabricació de bombes. Morral
també va ser un dels que van introduir a Bernardon entre els cercles dels grups
d’acció anarquistes de Barcelona, majoritàriament dins del Comitè
Antimilitarista sorgit del Centre d’Estudis Socials (CES).</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikyXCG2uZpIGwfd9bWz419Fv1GuPu0YxinyZYwqJnggaz-7mnSxdKo-vdAvK8Cxhz16T3wdgi-nPVU6yXijZS02b000zNV_TC_ETns-i2VGUOmz1ARI965nQB3MvlP-NRyPUiwCCmC5R8/s1600/10+Barnardon.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikyXCG2uZpIGwfd9bWz419Fv1GuPu0YxinyZYwqJnggaz-7mnSxdKo-vdAvK8Cxhz16T3wdgi-nPVU6yXijZS02b000zNV_TC_ETns-i2VGUOmz1ARI965nQB3MvlP-NRyPUiwCCmC5R8/s1600/10+Barnardon.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">D’aquell comitè antimilitarista creat en el Centre d’Estudis Socials van
sortir alguns grups d’acció anarquistes, a vegades coordinats entre ells i a
vegades actuant pel seu compte.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Aquell any ja van esclatar algunes bombes, com la del 18 d’octubre de 1903
en que va fer explosió un artefacte dins de l’escala i davant de la porta del
cap de policia de Barcelona Lleó Antoni Tresols al carrer del Carme. La policia
sospitava l’anarquista Eduard Aviñó i Forné, un dels del Centre d’Estudis
Socials, el qual va poder fugir abans de ser detingut. La policia va trobar
armes i material per fabricar bombes a casa seva.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mentre, alguns anarquistes intentaven tornar a agafar influència en el
sindicalisme formant un intent fallit d’associació unitària sindicalista a Catalunya a partir de les societats obreres de
Barcelona el 1904. Altres davant de la repressió antisindicalista van seguir
units als més radicals del Comitè Antimilitarista disposats a fer accions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Salvador Seguí, un jove anarquista poc conegut llavors, liderava un grup
d’acció anomenat “Els Fills de Puta”, que va actuar violentament durant els
enfrontaments contra l’exèrcit en la vaga de 1902. Seguí, inicialment en el
grup del Centre d’Estudis Socials i el Comitè Antimilitarista el 1903, va conèixer
entre altres activistes del grup a Joan Rull i Queraltó, que seria famós pocs
anys després acusat d’atemptats provocació, cosa que li causaria algun problema
anys després com veurem més endavant. Seguí però es va apartar d’aquells grups
d’acció i va començar a centrar-se en el sindicalisme.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El març de 1904 Salvador Seguí juntament amb l’anarquista valencià Josep
Negre i el socialista Antoni Badia i Matamala, van ser els principals impulsors
del primer intent de formar un sindicat independent unitari de caire
revolucionari a partir de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona. Però
en aquells moments, a part d’arribar a alguns acords per algunes
reivindicacions concretes, no s’aconseguí un consens entre les diferents
societats gremials obreres per formar un organisme conjunt consistent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 1904, després de la visita del rei Alfonso XIII a Barcelona el mes
d’abril, amb atemptat fallit inclòs contra el president Antonio Maura per part
de l’anarquista Joaquim Miquel Artal, fet ja comentat abans, van continuar els
atemptats amb bomba.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Un dels atemptats més sonats va ser el del 4 de setembre de 1904 quan van
col·locar una bomba de rellotgeria en un lavabo de les Rambles. La policia la
va portar al Palau de Justícia i allí va explotar per sorpresa sense causar
víctimes de miracle. La policia sospitava de l’anarquista Jesús Navarro i
Botella nascut a Torrevella (Alacant), que era un mestre racionalista que havia
set detingut abans aquell mateix any juntament amb el també mestre racionalista
Samuel Torner, acusats de publicar idees revolucionàries. Jesús Navarro havia
set alliberat de la presó molt poc abans de l’atemptat a principis de novembre
de 1904 i enseguida van sospitar d’ell. Ferrer i Guàrdia el va ajudar a escapar
de Barcelona amagant-lo a la seva cambra d’un vaixell quan anava a Roma a un
congrés anomenat de Lliurepensadors. Des d’allí Ferrer li va pagar el billet a
Botella per anar a París i el va recomanar a l’anarquista francès Charles
Malato.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVhR6tSOXongqTo0lHNWX0bjuBU_nLriG5Sz6hL8BpcjU6F5u2mDN31P3l2o8iqHE_4HJIqXzp5XgM1Bmc5fNKAlI0QA2bNZpg9vJlplwTT_d8V-2_UmoSETKJVCAvC5q4XmWDHTkb32s/s1600/12+BOMBA+PALAU+DE+JUSTICIA+1904.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVhR6tSOXongqTo0lHNWX0bjuBU_nLriG5Sz6hL8BpcjU6F5u2mDN31P3l2o8iqHE_4HJIqXzp5XgM1Bmc5fNKAlI0QA2bNZpg9vJlplwTT_d8V-2_UmoSETKJVCAvC5q4XmWDHTkb32s/s1600/12+BOMBA+PALAU+DE+JUSTICIA+1904.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Però la policia va detenir a Joan Rull i Queraltó, que formava part dels
grups d’acció propers a Jesús Navarro, com un dels autors d’aquell atemptat.
Joan Rull però, va ser absolt uns mesos després per falta de proves, al·legant
el seu advocat que havia set víctima d’un muntatge policial malgrat que hi havia
bastantes evidències de la participació de Rull.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 17 de novembre de 1904 van col·locar una bomba al carrer Ferran
cantonada Plaça Sant Jaume amb el que semblava un atemptat contra l’ajuntament
de Barcelona, però que va matar a tres transeünts, Sebastià Llupià, empleat de
l’ajuntament, Joan Serra i Falgueras i Josep Mª Soujol, causant a més 18
ferits. Ningú va saber qui havia col·locat la bomba i alguns militants
anarquistes van criticar l’atemptat tot i insinuant que podria ser un acte de
provocadors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Alejandro Lerroux, que cada cop augmentava més la seva demagògia
anarquitzant i radical, no va voler quedar mediàticament al marge d’aquell nou
anarquisme violent que estava ressorgint a Catalunya i va intentar assimilar a
alguns d’aquells anarquistes radicals per atraure’ls dins de l’anomenada
“Fraternidad Republicana”, que era la secció més espanyolista dins d’Unión
Republicana (UR) impulsada per ell mateix. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Lerroux primer va donar suport a alguns dels anarquistes detinguts amb els
seus advocats i després, sense que ni ell ni els seus seguidors es barregessin
mai amb els grups d’acció, va començar a usar un llenguatge equívoc de fer una
certa apologia a la violència i animar als obrers a la revolta, però a la
vegada sense sortir del seu missatge republicà espanyolista i sense aportar
propostes polítiques clares. Malgrat tot, cap militant lerrouxista es va afegir
als grups d’acció anarquista, ja que l’objectiu de Lerroux era utilitzar a
alguns dels seus elements no integrar-hi seguidors seus, entre altres coses
perquè Lerroux no en tenia res d’anarquista, sinó tot el contrari, ja que la
seva idea era promocionar la seva carrera política populista i el patriotisme
espanyol.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">No obstant això, inicialment Lerroux amb el seu populisme radical va
aconseguir atraure a alguns pocs, encara que significatius, anarquistes, com Josep
Arbós i Buxó i Enric Pujol i Ambrós, del Centre d’Estudis Socials o Ingasi
Clarià, el director d’aquella ja desapareguda revista “La Huelga General”,
fundada per Ferrer i Guàrdia el 1902, entre algun altre significatiu sindicalista
anarquista. Aquests van confiar i fer costat a Lerroux fins al final de la
dècada, malgrat rebre fortes crítiques dels principals líders del moviment
anarquista i sindicalista català. Després de 1910 però, la majoria d’aquests es
van tornar a allunyar de Lerroux quan tothom ja va veure la farsa que
representava. </span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 115%;">El 5 de març de 1905, el dia del Carnestoltes, membres a l’entorn del
comitè anarquista antimilitarista van organitzar un míting al Palau de les
Belles Arts per parlar de la crisi obrerista i sindicalista, fent proclames
revolucionaries. A la sortida alguns feien crits a favor de l’anarquia i la
policia i la guàrdia civil va carregar produint-se alguns intercanvis de trets.
La policia va detenir a alguns dels organitzadors del míting i participants en
els incidents i el tiroteig, tant el mateix dia com dies després, com Josep
Arbós i Buxó, Francisco Miranda Concha, Amadeu Lluán, Fidel Santasusana, Domingo Teixé, Mateu
Vendrell i Canaldà, Joan Rull i Queraltó, Emili Taberner, Marià Castellote,
Sebastià Vidal i Casals, Julia Iborra i Planelles, Manuel Navarro i Selma i
Francesc Prats i Nualart entre altres. La majoria van ser acusats de pertànyer
al grup que organitzava atemptats i molts d’ells eren membres del Centre
d’Estudis Socials, <o:p></o:p></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">sent alguns alliberats poc després i altres
empresonats durant uns mesos.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Tant Francesc Ferrer i Guàrdia com Mateu Morral, entre 1903 i 1905 eren
favorables a la rebel·lió armada i tenien contacte amb aquells grups i donada
la seva bona posició econòmica, finançaven a alguns d’aquells grups, diners que
alguns usaven per adquirir bombes i armes, però a partir d’aquí no formaven
part de la programació d’alguns d’aquells desastrosos atemptats que es feien a
Barcelona.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Durant aquell 1905 els originals grups d’acció anarquistes a Catalunya es
podien ja dividir en tres grups: Un petit grupet que per pressions i suborns
acabaren actuant com a confidents i directament com a provocadors pagats per
l’estat, uns altres que pel seu compte i sense cap estratègia conjunta
col·locaven bombes de baixa intensitat creient que pressionaven a l’estat i els
que volien fer atemptats selectius a gran escala atacant a la cúpula del poder
monàrquic per provocar una revolució, entre els que hi havia Mateu Morral, que
n’era un dels capdavanters.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Durant aquell 1905, l’ex anarquista d’acció Manuel Navarro i Selma, que era
detingut, va acceptar diners de les autoritats i la policia per fer de
confident i delator. Posteriorment Ramon Rull i Queraltó, un altre dels
anarquistes d’acció detingut, va actuar de confident de la policia i fent
posteriormet sagnants atemptats provocació el següent any, per fer xantatge als
governadors civils que el contractaven i per cobrar més diners, com veurem més
endavant.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Però aquell 1905 entra en acció l’estratègia de Mateu Morral i els seus
grups d’acció, d’atacar a les altres esferes monàrquiques i programen un
atemptat contra el rei Alfonso XIII en la seva visita a París el maig de 1905.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">ATEMPTAT CONTRA ALFONSO XIII A PARÍS <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El maig de 1905 es va programar una visita del rei Alfons XIII a París.
Allí hi havia un bon grapat d’anarquistes exiliats de l’Estat Espanyol, alguns
d’ells provinents de Barcelona amb un bon nombre de valencians entre ells a
finals de 1904.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda Mateu Morral a finals de 1904 havia abandonat
definitivament l’empresa del seu pare i s’havia traslladat a Marsella, a on hi
havia també un bon nombre d’anarquistes exiliats de l’Estat Espanyol. Allí
Morral va reclutar a l’anarquista valencià Josep Martí i a l’anarquista basc Alfredo
de la Prada, als quals va finançar el seu trasllat a París i es va allotjar amb
ells a l’hotel Continental, com van declarar un any després els treballadors de
l’hotel. Des d’allí van contactar amb els altres anarquistes coneguts seus i
quan va saber que el rei visitaria París van programar l’atemptat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Però la policia espanyola abans de la visita del rei, tant a través de
confidents i infiltrats com amb el seu seguiment dels anarquistes exiliats, va
enviar una llista a la policia francesa d’anarquistes considerats perillosos
provinents de l’Estat Espanyol que eren a París. La policia francesa el 26 de
maig de 1905 va detenir de manera preventiva a alguns d’aquests anarquistes i
als seus col·laboradors, però amb la sorpresa de que els van trobar bombes
amagades.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Els detinguts eren:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Pedro Vallina Martínez, l’anarquista andalús amic de Morral que a més era
el representant a la capital francesa de la secció espanyola de la Lliga
Neomalthusiana, que estava presidida per Mateu Morral. Pedro Vallina també
estava finançat per Ferrer i Guàrdia en aquesta tasca de la Lliga
Neomalthusiana a París.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">L’anarquista valencià Jesús Navarro i Botella, que estava acusat per la
policia d’un atemptat amb bomba a Barcelona el 1904 i al que Ferrer i Guàrdia
havia ajudat a escapar a París, com abans s’ha comentat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El també anarquista valencià Fermín Palacios, ja conegut per la policia
espanyola per anteriors detencions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Finalment també va ser detingut l’anglès Bernard Harvey, que era estudiant
a la universitat d’Oxford i amb coneixements de Química i era amic i
col·laborador dels altres detinguts.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Però la policia havia detectat a un altre anarquista que vivia amb Fermín
Palacios que en la documentació que presentava al pis de París es feia dir
Alejandro Farràs Pina, a on hi posava que era nascut a Barcelona, però no el van poder detenir. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Després d’aquelles detencions i de trobar les bombes, la policia francesa
pensava que havia avortat un atemptat contra el rei d’Espanya a París. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Però cinc dies després, a les 12.30 de la nit entre el 31 de maig i l’1 de
juny de 1905, es produeix un atemptat
contra el rei d’Espanya a París, quan sortint del teatre de la Opera un home
llença dos bombes, encara que només en va esclatar una, contra el carruatge a
cavalls en el que hi anava el rei Alfonso XIII i el president de la República
Francesa Émile Loubet, significat també per la seva persecució contra alguns
grups anarquistes dins de França, país també prolífic en atemptats anarquistes
als anys anteriors. Alguns cavalls van resultar morts i 17 persones ferides,
molts d’ells militars i policies de l’escorta i també alguns transeünts, però
el rei va sortir il·lès. Aquell atemptat fallit va tenir gran impacte en la
premsa francesa i espanyola.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihyCZpKSifjexGDCfwqHBrG-RIqP_mIO7ZPDOGMfbLaTMJb3ebeYQqf2NugShz0ZvOcvmdCwbzJfV4pO5BeHVTQ2-KgmZh5Lljqk13J37JubmD_b2UxN4KGkFcfxeRMUq_2tmaa-y9zFc/s1600/13+COTXE+REI+ATEMPTAT+PARIS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihyCZpKSifjexGDCfwqHBrG-RIqP_mIO7ZPDOGMfbLaTMJb3ebeYQqf2NugShz0ZvOcvmdCwbzJfV4pO5BeHVTQ2-KgmZh5Lljqk13J37JubmD_b2UxN4KGkFcfxeRMUq_2tmaa-y9zFc/s1600/13+COTXE+REI+ATEMPTAT+PARIS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Causalment o no, just unes hores abans de l’atemptat de París, el matí del
mateix 31 de maig de 1905, s’havien detingut a Barcelona un grup d’anarquistes
als que se’ls va trobar un bon nombre de bombes emmagatzemades i que estaven
relacionats amb els detinguts del més març després del tiroteig del míting del
Palau de les Belles Arts, abans comentat. Van ser detinguts, Alfred Picornell
com a principal acusat d’amagar les bombes i els anarquistes Amadeu Lluan,
Francesc Serra, Joaquim Corominas, Pere Bernadas, Joan Torras i Tomas Herreros
entre altres. Encara que aquest fet no se’l va relacionar amb l’atemptat de
París, havia curiosament coincidit en el mateix dia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El principal acusat d’emmagatzemar les bombes de Barcelona, el menorquí
Alfred Picornell, va declarar un any després que Mateu Morral, que ja era mort
quan va declarar, els havia finançat una part de la compra i fabricació de les
bombes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Seguint amb l’atemptat de París, la policia francesa va relacionar als
anarquistes detinguts uns dies abans de l’atemptat amb possessió de bombes,
Vallina, Navarro, Palacios i Harvey, amb els autors de l’atemptat i van acusar
com a màxim sospitós d’haver llençat la bomba al que es feia dir Alejandro
Farràs Pina, que era el que havia pogut evitar ser detingut. Però a l’enviar la
policia francesa aquestes dades a Barcelona, allí la policia va descobrir
Alejandro Farràs Pina era en realitat un manyà d’idees anarquistes, mort per
malaltia feia uns mesos a Barcelona i que aquell anarquista fugitiu i sospitós
d’haver llençat la bomba era un altre que usava aquesta documentació falsa. Per
tant ara es buscava qui era en realitat el que es feia dir falsament Alejandro
Farràs.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Però la policia de Barcelona va descobrir que l’autèntic Alenandro Farràs,
abans de morir l’any anterior, era amic de l’anarquista Eduard Aviñó i Torner,
que vivia a prop d’ell i solia anar a casa seva. Com recordarem Eduard Aviñó
era aquell anarquista fugit després de l’atemptat fallit contra el cap de
policia de Barcelona Lleó Antoni Tresols el 18 d’octubre de 1903. Per tant,
tenint en compte això i a que responia a la descripció d’alguns testimonis, la
policia va suposar que Eduard Aviñó era qui havia aconseguit les dades per
suplantar a l’autèntic Alejandro Farràs i que era ell mateix el que havia tirat
la bomba. Malgrat tot, si bé es possible que Aviñó fos també a París, ja que
havia hagut de fugir de Barcelona, o al menys era el que va falsificar la
documentació de Farràs, la teoria de que fos ell el que va llençar al bomba no
era gaire clara.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">La policia francesa l’endemà de l’atemptat també va investigar la casa de
l’anarquista francès i fill d’immigrants italians, Charles Malato, ja que tenia
relació amb els detinguts. A casa de Malato es va trobar correspondència
sospitosa que venia des de Barcelona i també algunes bombes amagades, pel que
també se’l va detenir. El marit de la seva cuinera, l'italià M.Caussanel, també
se’l va detenir ja que era en realitat qui havia rebut en la seva direcció la
correspondència i les capses amb les bombes des de Barcelona dirigides a nom de
Malato i els hi havia entregat a ell posteriorment. Els paquets els havia
enviat des de Barcelona un remitent amb el nom d’Antoni Prats, que era un nom
fals i tampoc ningú sap del cert qui era.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKkW6VEbIhfIyQ6U6CMxskP0BnlKYw17x3TyOkxFm0jYz7kEQ7JCgTc3osr4p452uLdJ-h6SUJp2eFTYWAVYxJIBauynk5oClQpSE4DLU5T6WWdUyOaxdmKHcgfFfMEqS5lTecXJMnB5o/s1600/11+DETINGUTS+PARIS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKkW6VEbIhfIyQ6U6CMxskP0BnlKYw17x3TyOkxFm0jYz7kEQ7JCgTc3osr4p452uLdJ-h6SUJp2eFTYWAVYxJIBauynk5oClQpSE4DLU5T6WWdUyOaxdmKHcgfFfMEqS5lTecXJMnB5o/s1600/11+DETINGUTS+PARIS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Una de les cartes que van trobar que havia rebut M. Caussanel i que havia
entregat a Malato havia set enviada per Francesc Ferrer i Guàrdia l’11 d’abril
de 1905 i en ell hi havia un sospitós missatge que deia, “La data serà el 30 de
maig” i hi havia un xec en nom de Charles Malato. L’atemptat va ser el 31 de
maig, per tant en la carta no es deia res clarament però la policia ho va
trobar altament sospitós. Donat també els contactes que tenia Ferrer i Guàrdia
amb els anarquistes francesos i amb el mateix Pedro Vallina, que a més de ser
amic de Morral havia rebut també finançament del mateix Ferrer i Guàrdia per
anar a París, la policia francesa va incloure també a Ferrer i Guàrdia entre
els sospitosos de ser-ne un dels inductors.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Malato era el màxim col·laborador a França de la “Revista Blanca” que Joan
Montseny (Federico Urales) i la seva dona Teresa Mañé editaven des de Madrid,
per tant Montsey també va resultar sospitós d’haver col·laborat en el complot
de l’atemptat contra el rei a París. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">En aquells moments el juny de 1905 però, la policia francesa no tenia cap
referència ni de Mateu Morral, ni dels anarquistes que eren juntament a París
amb ell reclutats a Marsella, el basc Alfredo de la Prada i el valencià Joan
Martí. Va ser un any després, quan Morral va fer l’atemptat contra el rei a Madrid
i ja era mort, fet que veurem més endavant, que la policia va relacionar a
Morral i als altres en l’atemptat de París, ja que al descobrir que era a París
i era amic dels primers detinguts, van veure clar que havia participat en el
complot a la capital francesa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Sobre qui era el que suplantava el nom d’Alejandro Farràs, el màxim
sospitós de llençar la bomba, no és va saber mai del cert. De totes maneres no
està clar que el tal Farràs, que segurament era Eduard Aviñó, fos el que
llencés la bomba, ja que sols era sospitós per no haver pogut ser detingut amb
els altres uns dies abans i tant podria ser l’autor material com simplement un
dels participants del complot.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Molts apunten que el que va tirar la bomba, fos o no el que es feia passar
per Farràs, podria ser tant el mateix Mateu Morral com Alfredo de la Prada i
Joan Martí, els dos reclutats per Morral a Marsella, o Eduard Aviñó o
l’anarquista valencià Francesc Ferrer (que es feia dir Acracio Progreso), ja
que havia tingut estreta relació amb alguns dels detinguts, però el que està
clar és que Mateu Morral era a París i va participar en el complot.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Charles Malato, que va estar directament implicat en el complot i fou
detingut amb bombes com abans s’ha esmentat, va fer unes declaracions molts
anys després al diari “Le Pueble” del 24
de març de 1938, en les que deia que ell creia que havia set Mateu Morral qui
havia llençat la bomba de París. Evidentment era sols la seva opinió, però al
menys això vol dir que Malato sabia que Morral era a París col·laborant amb
ells per fer l’atemptat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Uns mesos després, a finals de novembre de 1905, es va fer a París el
judici contra quatre dels detinguts, Pedro Vallina, Fermín Palacios, Charles
Malato i M. Caussanell, però finalment per falta de proves van ser tots absolts
i alliberats, ja que havien set detinguts abans de fer-se l’atemptat, sent
Pedro Vallina expulsat de França i anant al Regne Unit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Vallina havia reconegut en el judici que havien rebut una ordre per escrit
des de Barcelona per preparar les bombes per un atemptat, però va dir que no
sabia qui l’havia fet ni qui va donar la ordre. Francesc Ferrer i Guàrdia i
Joan Montseny havien set anomenats en el judici de París també com a sospitosos,
però no van trobar cap prova. Però després de ser alliberats després del judici
Vallina i els altres i donada la poca eficàcia de les informacions a vegades
contradictòries que rebien de la policia espanyola, les autoritats franceses
van donar momentàniament el tema per tancat, fins que un any després van poder
relacionar a Morral i als altres després del seu posterior atemptat a Madrid. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">UNA ALTRA BOMBA INDISCRIMINADA A BARCELONA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Uns mesos després del fallit atemptat de París contra el rei d’Espanya, el
3 de setembre de 1905 cap a les 12.15 h. va esclatar una altra bomba a la
Rambla de les Flors de Barcelona col·locada de manera indiscriminada i que va
matar a dos joves floristes, les germanes Pepita Rafà i Rosita Rafà, causant a
més 24 ferits.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Alguns d’aquells atemptats fets a Barcelona, sobre tots els indiscriminats
amb víctimes innocents com aquell que va matar a les dues floristes de la
Rambla de les Flors, començava a crear alguns dubtes entre alguns activistes
anarquistes, ja que molts no trobaven gaire revolucionari deixar una bomba al
carrer perquè esclatés entre els transeünts.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjguifSOR66syTzqsRNwnQ4tqC2-ivhLl9ixX3EbQAu9F0whg6LgRpZ64CykdQ6yrEs2JdMUAHPb8MxarH8GTes-pFecKdyQJo-FDMhk6Aqhbg8kCSMim3ZVJIVbfUAI5WRee0hxPfL7lg/s1600/16+BOMBA+CONTRA+FLORISTES+RAMBLES+BCN.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjguifSOR66syTzqsRNwnQ4tqC2-ivhLl9ixX3EbQAu9F0whg6LgRpZ64CykdQ6yrEs2JdMUAHPb8MxarH8GTes-pFecKdyQJo-FDMhk6Aqhbg8kCSMim3ZVJIVbfUAI5WRee0hxPfL7lg/s1600/16+BOMBA+CONTRA+FLORISTES+RAMBLES+BCN.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">L’influent anarcosindicalista Tomás Herreros, nascut a Logronyo però
resident a Catalunya des de molt jove i que havia estat vinculat amb els
anarquistes d’acció de Centre d’Estudis Socials feia un temps, va ser un dels
primers que va denunciar infiltracions de provocadors dins dels grups d’acció
que havien realitzat algun atemptat indiscriminat, tot i amenaçant a
denunciar-los a les mateixes autoritats si els descobria.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Per aquella època, Tomàs Herreros també va ser un dels primers que es van
enfrontar obertament a Lerroux acusant-lo de manipulador del moviment
anarquista i sindicalista en benefici de la seva carrera política. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Per aquella època els també històrics i influents anarquistes Teresa
Claramunt i Joan Montseny (conegut com Federico Urales) entre altres, també
rebutjaven públicament les manipulacions de Lerroux cap al moviment anarquista i
sindicalista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">MATEU MORRAL S’ALLISTA A LA LEGIÓ FRANCESA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Just coincidint amb el judici que es va fer a París contra Vallina i els
seus companys a París a finals de novembre de 1905, Morral va abandonar París i
es va allistar a la Legió Francesa a Algèria, concretament a la població de
Sidi-Bel-Abbés, usant el cognom fals de Jiménez. Això ho va confirmar l’exèrcit
francès un any després quan es va produir l’atemptat de Morral a Madrid. Morral
s’hi va allistar com una manera de restar amagat i desapercebut i segurament
per aprendre noves tècniques de guerra i d’us de la dinamita. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">A la Legió Francesa a Algèria Morral hi va anar amb Alfredo de la Prada, un
dels que havia reclutat a Marsella pocs mesos abans de l’atemptat. A la Legió
Francesa a Algèria Morral també es va trobar a un gironí anomenat Joan Saliets
i Company, qui en el judici que es va fer l’any següent per l’atemptat de
Madrid, va donar detalls de l’estància de Mateu Morral a la Legió Francesa a
Algèria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Poc més d’un més després, a finals de 1905, Mateu Morral i Alfredo de la
Prada van desertar de la Legió Francesa i van desaparèixer d’Algèria. Mateu
Morral va tornar a Sabadell. Alfredo de la Prada se’n va anar a la seva terra a
Bilbao, traslladant-se poc després a Londres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">MORRAL TRENCA AMB EL SEU PARE I S’EN VA A BARCELONA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El desembre de 1905 Mateu Morral torna a Sabadell i allí va trencar
relacions amb el seu pare. Malgrat que el seu pare havia set un republicà laic,
li havia aguantat, encara que amb desgrat i fortes discussions, que hagués
tingut activitats anarquistes radicals i s’hagués posat ell mateix al davant i
inclús promocionat les reivindicacions laborals dels treballadors de la seva
pròpia empresa tèxtil, no li perdonava que hagués abandonat la direcció de la
fàbrica més d’un any abans per anar a l’estranger per seguir les seves
activitats anarquistes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Després d’allò el seu pare Martí Morral, va treure a la seva filla Adelina
de l’Escola Moderna, a qui havia portat Mateu Morral dos anys abans després de
convèncer al seu pare i aquesta tornà a Sabadell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Després d’haver trencat definitivament la relació amb el seu pare, Mateu
Morral se’n va anar de Sabadell i es traslladà a Barcelona el 7 de gener de
1906 a on va llogar un pis a la plaça de Catalunya nº 12, 3er 1ª. Però el fet
d’escollir aquella adreça no havia set casualitat, ja que a la mateixa escala i
al pis inferior hi havia la seu del Comitè de Defensa Social (CDS) que era una
associació catòlica integrista que s’havia oposat a les noves idees sobre la
contracepció, matrimoni civil o el divorci. El CDS tenia al cardenal Casañas
com a un dels seus líders i atacava constantment el neomalthusianisme, corrent
de la que Morral n’era un dels màxims representants a l’Estat Espanyol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mateu Morral tenia la intenció de segrestar a la cúpula del CDS, que tenia
personalitats importants com bisbes i cardenals, nobles i polítics i burgesos
ultraconservadors, quan comencés una nova vaga general o possible revolució de
la que es parlava. Era per això que Morral havia escollit aquella adreça, cosa
confirmada per Ferrer i Guàrdia poc després de la mort de Morral.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El cardenal Casañas, un dels caps del CDS, havia patit un atemptat fallit
davant de la catedral de Barcelona el 24 de desembre de 1905, uns dies abans de
que Morral es traslladés a viure a la plaça Catalunya just a la mateixa escala
de la seu de la CDS. L’autor de l’atemptat va ser l’anarquista vigatà Josep
Salas i Comas, que va intentar apunyalar al cardenal però va ser aturat a temps
per la seva escorta, el qual va ser detingut i se li trobà també que portava una
pistola. Josep Salas va morir un dia després en la seu policial oficialment després de
suïcidar-se prenent verí, encara que molts pensen que va ser assassinat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Ningú no va poder provar mai si Salas i Morral es coneixien i si aquest hi
va tenir res a veure en la preparació de l’atemptat, encara que la intenció de
Morral de segrestar a Casañas i a la cúpula de la CDS poc després, han fet
sospitar a molts que hi podria tenir alguna cosa a veure, encara que sempre
quedarà el dubte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">MATEU MORRAL INICIA UNA RELACIÓ AMB L’ANARQUISTA RUSSA NORA FALK<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">A principis de 1906 Mateu Morral va iniciar una relació amb l’anarquista
russa Nora Falk, que s’autodefinia com a nihilista, la qual va venir a viure a
Barcelona just coincidint amb l’època en que Morral s’havia traslladat a
Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Nora Falk formava part d’un grup d’anarquistes russos que havien participat
en l’intent de revolució de 1905 a Rússia i que s’havia refugiat amb els seus
companys a París om van contactar amb anarquistes francesos, entre ells el
neomalthusià Frank Sutor, qui la va recomanar a Ferrer i Guàrdia perquè
l’acollís a Barcelona. Nora Falk va arribar a Barcelona el gener de 1906 i
Ferrer i Guàrdia la va hostatjar a la mateixa pensió a on vivia Mateu Morral a
la plaça de Catalunya. Nora Falk s’havia inscrit amb el cognom fals de Manent,
es feia passar per francesa i rebia cartes des de la ciutat russa d’Odessa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">A partir de llavors Nora Falk i Mateu Morral es converteixen en companys
inseparables de militància anarquista i inicien una relació amorosa, com van
confirmar després els amics de Morral i també l’amo de la pensió, quan aquest
va ser interrogat en el judici de després de l’atemptat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Segons Albà Rossell, l’amic íntim de Morral des de petit i company de
militància i que també va conèixer a Nora Falk, va dir en les seves memòries
que era molt culta i doctora en Filosofia i Letres i que abans de l’intent de
revolució de 1905 a Rússia, pertanyia a un grup anarquista armat anomenat
Bandera Negra, que havia realitzat nombrosos atemptats a Rússia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Albà Rossell també va afirmar un temps després que aquella era la companya
idònia per Morral. Nora era una noia jove de 24 anys, rossa, ulls blaus, no
gaire alta que tenia grans afinitats ideològiques i de tàctiques d’acció
directa amb Morral i sense lluir vestits ni la bellesa artificial com feia
Soledad Villafranca, la companya de Ferrer, era també bastant guapa i a més
bastant intel·ligent. A part de rus, Nora parlava diversos idiomes estrangers,
alemany, anglès i francès, com Mateu Morral. Segons Albà Rossell a Mateu se’l
veia més feliç que mai amb la companyia de la jove russa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Albà Rossell va dir que això contradeia totalment la versió que va donar
Soledad Villafranca durant el judici després de l’atemptat i mort de Mateu
Morral fet després, de que Morral havia actuat per desesperació pel seu amor
frustrat amb ella, cosa que Soledad va dir per intentar treure responsabilitat
Ferrer i Guàrdia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">AGITAT CLIMA CATALANISTA I ANTIMILITAR ELS PRIMERS MESOS DE 1906<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">A principis de 1906 es produí un esclat en el clima de protesta del
catalanisme en general de totes les tendències a causa de les provocacions dels
militars espanyols, contra les quals també s`hi van afegir els sectors
obreristes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Tot havia començat el 25 de novembre de 1905 quan uns cent militars dirigits
per uns oficials van assaltar i cremar les redaccions de les publicacions del
Cu-Cut! i de la Veu de Catalunya, ambdós de tendència catalanista conservadora
i properes a la Lliga Regionalista. La causa va ser que el Cu-Cut!, que era un
setmanari satíric, va publicar un acudit en que es mofava de les derrotes de
l’exèrcit espanyol. Però davant de les protestes contra l’actuació dels
militars, enlloc de castigar-los, per pressions de la mateixa cúpula militar es
va aprovar a principis de 1906 l’anomenada la Llei de Jurisdiccions espanyola,
que perseguia qualsevol opinió contrària als símbols espanyols i a l’exèrcit,
podent ser detingut o processat simplement per aquest motiu. El nou president
del govern Segismundo Moret del Partit Lliberal havia set el que havia signat
la Llei de Jurisdiccions, després de substituir en el càrrec a Montero Ríos
després de la crisi provocada pels militars.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZxdwUGbZpm6X7fgiSR-IudzbTPqi4m9of2Z3bidHJyeoOvBs24le2KX6m8yxiya65A7Twp8wg729BJ5VgcL5AbVDnr7rcRNqhsWHzBXIAq_50N9LDCHs3hO3oDwq2NVqsRbK752AM25w/s1600/40+CUCUT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZxdwUGbZpm6X7fgiSR-IudzbTPqi4m9of2Z3bidHJyeoOvBs24le2KX6m8yxiya65A7Twp8wg729BJ5VgcL5AbVDnr7rcRNqhsWHzBXIAq_50N9LDCHs3hO3oDwq2NVqsRbK752AM25w/s1600/40+CUCUT.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">La impunitat que representava això contra futures accions violentes dels
militars, va aixecar moltes protestes a Catalunya, no sols entre els
catalanistes conservadors, sinó entre els catalanistes republicans i dels
mateixos sectors obreristes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Com a resposta a això, tots els partits catalanistes de totes tendències
van decidir el gener de 1906 constituir una coalició electoral unitària per
afrontar les següents eleccions que vinguessin, per plantar cara a la creixent
agressió espanyolista i militar contra Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Aquesta coalició es va dir Solidaritat Catalana i els partits que la
formaren i els seus caps eren els conservadors de La Lliga Regionalista de
Catalunya amb Francesc Cambó, els tres partits republicans federals que hi
havien que eren, Unió Republicana amb Josep Roca i Roca, el Partit Federal
Republicà amb Josep Maria Vallès i Ribot i el Centre Nacionalista Republicà amb
Josep Carner, els ultracatòlics foralistes del Partit Carlí amb Miquel Junyent
i els independentistes d’esquerres de la Unió Catalanista amb Domènec Martí i
Julià. També el tinent coronel de l’exèrcit espanyol Francesc Macià, va
abandonar l’exèrcit per unir-se a títol personal Solidaritat Catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Solidaritat Catalana era tota una amalgama d’ideologies unides
momentàniament per reforçar el catalanisme davant d’aquella ofensiva
centralista i militarista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Va ser llavors que poc després Alenjandro Lerroux es va separar d'Unión
Republicana i va anar per solitari amb els seus correligionaris, ja que no
volia formar part d’una coalició catalanista de diverses ideologies. El mateix
vell líder d’Unión Republicana a nivell estatal, l’andalús nascut a la
província d’Almeria Nicolàs Salmerón, va donar suport a la secció catalana de
Unión Republicana en la seva integració a Solidaritat Catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Lerroux, a part d’aprofitar aquella unió de partits catalanistes de dretes
i esquerres per fer encara més demagògia populista i espanyolista, no sols no
va protestar en contra de la Llei de Jurisdiccions sinó que la va justificar
dient que els militars havien posat al seu lloc als burgesos de la Lliga, tot i
fent algunes declaracions i escrits patriòtics espanyols defensant l’honor de
l’exèrcit espanyol. Allò encara va posar més en guàrdia als líders
anarco-sindicalistes catalans en contra de Lerroux, als quals, malgrat que
també estaven enfrontats amb l’alta burgesia representada en La Lliga i amb els
ultraconservadors Carlins, tots dins de Solidaritat Catalana, no els
quadrava aquell patriotisme espanyol militarista de Lerroux i el sen intent
populista de dominar els sindicats catalans. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Tot això sumat a la
bona amistat que venia de lluny entre Lerroux i el president de govern
Segismundo Moret, cap del Partit Liberal dinàstic i el que havia dona suport
als militars en decretar la Llei de Jurisdiccions.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">La Llei de Jurisdiccions va fer augmentar el clima contra els militars a
Catalunya que era generalitzat i malgrat que tant obreristes com anarquistes no
eren favorables a actuar conjuntament amb una coalició com Solidaritat
Catalana, en la que hi havia a més de partits d’esquerres també partits de
dretes als que consideraven enemics, també es van afegir a aquelles protestes
contra Llei de Jurisdiccions que donava impunitat a les accions dels militars
contra la població.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mateu Morral, com altres anarquistes, va participar també en manifestacions
juntament tant amb seguidors de la nova coalició Solidaritat Catalana com amb
sectors obreristes per protestar contra aquella Llei de Jurisdiccions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Aquests fets van reforçar encara més la idea a Mateu Morral de que s’havia
de tornar a d’atemptar contra el rei i la monarquia espanyola, cosa que per
altra banda ja havia fet uns mesos abans a París com abans ja s’ha esmentat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">MATEU MORRAL ENTREVISTA A NICOLÁS ESTÉVANEZ<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Nicolàs Estévanez era un ex oficial de l’exèrcit nascut a Las Palmas de
Gran Canària, havia participat en nombroses campanyes de guerra com les de Cuba
i Àfrica fins que el 1868 es va posar a favor dels militars revolucionaris que
van derrocar a Isabel II i va ingressar al Partit Republicà Democràtic Federal.
El 1874 va ser ministre de guerra durant la primera República en el govern de
Francesc Pi i Maragall. Després del cop d’estat que va acabar amb la república
i va restaurar la monarquia, Estévanez es va exiliar a París.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Estévanez havia escrit des de París el 1905 uns articles publicats als
diaris madrilenys “El País” i “El Diluvio” sobre l’adequat ús d’explosius entre
els activistes obrers i antimonàrquics i promovent el seu ús, cosa que l’havia
fet popular entre cercles obreristes revolucionaris.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Va ser per això que Mateu Morral va contactar amb Nicolàs Estévanez a Paris
per preguntar-li sobre aquelles tècniques de revolta i de fabricar explosius,
com a expert ex militar. Estévanez li va dir que li donaria detalls si li feia
una entrevista i la publicava. A finals de febrer de 1906 Morral va anar a
París a fer-li la entrevista, que finalment es va fer per parts en sis dies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">L’interès principal d’aquestes entrevistes són, a part de les idees
d’Estévanez, és que pràcticament és l’únic document escrit que es té de Morral
en que expressa una mica els seus pensaments, ja que en l’entrevista inclou
comentaris seus, moltes vegades expressant discrepàncies amb el que deia
Nicolàs Estévanez. També en les entrevistes es veu el gran interès de Morral en
aprendre receptes per fabricar bombes, just uns tres mesos abans de l’atemptat
de Madrid.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">En aquelles sis entrevistes de Mateu Morral a Nicolás Estévanez, que van
ser publicades poc després, cada cop que començava una entrevista Mateu Morral
li demanava a Estévanez, com a expert militar i en bombes, receptes per fabricar
bones bombes. Estévanez li solia dir que potser els hi donaria demà, cosa que
exasperava a Mateu Morral. Tot això Mateu Morral ho escrivia sense autocensura
en la entrevista que va publicar, cosa que li va portar problemes judicials com
veurem més endavant.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Un dels temes que es va tocar també va ser el de la Llei de Jurisdiccions.
Sobre una pregunta de Morral sobre aquesta llei, Estévanez va dir que era
normal que l’exèrcit es sentís ofès de que el critiquessin els mateixos
burgesos, que són els que s’emparen amb l’exèrcit, referint-se a que la revista
el Cu-Cut! estava lligada als burgesos de la Lliga Regionalista, tot afegint
que era normal que els critiquessin els anarquistes però no els burgesos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Morral li va replicar que malgrat tot els que patirien les conseqüències de
tot això són les classes humils, cosa que Estévanez va negar. A Mateu Morral no
li va agradar la seva resposta li va dir a Estévanez que es notava que havia
set militar i que en certa manera els defensava tot afegint que no li
estranyaria que estigués a favor de la Llei de Jurisdiccions, encara que
Estévanez ho va negar. Morral es mostrava bastant exasperat per aquesta resposta
d’Estévanez sobre la Llei de Jurisdiccions, una opinió que s’assemblava una
mica a la que havia donat anteriorment Lerroux. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">MATEU MORRAL PLANTEJA A ESTÉVANEZ QUE PODRIA SER CONVENIENT UNA REVOLTA
SEPARATISTA A CATALUNYA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mateu Morral, donades les circumstàncies d’agitació catalanista d’aquell
1906 li va li planteja a Estévanez que podria ser una bona idea una revolta
separatista a Catalunya en els termes següents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Estévanez havia fet una dissertació sobre una possible revolta obrerista o
camperola a Andalusia degut a que allí és patia fam de veritat. Llavors Mateu
Morral li va plantejar a Estévanez que si es produís un alçament separatista a
Catalunya simultàniament a una revolta dels camperols a Andalusia, encara que
fos per diferents causes, el govern espanyol a l’haver de fer front a dos
guerres no tindria recursos suficients per afrontar-les i així seria més fàcil
derrocar a la monarquia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Estévanez li va contestar que l’Estat Espanyol si que trobaria recursos
suficients per afrontar dos guerres a la vegada, ja que encara que per despeses
d’ensenyament i de foment del treball no trobaven mai diners, per una gerra en
trobarien sempre a base de cobrar emprèstits o impostos obligatoris a la
població, cosa que ja havien fet en guerres anteriors. Diu que els
revolucionaris haurien d’aprendre d’això i imposar també emprèstits forçosos,
el que és coneix ara com l’impost revolucionari, per aconseguir recursos per la
revolució. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">En general Mateu Morral discrepava d’algunes teories Estévanez, com quan
aquest li va dir que els militars haurien d’odiar més als burgesos que als
anarquistes, ja que si no hi haguessin anarquistes i revolucionaris l’exèrcit
no tindria tant sentit ja que no hauria de defensar als burgesos i en canvi els
burgesos si no tinguessin por de la revolució eliminarien l’exèrcit. Per tant
segons Estévanez l’exèrcit existia gràcies als anarquistes. Davant d’aquestes
opinions Morral després d’aquesta resposta va escriure que Estévanez estava
guillat, “chiflado” va ser la paraula que emprà.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">De totes maneres Morral també escoltava amb atenció algunes tàctiques
militars que Estévanez li deia per poder fer una revolució.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Finalment en l’última entrevista de les sis feta el 28 de febrer de 1906,
com sempre Morral li pregunta si li ha portat les receptes per fer bombes,
Nicolàs Estévanez li diu que no, però que l’endemà li enviarà una carta per
escrit en la que li donarà informació al respecte. Morral una mica decebut i
incrèdul, cosa que expressa en l’escrit, se’n torna a Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">L’endemà però, Estévanez tal i com li havia assegurat li va una carta
Barcelona que Morral va rebre uns dies després. En la carta Estévanez li va
explicar detalls de com combatre a l’exèrcit i en l’ús de la electricitat i
alguns artefactes explosius a part de donar-li consells de com havia de ser una
revolució. Estévanez també li parla dels seus grans records que té de Barcelona
de jove, a la que anomena la ciutat de les revolucions i del seu gran amic Pi i
Maragall.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Evidentment això només han set unes línies destacades de la llarga
entrevista de Morral a Estévanez, en la que van parlar del separatisme, d’anarquisme, republicanisme i de tàctiques de guerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El mateix març de 1906 Mateu Morral va publicar les seves entrevistes amb
Nicolàs Estévanez, que era bastant llarga, sense autocensura i amb els seus
propis comentaris inclosos, sota el títol de “Pensamientos Revolucionarios (Ley
de Jurisdiccionses, catalanismo, etc.). Es van imprimir 4.000 exemplars per
treballadors del sindicat gremial “El Arte de Imprimir” finançats pel mateix
Mateu Morral.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 14 d’abril de 1906 el jutjat va obrir diligències contra Mateu Morral
per publicar l’entrevista per considerar que atemptava contra l’ordre públic,
sobre tot pels insistents comentaris que feia Morral en l’entrevista al
demanar contínuament a Estévanez les receptes per fabricació d’explosius.
Morral per defensar-se li va dir al jutge que aquells comentaris els havia fet
sols per donar-li una fórmula literària a la entrevista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">MORRAL ES TRASLLADA DE PIS POC ABANS D’ANAR A MADRID<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Just coincidint amb les diligències obertes pel jutge a Mateu Morral per
publicació de la seva entrevista amb Nicolás Estévanez, el 15 d’abril de 1906
Mateu Morral va llogar un pis al carrer Bailèn nº56 3er 2ª, que era la mateixa
escala a on tenia la seu l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia. Allí és va
inscriure amb el nom de Mateu Roca, el seu segon cognom. Mateu Morral va
traslladar totes les seves pertinències del pis de la plaça Catalunya a on
vivia fins llavors amb Nora Falk, la qual també és va traslladar al pis del
carrer Bailèn.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El rei Alfonso XIII de Borbón s’anava a casar el 31 de maig d’aquell 1906
amb la princesa britànica Victoria Eugenia de Battenberg, nascuda a Escòcia i
neboda del rei del Regne Unit Eduard VII, després de que a corre cuita hagués
abandonat el protestantisme i s’hagués fet catòlica. Amb aquell emparentament
amb la monarquia británica es preveia com una consolidació de la corona
espanyola.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Pocs abans del 20 de maig de 1906, Mateu Morral visita a Sabadell als seus
amics Albà Rossell i Josep Miquel i els comunica que en breu anirà a Madrid per
veure en directe la boda reial, com van
dir ells mateixos després. És evident que els seus amics, coneixent a Morral i
les seves activitats, ja devien saber les seves intencions de fer l’atemptat,
encara que no se sap fins a quin punt estaven ficats en el pla.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">També està clar que l’activista anarquista russa Nora Falk i companya
sentimental de Mateu Morral, que havia vingut de sobte a Barcelona el gener de
1906 i havia set una activista armada a Rússia havent participat allí en
nombrosos atemptats, sabia les intencions de Mateu Morral, però el que encara
no està clar és si formava part del complot inicial, encara que és el més
possible.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Segons el seu amic Albà Rossell, Morral tenia la intenció d’anar a Madrid
acompanyat de Nora Falk, la seva companya russa, però finalment Morral va anar
a Madrid tot sol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">L’amic anarquista andalús de Morral, Pedro Vallina, va escriure anys
després en les seves memòries que Nora Falk formava part de la preparació del
complot per matar al rei. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">MATEU MORRAL ES TROBA AMB ESTÉVANEZ A BARCELONA POC ABANS DE L’ATEMPTAT<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 15 de maig de 1906, cinc dies abans de que Mateu Morral marxés cap a
Madrid, es va trobar a Barcelona amb Nicolás Estévanez, que havia vingut de
París i va passar per Barcelona per
agafar un vaixell per anar primer a la seva terra, a les Illes Canàries i després
a Cuba. Es van reunir alguns cops en algun bar i també a l’hotel.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Ferrer i Guàrdia i Alejandro Lerroux, que en aquella època s’enganxava
bastant amb ell, també van acudir un dia en un esmorzar en un bar amb Estévanez
i Mateu Morral, ja que ambdós també eren amics de Nicolás Estévanez i volien
aprofitar l’oportunitat de saludar-lo abans de que marxés a Cuba. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Lerroux no coneixia abans a Mateu Morral i aquell dia el va veure per
primera vegada, com diu ell mateix en les seves memòries, per tant aquella trobada
va ser totalment casual i va ser l’únic cop que els dos es van veure.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Donat que en l’entrevista que Morral li havia fet a Estévanez, abans
esmentada, aquest li havia demanat consells per fabricar explosius, cosa que li
havia portat problemes amb la justícia a Morral quan la va publicar, alguns
especulen que Estévanez li podria haver donat els últims consells a Morral per
fabricar la bomba o inclús que l’hagués pogut portar ell mateix material per
fabricar-la des de París. Tot és possible, però tot són especulacions sense
proves i de totes maneres molts troben normal que Estévanez i Morral es
trobessin a Barcelona, aprofitant que Estévanez hi havia de passar, donat el
ressò mediàtic que havia tingut la seva entrevista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">MORRAL SE’N VA A MADRID<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El dia 20 de maig de 1906, Mateu Morral després d’acomiadar-se dels seus
amics de l’Escola Moderna i d’haver participat el mateix dia en la gran
manifestació de “Solidaritat Catalana” en la rebuda dels diputats que venien de
Madrid a l’estació del Passeig de Gràcia per haver intentat aturar la Llei de
Jurisdiccions, a la tarda Mateu va anar a la mateixa estació del Passeig de
Gràcia per agafar el tren cap a Madrid. Allí el va acomiadar el seu amic Albà
Rossell qui afirmà després que ja sabia que Morral no anava a Madrid simplement
a gaudir de la boda del rei.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEixW3ysijjzMz5LK8tCSS0IEuBhIAbK1YxvmBAIXUg3Y2-EQK_FbemXMQZ7mhmmaMA6G2CuAo-jZiMdFImS__x7AktCnI0RfiHXLBr9aXVHy9TcXpJVvA9ogFgKYjkNUBNBpTOlMJctw/s1600/17+MANIFESTACI%25C3%2593+CONTRA+LLEI+JURISDICCIONS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEixW3ysijjzMz5LK8tCSS0IEuBhIAbK1YxvmBAIXUg3Y2-EQK_FbemXMQZ7mhmmaMA6G2CuAo-jZiMdFImS__x7AktCnI0RfiHXLBr9aXVHy9TcXpJVvA9ogFgKYjkNUBNBpTOlMJctw/s1600/17+MANIFESTACI%25C3%2593+CONTRA+LLEI+JURISDICCIONS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Morral va viatjar a Madrid amb una sola maleta a on hi portava la bomba i
els ingredients per muntar-la. Portava una targeta de comerciant amb el nom
fals de Manuel Martínez i en la que hi posava, “Fabricante de lanas. Valencia”,
encara que no se sap perquè la va utilitzar, ja que sempre va donar el seu nom
real a on es va hostatjar a Madrid.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mateu Morral a l’arribar a Madrid se’n va anar inicialment l’hotel Iberia
el dia 21 de maig, on s’hi va allotjar ensenyant la seva targeta
d’identificació donant el seu nom real.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">MORRAL PLANEJA TIRAR LA BOMBA DINS DE L’ESGLÉSIA DURANT LA BODA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Durant aquells primers dies a Madrid, Mateu Morral va fer gestions per
aconseguir una invitació per entrar a l’església de los Jerónimos, que era a on
s’anaven a casar el rei Alfonso XIII i Victoria Eugenia. Mateu Morral pretenia
tirar la bomba durant la boda en una església que estaria plena de molts hereus
de diverses corones europees i un bon nombre de polítics.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Dins de l’església de los Jerónimos el dia de la boda hi havia els hereus
de les monarquies del Regne Unit, Alemanya, Mònaco, Itàlia, Rússia, Suècia,
Àustria, Portugal o Bèlgica entre altres. Si li hagués sortit bé aquest pla,
hagués provocat una massacre molt superior i una autèntica mutilació d’una gran
part de les monarquies europees, cosa que hagués set d’unes dimensions i
conseqüències incalculables.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Una de les gestions que va fer Morral per entrar a l’església de los
Jerónimos, va ser quan va contactar amb un periodista nordamericà que tenia
acreditació per entrar a l’església i que Morral sabia que l’havien traslladat
a última hora i no hi podia acudir. De totes maneres el ministre de governació
el conde de Romanones, com a mesura de seguretat va prohibir una setmana abans
de la boda l’entrada de periodistes a la església, ja que la policia no es veia
capacitada per controlar-los a tots.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Però malgrat la prohibició de l’entrada de periodistes a l’església de Los
Jerónimos que va fer fallar el seu primer pla, Mateu Morral va insistir i ho va
provar de nou. Mateu Morral també va contactar amb un vell conegut del seu pare
a Madrid, que tenia relacions amb la noblesa i accés a les invitacions per
entrar a l’església de Los Jerónimos el dia de la boda. Morral és va aprofitar
del prestigiós nom del seu pare com a important empresari per contactar amb
aquell influent amic seu a Madrid, al que potser no veia des de feia anys i no
estava assabentat de que el seu fill Mateu s’havia fet activista anarquista.
Aquest li va assegurar que li aconseguirà una invitació, però quan Morral va
anar a recollir-la l’endemà li va dir que ho sentia molt però que l'havia
donat a un nebot seu que era militar i per tant tenia prioritat. Era veritat lo
del nebot o potser no se’n fiava?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Per tant a Mateu Morral li va fallar aquell primer pla de tirar la bomba
dins de l’església plena de nobles europeus durant la boda, cosa que hagués
causat una autèntica hecatombe a nivell europeu.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQSU5UlujgyG3jHIgYa5jpEJfE6t8a8dqZ7qvHaXcijesFr7yCABmXe2Ya0O0ycAoDgmT4OINjDUwDbfQykdKZCckT2ztQGUoPHh9FGtVhGPjRKRxg15wcw4PW1WavWKR-tXzYchfhN08/s1600/18+PRINCEPS+DE+GAL%25C2%25B7LES.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQSU5UlujgyG3jHIgYa5jpEJfE6t8a8dqZ7qvHaXcijesFr7yCABmXe2Ya0O0ycAoDgmT4OINjDUwDbfQykdKZCckT2ztQGUoPHh9FGtVhGPjRKRxg15wcw4PW1WavWKR-tXzYchfhN08/s1600/18+PRINCEPS+DE+GAL%25C2%25B7LES.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">MATEU MORRAL PREPARA L’ATEMPTAT A MADRID</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mentre el 23 de maig de 1906, dos dies després d’arribar a Madrid i
d’haver-se instal·lat al l’hotel Iberia, Mateu Morral lloga l’habitació de la
calle Mayor 88 4rt porta dreta, que havia vist anunciat al diari “El Imparcial”
i que era en un dels llocs per on havia de passar la comitiva reial després de
la boda. Fallat el pla de tirar la bomba dins l’església, seria des d’allí d’on
tenia pensat tirar la bomba. Allí Mateu Morral també va ensenyar la seva
targeta d’identificació i van donar el seu nom real.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">En aquella habitació Morral es va dedicar a preparar i muntar la bomba i
durant els següents dies es va passejar per Madrid, va fer algunes compres i va
acudir a algunes tertúlies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Una de les compres que va fer entre el dia 23 i 24 de maig va ser dos
caixes de caudals en una ferreteria per carregar la bomba i causar un més gran
efecte en l’explosió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">També va anar a una farmàcia per comprar unes càpsules de sàndal, unes de
permanganat i unes xeringues. El permanganat augmenta l’efecte explosiu de la
dinamita, un dels diferents productes que va usar Morral per muntar la bomba.
Però tant el permanganat com el sàndal també s’usaven com a afrodisíac o relaxant
i també s’aplicaven com remei contra la malaltia venèria gonorrea. No està clar el perquè
Morral va comprar aquells productes i les xeringues ni per quin dels tres
possibles motius anteriorment anomenats, encara que tampoc és rellevant per
aquest cas, malgrat que després de l’atemptat alguns diaris van especular que
Morral patia una gonorrea per haver comprat aquests productes, cosa que no es
va poder comprovar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Durant els següents dies Mateu Morral va comprar tres targetes postals i
las va enviar a Soledad Villafranca, la companya de Ferrer i Guàrdia. Les
postals eren fotos de dones i hi va escriure lo següent:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">En una deia: “Tres postales que me recuerdan tus vestidos y tu toilette,
sin duda con estos estàs mejor que con los de sastre, con puños y botones,
cintes y encajes y enaguas de París.”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">En la segona: “Esta postal refleja exactamente mi situación; solo en el
mundo i trabajando en una mina”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">En la tercera: “Con este traje no habría vacilado un momento en decirte que
te quería”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Aquelles tres postals que Morral va enviar a Soledad Villafranca des de
Madrid, van alimentar encara més la teoria que va promoure la mateixa Soldedad
de que Morral havia actuat per desesperació pel seu amor frustrat amb ella per
així treure culpabilitat al seu company sentimental Ferrer i Guàrdia, ja que va
ser acusat de ser un dels possibles inductors de l’atemptat.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">De totes maneres, com ja s’ha comentat abans, Mateu Morral s’havia decebut de
les formes d’actuar i de vestir de Soledad i a més ja tenia una nova amant,
l’anarquista russa Nora Falk, amb la que congeniava molt més, per tant sembla
molt difícil que aquest fos el motiu.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Molts han afirmat que allò podria ser un missatge en clau per informar de
la situació, ja que molts sospiten que tant Ferrer i Guàrdia com Soledad
Villafranca estaven ficats en el complot. De totes maneres queda a la
interpretació de tothom el perquè va escriure i enviar aquelles postals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El dia 26 de maig de 1906 va aparèixer una inscripció a llapis en un arbre
del parc del Retiro de Madrid en la que deia, “Ejecutado serà Alfonso XIII el dia de su enlace.
Un irredento. Dinamita”. Un informe d’un perit policial posteriorment a
l’atemptat va confirmar que la lletra de l’arbre coincidia amb la de Mateu
Morral. Pot semblar contradictori que tenint la intenció de fer un atemptat,
Morral ja avisés d’aquella manera, però no se sap tampoc que tenia Morral dins
del cap, suposant que l’informe del perit que va dir que era la seva lletra fos
correcte, encara que és el més possible.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKKwTi_LeY39d3PGc6GvjOytlkkY4_78KSfXgTujqU8io0aCmwh1tRGkTWi0IwGUINcbQJB8zOlTAXNxSTcntxvpD_DYDP45598u8oVickOJj-gYJxgs8FTmen-oZZFUmPeV83k4wBlE0/s1600/19+MIISSATGE+MORRAL+RETIRO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKKwTi_LeY39d3PGc6GvjOytlkkY4_78KSfXgTujqU8io0aCmwh1tRGkTWi0IwGUINcbQJB8zOlTAXNxSTcntxvpD_DYDP45598u8oVickOJj-gYJxgs8FTmen-oZZFUmPeV83k4wBlE0/s1600/19+MIISSATGE+MORRAL+RETIRO.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">MATEU MORRAL FREQUENTA TERTÚLIES D’ESCRIPTORS A MADRID</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Durant aquells últims dies de maig de 1906 Mateu Morral va freqüentar
alguns cafès de Madrid a on si feien tertúlies i a on hi acudien coneguts
escriptors literaris entre els que hi solia haver Valle-Inclán, Pío Baroja,
Azorín i altres escriptors, pintors i artistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Un d’ells era la famosa Horchateria Candelas al carrer d’Alcalà, que era en
front de l’Escola de Belles Arts de San Fernando. Després de l’atemptat els
coneguts escriptors Pío Baroja, el seu germà Ricardo Baroja i Ramón Maria del
Valle-Inclán, van dir que van reconèixer perfectament bé a Mateu Morral després
de veure el seu cadàver i també el seu retrat, afirmant que l’havien vist més
d’una vegada en les seves tertúlies de la Horchatería Candelas i que normalment
és quedava callat escoltant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Però just un dia abans de l’atemptat, el 30 de maig de 1906 Ricardo Baroja,
germà de Pío Baroja, va veure a Mateu Morral exaltant-se en una tertúlia i va
estar a punt d’arribar a les mans amb un altre tertulià.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El tertulià amb qui va discutir Mateu Morral era el pintor Leandro Oroz, el
qual va dir que els anarquistes deixaven de ser-ho quan tenien cinc duros a la
butxaca. Morral, que evidentment com a fill de burgesos no donava aquest perfil,
va saltar i li va dir: “Pues yo tengo más de cinco duros y soy anarquista”. El
pintor li va contestar: “Pues usted sera una excepción”. Morral li contesta:
“No, yo no soy ninguna excepción”. Quan el pintor Oroz començava una frase
dient: “Pues yo conozco...”, Morral li va contestar: “Usted no conoce nada i se
calla si no quiere que le rompa la cara”.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">L’ATEMPTAT DEL 31 DE MAIG DE 1906</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El dia 31 de maig de 1906 al matí es va celebrar la boda reial a l’església
de los Jerónimos, que era plena de personalitats polítiques i reials tant
espanyoles com d’altres països, amb una nombrosa delegació del Regne Unit, que
era el lloc de naixement de la futura reina Victoria Eugènia.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn61sSFoFTrUoO0nsS_2navPp16TCtBAVegxIb1EM40xU825PZshVv-Y4vTJX9QEQDAyIlXQRZkiTIwoRyvvjs1NS1qfuMJ4cbWrWT3II1wFclrP2bz7rUjpUs8hObdBjwG7JggA5fdtU/s1600/20+BODA+REI+SORTIDA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn61sSFoFTrUoO0nsS_2navPp16TCtBAVegxIb1EM40xU825PZshVv-Y4vTJX9QEQDAyIlXQRZkiTIwoRyvvjs1NS1qfuMJ4cbWrWT3II1wFclrP2bz7rUjpUs8hObdBjwG7JggA5fdtU/s1600/20+BODA+REI+SORTIDA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Després de la boda els reis iniciaren el seu recorregut pel centre de
Madrid amb la carrossa reial de gala construïda per Fernando VII el 1832
enganxada a 8 cavalls. L’acompanyaven tretze cotxes oficials més i una forta
escorta de l’exèrcit amb nombrosos oficials i soldats, principalment de
l’escorta reial i del regiment de Wad-Ras amb banda de música inclosa.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWd4-k_3Eddt6pdGjuIqFnCfUda5RQN5aypG8tEvnnJZbua8EiNwuAciVcTxYt9IOjpKQbXy0jD9C6jEW69hEtw4BG96y9xiFuy8wuPX91mZWaINVuhlfku2FvCL_JukMnEzs2dm_x4bQ/s1600/22+BANDA+MUSICA++ENTRANT+A+C..MAYOR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWd4-k_3Eddt6pdGjuIqFnCfUda5RQN5aypG8tEvnnJZbua8EiNwuAciVcTxYt9IOjpKQbXy0jD9C6jEW69hEtw4BG96y9xiFuy8wuPX91mZWaINVuhlfku2FvCL_JukMnEzs2dm_x4bQ/s1600/22+BANDA+MUSICA++ENTRANT+A+C..MAYOR.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Cap a les 13.55 h. la carrossa reial passava, mentre sonava la Marxa Reial, per davant del nº 88 de la calle Mayor, on era allotjat Mateu Morral situat
en el balcó del 4rt pis-dreta, com si fos un espectador més que aplaudia als
reis juntament amb els hostes dels altres pisos que omplien els balcons de
l’edifici. En realitat aquell quart pis era un cinquè, ja que hi havia un pis
principal.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Alguns dels testimonis que eren en els balcons del costat diuen quan van
mirar a Morral, aquest per dissimular somreia com si fos un entusiasta més dels
reis. Va ser en aquell moment que Mateu Morral va llençar un gran ram de flors
que contenia la bomba a dins des del seu balcó del quart pis en direcció a la
carrossa reial. Algú des d’un balcó va cridar: “Mira quin ram més bonic”. El
ram va rebotar, segons uns en un cable elèctric i segons altres en el costat
d’un balcó, pel que es va desviar lleument de la seva trajectòria. Instants
després va sonar una fortíssima explosió que va interrompre la música de la
Marxa Reial i ho va omplir tot d’un fum intents que no permetia veure res.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv7rouS_JU2EonjrRzGP-sp4kZkuuAIAuw7-FtRkZvKsyEs89ZJF_Nqr3alv1BAPZjlBnMPrFA61BApHibCGAc7wKM2HoS-cNiiOd6TPVeqkIPtnU_G5btMG2WwxrjSr89LoferVB4DRs/s1600/23+Momnet+Atemptat+de+Mateu+Morral.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv7rouS_JU2EonjrRzGP-sp4kZkuuAIAuw7-FtRkZvKsyEs89ZJF_Nqr3alv1BAPZjlBnMPrFA61BApHibCGAc7wKM2HoS-cNiiOd6TPVeqkIPtnU_G5btMG2WwxrjSr89LoferVB4DRs/s1600/23+Momnet+Atemptat+de+Mateu+Morral.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">La bomba no havia donat de ple a la carrossa reial i havia caigut en un
costat de la part del darrere d’on eren els cavalls i la carrossa es va
sacsejar considerablement mentre el conductor resultava miraculosament ferit
lleu, ja que la metralla sols li va tocar l’espatlla. Els cavalls de la
carrossa reial van corre espantats uns metres i es van aturar de cop. Alguns
dels cavalls van resultar morts i ferits.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWS9rPGiF-GLNIBI220QSlyDK-ubS2HsifAr2ZLwKcD8j-lATX8F29u9Lc3q9c7CJcOnjCWeNDd4LCidpgKMSJc1BKvgvyn-V0kINUBukgdlKYY-xwsLctxcpvS-tqtV9u39ydEJ_y4ns/s1600/24++ATEMPTAT+ALTRE+ANGLE.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWS9rPGiF-GLNIBI220QSlyDK-ubS2HsifAr2ZLwKcD8j-lATX8F29u9Lc3q9c7CJcOnjCWeNDd4LCidpgKMSJc1BKvgvyn-V0kINUBukgdlKYY-xwsLctxcpvS-tqtV9u39ydEJ_y4ns/s1600/24++ATEMPTAT+ALTRE+ANGLE.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Els rei Alfonso XIII i la seva dona la reina Victoria Eugenia van sortir
il·lesos i poc després de recuperar-se del fort ensurt inicial, van sortir
lentament de la carrossa entre un fum espès que quasi no deixava veure res entre morts i ferits al seu voltant. S’havien salvat de miracle ja que la
carrossa els va protegir de la metralla i la bomba no l’havia encertat de ple.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">La metralla de la fortíssima explosió no sols va afectar als que eren al
carrer, sinó que va matar i ferir a alguns dels que eren en els balcons del
mateix nº 88 de la calle Mayor, inclòs un que era en l’altre balcó del 4rt pis,
al costat mateix del de Morral. Inclús Mateu Morral, després de llençar la
bomba, es va ficar ràpidament cap a dins però no va poder evitar que un tros de
metralla li causes una considerable ferida a la ma.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Segons després Mateu Morral es va posar el seu barret de palla i va sortir
disparat escales avall sortint al carrer pistola en mà per disparar si el
volien detenir, mentre encara el fum no deixava veure res, tothom encara estava
amb el xoc i la histèria dels primers instants i els reis amb prou feines
havien sortit encara de la seva carrossa. El mateix rei Alfonso XIII va dir que
havia vist a Morral sortir del portal pistola en ma, encara que en aquells
moments enmig del fum el va confondre per un policia.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqecI6AftsDj9YuaKK0Nkjx7xuAPf208wtKhFWzuecvHWhkyvpaoaI4Q6OHbRNRREFtR_V3WrN5Dz_JUPG_2PGJZ3335PoSdMh6ZKyhslzHC3KhnTRYwVAcSnJ3V1rzlHzpe4lqKmP_aU/s1600/28+B+PORTA+DESPRES+DE+L%2527ATEMPTAT+DE+MORRAL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqecI6AftsDj9YuaKK0Nkjx7xuAPf208wtKhFWzuecvHWhkyvpaoaI4Q6OHbRNRREFtR_V3WrN5Dz_JUPG_2PGJZ3335PoSdMh6ZKyhslzHC3KhnTRYwVAcSnJ3V1rzlHzpe4lqKmP_aU/s1600/28+B+PORTA+DESPRES+DE+L%2527ATEMPTAT+DE+MORRAL.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Els hostes Augusto Enault i Rosa Rosselló van declarar que es van trobar a
Mateu Morral baixant per les escales corrent i que els va preguntar: ¿Qué ha
pasado?”, sortint ràpidament al carrer.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Aquella fugida va ser extraordinàriament ràpida ja que al cap d’uns dos
minuts després de l’explosió, el general Aznar, que era present allí, va
ordenar bloquejar la porta del nº88 ja que molts havien vist com el ram de
flors amb la bomba havia sortit d’un d’aquells balcons.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRRaUs2aXCNN_YwDUq9UXngA8tcvUc72sy2K92j7eRHKDvu34l1kDd134wzM42PXbEdmbUSflj3u_tDdFKp8SaBiMrGvjymZhAwiu8m4aMhkWtzXfjK-2q-LbBAj-ARZBaGCZNpZmZ-GI/s1600/26+SOLDATS+BLOCANT+PORTA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRRaUs2aXCNN_YwDUq9UXngA8tcvUc72sy2K92j7eRHKDvu34l1kDd134wzM42PXbEdmbUSflj3u_tDdFKp8SaBiMrGvjymZhAwiu8m4aMhkWtzXfjK-2q-LbBAj-ARZBaGCZNpZmZ-GI/s1600/26+SOLDATS+BLOCANT+PORTA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Els reis Alfons XIII i Eugenia Victoria després d’abandonar la carrossa
reial entre el fum i els morts i ferits, van pujar en una altra carrossa i es
van dirigir directament al Palau Reial.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD0-rlSkdHZMO7k8a5yxvOnf4O7L_rzishjcvTsemAUeCv2gDGwi_nCHR6oROi6Gnwxaof-drLxAEZ3wH5zJGK0SDIY0n-yLk1HeF6zwi8KtVJZhleJ02_0q7JtAYtVKFtYbYEtQH7KDY/s1600/27+BALCO+D%2527ON+VA+TIRAR+LA+BOMBA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD0-rlSkdHZMO7k8a5yxvOnf4O7L_rzishjcvTsemAUeCv2gDGwi_nCHR6oROi6Gnwxaof-drLxAEZ3wH5zJGK0SDIY0n-yLk1HeF6zwi8KtVJZhleJ02_0q7JtAYtVKFtYbYEtQH7KDY/s1600/27+BALCO+D%2527ON+VA+TIRAR+LA+BOMBA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">LES VÍCTIMES</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Els morts inicials entre el que moriren a l’instant o poc després a
l’hospital els primers dies van ser 26. D’ells 14 militars, 3 policies, 1
polític i 9 persones del públic, entre ells una marquesa. Setmanes o mesos
després van morir al menys 6 dels ferits, segons informaren alguns diaris en
els recordatoris posteriors en els aniversaris de l’atemptat. Per tant el número
de morts totals va ser al menys de 32. Els ferits foren més de 100.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Una part dels morts que es van produir van ser entre els que hi havia al carrer,
majoritàriament militars. També van haver-hi morts entre els que eren als
balcons de mateix immoble del nº 88 des d’on Morral va llençar la bomba.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Els militars morts al carrer van ser: els palafreners de l’escorta reial (els
que aguantaven o guiaven els cavalls) Francisco López i Basilio Entreno. Del
regiment militar de Wad-Ras van morir el capità José Rasilla, els tinents José
Reinlein i Jacobo Prendergast, els caporals Guillermo Molina, Lorenzo Navalón i
Luís González, els soldats Gregorio Sánchez, Florencio Guerrero, Issac
Romanillos, José Martínez, Guillermo Gracias i José Márquez.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">També van morir el secretari del Consell de Ministres Antonio Calvo
Gonzalez, el tinent de seguretat Jacinto Monjas i l’agent de seguretat Tomás
Oviedo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Rosalía Blanco Sánchez y Francisco Benito Guerra, que eren entre el públic,
també van resultar morts al carrer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Els que van morir als balcons del nº 88 de la calle Mayor, el mateix des
d’on Mateu Morral va llençar la bomba, van ser: Maria de Queralt que era la
Marquesa de Tolosa i la nena Maria del Carmen Ulloa, que era filla dels comptes
de Adanero, en el pis principal. En l’altre pis principal van morir l’inquilí
Antonio Prieto i la seva filla Maria Prieto. En el segon pis van morir José
Sola i Luís Fonseca. En el quart pis va morir Eusebio Flores, que era al balcó
del costat des d’on Morral va llençar la bomba.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Per tant, en els balcons de la mateixa escala des d’on Mateu Morral va
llençar la bomba hi van morir aquell dia 7 persones a part de nombrosos ferits,
alguns greus. Mateu Morral també havia resultat ferit a la ma, pel que va estar
a punt de quedar-s’hi també i és possible que no s’esperés la gran potència
d’aquella bomba que ell mateix havia muntat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Poc després arribava al lloc dels fets el ministre de la Governació el
conde de Romanones que va ser el primer que va entrar a l’edifici del nº 88,
després de que la policia i l’exèrcit hagués blocat la porta acompanyat dels
inspectors de policia Iborra i Machero. El ministre de la Governació va entrar
directament a l’habitació de Morral al 4rt pis, porta dreta, on es va trobar
tots els objectes personals que Morral havia deixat allí i també restes de
sang, el que demostrava que havia resultat ferit. Després van comprovar les
altres habitacions de l’immoble a on hi van trobar morts i ferits. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">MORRAL BUSCA L’AJUDA DE JOSÉ NAKENS PER LA FUGIDA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mateu Morral havia sortit de la calle Mayor barrejat entre la multitud i es
va dirigir a la redacció de “El Motín”, que era al carrer Ruíz prop d’allí i
que era un diari republicà i anticlerical que dirigia José Nakens. Pocs minuts
després de l’atemptat Morral entra a la redacció del diari “El Motín”, l’atén
el caixer Muñoz i Morral pregunta pel director del diari José Nakens. En uns
moments va sortir José Nakens, Morral li va dir que volia parlar amb ell en
privat i Nakens el va fer passar al seu despatx.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Llavors Morral li va dir a Nakens que acabava de llençar una bomba contra
la carrossa dels reis recentment casats i que creia que no els havia matat,
però que hi havia bastants morts. José Nakens se n’acabava d’assabentar de
l’atemptat per veu del mateix autor, ja que encara no ho sabia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mateu Morral també li va dir que havia llegit lo de la seva entrevista amb
Michelle Angiolilllo, l’anarquista italià autor de l’atemptat mortal contra el
president del govern Cánovas del Castillo el 1897, a qui Nakens no havia
delatat després de que aquell li comuniqués que anava a matar al president.
Nakens va declarar després d’aquell fet que Angiolillo li havia dit que anava a
fer l’atemptat però que no se’l va creure. Posteriorment va dir però, que
encara que se l’hagués cregut tampoc l’hauria denunciat, perquè, “el crim
polític no infama però la seva delació si”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Després d’aquella referència a Angiolillo, Mateu Morral li va preguntar a
Nakens: “em delatarà vostè?”. Uns instants després, membres del personal de la
redacció del diari bastant trasbalsats li deien a Nakens que havien llençat una
bomba contra els reis i que hi havia bastants morts. Nakens ja feia un minut
que ho sabia per veu del mateix Morral.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Aquell afer del passat en que Nakens no havia delatat a Angiolillo, havia
set el motiu perquè Morral havia acudit al diari “El Motín” i a Nakens, ja que
va pensar que no el delataria i potser l’ajudaria, com així va ser.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Nakens va fer anar a un treballador del diari, Aquilino Martínez, a comprar
quelcom de menjar per Morral i li va portar pa i pernil. Després José Nakens i
Aquilino Martínez van marxar al carrer una estona per fer gestions per buscar
ajuda i van deixar a Morral tancat a dins dient-li que esperés fins que
tornessin. Després van contactar amb a l’oficial de tramvies de Ciudad Lineal
anomenat Isidro Ibarra, que era un ex activista anarquista, perquè els ajudés
posteriorment a trobar algú que amagués a Morral.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Tot això és el que declarà posteriorment Nakens, que va seguir relatant el
que van fer després.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoyzVMSuVqd-u4JxSKN5KxiqJYnZJ7M0_6AFTLd13FQhdTYROntqqgukpBE0nciKwZE8LHcI2-cGtUmEt6uiTv3DOl749FnrwiT0k-uwQa9h0uyXjr-fWQigyJtNyTr79A1IXp2HFqYH8/s1600/29+JOS%25C3%2589+NAKENS+JUDICI.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoyzVMSuVqd-u4JxSKN5KxiqJYnZJ7M0_6AFTLd13FQhdTYROntqqgukpBE0nciKwZE8LHcI2-cGtUmEt6uiTv3DOl749FnrwiT0k-uwQa9h0uyXjr-fWQigyJtNyTr79A1IXp2HFqYH8/s1600/29+JOS%25C3%2589+NAKENS+JUDICI.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Nakens després de parlar amb l’oficial de tramvies Isidro Ibarra va tornar
sol a la redacció del diari “el Motin”. Allí li va dir a Morral que
l’acompanyés. Mentre, Morral s’havia retallat
el bigoti. Van sortir i van anar a agafar un tramvia i no van parlar
durant el trajecte.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Finalment van arribar amb el tramvia fins al barri de Cuatro Caminos, Allí
van entrar a la taberna del Canuto a les cinc que era plena de gent i a on
tothom parlava de l’atemptat. Molts del clients van reconèixer a Nakens com a
director d’un diari i s’acostaven a la seva taula a preguntar-li si sabia coses
sobre l’atemptat. No sabien que el que era segut al seu costat, amb actitud
tranquil·la i indiferent era Morral, el que havia llençat la bomba.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Poc després va arribar Isidro Ibarrra, l’oficial de tramvies, van sortir
els tres de la taberna i van agafar un altre tramvia i travessant la Ciutat
Lineal, a les afores de Madrid. Allí es van dirigir a casa de Vicente Daza, un
vell ex anarquista que havia estat processat feia anys com a membre d’un grup
d’acció i que vivia amb la seva dona, la seva filla vídua i amb 4 nets. Ibarra
li va dir a Daza que si podia amagar al seu amic, i li va mentir dient-li que
era un anarquista italià que no havia fet res però que podrien sospitar d’ell
per l’atemptat contra els reis. Daza, s’hi va negar, ja que com a ex anarquista
temia que la policia el visités per si tenia algú amagat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Llavors els tres van marxar i van tornar a agafar un tramvia i Ibarra va
dir que anirien a casa d’un conegut seu i de Nakens anomenat Bernardo Mata, que
vivia a la calle de Alcalà al barri de Las Ventas i que era un republicà i ex
tinent militar que havia participat en una sublevació republicana el 1886, que
treballava en aquells moments com a manobre. Van picar a la porta de Mata, va
obrir la seva dona la senyora Concepción Pérez que va despertar al seu marit,
ja que era dormint perquè s’havia d’aixecar d’hora per anar a treballar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Nakens també va mentir a Bernardo Mata sobre Morral i li va dir que era un
pres fugit del penal d’Ocaña i li va demanar si el podia deixar passar la nit
allí. Mata va acceptar. Encara que queda el dubte de si això és el van declarar
Nakens i Mata per exculpar a aquest últim i realment sabia que era el que havia
fet l’atemptat o és va creure la mentida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Llavors Nakens i Ibarra van marxar i li van dir a Morral que l’havien
ajudat fins llavors, però que no podien fer res més i que a partir d’aquí
s’hauria d’espavilar tot sol l’endemà per intentar agafar un tren per sortir de
la zona de Madrid. Morral es va quedar a passar la nit a casa de Bernardo Mata
dormint al menjador en un sac de palla que van muntar, treta en part del llit
del seu fill, que també era a la casa i hi va col·laborar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">A les quatre del matí es va aixecar Mata per anar a treballar i li va dir a
la seva dona que li comprés roba al desconegut, Morral, perquè es pogués
canviar. A les poques hores Morral li va donar 50 pessetes a la dona de Mata,
Concepción, perquè li comprés un vestit de mecànic i altres coses de vestir. La
Sra. Concepción li va comprar el vestit de mecànic, dos camises, dos calçotets
i quatre mocadors en una tenda. Va arribar a casa, li van entregar la roba a
Morral i després d’esmorzar aquest va marxar portant un vestit de mecànic blau
i amb la resta roba dins d’un sac que li havia donat la dona de Mata. Ja era
l’1 de juny de 1906, l’endemà de l’atemptat.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3yDeT9ReVk3rTEPqHWFb_zYP_Lg43JZ4IlhlxtxGyDonxH7ronbNVqatTM1nr2PO-fAcmtIjNtZX39H8MCT_8wpernIlnnBtYjcpsZiH7kKj_8JtNlyf64B7ceIsL7wPkF4SM9VM4VoA/s1600/30+IBARRA+MATA+PEREZ+A.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3yDeT9ReVk3rTEPqHWFb_zYP_Lg43JZ4IlhlxtxGyDonxH7ronbNVqatTM1nr2PO-fAcmtIjNtZX39H8MCT_8wpernIlnnBtYjcpsZiH7kKj_8JtNlyf64B7ceIsL7wPkF4SM9VM4VoA/s1600/30+IBARRA+MATA+PEREZ+A.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">LA POLICIA IDENTIFICA A MORRAL QUE SEGUEIX LA SEVA FUGIDA</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">En aquells moments la policia ja sabia qui havia fet l’atemptat, ja que
Mateu Morral havia mostrat a l’amo de la pensió de la calle Mayor nº88 la seva
targeta d’identificació real amb el seu nom i dades personals. La policia de
Madrid enseguida va contactar amb la de Barcelona perquè investiguessin qui era
Mateu Morral, els quals va obtenir les seves dades, la seva descripció i la
seva foto. Aquell mateix dia la policia va comunicar a través de la premsa que
l’autor de l’atemptat era un anarquista català, que possiblement estava ferit i
donant una descripció del seu aspecte físic, oferint una recompensa de 25.000
pts, una fortuna en aquella època, a qui el pogués identificar o capturar viu o
mort.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mentre la policia visitava cases d’anarquistes indiscriminadament tant a
Madrid com a Barcelona, per saber si sabien alguna cosa de Morral.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Morral aquell matí de l’1 de juny havia sortit de la casa de Mata i va anar
camp a través tot sol i sense cap més ajuda passant per Cobeña i Belvis de
Jarama i va acabar passant la nit al ras. L’endemà va seguir caminant i va
abandonar el sac amb part de la roba que hi portava a dins. Ja era el 2 de juny
de 1906, dos dies després de l’atemptat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Aquell matí Morral va seguir caminant, va arribar a prop d’un poble i una
mica desorientat, li va preguntar a un noi de 14 anys que treballava al camp si
aquell poble era Toledo i que si hi havia estació de tren. El noi li va dir que
no, que aquell poble era Ajalvir i que no hi havia tren. Morral li va preguntar
al noi si hi havia alguna fonda per menjar i el noi li va dir que n’hi havia
una al poble d’Ajalvir, li va indicar el camí i Morral s’hi va dirigir. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Cap a les 10 del matí Morral arribava al poble d’Ajalvir on va comprar pa
en un forn i després va anar a una fonda del poble per comprar pernil. A la
fonda van entrar dos venedors ambulants i Morral els va comprar dos mocadors,
segurament per tapar-se la ferida de la ma i els va preguntar a on podia agafar
un tren. Li van dir que a Torrejón de Ardoz i l’indicaren el camí. Llavors Morral
es va dirigir a l’estació de Torrejón de Ardoz.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Ja al sortir del poble d’Ajalvir, Morral despertava sospites entre el que
el van veure i inclús uns nens el seguien fent broma dient: “Éste es el
anarquista que buscan”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">TIROTEIG FINAL I MORT DE MATEU
MORRAL<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mateu Morral va entrar a Torrejón d’Ardoz i es va dirigir cap a l’estació
del poble. A l’arribar a l’estació es va estirar en un dels bancs per
descansar. Després va preguntar a alguns que estaven a l’estació pels horaris
dels trens. Però aviat se’n va adonar que tant els treballadors de l’estació
com la gent que passava el miraven sospitosament, ja que la seva descripció
havia set donada per la policia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Per tant Mateu Morral cap a les cinc de la tarda va decidir sortir de
l’estació de Torrejón de Ardoz i va marxar seguint la via del tren en direcció
a Alcalà de Henares per intentar agafar el tren allí. Però al cap d’una estona
un vigilant de ferrocarrils que es va trobar en un pas a nivell li va dir que
estava prohibit caminar per la via i Morral es va haver de desviar i seguir
camp a través per la Ribera de Henares. Després de caminar una estona va veure
un petit hostal, el que allí anomenaven un "ventorro", que
s’anomenava los “Jaraíces “, al terme municipal de San Fernando, a on s’hi va
dirigir. Eren a les 6 de la tarda d’aquell dia 2 de juny de 1906.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">En aquell humil hostal Mateu Morral li va demanar a la mestressa Fermina
Traisaz que si li podia fer una truita de 3 ous, cosa que li va fer i va servir
poc després a una taula que hi havia a la terrassa exterior. Al l’hostal hi
havia també un senyor acompanyat de dues senyores. Van parlar amb Morral i
enseguida va sortir el tema de l’atemptat contra es reis, pel que segons els
testimonis Morral es va posar una mica nerviós. Els tres clients van marxar
dient que anaven a agafar el tren a Alcalà d’Henares. Poc després Morral li va
preguntar a la mestressa de l’hostal com s’anava a aquella estació de tren
d’Alcalà. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">La mestressa va trobar sospitós a aquell home, ferit en una ma i amb marcat
accent català, que coincidia amb la descripció que les autoritats havien donat
de l’autor de l’atemptat. Enseguida se’n va anar a buscar al seu marit Jenaro
Chamorro que era treballant al camp i li va dir que havia vingut un home
sospitós i que podria coincidir amb la descripció de l’anarquista que havia
tirat la bomba contra els reis. Jenaro va arribar l’hostal i de manera amigable
i despreocupada li va preguntar a Morral d’on venia. Morral li va dir que venia
de Cobeña i que anava a agafar el tren cap a Saragossa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Poc després l’hosteler Jenaro Chamorro va agafar la seva mula i se’n va
anar a Torrejón de Ardoz a comunicar a la guàrdia civil que hi havia un
individu que podia coincidir amb la descripció de l’anarquista buscat al seu
hostal. La dona es va quedar sola amb Morral, que seguia assegut en una taula.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Poc després van entrar a l’hostal “Los Jaraíces” Fructuoso Vega, guarda del
coto de Alborea i dos amics seus. La senyora Fermina els va comunicar que el
seu marit havia anat a buscar a la guàrdia civil, ja que aquell home que era a
la taula els havia resultat sospitós. Es van prendre una beguda i van començar
a parlar amb Morral. Al notar que tenia un fort accent català i tenia una
ferida a la ma tapada amb un mocador, enseguida el van considerar sospitós. El guarda Fructuoso Vega es va treure la seva arma, una pistola Remington i li va dir
que ho sentia però que l’havia de detenir momentàniament per comprovar si era
l’anarquista buscat per l’atemptat a Madrid, com a mesura de precaució i li va
dir que l’acompanyés cap a fora. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mateu Morral va accedir amb aparent aire de tranquil·litat i va sortir de
l’hostal davant del guarda que l’apuntava amb la pistola. El guarda, que no va
tenir la precaució de registrar a Morral per veure si anava armat, va dir als
seus amics que es quedessin a l’hostal i va començar a caminar encanonant a
Morral. Quan havien caminat uns 50 metres, Mateu Morral de sobte es va treure
la seva pistola, es va girar ràpidament i li va disparar un tret al guarda
Fructuoso Vega que li va entrar per la boca i el va matar quasi
instantàniament. Pocs instants després Mateu Morral es disparava un tret al pit
per suïcidar-se, quedant mort a prop del cos del guarda que ell havia matat
instants abans. Aquest va ser el final de Mateu Morral.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpEh_o2oGLm7VG6BUAuwFG3UFTl-Zp0Xt1KzNhDlE14DzXqj7RHODc0Shhzyk9qTo4PhwocJrB5UhDeM6J315sYPV5Z7ED3UyvGcnWh6PrfjZAbn45AhCHFJek8TqqiiS6RaKqRe22Qi4/s1600/31+VENTORRO++LOS+JARAICES+.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpEh_o2oGLm7VG6BUAuwFG3UFTl-Zp0Xt1KzNhDlE14DzXqj7RHODc0Shhzyk9qTo4PhwocJrB5UhDeM6J315sYPV5Z7ED3UyvGcnWh6PrfjZAbn45AhCHFJek8TqqiiS6RaKqRe22Qi4/s1600/31+VENTORRO++LOS+JARAICES+.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Un nombrós grup de treballadors del camp que hi havia a prop i els que hi
havien a l'hostal “Los Jaraíces” van presenciar els fets i s’hi van acostar trobant-se
que els dos homes eren morts. Pocs minuts després arribava una parella de la
guàrdia civil, als que l’amo de l’hostal havia anat a avisar i es van trobar
els cossos morts del guarda Fructuoso Vega i de Mateu Morral.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf4oUEaIyQdBkmD8l5_5qvSLFikVb53nIfmSNDJynO3xaJuhUK4cwOehjyRg7mFish_XCyaLpFhFcMYOHMy5gd2_ENJ0W0PiVTnZSoxm2G3D1D5Pe9Gr52qTvfb0qdU7uc6RES0kFgG5I/s1600/44+MORRAL+MORT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf4oUEaIyQdBkmD8l5_5qvSLFikVb53nIfmSNDJynO3xaJuhUK4cwOehjyRg7mFish_XCyaLpFhFcMYOHMy5gd2_ENJ0W0PiVTnZSoxm2G3D1D5Pe9Gr52qTvfb0qdU7uc6RES0kFgG5I/s1600/44+MORRAL+MORT.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Uns cent anys després han sortit algunes teories sobre que Mateu Morral es
podria haver no suïcidat sinó que l’hagessin matat, basant-se en el forat de la
bala que se li veu al pit en una foto era massa gran per haver-lo fet la seva
pistola Browning. Però nombrosos testimonis que hi havia a l’hostal “Los
Jaraícies”, que eren a 50 metres d’on es va produir el tiroteig i uns nodrit
grup de treballadors que hi havia a prop, van veure els fets i així ho van
relatar tots, sembla molt difícil de creure que tots mentissin o que ho
veiessin malament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">A més, si algú l’hagués matat hagués set considerat un heroi pels
monàrquics, tenint en compte que hi havia una recompensa de 25.000 pts. per
capturar-lo viu o mort, per tant no té sentit que s’hagués amagat un fet com
aquest.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Tenint en compte això, alguns també han afirmat que a Mateu Morral el
podrien haver matat membres del mateix complot perquè no “cantés”. Bé, pensar que algú que formava part del
complot el va seguir durant dos dies en el seu camí errant fins a l’hostal “Los
Jaraíces”, sense que ell se n’adonés i sense que l’haguessin matat abans sinó
quan hi havia gent de l’hostal observant, sembla totalment increïble. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">En l’autòpsia que es va fer en el seu moment ja es va determinar que Mateu
Morral s’havia disparat amb la seva arma, cosa confirmada pels nombrosos
testimonis com abans s’ha esmentat. Per tant aquesta teoria no sembla que
tingui gaire sentit.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvrk9XsNAUQD8CR9TdJASvuswin-JLsXdlzaUTk3ko5C4auH02dGh5WGuz-vxS4SULp6GRXwj_uN1bfomgeyoX8FJkqIr8eCm4GgWR_VzdQsLUc5MPAy0Z18acs-dLhbjNYa1It4rID1I/s1600/32+.AUTOPSIA+MORRAL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvrk9XsNAUQD8CR9TdJASvuswin-JLsXdlzaUTk3ko5C4auH02dGh5WGuz-vxS4SULp6GRXwj_uN1bfomgeyoX8FJkqIr8eCm4GgWR_VzdQsLUc5MPAy0Z18acs-dLhbjNYa1It4rID1I/s1600/32+.AUTOPSIA+MORRAL.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">REPERCUSSIONS DE L’ATEMPTAT ENTRE ALGUNS CONEGUTS ESCRIPTORS</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El cadàver de Mateu Morral després de l’autòpsia va ser exposat a partir
del mateix dia 2 de juny de 1906 a l’hospital del Buen Suceso. Entre els que
van anar veure el cadàver hi havien els destacats escriptors Ramón María del
Valle-Inclán i Pío Baroja, els quals van afirmar que ja havien vist a Mateu
Morral uns dies abans en algunes de les seves tertúlies, com abans s’ha
esmentat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Pío Baroja i Valle-Inclán va mitificar una mica a Mateu Morral en el futur
i van escriure algunes coses sobre ell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Pío Baroja va escriure la novel·la “La Dama Errante” el 1908 inspirada en
l’atemptat de Morral, en el que parla d’ell com un heroi tràgic. El novembre de
1908 en un article en el diari “El Mundo”, Pío Baroja després de fer una
dissertació sobre l’ofec que patien els joves treballadors a causa de les
condicions de vida i les repressions, va escriure que “ Ahí està Mateo Morral;
rabioso, enfermo, furioso, però jóven, el único jóven que ha habido en España
desde hace tiempo”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Anys després, Ramon María Valle-Inclán va publicar el 1918 en la revista
“Los Alidados” un poema dedicat a Mateu Morral anomenat “La Rosa en Llamas” i
que després va incloure en un llibre seu de poemes. En l´últim paràgraf del
poema Valle-Inclán escriu:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">¡Tu fuiste en mi vida una llamarada<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Por tu negro verbo de Mateo Morral!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">¡Por tu dolor negro! ¡Por tu alma enconada,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Que estalló en las ruedas del Carro Real!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">DETENCIÓ DE SOSPITOSOS I JUDICI<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Poc després de la mort de Morral es van començar a produir detencions entre
els més propers a Mateu Morral a Barcelona, com Francesc Ferrer i Guàrdia i
entre els que l’havien ajudat a Madrid com José Nakens, Aquilino Martínez,
Isidro Ibarra i Bernardo Mata, per investigar quin grau d’implicació tenien en
la preparació de l’atemptat. Un any després, el juny de 1907 es feia el judici.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda, Nora Falk, la companya russa de Mateu Morral, va
desaparèixer de Barcelona després de l’atemptat de Madrid i ningú a sabut mai
més res d’ella. La policia buscava a una noia francesa que vivia amb Morral que
es deia Manent de cognom, que era la identitat falsa que usava Nora Falk i tot
això es va saber anys a través de les memòries d'Albà Rossell i Pedro Vallina,
els millors amics de Morral.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Alguns historiadors i investigadors han tractat amb els anys trobar el seu
nom en algun lloc d’Europa per identificar-la i saber que va fer, però sense
resultat. Potser Nora Falk també era un nom fals, però ara per ara no se sap
això ni que va fer. El que està clar és que, segons les memòries d'Albà Rosell i
Pedro Vallina, Nora Falk sabia perfectament les intencions de Mateu
Morral i d’alguna manera formava part del complot, encara que no se sap fins a
quin punt i si quan va venir a Barcelona va ser per casualitat o per ajudar a
tirar endavant el complot. Nora Falk és un dels temes no resolts del cas Morral.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh37jop81aJugb8Qh49cDBByXua656aYVbUYB5UExQuU_VvBjmIGUsdNDoHWlorUieNsGBhhqwLLsMCld6xecZMAMZXb0d1e4nm276nqofnVexW7AutQs_whqIhsawXDaTiRvaIvUtoPqE/s1600/33+FERRER+I+GUARDIA+JUNY+1907+.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh37jop81aJugb8Qh49cDBByXua656aYVbUYB5UExQuU_VvBjmIGUsdNDoHWlorUieNsGBhhqwLLsMCld6xecZMAMZXb0d1e4nm276nqofnVexW7AutQs_whqIhsawXDaTiRvaIvUtoPqE/s1600/33+FERRER+I+GUARDIA+JUNY+1907+.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Una de les bases de l’acusació contra Francesc Ferrer i Guàrdia durant el
judici, el qual ja estava sota sospita inicialment perquè feia anys que era un
agitador obrerista i a més era el cap de Mateu Morral a l’Escola Moderna i un
dels més propers a ell, va ser un taló de 1.000 pts. que José Nakens, havia
rebut de Ferrer i Guàrdia el 26 de maig de 1906 a la mateixa redacció del diari
“El Motín”, just cinc dies abans de l’atemptat. Vaja, que el cap de Morral en
l’Escola Moderna li enviés un taló de 1.000 pts. cinc dies abans de l’atemptat
a Nakens, el que va ajudar a escapar a Morral després de que aquest es dirigís
a ell directament, era bastant explosiu per l’acusació.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Però tant Ferrer i Guàrdia com Nakens van donar una versió per explicar-ho,
que té lògica encara que sigui una mica estranya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Ferrer i Guàrdia va dir que coneixia a Nakens, però que feia anys que no el
veia personalment. Ferrer diu que el 28 de novembre de 1905 Nakens li havia
demanat ajuda per demanar-li que si li podia col·locar per vendre alguns
llibres i documents de la seva biblioteca per obtenir diners per seguir
endavant amb el seu diari “el Motin”, el qual tenia problemes econòmics. En
principi Ferrer li va dir que no ho veia possible en aquells moments i que ja
li comunicaria quan pogués.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Al cap d’uns mesos, el maig de 1906, va ser quan Ferrer va escriure a
Nakens per encarregar-li que imprimís uns documents destinats a ensenyances a
nens o que li enviés llibres per escoles que ja els tenia pràcticament
col·locats. Però en la mateixa carta Ferrer i Guàrdia li va enviar un taló de
1.000 pessetes com a avançament a cobrar en el Banco de España, que és el que
va rebre el dia 26 de maig de 1906. Però José Nakens li va contestar que en
aquells moments no tenia disponible ni llibres per a nens ni documents per
imprimir-los. A Nakens, que era molt estricte en qüestions de diners, no li
agradava cobrar si no estava clar que faria el servei, segons va dir ell, i
finalment no va anar a cobrar el taló.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Bé, aquella era l’explicació de la potser massa casual rebuda del taló de
Nakens enviat per Ferrer i Guàrdia en aquella data. Els dos van mantenir
aquesta versió i és possible que fos veritat i la coincidència de dates fos una
casualitat. Una altra cosa és l’especulació que fan molts de si Ferrer i Guàrdia
li va enviar el taló preveient que Morral acudiria allí després de l’atemptat,
encara que Nakens no s’ho esperés ni en sabés res, com a pagament anticipat en
forma de suborn per la seva posterior ajuda. Tot això va sortir en el judici i
no es va poder demostrar res i queda ja a la interpretació de cadascú.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRPU3VVUACD1fO7nnWA7FW86uomMsi7eu28K_vxMQrHo2ahHNCxk23qm9hacrQbW0VwcaGB5oiFTwB6jdEHElipnyf1H0-G_gRot7O0A1UEJ2vKXnRXfFwelca35nalB4vY_uVtWF4qWc/s1600/34+NAKENS+JUNY+1907+JUDICI+.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRPU3VVUACD1fO7nnWA7FW86uomMsi7eu28K_vxMQrHo2ahHNCxk23qm9hacrQbW0VwcaGB5oiFTwB6jdEHElipnyf1H0-G_gRot7O0A1UEJ2vKXnRXfFwelca35nalB4vY_uVtWF4qWc/s1600/34+NAKENS+JUNY+1907+JUDICI+.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">En el judici José Nakens, després de negar que sabés res de l’atemptat, va
reconèixer que havia ajudat a Morral a amagar-se i va explicar tot el
recorregut que van fer. També van declarar els que juntament amb Nakens havien
ajudat a Morral a amagar-se a Madrid. Nakens també va dir que li va estranyar
el haver rebut aquell taló de Ferrer i Guàrdia sense que encara li hagués
enviat cap document acordat, i inclús va especular que hi havia la possibilitat
que Ferrer i Guàrdia el volés subornar anticipadament, en el cas de que Ferrer
estigués ficat en el complot, per si Morral acudia a ell per demanar-li ajuda.
Aquelles declaracions van refredar encara més les relacions entre Nakens i
Ferrer, que abans d’allò tampoc eren molt fluides per altres causes d’abans.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">També Francesc Ferrer i Guàrdia va declarar extensament exculpant-se de
qualsevol responsabilitat i inclús dient que l’acció de Mateu Morral l’havia
perjudicat a ell i a la seva tasca en l’Escola Moderna amb l’atemptat,
explicant també el motiu de l’enviament del taló a Nakens, cosa ja explicada
abans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">També Soledad Villafranca, la companya sentimental de Ferrer i Guàrdia, va
declarar i va ser quan va dir lo de que Morral havia actuat per desesperació pel
seu desamor amb ella, cosa bastant improbable i que està clar que ho va dir per
treure la pressió acusadora que es feia contra Ferrer i Guàrdia, cosa ja
comentada abans, tenint en compte que Morral ja tenia com a companya
sentimental a l’anarquista russa Nora Falk. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Finalment el juny de 1907 es va dictar sentència i es va condemnar a José
Nakens, Isidro Iborra i Bernardo Mata a 9 anys de presó cadascun per haver
amagat a Morral després de l’atemptat. Ferrer i Guàrdia va quedar en llibertat
després d’un any a la presó sense condemna per falta de proves. Ferrer i
Guàrdia havia set defensat per l’advocat lerrouxista Emiliano Iglesias, donada
la seva amistat amb Lerroux.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1qxSrDC4HUF224NXAzcSjvjlfpb-4nWwa8LPktdx1P1N3WcbTs9Ogr_slFSVFY59-B5Zrvw0u2jG84jVIEWr6SZ1Gjn26bKasirAAXeI80E6Xdur9bFu80YMkbNG4wHV6Ubu-cZN8vok/s1600/35+FERRER+I+GUARDIA+I+SOLEDAD+RETIRO+1907+.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1qxSrDC4HUF224NXAzcSjvjlfpb-4nWwa8LPktdx1P1N3WcbTs9Ogr_slFSVFY59-B5Zrvw0u2jG84jVIEWr6SZ1Gjn26bKasirAAXeI80E6Xdur9bFu80YMkbNG4wHV6Ubu-cZN8vok/s1600/35+FERRER+I+GUARDIA+I+SOLEDAD+RETIRO+1907+.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Durant l’any que Ferrer i Guàrdia havia estat a la presó, l’havia
substituït d’alguna manera en la tasca de coordinació dels estudis de l’Escola
Moderna el mestre racionalista Samuel Torner, un membre d’aquell Centre
d’Estudis Socials (CES) d’on havien sortit molts anarquistes d’acció i que
havia set detingut el 1904.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Aquilino Martínez, l’ajudant de Nakens a la redacció del seu diari, també
va ser absolt.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Un any després però, davant les pressions de molts personatges del món
polític, cultural i periodístic, José Nakens i els altres van ser indultats i
posats en llibertat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">L’ANARQUISME CATALÀ DESPRÉS DE L’ATEMPTAT I MORT DE MORRAL<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Després del sagnant atemptat fallit de Morral contra el rei el 31 de maig
de 1906, el pla de provocar un daltabaix en la corona espanyola i potser en el
d’algunes europees si hagués pogut tirar la bomba dins de l’església de Los
Jerónimos amb la possibilitat de
provocar una guerra o revolució, va
quedar del tot desmantellat, sobre tot després de la posterior cadena de
detencions indiscriminades d’anarquistes per saber si hi tenien alguna cosa a
veure. No obstant això, no es va arribar a la repressió després dels atemptats de la
dècada anterior i no es van fer processos massius indiscriminats i ni
execucions. La majoria de dirigents anarquistes es van apartar cada cop més de
l’estratègia de les bombes per centrar-se més en impulsar el sindicalisme a
Catalunya.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">No obstant això
entre finals de 1906 i 1907, un ex anarquista d’acció que havia set un destacat
membre del Centre d’Estudis Socials anomenat Joan Rull i Queraltò, va fer
atemptats indiscriminats pel seu compte que van causar diversos ferits i la
mort d’una dona el 8 d’abril de 1907. Joan Rull, però, no actuava com a
anarquista en aquells moments, sinó que havia set contractat per diversos
governadors civils que tingué Barcelona en poc temps per fer de confident de la
policia i després d’acusar-los de no pagar-li els diners acordats, és quan va
fer els atemptats indiscriminats, juntament amb una banda que va formar amb
diversos individus inclosos el seu germà Hermenegild i la seva mare Maria, que
s’ho prenien com un negoci per fer xantatge al governador civil, ja que després
de que aquest hagués de deixat de pagar-li per fer de confident, amb aquelles
bombes Joan Rull esperava que el governador tornés a necessitar els seus
serveis. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Joan Rull va ser detingut el juliol de 1907 i és llavors quan es va
descobrir que actuava pel seu compte com a provocador i per fer xantatge. Un
any després seria condemnat a mort i executat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizgZdxqwaiDj8cgjgG_j3faOi6YlgQ2EYmIlgstpFnbNaSspaSjgt-UeKy6oAFHiiR0eXPTgFxS2uU5r9IRalQm3UlghrybdUm2Ko90a29HHU9rj0sAyWVPeBtiiPhho3wSWjqNi2FsFA/s1600/36+BANDA+RULL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizgZdxqwaiDj8cgjgG_j3faOi6YlgQ2EYmIlgstpFnbNaSspaSjgt-UeKy6oAFHiiR0eXPTgFxS2uU5r9IRalQm3UlghrybdUm2Ko90a29HHU9rj0sAyWVPeBtiiPhho3wSWjqNi2FsFA/s1600/36+BANDA+RULL.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">TIROTEJOS ENTRE
LERROUXISTES I CATALANISTES<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Durant la campanya
electoral d’abril de 1907 es produïren alguns tirotejos entre republicans
lerrouxistes i republicans catalanistes amb el resultat de dos morts i
diversos ferits. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Un dels morts es
produí el 7 d’abril de 1907. Aquell dia un nodrit grup de lerrouxistes van
intentar irrompre violentament mostrant garrots i ganivets al “Centre
Internacional Federal” del barri de Sant Martí de Provençals de Barcelona, que
era un centre republicà catalanista adherit a Solidaritat Catalana. Dos membres
del centre, Francesc Aguiló i Emili Dubois, els van barrar el pas traient les
pistoles i van disparar matant al lerrouxista Fulgencio Claveria i Serrat. En
el judici van ser absolts al ser considerat un cas de defensa pròpia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 18 d’abril de
1907, onze dies després de la mort de Claveria, uns lerrouxistes es van voler
venjar disparant contra el carruatge a cavalls a on hi anaven alguns dels caps
de Solidaritat Catalana, Francesc Cambó de la Lliga, Nicolás Salmerón d'UR,
Josep Mª Vallès i Ribot del PRDF i Pere Corominas del CNR, al barri d’
Hostafrancs de Barcelona mentre anaven a assistir a un míting. Francesc Cambó
va resultar ferit greu de bala a l’abdomen, encara que és recuperà de la
ferida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 21 d’abril de
1907, el mateix dia de les eleccions, un grup de lerrouxistes liderats per
Francesc Solà, es va dirigir a un col·legi electoral del barri de la Ribera de
Barcelona en el que hi van detectar diversos simpatitzants de Solidaritat
Catalana i van entrar a cops trencant una urna. A partir de llavors es va
iniciar un tiroteig entre lerrouxistes i catalanistes pel carrer. Uns guàrdies
municipals que eren a prop i que es van trobar enmig del tiroteig, van disparar també contra els que s’enfrontaven a
trets indiscriminadament. El resultat fou la mort de Pere Llobera, un vigilant
que era al col·legi electoral de tendència republicana catalanista i
simpatitzant de Solidaritat Catalana, a més de diversos ferits de bala, entre
ells alguns lerrouxistes. A Pere Llobera l’havia matat un dels guàrdies
municipals en aquell tiroteig confús segons va determinar la investigació de
les bales, però havien set els lerrouxistes qui havien provocat la baralla.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Malgrat el missatge
populista i espanyolista de Lerroux, a part d’atraure com podia ser normal a
alguns obrers no catalans i, malgrat el missatge obrerista, també a alguns
funcionaris, policies i militars, és sorprenent que la gran la majoria dels
seus seguidors eren catalans de soca rel, uns obrers seduïts per la seva
oratòria radical. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">En les eleccions
generals del 21 d’abril de 1907 les candidatures de Solidaritat Catalana van
arrassar aconseguint 41 dels 44 escons a Catalunya, cosa que va reafirmar els
desitjos d’autonomia de la majoria de la societat catalana i va fer augmentar
el temor al separatisme des de les forces monàrquiques i espanyolistes.
Lerroux, que es va presentar amb una candidatura pròpia, va aconseguir pocs
vots i va perdre la seva acta de diputat.</span></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">ELS LERROUXISTES S'ENFRONTEN ALS ANARQUISTES</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Alejandro Lerroux, va aprofitar que Joan Rull havia set company de Salvador
Seguí en el Centre d’Estudis Socials el 1903, per acusar-lo des del seu diari
“El Progreso” de ser un dels col·laboradors de Joan Rull en els seus atemptats
provocació, en un clar intent de desprestigiar a tot el moviment
anarco-sindicalista acusant a un destacat sindicalista com Seguí que començava
a despuntar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Salvador Seguí i uns companys seus,
entre els que hi havia Aleix Gil, van irrompre en un míting lerrouxista fet al
teatre Condal el 12 d’agost de 1907 assaltant l’escenari per protestar contra
les acusacions fetes per Lerroux i “El Progreso”. Allò va provocar una baralla
en la que nombrosos lerrouxistes es van llençar sobre Salvador Seguí i Aleix
Gil per apallissar-los. Mentre Seguí era
al terra apallissat va cridar segons molts testimonis, “tira, tira”, com
indicant a algú que disparés. Poc després va aparèixer un individu, que amb
tota seguretat era un anarquista amic de Salvador Seguí, que va disparar contra
els lerrouxistes a poca distància matant-ne a un anomenat Jaume Soteras. L’autor
del tret va fugir enseguida al carrer i ningú el va poder identificar.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheh2UhRsZRcCnj96w9eSSGbmt-kYKKWcE8UTY_dWq5ClKJPSzet-am1uve7bR2PRkYmFMGuTr6di-r_H3S1awCavTg1XZo-YcVQH8YOgybhhndNXrleB5JEdHPlcG8RD06o42AKVqj348/s1600/41+MORT+DEL+LERROUXISTA+SOTERAS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheh2UhRsZRcCnj96w9eSSGbmt-kYKKWcE8UTY_dWq5ClKJPSzet-am1uve7bR2PRkYmFMGuTr6di-r_H3S1awCavTg1XZo-YcVQH8YOgybhhndNXrleB5JEdHPlcG8RD06o42AKVqj348/s1600/41+MORT+DEL+LERROUXISTA+SOTERAS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Salvador Seguí va passar 7 mesos a la presó acusat de còmplice
d’assassinat, encara que en el judici va ser absolt, ja que es va comprovar que
ell no havia disparat i el que va disparar no havia set identificat. L’advocat
de Seguí va argumentar que havia set un lerrouxista qui havia matat a un
company seu per error disparant de lluny, però segons nombrosos testimonis,
tant lerrouxistes, policies o obrers d’altres filiacions que hi havia en el
míting, van afirmar que Seguí havia
cridat “tira, tira” quan era apallissat al terra i que el tret va ser fet a
molt poca distància i amb tota la intencionalitat, cosa que apunta amb quasi
tota seguretat a un anarquista amic de Seguí que li feia d’escorta.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">El diari “La
Publicidad” del 26-5-1908, va ser un dels que van publicar gran part de la
transcripció de les declaracions en el judici a Seguí per la mort del lerrouxista
Jaume Soteras.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Allò coincidia l’agost de 1907 amb la creació del sindicat d’àmbit català
“Solidaritat Obrera” impulsat per diversos sindicalistes tant anarquistes,
socialistes com republicans esquerrans, malgrat que en poc temps agafaria una
línia clarament anarco-sindicalista. El sagnant enfrontament entre els
lerrouxistes i Salvador Seguí, sumat amb l’intent de Lerroux de liderar
“Solidaritat Obrera” per desviar-la de la seva independència sindical i
atraure-la cap al seu moviment polític republicà i espanyolista, va provocar
més enfrontaments entre anarquistes i lerrouxistes, sent finalment aquests
últims expulsats de “Solidaritat Obrera” un any després.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP1qLO5n6yCVc1NOHu6KhwJHwdEc0w4AArzmUgkCzUIkiK4xqW0oFLdvWWVFeMMGdI-2vUTtmL1pwYqc4BCS88t_RYH1UgVlHCMd7G1LIhNLK0j50UDT9gx-VFbLYvPuJysMgcQD5HPCE/s1600/48+SO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP1qLO5n6yCVc1NOHu6KhwJHwdEc0w4AArzmUgkCzUIkiK4xqW0oFLdvWWVFeMMGdI-2vUTtmL1pwYqc4BCS88t_RYH1UgVlHCMd7G1LIhNLK0j50UDT9gx-VFbLYvPuJysMgcQD5HPCE/s1600/48+SO.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">A principis de
1908, Lerroux va fundar el seu propi partit anomenat Partido Radical
Republicano (PRR), aplegant majoritàriament als militants que l’havien seguit
en la seva escissió d’Unión Republicana </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">que
pertanyien majoritàriament a l’anomenada “Fraternidad Republicana”. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Allò havia coincidit amb una altra campanya d’atemptats amb bomba encara
més indiscriminada i sagnant que la del provocador Joan Rull entre el desembre
de 1907 i l’agost de 1908, que va causar un total de 3 morts i dotzenes de
ferits entre els transeünts. Ningú va poder detenir als autors, però estava
clar que no estaven realitzats per anarquistes sinó per provocadors que volien
desmantellar el nou anarco-sindicalisme que havia agafat forma dins de
“Solidaritat Obrera”. Cap anarquista ni sindicalista de cap tendència, trobava
sentit a deixar bombes al carrer per que esclatessin entre la gent que passava
i “Solidaritat Obrera” va fer diversos mítings per denunciar els atemptats
provocació.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRQ4vwpeoXNL4CqNqkHTVB2I2bUEaiNK6uk3KOZyO81V6mq-1WbfziJLngvyvlVG3oloRLuju_zoCnRR1-Q60T0yzuqO1xtxra4SnoaC_yz9z8rBCN92mlg1lWu7M_Equmxz5sM_92ImY/s1600/43+BOMBA+RAVLA+1908.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRQ4vwpeoXNL4CqNqkHTVB2I2bUEaiNK6uk3KOZyO81V6mq-1WbfziJLngvyvlVG3oloRLuju_zoCnRR1-Q60T0yzuqO1xtxra4SnoaC_yz9z8rBCN92mlg1lWu7M_Equmxz5sM_92ImY/s1600/43+BOMBA+RAVLA+1908.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">FERRER I GUÀRDIA RECOLZA A SOLIDARITAT OBRERA I S’ENFRONTA A LERROUX</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 1908, mentre s’incrementaven els enfrontaments entre els sindicalistes
de “Solidaritat Obrera”, majoritàriament anarquistes, contra els lerrouxistes,
Francesc Ferrer i Guàrdia va prendre partit a favor de “Solidaritat Obrera”,
que ja era enemiga del lerrouxisme, tot i finançant moltes de les seves
activitats i criticant a Lerroux en el seu enfrontament amb els
anarco-sindicalistes catalans. Allí es va trencar de rel l’antiga amistat entre
Ferrer i Guàrdia i Lerroux, que a partir de llavors van ser enemics. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">ELS LERROUXISTES PROVOQUEN L’AFUSELLAMENT DE FERRER I GUÀRDIA DESPRÉS DE LA
SETMANA TRÀGICA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">La violència no
tornà fins el juliol de 1909, quan va esclatar la vaga general a Catalunya per
protestar en contra del reclutament d’obrers per ser enviats a la guerra del
Marroc, vaga convocada per “Solidaritat
Obrera” juntament amb el Centre Nacionalista Republicà (CNR), que van ser els
únics que van fer pública la convocatòria de “Solidaritat Obrera” a través del
seu diari “El Poble Català”. En aquells moments els partits republicans
esquerrans catalanistes, CNR, PRDF i UR, ja havien abandonat la coalició
“Solidaritat Catalana” i havien format un nou grup anomenat “Esquerra
Catalana”, donat que discrepaven pràcticament de tota la política social de La
Lliga Regionalista i dels Carlins. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Francesc Ferrer i
Guàrdia era un dels impulsors de la vaga i tenia a dos dels seus representants
de l’Escola Moderna dins del comitè de vaga de “Solidaritat Obrera”.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">El Centre
Nacionalista Republicà (CNR) havia passat en pocs anys de ser una escissió de
la Lliga, amb un republicanisme nacionalista català d’esquerra moderada a una
línia molt més esquerrana, sobre tot des de que elements més obreristes com
Pere Coromines i Antoni Rovira i Virgili, entre altres, havien anat agafant
influència en el partit. Un any abans, el 1908, el CNR havia inclús tingut un
lleu enfrontament amb “Solidaritat Obrera” per un conflicte laboral en els
tallers del seu diari “El Poble Català”, en que la renovació de la maquinària
havia provocat alguns acomiadaments i la contractació d’algun obrer
especialitzat que no estava sindicat, causa del conflicte laboral que va fer
que “Solidaritat Obrera” demanés fer boicot al “Poble Català”. No obstant això,
la intervenció de Rovira i Virgili va solucionar el problema laboral acceptant
les condicions dels sindicalistes, fent una profunda renovació tant en el diari
“El Poble Català” com en la línia del partit.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">
</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">No obstant això, el
CNR no va aconseguir tampoc ser el referent polític per la majoria dels
sindicalistes que van seguir apostant majoritàriament per l’anarcosindicalisme,
malgrat que la seva col·laboració mútua. De totes maneres el CNR no va
intentar, com havia fet Lerroux i el seu PRR, fer-se amb el control de “Solidaritat
Obrera”, pel que el CNR no va tenir els enfrontaments que havien tingut els
lerrouxistes amb els anarquistes, limitant-se sols a col·laborar amb ells en la
vaga i altres reivindicacions. <o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Alejandro Lerroux en aquells moments, durant la vaga general de juny de 1909, era a l’Argentina en un exili
voluntari, ja que malgrat que tenia un procés per uns articles seus en el diari
“El Progreso”, ja feia temps que podia tornar legalment a l’haver recuperat
l’acta de diputat en les eleccions parcials de desembre de 1908, cosa que li
donava immunitat. En aquells moments Lerroux tenia com a màxim representant seu
del Partido Radical Republicano (PRR) a Barcelona a Emiliano Iglesias. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Un dels motius pels que Lerroux no tornava era perquè a l’Argentina s’estava
enriquint amb alguns negocis. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Els lerrouxistes del PRR no es van voler afegir
al comitè de vaga després d’una petició que els va fer el mateix Ferrer i
Guàrdia, al qual el lerrouxista Lorenzo
Ardid va fer fora de males maneres de les oficines del diari “El Progreso”,
quan aquest els va visitar per demanar-los que s’apuntessin a la vaga. No
obstant això quan van començar els incidents i tirotejos entre membres de la
policia i l’exèrcit contra els sindicalistes de “Solidaritat Obrera” ,
republicans catalanistes del CNR i gent que s’hi afegia, nombrosos seguidors
del PRR de Lerroux s’hi van afegir pel seu compte, malgrat que el seu partit no
s’havia afegit a convocar la vaga.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Després de dies de tirotejos, en que es van fer nombroses cremes d’edificis
religiosos, fetes per espontanis que estaven fora del control del comitè de
vaga, cap líder sindical ni cap polític de cap partit republicà, ni catalanista
ni lerrouxista, es va voler fer responsable d’encapçalar un govern rebel
revolucionari a Catalunya. Finalment l’exèrcit va acabar amb la revolta amb el
resultat de més de 100 morts. Aquells fets foren coneguts a través de la premsa com "La Setmana Trágica", encara que molts l'anomenen "La Setmana Revolucionària".</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK7JsGiCq4mIt5oFLWbG8f4WAsGaoQ-VNSxHZpRo2-ytWuD8sQK3KHUOU7tPjM4kUc7MBCAP4wqAgCqt598lccWYVnpir2obgvRbQB5y3RoWcaPi1OAzM-BQKuZ7eiIMW7P_v2eb3Artc/s1600/45+SETMANA+TRAGICA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK7JsGiCq4mIt5oFLWbG8f4WAsGaoQ-VNSxHZpRo2-ytWuD8sQK3KHUOU7tPjM4kUc7MBCAP4wqAgCqt598lccWYVnpir2obgvRbQB5y3RoWcaPi1OAzM-BQKuZ7eiIMW7P_v2eb3Artc/s1600/45+SETMANA+TRAGICA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Els lerrouxistes van fer pagar a Ferrer i Guàrdia el seu enfrontament amb
Lerroux, quan aquell havia donat la raó i el seu suport a “Solidaritat Obrera”
en el seu enfrontament contra els lerrouxistes abans esmentat. Nombrosos
lerrouxistes van declarar en el judici pels fets de la Setmana Tràgica el
setembre del mateix 1909, que Ferrer i Guàrdia era el que havia provocat i
dirigit personalment les cremes d’edificis religiosos, cosa que era mentida.
Alguns dels lerrouxistes que van declarar contra Ferrer i Guàrdia en el judici
com instigador de les cremes d’edificis van ser Lorenzo Ardid, Joan Puig i
Ventura, Francesc Munté, Domingo Casas Llibre i José Álvarez
Espinosa entre altres. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">També Emiliano Iglesias, en aquells moments el cap del PRR a Catalunya en
absència de Lerroux i que havia set l’advocat que havia defensat a Ferrer i
Guàrdia el 1907 en el judici per l’atemptat de Morral, també va insinuar en el
judici que Ferrer i Guàrdia podria haver set l’instigador de la vaga i les
cremes d’edificis. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglUD_WM-k_f3FlDm4HuU5A4iDwvlGxxlNQ4YuULzvUIKyHFINBQyM2nJXjhS8WxX9Jo4UcK6wrkNDmiVX3tOhUuI_q2OT_uw4epYvg9I9GQXWGWDUXnDG-uMFMXYi4_QQKJmKdU8T4Uxo/s1600/38+JUDICI+A+FERRR+I+GUARDIA+1909.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglUD_WM-k_f3FlDm4HuU5A4iDwvlGxxlNQ4YuULzvUIKyHFINBQyM2nJXjhS8WxX9Jo4UcK6wrkNDmiVX3tOhUuI_q2OT_uw4epYvg9I9GQXWGWDUXnDG-uMFMXYi4_QQKJmKdU8T4Uxo/s1600/38+JUDICI+A+FERRR+I+GUARDIA+1909.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Allò va provocar la condemna de mort a Ferrer i Guàrdia,
ja que a més les autoritats ja li tenien jurada per no haver-lo pogut condemnar
a mort en el judici de 1907, quan el van acusar d’haver instigat l’atemptat de
Mateu Morral en contra del rei i que causà 32 morts.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Francesc Ferrer i Guàrdia va ser executat el 13 octubre de 1909. Poc
després de l’afusellament, un acte en homenatge a Ferrer i Guàrdia va acabar en
un tiroteig entre anarcosindicalistes i lerrouxistes, com diu Josep Negre, un
dels màxims dirigents de “Solidaritat Obrera” en aquells moments, en les seves
memòries.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Unes setmanes abans de l’execució de Ferrer i Guàrdia, entre finals d’agost
i setembre de 1909, ja havien set condemnats a mort i executats quatre
revoltats més: Josep Miquel Baró, lleidatà i membre del Centre Nacionalista
Republicà (CNR), el qual dirigia algunes de les barricades en els tirotejos del
barri de Sant Andreu de Barcelona. Antoni Malet i Pujol, un obrer barceloní
sense filiació coneguda que havia participat en cremes a Sant Adrià del Besòs.
Eugeni del Hoyo, guàrdia de seguretat nascut a Burgos que s’havia afegit als
revoltats disparant contra l’exèrcit. Ramón Clemente i Garcia, un carboner
valencià i que era deficient mental, que havia fet broma ballant amb la mòmia
d’una monja després d’una crema d’un convent.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOOhWgbMkq6dbopBP5yO0nwNqts_baULWq726CRHIb6OSL7DOLGiaO3fvY6Cab07jb1oSeF6H1U-cDfDnAwhfajhInBU3gIg8ZqREfz1fI1wyKilZYUjuzWGD4jhmFfW56OMp3WQ9jx0g/s1600/39+AFUSELLATS+SETMANA+TRAGICA+1909.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOOhWgbMkq6dbopBP5yO0nwNqts_baULWq726CRHIb6OSL7DOLGiaO3fvY6Cab07jb1oSeF6H1U-cDfDnAwhfajhInBU3gIg8ZqREfz1fI1wyKilZYUjuzWGD4jhmFfW56OMp3WQ9jx0g/s1600/39+AFUSELLATS+SETMANA+TRAGICA+1909.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">A finals d’aquell 1909 Lerroux va tornar del seu exili voluntari a
l’estranger i va tornar a Madrid i a Barcelona quan ja havia passat tota la
repressió pels fets de la Setmana Tràgica, dels que ell hi havia estat absent.
Lerroux ja havia perdut la seva influència entre el proletariat català, la
majoria del qual el considerava un demagog populista, sent
l’anarco-sindicalisme el que agafaria en poc temps la major part d’influència
entre els treballadors catalans. Entre 1910 i 1911, a petició dels pocs
sindicats gremials anarcosindicalistes de fora de Catalunya, aquests es van
fusionar amb “Solidaritat Obrera” fundant-se la Confederació Nacional de
Treball (CNT), de nivell estatal i que tenia la seva seu central i majoria
d’afiliats a Catalunya. La CNT tindria el màxim protagonisme entre el
proletariat català en els propers anys.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">ELS ALTRES AMICS DE MATEU MORRAL ANYS DESPRÉS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Un cop sabut el final de Ferrer i Guàrdia, el gran amic i col·laborador de
Mateu Morral, a continuació unes línies del destí dels altres quatre grans
amics i companys de militància de Mateu Morral.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Teresa Claramunt i Creus, nascuda a Sabadell el 1862, ja havia participat intensament en
vagues de treballadors des de 1883. Detinguda i torturada. ja durant les
batudes indiscriminades contra anarquistes durant els atemptats de Barcelona
contra el Liceu el 1893 i el del carrer Canvis Nous el 1896 que va portar al
procés de Montjuic. Va ser una de les líders convocants de la vaga de febrer de
1902 i el 1903 va treballar durant un temps amb Mateu Morral en una cooperativa
al barri de Gràcia, a on els dos van començar la seva amistat. El 1909 fou
detinguda de nou a rel dels fets de la Setmana Tràgica i durant la vaga de
1911. El 1923, a causa de les tortures rebudes en les detencions durant tots
aquells anys anteriors, va patir una paràlisi progressiva i la seva salut havia
empitjorat. Tot i anar amb cadira de rodes, encara de tant en tant a participava en algun míting i el 1923, quan vivia a Saragossa, amagà a casa seva a un grup
d’acció anarquista format pels aragonesos Francisco Ascaso i Rafael Torres
Escartín, es quals havien matat al Cardenal Soldevila, acusat de finançar als
pistolers de la patronal. Va morir el 1931.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Pedro Vallina Martínez, l’amic andalús de Mateu Morral, nascut a
Guadalcanal (Sevilla) el 1879 i principal ajudant seu el les relacions
anarquistes exteriors i amb qui també havia conspirat un anterior atemptat
contra el rei Alfonso XIII a París el 1905, va estar uns anys exiliat
principalment al Regne Unit. Als anys 20 va tornar a Sevilla i es va afiliar a
la CNT. Durant la república de 1931 però, va discrepar d’algunes tàctiques del
dirigents de la CNT-FAI i es va apropar a l’independentisme andalús entrant a
formar part de la candidatura nacionalista andalusa promoguda per Blas Infante
Pérez. Després de la guerra el 1939 es va exiliar a Mèxic fins a la seva mort
el 1970.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Albà Rossel i Llongueres, nascut a Sabadell el 1981 i el millor amic de
Mateu Morral ja des de la infància i el seu principal company en l’activisme
dins de la Federació Obrera de Sabadell, en l’Escola Moderna i altres
activitats culturals i l’últim que el va anar a acomiadar quan Morral va agafar
el tren per anar a Madrid a fer l’atemptat, el 1909 va fugir i va anar a
Argentina i després a Uruguai al ser perseguit pels fets de la Setmana Tràgica.
El 1915 tornà a Sabadell on va militar impulsant el racionalisme i el
naturisme. El 1922 va tornar a l’Uruguai. Allí va començar a militar en cercles
independentistes catalans i el 1928 va ser un dels fundadors del Grup
Separatista Avant. Va ser col·laborador de Francesc Macià des de l’Uruguai però
va ser molt crític amb ell quan va haver de renunciar a la República Catalana
que inicialment havia proclamat l’abril de 1931. Es va quedar a viure tota la
vida a l’Uruguai on va morir el 1964.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Josep Miquel i Clapés, nascut el 1859 a Sabadell i l’històric anarquista
torturat en el procés de Montjuic el 1896 i que va ser el principal líder
anarquista de Sabadell i màxim col·laborador de Mateu Morral en l’activisme en
aquella ciutat, el 1909 va tenir una participació destacada en la revolta de la
Setmana Tràgica de 1909. El 1911 s’afilià a la CNT quan aquesta es va fundar.
En la vaga general de 1917 va participar en els sagnants enfrontaments dels
anarco-sindicalistes amb l’exèrcit a Sabadell, ciutat on van haver-hi més de 20
morts, sent detingut i torturat tant fortament que quedà paralític i passava la
major part del temps a llit. Va seguir afiliat a la CNT i va morir el 1931. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">APUNT FINAL<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Aquest escrit fet bàsicament a l’entorn de Mateu Morral i el seu impactant
atemptat, pretén més enllà de la qualificació d’aquell fet, donar una mica de
llum sobre els convulsos primers anys de l’obrerisme català dels primers anys
del segle XX i de com Mateu Morral en va intentar ser un dels capdavanters,
sent la punta de la piràmide dels grups d’acció que volien atacar directament
la cúpula del poder monàrquic, cosa que acabà amb el seu sagnant atemptat
fallit i la seva mort. Fallada l’estratègia de les bombes, els següents anys el
protagonisme l’agafarien els anarquistes més sindicalistes promocionant un
moviment obrer molt combatiu, unitari, independent i efectiu, que encara que
inicialment pacífic, no va poder evitar tornar entrar en la violència a causa
de les posteriors sagnants repressions del poder de l’estat i dels atacs
violents que reberen de la patronal en aquella època. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Josep A. Carreras</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">ALGUNS DELS LLIBRES
I DOCUMENTS CONSULTATS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mateo Morral, el
anarquista. José Esteban.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Recuerdos de un
viejo militante. Josep Negre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El republicanisme
lerrouxista a Catalunya (1901-1921). Josep B. Culla. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Història del
catalanisme fins a 1923. Josep Termes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mateo Morral, un héroe
del anarquismo español. Eduard Masjuan.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El Centre
Nacionalista Republicà (1906-1910). Gemma Rubí i Santiago Izquierdo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El honor de los estados
y los juicios paralelos en el caso Ferrer i Guàrdia. Pere Solà Gussinyer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Sindicalismo i
violencia en Cataluña (1902-1919). Juan Cristobal Marianello (Tesis doctoral
dirigida per Pere Grabiel i Sirvent).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Els fets de la
Setmana Tràgica (1909). Josep Termes, Antoni Segura, Pere Gabriel, Gemma
Rubí, Santiago Izquierdo, Ramon Corts, Josep González i Carles Forcadell. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Els fets del
Cu-Cut!, cent anys després. Jordi Cassans, Agustí Colomines, Eduardo González i
Francesc Santolaria.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Entre altres
llibres, documents i hemeroteques de diversos diaris i revistes.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-20779638074385351732016-03-15T04:32:00.001-07:002017-11-19T10:29:27.565-08:00ANARQUISME, SINDICALISME, ATEMPTATS I EXECUCIONS A CATALUNYA (1876-1900)<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF9wz7MJdlfx8ukGc7W7-gxE-G09fYyutNqA1m0CtIwYpKOl0lTudCrWwZTqrSGajixvmtrAoSaZmRLzaCGJpxIfns1-uL-m3hWrfba4XAAn9crGMW-mrb3_bs_aqJVJjwdrwDRJoXU-o/s1600/AFUSELLATS+1894+C.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF9wz7MJdlfx8ukGc7W7-gxE-G09fYyutNqA1m0CtIwYpKOl0lTudCrWwZTqrSGajixvmtrAoSaZmRLzaCGJpxIfns1-uL-m3hWrfba4XAAn9crGMW-mrb3_bs_aqJVJjwdrwDRJoXU-o/s1600/AFUSELLATS+1894+C.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">En l’altre escrit d’aquest bloc "A Cops" titulat “ELS INICIS DE L’ANARQUISME A CATALUNYA AL SEGLE XIX (1868-1876)”, </span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><a href="http://ja-acops.blogspot.com.es/2016/03/els-inicis-de-lanarcosindicalisme.html">http://ja-acops.blogspot.com.es/2016/03/els-inicis-de-lanarcosindicalisme.html</a> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">es parlava de
com es va desenvolupar l’inici del
sindicalisme anarquista a Catalunya entre 1868 i 1876, que es pot resumir de la
següent manera:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El setembre de 1868 tres representants
del sector anarquista de l’Associació Internacional dels Treballadors (AIT),
Élie Reclus, Artistide Rey i Giuseppe Fanelli, van ser enviats per Bakunin a
l’Estat Espanyol, primer a Barcelona i després al País Valencià, Andalusia i
Madrid. Sobre tot a Madrid i Barcelona aquests van establir un nucli de
l’anomenada “Aliança Internacional de la Democràcia Socialista” (AIDS), amb un
programa anarquista per en un futur integrar-los a l’AIT.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El juliol de 1870 es va fundar en un
congrés fet a Barcelona la “Federación Regional Española” (FRE) de l’AIT, que
influenciada per aquelles visites dels enviats de Bakunin el 1868 va agafar un
caràcter majoritàriament anarquista, contraposat al sector majoritari dins de
l’AIT que era afí a Marx.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">La federació catalana de la FRE liderada
per Rafael Farga i Pellicer, era la que tenia de llarg més societats obreres,
seguida d’Andalusia i el País Valencià, que van ser a més les que van agafar un
caràcter majoritàriament anarquista. La federació de Madrid de la FRE i altres
de la resta de l’Estat, amb escasses societats obreres, van agafar un caràcter
majoritàriament marxista a partir de 1872, malgrat que un dels seus caps,
Anselmo Lorenzo es va mantenir en la línia anarquista, motiu pel que en uns
pocs anys se’n va anar a viure a Barcelona per liderar juntament amb Rafael
Farga i Pellicer la secció catalana de la FRE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mentre passava això, entre 1868 i 1874
van ser uns anys molt convulsos a l'Estat Espanyol, que començaren amb derrocament
d’Isabel II per part d’uns militars liderats pel general Prim. Com que Prim i
el seu govern el que volia era buscar un altre rei i instaurar una monarquia
més democràtica, els republicans federals va organitzar diverses revoltes tant
a Catalunya com diversos llocs de l’estat. Quan el govern va trobar un nou rei
per Espanya, Amadeo I de Savoia, el general Prim fou assassinat el 30 de
desembre de 1870 per seguidors d’Isabel II, just el mateix dia que arribava el
nou rei a Madrid. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Entre revoltes federals i una guerra iniciada
pels carlins, Amadeo de Savoia va abdicar el febrer de 1873 quan la majoria de
parlamentaris van votar per una República. La República fou molt convulsa entre
més revoltes federals a Catalunya, País Valencià, Múrcia i Andalusia, que no
veien a la República prou federal i obrerista i la guerra carlina que encara
continuava. Finalment el desembre de 1874 després d’un cop d’estat fet pel
general Arsenio Martínez Campos, es va acabar amb la República i es va
restaurar la monarquia borbònica amb el rei Alfonso XII, el fill d’Isabel II.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">L’actuació dels principals polítics
republicans federals, que no havien seguit la radicalitat de les seves bases
durant les revoltes de la República, va ser una de les causes per les que,
sobre tot els sindicalistes catalans, valencians i andalusos, es reafirmessin
en el seu anarcosindicalisme dins de la FRE. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mentre, l’AIT es partia en dos amb
picabaralles entre marxistes i bakuninistes i el 1876 desapareixia definitivament,
pel que la FRE es quedava orfe d’organització internacional, encara que va
seguir existint durant uns anys. La FRE actuava de manera clandestina ja que
havia estat prohibida a partir del cop d’estat que havia acabat amb la
República dos anys abans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Com abans s’ha esmentat, aquells fets
d’entre 1868 i 1876 estan descrits de manera àmplia en l’altre escrit ja
mencionat al principi.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">A continuació el desenvolupament d’aquell
sindicalisme anarquista a Catalunya que va ser majoritari entre els sindicalistes catalans a partir de 1876, que portà a una època de
vagues, detencions i finalment a uns espectaculars atemptats en la última dècada
del segle XIX a Catalunya, que portà a una forta repressió i nombroses execucions,
que van desmantellar momentàniament tot aquell moviment anarcosindicalista
català, malgrat que en pocs anys tornaria a ressorgir amb encara més força.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">MOR BAKUNIN EL 1876 I COMENÇA EL PLET
ENTRE ANARCO-COL·LECTIVISTES I ANARCO-COMUNISTES</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">A partir de 1876 es consolidà una
divisió dins del moviment anarquista mundial, l’anarco-col·lectivisme i l’anarco-comunisme. L’anarco-col·lectivisme
propugnava que en una futura societat anarquista els repartiments de beneficis
serien segons el treball i la capacitat de cadascú mentre l’anarco-comunisme
proposava una repartició més igualitària. A més els anarco-col·lectivistes
tenien en general una actitud més legalista i favorable a col·laborar amb els
republicans esquerrans mentre els anarco-comunistes eren més partidaris de la
revolució antipolítica immediata.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Bakunin, que va morir el 1876, havia set
partidari de l’anarco-col·lectivisme i va deixar el seu llegat en aquest sentit
abans de morir. Precisament a partir del mateix 1876 el també rus Piotr Kropotkin va
ser el principal impulsor de l’altra tendència, l’anarco-comunisme, tenint a
l’italià Errico Malatesta com un dels seus principals seguidors i divulgadors
d’aquesta tendència arreu del món. Aquella divisió també afectaria als sindicalistes anarquistes de Catalunya i de l'Estat Espanyol, com veurem més endavant.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">PRIMER INTENT DE REGICIDI DE LA RESTAURACIÓ</span></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">La repressió política i sindical del nou sistema de la restauració monàrquica va dur a l’anarquista català Joan Oliva i Moncusí a fer un atemptat contra el rei Alfonso XII el 1878.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifeLgzJnzOfv-UtSBuGLJ0HNOuoKmZ0liIVldbmhn54x0BZJQ-nj_AnScHvnv-wFL5kS6ycJ8NAjJCMhXG9tl9TpkRG4ghkSDT65uCnBJRxOCSjrcZjTVFxSg8XXAuM6yfPvvvXFzB2uc/s1600/JOAN+OLIVA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifeLgzJnzOfv-UtSBuGLJ0HNOuoKmZ0liIVldbmhn54x0BZJQ-nj_AnScHvnv-wFL5kS6ycJ8NAjJCMhXG9tl9TpkRG4ghkSDT65uCnBJRxOCSjrcZjTVFxSg8XXAuM6yfPvvvXFzB2uc/s1600/JOAN+OLIVA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Joan Oliva i Moncusi havia nascut a Cabra del Camp (Alt Camp) el 1855 i era fill d’uns pagesos del poble. Era boter d’ofici, de tendència anarquista i membre del seu sindicat gremial que estava dins de la FRE.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 1877 Joan Oliva s’havia casat amb Francesca Cartañà i el maig de 1878 havia tingut una filla. Davant de la repressió contra el sindicalisme a l’Estat Espanyol i la inspiració que li havia causat alguns atemptats i magnicidis que s’havien produït a alguns països d’Europa, sobre tot a Itàlia, Alemanya i Rússia, va decidir just cinc mesos després del naixement de la seva filla, anar a Madrid amb una pistola amb la intenció de matar al rei d’Espanya Alfonso XII, sense que se sàpiga que formés part de cap complot sinó una decisió individualista feta pel seu compte. Si algú més hi estava ficat, no es va arribar a saber mai.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 25 d’octubre de 1878 el rei Alfonso XII participava en una desfilada per Madrid i al passar pel carrer Major a l’alçada del nº 93, Joan Oliva que era barrejat entre la multitud que l’aclamava, va disparar dos trets contra Alfonso XII que anava a cavall. Es notava que Joan Oliva no estava acostumat a disparar ja que va errar els dos trets i va ser detingut allí mateix pels guàrdies.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXRzGZkjjtnu2Hlkil10U4FcXYOTTWiG8Wp0hNmL8cNeL4XaqWwZ2dSmIY5-u-eHVuPn0uyPWmkUjLDIQ-46AybKFYqbgqoDWD0BVYPAVGRVbE4RgROxIFfc2xLDqk1LTfhPHGA2F792o/s1600/ATEMPTAT+OLIVA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXRzGZkjjtnu2Hlkil10U4FcXYOTTWiG8Wp0hNmL8cNeL4XaqWwZ2dSmIY5-u-eHVuPn0uyPWmkUjLDIQ-46AybKFYqbgqoDWD0BVYPAVGRVbE4RgROxIFfc2xLDqk1LTfhPHGA2F792o/s1600/ATEMPTAT+OLIVA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Joan Oliva va ser condemnat a mort i va ser executat al garrot vil el 4 de gener de 1879. Segons els testimonis es va mostrar ferm i tranquil en els seus últims moments i lluny de penedir-se va reivindicar la seva acció. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Aquell atemptat va tenir gran repercussió i impacte, ja que era el primer intent de regicidi de la restauració i el primer atemptat important fet per un anarquista a l'Estat Espanyol. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">DE LA FRE A LA FTRE</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">El 1878 els nuclis anarcosindicalistes
que quedaven dins de la “Federación Regional Española” (FRE), sobre tot a
Catalunya i a Andalusia, encara mantenien el nom de FRE-AIT en alguns dels seus
escrits i proclames, malgrat que l’AIT ja no existia, però a vegades usaven les
seves sigles considerant-se encara un nuclis anarquistes de l’AIT, malgrat que
ja era una mica fictici. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Com abans s’ha comentat, sobre tot des
de 1876 l’anarquisme s’havia dividit entre anarco-col·lectivistes, que
proposaven un repartiment de guanys depenent del treball de cadascú en una
futura societat anarquista i que apostaven més per un legalisme sindical donant
suports tàctics als partits d’esquerra i l’anarco-comunisme, que apostava més
un repartiment de guanys més igualitari i per la revolució immediata
antipolítica.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">A Catalunya, d’un sindicalisme més
industrial, hi havia una majoria anarco-col·lectivista entre els
anarcosindicalistes mentre que a Andalusia hi havia una majoria
anarco-comunista que propugnaven la revolta immediata camperola. Ja el
1878 es van produir algunes revoltes al camp andalús. Les diferències entre els anarcosindicalistes catalans i andalusos va començar a
afectar la unitat dins de la FRE, ja que a Catalunya i a Andalusia era on hi
havia la majoria de sindicats. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 1879 s’havia fundat a Madrid el
Partido Socialista Obrero Espanyol (PSOE), liderat per Pablo Iglesias, que
aplegava principalment als del sector marxista que havien estat en la "Federación Madrileña" de la FRE en els primers anys de la seva formació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 1880 les diferències entre la secció
catalana i l'andalusa de la FRE, que eren les majoritàries, sumat amb la
clandestinitat amb la que havien d’actuar va dur a la desaparició de la FRE. En
aquells moments la secció catalana de la FRE estava liderada principalment per
Josep Lunas, Rafael Farga i Anselmo Lorenzo, mentre que entre els líders de la
secció andalusa destacava Miguel Rubio entre altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 1881, després d’una lleu apertura
política amb un nou govern liberal a l’Estat Espanyol presidit per Práxedes
Mateo Sagasta, es fundà la "Federación de Trabajadores de la Región Española "(FTRE), que també era de caràcter anarco-sindicalista i que era una espècie de
continuació de la FRE per una acció sindical conjunta de tots els
anarcosindicalistes de l’estat.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Josep Llunas i Pujals havia agafat el
lideratge de la secció catalana de la FTRE, a la que li va voler donar un caire
catalanista fundant a més la revista “La Tramontana” el 1881, escrita
totalment en català i que era el portaveu dels anarcosindicalistes catalans. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhchhqRNjUGG4fjnt_am7ZqyySK7AAwOFKnX8SjkxvM0zG1otRBOYcc_WTgW6KgHynUT3jw8kNJNBf-CjD_Z3xs8CbZaMvD2knS3iJlBIgvup7zV_s9pOq8dN3f8M8CMesxow-dFk0EfKA/s1600/JOSEP+LLUNAS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhchhqRNjUGG4fjnt_am7ZqyySK7AAwOFKnX8SjkxvM0zG1otRBOYcc_WTgW6KgHynUT3jw8kNJNBf-CjD_Z3xs8CbZaMvD2knS3iJlBIgvup7zV_s9pOq8dN3f8M8CMesxow-dFk0EfKA/s1600/JOSEP+LLUNAS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">INTENT FALLIT DE FER RENÈIXER UNA AIT
ANARQUISTA EN EL CONGRÉS DE LONDRES DE 1881<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El juliol de 1881 es va ver un congrés a
Londres en que es va intentar formar una organització internacional anarquista
o socialista revolucionària com deien en aquells temps, proposant el nom d’Associació
Internacional dels Treballadors (AIT), el mateix nom que l’anterior ja
desapareguda el 1876. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">En aquell congrés van guanyar les tesis anarco-comunistes
proposades per Piotr Kropotkin i Errico Malatesta, malgrat que també hi era
representada la tendència anarco-col·lectivista. També es va proposar que es
promocionés la formació dels anarquistes en la química per fabricar bombes, tot
i que Kropotkin apostava més per la revolució immediata que per l’exclusiu us
de les bombes. Finalment no es va arribar a un acord en aquell congrés de
juliol de 1881 per posar una data per un altre congrés, quedant en que ja
contactarien per posar una data.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Els membres de la secció catalana de la
FTRE, de majoria anarco-col·lectivista i liderats per Josep Llunas i Pujals, ja
havien dit des del primer moment que no volien participar en aquella suposada
AIT, tant perquè no era majoritàriament de la seva línia com perquè van dir que
estaven a favor de l’autonomia de la seva federació sense sotmetre’s a
resolucions d’organismes superiors internacionals. En aquell congrés anarquista
de Londres, en representació de l’Estat Espanyol només hi assistí un català del
que només se sap que va donar el nom de Figueras i deia que era mecànic. Ni
tant sols se sap si era el seu nom real ni ningú va saber mai més qui era. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Però posteriorment, després del congrés
de Londres de 1881, tothom va anar una mica pel seu compte amb divisions de
criteris i donat que va arribar a la premsa algunes d’aquelles resolucions radicals
i de promoció de la dinamita, va haver-hi una mica d’assetjament policial en
diferents països per seguir a aquells congressistes. Finalment ningú va voler
agafar la responsabilitat de convocar un nou congrés, per tant aquell intent de
fer renéixer una AIT anarquista no prosperà. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">ELS PARTITS REPUBLICANS A PARTIR DE 1881</span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A Catalunya i a l’Estat Espanyol els partits republicans, els únics que a part del PSOE podien atraure als treballadors en els seves files pel seu esquerranisme de diversos nivells, estaven dividits bàsicament en tres faccions i després del derrocament de la I República el 1874, havien entrat en una línia bastant legalista i d’intentar treballar des del parlament i els seus líders d’intentar fer carrera política, sobre tot des de l’apertura del govern liberal de Práxedes Mateo Sagasta el 1881. Allò va allunyar una mica als sindicalistes combatius dels partits republicans, sobre tot a Catalunya i a Andalusia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El Partido Republicano Democrático Federal (PRDF), liderat per Francesc Pi i Margall, era federalista i bastant esquerrà i obrerista, però havia entrat en un via bastant legalista el 1881. Per altra banda Nicolàs Salmerón des del Partido Republicano Reformista (PRR), que pocs anys després es convertí en el Partido Centralista Republicano (PCR), era d’un centre-esquerra moderat, no era federalista i sols tenia algunes idees descentralitzadores, també va acabar entrant en la via legalista. Això els allunyava dels sindicalistes més combatius.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Però en principi l’únic partit que no
volia participar en el parlamentarisme monàrquic era el Partido Republicano
Progresista (PRP), liderat per Manuel Ruíz Zorrilla, un sorià que havia set en
el passat monàrquic liberal seguidor del general Prim, president del govern al
final del regnat d’Amadeo I de Savoia i que inclús havia marxat a Portugal el
1873 perquè no volia saber res amb la I República. Però després de la
restauració monàrquica dels Borbons el 1874 es va fer republicà.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Ruíz Zorrilla el 1881 es negava a tornar a l’Estat Espanyol i participar en la vida parlamentària i des del seu l’exili voluntari de París, intentava organitzar conspiracions republicanes per derrocar a la monarquia. Però Ruíz Zorrilla seguint els seus orígens de monàrquic seguidor de Prim, era políticament de centre liberal i no comptava mai amb el moviment obrer per les conspiracions, fent-ho sols amb militars de tendència republicana. A més el PRP de Ruíz Zorrilla era antifederalista i partidari d’un fort centralisme polític. Allò també allunyava al PRP tant del moviment obrer combatiu com dels republicans federalistes i encara més dels republicans catalanistes.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">De totes maneres les conspiracions de Manuel Ruíz Zorrilla fetes des de l’exili amb el seu PRP juntament amb alguns militars de tendència republicana, normalment es quedaven sobre el paper i eren descobertes abans de començar, cosa que a la vegada donava a Ruíz Zorrilla una fama de conspirador, però sense sortir del seu còmode exili de París i sense realment organitzar cap revolta real sobre el terreny.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">L’únic intent de revolta republicana que va tenir alguna repercussió interior va ser la d’agost de 1883, en la que va participar tant Ruíz Zorrilla, des del seu exili de París, com Pi i Margall i els seus seguidors, però aquest sobre el terreny. Alguns pocs oficials militars republicans van intentar aixecar-se a Badajoz, la Seu d’Urgell i Santo Domingo de la Calzada (Rioja), però va ser un intent del tot irreal i tot va durar unes hores i va acabar amb l’afusellament de 5 militars.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Durant aquell intent d’aixecament republicà de 1883, Francesc Pi i Margall havia demanat als seus seguidors i als sindicalistes que aixequessin barricades a Barcelona i altres pobles de Catalunya. A més també havia demanat als pocs caps militars conspiradors sota les ordres de Ruíz Zorrilla armes pels obrers i republicans catalans, però aquests si van negar, ja que les seves conspiracions eren militaristes i no volien comptar amb el moviment obrer. Pi i Maragall va tenir sort de que ningú el va delatar i va seguir la seva vida parlamentària. Allò va ser el més proper que es va arribar a una revolta republicana organitzada per Ruíz Zorrilla.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Però el moviment republicà català havia patit una escissió el 1882 quan Valentí Almirall i Llozer, un republicà federalista i obrerista que havia participat en revoltes republicanes entre 1868 i 1873, es va separar del PRDF de Pi i Margall per impulsar “El Centre Català”, que era un intent de crear un moviment polític catalanista sols d’àmbit català per promocionar la idea de la nació catalana.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Per fundar “El Centre Català” el grup de
republicans liderat per Valentí Almirall es va unir amb elements del
catalanisme cultural dins del grup “La Renaixença” i ex- carlins que havien
evolucionat cap al catalanisme polític. El 1886 se’ls uní un grup d’estudiants
de procedència burgesa pertanyents al "Centre Escolar Catalanista", alguns d’ells
procedents de la burgesia. “El Centre Català va quedar com un grup catalanista
interclassista. “El Centre Català” va fer una bona i fonamental feina per la
recuperació cultural i lingüística de Catalunya, però el seu interclassisme,
amb elements esquerrans i conservadors a dins, sumat a una acció sols legalista
de presentar reivindicacions formals a la monarquia sobre els drets polítics
catalans, l’allunyava també del moviment sindicalista català, que a partir de
llavors cada cop entraria en més reivindicacions socials i en una via
il·legalista.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">El 1887 el sector més conservador del
“Centre Català”, sobre tot els ex-carlins, alguns de la Renaixença i els del
“Centre Escolar Catalanista”, es van separar del “Centre Català” i van fundar
“La Lliga de Catalunya”, com a grup conservador catalanista liderat entre altres
per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. El motiu havia set les divergències
ideològiques i tàctiques amb el sector esquerrà liderat per Valentí Almirall.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Però malgrat que en el futur el “Centre
Català” va quedar sols amb elements esquerrans i Valentí Almirall va intentar alguns
apropaments amb el cap dels anarco-sindicalistes catalans Josep Llunas, donant
suport a les reivindicacions obreres, el seu republicanisme catalanista ja era
lluny d’atraure majoritàriament al moviment obrer català que ja feia temps que
es decantava cap a l’anarcosindicalisme i no confiava en els grups i partits polítics. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Evidentment el moviment republicà i catalanista en aquells anys seria un altre tema per un altre estudi, però això sols han set uns apunts per mostrar alguns dels motius pels quals els partits republicans no van atraure majoritàriament al proletariat català, el qual es va decantar majoritàriament cap al sindicalisme anarquista. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">PRIMERES DIVISIONS DINS DE LA FTRE I L’AFER
DE LA MANO NEGRA</span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 1882 es va fer el segon congrés a
Sevilla de la FTRE, que amb la majoria dels sindicats de la federació catalans
sumada a als dels País Valencià, Madrid entre altres i alguns sectors d’Andalusia,
va guanyar per majoria la línia anarco-col·lectivista. Però en amplis sectors
sindicals de la federació d’Andalusia no es va acceptar aquella línia més
legalista i el 1882 va sorgir un grup andalús anomenat “Los Desheredados”,
dissidents de la línia oficial de la FTRE. “Los Desheredados” van inclús recordar
en les seves publicacions que la seva línia anarco-comunista era la línia que s’havia
acordat en aquell congrés anarquista de Londres de 1881 abans esmentat. Com ja
s’ha comentat abans, la majoria de la federació catalana de la FTRE no havia reconegut
el congrés de Londres i a més ja no se’n va convocar cap més, pel que aquell
intent de fer renéixer una AIT anarquista havia resultar fallit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">En aquest context de diferències entre
diferents faccions de l’anarcosindicalisme, a causa de situació d’abusos que
rebien els jornalers camperols, a Andalusia el 1882 es van produir una sèrie de
revoltes camperoles, sobre tot a la província de Cadis, basades en ocupacions
de finques liderades pels anarco-comunistes i que va provocar una onada de
detencions i repressió contra els anarcosindicalistes andalusos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Emparant-se en la lluita contra la
repressió, va sorgir un estrany grup d’acció anarquista a Andalusia anomenat
“La Mano Negra” i entre novembre de 1882
i febrer de 1883 van ser assassinats als voltants de Jerez de la Frontera
(Cadis) tres terratinents i un dels seus guardes, morts a ganivetades i a
cops. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Quan van detenir als acusats dels
assassinats, les autoritats van acusar a la secció andalusa de la FTRE d’estar
darrera dels assassinats i de “La Mano Negra”, secció de la que havia sorgit el
grup anarco-comunista “Lo Desheredados”,
que promocionaven la revolució immediata
i l’ús de la dinamita. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdzd9iOPwNU-9F6vUwFbzT5V9d2rwPzgBPrR4olD9ofGw5Tr90hfTat7wRYUYEr6ldLeJHGV0fheqkfMMKS-_rM5k6-pPfO_PswNqDiPuRoYvZg7Fj_WRoGk4sGe66GKor43XqRbw0q0A/s1600/MANO+NEGRA+1883.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdzd9iOPwNU-9F6vUwFbzT5V9d2rwPzgBPrR4olD9ofGw5Tr90hfTat7wRYUYEr6ldLeJHGV0fheqkfMMKS-_rM5k6-pPfO_PswNqDiPuRoYvZg7Fj_WRoGk4sGe66GKor43XqRbw0q0A/s1600/MANO+NEGRA+1883.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">El juny de 1883 es van fer els judicis
pels assassinats de Jerez i alguns van ser condemnats a mort. Un any després,
després de deliberar el Tribunal Suprem alguns recursos, 7 dels detinguts van
ser condemnats definitivament a mort i executats al garrot vil el 14 de juny de
1884 a Jerez de la Frontera. Els executats van ser: Pedro Corbacho Lagos,
Francisco Corbacho Lagos, Manuel Gago De Los Santos, Bartolomé Gago De Los
Santos, Cristóbal Fernández Torrejón, Gregorio Sánchez Novoa i Juan Ruíz Ruíz.
Els altres detinguts rebien llargues condemnes de presó.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Tant la FTRE d’Andalucia com la seva secció
radical “Los Desheredados” va negar les acusacions d’haver promogut la “Mano
Negra” i alguns dels detinguts, tant els executats com els empresonats, van
declarar que havien confessat sota tortures. Es va crear un clima de confusió
entre alguns anarquistes radicals que aplaudien les accions de la “Mano Negra”
i altres anarquistes que afirmaven que tot era un muntatge policial o que els
assassinats havien set duts a terme per altres personatges per motius personals
i que ni tant sols existia la “Mano Negra”, el que va causar encara més divisió
entre els diversos sectors anarcosindicalistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Aquell fets van provocar una forta repressió
contra la FTRE sobre tot a Andalusia que va quedar bastant desactivada, cosa
que sumada amb les divisions de tendències anarquistes va dur a un afebliment
de la FTRE, cosa que en uns anys portaria a la seva desaparició, com
veurem més endavant.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">El cas avui dia encara està en debat i
algunes versions diuen que “La Mano Negra” podria haver set un muntatge
policial per reprimir la FTRE andalusa o en tot cas alguns integrants aïllats
d’ella que realitzaren assassinats pel seu compte, d’esquena a l’organització i
que va ser aprofitat per la guàrdia civil i les autoritats per acusar i fer
detencions indiscriminades dins de tota la FTRE andalusa.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">ELS PRIMERS ANARCO-COMUNISTES CATALANS</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Malgrat que el sindicalisme català era majoritàriament anarco-col·lectivista, a Catalunya van anar creixent progressivament els grups anarco-comunistes, sobre tot des de la vaga del sector tèxtil per demanar una reducció de les hores de treball, iniciada principalment a Sabadell el 1883 i que acabà amb fracàs i una forta i violenta repressió, a causa de la intransigència tant dels patrons com de les autoritats locals, que inclús van enviar als Sometents pagats a intimidar als vaguistes. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Alguns dels principals impulsors de la vaga tèxtil de la zona de Sabadell van ser Josep Miquel i Clapés, nascut a Sabadell i primer introductor de l’AIT a la ciutat, els també sabadellencs Rossend Vidal i Bosch i Teresa Claramunt i Creus, el marit d’aquesta Antoni Gurri i Verges, nascut a Granollers, Marià Burguès i Soldevila, nascut a Parets del Vallès, l’aragonès José López Montenegro i el madrileny José Hernández Ardieta, aquests últims dos mestres que havien arribat un temps abans a Sabadell.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El fracàs i posterior repressió d’aquella vaga tèxtil va radicalitzar a un bon nombre de sindicalistes de base catalans, no sols a Sabadell sinó també en altres llocs de Catalunya, que van considerar que després d'allò la via legalista no tenia futur i es van apropar a l'anarco-comunisme. Malgrat això, la majoria d’impulsors d’aquella vaga de Sabadell abans anomenats no va agafar aquesta línia.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El primer nucli important </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">anarco-comunista de Catalunya va sorgir cap a 1883 a la vila de Gràcia, que en aquella època encara no pertanyia a Barcelona. Els principals líders d’aquell grup anarco-comunista de Gràcia eren Martí Borràs i Jover, nascut a Igualada (l’Anoia) i Víctor Hugas i Roig, nascut a Torruella de Montgrí (Baix Empordà), el qual era un dels històrics que havia participat en aquell congrés de 1870 en que es va fundar la FRE integrada a l'AIT. També destacaven entre aquell grup anarco-comunista de Gràcia la barcelonina Teresa Saperas i Miró (dona de Martí Borràs), Rafael Roca i Pérez, Victoriano San José, Jaume Clarà, Ramón Massip, Francesc Pagès i l’anarquista italià Fortunato Serantoni. Aquests del grup de Gràcia el 1886 van fundar la revista “La Justícia Humana”, la primera revista anarco-comunista de Catalunya.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 24px; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-eVqKP3LPMc2q0HhcD-z8baw4PD_3ZQOA_f4ImvM3BvxVfAsxzCkvdRGUR2nDFpHhKncdW7mNWxgI-0HoJAfFjZhI2Udb6djE8xeo4HXIms7HHodtUhJkWLHN3Sos_LX9DOa2dxPB96o/s1600/PLA%25C3%2587A+SOL+1880.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-eVqKP3LPMc2q0HhcD-z8baw4PD_3ZQOA_f4ImvM3BvxVfAsxzCkvdRGUR2nDFpHhKncdW7mNWxgI-0HoJAfFjZhI2Udb6djE8xeo4HXIms7HHodtUhJkWLHN3Sos_LX9DOa2dxPB96o/s1600/PLA%25C3%2587A+SOL+1880.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 24px; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 24px; line-height: 27.6px;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO8NKGJ3uVljnzI4mi4MC60bbD5nnh69VgvpWJ8SgZ8QcuoreblaSwPg2CNAu7F0eQJIiXCgxjROc5hrhRJBJsst8-yEPRUF4wGcB9v46xvoKKx8k8QyWQd2e0NYDgANxU3XVSXZAdT7I/s1600/lajusticiahumana.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO8NKGJ3uVljnzI4mi4MC60bbD5nnh69VgvpWJ8SgZ8QcuoreblaSwPg2CNAu7F0eQJIiXCgxjROc5hrhRJBJsst8-yEPRUF4wGcB9v46xvoKKx8k8QyWQd2e0NYDgANxU3XVSXZAdT7I/s1600/lajusticiahumana.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 24px; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 24px; line-height: 27.6px;">PRIMERS ATEMPTATS AMB BOMBA</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">La intransigència dels patrons i de les autoritats en vers als sindicalistes va dur a alguns anarquistes radicals a col·locar diverses bombes a la zona de Barcelona. El 1884 van esclatar diverses bombes a Sabadell, on encara durava la indignació per la repressió contra la vaga del tèxtil. Comptant aquelles primeres bombes de Sabadell, entre 1884 i 1886 esclataren 16 bombes a Barcelona i voltants sobre tot contra edificis oficials, cases de patrons o en empreses en conflicte i que no causaren víctimes a part d’alguns ferits, a excepció d’un bomba que esclatà 5 de juny de 1885 en la porta d’un magatzem a la Rambla de Santa Mònica que va matar accidentalment a un noi de 15 anys.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">També destaca una bomba que va esclatar a la seu del Foment del Treball de Barcelona l’1 de setembre de 1886, atemptat en el que van resultar ferits 5 empresaris. Mai van poder detenir als autors d’aquells atemptats.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Cal ressaltar que el 25 de desembre de 1885 va morir el rei Alfonso XII de tuberculosi amb només 33 anys d’edat, al qual feia 7 anys havia intentat matar Joan Oliva. La seva dona María Cristina de Habsburg, que estava embarassada, seria a partir de llavors la reina regent fins que el fill que havia de nàixer agafés la majoria d’edat.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">ES TRENCA LA FTRE I SORGEIXEN ELS ANARQUISTES </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">SENSE ADJECTIUS</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 1888 es va tornar a trencar la unitat orgànica dels anarcosindicalistes a nivell estatal, quan la secció catalana de la FTRE liderada per Josep Llunas i Pujals i Pere Esteve, aquest últim secretari de la Federació de Barcelona, va anunciar que abandonaria l’organització, cosa que va fer oficial en un congrés a València fet el mes d’octubre de 1888 per diferències amb la secció andalusa, ja que la secció catalana era majoritàriament anarco-col·lectivista i l’andalusa anarco-comunista. Allò provocà la desaparició de la FTRE, ja que les seccions catalana i andalusa eren les que tenien més sindicats. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Aprofitant aquell trencament anunciat de la FTRE, l’agost d’aquell 1888 i a iniciativa del líder del PSOE Pablo Iglesias, es va constituir la Unión General de Trabajadores (UGT), fent el congrés de fundació a Barcelona i establint la seva seu central també a Barcelona. Allò era un intent del PSOE d’atreure’s al proletariat català donat el trencament de la FTRE. Però malgrat que a Catalunya també hi havia un bon nombre de sindicalistes socialistes, el fet de que consideressin que la UGT era un sindicat dirigit de manera centralista pel PSOE des de Madrid, va fer que la UGT no triomfés majoritàriament entre els treballadors catalans. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Però en aquell congrés de València d’octubre de 1888 en que es va trencar la FTRE, a la vegada </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">els de la secció catalana van promoure la "Organización Anarquista de la Región Española" (OARE), que no representava una unitat sindical però si un enllaç per la solidaritat entre els anarquistes i anarcosindicalistes de tot l’estat. La OARE inicialment era de tendència anarco-col·lectivista. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Poc abans havia sorgit una nova tendència anarquista a la que van anomenar anarquisme sense adjectius. Aquesta tendència volia eliminar les diferències d’acció entre anarco-col·lectivistes i anarco-comunistes, ja que consideraven que s’estava parlant de diferents propostes per una hipotètica futura societat anarquista i s’estava oblidant la dura lluita conjunta present per arribar-hi. També la OARE va acabar indentificant-se amb l'anarquisme sense adjectius. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">DISPUTES ENTRE LES TRES TENDÈNCIES ANARQUISTES A CATALUNYA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A Catalunya una bona part tant d’anarco-col·lectivistes com d’anarco-comunistes es van anar decantant per l’anarquisme sense adjectius, sent-ne Ferran Tarrida del Màrmol un dels seus principals representats i impulsors a Catalunya que tenia la seva màxima representació en la revista “El Productor”, fundada el 1887 i que duraria 6 anys.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy5OfBNTDcWqOiVxrE82J16f7XLIJbg2o9dVBkZ9GJUBbxGjlIC-5MEhthZkLzyBn451Jy8HCMS2lKPPIuVKobq0OxwyC2vMY8PpmugEkQUcORhzP6vnQUuURz0WFYVNTwUBPHBczZcq4/s1600/TARRIDA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy5OfBNTDcWqOiVxrE82J16f7XLIJbg2o9dVBkZ9GJUBbxGjlIC-5MEhthZkLzyBn451Jy8HCMS2lKPPIuVKobq0OxwyC2vMY8PpmugEkQUcORhzP6vnQUuURz0WFYVNTwUBPHBczZcq4/s1600/TARRIDA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggG2GpKvc8w7DnGSKRaER8T5vpi0HbTmkhPCXvDIwtc5nnNGXvB3idbRRTkizxvqHuIS284gmvO2l0sNxzaykqWX342AOz70nsIq10d54r26H1kZCLYV7lyiYqYrp01DT4_RVu-YY3vt0/s1600/elproductor01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggG2GpKvc8w7DnGSKRaER8T5vpi0HbTmkhPCXvDIwtc5nnNGXvB3idbRRTkizxvqHuIS284gmvO2l0sNxzaykqWX342AOz70nsIq10d54r26H1kZCLYV7lyiYqYrp01DT4_RVu-YY3vt0/s1600/elproductor01.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Alguns dels històrics anarcosindicalistes de la primera FRE com Rafael Farga i Pellicer, Ceslo Gomis, Gaspar Sentiñón, Josep Miquel i Clapés es decantaren per l’anarquisme sense adjectius, juntament amb altres que començaven a despuntar com, Joan Montseny i la seva dona Teresa Mañé, Antoni Pellicer, Pere Esteve, Joan Baptista Esteve (conegut com Leopoldo Bonafulla), Joan Torrents i Ros, Teresa Claramunt, Antoni Gurri, Rossend Vidal i Bosch i José López Montenegro.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Per altra banda la majoria dels del grup de Gràcia encapçalat principalment per Martí Borràs, Francesca Saperas, Víctor Hugas, Ramon Massip, el valencià Francesc Lombart i l'italià Fortunato Serantoni, seguien amb la seva línia radical anarco-comunista i eren molt reticents a un apropament orgànic amb els anarco-col·lectivistes i amb els “sense adjectius”. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A principis de 1889 també havia vingut a Gràcia l’anarco-comunista francès Octave Jahn, que ja havia estat dos anys a la presó al seu país i que es va integrar de manera influent en el grup de Gràcia participant en les seves publicacions.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Els del grup anarco-comunista de Gràcia, que havien impulsat primer la revista “La Justícia Humana” el 1886, havien fundat el 1888 la revista “Tierra y Libertat” per substituir a l’anterior que havia tancat per problemes econòmics.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitgtthw2XnnrmqTln6Ro73xluspjdWGo5Ioh3TsjMKJTZLlBEvAdPNpAY0IRpqVQIvBCh4FN1onVCHltslIQimRgFvnPyVkuv1UGHnL4ytdHGV5o1v8FNCpbiSDb_mgT5F5lTFq-yMnXI/s1600/tyl.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitgtthw2XnnrmqTln6Ro73xluspjdWGo5Ioh3TsjMKJTZLlBEvAdPNpAY0IRpqVQIvBCh4FN1onVCHltslIQimRgFvnPyVkuv1UGHnL4ytdHGV5o1v8FNCpbiSDb_mgT5F5lTFq-yMnXI/s1600/tyl.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Cal ressaltar que si bé l’idioma normalment usat en les reunions i mítings pels anarquistes de Gràcia i d’altres poblacions del pla de Barcelona era el català, tenint inclús la majoria dificultats de parlar castellà de manera comprensible i correcta, </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">aquelles revistes que fundaven els del grup de Gràcia es feien en castellà ja que, sobre tot “Tierra i Libertat”, era d’alguna manera el portaveu de la majoria d’anarco-comunistes de la resta de l’Estat. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Entre 1888 i 1889 sobre tot des de la revista “Tierra y Libertat”, s’havien organitzat diversos mítings, vagues i manifestacions a Barcelona, que havien causat diversos aldarulls. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Però va ser a partir del 26 de maig de 1889, en que des de </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">“Tierra y Libertat” s’havia organitzat un míting sindicalista il·legal a la plaça de Catalunya, que les autoritats van clausurar “Tierra y Libertat” practicant algunes detencions.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1Rtaif4dD3LfzRFLVj_WIXeUjDfd0M5ygHPFdeg2NU6Lkut2_tL2bseqWwdS8lBzFmFZzs8mBtvJlxmXh_QNy_kfm4I6HnrgfOuW8NTaG6SKFKV4vS3u31rgM3tsXKrJYy_MvWJmKCmo/s1600/PLA%25C3%2587A+CATALUNYA+1888+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1Rtaif4dD3LfzRFLVj_WIXeUjDfd0M5ygHPFdeg2NU6Lkut2_tL2bseqWwdS8lBzFmFZzs8mBtvJlxmXh_QNy_kfm4I6HnrgfOuW8NTaG6SKFKV4vS3u31rgM3tsXKrJYy_MvWJmKCmo/s1600/PLA%25C3%2587A+CATALUNYA+1888+2.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A causa d'aquella repressió de 1889, alguns dels del grup anarco-comunista de Gràcia, com Martí Borràs, Victor Hugas, Victoriano San José, Rafael Roca i Pérez i Octave Jahn, havien restat algun temps amagats o fugits a França. Finalment Martí Borràs, Victor Hugas i Ocatve Jahn van tornar, però </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Victoriano San José i Rafael Roca van optar per anar a viure a Argentina on es van integrar en el moviment anarquista de Buenos Aires. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Un altre dels notoris anarco-comunistes que van acabar anant a Gràcia era Josep Molas i Duran, nascut a Igualada, a qui anomenaven “el Burleta”, ja que se’n solia enfotre de quasi tothom. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">També Lluís Mas i Gassió, nascut a Sudanell (Segrià) i Francesc Vilarrubias i Baliu, també nascut a Igualada com</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Martí Borràs, el líder del grup de Gràcia, vivien a Gràcia i anirien agafant notorietat a partir de llavors. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A Sabadell també havia sorgit un nucli anarco-comunista que tampoc es mostrava favorable a apropar-se ni als col·lectivistes ni als “sense adjectius” liderat principalment per Joaquim Pascual, nascut a Alcoi (País Valencià), Joan Toronell, Dolors Busquets, Joan Argemí, Jacint Melich i Domingo Fruitós. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Josep Llunas i Pujals seguia sense voler definir-se “sense adjectius” i liderava el sector anarco-col·lectivista català des de la seva revista “La Tramontana”.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Cal ressaltar que el català Josep Llunas i el toledà Anselmo Lorenzo compartien lideratge en l’anarco-col·lectivisme a Catalunya, fent per una banda front comú en les seves polèmiques amb els anarco-comunistes més radicals, però per altra banda tenien discrepàncies entre ells sobre la manera en que Josep Llunas feia acostaments al catalanisme, no en el sentit estrictament polític, però sobre tot en el senti lingüístic i cultural i en el tractament de Catalunya com a nació.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">De fet Josep Llunas era promotor de la revista dels anarco-col·lectivistes catalans “La Tramontana”, escrita exclusivament en català, en la que Anselmo Lorenzo també hi escrivia articles en català, segurament traduïts per algú, malgrat que Lorenzo criticava el fet de que es fessin revistes anarquistes en català, ja que opinava que això evitava que es propagués la seva propaganda o missatge a la resta de l’estat.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjirPNlqVeZXzwQB7UuNMGMX9bc6SNn9OkPhDrqNuPFTMQNzvhPkox-p673cSGvRfRja2sFPVChKRcdwhBTMJfqjR4PpeltSD7TiMJ06-dJ7OgK5MMeKkSN-rxxEuyfuszHF4NM572iGlM/s1600/LA+TRAMONTANA.+3pg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjirPNlqVeZXzwQB7UuNMGMX9bc6SNn9OkPhDrqNuPFTMQNzvhPkox-p673cSGvRfRja2sFPVChKRcdwhBTMJfqjR4PpeltSD7TiMJ06-dJ7OgK5MMeKkSN-rxxEuyfuszHF4NM572iGlM/s1600/LA+TRAMONTANA.+3pg.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El juliol 1889 es creava a París la II Internacional Obrera, fundada pels partits i sindicats majoritàriament seguidors de les idees de Marx, el qual havia mort el 1883, estant dividits d’entrada entre comunistes, socialistes i social-demòcrates, pel que els sindicalistes anarquistes en van quedar al marge. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El setembre de 1889 es va celebrar la Conferència Internacional Anarquista de París en la que hi va assistir Ferran Tarrida del Màrmol com a representant de la Organización Anarquista de la Región Espanyola” (OARE). A la conferència també hi era Malatesta que just acabava d’arribar d’Argentina a on hi havia estat 4 anys i s’havia instal·lat a Niça. Malatesta havia evolucionat des del seu anarco-comunisme pur cap a un apropament cap a l’anarquisme sense adjectius i va coincidir amb les posicions de Tarrida del Màrmol en la reunió, estant d’acord els dos en que segons les circumstàncies s’havien d’usar les posicions col·lectivistes i en altres les comunistes, tant en l’estratègia de lluita com en el repartiment dels beneficis del treball. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">La "Organización Anarquista de la Región Española" (OARE), que havia nascut per substituir d’alguna manera a la FTRE quan aquesta es va dissoldre el 1888, va pràcticament desaparèixer a finals de 1889 entre debats entre les tres tendències anarquistes que dificultaven la seva acció d’enllaç arreu de l’Estat.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El setembre de 1889 els anarco-comunistes de Gràcia van fundar la revista “La Revolución Social”, per substituir a “Tierra y Libertat” que havia set clausurada. La revista va tancar al cap de 4 mesos, el gener de 1890, per problemes econòmics.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">PRIMERA JORNADA DE L'1 DE MAIG EL 1890</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 24px; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El fet més remarcable el 1890 a
Barcelona va ser la celebració per primera vegada a tot el món de la diada de
l’1 de maig com a dia internacional dels treballadors, en homenatge a una vaga
que començà l’1 de maig de 1886 a la ciutat nordamericana de Chicago, que
després d’uns incidents i explosió d’una bomba que matà a diversos policies, va dur a
la condemna de mort de 5 sindicalistes, els quals s'havien declarat innocents i als que se’ls coneixia com “els màrtirs
de Chicago”.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">L’1 de maig de 1890 es va fer un dia de
vaga al pla de Barcelona i en altres poblacions catalanes per demanar, entre
altres reivindicacions, les 8 hores de treball, l'abolició del treball
infantil, al menys un dia i mig de festa a la setmana, més estabilitat laboral
i més mesures de seguretat en el treball tant pel que fa a la salut com als
accidents laborals. </span></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDhHpBMzP-d9dyyNHt_6wcG2vWFZKsIjYcGJsnC_sckcnZEHrNgA0uh8abW2WMnH_0wU-qbHCMgLrYlrDn97yoj1oSk8bONDrbhg-pEEYh4DYefl_lt1_RCvLVOEHwig8mSR76kvT7j5M/s1600/OBRERS+VILADOMIU.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDhHpBMzP-d9dyyNHt_6wcG2vWFZKsIjYcGJsnC_sckcnZEHrNgA0uh8abW2WMnH_0wU-qbHCMgLrYlrDn97yoj1oSk8bONDrbhg-pEEYh4DYefl_lt1_RCvLVOEHwig8mSR76kvT7j5M/s1600/OBRERS+VILADOMIU.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">La jornada de l’1 de maig havia set un
impulsada per la Internacional Socialista, pel que a Barcelona la manifestació i la
convocatòria d’un dia de vaga d’aquella primera celebració de l’1 de maig de
1890, havia sorgit a iniciativa del sindicats adscrits a “l’Agrupació
Socialista de Barcelona” pertanyent al PSOE i que a Catalunya eren minoria. A
la manifestació de Barcelona s’hi van afegir sindicalistes republicans i també
alguns sindicalistes anarco-col·lectivistes. La manifestació tenia previst que
comencés a la plaça de Catalunya fins al Pla de Palau per entregar al
governador civil un document amb les seves reivindicacions. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">La societat obrera del sector tèxtil
“Les Tres Classes de Vapor”, que havia set capdavantera en anys anteriors,
havent participat en la creació de la FRE-AIT el 1870 i que s’havia anat moderant
en els anys arribant a un republicanisme de centre-esquerra, no va ser fins a
última hora que es van afegir a la manifestació entre dubtes, ja que en
principi no volien perdre un dia de feina per anar a la manifestació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">En canvi els sindicalistes anarquistes
més radicals, sobre tot els anarco-comunistes, no van voler participar d’aquella
manifestació pacífica i inicialment eren inclús reticents a participar en la
jornada de l’1 de maig, ja que havia set convocada a nivell mundial pels
socialistes i pensaven que només demanar les 8 hores i altres reivindicacions era positiu però no era el seu objectiu, el qual era la revolució social
immediata. A més no volien participar de l’acte legalista d’entregar un
document al governador civil i eren partidaris de la vaga general continuada,
no sols d’un dia de manifestació. No obstant això, els anarco-comunistes van convocar
una manifestació paral·lela. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Aquell 1 de maig de 1890, la
manifestació pacífica d’unes 20.000 persones va recorre les Rambles fins a la
seu Governació al Pla de Palau i els representants sindicals van entregar un
document al governador civil de Barcelona amb les seves peticions, dispersant-se
després de manera pacífica. Però més tard es va fer una altra manifestació
d’unes 2.000 persones amb els partidaris de la vaga general que ja va provocar
alguns incidents amb la policia a les Rambles.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2wytPac4XO12ybvzIoNctciPWp2ec1kKkXN36NCxYmp6e3GG4LUW6j4IxF5CvVXEaTtuw6PW0SkKwFQEoub9xIfdZ4NyoHj2KYlp_53OLcMYi9JLQhzId42lDM6bhxF3upCDz8Rp6RxI/s1600/1890+1+DE+MAIG+PLA%25C3%2587A+CATALUNYA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2wytPac4XO12ybvzIoNctciPWp2ec1kKkXN36NCxYmp6e3GG4LUW6j4IxF5CvVXEaTtuw6PW0SkKwFQEoub9xIfdZ4NyoHj2KYlp_53OLcMYi9JLQhzId42lDM6bhxF3upCDz8Rp6RxI/s1600/1890+1+DE+MAIG+PLA%25C3%2587A+CATALUNYA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">En els següents dies alguns piquets,
majoritàriament relacionats amb els anarco-comunistes, van protagonitzar més
vagues en algunes empreses i forts aldarulls pels carrers amb la policia, sobre
tot a la plaça Catalunya i a les Rambles, que causaren la mort d’un obrer. El 4
de maig esclatava una bomba a la seu del Foment del Treball de Barcelona. Es
van a tornar practicar nombroses detencions i clausures de sindicats que es
prolongaren durant més d’un any. </span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia_7TukbTxyunSCwhVBnOh8rgAG6I1yfrk0tFzMaM9tltWLfyF7OSSgVrnQyF2Mm0Gpoi3CL1_fg99Z04mJ9WXn2p3FkNHvbX7dZPMbIgUAjccG4T1GSkHXX9O8m4Exsy4m3-ioI15NhA/s1600/RAMBES+1890+MANIS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia_7TukbTxyunSCwhVBnOh8rgAG6I1yfrk0tFzMaM9tltWLfyF7OSSgVrnQyF2Mm0Gpoi3CL1_fg99Z04mJ9WXn2p3FkNHvbX7dZPMbIgUAjccG4T1GSkHXX9O8m4Exsy4m3-ioI15NhA/s1600/RAMBES+1890+MANIS.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">No obstant això, aquells dies de vaga continuada
i incidents impulsats pels sindicalistes anarquistes més radicals, va dur a que els
sectors dels sabaters, els portuaris i de la construcció de Barcelona aconseguissin
la jornada de 8 hores, mentre altres sectors aconseguien millores substancials. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">SEGUEIXEN LES DIVISIONS ENTRE LES TRES TENDÈNCIES ANARQUISTES </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Als voltants de 1890 havien anat arribant a Gràcia encara més anarquistes </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">estrangers, com l’anarquista francès de pares italians Tomás Ascheri i els italians Luigi Ettore o Giuseppe Chiti.</span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A mitjans de 1891 van arribar a Gràcia l’anarquista francès Jean Auguste Bernard i l’italià Paolo Schacchi, que venien fugits de França a on ja havien estat a la presó i tornaven a estar buscats acusats de fer propaganda de la dinamita.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Aquests anarquistes francesos i italians es van incorporar també al grup anarco-comunista de Gràcia, participant en les seves publicacions i alguns d’ells aportaven també un millor coneixement de nous tipus de bombes que es fabricaven per Europa.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 15 de novembre de 1891 va aparèixer el diari anarco-comunista “El Porvenir Anarquista”, promogut un altre cop pels anarco-comunistes del grup de Gràcia. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiav8gRPWD7upSg54c4WapZigg88lCyVqiLAZ5N6aqlKOxqrApFl_BhMhC1O69x-OUnYMBb-2BSupHuCg-ec_PHSjeJWcqxtgYtJ0hjjVj2qxSYf66zZsz84uit1f7s1AkZ5GCsq-OJwng/s1600/EL+PORVENIR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiav8gRPWD7upSg54c4WapZigg88lCyVqiLAZ5N6aqlKOxqrApFl_BhMhC1O69x-OUnYMBb-2BSupHuCg-ec_PHSjeJWcqxtgYtJ0hjjVj2qxSYf66zZsz84uit1f7s1AkZ5GCsq-OJwng/s1600/EL+PORVENIR.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A la població de Sant Martí de Provençals, que en aquells moments encara no pertanyia a Barcelona, havia sorgit un altre important grup anarco-comunista que tenia molta relació amb el grup de Gràcia i que estava liderat per Sebastià Suñer i Gavaldà, nascut a la Pobla de Massaluca (Terra Alta), i Baldomer Salbans. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Per aquella època els anarco-comunistes Josep Molas “el Burleta” del grup de Gràcia i Sebastià Suñé, del grup de Sant Martí de Provençals, eren coneguts per entrar junts en mítings anarco-col·lectivistes i muntar fortes polèmiques fins a rebentar-los.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">El 12 d’abril de 1891 es va fer el
primer míting organitzat per les treballadores feministes catalanes celebrat al
Circ Eqüestre siutat a la plaça de Catalunya, promogut per "l’Agrupació de
Treballadores de Barcelona", organització impulsada principalment per l’anarquista
de tendència “sense adjectius” Teresa Claramunt.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimmTs72wpu9YMQsnUX0C4dgsIAqy90wOj1ve_0i9Ymk3M5yA7OpY-CXQ6qLsjaRnGwkhuuKsqWrLJfr90b8hacxHZsTICxoc60j2lSFB2YPcAg2HXQXDjSDwEA1kgUJWlqyRYeGUbrj3g/s1600/CIRC+EQUESTRE.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimmTs72wpu9YMQsnUX0C4dgsIAqy90wOj1ve_0i9Ymk3M5yA7OpY-CXQ6qLsjaRnGwkhuuKsqWrLJfr90b8hacxHZsTICxoc60j2lSFB2YPcAg2HXQXDjSDwEA1kgUJWlqyRYeGUbrj3g/s1600/CIRC+EQUESTRE.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Errico Malatesta, un dels que havia divulgat més pel món les idees anarco-comunistes impulsades per Kropotkin i que s’havia apropat als “sense adjectius”, com abans s'ha esmentat, a finals de 1991 va visitar Catalunya per fer una gira de mítings.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnz55JkUyeS_4UdoD_nHdwyUzL8hwBprjAkqQhWbcmvjFpTTQVvnPcYiHoI5uT1jSYyOy-zuUyZyTM5V-Oyvx7ZU7XS6k1dIvphyphenhyphenlPe01pIMfNOIbbEJLrB8gOQ5N62nd2eLBA8fIKM-U/s1600/MALATESTA+FOTO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnz55JkUyeS_4UdoD_nHdwyUzL8hwBprjAkqQhWbcmvjFpTTQVvnPcYiHoI5uT1jSYyOy-zuUyZyTM5V-Oyvx7ZU7XS6k1dIvphyphenhyphenlPe01pIMfNOIbbEJLrB8gOQ5N62nd2eLBA8fIKM-U/s1600/MALATESTA+FOTO.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Pere Esteve, nascut a Sant Martí de
Provençals i que havia set el secretari de la federació de Barcelona de
l’antiga FTRE, juntament amb el barceloní Adrià del Valle Costa, ambdós de
tendència anarquista sense adjectius, van ser els que van organitzar la gira de
Malatesta per Catalunya.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">En aquella visita a Catalunya Malatesta va ser ben rebut pels anarco-col·lectivistes i els “sense adjectius”, participant en mítings amb Teresa Claramunt, Josep Llunas, Ferran Tarrida del Màrmol i Anselmo Lorenzo entre altres. </span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Però Malatesta va ser mal rebut pels anarco-comunistes de Gràcia com Martí Borràs, Víctor Hugas, Francesca Saperas, Josep Molas i l'italià Paolo Schicchi així com per Sebastià Suñé de Sant Martí de Provençals entre altres, els quals boicotejaven els seus mítings no acudint-hi, ja que consideraven que Malatesta havia abandonat l’anarco-comunisme i s’havia integrat amb els “sense adjectius”.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; line-height: 27.6px;">En canvi també a Gràcia, l’italià Fortunato Serantoni, un dels capdavanters des de feia anys del grup anarco-comunista de Gràcia i el recentment arribat a Gràcia Paul Auguste Bernard, també provinent de l’anarco-comunisme i Ramon Massip, havien evolucionat cap a l’anarquisme sense adjectius i van ser uns dels que van rebre bé a Malatesta acudint als seus mítings.</span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">També els del grup anarco-comunista de Sabadell, </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">representats principalment per Joaquim Pascual, Joan Toronell, Dolors Busquets, Joan Argemí i Manuel Capdevila, </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">van boicotejar la visita de Malatesa.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">En canvi el sector anarco-col·lectivista de Sabadell, la majoria d’ells apropant-se als “sense adjectius”, van rebre amb les mans obertes a Malatesta i la seva nova línia propera als “sense adjectius”. Alguns d’aquests eren la majoria dels que destacaren en la vaga tèxtil de Sabadell de 1883 com Teresa Claramunt, Antoni Gurri, Josep Miquel o José López Montenegro, els quals a més van participar en alguns dels mítings de Malatesta fets tant a Sabadell com en el pla de Barcelona a finals d’aquell 1891.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Després de les primeres 16 bombes de baixa intensitat que havien esclatat a la zona del pla de Barcelona i a Sabadell entre 1884 i 1886, ja abans comentades, entre 1887 i 1890 havien esclatat 17 bombes més al pla de Barcelona, normalment col·locades en les entrades dels domicilis d’alguns empresaris, edificis oficials o en alguna fàbrica en conflicte. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Però el 1891 va ser l’any que esclatar més bombes a la zona de Barcelona, concretament 14 en tot l'any. Les autoritats locals pensant que Malatesta també era un dels impulsors de l’ús de la dinamita, van prohibir la seva gira per Catalunya i aquest va haver de marxar a principis de gener de 1892, seguint durant un més la seva gira per altres indrets de l'estat fins que el van expulsar definitvament de l'Estat Espanyol acompanyat per Pere Esteve. Totes aquelles bombes que esclataven a Barcelona no causaven víctimes mortals i encara no s'havia detingut mai a cap autor dels atemptats.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Pere Esteve i Adrià del Valle, els
organitzadors de la gira de Malatesta, eren buscats per la policia, pel que finalment van
emigrar als Estats Units seguint la seva activitat anarquista allí.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIFRtLwFpQXyxZuDCObjm1aNyP1lfTPNl8E5k13-wiElRziLppkxur7ABTalJQEfOa4myv_0NKk8z47A3DW596osuf5ynIF71mTxJlQoqQsiW_zUU2XO-NCCqLZeJg6r9HojBOoPDeaZE/s1600/ESTEVE+I+DEL+VALLE.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIFRtLwFpQXyxZuDCObjm1aNyP1lfTPNl8E5k13-wiElRziLppkxur7ABTalJQEfOa4myv_0NKk8z47A3DW596osuf5ynIF71mTxJlQoqQsiW_zUU2XO-NCCqLZeJg6r9HojBOoPDeaZE/s1600/ESTEVE+I+DEL+VALLE.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A la població de Sants, que encara tampoc pertanyia a Barcelona, destacava Manuel Ars i Solanellas, un altre anarco-comunista nascut a Igualada que era el principal líder sindical de Sants i de tot el sector tèxtil de la zona de Barcelona, sent un dels que havia liderat l’organització de més vagues en el sector ja des de 1885.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Per Sants també el 1891 havien aparegut Paulí Pallàs nascut a Cambrils i l’aragonés de Castellseràs Santiago Salvador, que vivia a Hostafrancs, població que tocava a Sants. Aquests també eren de tendència anarco-comunista i van coincidir en diversos mítings i reunions en locals i cervesseries amb Manuel Ars, cosa que tindria conseqüències quan Pallàs i Salvador farien dos sonats atemptats com veurem més endavant.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS_JwQ3D2aSIzO_8qD992ztmXUKuXKNdvPjhUZZugbCSFtfrudW0_On74W1GWUYu0xfDlzDvvxk7u70UlAGF-DFsxP2jTHJJK_M5Zk3AQA6U17Fufz8jkGoSf4qhI2VP_OIqryshLdMzs/s1600/CARRER+DE+SANTS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS_JwQ3D2aSIzO_8qD992ztmXUKuXKNdvPjhUZZugbCSFtfrudW0_On74W1GWUYu0xfDlzDvvxk7u70UlAGF-DFsxP2jTHJJK_M5Zk3AQA6U17Fufz8jkGoSf4qhI2VP_OIqryshLdMzs/s1600/CARRER+DE+SANTS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A finals de 1891 l’anarquista francès Octave Jahn, que havia estat dos anys a Gràcia col·laborant en les publicacions anarco-comunistes, se’n va anar a València on </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">va impulsar alguns diaris anarquistes com “La Controversia”. El 1894 tornà a França.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">LA BOMBA DE LA PLAÇA REIAL EL 1892 I LES EXECUCIONS DE JEREZ DE LA FRONTERA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 10 de febrer de 1892 van ser executats al garrot vil a la ciutat andalusa de Jerez de la Frontera (Cadis) 4 anarquistes, </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Jesús Fernández, Antonio Zarzuela, Manuel Fernández i a Manuel Silva, detinguts </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">després d’una revolta d’anarco-comunistes andalusos, que havien ocupat aquella població en un intent d’ocupació de terres i d’iniciar una revolta anarquista que acabà amb la mort de dos ciutadans de Jerez, segons sembla acusats per alguns d’amics dels terratinents i amb la intervenció final de l’exèrcit i la guàrdia civil que dispersà als revoltats. Els condemnats havien afirmat que havien confessat sota tortures.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw0ELipG8sXSl6yAC3b_ny8nDB4HqCahJQvvTYwBH74Beo9scoXUbIvHBJeR9gj76xpukul5TY_L95uaq8wCHaR2jc34Ep-CrxnJ8WSo9RmJH0a_OL2goakYNPdXEolJ4bThEYJdIhaNM/s1600/JEREZ+GARROTE+VIL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw0ELipG8sXSl6yAC3b_ny8nDB4HqCahJQvvTYwBH74Beo9scoXUbIvHBJeR9gj76xpukul5TY_L95uaq8wCHaR2jc34Ep-CrxnJ8WSo9RmJH0a_OL2goakYNPdXEolJ4bThEYJdIhaNM/s1600/JEREZ+GARROTE+VIL.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Uns dies abans de les execucions s’havien produït vagues a Catalunya convocades pels anarcosindicalistes en protesta per les execucions. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Però un dia abans de les execucions de Jerez, el dia 9 de febrer de 1892, va esclatar una potent bomba a la plaça Reial de Barcelona cap a les 19.30h. en una jardinera en una zona on es solien reunir policies, confidents i militars, però en aquells moments la majoria de gent que hi havia eren transeünts normals. La bomba va causar un mort i diversos ferits, entre ells una noia que va perdre un braç. També el tinent coronel de l'exercit Eulogi Despujol que era a la zona, va resultar ferit, el qual quatre anys després seria Capità General de Catalunya.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5RI9BRdOrQm39CxxUxgSOg1EFLPvzGJkJ2iiAwv3Imvg4mOwrojZo11_kPMoiX9lkeVAfnkFB1a-cLJDCxhsBS3820qJiAMM87P7xKKBniGYXLL82qw7OIzXCJyprguPgTw1mgEsWROI/s1600/PLA%25C3%2587A+REIAL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5RI9BRdOrQm39CxxUxgSOg1EFLPvzGJkJ2iiAwv3Imvg4mOwrojZo11_kPMoiX9lkeVAfnkFB1a-cLJDCxhsBS3820qJiAMM87P7xKKBniGYXLL82qw7OIzXCJyprguPgTw1mgEsWROI/s1600/PLA%25C3%2587A+REIAL.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Del mort de l’explosió de la plaça Reial ningú en va saber mai el nom ni qui era i ningú va reclamar el seu cadàver, pel que es convertí en un misteri. Alguns van considerar que el mort era el que portava la bomba i li va esclatar. Uns pensaven que la bomba era una protesta en contra de les execucions de Jerez que s’anaven a fer l’endemà i altres que podria ser una provocació per justificar una repressió contra l’anarquisme.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El fet és que aquella bomba de la plaça Reial va provocar una cadena de detencions d’anarquistes, sobre tot del sector comunista de Gràcia i també de “sense adjectius” en general, El francès Paul Auguste Bernard, del grup de Gràcia, va ser el principal inculpat per l’atemptat de la plaça Reial, ja que li van trobar diverses bombes a casa seva. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Posteriorment les protestes contra les execucions de Jerez, en contra de les mateixes detencions de Barcelona, els greus incidents que es produïren en la jornada de l’1 de maig d'aquell 1892, l’explosió de 6 bombes més a la zona de Barcelona entre febrer i juny, sumat als greus incidents pels carrers originats per una vaga del tèxtil liderada per Manuel Ars el juny d’aquell any, va dur una dura repressió contra l’anarquisme català encapçalada per l'inspector de policia Daniel Freixa i Martí, amb dotzenes de detencions i el tancament temporal de les publicacions anarquistes.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWEAkqiMb5jgkjAiFli_pZ5FG9BZ4rC20Q9XW6iJLCp2rxFQAU_zUrhCrhRAnStjVKRpIXK-N6_Uvdf2LEnmoF0QcQXrN018tCLwrw6IgyN8r4FaMyOLiVTvLSytv-SYZZ4QKI0XxwKmA/s1600/FREIXA+INSPECTOR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWEAkqiMb5jgkjAiFli_pZ5FG9BZ4rC20Q9XW6iJLCp2rxFQAU_zUrhCrhRAnStjVKRpIXK-N6_Uvdf2LEnmoF0QcQXrN018tCLwrw6IgyN8r4FaMyOLiVTvLSytv-SYZZ4QKI0XxwKmA/s1600/FREIXA+INSPECTOR.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Després de les massives detencions d’anarquistes en la zona de Barcelona i la posterior posada en llibertat d’alguns d’ells, finalment van quedar empresonats a la presó del carrer Reina Amàlia, Emili Hugas, Paul Bernard, Paolo Schicchi, Tomás Ascheri, Francesc Llombart, Luigi Ettore, Josep Torres, Joan Falcó, Vicenç Abad, Narcís Lajusticia, Alexandre Capmany, Fructuoso González, Enric Julià, Josep La Bisbal, Marià Moroll, Francesc Prat, Josep Carbonell, Josep Domenech, Manuel Ars, Gaietà Oller i Francesc Abayà.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCN48apyCs50rqLFcoiDuRnkmGujwCelk1cWiJ-78pqR8e522Y8-aFdvS6gDq6pFTG1z1-KhxHLiIePn-wTdfgarFH8dog8pP60ipGG_Wne7SrDcp6jtaxYM3An0xhXEQvJHzYOop3vWg/s1600/PRES%25C3%2593+REINA+AMALIA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCN48apyCs50rqLFcoiDuRnkmGujwCelk1cWiJ-78pqR8e522Y8-aFdvS6gDq6pFTG1z1-KhxHLiIePn-wTdfgarFH8dog8pP60ipGG_Wne7SrDcp6jtaxYM3An0xhXEQvJHzYOop3vWg/s1600/PRES%25C3%2593+REINA+AMALIA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Durant els mesos que Paul Auguste Bernard va estar empresonat, va morir la seva dona francesa que patia una tisi i tenia un fill petit i viva a Gràcia. Segons li van dir altres anarquistes a Paul Bernard, la seva dona, de la qual la premsa no en va dir mai el nom, havia set interrogada i maltractada diverses vegades per la policia, cosa que sumada a negar-li ajuda per la seva malaltia li van causar la mort. Aquell va ser un obscur assumpte també d’aquell episodi repressiu de 1892.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Mentre, l’anarquista italià Fortunato Serantoni, que havia estat en el grup de Gràcia participant en la fundació de diverses revistes anarco-comunistes, va marxar del pla de Barcelona el 1892 i va acabar anant a Argentina on es va incorporar a la redacció de la revista anarquista “El Perseguido”.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">L’octubre de 1892, enmig d’aquella allau de detencions d’anarquistes, els caps del grup anarco-comunista de Sabadell abans esmentats, van fundar la revista “Ravachol”, nom agafat en honor a l’anarquista francès François Claudius Koënigstein, conegut pel malnom de “Ravachol”, que havia set executat uns mesos abans, el juliol de 1892, acusat de diversos atemptats i atracaments amb morts. La revista “Ravachol” va ser clausurada per les autoritats a finals de 1892 acusada de fer propaganda de la dinamita, havent de fugir el seu director Joaquim Pascual buscat per apologia del terrorisme. El gener de 1893 van tornar a refundar la revista amb el nom de “El Eco de Ravachol” sent-ne Dolors Busquets la directora.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0eHzQM1rx-BPiTe7TZvRKx7qmnifwaujkB-GoA9RuiXrZsLYa6SjvLhQONNOmmaRgfYFjz9f_SKWkB6F6w8Rlc0ZQewA4UMk3y50GoQkSH-9XENzZoa7wk1p6V-7tlLdvZ8nIB8Os9aE/s1600/RAVACHOL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0eHzQM1rx-BPiTe7TZvRKx7qmnifwaujkB-GoA9RuiXrZsLYa6SjvLhQONNOmmaRgfYFjz9f_SKWkB6F6w8Rlc0ZQewA4UMk3y50GoQkSH-9XENzZoa7wk1p6V-7tlLdvZ8nIB8Os9aE/s1600/RAVACHOL.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Malgrat que la policia va inculpar inicialment de la bomba de la plaça Reial al francès Paul Auguste Bernard, finalment no es va poder provar la seva participació i durant els primers mesos de 1893, tant ell com tots els altres detinguts per diferents incidents del 1892 van ser alliberats. Paul Bernard va tornar en poc temps a França.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNTHr6jSellPG2wRueKoqrucXDb13pCPY61zRSZLbOPPZssnsd5h9BcKZ2XsHZ4lM5sFYO-OjlTUgWdnkvvf9Sp1Ef4xio8Ep-feC3rJ8PVU4v0LwHIrHajIok3GqZJkgqeGruoUgkug0/s1600/1890+MITING+CIRCO+BARCELONES.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNTHr6jSellPG2wRueKoqrucXDb13pCPY61zRSZLbOPPZssnsd5h9BcKZ2XsHZ4lM5sFYO-OjlTUgWdnkvvf9Sp1Ef4xio8Ep-feC3rJ8PVU4v0LwHIrHajIok3GqZJkgqeGruoUgkug0/s1600/1890+MITING+CIRCO+BARCELONES.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">MÉS SOBRE EL CONTEXT REPUBLICÀ I CATALANISTA</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Encara que no sigui el tema central d’aquest escrit, cal fer un petit incís sobre el context republicà i catalanista en que passava tot això, enmig d’aquelles fortes lluites i repressions obreres a Catalunya el 1892.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Aquella repressió contra l’anarquisme
català va coincidir aquell 1892 amb una nova ofensiva de lleis centralistes de
la monarquia espanyola contra el dret civil català, que provocà una altra unió
temporal entre els republicans nacionalistes d’esquerres que encara es
mantenien dins del “Centre Català” liderats per Valentí Almirall i els
catalanistes conservadors encapçalats per Enric Prat de la Riba i Francesc
Cambó i els ex-carlins que eren dins de “La Lliga de Catalunya”, ja escindits
del “Centre Català” el 1887 com abans ja s’ha comentat. Tots aquests formaren
un nou grup el 1891 anomenat Unió Catalanista que fa ver el seu primer congrés
del 1892.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">La Unió Catalanista havia elaborat en una assemblea a Manresa el març de 1892, un projecte d’autonomia catalana a la que van anomenar “Bases de Manresa” que era bastant radical en quant a l’autonomia catalana però amb tocs conservadors en quant a la legislació política i social. Un cop elaborat el projecte el mateix Valentí Almirall se’n va desdir enseguida i va mostrar el seu desacord. El projecte evidentment fou rebutjat pel govern central dinàstic, però allò fou un precedent i una base de partida per en els propers anys elaborar més projectes d’autonomia per Catalunya, evidentment amb profunds retocs.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Si bé el centralisme polític era una cosa rebutjada per tota la societat catalana, i no menys pels anarcosindicalistes, aquella amalgama de d’ideologies esquerranes i conservadores feia que els anarcosindicalistes catalans tampoc s’identifiquessin amb aquella nova formació catalanista anomenada Unió Catalanista ni amb les Bases de Manresa. Això sumat a que aquell moviment catalanista seguia en general una línia de peticions legals, cosa que estava contraposada a la línia cada cop més insurreccional dels anarquistes catalans.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Davant d’aquella ofensiva centralista
contra el catalanisme, Josep Llunas, principal líder sindicalista del sector
anarco-col·lectivista català, va escriure un article en la revista “La
Tramontana” del 16-9-1892, en el que expressava
el que ell creia que havia de ser l’autèntic catalanisme i independentisme.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Josep Llunas criticava fortament en l’article
a aquells catalanistes conservadors, catòlics i carlins, alguns d’ells dins d’Unió
Catalanista, que segons ell només promocionaven l’odi contra els castellans i
contra tots els altres pobles en general inclosos els francesos o els alemanys,
en uns temps en que s’està promocionant la fraternitat de tots els pobles.
També els acusa de que el seu catalanisme, més que a la independència
de Catalunya, sols portaria a fer al poble esclau de les seves idees
absolutistes i religioses i que ells són els primers enemics del poble català.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Però tot seguit Josep Llunas escriu en
el mateix article que l’autèntic catalanisme il·lustrat i digne és aquell que
vol la independència de Catalunya, però també la de Castella o Andalusia tant d’Espanya
com de l’actual món civilitzat i promocionar la fraternitat humana.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Per tant Josep Llunas considerava que l’Estat
Espanyol estava format per diversos països que tenien dret a ser independents,
amb el qüestionava la mateixa raó de ser de l’Estat Espanyol, evidentment tant des
del punt de vista llibertari que tenia com objectiu final l’eliminació de tot
estat, però també com a representació d’un país que en realitat no era un sinó
diversos, ja que també considerava a Castella o Andalusia com un països, però des
d’un punt de vista internacionalista de fraternitat entre els pobles tant a
nivell peninsular com mundial. Josep Llunas es definia com un anarquista
catalanista, però com s’ha esmentat abans, es declarava enemic d’aquells catalanistes
conservadors. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">En quant als federalistes de Pi i
Margall, seguien mantenint que la solució al centralisme era el federalisme de
baix dalt, malgrat que sempre s’havia estavellat amb l’oposició dels poders
fàctics espanyols i també de diversos sectors republicans espanyols. Pi i Margall i el seu partit federal, donaven suport a les reivindicacions obreres amb advocats i articles de premsa, però no
es mostraven gaire radicals i seguien una via legalista, el que els seguia
allunyant del moviment obrer català que cada cop apostava més per
l’enfrontament amb l’estat.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El març de 1893, dins d’aquella lleu liberalització del règim monàrquic, es van fer eleccions generals i els 3 principals partits republicans, el Federal, el Centralista i el Progressista, es van presentar junts sota el nom de "Unión Republicana". Els sindicalistes anarquistes catalans i en general que ja feia temps que no creien en el parlamentarisme, sobre tot des del que va passar en el sexenni revolucionari de 1868-73, consideraven allò un acostament a la pseudo democràcia monàrquica i caciquista, cosa que tampoc va ajudar a que s’apropessin als republicans. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">INCIDENTS DEL TEATRE CALVO-VICO EL 1893</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">L’incident més remarcable a principis de
1893 va ser un míting convocat el 5 de febrer d’aquell any per uns estudiants
universitaris al teatre Calvo-Vico, situat a la Gran Via cantonada Roger de
Llúria de Barcelona. L’origen del míting era una protesta iniciada per alguns
estudiants liberals per reclamar llibertat religiosa a causa de la negativa del
govern de deixar instal·lar una capella evangèlica a la Universitat de Madrid,
ja que no era catòlica, la religió oficial de règim. Per aquest motiu els
estudiants ja havien fet un míting una setmana abans, el dia 29 de gener, al
Circ Eqüestre situat a la plaça de Catalunya de Barcelona, però uns carlins
havien irromput amb garrots i a cops rebentant el míting.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">La setmana següent, el 5 de febrer de
1893 els mateixos estudiants van organitzar un altre míting a Barcelona al
teatre Calvo-Vico, situat a la Gran Via cantonada Roger de Llúria, com a
continuació de l’anterior però que es convertí tant en un acte de protesta per l’actuació
dels carlins com un en un míting de lliurepensadors en general amb l’assistència,
a part dels estudiants liberals, d’anarquistes i republicans, que inclús van
protestar per l’obligació d’estudiar religió a les escoles i universitats. Hi
havien unes 3.000 persones al teatre que era ple de gom a gom quedant molta
gent al carrer al no haver-hi més lloc a dins. L’estudiant de dret Pere
Coromines i Montanya era el que presidia el míting, el qual seria poc després
un conegut polític republicà. També hi assistiren anarquistes com Josep Llunas
i Pujals o Antoni Gurri, marit de Teresa Claramunt. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyw4V-7mkNOkzF5Y0nFeJClGjV_oHNPlDcCfa71ynT_Cv6ovS5gbJJ-LPpnpI5cELhea-XPc_rLYqXzDES0iKrQ39gNSXEuX2IGxwagOCRDmUmhWgxzbOM_iGk7FrUS7nSuaaTIQCb8_A/s1600/Z+TEATRE+CALVO+VICO+.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyw4V-7mkNOkzF5Y0nFeJClGjV_oHNPlDcCfa71ynT_Cv6ovS5gbJJ-LPpnpI5cELhea-XPc_rLYqXzDES0iKrQ39gNSXEuX2IGxwagOCRDmUmhWgxzbOM_iGk7FrUS7nSuaaTIQCb8_A/s1600/Z+TEATRE+CALVO+VICO+.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El governador civil de Barcelona Ramon
Larroca havia prohibit l’entrada a les dones al míting, en principi sota l’excusa
de protegir-les si hi havia incidents, però en realitat amb l’objectiu de que
no hi entressin conegudes feministes com l’anarquista catalana Teresa Claramunt
i la republicana sevillana Angeles López de Ayala, considerades unes agitadores.
Però aquestes van intentar entrar de totes maneres, ja que la policia que
vigilava l’entrada hi havia deixat entrar a altres dones al míting però no a
elles. Teresa Claramunt va improvisar un míting anticlerical al carrer amb els
que no havien pogut entrar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">A l’acabar el míting i mentre sortia
tota la gent, la policia va voler detenir a Teresa Claramunt per haver
organitzat una concentració a la Gran Via, pel que començaren les càrregues de
la policia i la guàrdia civil i la resposta dels manifestants anarquistes que
volien evitar la detenció de Teresa Claramunt. Enmig dels incidents va haver-hi
un intercanvi de trets entre anarquistes i la policia amb el resultat d’un
policia i un anarquista ferits de bala. També es llençà una ampolla d’àcid
sulfúric que causà cremades a dos policies. Com es veu en aquella època a
Barcelona ja s'usaven el que al segle següent anomenarien "cóctels
molotov".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Durant els incidents la policia va
detenir als anarquistes Antoni Prats i Vila, nascut a Tarragona, al que se li va
trobar una pistola i a Domigno Mir i Durich, nascut a Vilanova de Meià (La
Noguera), al que se li va ocupar una destral amb la que segons la policia els
va atacar. També es va trobar una pistola abandonada i la policia va acusar als
dos anarquistes detinguts de ser del grup d’on havien sortit els trets i l’ampolla
de líquid inflamable. Teresa Claramunt i el seu marit Antoni Gurri van ser
detinguts el dia següent a casa seva, acusats d’haver instigat els incidents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh5G_3RU38bcvh51w9fR-TBMOPh9DDBi3302Ld20fke2XWP5m7OHpahw6LWbNoPhUNsv8u9ZZa2cni-htWGpl4vjYkkUhPX8KDxYHJODJF-sQkYJwtUAiLyJaykdU70qVeO5PypsnBuOs/s1600/TERESA+CLARAMUNT+I+MIR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh5G_3RU38bcvh51w9fR-TBMOPh9DDBi3302Ld20fke2XWP5m7OHpahw6LWbNoPhUNsv8u9ZZa2cni-htWGpl4vjYkkUhPX8KDxYHJODJF-sQkYJwtUAiLyJaykdU70qVeO5PypsnBuOs/s1600/TERESA+CLARAMUNT+I+MIR.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Als quatre detinguts no se’ls va fer un
judici ordinari sinó un consell de guerra el 15 de juny d’aquell 1893, en el
que se’ls demanaven molts anys de presó, però al final les condemnes van ser de
4 mesos de presó per Teresa Claramunt, 6 mesos per Antoni Prats més un temps addicional
per no poder pagar la multa i 6 mesos i un dia a Domingo Mir. Antoni Gurri va
ser absolt.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Durant el judici Domingo Mir havia de
ser traduït pel seu advocat ja que no sabia parlar castellà. Inclús el seu
advocat va usar com argument que no podia haver set ell qui havia cridat “Viva la
revolución social” durant els incidents, una de les acusacions, ja que Domingo
Mir sols parlava català i no sabia parlar en castellà. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Però el fet de l’idioma català va seguir
tenint rellevància durant aquell consell de guerra, ja que Teresa Claramunt, a part de ser
acusada d’haver promogut els incidents, també era acusada d’haver fet greus
insults cap a la policia. Al preguntar el jutge als policies quins insults
havien rebut, aquests va contestar que no ho sabien perquè els feia en català i
no l’havien entès, cosa que evità una nova condemna per això. Teresa Claramunt
durant el judici va criticar el fet de que uns policies que treballaven a
Catalunya no entenguessin el català, cosa que havia estat a punt de causar que
l’acusessin de dir coses que no havia dit. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">La transcripció completa de tot el
judici es pot trobar a la revista anarcosindicalista “La Tramontana” del
30-6-1893.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">FRANCESCO MOMO, UN DELS PRINCIPALS SUBMINISTRADORS DE BOMBES</span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">L’anarquista italià Francesco Momo havia estat a Argentina des de 1885, on havia col·laborat amb Maltesta en el desenvolupament del sindicalisme anarquista i la creació de diaris anarco-comunistes. Allí també havia tingut relacions amb anarquistes procedents de Catalunya com Rafael Roca i Victoriano San José, que venien de grup de Gràcia i ja abans esmentats. A través dels contactes amb aquests anarquistes graciencs, se’n va anar a la zona de Barcelona l’abril de 1892 i allí va contactar amb els anarco-comunistes de Gràcia i de Sant Martí de Provençals. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Francesco Momo, que es va posar a treballar en un taller de fabricació de cadires a Sant Martí de Provençals, era un expert en fabricació d’explosius i va muntar i emmagatzemar un bon nombre de bombes orsini per proporcionar-les als grups anarquistes catalans que les volguessin usar. Això passava en plena repressió contra l’anarquisme català després de l’atemptat de la plaça Reial abans esmentada, any en que van esclatar nombroses bombes a Barcelona.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Quasi un any després de la seva arribada a Barcelona, el 13 de març de 1893 a Francesco Momo li va esclatar accidentalment una bomba que estava muntant en el mateix taller on treballava a Sant Martí de Provençals i va resultar mort. La policia li va trobar a Momo un gran nombre de bombes orsini emmagatzemades al taller on treballava. Abans de morir en aquella explosió, Momo ja havia repartit durant mesos nombroses bombes a diversos anarquistes per la zona de Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">En els següents mesos i anys, es produirien una sèrie d’atemptats espectaculars a Barcelona i la majoria dels anarquistes detinguts pels atemptats o trobats amb bombes, afirmaven que les bombes les hi havia proporcionat Francesco Momo. Per una banda, a l’estar Momo ja mort, ja no era una delació, per altra banda, si bé està clar que Momo havia proporcionat algunes d’aquelles bombes, en els possibles casos en que hagués set un altre, tots els anarquistes detinguts amb bombes afirmaven que havia set ell, ja que a l’estar Momo mort així evitaven delatar a algun altre possible proveïdor.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A partir de la segona part de l’any 1893 començaren els atemptats més espectaculars a Catalunya que dugueren a la repressió final contra l’anarquisme català, massives detencions i nombroses execucions, que van causar pràcticament el desmantellament de tot el moviment anarcosindicalista català de finals del segle XIX, com veurem tot seguit. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">ATEMPTAT DE PAULÍ PALLÀS CONTRA EL GENERAL MARTÍNEZ CAMPOS EL 1893</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 24 de setembre de 1893, l’anarquista Paulí Pallàs i Latorre va llençar dos bombes a Barcelona contra el capità general de Catalunya Arsenio Martínez Campos en una desfilada en dia de la Mercè, que sols el van ferir però que van matar a un guàrdia civil de l’escorta.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyGi7u86cwbX83lo-QZU99oi0aQB0ezrUoC3Rjqb_ujfR6AY39E6OVktye4TB4g8maGx8KhuLQQcEh9JIwXTYKwe0o6DQOGbsKRPrRonz3zPi6eyLL_ZLSQk6MfOKDmQCJzsySLZwfXuU/s1600/PALLAS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyGi7u86cwbX83lo-QZU99oi0aQB0ezrUoC3Rjqb_ujfR6AY39E6OVktye4TB4g8maGx8KhuLQQcEh9JIwXTYKwe0o6DQOGbsKRPrRonz3zPi6eyLL_ZLSQk6MfOKDmQCJzsySLZwfXuU/s1600/PALLAS.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Paulí Pallàs i Latorre, d’ofici litògraf i caixer, havia nascut a la localitat catalana de Cambrils (Baix Camp) el 1862. El seu pare era de Maella, un poble de parla catalana de la Franja de Ponent dins de la província de Saragossa i la seva mare era de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà). El 1884 s’havia casat amb la barcelonina Angeleta Vallès i Climent i ja vivia a Barcelona. El 1888 Pallàs ja era un seguidor de Kropotkin i l’anarco-comunisme i aquell any ja havia anat com a representant de l’Estat Espanyol a un congrés de lliurepensadors a Londres.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A principis de 1889 Paulí Pallàs juntament amb la seva dona, Angeleta Vallès i el seu fill d’un any d’edat Pascual, se’n va anar a Sudamèrica per buscar una millor feina, primer a Argentina, a Buenos Aires, a on va conèixer a Errico Malatesta, just poc abans de que aquest tornés a França i amb qui va realitzar un famós viatge per la Patagònia en cerca d’or, es clar se suposa que per la causa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Després Pallàs, la seva dona i el seu fill se’n van anar a Rosario de Santa Fe, on Pallàs hi anava amb un cert prestigi com a conegut de Malatesta i va ser un dels que van parlar en el míting fet el 1er de maig de 1890 en aquella població argentina, en el primer any que és celebrava el record dels màrtirs de Chicago com el dia dels treballadors a tot el món. Allí a Rosario de Santa Fe va néixer la seva filla Leonor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 1891 Pallàs se’n va anar amb la seva família al Brasil, primer a Sao Paulo i després a Rio de Janeiro on s’integrà en el moviment anarquista local. El 1er de maig de 1891 va esclatar una bomba al teatre Alcántara de Rio de Janeiro sense causar víctimes. La policia investigava als anarquistes de la ciutat i alguns d’ells amb els que es movia Pallàs.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Pocs dies després el mateix maig de
1891, a causa de la mort del pare d’Angeleta Vallès, la dona de Pallàs, els dos se’n van tornar
amb els seus dos fills a Barcelona per arreglar el tema de l’herència, però
també per fugir de les investigacions de la policia de Rio de Janeiro que un
temps després apuntaren al mateix Paulí Pallàs com l’autor de la bomba contra el
teatre Alcántara. A causa d’això finalment van decidir no tornar al Brasil i
van quedant-se a viure a la zona de Barcelona, concretament a la veïna població
de Sants.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 1891 Pallàs va començar a treballar en una impremta del casc antic de Barcelona, ja que era un bon litògraf i caixer, però l’amo de la impremta el va acomiadar a l’assabentar-se de que participava en mítings anarquistes. Després Pallàs i la seva dona amb els diners de l’herència del pare d’ella, van comprar màquines de cosir i van muntar un negoci a Sants de cosidors de camises i vestits. El 1892 va néixer el seu tercer fill Paulí.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 1891 Paulí Pallàs ja destacava com un dels anarco-comunistes de Sants i participava en alguns mítings de la població. A Sants no hi havia una publicació anarco-comunista però Pallàs va participar en la distribució del diari “Ravachol” de Sabadell, de caràcter anarco-comunista, quan aquesta es va fundar a finals de 1892.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Entre el grup anarco-comunista en el que es movia, Pallàs va conèixer a l’anarquista aragonès Santiago Salvador, que havia arribat recentment el 1891 a la veïna població d’Hostafrancs i al qual l’havien impressionat els mítings que feia Pallàs, pel que solien trobar-se conjuntament amb altres anarquistes de Sants i Hostafrancs per fer reunions en locals i tavernes. Santiago Salvador també seria famós per un altre encara més espectacular atemptat, com veurem més endavant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Per aquella època Manuel Ars i Solanellas, era un dels anarquistes destacats de Sants, el qual a part de promoure mítings anarquistes en bars i locals, també feia anys que era un destacat sindicalista que havia promogut diverses vagues per tota la zona de Barcelona, com ja s’ha esmentat abans. Per tant, Paulí Pallàs, Santiago Salvador i Manuel Ars es coneixien dels cercles anarquistes de Sants. Allò va fer que quan Paulí Pallàs i Santiago Salvador van fer els atemptats que veurem més endavant, Manuel Ars fos un dels molts que van ser detinguts indiscriminadament tant sols per conèixer-los i un dels que en patiria les més greus conseqüències, com veurem més endavant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El dia 24 de setembre de 1893, el dia de la Mercè, patrona de Barcelona, es feia una desfilada militar i en el moment en que aquesta passava per la Gran Via cantonada Muntaner cap a les 12.05 del migdia, Paulí Pallàs es va fer pas entre el públic i es va plantar davant del cavall en el que hi anava muntat el capità general de Catalunya Arsenio Martínez Campos i li va cridar, “avui tu i jo ens em de fotre” i tot seguit va llençar una bomba que va tirar a Martínez Campos del cavall i tot seguir li va llençar una segona bomba que també va esclatar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Després de les explosions la multitud es va dispersar amb corredisses mentre Paulí Pallàs, enlloc de fugir, es va quedar en el lloc dels fets cridant amb la seva ma aixecada amb la gorra a la ma, “Visca l’anarquia”. Pallàs va ser detingut immediatament i no va intentar fugir. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El general Martínez Campos, l’objectiu de l’atemptat, només va patir ferides de metralla en una cama però en l’atemptat va morir el guàrdia civil Jaume Tous i Siré, nascut a Palma de Mallorca i es van produir 16 ferits, 5 d’ells militars i nou civils. A una noia de 24 anys, Rosalia Barbé, li van haver d’amputar una cama.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsHNM_2v2NN5grkQv1jZqEpjylEAWgLXOKS6z3lOOx_frwvbYndNNiPpw7t7ZBdjFC95DbWh_NJXmOc7O9kQwaxo6xqUiO3tjIjFqj81gy_W_0wV5VQ5UPbeSOZH8ZqiQUV_2khF-7fc8/s1600/ATEMPTAT+PALL%25C3%2580S+B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsHNM_2v2NN5grkQv1jZqEpjylEAWgLXOKS6z3lOOx_frwvbYndNNiPpw7t7ZBdjFC95DbWh_NJXmOc7O9kQwaxo6xqUiO3tjIjFqj81gy_W_0wV5VQ5UPbeSOZH8ZqiQUV_2khF-7fc8/s1600/ATEMPTAT+PALL%25C3%2580S+B.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Aquell atemptat va ser el que havia tingut més repercussió fins llavors a Barcelona, ja que era el primer dirigit directament contra un alt comandament militar. A més, curiosament Paulí Pallàs va ser el primer detingut per un atemptat amb bomba a Catalunya, ja que malgrat que des de 1884 havien esclatat nombroses bombes, especialment a Barcelona i voltants, no s’havia detingut realment mai als autors, malgrat les nombroses detencions indiscriminades. Tot això sumat a la informació sobre els crits en favor de l’anarquia i l’actitud de Pallàs de no fugir després de llençar les bombes, el van convertir en una icona per la majoria d’anarquistes a nivell mundial.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Els inspectors de la policia de Barcelona Emilio de la Vega i Antoni Lleó Tresols i Campañà, sota les ordres del governador civil de Barcelona Ramon Larroca, com se solia fer en aquests casos, van fer una forta batuda i van detenir a dotzenes d’anarquistes que podien tenir una relació amb Pallàs, amb l’anarquisme radical, sobre tot anarco-comunistes però també “sense adjectius”, que haguessin avalat d’alguna manera l’ús de la dinamita o que se’ls havia trobat algun tipus d’armament en els registres, per intentar esbrinar si tot formava part d’un complot anarquista a nivell general i sobre tot, com sempre, per aprofitar per iniciar una nova repressió contra l’anarquisme català.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">En la zona de Sants, localitat on vivia Paulí Pallàs, la policia va anar primer a detenir l’anarquista més destacat, Manuel Ars i Solanellas, al qui li van trobar una pistola i també van detenir als dos rellogats que tenia a casa seva, Joan Carbonell i Bages i Josep Sábat i Ollé. També van detenir a Sants a Pere Marbà i Cullet, Maties Gabarró i Mateu i Josep Sans i Dalmases. De la veïna localitat d’Hostafrancs van detenir a Francesc Manresa i Rañé, José Monton i Martínez i Joan Mestres i Lluch.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A Gràcia la policia també van fer una batuda detenint als dos principals caps anarco-comunistes de la localitat, Martí Borràs i Jover i Emili Hugas i Roig, a més de Francesc de Paula i Bartomeu, Josep Molas i Duran, Francesc, Joan Gabaldà i Domènech, Rafael Liñán i Segura, Joan Gabarró i Lluhí, Julio Martínez i Martín, Isidre Miró i Company, el francès Benoît Pichot, Pere Morell i Ribas, al que li van trobar una pistola, Ramon Ardiaca i Guash, al qui li van trobar una bomba a casa seva i Sebastià Suñé i Gavaldà, del grup de Sant Martí de Provençals.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">En la zona del pla Barcelona la policia va detenir també a dotzenes d'anarquistes considerats sospitosos. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">També van inculpar com a còmplices de l’atemptat de la Gran Via </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">a Domingo Mir i Durich i a Antoni Prats i Vila, malgrat que encara eren a la presó des de feia 8 mesos quan es produí l’atemptat, detinguts pels incidents i tiroteig del més de febrer d’aquell mateix any a la sortida míting de teatre Calvo-Vico de Barcelona, fets abans esmentats. Curiosament la policia els va anar primer a buscar a casa seva i els van comunicar que ja eren la presó des de feia temps. No obstant això els mantenir l'acusació de formar part del mateix grup de organitzà el complot. Antoni Prats va ser alliberat poc després, però no per molt temps com veurem més endavant. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Paulí Pallàs va insistir en que havia fet l’atemptat per iniciativa pròpia i que ningú més hi estava ficat. També va afirmar que les bombes, tant les de l’atemptat com altres que li van trobar amagades en un forat que havia cavat a Montjuïc, els hi havia passat l’anarquista italià Francesco Momo, que ja havia mort per explosió accidental el març d’aquell 1893, per tant no era una delació. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Paulí Pallàs poc després de ser detingut, va fer unes declaracions en les que deia que havia volgut matar al general Martínez Campos perquè després de les repressions que el general havia protagonitzat a Catalunya, després de que ell fos un dels que derroqués la República en un cop d’estat el 1874, la seva tornada a Catalunya com a capità general significava un desafiament al poble català, desafiament que ell com a català havia acceptat i repel·lit l’acció tal com creia que es mereixia. Així va reflectir la premsa les seves paraules. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">També va influir en l’acció de Pallàs l’afusellament dels 4 anarquistes a Jerez de la Frontera l’any anterior, que era una protesta que tots els anarquistes solien fer en els mítings, però Pallàs insistí en que el principal motiu va ser una venjança contra el general Martínez Campos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">També quan li van preguntar sobre els ferits entre el públic Pallàs va dir, com culpant una mica als ferits entre el públic, “perquè hi anaven a la parada militar?, jo no vaig tirar contra ells, però aquestes peripècies són irremediables”. Evidentment paraules que causaren controvèrsia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El mateix setembre de 1893 Paulí Pallàs va ser anomenat de manera destacada en la Conferència Internacional Anarquista que es va celebrar a Chicago als EEUU, quan encara no havia set condemnat i van escriure un comunicat en el que posaven a Pallàs com exemple d’heroisme i valor i un exemple a seguir per marxar cap a la llibertat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">En el consell de guerra ràpid que se li va fer sols sis dies després de l’atemptat el 30 de setembre de 1893, Paulí Pallàs, a part d’afirmar que havia actuat sol, va dir que no sols no es penedia d’haver fet l’atemptat sinó que va afirmar que lamentava no haver aconseguit matar a Martínez Campos. Aquelles declaracions encara li van donar més fama entre la majoria d’anarquistes de tot el món. Aquell mateix dia el van condemnar a morir afusellat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">L’EXECUCIÓ DE PAULÍ PALLÀS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">L’execució de Paulí Pallàs es va dur a terme a les 9 h. del matí del 6 d’octubre de 1893, en un pendent que hi ha a la part posterior del mur d’un extrem del castell de Montjuic anomenat glacis de la Lluneta de Mar i que té vista al port de Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Els moments abans de l’execució van ser tot un espectacle mediàtic i unes 4.000 persones van anar a Montjuic a intentar presenciar l’execució o al menys el passeig de Pallàs conduït al lloc de l’afusellament. Molts dels assistents eren anarquistes que volien donar suport a Pallàs en els seus últims moments. Segons les cròniques de la premsa de l’època, Pallàs al veure a aquella multitud es va créixer i va anar caminant a la zona d’execució cantant cançons anarquistes a ple pulmó. Alguns dels assistents li cridaven, “Visca l’anarquia” o “Visca la dinamita” i ell els responia amb un “visca” i amb un somriure. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A les 9h. de matí van posar a Paulí Pallàs de genolls, sense embenar els ulls i d’esquena a l’escamot d’execució, pertanyent a l’exèrcit d’infanteria, en el pendent de La Lluneta de Mar. Abans de rebre els trets Pallàs va cridar “la venjança serà terrible” i “Visca l’anarquia”, poc després sonaven els trets que li destrossaren el cap. A partir d’aquell moment Paulí Pallàs va ser considerat un màrtir anarquista a nivell internacional a l’alçada dels anomenats "Màrtirs de Chicago" i el seu retrat es venia per Barcelona per milers.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOrXIdMVY3-0sU6-z9s3pILl3PyOV5pieHUwTzVE7Lof8kRRmxQCX0oAJMc8oEYQ42dHTueIAQoORo_BjwcZBRgKUfdvZ9N_EWnWS6g9YmJ-QTC71sTOjMc3-71YyOIyF3fRZMsjgm3LM/s1600/EXECUCI%25C3%2593+PALL%25C3%2580S+.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOrXIdMVY3-0sU6-z9s3pILl3PyOV5pieHUwTzVE7Lof8kRRmxQCX0oAJMc8oEYQ42dHTueIAQoORo_BjwcZBRgKUfdvZ9N_EWnWS6g9YmJ-QTC71sTOjMc3-71YyOIyF3fRZMsjgm3LM/s1600/EXECUCI%25C3%2593+PALL%25C3%2580S+.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Mentre els anarco-comunistes aprovaven l’atemptat de Pallàs en diversos escrits en solidaritat, el sector anarco-col·lectivista representat per Josep Llunas van escriure en la seva revista “La Tramontana” que estaven en contra d’aquest tipus d’atemptats, però també van protestar en contra de l’execució i la mateixa “Tramontana” va obrir una subscripció per rebre diners per la vídua i fills de Pallàs i van aconseguir una bona quantitat de diners.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Joan Montseny, un professor anarquista de Reus, va publicar l’octubre de 1893 un full en el que es solidaritzava amb l’atemptat de Pallàs, cosa que li va causar una detenció per apologia del terrorisme.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Poc després Joan Montseny i la seva dona Teresa Mañé, parella anarquista que seria molt coneguda uns anys després per les seves publicacions anarquistes, es van fer càrrec durant un temps de Leonor, la filla de Pallàs, per ajudar a la mare Angeleta Vallès fins que aquesta se’n va poder tornar a fer càrrec.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Curiosament un dels fills de Paulí Pallàs, que també es deia Paulí, als anys vint de segle següent va ser famós per ser un dels més sanguinaris pistolers de la patronal que mataven anarcosindicalistes, cosa que xocava contradictòriament amb la memòria del seu pare.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Paulí Pallàs va deixar escrita una carta pòstuma escrita poc abans de ser afusellat que va entregar al diari republicà madrileny “El País”, el qual la va publicar el 8 d’octubre de 1893 i en la que Pallàs justificava el seu atemptat contra el general Arsenio Martínez Campos per les seves repressions en tot l’Estat Espanyol des del derrocament de la República. També afirmava que per molt que l’acusessin d’assassí els indignats catòlics, mai els anarquistes havien fet ni farien tants assassinats com els que havien fet els caps carlins Francesc Savalls o Ramon Cabrera “El Tigre del Maestrat” o els catòlics en general.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">ATEMPTAT DE SANTIAGO SALVADOR AL TEATRE DEL LICEU EL 1893<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">En plena repressió i cadena de detencions d’anarquistes a Catalunya per l’atemptat de Paulí Pallàs i un més després de la seva execució, l’anarquista aragonès Santiago Salvador Franch el 7 de novembre de 1893 va llençar una bomba orsini al teatre del Liceu de Barcelona en plena funció. El resultat va ser de 20 morts i 27 ferits. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj4lRB5LNqNdXt644NDCLf_HDd45tTbxIi4pb8dHiwyoxalYD9AhcEuQdy89BuTVHQEHDFgjeGYVKq90MTu7P48ypaHEFDAJGbp2jbaAtevGDHixn4jTW3DbSRVEfG2mg3unUj1UWDD5A/s1600/SALVADOR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj4lRB5LNqNdXt644NDCLf_HDd45tTbxIi4pb8dHiwyoxalYD9AhcEuQdy89BuTVHQEHDFgjeGYVKq90MTu7P48ypaHEFDAJGbp2jbaAtevGDHixn4jTW3DbSRVEfG2mg3unUj1UWDD5A/s1600/SALVADOR.jpg" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Santiago Salvador Franch havia nascut el 1865 a Castellseràs a la província del Terol. El 1881 amb 16 anys, Salvador va anar a viure a Barcelona on hi va estar inicialment 3 anys seguits i treballava servint en algunes cases i en poc temps es va introduir en l’anarquisme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Després de voltar per diversos indrets de Catalunya i Aragó el 1891 Santiago Salvador es va casar amb la mallorquina Antònia Colom i Vicens i es va instal·lar definitivament a la zona de Barcelona concretament a Hostafrancs, a tocar mateix de Sants on va muntar una taverna. Allí és on va conèixer als principals anarquistes que hi havia a Hostafrancs i Sants, entre ells a Paulí Pallàs, com abans ja s’ha comentat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El mateix 1891 el pare de Santiago Salvador, que era un carlí que havia set detingut perquè havia extorsionat a veïns de Castellseràs, va morir per trets de la policia quan volia fugir d’una corda de presos a Catalunya. El mateix Santiago Salvador havia set carlí de molt jove però al venir a Barcelona es va fer anarquista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 1892 Salvador va haver de tancar el seu negoci de la taverna a Hostafrancs per problemes econòmics. Però aquell any, la policia investigant la mort violenta d’un guàrdia de la duana, no se sap perquè van sospitar dels anarquistes i concretament de Santiago Salvador com un dels possibles implicats. Llavors Salvador va fugir de Barcelona tornant al seu poble Castellseràs, on vivia clandestinament i amb un veí de Calanda van fer diversos atracaments pels pobles de la zona. Finalment van ser detinguts a Castellote (Terol). Durant aquest temps el 1892 va néixer la seva filla Maria a Barcelona. Poc després Salvador va ser alliberat i es va tornar a instal·lar a Barcelona amb la seva família al barri del Poble Nou. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Degut a que li costava treballar a Barcelona, segurament pels seus antecedents, el 1893 Salvador se’n va anar a València a buscar feina, on va tenir una baralla amb l’hostaler de la pensió on vivia a causa de la seva falta de pagament i va agredir a un guàrdia municipal que s’hi va interposar. Salvador va ser detingut i va rebre una pallissa de la policia a la comissaria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Després de ser alliberat de la presó de València, el 27 de setembre de 1893, just tres dies després de l’atemptat de Pallàs, Salvador va tornar a Barcelona a viure amb la seva dona i la seva filla.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Santiago Salvador havia tornat a la zona de Barcelona en plena repressió contra l’anarquisme català després de l’atemptat de Paulí Pallàs i pocs dies després, el 6 d’octubre de 1893, era afusellat Paulí Pallàs. Tota aquella repressió, l’afusellament del seu company Pallàs i també segons sembla un sentiment de venjança que portava a dins per la pallissa que havia rebut de la policia de València, van dur a Santiago Salvador a fer l’atemptat del Liceu, amb la intenció de castigar a l’alta burgesia catalana a qui considerava en gran part culpables de demanar la repressió contra els anarquistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Santiago Salvador el 7 de novembre de 1893 a les 22.45 h. va llençar una bomba orsini al pati de butaques del teatre del Liceu de Barcelona des del cinquè pis de la platea en plena funció de l`òpera “Guillem Tell”. El resultat va ser de 20 morts i 27 ferits. Salvador va llençar una segona bomba però no va esclatar.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivi51dSC2uXiKaN6qhcjWN0xL7iH3sK5fOmFfGrE0E3i-jITmxhx2XO7rxvf-guTAATawndkIPGSe8LWshxv4md1Jh1I5YXbhyv34CWImnb_CASVtTMoQnqV7Vw-bh0xRjZrWm5ERcyxg/s1600/ATEMPTAT+LICEU.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivi51dSC2uXiKaN6qhcjWN0xL7iH3sK5fOmFfGrE0E3i-jITmxhx2XO7rxvf-guTAATawndkIPGSe8LWshxv4md1Jh1I5YXbhyv34CWImnb_CASVtTMoQnqV7Vw-bh0xRjZrWm5ERcyxg/s1600/ATEMPTAT+LICEU.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">La policia va detenir a alguns anarquistes que va reconèixer i que eren a la porta del Liceu mentre hi havia gent que sortia corrent, encara que els va alliberar a tots enseguida menys a Jean Aragón i Sardà, un anarquista francès que va ser el primer detingut oficial com a sospitós després de l’atemptat i que va estar ja molt temps a la presó. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_ZT6h5xCF_DCpoyrGqqTNVdG5d432IbiKIEVSi5UiCbL8MnJrfE0ekipJyz5da0T678B8rS1DwQBnrTDyO_kLfirRQheXrbrcEADFbU9QL_R63xh8_xSb749r705OMDmj1DibgyAdVRg/s1600/LICEU+1890+B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_ZT6h5xCF_DCpoyrGqqTNVdG5d432IbiKIEVSi5UiCbL8MnJrfE0ekipJyz5da0T678B8rS1DwQBnrTDyO_kLfirRQheXrbrcEADFbU9QL_R63xh8_xSb749r705OMDmj1DibgyAdVRg/s1600/LICEU+1890+B.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Mentre, Santiago Salvador ja havia sortit del Liceu barrejat amb la gent dirigint-se a casa seva al barri del Poble Nou, on li va explicar a la seva dona el que havia fet. L’endemà, davant el temor de ser identificat, Salvador va marxar de casa seva i va contactar amb un anarquista conegut seu anomenat Josep Prats i Trilla, qui el va recomanar a un amic seu anomenat Jaume Sogas i Martí, que era un anarquista que solia admetre hostes i que vivia al carrer Aribau, al municipi de Gràcia, a on Salvador s’hi va refugiar durant un mes. El 8 de desembre de 1893 Salvador va deixar el pis a on estava amagat i se’n va anar a diversos llocs d’Aragó abans de ser detingut, cosa que veurem més endavant.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">UNA ALTRA ALLAU DE DETENCIONS D’ANARQUISTES PER L’ATEMPTAT DEL LICEU<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Però mentre Salvador voltava i s’amagava, la policia encara no sabia que era ell l’autor i sota la pressió expressa del president del govern espanyol el liberal Práxedes Mateo Sagasta, de que s’havia de detenir a l’autor o autors com sigui, el governador civil de Barcelona Ramon Larroca va ordenar als l’inspectors de policia Emilio de la Vega i Antoni Tresols i als tinents de la guàrdia civil Narciso Portas i Alfredo Peña iniciar una forta batuda d’anarquistes, sobre tot per la zona de Barcelona però també arreu de Catalunya, que va ser molt superior encara que la de després de l’atemptat de Pallàs, després de suspendre les garanties constitucionals a Barcelona dos dies després de l’atemptat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Hi ha que tenir en compte que la majoria dels anarquistes considerats per les autoritats perillosos encara eren a la presó a resultes de l’atemptat de Paulí Pallàs, malgrat que aquest ja havia set afusellat com l’autor, ja que les autoritats consideraven que tots formaven part d’una trama anarquista que emmagatzemava bombes i armes i planejava atemptats, pel que després de l’atemptat del Liceu les presons de Barcelona encara es van omplir molt més d’anarquistes del que ja ho estaven. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Entre les detencions indiscriminades d’anarquistes després de l’atemptat del Liceu cal destacar les de Lluís Mas i Gassó, Antoni Nogués i Figueras i el francès de pares italians Tomàs Ascheri Fossati, tots del grup de Gràcia i que quatre anys després serien tres dels cinc afusellats per l’atemptat que es faria al Carrer Canvis Nous, com veurem més endavant. Josep Molas un altre dels que afusellarien quatre anys després per aquell atemptat, ja era a la presó des de l’atemptat de Paulí Pallàs. El cinquè afusellat quatre anys després Joan Alsina, no va ser detingut en aquella època. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Josep Altafulla, de Vilassar de Mar, era un anarquista que ja havia set detingut poc després de l’atemptat de Pallàs perquè el coneixia. Va morir l’11 de desembre de 1893 per malaltia a la presó del carrer Reina Amália, ja que patia una tisi i no va estar ben cuidat ni en les millors condicions a la presó. Josep Altafulla va ser el primer anarquista mort entre tota aquella allau de detencions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">També destaca la detenció de l’anarquista Miquel Nacher i Garrigues 51 anys, nascut a Torís (Terra Alta, País Valencià) i detingut el 21 de novembre de 1893, el qual havia set un dels sindicalistes més destacats al País Valencià i que feia un temps que vivia a la zona de Barcelona. Poc després la policia l’acusà de ser un dels caps dels grups d’acció anarquistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">L’anarquista sabadellenca Teresa Claramunt, ja coneguda per detencions anteriors, també va ser detinguda aquell novembre de 1893. Només tres setmanes després de l’atemptat ja s’havia detingut a uns 60 anarquistes, en pocs mesos en serien centenars.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">La policia intentava amb les detencions indiscriminades d’anarquistes, sobre tot als propers a l’anarco-comunisme o als “sense adjectius” i que podrien tenir simpaties per l’acció directa, aconseguir mitjançant tortures o pressions, confessions o delacions d’anarquistes que podrien estar relacionats amb la distribució de bombes o en el mateix atemptat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">LA POLICIA ANUNCIA QUE HA INDENTIFICAT AL GRUP QUE VA ATEMPTAR CONTRA EL LICEU<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 18 de novembre de 1893 la policia va detenir a Mariano Cerezuela Subias, un sabater de 32 anys nascut a Barbastre (Osca), el qual va ser detingut a Osca, malgrat que solia viure a Barcelona. ja que segons les investigacions de la policia podria tenir relació amb l’emmagatzemament de bombes. Poc després la policia va relacionar directament a Cerezuela amb l’atemptat del Liceu. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Mentre continuava l’onada de detencions, l’11 de desembre de 1893 la policia detenia a l’anarquista Josep Codina i Juncà, un manyà de 26 anys nascut a Girona, detingut al seu lloc de treball al carrer Lleialtat del municipi de Gràcia. En el moment en que l’inspector Tresols anava a detenir-lo, Codina el va atacar amb un ganivet però els altres policies el van reduir. A Josep Codina com a conegut de Mariano Cerezuela, la policia el va relacionar també amb l’atemptat al Liceu. Uns cinc dies després la policia anunciava que Josep Codina havia confessat que havia set ell qui havia fabricat i llençat la bomba del Liceu. Tots els diaris es feien ressò de que ja havien detingut a l’autor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Mentre, el 14 de desembre de 1893 havien detingut a Barcelona Josep Bernat i Sirerol, un tipògraf mallorquí de 22 anys, a qui també la policia van relacionar directament amb l’atemptat del Liceu ja que era amic de Cerezuela.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">També en aquelles dates de desembre de 1893 la policia detenia a Gràcia a l’anarquista Francesc Vilarrubias i Baliu, un fuster de 44 anys nascut a Igualada. Poc després, el 23 desembre el tinent de la guàrdia civil Narciso Portas va trobar 58 bombes ( 40 de pera i 18 orsini) en una cova de la muntanya del Carmel, al municipi de Gràcia i van acusar directament a Francesc Vilarrubias d’haver-les amagat allí.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGmrMl1xKTTV8PllP2L1N__mRSFBltHgPhCUq_cl3dJp087iBpR8kUZHMdEO7Pb9Jg44VMPM2r0dC2GkTdGPGiTPZzjoC66ybJii69dwxMPI5r50GeiV864Nm-RTUQ0QhpRHwF1gN1AhU/s1600/VILARRUBIAS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGmrMl1xKTTV8PllP2L1N__mRSFBltHgPhCUq_cl3dJp087iBpR8kUZHMdEO7Pb9Jg44VMPM2r0dC2GkTdGPGiTPZzjoC66ybJii69dwxMPI5r50GeiV864Nm-RTUQ0QhpRHwF1gN1AhU/s1600/VILARRUBIAS.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 24 de desembre de 1893 van detenir a Barcelona a Jaume Sogas i Martí, treballador d’una fàbrica de vidre de 35 anys, nascut al Pont d’Armentera (Alt Camp), que també el van relacionar amb l’atemptat del Liceu, ja que la policia va descobrir que era amic de Mariano Cerezuela. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A finals de desembre de 1893 la policia informava que entre els més de 200 anarquistes detinguts ja sabien qui era el grup que havia planejat i realitzat l’atemptat del Liceu, ja que tots havien confessat. Informaven que Mariano Cerezuela era el cap del grup i el que va idear l’atemptat del Liceu i que Josep Codina havia fabricat i llençat la bomba al Liceu, mentre també s’implicava en el mateix grup que planejà l’atemptat a Jaume Sogas i a Josep Bernat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 29 de desembre de 1893 van detenir a l’anarquista italià Alfredo Baccherini Santini, a qui la policia va acusar de ser un dels caps dels grups d’acció anarquista en la zona de Barcelona.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">La policia també va identificar a Joan Bernich i Morer “l’Aureneta”, de 29 anys i nascut a Sabadell, com a membre del grup que planejà l’atemptat del Liceu, acusat de ser un dels que fabricava les bombes juntament amb Josep Codina. però encara no havia set detingut i estava fugit.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">ELS PRINCIPALS ACUSATS IDENTIFIQUEN A SANTIAGO SALVADOR</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Però el 30 de desembre de 1893 es va aixecar la incomunicació que havien patit els quatre principals acusats a la presó del carrer Reina Amàlia. Aquests van poder rebre visites i van poder parlar amb familiars, amics i amb també amb diversos periodistes que van anar a parlar amb ells a la presó. Els quatre acusats van afirmar a la premsa que les confessions havien set fetes sota tortures i que no tenien res a veure amb l’atemptat del Liceu, però tres d’ells ja van anomenar a Santiago Salvador com l’autor de l’atemptat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">En aquelles declaracions, Josep Codina va dir a la premsa que lo de que ell hagués tirat la bomba al Liceu era fals i ho havia confessat sota tortura. No obstant això, Codina reconeixia també a la premsa que si havia fabricat algunes bombes orsini i participat en la col·locació d’algunes bombes anteriorment, però que no tenia res a veure amb la bomba del Liceu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Mariano Cerezuela i Josep Bernat van declarar que cinc dies després de l’atemptat havien estat a casa del seu amic Jaume Sogas, situada al carrer Aribau al municipi de Gràcia, on hi havia allotjat un individu anomenat Santiago Salvador i que afirmava que ell havia llençat la bomba del Liceu. Jaume Sogas ho va confirmar i també va dir que aquell home que tenia allotjat a casa seva es deia Santiago Salvador i que li havia dit que ell era el que havia llençat la bomba.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">En aquestes declaracions fetes a la premsa el 30 de desembre de 1893 i que sortiren en diversos diaris el dia següent, entre ells a “La Publicidad” del dia 31 de desembre de 1893, ja tres dels acusats, Cerezuela, Bernat i Sogas, a part de declarar-se innocents, ja assenyalaven a un tal Santiago Salvador com l’autor de l’atemptat, cosa que també havien comunicat a la policia. El sorprenent és que els mateixos diaris, que no havien sentit mai aquell nom, afirmaven que segurament era una mentida dels acusats per despistar a la policia, ja que oficialment Josep Codina era l’autor confés d’haver tirat la bomba i els altres els còmplices. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpNxpT9d8JiogoinU25X_0JDkglzt9GB3yiJQUHlCbEjYiSaCfXcBccSzJQftPhxEQGwmFrzMtdRT9pIX_s6B1hvolVag8y7aFQYQA4obA3wDd9aMHYvIrgLPzfWGjKA1PtI01HQCghn8/s1600/LA+PUBLICDAD+1894+DUBTA+QUE+FOS+SALVADOR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpNxpT9d8JiogoinU25X_0JDkglzt9GB3yiJQUHlCbEjYiSaCfXcBccSzJQftPhxEQGwmFrzMtdRT9pIX_s6B1hvolVag8y7aFQYQA4obA3wDd9aMHYvIrgLPzfWGjKA1PtI01HQCghn8/s1600/LA+PUBLICDAD+1894+DUBTA+QUE+FOS+SALVADOR.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Però al vespre de l’1 gener de 1894, la policia detenia a Saragossa a l’anarquista Santiago Salvador, qui immediatament i sense pressió es va declarar l’autor material de l’atemptat del Liceu, cosa que va sorprendre a tothom, ja que la policia ja havia anunciat que Josep Codina havia confessat que era ell l’autor.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">DETENCIÓ DE SANTIAGO SALVADOR</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Abans de ser detingut, mentre duraven aquelles detencions i acusacions entre novembre i desembre de 1893 després de l’atemptat del Liceu, Santiago Salvador havia estat amagat una setmana a casa de Jaume Sogas i Martí en el seu pis del carrer Aribau al municipi de Gràcia. Després Salvador se n’havia anat en tren a Barbastre. El 22 de desembre de 1893 se’n va anar al seu poble, Castellseràs, amb carro. Allí es va allotjar a casa del seu cunyat Antonio Alfaro Inés uns dies i finalment se’n va anar a Saragossa el 25 de desembre dia de Nadal i es va allotjar a casa del seu cosí Julio Sancho.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Seguint les declaracions que havien fet a la policia els acusats Mariano Cerezuela, Jaume Sogas i Josep Bernat, de que havien estat amb un tal Santiago Salvador que els havia dit que era l’autor de l’atemptat, com abans ja s’ha esmentat, la policia de Barcelona el va identificar. No se sap si encara convençuts de que ell era l’autor, la policia va investigar i va descobrir que Salvador havia passat pel seu poble, Castellseràs, on s’havia allotjat a casa del seu cunyat Antonio Alfaro i que després se n’havia anat a Saragossa. La policia també sabia que el seu cosí Julio Sancho vivia a Saragossa, pel que van anar a casa seva i allí van trobar a Santiago Salvador, al qual el van sorprendre al llit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Quan la policia anava a detenir a Salvador a l’habitació on dormia, aquest va dir, “mueran los burgeses” i “Viva la anarquia”, i tot seguit es va disparar un tret amb la intenció de matar-se i va quedar ferit molt greu perforant-li la bala l’abdomen. També va intentar veure un líquid de verí, cosa que li va impedir la policia. També va ser detingut el seu cosí Julio Sancho i l’altre inquilí Constancio Blasco Manero. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Va ser llavors que per sorpresa Salvador, sense cap pressió, va confessar ser l’autor de l’atemptat del Liceu i no els que havien detingut i acusat injustament. Salvador va estar 15 dies l’hospital de Saragossa lligat al llit amb una cadena. Va ser traslladat a Barcelona el 17 de gener de 1894 i va quedar ingressat en la infermeria de la presó del carrer Reina Amàlia de Barcelona. A la seva dona Antònia Colom la van detenir sols durant un dia a Barcelona i l’havia anat a veure a l’hospital quan era a Saragossa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Aquell gener de 1894, malgrat les felicitacions que rebia el governador civil de Barcelona Ramon Larroca per la detenció de l’autor de l’atemptat del Liceu Santiago Salvador, ningú oblidava que un més i mig abans havien comunicat que l’autor era Josep Codina i que ho havia confessat i signat, per tant per a tothom era evident que hi havia hagut tortures i tothom posava en qüestió les imputacions de delictes dels detinguts i concretament dels quatre acusats inicials per l’atemptat del Liceu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">De totes maneres, com ja s’ha esmentat abans, tant Cerezuela, Codina, Bernat i Sogas, estava clar que havien contactat i encobert a Santiago Salvador després de l’atemptat, cosa demostrada pel fet de que van ser ells mateixos qui, després de tortures i de ser acusats directament d’haver planejat i fet l’atemptat del Liceu, van donar el nom de Santiago Salvador a la policia, dient que l’havien encobert i per aquest motiu el van localitzar i detenir, cosa que vol dir que tampoc la policia anava molt desencaminada en les investigacions inicials.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Per tant és evident que hi havia connexió entre Salvador i aquests acusats inicials, però falta saber fins a quin punt. Podria ser que sols tinguessin contactes i inclús es passessin bombes, però que Salvador hagués actuat pel seu compte i els hagués demanat ajuda després per escapar, però era evident que és coneixen molt bé.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Però segurament per intentar justificar-se d’aquella falsa acusació que oficialment s’havia fet contra Josep Codina com l’autor del llançament de la bomba de Liceu, a més d’una voluntat de jutjar d’alguna manera als nombrosos anarquistes que eren a la presó, tant els detinguts després de l’atemptat de la Gran Via fet per Pallàs com després del fet al Liceu, a més amb la voluntat d’iniciar una forta repressió contra l’anarquisme català en general, les autoritats i la policia van anunciar l’endemà de la detenció de Salvador que ambdós atemptats havien estat organitzats per el mateix grup d’acció anarquista anomenat “Benvenuto Salut”, en el que a part d’implicar com a membres del grup a Cerzuela, Codina, Bernat i Sogas, també hi van implicar molts dels anarquistes que havien set detinguts entre setembre i desembre de 1893 i alguns que detindrien després. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Durant els primers dies de gener de 1894, també va ser detingut Ramon Talarn i Moret, de 48 anys nascut a Lleida, acusat de tenir una taverna al carrer Diputació de Barcelona, on es reunien els anarquistes del suposat grup “Benvenuto Salut”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Joan Bernich i Morer “l’Aureneta”, l’anarquista de Sabadell que també era buscat per la policia acusat de formar part del mateix grup i que encara no havia set detingut com abans s’ha esmentat, va ser localitzat al l’hospital de Prats de Lluçanès el 17 de gener de 1894, on hi era ingressat per malaltia. Aquell dia 17 de gener Joan Bernich va morir a l’hospital, segons versions oficials per la malaltia. Però altres versions diuen que va intentar fugir del l’hospital al ser localitzat per la policia i va rebre un tret que el va matar i inclús altres diuen que el van enverinar elements de la policia a l’hospital. No es va investigar ni aclarir mai el cas, encara que la versió oficial és que havia mort per malaltia a l’hospital.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">També va ser detingut el 26 de gener de 1894, Antoni Prats i Vila, un dels que ja havia set detingut pel tiroteg del míting del teatre Calvo- Vico del febrer de l'any anterior. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Cada setmana s’anaven detenint més anarquistes
arbitràriament.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">ATEMPTAT CONTRA EL GOVERNADOR LARROCA</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Aquell mateix més de gener, mentre s’estaven preparant les diligències per fer un judici per acusar a diversos anarquistes de formar un complot conjunt que havia preparat tots els atemptats, es va produir un atemptat contra el governador civil de Barcelona Larroca dut a terme per Ramon Murull i Comas que va tornar a causar alarma entre les autoritats, ja que ho veien com un intent de venjança dels anarquistes.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZvEXUIg3cMBxghBc_chpwU9vD7TOIlX2pf3c9VBfmz5m3Z480WAXMVIWLMufD5Qfdf9OFX8WEb6WPCqKYqA2a7WSGh7rECIxnZTRznzXGJBRjRHlr66PHrzzVWdblrmRu8xY476EMDcY/s1600/MURULL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZvEXUIg3cMBxghBc_chpwU9vD7TOIlX2pf3c9VBfmz5m3Z480WAXMVIWLMufD5Qfdf9OFX8WEb6WPCqKYqA2a7WSGh7rECIxnZTRznzXGJBRjRHlr66PHrzzVWdblrmRu8xY476EMDcY/s1600/MURULL.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 25 de gener de 1894 el governador civil de Barcelona Ramon Larroca Pascual sortia del Palau de la Duana, seu del govern civil al costat del Pla de Palau, quan sortia acompanyat del seu amic Tomàs Caballé i Clos. En el moment en que anaven a pujar al cotxe oficial Ramon Murull li va disparar a la cara. Larroca va tenir sort i la bala, malgrat quedar-li incrustada darrera el maxil·lar, no li va tocar cap òrgan vital, el van portar enseguida a la casa de socors del Passeig Colom i es va recuperar en poc temps. Ramon Murull i Comas, de 40 anys, va ser detingut immediatament per la policia.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0xriGBSS2uUuAtb8Pk5vmL-TvVm3zZh5kqeTSFUmgXfNkLz3mlnnNpEI9QqnM-PMDCUIOYoHqF288iLWDMcjGf1mPNNWbURiy4Xu57cycGqMN_RtuxOqXDIXSi5TGCDdQR92OLmOdQD8/s1600/ATEMPTAT+MURULL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0xriGBSS2uUuAtb8Pk5vmL-TvVm3zZh5kqeTSFUmgXfNkLz3mlnnNpEI9QqnM-PMDCUIOYoHqF288iLWDMcjGf1mPNNWbURiy4Xu57cycGqMN_RtuxOqXDIXSi5TGCDdQR92OLmOdQD8/s1600/ATEMPTAT+MURULL.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Inicialment molts van pensar ja en una venjança anarquista, però finalment es va informar que Ramon Murull no pertanyia a cap grup anarquista i que era un jugador que s’havia arruïnat. El governador Larroca havia iniciat una campanya de persecució contra el joc i encara que no se sap si Murull va actuar per desesperació per no poder seguir jugant i recuperar els diners o si pertanyia a algun grup mafiós a favor del joc. No obstant això, en el judici fet sis mesos després, el seu advocat va declarar que estava trastocat per haver-se arruïnat i el mateix Murull va declarar que el que pretenia era suïcidar-se i que el matessin després de l’atemptat, cosa que podria ser una estratègia de la defensa. El cas és que Murull va ser condemnat a 17 anys de presó i en el judici no el van acusar d’anarquista sinó d’haver actuat per motius personals, encara que mai ha quedat clar el perquè ho va fer, a part de les especulacions que es van fer.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">EL GRUP “BENVENUTO SALUT” ACUSAT DE L’ATEMPTAT CONTRA MARTÍNEZ CAMPOS</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Com ja s’ha comentat abans les autoritats, especialment les militars, van voler organitzar un judici o judicis tant per l’atemptat contra Martínez Campos a la Gran Via com contra el Liceu com una mateixa causa, jutjant a un grup d’anarquistes detinguts com membres d’un sol grup d’acció anomenat “Benvenuto Salut” que hauria organitzat els dos atemptats. Per tant es va reobrir la causa per l’atemptat de la Gran Via contra Martínez Campos realitzat el 24 de setembre de 1893, fet abans que el del Liceu, amb la intenció de fer un nou judici.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Aquella doble causa pels dos atemptats en principi resultava curiós i estrambòtic, ja que Paulí Pallàs ja havia set executat per l’atemptat contra Martínez Campos i malgrat que encara hi van haver-hi dotzenes de detinguts a rel d’aquell atemptat, fins el gener de 1894 no s’havia parlat seriosament de cap complot.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Les informacions que va donar la policia sobre aquell suposat grup d’acció “Benvenuto Salut” eren bastant confuses i es basaven en anarquistes que, com era normal, es reunien en cases i tavernes, com a la casa de l’anarquista valencià Miquel Nacher i Garrigues i de vegades també en una taverna del carrer Diputació de Barcelona propietat de Ramón Talarn i Moret. Per aquest fet la policia ja va indicar aquests dos llocs com els principals llocs de reunió del suposat grup d’acció anarquista “Benvenuto Salut”.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A l'anarquista Alfredo Baccherini Santini, detingut el desembre de 1893, la policia l’acusava de ser un dels fundadors del grup “Benvenuto Salut”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Per tant, abans de fer-se el judici per l’atemptat del Liceu, es va preparar un altre judici per ampliar la causa de l’atemptat de la Gran Via contra el general Martínez Campos del 24 de setembre de 1893, jutjant a alguns detinguts sota l’acusació de formar part del grup “Benvenuto Salut” i de que aquests formaven un complot que va preparar tots els atemptats de 1893.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">L’anarquista valencià Miquel Nacher i Garrigues, un dels acusats d’organitzar reunions a casa seva del grup “Benvenuto Salut” i de ser-ne un dels seus caps, va morir en estranyes circumstàncies a la presó del carrer Reina Amàlia de Barcelona el 23 de març de 1894, per tant ja no va poder ser jutjat. La versió oficial deia que havia mort per malaltia, però Josep Codina, un dels detinguts que era amb ell a la presó, va afirmar que Miquel Nacher va morir a conseqüència del precari estat en que havia quedat a causa de les tortures.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Entre els altres acusats que si serien presents en el judici de prolongació per l’atemptat de la Gran Via, hi havia alguns dels que ja havien set detinguts poc després de l’atemptat de Pallàs a la Gran Via el setembre de 1893 que eren, Manuel Ars i Solanellas, Josep Sàbat i Ollé, que havia set detingut sols perquè viva a casa d’Ars, i Joan Carbonell i Bages, els quals ja portaven 8 mesos a la presó, a més de Domingo Mir i Durich, que ja havia set detingut pels incidents del teatre Calvo-Vico i ja era a la presó des de febrer de 1893, d’abans de l’atemptat de la Gran Via.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">La resta d’acusats en aquest judici per l’atemptat de la Gran Via havien set detinguts després de l’atemptat del Liceu, els quals eren: Josep Codina i Juncà, Mariano Cerezuela Subias, Josep Bernat i Sirerol, Jaume Sogas i Martí, Francesc Vilarrubias i Baliu i Rafael Miralles i Ferrando, Aquests també eren acusats de ser els principals còmplices de l’atemptat del Liceu, però primer se’ls jutjaria de col·laborar també en l’atemptat de Pallàs a la Gran Via amb els altres. Tot allò dels dos judicis per una causa conjunta resultava molt estrany als ulls de tothom.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">També hi havia altres anarquistes detinguts feia mesos, tant després de l’atemptat de la Gran Via com després de l’atemptat del Liceu, que inicialment també havien de formar part del nou judici per l’atemptat de la Gran Via, però l’abril de 1894 el jutge de la capitania general el coronel Mariano Martínez va sobreseure el sumari contra ells i no se’ls va jutjar. Aquests eren: Martí Borràs, Emili Hugas, Francesc Abayà, Josep Alcoy, Manuel Barrera, Joan Gabaldà, Antoni Torres, Ettore Luigi, Antoni Tomàs, Ramón Ruíz, Ramon Ardiaca, Francesc Baqué, Josep Boston, Rafael Liñán, Joan Mestres, Francesc Manresa, Augusto Mancini, Pere Marbrà, Luigi Bernardini, Isidre Miró, Bonoît Pichot i Tomás Ramon. Encara que si bé, aquests no van ser finalment ni jutjats ni acusats de còmplices per l’atemptat de la Gran Via, no van ser posats en llibertat ja que encara eren sospitosos de formar part del suposat grup “Benvenuto Salut” i restaren a la presó en espera de possibles judicis futurs per altres causes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">CONSELL DE GUERRA DE PROLONGACIÓ PER L’ATEMPTAT DE LA GRAN VIA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El diumenge dia 29 d’abril de 1894 va començar el consell de guerra de prolongació de la causa per l’atemptat de Pallàs contra Martínez Campos a la Gran Via, judici que va començar a les 9.05 h. del matí al castell de Montjuic a porta tancada, fet per sorpresa i sense que ningú se n’assabentés fins que va acabar el judici a les 17.30h. de la tarda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">La causa va ser instruïda pel tinent coronel Enrique Marzo Díaz-Valdivieso i al final del judici inicialment van condemnar a pena de mort com a còmplices de l’atemptat de Pallàs a la Gran Via a Manuel Ars, Josep Bernat, Mariano Cerezuela, Jaume Sogas i Josep Sàbat. A cadena perpètua a Joan Carbonell, Rafael Miralles i Josep Codina. Van absoldre inicialment a Francesc Vilarrubias i a Domingo Mir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">La defensa dels acusats va presentar un recurs contra les sentències de mort al Consell Superior de Guerra, el qual va estar uns dies deliberant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Però mentre durava la deliberació per aquell recurs, l’històric anarquista igualadí Martí Borràs i Jover, el principal líder i impulsor del moviment anarco-comunista a Catalunya des del seu grup de Gràcia del que ja se n’ha parlat àmpliament abans, es va suïcidar a la presó el 9 de maig d’aquell 1894 prenent un líquid verinós que ell mateix s’havia preparat amb una solució, usant el fòsfor d’una caixa de llumins que tenia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Martí Borràs era a la presó ja des del 25 de setembre de 1893 detingut un dia després de l’atemptat de Pallàs, per tant portava ja més de 7 mesos de presó. Si bé se l’acusava de formar part del grup “Benvenuto Salut”, no se l’havia jutjat en aquell judici del 29 d’abril per l’atemptat de la Gran Via, però com altres se’l mantenia a la presó per implicar-lo per altres causes. Martí Borràs patia una depressió després de tants mesos de presó sense saber encara quan i perquè se’l jutjaria, sumat a que patia d’una cada més aguda sordesa i no disposava d’audiòfon, cosa que feia augmentar la seva angoixa a la presó i ja havia intentat suïcidar-se amb verí dos cops més abans. Abans de morir va deixar una famosa carta escrita a la seva dona, la també històrica anarquista Francesca Saperas i a la seva família en general, explicant els motius del seu suïcidi. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Seguint amb el recurs en contra les sentències de mort després del judici del 29 d’abril, el Consell Superior de Guerra finalment el 18 de maig de 1894 va dictar la sentència definitiva i no sols va ratificar les penes, sinó que va incorporar a Josep Codina, inicialment condemnat a cadena perpètua, a la pena de mort. Per Josep Codina va ser una desgràcia aquell recurs, ja que li va costar la pena de mort quan abans no la tenia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">De la mateixa manera també el Consell Superior de Guerra després del recurs va endurir les penes a Francesc Vilarrubias i Domingo Mir, que havien set absolts inicialment i ara se’ls condemnava a cadena perpètua, juntament amb Joan Carbonell, Rafael Miralles, als quals se’ls va mantenir la cadena perpètua de la condemna original. Per tant aquella apel·lació no va fer res més que endurir les penes per alguns, una altra de les incompressibles arbitrarietats d’aquell judici i d’aquella causa judicial en general. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfC9s3jexdzrZaZ_419d_AyodeH6NABZfhv-fNjYVpvV0RdX8T9eI34quYkvumAvZ3fF91DoIN_mGDEY-IK6V421tAVH2tGExbzxScNxUml7-8ZBIvThDw0IiKUeeLjvUzAJBVBzW-TNI/s1600/CONDEMANTS+A+CADENA+PERP%25C3%2588TUA+1893.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfC9s3jexdzrZaZ_419d_AyodeH6NABZfhv-fNjYVpvV0RdX8T9eI34quYkvumAvZ3fF91DoIN_mGDEY-IK6V421tAVH2tGExbzxScNxUml7-8ZBIvThDw0IiKUeeLjvUzAJBVBzW-TNI/s1600/CONDEMANTS+A+CADENA+PERP%25C3%2588TUA+1893.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">EXECUCIONS DE 21 DE MAIG DE 1894</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 21 de maig de 1894 va tenir lloc l’execució dels sis anarquistes condemnats a mort que eren: Manuel Ars i Solanellas, de 32 anys nascut a Igualada (l’Anoia), Josep Sàbat i Ollé, de 30 anys nascut a Gelida (Alt Penedès), Josep Codina i Juncà, de 26 anys nascut a Girona, Mariano Cerezuela Subias, de 32 anys nascut a Barbastre (Osca), Josep Bernat i Sirerol, de 22 anys nascut a Palma de Mallorca i Jaume Sogas i Martí, de 35 anys nascut al Pont d’Armentera (Alt Camp).<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm02WjpmDT5pmPOYsMP03geOTc-hhflONF6NVhMWgy9lQjT98cNuUQVHxj8R9wGw2Fubi053mFY0S6pMx0GwrkaQDUep_vU_gT5GogkS48NiJIawZgT8LTSort2uupFkC89lzGCu0VJjk/s1600/1884+AFUSELLATS+C.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm02WjpmDT5pmPOYsMP03geOTc-hhflONF6NVhMWgy9lQjT98cNuUQVHxj8R9wGw2Fubi053mFY0S6pMx0GwrkaQDUep_vU_gT5GogkS48NiJIawZgT8LTSort2uupFkC89lzGCu0VJjk/s1600/1884+AFUSELLATS+C.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Cap a les 4 del matí van fer sortir als condemnats. Manuel Ars va cridar “Visca l’anarquia”. Josep Sàbat va cridar “assassins” Josep Bernat va cridar “Mori la inquisició”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El sis condemnats van ser posats de genolls i d’esquena cara la paret en un fossat entre el baluard de la Llengua de Serp i la Lluneta de Mar. Hi havia unes 200 persones que havien pujat sota la pluja al castell de Montjuïc per veure l’execució.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A les 4.30 h. del matí els soldats va disparar contra els condemnats i després els aplicaren els trets de gràcia un cop eren a terra fins que va ser tots morts. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">L’opinió pública ja va començar a entendre després de que allò havia set una execució d’innocents i molts escrits en certa premsa obrerista o d’historiadors, deien que a Manuel Ars li havien fet pagar la seva participació en convocar les vagues del tèxtil o d’altres sectors, que tants mals de cap havien causat a les autoritats. Joan Montseny, en el futur un influent i molt conegut anarquista, va dir que l’oratòria de Manuel Ars en mítings tenia espantada a la burgesia.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Manuel Ars,</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">a qui ja feia un temps l’havien registrat amb el cognom Archs, no se sap si per voluntat pròpia o per errors de transcripció, va deixar una carta al seu fill Ramon Archs, que ja usava el cognom modificat,</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"> en la que li deia que era innocent del que se l’acusava i animava al seu fill a seguir lluitant per la idea anarquista. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Es dona la circumstància que anys després el seu fill Ramon Archs i Serra, fou a principis dels anys 20 del segle XX el principal cap dels grups d’acció anarcosindicalistes que s’enfrontaven amb els pistolers de la patronal en l’època del pistolerisme barceloní. Ramon Archs fou detingut per la policia i assassinat amb la llei de fugues el 26 de juny de 1921 a Barcelona. La seva germana Amor Archs també va participar en el suport dels grups d’acció anarquistes dels anys 20 a Barcelona.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Els condemnats a cadena perpètua van ser duts a la presó del castell de Ceuta, al monte Hacho.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">COINCIDÈNCIA AMB LA DATA DE L’EXECUCIÓ D’ÉMILE HENRY<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Aquelles execucions fetes a Montjuïc del 21 de maig de 1894, van tenir lloc el mateix dia en que era executat a París a la guillotina l’anarquista català-francès Émile Henry, nascut a Barcelona i de pares francesos, en un intent de les autoritats espanyoles d’equiparar davant l’opinió pública, tant local com internacional, les dos execucions i intentar tapar les irregularitats del judici. Però el cas d’Émile Henry era diferent, ja que ell si reconeixia haver fet els dos atemptats dels que se l’acusava, a diferència dels executats de Montjuïc que sempre es van declarar innocents.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn4cZX8ZeXPZ4kKB5jbLRODKfvGMVhW3DOyJ_ZRQdQQNgSJIRXVgoWh1CRvUQ5l8IXwOAyAV-evwfpcwGuHrhEQD_Hip_KYg1FAFn1g63gLciCaMwcErlmSeqNmB3G5E8WZLbmSqlbv1U/s1600/%25C3%2589MILE+HENRY.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn4cZX8ZeXPZ4kKB5jbLRODKfvGMVhW3DOyJ_ZRQdQQNgSJIRXVgoWh1CRvUQ5l8IXwOAyAV-evwfpcwGuHrhEQD_Hip_KYg1FAFn1g63gLciCaMwcErlmSeqNmB3G5E8WZLbmSqlbv1U/s1600/%25C3%2589MILE+HENRY.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Émile Henry havia nascut a Barcelona el 1872, on els seus pares hi havien arribat poc abans procedents de París, ja que el seu pare era buscat pels fets de la revolta de la Comuna de París de 1871 i inclús havia set condemnat a mort en absència en un judici. El 1882 Émile Henry que tenia 10 anys, se’n anar a viure a París amb els seus pares, ja que aquests ja podien tornar a França. Henry uns anys després es va fer anarquista.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Émile Henry el 8 de novembre de 1892 va fer esclatar una bomba en una delegació de la policia de París causant 5 morts. El 12 de febrer de 1894 Henry va fer esclatar una bomba a la cafeteria de l’hotel Terminus de Paris causant un mort i diversos ferits. Un cop detingut, Henry va declarar que l’últim atemptat havia set una venjança per l’execució feia uns dies, el 3 de febrer de 1894, de l’anarquista francès Auguste Vaillant, que havia set condemnat a mort per una bomba que sols causà alguns ferits lleus. Émile Henry va declarar que havia llençat aquella bomba en aquell hotel simplement perquè era ple de membres de l’alta burgesia, als que considerava culpables de les repressions contra les classes obreres i l’anarquisme en general.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">JUDICI PER L’ATEMPTAT DEL LICEU<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">L’11 de juliol de 1894 és va fer el judici per l’atemptat del Liceu, amb Santiago Salvador Franch com el principal acusat d’haver llençat la bomba.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A part de Santiago Salvador, els altres acusats inicialment de formar part del complot de l’atemptat del Liceu ja no estaven en el judici ja que eren quatre dels sis afusellats el 21 de maig de 1894, condemnats en la prolongació del judici per l’atemptat de Pallàs a la Gran Via i que eren, Josep Codina, Mariano Cerezuela, Josep Bernat i Jaume Sogas. L’altre, Joan Bernich i Morer, també havia mort el 17 de gener de 1894 en estranyes circumstàncies quan anava a ser detingut a l’hospital de Prats de Lluçanès, com abans s’ha esmentat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Aquest judici es va fer per la via ordinària i no per consell de guerra militar, a diferència de l’anterior iniciat el 29 d’abril de 1894, ja que la prolongació del judici pel suposat complot de l’atemptat de Pallàs a la Gran Via era per jutjar un atemptat fet contra un general, Arsenio Martínez Campos, en canvi l’atemptat del Liceu s’havia fet contra població civil. Això va fer que no es tractés tant com un complot general i, a part dels afusellats anteriorment, un bon nombre d’anarquistes que encara eren empresonats pel suposat complot general anarquista per fer atemptats no fossin inclosos en aquest judici.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Finalment sols es va jutjar a l’autor de l’atemptat, Santiago Salvador Franch, a Josep Prats i Trilla, el que l’havia ajudat a amagar-se a casa de Jaume Sogas, i al cunyat de Salvador, Antonio Alfaro Inés, que l’havia amagat uns dies a casa seva el seu poble de Castellseràs.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">En aquell judici de l’11 de juliol de 1894 a Santiago Salvador li van recordar algunes declaracions que havia signat. Una d’elles era que Mariano Cerezuela li havia passat les bombes que va utilitzar al Liceu. Santiago Salvador havia dit abans de la pregunta que havia signat aquelles declaracions sense ni tant sols llegir-les i ni ho va afirmar ni negar i es va limitar a dir que havia guardat les bombes a casa seva. No li feia falta ja exculpar a Cerezuela ja que ja havia set executat. També va afirmar que li havia ensenyat a la seva dona on eren les bombes per seguretat seva, però que ella no sabia res de la preparació de l’atemptat del Liceu fins que ell li va explicar un cop ja efectuat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Salvador també va afirmar que coneixia a Paulí Pallàs d’haver-lo vist fent alguns mítings, però que no va fer específicament l’atemptat per venjar-lo sinó per castigar a la burgesia en general. No obstant això, Salvador uns mesos abans havia dit que l’execució de Pallàs havia set una de les seves motivacions per fer l’atemptat, però en el judici va donar més importància a una venjança contra la burgesia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Salvador va seguir contestant preguntes afirmant que li havia demanat a Josep Prats si li podia buscar un allotjament, però que ell no en sabia res de que ell hagués fet l’atemptat, allotjament que va ser a casa de Jaume Sogas, el qual ja estava afusellat. Després va explicar dades sobre els dies en que va anar al seu poble i a Saragossa per amagar-se fins la seva detenció, detalls ja abans explicats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Finalment Santiago Salvador va ser condemnat a mort i els altres inculpats per haver-li proporcionat allotjament, Josep Prats i Antonio Alfaro, van ser absolts i van quedar en llibertat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">FALSA CONVERSIÓ DE SALVADOR AL CATOLICISME <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Després del judici Santiago Salvador va tardar més de 5 mesos en ser executat ja que la sentència va ser recorreguda pel seu advocat al Tribunal Suprem. El el 16 d’octubre de 1894 el Tribunal Suprem va ratificar la sentència, que encara va tardar més d’un més a executar-se en espera de que el consell de ministres decidís sobre un possible indult.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Però durant els mesos que passaren entre el judici i l’execució, el 27 d’agost de 1894 Salvador anuncià la seva conversió a la religió catòlica i que renunciava a l’anarquisme. Això va fer que algunes comunitats religioses l’agafessin d’exemple i el protegissin. Salvador va omplir la seva cel·la de estampes de Crist i la verge Maria. El 28 d’agost Salvador va rebre la comunió amb presència de diversos sacerdots i eren els Jesuïtes qui li donaven més suport. Això també va ajudar a que Salvador tingués molts privilegis a la presó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUuR2G6FwGQiT7HhVqc8xka-AdKo_ZJ9f3mw558MkslTtky1Gku0bpKrQJ8v9uIikW5T6QiedtBeCxe771goIOhRRXPwnCqwMnqMB1Cs38h-jOxw3PjXGuru-XVANMctq5QxPYaTi3jEY/s1600/SALVADOR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUuR2G6FwGQiT7HhVqc8xka-AdKo_ZJ9f3mw558MkslTtky1Gku0bpKrQJ8v9uIikW5T6QiedtBeCxe771goIOhRRXPwnCqwMnqMB1Cs38h-jOxw3PjXGuru-XVANMctq5QxPYaTi3jEY/s1600/SALVADOR.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 20 de novembre de 1894 li va ser notificat a Salvador a la mateixa presó la ratificació final de la sentència i li anunciaven que seria executat l’endemà. En aquells moments Santiago Salvador va aixecar el braç i va cridar “Viva la anarquia” i “Viva la revolución” i es va reafirmar en les seves creences anarquistes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Aquell dia es va veure que lo de la seva conversió al catolicisme era comèdia per aconseguir un possible indult. Durant tot el dia 20 de novembre Salvador va fer declaracions que posteriorment va reflectir la premsa, en que es reafirmava en la seva idea anarquista i en el seu menyspreu a la religió. Salvador va dir que la seva conversió havia set una farsa amb l’objectiu de passar el temps a la presó amb el màxim benestar possible i va dir que moriria sent anarquista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">EXECUCIÓ DE SANTIAGO SALVADOR<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 21 de novembre de 1894 va ser el dia de l’execució de Santiago Salvador. A les 8 del matí va arrencar la comitiva cap al pati dels Corders de la presó del carrer Reina Amàlia per ser executat al garrot vil, a diferència dels últims anarquistes executats que ho havien set per afusellament. Salvador va rebutjar l’assistència religiosa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Al pati de la presó hi havia bastant públic i també en els balcons de les cases del costat. Santiago Salvador poc abans de seure al garrot feia crits a favor de l’anarquia i va cantar “Hijos del Pueblo”, un himne anarquista. Poc després el botxí li aplicà el garrot vil i fins que va morir passats uns minuts de les 8h. del matí.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_frDH9j64OF4MNUT5nM0KWTplitVpljsJAR51HdGB1n3BrEeU4QP59bg-zjcrTl4tOD0ozQmdt1wz1JhLLzJDf_3t-Z0Ap5f221fjZ9m5TH3wCOm7HDK15XNXLAN8ZyNdHAwCrHCwOr4/s1600/EXECUCI%25C3%2593+SALVADOR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_frDH9j64OF4MNUT5nM0KWTplitVpljsJAR51HdGB1n3BrEeU4QP59bg-zjcrTl4tOD0ozQmdt1wz1JhLLzJDf_3t-Z0Ap5f221fjZ9m5TH3wCOm7HDK15XNXLAN8ZyNdHAwCrHCwOr4/s1600/EXECUCI%25C3%2593+SALVADOR.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El seu cos va estar exposat a la cadira del garrot fins a les 18h. perquè el pogués veure el públic que volgués. Alguns pares portaven als seus fills petits a veure l’executat perquè prenguessin exemple, una curiosa i macabra costum de l’època.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Per a la majoria d’anarquistes, sobre tot a Catalunya, la figura de Santiago Salvador va crear divisió d’opinions i malgrat que alguns mostraven comprensió pel seu atac contra la burgesia al Liceu, aquell atemptat havia set indiscriminat i malgrat que entre els 20 morts del Liceu hi havien alguns empresaris i comerciants, tant de l’alta burgesia però també de petita burgesia i les seves dones, també hi havia una nena de 14 anys, algun artista que era entre el públic i també alguns professionals entre els morts. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Per tant, malgrat les divisions d’opinions entre l’anarquisme català sobre l’atemptat de Salvador al Liceu, en general no era un tipus d’atemptat que agradés a la majoria d’anarquistes d’aquella època a Catalunya.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Antonia Colom, la dona de Santiago Salvador, es va traslladar poc després a l’Argentina i va viure juntament amb l’anarquista italià Alfredo Baccherini, un dels anarquistes detinguts en aquells processos i expulsat posteriorment de l’Estat Espanyol, a qui la policia havia acusat de ser un dels fundadors i caps d’aquell suposat grup d’acció anomenat “Benvenuto Salut”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El desembre de 1894 van acabar de sortir de la presó les poques dotzenes de presos anarquistes que quedaven des de les detencions fetes des de l’any anterior, que en total havien set unes 500.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">ESTAT DEL MOVIMENT ANARQUISTA CATALÀ A PARTIR DE 1894<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Després tots aquells processos, execucions i detencions hi havia una espècie de calma a zona de Barcelona, amb la premsa anarquista totalment prohibida i silenciada i amb una premsa republicana de totes les tendències d’arreu de l’Estat Espanyol que no es va atrevir mostrar de manera ferma, cap protesta per aquelles detencions indiscriminades o per les execucions del 21 de maig de 1894 contra aquells 6 anarquistes en aquell estrany procés fet amb proves molt dubtoses.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Entre 1894 i 1895, el moviment anarquista i sindicalista català semblava desaparegut i les autoritats inclús es feien ressò de que havien acabat en gran part amb l’anarquisme radical a Catalunya<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A finals de 1894 Francesc Pi i Margall impulsava un nou programa en el PRDF, amb propostes més esquerranes com afavorir el cooperativissme agrari a través del repartiment de terres o el de millorar les condicions laborals com la jornada de 8 hores amb la finalitat d’atreure més a les classes treballadores. No obstant això, els sindicalistes catalans, de majoria anarquista, van seguir majoritàriament sense confiar en els polítics encara que fossin esquerrans, centrant-se en fer ressorgir el seu moviment des de la semicladestinitat. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Però poc a poc anaven sortint un altre cop algunes publicacions anarquistes, encara que amb un llenguatge molt moderat a causa de les prohibicions i alguns sindicats reprenien mica en mica la seva activitat. El març de 1896 va sortir “El Ariete Anarquista” una altra revista anarco-comunista promocionada principalment pel grup de Gràcia, sent Victor Hugas i Lluís Mas uns dels seus promotors, però amb la col·laboració d’anarquistes d’altres tendències, com Teresa Claramunt entre altres, ja que en aquells moments els anarquistes de totes tendències feien front comú per ressorgir. La revista però, sols va durar dos números i va ser prohibida aquell mateix mes de març.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdVXncKd_hKyYdkeQq0t6aV_G-QJJqVEqpw2q3S2c91nEEiJ9WI_BBYG7s0clRGVplFrcIOpVmipUyL3NYJQpuhKvDDKDQV8eB22SvUvos-iDW0WUS0V7X0oKUzhXMETSLC4W54CK7MVc/s1600/ARIETE+ANARQUISTA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdVXncKd_hKyYdkeQq0t6aV_G-QJJqVEqpw2q3S2c91nEEiJ9WI_BBYG7s0clRGVplFrcIOpVmipUyL3NYJQpuhKvDDKDQV8eB22SvUvos-iDW0WUS0V7X0oKUzhXMETSLC4W54CK7MVc/s1600/ARIETE+ANARQUISTA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">TOMAS ASCHERI, CONFIDENT POLICIAL I PARELLA DE FRANCESCA SAPERAS</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Tomàs Ascheri Fossatti era un anarquista francès nascut a Marsella el 1869 i fill de pares italians, que havia arribat a Gràcia poc abans de 1891, encara que no se sap la data exacta i anteriorment havia fet diversos oficis, entre ells el de mariner havent viatjat a diversos països del món i també havia set desertor de l’exèrcit francès. El 1991 ja s’havia integrat en el grup anarco-comunista de Gràcia liderat per Martí Borràs i Jover, havent patit també algunes detencions, fets que ja s’han comentat abans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Uns mesos després del suïcidi de Martí Borràs a la presó el 9 de maig de 1894, fet també comentat abans, Tomas Ascheri, que el 1894 tenia 25 anys, es va fer company sentimental de Francesca Saperas de 43 anys i vídua de Martí Borràs, que tenia 18 anys més que Ascheri. Per altra banda Salut Borràs, una de les filles de Francesca Saperas, tenia com a company sentimental a l’anarquista Lluís Mas. Tant Ascheri com Lluís Mas serien uns dels propers afusellats com veurem més endavant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Però durant 1895 el cònsol França, Arthur Ponsington, va cridar a Tomás Ascheri perquè li fes de confident a Barcelona i l’informés sobre els moviments dels anarquistes que encara estaven en semiclandestinitat. No se sap si sota pressions o suborn Ascheri hi va accedir. Poc després el governador civil de Barcelona Valentín Sánchez de Toledo va cridar també a Ascheri perquè li fes de confident de la policia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Durant aquell 1895 Ascheri treballava a Barcelona en els tallers de la revista anarquista “Ciencia Social”, juntament amb Gaietà Oller, un dels anarquistes detinguts en les batudes anteriors i amb l’anarquista italià Michele Angiolillo, que posteriorment seria conegut com l’autor de l’atemptat contra el president Cánovas del Castillo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Dins de la semiclandestinitat en que encara es movia el moviment anarquista a la zona de Barcelona, el entre 1895 i 1896 ja es feien algunes reunions secretes en diversos locals per part de militants anarquistes. Un dels principals locals en que feien aquestes reunions era el Centre de Carreters a Barcelona, reunions a les que hi solien acudir anarquistes com Tomás Ascheri, Lluís Mas, Josep Molas, Sebastià Suñé, Antoni Nogués, Baldomero Oller, Joan Alsina, Rafel Cusidó, Joan Casanovas i Jacint Mèlich entre molts altres, a més de personatges republicans com Josep Bisbal o Pere Coromines.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Ja ben entrat el 1896 alguns anarquistes catalans se’n van assabentar de que Ascheri feia de confident del governador. Ascheri deia que ho feia per tenir a la policia controlada, donar-los pistes falses i així actuar com una espècie de contra espia a favor dels anarquistes. De totes maneres molts anarquistes ja començaven a desconfiar d’Ascheri malgrat el doble joc que ell deia que portava, mentre a la vegada la policia tampoc se’n fiava del tot d’Ascheri i també sospitaven que podria estar fent un doble joc.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Però la policia tenia a un altre infiltrat en els cercles anarquistes anomenat Joaquim Llagostera, que aquest si que no havia set detectat pels anarquistes i informava puntualment a la policia dels moviments i reunions clandestines dels anarquistes a la zona de Barcelona. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">L’ATEMPTAT DEL CARRER CANVIS NOUS DE BARCELONA EL 1896<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Però mentre l’anarquisme intentava recuperar la seva activitat propagandística i sindical a Catalunya, de sobte el 7 de juny de 1896 un estrany i sagnant atemptat indiscriminat durant la processó del Corpus a Barcelona al carrer Canvis Nous, va reactivar un altre cop una cadena de detencions molt superior a les anteriors que acabà amb més tortures, llargues condemnes i execucions d’anarquistes que encara va acabar de rematar més al moviment anarquista català de finals del segle. Evidentment aquell estrany atemptat estava en contra de tota l’estratègia que li convenia al moviment anarquista català. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Durant el Corpus d’aquell 1896 a Barcelona hi havien dos processons religioses principals; una la que tindria lloc dia 4 de juny a la Catedral, que era la més pomposa i amb més assistència de la burgesia i l’altra la que tindria lloc el 7 de juny i que sortiria de l’església de Santa Maria del Mar, que era més humil i amb més classes treballadores i populars entre el públic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El dia 4 de juny de 1896, coincidint amb el dia de la processó de la Catedral, la policia anunciava que havia descobert dos bombes abandonades entre unes escombraries al carrer Fivaller (avui Segòvia) prop de la plaça Reial. Aquella era la primera notícia de bombes a Barcelona després de quasi dos anys de calma total i el més curiós és que les bombes estaven col·locades en una posició en que era molt fàcil ser vistes i no s’entenia el sentit d’haver-les abandonat allí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 6 de juny de 1896, dos dies després d’haver trobat les bombes al carrer Fivaller, la policia va detenir als anarquistes Baldomero Oller i Tarafa, Adelina Guinovart (dona de Baldomero Oller), Joan Casanovas i Vilatrepat i Jacint Mèlich i Alemany, a més del republicà Josep Bisbal i Goday, com a sospitosos d’haver abandonat aquelles bombes allí. El motius de les ràpides detencions va ser simplement perquè aquests eren alguns dels personatges que la policia sabia que acudien a les reunions anarquistes del Centre de Carreters i en algunes cerveseries entre les que n’hi havia una propietat del republicà Josep Bisbal, un dels detinguts. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkN9pKp8EZEFXb-wifCafEmbHWkI6gXgBBDUHDngUJJW1wiBEtNZZLpp7ndaNxd14hyrLfDYJN5j4_tyHw50Wx7wT0nXae3vNWXIS-rXwnj9fw8HRcdWB71UexAbKNR2CP-rQZbLnT9Rw/s1600/BALDOMERO+OLLER.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkN9pKp8EZEFXb-wifCafEmbHWkI6gXgBBDUHDngUJJW1wiBEtNZZLpp7ndaNxd14hyrLfDYJN5j4_tyHw50Wx7wT0nXae3vNWXIS-rXwnj9fw8HRcdWB71UexAbKNR2CP-rQZbLnT9Rw/s1600/BALDOMERO+OLLER.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El dia 7 de juny d’aquell 1896 a les 18h. va sortir la processó del Corpus des de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, que donava algunes voltes pel barri vell de la ciutat. El capità general de Catalunya Eulogi Despujol Dusay, assumia la màxima representació de les autoritats en la processó i era el que duia el penó, que era l’estàndard de la processó.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcIhQYJUsFvbNnvMx99Uq9cY9ISP1_2ri_QZGkiQSVFPnk26PuSbC0Ua3g5UENYnygWyYNeZ_4171XGNzUpnBFqvZr1KnEkbmisqh0yTMIcbYIKcq2spoKXSCCCNG23ObsGdFjju3L15w/s1600/PROCESO+CORPUS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcIhQYJUsFvbNnvMx99Uq9cY9ISP1_2ri_QZGkiQSVFPnk26PuSbC0Ua3g5UENYnygWyYNeZ_4171XGNzUpnBFqvZr1KnEkbmisqh0yTMIcbYIKcq2spoKXSCCCNG23ObsGdFjju3L15w/s1600/PROCESO+CORPUS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Passades les 21h. la processó estava de tornada i el cap de la processó, on hi havia el capità general Despujol amb el penó, s’acostava a l’església de Santa Maria del Mar, moment en que s’inicià una lleugera pluja. El capità general va ordenar que acceleressin el pas i entressin a l’església. Quan el capità general i la primera fila de la processó pujava les escales de l’església, cap a les 21.15h. sonà una forta explosió a causa d’una bomba al carrer Canvis Nous cantonada Arenes dels Canvis, prop d’allí i on hi havia la part del darrera de la processó. Es va produir una allau de gent que van entrar a la església entre els que hi havia els sacerdots que duien el tàlem que cobria el Sant Crist. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El carrer Canvis Nous va quedar ple de morts i ferits de gent que acompanyava a la processó i quan es van començar a atendre a les víctimes, el capità general va ordenar fer sonar la Marxa Reial. El resultat final fou de 12 morts i 57 ferits. 6 havien mort immediatament i els altres 6 moriren després a l’hospital. Tots els morts eren homes i dones de les classes més humils, entre els que hi havia una nena de 6 anys i un nen d’11 anys.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeEPno3rBgGUdtjlPqlABm8hjbbs1w_K0oqA7Eie2kOgBzMNbI9DLvllA1aJKKfGcCkSrUxV39ghB-DoPElZJKHPdmx-o8Tw60WhRdZ8dNejpjrYrCTDskh_KmiXq0NA1F0eUjlbj1H9w/s1600/MORTS+CANVIS+NOUS+CAMPANA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeEPno3rBgGUdtjlPqlABm8hjbbs1w_K0oqA7Eie2kOgBzMNbI9DLvllA1aJKKfGcCkSrUxV39ghB-DoPElZJKHPdmx-o8Tw60WhRdZ8dNejpjrYrCTDskh_KmiXq0NA1F0eUjlbj1H9w/s1600/MORTS+CANVIS+NOUS+CAMPANA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Primer es va pensar que havien llençat una bomba des d’un balcó, però segons les investigacions pel tipus de bomba, que no era orsini, es va arribar a la conclusió de que era una bomba de metxa que algú havia deixat al terra entre mig de la gent abans de fugir pels carrerons.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El més estrany de tot era que la bomba no l’havien col·locat al pas de les autoritats que eren davant sinó després, entre mig de les classes humils. El rebuig a aquell atemptat va ser total en tots els àmbits socials i polítics i cap anarquista entenia tampoc aquell acte indiscriminat contra civils de classes humils, que a sobre es veia a venir que podia provocar l’esclafament definitiu del moviment anarquista català. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoi66fXT10-cAYbO6vcI5H76aSPhbc0zPj2rJ26AcbM9QsrnQkNF0RKc8l-Bv3ihfNeIfOHfv6ONadpcYHM1EyzL5pveYiLQc5ewgBl3LcQLVvgkHtP7zWsysF6Wm-L5Qo1FOm56D7w-s/s1600/PUNT+BOMBA+CANVIS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoi66fXT10-cAYbO6vcI5H76aSPhbc0zPj2rJ26AcbM9QsrnQkNF0RKc8l-Bv3ihfNeIfOHfv6ONadpcYHM1EyzL5pveYiLQc5ewgBl3LcQLVvgkHtP7zWsysF6Wm-L5Qo1FOm56D7w-s/s1600/PUNT+BOMBA+CANVIS.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">COMENCEN LES DETENCIONS INDISCRIMINADES</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Poca estona després de l’atemptat, el mateix dia 7 de juny de 1896, Tomás Ascheri es va presentar a la comissaria de policia, ja que com a confident havia d’informar si sabia alguna cosa. Tomás Ascheri va informar que no sabia res sobre els autors i va marxar. Però dos dies després, el 9 de juny, el mateix Tomás Ascheri fou detingut no sols com a sospitós de ser còmplice de l’atemptat sinó que posteriorment fou acusat de ser ell mateix el que havia fet esclatar la bomba.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">També el 9 de juny de 1896, es fa fer el funeral per alguns dels morts davant d’una multitud que alguns diaris va xifrar en unes 200.000 persones de totes tendències que desfilaren Rambles avall, en un clima d’indignació general.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy1G7-zmUA3dIDnetze0rjQJa7ySyUbnmm6uADuQm97GE0ZxBnr5QMBM_7D9SJvsfeqbgyLZsrAsHDLOlmLMGAztxlqqywMlpQP0ZyxshnnnNuQ0q5QiJvPH0Oprg6s_CgGyas-FIXU-M/s1600/FUNERAL+CANVIS+NOUS+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy1G7-zmUA3dIDnetze0rjQJa7ySyUbnmm6uADuQm97GE0ZxBnr5QMBM_7D9SJvsfeqbgyLZsrAsHDLOlmLMGAztxlqqywMlpQP0ZyxshnnnNuQ0q5QiJvPH0Oprg6s_CgGyas-FIXU-M/s1600/FUNERAL+CANVIS+NOUS+2.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Les autoritats estaven disposades, aprofitant la indignació general, a fer detencions massives d’anarquistes, no sols per intentar trobar als culpables sinó com una manera de culpar a tot l’anarquisme en general com un moviment que s’havia d’eliminar, repressió que també havia d’arribar a intel·lectuals i republicans que d’alguna manera havien simpatitzat o coquetejat amb l’anarquisme quan donaven suport a algunes de les seves reivindicacions sindicals i socials o que s’havien significat per protestar per les repressions anteriors.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Malgrat que les víctimes eren civils, la suposada intenció d’atemptar contra el capità general de Catalunya i el fet de que un dels ferits fos un caporal, va fer que la instrucció del cas es fes per la via militar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El jutge de la instrucció del cas era el tinent coronel Enrique Marzo Díaz-Valdivieso, conegut ja per haver dut a l’execució a 6 anarquistes per la prolongació del procés per l’atemptat de la Gran Via el 1894. Per ordres d’ell i del capità general Eulogi Despujol, la investigació i repressió seria duta a terme pel tinent de la guàrdia civil Narciso Portas, els inspectors de policia Joan Teixidó, Antoni Tresols i Francesc Plantada, principalment.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim7PxbRvJzf96bggb28D4c-d31q7t5Yi2Q5KXoBZHtr9QlRvLruuc44JjLykTAVfXlJUaFx9lLgwQGPkeuWjAqC1p7oiwdfOotZz7zRmBc-id8UQNCEDzneUF5e5EGFMsxEonVWfqSCQA/s1600/LARROCA+I+A+LLE%25C3%2593+TRESOLS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim7PxbRvJzf96bggb28D4c-d31q7t5Yi2Q5KXoBZHtr9QlRvLruuc44JjLykTAVfXlJUaFx9lLgwQGPkeuWjAqC1p7oiwdfOotZz7zRmBc-id8UQNCEDzneUF5e5EGFMsxEonVWfqSCQA/s1600/LARROCA+I+A+LLE%25C3%2593+TRESOLS.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El president del govern espanyol, el conservador Antonio Cánovas del Castillo, havia també pressionat per descobrir als autors i per intentar donar un cop definitiu a l’anarquisme català.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Els quatre detinguts el dia 6 de juny de 1896, un dia abans de l’atemptat, Baldomero Oller, Joan Casanovas, Jacint Mèlich i el republicà Josep Bisbal ja esmentats abans com a sospitosos d’haver set aquells que havien deixat dos bombes abandonades prop de la plaça Reial, també van ser acusats de còmplices de l’atemptat del dia 7 de juny, malgrat que ja eren detinguts quan es produí l’atemptat, ja que eren habituals de les reunions dels anarquistes en locals com el Centre de Carreters, d’on la policia deia que havia sortit el pla de l’atemptat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Durant el més de juny de 1896, just a partir de l’endemà de l’atemptat, es van efectuar dotzenes de detencions de manera indiscriminada, sobre tot d’anarquistes que solien participar en les reunions del Centre de Carreters o en altres locals, principalment després de les informacions aportades per l’infiltrat Joaquim Llagostera i mirant les fitxes d’anarquistes que ja estaven fitxats per la policia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Entre els molts detinguts aquell més de juny de 1896, hi havia alguns dels destacats anarquistes en anys anteriors, molts dels quals ja havien set detinguts en els anteriors sonats processos per atemptats. Alguns d’ells eren, Josep Molas i Duran "el Burleta", Francesca Saperas i Mirò (vídua de Martí Borràs i companya sentimental de Tomás Ascheri), Salut Borràs i Saperas (filla de Teresa Borràs), Joan Baptista Ollé i Solé (unit sentimentalment amb Antonieta Borràs, una altra filla de Francesca Saperas), Emili Hugas i Roig, Antonio Ceperuelo Hernández, Teresa Claramunt i Creus, Antoni Gurri i Vergés, Ramon Ars i Solanellas (germà de l’afusellat Manuel Ars), Joan Baptista Esteve i Martorell (conegut després com Leopoldo Bonafulla), Joan Montseny i Carret (conegut després com Federico Urales), José López Montenegro, Antoni Prats i Vila, Joan Torrents i Ros, Antoni Costa i Pons, Francesc Albayà i Garriga, Rafael Cusidó i Baró, Ramon Talarn i Moret, Pere Marbrà i Cullet, Jaume Vilella i Cristòfol, Josep Vilas i Valls, Pau Bo i Guinovart, Llorenç Serra i Balmes i Francesc Gana i Armadàs (republicà que tenia amics anarquistes a Sant Martí de Provençals), a part de dotzenes d’anarquistes més detinguts, la majoria desconeguts fins llavors.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdFQyBqQuMaPS62EewkznGAqC728Vn_3Ez0Ej7M6HVzwYtkBreJJmD9JQ9iE6jsc2RFhCngutdCJvQ2j9No_QemqCWZ9LCV6LjwUc1NRQw7eh2LZw6Qo5018WQhk_uLZV_RC__-xpjDGI/s1600/FRANCESCA+SAPERAS+I+SALUT+DETINGUDES+1896+B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdFQyBqQuMaPS62EewkznGAqC728Vn_3Ez0Ej7M6HVzwYtkBreJJmD9JQ9iE6jsc2RFhCngutdCJvQ2j9No_QemqCWZ9LCV6LjwUc1NRQw7eh2LZw6Qo5018WQhk_uLZV_RC__-xpjDGI/s1600/FRANCESCA+SAPERAS+I+SALUT+DETINGUDES+1896+B.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">També destaca la detenció aquell juny de 1896 de Josep Llunas i Pujals, l’històric líder anarcosindicalista català de l’antiga FRTE, impulsor de l’anarco-col·lectivisme a Catalunya i que sempre s’havia manifestat en contra de qualsevol tipus d’atemptat, cosa que demostrava que no es salvava ningú d’aquella batuda, encara que Llunas fou alliberat 11 dies després de la seva detenció.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">També van ser detinguda inicialment Angeleta Vallès, la vídua de Paulí Pallàs, senzillament pel fet de ser-ho.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Entre juliol i agost de 1896 van seguir les dotzenes de detencions d’anarquistes o simpatitzar amb ells, entre els que destaquen alguns ja bastant coneguts per detencions anteriors o pel seu activisme.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Entre els molts detinguts el juliol de 1896 destaquen, Anselmo Lorenzo Asperilla, també un dels històrics de la FRE i de la FTRE, Mateu Ripoll i Boldú, Gaietà Oller i Tarafa, Cristófol Solé i Bages, José Mesa Valderrama i Ferran Tarrida del Màrmol.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El més d’agost de 1896 van ser detinguts la majoria dels que després serien acusats de ser els principals còmplices de l’atemptat, a part de Tomas Ascheri i Josep Molas, ja detinguts abans, els quals eren Joan Alsina i Vicente, Antoni Nogués i Figueras, Lluís Mas i Gassió (company sentimental de Salut Borràs), Sebastià Suñé i Gavaldà, Francisco Lis Arbiol, Epifani Caus i Vidal, Joan Sala i Cortacans i Francesc Callís, a part com sempre, de dotzenes d’altres anarquistes poc coneguts fins llavors.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGHE04ghMOEA2Gy8stTkDOILy52HIFh-M77dCzx0PaQ98XSPkJK63FsJu4WpsEXnnBNaEJ9MXvbC8Q-HKF6OCgISnTaT5dv3jKJWyvSW-ZpYAp81ygUjADFVkWuQTZL3ZykkNOYmurZE8/s1600/CAUS%252C+LIS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGHE04ghMOEA2Gy8stTkDOILy52HIFh-M77dCzx0PaQ98XSPkJK63FsJu4WpsEXnnBNaEJ9MXvbC8Q-HKF6OCgISnTaT5dv3jKJWyvSW-ZpYAp81ygUjADFVkWuQTZL3ZykkNOYmurZE8/s1600/CAUS%252C+LIS.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Entre els detinguts el més d’agost de 1896 també destaca l’advocat republicà Pere Coromines i Montanya, acusat de participar en les reunions del Centre de Carreters amb anarquistes d’acció i que va estar quasi un any empresonat. També el conegut republicà federal Josep Maria Vallès i Ribot va ser un dels detinguts el més d’agost, encara que fou alliberat un més després.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA4OPCno5ljWPzDspLWtZsPCtaSaG0c9aRsZr0j1iuS43AHRZYLXz9_6WAUQBdO3xiqFPKRHX27vfJc7kjqV0W3UQg-pXI6J_rsP0GC9L-1UdK32qv7cSkico4O9IrNNIpIWdnS_nLYxY/s1600/COROMINES+3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA4OPCno5ljWPzDspLWtZsPCtaSaG0c9aRsZr0j1iuS43AHRZYLXz9_6WAUQBdO3xiqFPKRHX27vfJc7kjqV0W3UQg-pXI6J_rsP0GC9L-1UdK32qv7cSkico4O9IrNNIpIWdnS_nLYxY/s1600/COROMINES+3.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El més de setembre encara es produïen més detencions entre las que destaquen Josep Pons i Vilaplana, que seria també un dels principals acusats i Josep Miquel i Clapés, l’anarcosindicalista més històric de Sabadell.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcDJbus0a7K52J6sjv1sjHDa3AO02dtv_tRZvzTruvHCYrC0ZOoHGLwcXk4TbUBFRFutAEOVVp462M9Qc3Aku_O57qam2BbkxT_4r-6BIaY3iWK9zeT2Ux7ljB27oDr-4sapIxFu4adec/s1600/SU%25C3%2591%25C3%2589+DETINGUTS+1896.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcDJbus0a7K52J6sjv1sjHDa3AO02dtv_tRZvzTruvHCYrC0ZOoHGLwcXk4TbUBFRFutAEOVVp462M9Qc3Aku_O57qam2BbkxT_4r-6BIaY3iWK9zeT2Ux7ljB27oDr-4sapIxFu4adec/s1600/SU%25C3%2591%25C3%2589+DETINGUTS+1896.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Un dels que també seria un dels principals acusats de ser còmplice de l’atemptat, l’anarquista valencià resident a Gràcia, Francesc Llombart, conegut també de ser un dels principals activistes anarco-comunistes de Gràcia, havia fugit i no el van poder detenir. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Amb els mesos les autoritats informaren que els detinguts havien set uns 400, però molts historiadors afirmen que podrien ser entre 600 o 700 els detinguts, encara que sols uns 400 van restar llarg temps detinguts.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDCzkmbZ0vs82ioJcvzCqmY1ALLfr5CtXOCERpXTI9Bpc0a8unRqCZGR-m9w2sobzz0MPSsmKe6VCVChMhNep7C0axE_5vie6R-FuTUgkY7Zja8WBCv7EY-fTDKIIhEw-fanEVtP4e9ug/s1600/GUARDIA+CIVIL+SANT+MART%25C3%258D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDCzkmbZ0vs82ioJcvzCqmY1ALLfr5CtXOCERpXTI9Bpc0a8unRqCZGR-m9w2sobzz0MPSsmKe6VCVChMhNep7C0axE_5vie6R-FuTUgkY7Zja8WBCv7EY-fTDKIIhEw-fanEVtP4e9ug/s1600/GUARDIA+CIVIL+SANT+MART%25C3%258D.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">TORTURES I CONFESSIONS</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Tots els detinguts van ser internats a la presó del carrer Reina Amàlia, a les cel·les de la caserna dels Docks i els considerats més directament relacionats amb l’atemptat al castell de Montjuïc, que fou on es produïren les tortures més fortes per aconseguir confessions i delacions.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1vK156eVJWyRCMYfxq-8Jq5VGWXA0RpWVJg3bBhEKnLUeW9zYVTxwtkuNU99djAQeZmvLZmwfQUc4kH6DmBtYYK5uHgO0TP7rhsg0h_KL8q0fj2_qt5QfTLzwfEbpBvKARxiRbCQGvls/s1600/CASTELL+MONTJUIC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1vK156eVJWyRCMYfxq-8Jq5VGWXA0RpWVJg3bBhEKnLUeW9zYVTxwtkuNU99djAQeZmvLZmwfQUc4kH6DmBtYYK5uHgO0TP7rhsg0h_KL8q0fj2_qt5QfTLzwfEbpBvKARxiRbCQGvls/s1600/CASTELL+MONTJUIC.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El tinent de la guàrdia civil Narciso Portas va ser qui principalment va dirigir les tortures dels detinguts al castell de Montjuïc. Narciso Portas Ascanio havia nascut a l’Habana a Cuba el 1861. El seu pare era un barceloní anomenat Narcís Portas i Soler i la seva mare era canària i s’anomenava Guadalupe Ascanio. Narciso Portas havia set militar a Cuba i el van traslladar a Barcelona el 1885, on va començar a participar en la repressió anti anarquista.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 4 d'agost de 1896 Francesc Gana, un fuster de 37 anys, que ni tant sols era anarquista, sinó republicà i amic d’anarquistes de Sant Martí de Provençals, va ser el primer torturat al castell de Montjuïc. També el mateix dia fou torturat Joan Baptista Ollé, un anarquista nascut a Reus </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">i company sentimental d’una de les filles de Francesca Saperas.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">L’anarquista francès Tomás Ascheri, que havia fet de confident, també fou un dels primers torturats a Montjuïc, va ser torturat tant fortament que finalment va acabar firmant que havia set ell personalment qui havia fet esclatar la bomba del carrer Canvis Nous.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Teresa Claramunt fou l'única dona detinguda que fou portada al castell de Montjuïc, ja que les altres dones, que eren 15 en total, restaren a la presó del carrer Reina Amàlia. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Teresa Claramunt també va patir considerables tortures per treure-li informació o falses confessions l’agost de 1896. Tota la vida va patir les seqüeles de les tortures.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZJSnz6zpQjFr1yO3VdDegrpNkCkk23kN5zw-Zq4lob8cf2DSO6mE1K3vHkp9YJaMjZFfkTbQTuPNAUBQrFgMdp3tWVvm9f-zJBxrC9kmsBaKG9IdG9l0u0iuDwIhaH36JrvzVnoLOYHM/s1600/TERESA+CLARAMUNTpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZJSnz6zpQjFr1yO3VdDegrpNkCkk23kN5zw-Zq4lob8cf2DSO6mE1K3vHkp9YJaMjZFfkTbQTuPNAUBQrFgMdp3tWVvm9f-zJBxrC9kmsBaKG9IdG9l0u0iuDwIhaH36JrvzVnoLOYHM/s1600/TERESA+CLARAMUNTpg.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">També durant la primera quinzena d’agost de 1896 van ser fortament torturats durant dies perquè confessessin, Josep Molas, Antoni Nogués, Francesc Callís, Mateu Ripoll i Sebastià Suñé.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Joan Alsina, un manyà que vivia a Gràcia i detingut aquell mateix agost, el van acusar de ser el que fabricava les bombes i va ser també torturat salvatgement perquè confessés.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">També van ser torturats durant el mes d'agost perquè confessessin haver participat en el complot de l'atemptat Antonio Ceperuelo, Joan Sala, Llorenç Serra, Jaume Vilella, Josep Pons, Joan Casanovas, Josep Vilas, Jacint Melich, José Mesa, Antoni Costa, Epifani Caus, Rafael Cusidó, Francesc Lis, Joan Torrents, Cristòfol Solé.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidSgqwdNcBqgwX7UuZi_swtJyQc6bFw6VX1ynPe1m9uCQilf2NogsE0_fD2GJopNimvJT4EdxW8Uzya2YvybDgbQ3YbRlmhb2PmYHX86aZ-NNTRvlpQsNhDj6YjSFdASo8T6oOmbQ-4HM/s1600/TORRENTS%252C+VILAS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidSgqwdNcBqgwX7UuZi_swtJyQc6bFw6VX1ynPe1m9uCQilf2NogsE0_fD2GJopNimvJT4EdxW8Uzya2YvybDgbQ3YbRlmhb2PmYHX86aZ-NNTRvlpQsNhDj6YjSFdASo8T6oOmbQ-4HM/s1600/TORRENTS%252C+VILAS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Lluís Mas, detingut a finals d’agost i un als que van acusar de ser un dels principals còmplices de l’atemptat, també va rebre tortures tant fortes que va acabar perdent la raó en poc temps. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Els detalls que es van saber després de les tortures, donades després pels mateixos afectats, són d’un sadisme difícil d’imaginar. Molts més van rebre fortes tortures, però els abans esmentats són els que va rebre les pitjors i quasi tots van acabar signant que havien set ells els que havien planejat l’atemptat del carrer Canvis Nous. Amb això les autoritats ja tenien una base per iniciar un judici, encara que posteriorment tots els encausats ho van negar tot i van dir que tot ho havien signat sota fortes tortures.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Segons l’informe que va presentar el tinent Narcís Portas </span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">després de les confessions tretes sota tortures, entre 1895 i 1896 la majoria d’anarquistes encausats i també alguns republicans, entre ells Pere Coromines, celebraven reunions principalment al Centre de Carreters de Barcelona. Des d’allí organitzaven recaptacions de diners per aconseguir bombes o material per fabricar-les. Els anarquistes residents a Gràcia, Josep Molas, Francesc Llombart i Antoni Nogués, havien encarregat al manyà Joan Alsina fabricar diverses bombes, les quals guardaren en un lloc amagat de Gràcia. En la reunió del Centre de Carreters se’ls autoritzà a usar les bombes com més els convingués.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Segons el tinent </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Portas, el 4 de juny de 1896 Josep Molas i Antoni Nogués volien llençar la bomba durant la primera processó del Corpus que es feia a la Catedral, però no es van atrevir i van deixar les bombes abandonades entre unes escombraries al carrer Fivaller, prop de la plaça Reial, les quals són les que van trobar aquell dia. L’endemà 5 de juny de 1896, el francès Tomás Ascheri els va dir que si no s’atrevien que li donessin una bomba que ell si que la faria esclatar.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Seguint amb l’informe del tinent Portas, el dia 7 de juny van carregar la bomba a casa d’Antoni Nogués amb dinamita i una metxa de 10 cm. Tomàs Ascheri va sortir amb la bomba i se’n va anar al carrer Canvis Nous per on havia de passar a processó. Cap a les 21.15 h. al veure passar la processó, pensant que darrere venien les autoritats, les quals ja havien passat, va encendre la metxa i va deixar la bomba al terra i va fugir. Uns segons després esclatà la bomba que causà la massacre. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Aquest és l’informe que va donar el tinent Portas de les confessions i cal tornar a ressaltar que havien set arrencades mitjançant fortíssimes tortures.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Com es veu, Baldomero Oller, la seva dona Adelina Guinovart, Joan Casanovas, Jacint Mèlich i Josep Bisbal, detinguts un dia abans de l’atemptat de Canvis Nous acusats d’haver abandonat unes bombes al carrer Fivaller, ara ja no eren acusats d’aquest fet ja que el tinent Portas deia que havien set Josep Molas i Antoni Nogués qui havien abandonat les bombes allí. Malgrat tot, aquests van seguir a la presó, ja que se’ls acusava de formar part del mateix complot.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">CONSELL DE GUERRA DEL 10 AL 15 DE DESEMBRE DE 1896</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El judici es va fer entre el 10 i 15 de desembre de 1896 al Dormitori Gran del castell de Montjuic, judici que es va fer famós sota el nom de El Procés de Montjuïc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Entre els centenars de detinguts, eren 87 els que anaven a ser jutjats per ser còmplices directes de l’atemptat del carrer Canvis Nous, la majoria acusats d’acudir a les reunions del Centre de Carreters i en altres indrets en els que suposadament conspiraven per fer atemptats. Els demés van quedar a la presó com a presos governatius, malgrat no ser jutjats, ja que les autoritats consideraven a l’anarquisme en conjunt com a responsable en el fons i hi havia una voluntat de mantenir-los tots a la presó el màxim temps possible, cosa que era una greu anomalia legal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">La majoria del 87 jutjats eren anarquistes, però entre ells també hi havia el republicà Pere Coromines, el qual era un dels inclosos inicialment en la pena de mort i que va ser després un dels que va escriure més i va donar més detalls d’aquell judici que es va fer a porta tancada i amb les sessions secretes. La vista estava presidida pel tinent coronel Eduardo Fernández García i el fiscal, el coronel Ernesto Garcia Navarro, demanava 28 penes de mort i 59 cadenes perpètues, a part de fortes compensacions econòmiques per les víctimes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Durant el judici Lluís Mas i Tomás Ascheri va declarar que les recol·lectes que és feien al Centre de Carreters eren per propaganda i caixes de resistència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A Joan Alsina se l’acusava d’haver fabricat l’explosiu pel simple fet ser amic dels altres encausats i que segons l’acusació era fonedor i forjador, cosa errònia ja que en realitat sols era manyà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">La majoria d’acusats van denunciar que tot ho havien confessat sota tortures i van donar detalls de les mateixes durant el judici. Lluís Mas, molt pàl·lid, donava signes de bogeria, resultat de les tortures i en ocasions portava una camisa de força.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Passats 4 dies després del judici, el 19 de desembre de 1896 es va dictar una sentència inicial que era pena de mort per Tomás Ascheri, Antoni Nogués, Josep Molas, Jaume Vilella, Josep Vila, Josep Pons, Lluís Mas i Sebastià Suñé. A 20 anys de presó Joan Alsina, Antonio Cerepuelo, Jacint Mélich i Rafael Cusidó. La resta van ser condemnats a llargues penes de presó. La sentència però va quedar pendent de la resolució del Tribunal Suprem.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">REACCIONS DE LA PREMSA I L’OPINIÓ PÚBLICA EN L’ESPERA PER LA RATIFICAR LA SENTÈNCIA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Durant els primers mesos de 1897 a Barcelona, donada la suspensió de garanties, pocs diaris van fer referència en sentit de denúncia a les tortures i a les condemnes en l’anomenat Procés de Montjuïc. A Barcelona sols els diaris republicans el “Diluvio” i “La Publicidad” es van atrevir a publicar algunes cartes de protesta d’alguns presos.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A Madrid, on no hi havia suspensió de garanties, els diaris republicans “Nuevo Règimen”, dirigit per Francesc Pi i Margall del Partit Federal, “El País”, dirigit per Alejandro Lerroux del Partido Progresista, “La Justicia”, dirigit per Nicolás Salmerón del Partido Centralista i el diari “El Socialista”, del PSOE i dirigit per Pablo Iglesias, també van publicar algunes cartes d’alguns detinguts exposant la injustícia de la seva situació i van escriure alguns articles de protesta, tot exigint que és busqués als autèntics culpables i que no condemnessin a innocents.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Però en una bona part de la premsa anarquista i de diverses tendències estrangera, era a on es podien veure més denúncies del Procés de Montjuïc i més declaracions i cartes dels detinguts i dels condemnats, sobre tot en països com França, Regne Unit, Bèlgica, Argentina, Suècia, Portugal, Itàlia, Romania o els Estats Units, entre altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Ferran Tarrida del Mármol, alliberat després d’unes setmanes de ser detingut, des de França i el Regne Unit ja escrivia en diverses publicacions a partir d’octubre de 1896 denunciant les arbitrarietats de les detencions, les tortures i la seva pròpia experiència de la detenció, cosa que va seguir fent durant els primers mesos de 1897.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">SENTÈNCIA DEFINITIVA</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Finalment el Tribunal Suprem de Guerra i Marina, presidit pel tinent general Eduardo Gámir Maladeu i compost per altres militars, va dictar la sentència definitiva el 28 d’abril de 1897. Els condemnats a mort van ser finalment, Tomàs Ascheri Fossatti, com autor material de l’atemptat, Joan Alsina i Vicente, Lluís Mas i Gassió, Josep Molas i Duran "el Burleta" i Antoni Nogués i Figueras, com a coautors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A 20 anys de presó van ser condemnats, Francesc Callís, Jaume Vilella, Josep Vila, Josep Pons, Antonio Ceperuelo, Sebastià Suñé, Jacint Mèlich, Baldomero Oller, Rafael Cusidó i Joan Torrents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A 18 anys de presó a Epifani Caus, Joan Baptista Ollé i Joan Casanovas i Viladelprat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Va ser condemnats a 10 anys de presó, Joan Sala, Cristòfol Soler, Mateu Ripoll, José Mesa, Francesc Lis, Antoni Costa i Llorenç Serra. Altres 62 encausats, entre ells Pere Coromines, van ser absolts.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Com es veu, s’havia tret la pena de mort inicial a Jaume Vilella, Josep Vila, Josep Pons i Sebastià Suñé i en canvi es va incloure a la pena de mort a Joan Alsina, quan inicialment era condemnat a 20 anys. Coses que passaven després d’aquells estranys canvis de sentències del Tribunal Suprem.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">EXECUCIONS EL 4 DE MAIG DE 1897</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Tomàs Ascheri, aquell controvertit anarquista que feia de confident policial però que deia que ho feia per enganyar a la policia, abans de l’execució va dir que s’havia fet catòlic, cosa que va desconcertar encara més a molts anarquistes que ja el veien amb desconfiança.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Un dia abans de les execucions, el 3 de maig de 1897, Tomas Ascheri es va casar amb Francesca Saperas (vídua de Martí Borràs), la qual també era a la presó. Ascheri insistí en casar-se per l’església, ja que s’havia fet catòlic. A part les autoritats també van pressionar a Francesca Saperas, una anarquista anticlerical, perquè es casés per l’església amb un acord en el que si ho feia, més endavant li tornarien la filla més petita que tenia de les cinc, ja que l’estat li n’havia pres la custòdia momentàniament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">També Lluís Mas es va casar amb Salut Borràs (filla de Francesca Saperas) un dia abans de l’execució, la qual també era a la presó. Salut Borràs que tenia 18 anys, estava embarassada i a punt de tenir un fill de Lluís Mas, pel que també la van pressionar perquè es casés i per l’església, sota l’amenaça de prendre-li el fill que esperava i posar-lo a la custòdia d’institucions religioses. Salut Borràs poc després va tenir el seu fill a la presó del carrer Reina Amàlia.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 4 de maig de 1897 va ser el dia en que van ser executats els 5 anarquistes condemnats en el Procés de Montjuïc que eren: Tomas Ascheri Fossatti, de 27 anys nascut a Marsella (França), Joan Alsina i Vicente, de 34 anys nascut a Barcelona, Josep Molas i Duran, de 35 anys nascut a Igualada (l’Anoia), Lluís Mas i Gassió, de 25 anys nascut a Sudanell (Segrià) i Antoni Nogués i Figueras, de 29 anys nascut a Santa Eugènia (antic municipi que ara pertany a la ciutat de Girona). </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNx1_I2E8BviWFFECzJQk1oJF2SHTGcXZK2cn0J36a06_Sva1PtR-NzovSaRh_dTXFeiiZcQWhCi4p8MiV1MhOPtdLN9QKrWd9J5RgRa4QadPQvoHrOugXsXfLF4MUxcOeeDoTPbQaaGU/s1600/MOLAS+NOGU%25C3%2589S.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNx1_I2E8BviWFFECzJQk1oJF2SHTGcXZK2cn0J36a06_Sva1PtR-NzovSaRh_dTXFeiiZcQWhCi4p8MiV1MhOPtdLN9QKrWd9J5RgRa4QadPQvoHrOugXsXfLF4MUxcOeeDoTPbQaaGU/s1600/MOLAS+NOGU%25C3%2589S.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Les fotos dels altres tres executats, Tomas Ascheri, Lluís Mas i Joan Alsina, no van ser mai mostrades per la policia a la premsa ni de moment han sortit mai en cap publicació ni llibre d'història </span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">L’execució es va dur a terme a les 5.17h. de la matinada a l’indret conegut com la Llengua de Serp al Castell de Montjuic, el mateix lloc a on havien set afusellats els altres 6 anarquistes el 1894.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Nombroses persones havien pujat al castell de Montjuïc per presenciar l’execució i al voltant de la muralla hi havia nombrós públic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Mentre s’apropaven al lloc de l’execució Josep Molas crida: “Sóc innocent”. “Assassins”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A l’arribar a lloc de l’afusellament els 5 condemnats van ser posats de genolls de cara a la muralla i d’esquena a l’escamot d’execució format per soldats<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Lluís Mas crida: “Visca l’anarquia”. “Joan Alsina crida: “Això és un assassinat”. Josep Molas crida: “Visca la revolució social”. Poc abans de que es doni l’ordre de disparar Antoni Nogués crida: “Fuego, fuego”. Poc abans de la descàrrega quasi tots criden: “Som innocents”. Segons els testimonis l’únic que no va dir res va ser Tomás Ascheri.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Finalment a les 5.17h. els soldats disparen, els condemnats cauen al terra i es donen després diversos trets de gràcia fins que els 5 anarquistes ja són morts. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Aquella escena va causar gran impressió entre el públic i els periodistes que ho van reflectir després a la premsa.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzPhJpDSKyFQiUnHfydgpCeo6DsrBOEAB7-a-Oqq_FzeJkczlsVaY_lpZjWaroroDijokkbUlpgwCRf6iuPQQSxTwIiaQupZV9MtTA5NSIQsmRDk5VbhjrcILFts0Zm3a7DTemROMRacY/s1600/AFUSELLAMENTS+MONTUIC+1897.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzPhJpDSKyFQiUnHfydgpCeo6DsrBOEAB7-a-Oqq_FzeJkczlsVaY_lpZjWaroroDijokkbUlpgwCRf6iuPQQSxTwIiaQupZV9MtTA5NSIQsmRDk5VbhjrcILFts0Zm3a7DTemROMRacY/s1600/AFUSELLAMENTS+MONTUIC+1897.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">ELS PRIMERS PRESOS ALLIBERATS</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 24 de maig de 1897 el ministeri de Governació va decretar que una part dels detinguts que no havien set jutjats o condemnats, serien alliberats però serien expulsats de l’Espanyol. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 12 de juny de 1897 van sortir els primers 52 presos, els quals portaven al voltant d’un any de presó i que finalment no havien rebut cap condemna després de l’atemptat del carrer Canvis Nous. Entre ells hi havia Pere Coromines, Anselmo Lorenzo, José López Montenegro, Francesca Saperas i la seva filla Salut Borràs, Joan Baptista Esteve, Antoni Prats i Francesc Gana, que van ser deixats a la frontera francesa per sorpresa, cosa que molestà a les autoritats franceses, encara que finalment els van acceptar dins de l’Estat Francès.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Francesca Saperas i seva filla Salut Borràs un cop a França, concretament a Marsella, van ser acollides per l’anarquista francès Octave Jahn, un antic company amb qui es van retrobar, que era aquell anarquista francès que havia participat intensament en el grup anarco-comunista de Gràcia i en les seves publicacions entre 1889 i 1891, ja abans esmentat. Durant aquell temps Octave Jahn es va fer company sentimental de Salut Borràs, amb qui es casaria 5 anys després el 1902.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 15 de juliol de 1897 van ser alliberats un 28 anarquistes més, que van ser deportats cap a Anglaterra i pujats en un vaixell direcció Liverpool, entre els que destaquen Joan Montseny, acompanyat de la seva dona Teresa Mañé, Teresa Claramunt i el seu marit Antoni Gurri, Gaietà Oller, Josep Miquel i Clapés i Jaume Torrents i Ros. A Liverpool van rebre una efusiva rebuda dels anarquistes locals organitzada per Tarrida del Màrmol. Les negociacions amb les autoritats Britàniques per rebre als anarquistes deportats també van ser dures, ja que inicialment no els volien acceptar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Malgrat tot encara quedaven uns 200 de presos anarquistes, tant governatius com condemnats a penes de presó pels processos dels atemptats de Barcelona de 1893 i el de 1896.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">ATEMPTAT CONTRA CÀNOVAS DEL CASTILLO<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 8 d’agost de 1897 l’anarquista italià Michele Angiolillo Lombardi matava al president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo al balneari de Santa Águeda de Mondragón (Guipúscoa). Li va disparar tres trets al president mentre aquest era assegut en un banc del balneari. Angiolillo va ser detingut allí mateix i ja va manifestar immediatament que ho havia fet per venjar les execucions i els sofriments dels anarquistes detinguts a rel de l’atemptat del carrer Canvis Nous. Com ja s’ha comentat abans Angiolillo havia estat el 1895 a Barcelona, sent amic i company de treball de Tomas Ascheri, un dels afusellats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A Michele Angiolillo se li va fer un judici ràpid i va ser executat al garrot vil el 20 d’agost de 1897 a la presó de Bergara (Giupúscoa), dotze dies després de l’atemptat.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2US8xy2dTSLxxkXmTxH_cZ5b_13fUMIuXr2jaTa1cxuo4gGwil5LJZHTraCp5IDUkpAYu9_W3v5uy1_JwW43_37NuTFgd1m7ZRi3ZkMEohH-9OA8IyT0j1Ew2g3yM2jB1Fh1M9kPSdDE/s1600/ANGIOLILLO+EXECUCI%25C3%2593.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2US8xy2dTSLxxkXmTxH_cZ5b_13fUMIuXr2jaTa1cxuo4gGwil5LJZHTraCp5IDUkpAYu9_W3v5uy1_JwW43_37NuTFgd1m7ZRi3ZkMEohH-9OA8IyT0j1Ew2g3yM2jB1Fh1M9kPSdDE/s1600/ANGIOLILLO+EXECUCI%25C3%2593.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">ATEMPTAT CONTRA NARCISO PORTAS</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Quasi un més després de l’atemptat mortal contra el president del govern, a la matinada del 4 de setembre de 1897, Ramon Sempau i Barril, un republicà barceloní de 26 anys que mostrava simpaties per l’anarquisme, realitzà un atemptat fallit contra el tinent de la guàrdia civil Narciso Portas, el màxim responsable de les tortures als anarquistes detinguts a Montjuïc, i contra l'inspector de policia Joan Teixidó.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkqFk7EEW1QlDcJ83VD647V1mKpWrWzuJah0MUmtw_pWH_Vh1eiSCl4oDBJFIYxRmJjFH_vVO5CYsBzzn3kiP9qfCk-fyjcHtPLyiiLHPDwJuPLJq1Cd5kczc_eUlqq5ZCU65Mdwmo4P8/s1600/SEMPAU.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkqFk7EEW1QlDcJ83VD647V1mKpWrWzuJah0MUmtw_pWH_Vh1eiSCl4oDBJFIYxRmJjFH_vVO5CYsBzzn3kiP9qfCk-fyjcHtPLyiiLHPDwJuPLJq1Cd5kczc_eUlqq5ZCU65Mdwmo4P8/s1600/SEMPAU.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Ramón Sempau, que era advocat, periodista i redactor del diari “El Diluvio”, era proper al grup de republicans que encapçalava Pere Coromines, també detingut, que havien col·laborat amb els anarquistes en l’època de semi clandestinitat entre 1894 i 1896. Quan va començar el procés de Montjuïc el 1896 va fugir a França per no ser detingut a rel de les seves protestes tant contra el procés com per l’actuació d’Espanya a Cuba, on hi havia una revolta separatista.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">La matinada entre el 3 i el 4 de setembre de 1897, el tinent de la guàrdia civil Narciso Portas i el subinspector de policia Teixidó sortien d’una funció al Circ Eqüestre i a l’arribar a la part alta de les Rambles venint de la plaça Catalunya, Ramon Sempau se’ls acostà i després d’insultar-los els disparà dos trets, un va impactar a la part alta del pit dret de Narciso Portas i l’altre a l’espatlla del subinspector Teixidó. Els dos van respondre també a trets, malgrat que les ferides eren d’importància. Els dos van finalment salvar la vida després d’un mes i mig a l’hospital.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Immediatament alguns policies que eren a la zona van iniciar una persecució a trets fins que van detenir a Ramon Sempau. Un cambrer de l’hotel Continental va resultar ferit en el tiroteig.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigxbsaQ7G9Rsi0cWrRGfgr-mTHcanN0KKj1D6kk4sME8aig5anuxjcaauW_WY7p7BSnfki2BxzDAO6vOUg7cm0qAXhml_F8Wk5kZJLDAOT3W1rDd6wNmkThcMFdXYTPQjoG4n7GwVjQV4/s1600/ATEMPTAT+SEMPAU+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigxbsaQ7G9Rsi0cWrRGfgr-mTHcanN0KKj1D6kk4sME8aig5anuxjcaauW_WY7p7BSnfki2BxzDAO6vOUg7cm0qAXhml_F8Wk5kZJLDAOT3W1rDd6wNmkThcMFdXYTPQjoG4n7GwVjQV4/s1600/ATEMPTAT+SEMPAU+2.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Ramon Sempau va ser inicialment condemnat a mort per un tribunal militar uns mesos després, però el 1898, mentre esperava pel recurs de la sentència, quan els liberals van arribar al poder amb Sagasta de president, van decretar que no podia ser jutjat per un tribunal militar pel que es va anul·lar la sentència i se li va fer un judici civil amb jurat popular. En l’última vista del 15 de desembre de 1898 el jurat popular el va absoldre de manera sorprenent, ja que la bona feina del seu advocat va deixar la cosa com un tiroteig en defensa pròpia en el que a sobre havia set el tinent Portas qui l’havia intentat matar al reconèixer-lo o enfadat per rebre els seus insults.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">ES REPREN L’ALLIBERAMENT DE PRESOS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Amb un govern liberal presidit per Pràxedes Mateo Sagasta a partir del 4 d’octubre de 1897, davant la dificultat de trobar països que volguessin acceptar més anarquistes deportats, es van plantejar l’alliberament simple de la majoria dels més de 200 presos que encara quedaven a rel del Procés de Montjuïc. Per tant entre l’1 i el 3 de novembre de 1897 van ser alliberats 112 presos més que eren a la presó del carrer Reina Amalia des de feia un any i mig sense cap condemna ni acusació, els quals no van ser deportats i van quedar en llibertat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Després d’aquella última tongada d’alliberaments, les presons es van buidar bastant d’anarquistes, però encara en quedaven un bon nombre tant de condemnats com governatius.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 16 de desembre de 1897 el govern va publicar un reial decret en el que deia que els deportats podien tornar a l’Estat Espanyol. Una gran part d’ells van tornar a Catalunya, encara que Joan Montseny ja havia vingut de manera clandestina amb la seva dona Teresa Mañé unes setmanes abans i el 28 de novembre s’havien instal·lat a Madrid. També entre els que van tornar el desembre de 1897 hi havien Pere Coromines i Anselmo Lorenzo. El gener de 1898 Teresa Claramunt i el seu marit Antoni Gurri van tornar. Dotzenes més van tornar també.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Entre els deportats que van tornar de França després d’aquell decret de desembre de 1897 que ho permetia hi havia Francesca Saperas, vídua del suïcidat a la presó Martí Borràs i de l’afusellat Tomás Asheri i la seva filla Salut Borràs, vídua de l’afusellat Lluís Mas, que van tornar a Barcelona el febrer de 1898.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Com abans s’ha esmentat, Salut Borràs s’havia fet companya sentimental de l’anarquista francès Octave Jahn, quan aquest l’havia acollit a ella, al seu fill i a la seva mare a casa seva a Marsella el 1897 i amb qui es casaria el 1902. Cal ressaltar que anys després, Octave Jahn i Salut Borràs se’n van anar a viure a Mèxic el 1908 on Octave Jahn va entrar a formar part el 1910 de l’exèrcit d’Emiliano Zapata participant en els combats de la revolució mexicana, mentre Salut Borràs també ajudava en diverses tasques a l’exèrcit de Zapata. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi92tUYH2fL3CfnojSDo6VOFHynadFqi_cOpneX3tCtSoKMmN8XzxkAofIX-3o0tpdqKkDFhvF4q8baJFGMMv4gJ8YxC8OqouTg0pvGg5oMtZ7yWa6KqvclIQSI_7EkIa5AL0imkTrBWIY/s1600/SALUT+BORRAS+FILL+I+JAHN.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi92tUYH2fL3CfnojSDo6VOFHynadFqi_cOpneX3tCtSoKMmN8XzxkAofIX-3o0tpdqKkDFhvF4q8baJFGMMv4gJ8YxC8OqouTg0pvGg5oMtZ7yWa6KqvclIQSI_7EkIa5AL0imkTrBWIY/s1600/SALUT+BORRAS+FILL+I+JAHN.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">LA CAMPANYA PER LA REVISIÓ DEL PROCÉS DE MONTJUÏC</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A partir de l’afusellament dels 5 anarquistes el 4 de maig de 1897 a Montjuïc i mentre s’anaven produint els alliberaments d’una gran part dels presos, es va iniciar una campanya per la revisió de les irregularitats del Procés de Montjuïc i per l’alliberament dels presos condemnats que encara quedaven.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A Catalunya durant tot el 1897 van estar suprimides les garanties constitucionals, pel que els diaris barcelonins no podien fer gaire campanya per la revisió de les irregularitats del Procés de Montjuïc. Per tant dins de l’Estat Español, era en alguns diaris republicans sobre tot de Madrid, on es va començar a fer la campanya més mediàtica per denunciar les irregularitats del Procés de Montjuïc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A Madrid, alguns diaris republicans com “El País”, “El Nuevo Régimen”, “La Justícia”, “El Socialista” i inclús diaris liberals dinàstics com “El Liberal”, “El Heraldo de Madrid” o “El Imparcial” entre altres, ja feien articles després de maig de 1897 demanant l’esclariment d’alguns aspectes del Procés de Montjuïc i de la situació dels presos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 31 d’octubre de 1897 va aparèixer un altre diari republicà a Madrid “El Progreso”, dirigit per Alejandro Lerroux que just havia abandonat “El País”, el qual va començar a dedicar bastants articles a favor de la revisió del Procés de Montjuïc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El novembre de 1897 Joan Montseny, que havia set deportat a França després d’estar un any a la presó des de l’atemptat de Canvis Nous, havia tornat clandestinament a l’Estat Espanyol anant a Madrid amb la seva dona Teresa Mañé, just un més abans de que les autoritats permetessin tornar a tots els deportats fins llavors, com abans ja s'ha comentat. Alejandro Lerroux li va oferir a Joan Montseny escriure en el seu diari per denunciar i aportar les informacions que sabia sobre el Procés de Montjuïc i la situació que havien viscut i vivien els presos. Joan Montseny llavors va començar a escriure articles de denúncia sobre el Procés de Montjuïc en “El Progreso” i va començar a signar com Federico Urales.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 17 de desembre de 1897 s’havien restablert les garanties constitucionals a Catalunya, pel que els diaris de Barcelona ja podien parlar de la revisió del Procés de Montjuïc, sent-ne publicacions republicanes com “La Publicidad”, “El Diluvio” o “La Campana de Gràcia” alguns que dels que més es feien notar en les denúncies.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El primer gran acte públic en demanda de la revisió del Procés de Montjuïc i l’alliberament dels presos que quedaven, es va produir a Barcelona en un míting fet al teatre Tívoli el 13 de febrer de 1898, organitzat per entitats anarquistes, marxistes, republicanes, catalanistes, maçòniques i sindicalistes. Després del míting va sortir una manifestació que va anar fins a l’Ajuntament o van entregar un document demanant que siguin castigats els funcionaris i les autoritats responsables de les tortures aplicades als presos. Entre els convocants i participants en els parlaments del míting destaquen els republicans de diferents tendències Valentí Almirall, Emili Junoy, Josep Roca i Roca, Josep Maria Vallès i Ribot i Joan Sol i Ortega, entre altres personatges. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiazWj7043McVgrYuxG7XGfed8oqs1c15xwWTN1zGrrEND1EGTylgBsa4YW9m31ew6MAk47qjVBJIB4IT-kjVUvJkpy__I_vxxm_jUlUGDpbaSXpbRqOFMYYaYFuooLza87ByZwz_MW8Kw/s1600/MANI+1898+PER+LA+REVISI%25C3%2593.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiazWj7043McVgrYuxG7XGfed8oqs1c15xwWTN1zGrrEND1EGTylgBsa4YW9m31ew6MAk47qjVBJIB4IT-kjVUvJkpy__I_vxxm_jUlUGDpbaSXpbRqOFMYYaYFuooLza87ByZwz_MW8Kw/s1600/MANI+1898+PER+LA+REVISI%25C3%2593.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Però durant el primers mesos de 1898 una altra notícia va agafar encara més protagonisme, la guerra independentista de Cuba i la intervenció dels Estats Units a favor dels independentistes cubans el 25 d’abril de 1898, en que declararen la guerra a Espanya. Allò va fer que el capità general de Catalunya Eulogi Despujol declarés l’estat de guerra a Catalunya i es tornessin a suspendre les garanties constitucionals, pel que a Catalunya es va haver d’aturar momentàniament la campanya per la revisió del Procés de Montjuïc i tornés la censura de premsa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Mentre, Joan Montseny, que fins llavors s’havia recolzat en escriure en el “Progreso”, juntament amb la seva dona Teresa Mañé, l’1 de juliol de 1898 fundaven a Madrid la seva pròpia revista el anomenada “Revista Blanca”, la primera revista anarquista important després de les prohibicions anteriors, que es presentava inicialment no com una revista anarquista sinó de sociologia, ciència i arts, per tal de no rebre ja inicialment els cops de la legislació anti anarquista, encara que ja des del primer moment va seguir denunciant el Procés de Montjuïc.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4Z48BDy_4WGPan5ssRPNfdX6KQQuaxpV1rDxVCwwZG6A6Y1X_OquArCnOaBTxBnLSqYpcw29nFt3D2PFEyGteSYc3rwNwi81QwnZ9QDzOyfcGGv7Mdh9ZiRWbEKQH2VPOGr0MiRrvx5g/s1600/MONTSENY+I+MA%25C3%2591%25C3%2589.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4Z48BDy_4WGPan5ssRPNfdX6KQQuaxpV1rDxVCwwZG6A6Y1X_OquArCnOaBTxBnLSqYpcw29nFt3D2PFEyGteSYc3rwNwi81QwnZ9QDzOyfcGGv7Mdh9ZiRWbEKQH2VPOGr0MiRrvx5g/s1600/MONTSENY+I+MA%25C3%2591%25C3%2589.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Pere Coromines, un altre dels deportats que havien tornat, donada la nova supressió de garanties constitucionals a Catalunya, va optar per anar a viure uns mesos a Madrid on hi arribà el setembre de 1898. Un cop allí també va escriure alguns articles polítics i també sobre la seva experiència a la presó en el Procés de Montjuïc tant en el “Progreso”, com a “La Revista Blanca”.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Mentre, a Madrid el diari dirigit per Lerroux “El Progreso”, davant del tema de Cuba, agafava aquell 1898 un to militarista i patrioter en defensa de l’exèrcit espanyol que lluitava contra els independentistes cubans que no va agradar gaire a molts dels seus lectors, que a la vegada combinava en seguir fent denúncies pel Procés de Montjuïc. Aquell fort patriotisme espanyol i militarisme de caire republicà, no era més que la característica que sempre havia tingut el Partido Progresista Republicano (PRP) fundat per Manuel Ruíz de Zorrilla el 1880, el qual havia mort el 1895, partit que ara lideraven Lerroux i José María Esquerdo.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El desembre de 1898, mentre Lerroux era empresonat durant un breu període pel to de les denúncies del seu diari contra el Procés de Montjuïc, el diari havia patit una davallada de vendes i va tancar per problemes econòmics. El març de l’any següent però, Lerroux refundaria “El Progreso” amb un to més obrerista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Finalment l’exèrcit espanyol fou derrotat i Cuba declarà la seva independència l’octubre de 1898, cosa que va fer que a partir de desembre d’aquell any, un cop ja no hi havia guerra i Espanya hagués renunciat oficialment a les colònies, no es restringís tant la llibertat de premsa i a Catalunya es restablissin les garanties constitucionals, cosa que va permetre reprendre allí la campanya de revisió del Procés de Montjuïc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 1999 és quan la premsa va fer més denúncies obertes i continuades per la revisió del Procés de Montjuïc, sobre tot la republicana però també d’altres tendències. En aquell any Pere Coromines va escriure nombrosos articles de denúncia del Procés i de les tortures del detinguts, mostrant nombrosos gràfics per descriure’ls a la revista republicana madrilenya “Vida Nueva”, els quals eren denunciats per les autoritats en cada número, pel que van ser processats tant Pere Coromines com el director de la revista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 14 de maig de 1899, es va fer un míting al “Teatro Circo Barcelonés” i els mateixos organitzadors del míting van constituir a Barcelona la Comissió Permanent per la Revisió del Procés de Montjuïc, que va ser presidida primer per Pau Isart i després per Emili Junoy, un polític republicà que escrivia en “La Publicidad”. Aquella Comissió va organitzar nombrosos mítings, manifestacions i gestions polítiques per demanar la revisió del Procés de Montjuïc, demanant el càstig pels torturadors i la llibertat dels presos que quedaven.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 2 de juliol d’aquell 1899, també es va fer també un míting a a Barcelona al teatre Nuevo Retiro, a la Rambla de Catalunya, en el que van intervenir el líder del PSOE Pablo Iglesias i Alejandro Lerroux entre altres, per demanar la revisió del Procés. En aquell míting Lerroux, que tenia al costat al líder socialista Pablo Iglesias com a “competidor” polític, va exhibir per primer cop en públic el to agressiu i provocador tot i fent amenaces de resposta violenta. Al final van haver-hi aldarulls amb la policia al carrer i les autoritats van culpar a Lerroux d’haver-los incitat. Lerroux en aquells moments se’n va adonar de les possibilitats que tenia per fer-se popular i a partir d’aquell moment va explotar aquell to agressiu, que en el futur li reportà durant un temps suports populars, sobre tot a Catalunya, quan va començar a presentar-se com a candidat republicà en les eleccions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 1899 el president del govern espanyol tornava a ser un conservador, Francisco Silvela i la cada cop més demanada revisió del Procés de Montjuïc no arribava, malgrat que inclús bona part de la premsa, inclús alguna monàrquica, tant conservadora com liberal ho demanava.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">En nombrosos països europeus, destacant el Regne Unit i França, es van realitzar tant mítings com campanyes en la premsa, demanant la revisió del Procés de Montjuïc i l’alliberament dels presos que quedaven. La pressió internacional per les irregularitats d’aquell procés començaven a preocupar ja al govern espanyol que, malgrat que amb lentitud, ja s’estaven plantejant una sortida dels presos que encara quedaven, però en cap cas la revisió del Procés ni reconèixer que havien executat a uns innocents.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">ULTIMS INDULTS I DESTERRAMENTS</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 25 de gener de 1900 es va dictar un reial decret d’indult signat per la reina regent Maria Cristina per tots els presos que encara eren a la presó, tant per les detencions per l’atemptat del Carrer Canvis Nous de 1896 com pels que encara eren a la presó condemnats pels atemptats de la Gran Via i del Liceu de 1893. Encara que els que havien set condemnats havien d’exiliar-se fora de l’Estat Espanyol, mentre els presos governatius, o sigui que encara no havien set jutjats o condemnats podien quedar-se. Amb això a més intentaven que s’oblidés els afusellaments i les tortures injustes davant de la pressió que venia de tot arreu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Malgrat tot, encara van haver d’esperar uns mesos i alguns que eren en presons d’arreu de l’Espanyol van començar a arribar a Barcelona en vaixell al 16 d’abril de 1900, omplint encara més les presons de Barcelona en espera de ser alliberats i deportats. França es negava a acollir-los, país que la majoria de presos havien escollit, per tant van haver d’escollir altres països. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsRiOWFpEJruR5s5oUsWWbDtRWgzAMtK5Kn9pNvn5BylPZ3f29brTlFqz8CxhztCeOHdvlUjVHR_oEolHuTChEp81L3nQgN8pr7S1lvjiOxJknhp-1rbOZEeRkywei31seiOIpb4EKT-E/s1600/DETINGUTS+MONTJUIIC+1896+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsRiOWFpEJruR5s5oUsWWbDtRWgzAMtK5Kn9pNvn5BylPZ3f29brTlFqz8CxhztCeOHdvlUjVHR_oEolHuTChEp81L3nQgN8pr7S1lvjiOxJknhp-1rbOZEeRkywei31seiOIpb4EKT-E/s1600/DETINGUTS+MONTJUIIC+1896+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Els últims indultats majoritàriament pel Procés de Montjuïc, però alguns també pels processos dels atemptats de la Gran Via i del Liceu, fotografiats el maig de 1900 poc abans de ser deportats.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Rafael Miralles, detingut des de l’atemptat del Liceu i condemnat a cadena perpètua, li van permetre anar al seu poble a Alcoi, al País Valencià, a causa de la seva avançada edat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Domingo Mir i Llorenç Serra, van ser enviats a Cuba i Antoni Costa i Pons, Rafael Cusidó i Joan Casanovas a Mèxic i van ser tots embarcats el 26 d’abril de 1900.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Epifani Caus, Antonio Cerepuelo, Jacint Mèlich, Josep Mesa, Joan Baptista Ollé, Baldomero Oller, Josep Pons, Joan Sala, Joan Torrents, Josep Vilas i Jaume Vilella, van ser enviats a Anglaterra i van ser embarcats el 27 d’abril de 1900 en direcció a Liverpool.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Però l’episodi més controvertit d’aquells indults va ser els de l’alliberament de Joan Carbonell, Francesc Lis, Mateu Ripoll, Sebastià Suñé, Cristòfol Soler i Francesc Vilarrubias. Després de no trobar-los país d’acollida, les autoritats van decidir enviar-los a Anglaterra en un vaixell que sortí de Barcelona el 10 de maig de 1900 en direcció a Liverpool juntament amb les seves famílies, ja que les autoritats britàniques ja n’havien acollit alguns abans. Però a mig camí les autoritats britàniques van comunicar que no els acollirien i després de donar la volta per tota la península el vaixell els va desembarcar a Santander i se’ls va tornar a posar a la presó a Santander, el que causà l’airada protesta dels presos, que deien que legalment havien d’estar lliures.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Després de dos mesos més de presó, el govern del conservador de Silvela, davant de no saber que fer per desencallar la situació, va publicar el 15 de juliol de 1900 un reial decret en que establia que tots els presos indultats podien tornar a l’Estat Espanyol però havien de residir fora de Catalunya, pel que finalment els detinguts a Santander van poder sortir en llibertat i els que eren a l’estranger podien tornar a l’Estat Espanyol sempre que no anessin a Catalunya, la terra natal de la majoria d’ells.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">No obstant això, alguns dels que van ser alliberats a Santander es van saltar la norma i es van presentar a Barcelona, els quals que eren Francesc Vilarrubias, Mateu Ripoll i Cristòfol Soler. El 29 d’octubre de 1900 van ser descoberts i tornats a ser detinguts, però van ser alliberats poc temps després. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Allò va ser una mica el desllorigador de la situació, ja que obria la porta a que en poc temps els demés poguessin tornar a Catalunya després d’aquells precedents. Alguns van acabar tornant i altres van preferir quedar-se a l’estranger durant un temps o definitivament.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">DOS TEORIES SOBRE ELS AUTÈNTICS AUTORS DE L’ATEMPTAT DE CANVIS NOUS</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Tant abans de ser afusellats els 5 anarquistes del Procés de Montjuïc com després, quasi tothom coincidia en que eren innocents, però les teories sobre qui havia set l’autèntic autor oscil·laven entre el muntatge policial per reprimir l’anarquisme o el d’un anarquista solitari estranger que no havia set detingut.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Tomàs Ascheri, un dels afusellats i que com abans s’ha comentat havia fet de confident policial, segons ell per fer el doble joc en favor dels anarquistes, va deixar escrites unes cartes que havia enviat enviar el 25 de desembre de 1896 al diari el madrileny “El País” i el diari francès “l’Intransigeant”, en les que acusava a l’inspector de policia Daniel Freixa d’haver muntat l’atemptat del carrer Canvis Nous.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Segons Ascheri, el març de 1896 l’inspector Daniel Freixa tenia una llista d’anarquistes que segons ell preparaven un atemptat. cosa que li havia comunicat al governador civil de Barcelona Valentín Sánchez Toledo. El governador li va preguntar després a Ascheri si era veritat i Ascheri li va dir que no en tenia cap informació d’això. Llavors Ascheri li va demanar a Daniel Feixa que li expliqués aquell suposat pla dels anarquistes, llavors Freixa li va donar una llista d’anarquistes que es reunien al Centre de Carreters i un pla que suposadament tenien, que curiosament coincidia exactament amb la dels noms principals acusats i el mateix tipus d’atemptat que el del carrer Canvis Nous posteriorment. Segons Ascheri això volia dir que el pla ja estava dissenyat per l’inspector Freixa d’abans per fer les posteriors acusacions i iniciar la repressió definitiva contra el moviment anarquista català.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">No obstant això, anarquistes de prestigi i que tenien molta relació amb anarquistes clandestins i perseguits per Europa com el francès Charles Malato i el català Ferran Tarrida del Màrmol, van afirmar el 1901 que sabien del cert que l’autor de l’atemptat havia set l’anarquista francès François Girault. Tant Malato com Tarrida del Màrmol, un temps abans havien donat credibilitat a la teoria de l’afusellat Tomás Ascheri, però després van canviar d’opinió. A més Ascheri era un personatge que creava desconfiaça per la seva condició de confident o contraespia, com deia ell, i avui dia encara no hi ha consens sobre quina era la seva actitud real. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Malato i Tarrida del Màrmol van afirmar que sabien que François Girault havia anat a Anglaterra, on havia comunicat a membres del Club Anarquista de Londres que ell era l’autor de l’atemptat del carrer Canvis Nous a Barcelona i que tot havia set un error de càlcul. Després Girault se n’havia anat de Londres a Argentina, sent els del Club Anarquista de Londres qui li havien finançat el viatge. Evidentment tant Charles Malato com Ferran Tarrida del Màrmol coneixen molt bé als del Club Anarquista de Londres. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">També altres coneguts periodistes francesos, com Louis Bonafoux, que sempre havia tingut molt contacte amb el Club Anarquista de Londres i també altres anarquistes que vivien a Londres, van afirmar també que sabien que Girault havia fet l’atemptat i se n’havia anat a l’Argentina després de passar per Londres. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Bé, davant d’aquestes informacions de prestigiosos anarquistes i periodistes europeus, normalment molt ben informats, en que la majoria apunten a François Girault com l’autor de l’atemptat, per la majoria d’historiadors, sense assegurar res, la teoria de Girault com l’autèntic autor de la massacre del carrer Canvis Nous pren més força que la del muntatge policial de Freixa expressada per l’afusellat Tomás Ascheri. Tot i així, la teoria de Girault com l’autor de l’atemptat, també té buits, com que tampoc se sap res de amb qui es va relacionar quan suposadament era a Barcelona.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Malgrat tot, avui dia no es pot descartar cap teoria, però del que si no té ningú cap dubte i en el que coincideix tothom és que tots els detinguts, torturats i executats després del Procés de Montjuïc eren totalment innocents, que les autoritats ho sabien i que van aprofitar el fet per intentar esclafar definitivament al moviment anarquista català de finals del segle XIX. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">APUNT FINAL</span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">La revisió oficial del Procés de Montjuïc finalment no arribà mai i tot acabà quan tots els últims presos van ser alliberats l’any 1900, entrant el tema en un progressiu oblit, ja que en el futur es tornarien a produir noves tenses i greus situacions que farien que allò quedés en segon pla. Només es van fer recordatoris i homenatges amb els anys i durant la República de 1931 alguns torturats van rebre algunes compensacions econòmiques.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">L’any 1900 el sindicalisme anarquista a Catalunya estava sota mínims i quasi desmantellat després d’aquells anys d’atemptats, detencions massives, prohibicions, llargues condemnes i execucions, encara que l’any 1901 intentava ressorgir tímidament dins d’alguns sindicats gremials.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Els moviments polítics majoritaris a Catalunya a principis del segle XX eren els catalanistes conservadors de la Lliga Regionalista liderats per Francesc Cambó, els republicans catalanistes d’esquerres liderats entre altres per Pere Coromines i els republicans espanyolistes liderats per Alejandro Lerroux.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Lerroux va intentar aprofitar aquell desmantellament anarcosindicalista a Catalunya a causa de les repressions, per intentar dominar les societats obreres amb un discurs agressiu, populista i demagògic, explotant un cert prestigi que havia agafat per haver donat suport, com molts altres republicans, als detinguts pel procés de Montjuïc, especialment quan va deixar escriure en el seu diari als represaliats Joan Montseny i Pere Coromines, que serien uns dels seus principals introductors a Catalunya. També aportava un fort finançament de dubtós orígen a alguns sindicats gremials catalans. D’aquesta manera en els primers anys del segle XX, va atraure a un bon nombre de treballadors catalans que li donaren vots que i permeteren iniciar la seva carrera política i tot seguit va intentar dominar les societats obreres catalanes.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Malgrat tot, ja des del principi Joan Montseny ja es va desvincular de Lerroux i va advertir als anarquistes catalans que era un farsant demagog que l'únic que volia era prendre'ls el terreny a Catalunya. També la històrica anarcosindicalista Teresa Claramunt, una de les represaliades pel Procés de Montjuïc, ja des de 1902 va advertir públicament al sindicalisme català de que les intencions de Lerroux no era beneficiar als obrers sinó a la seva carrera política.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A més Lerroux va intentar donar a aquell moviment republicà que pretenia donar la imatge d’obrerista, un fort to espanyolista i anticatalanista, que d’alguna manera quadrava amb el republicanisme de l’antic Partido Progresista de Manuel Ruíz Zorrila del qual provenia.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Pere Coromines, un dels represaliats pel Procés de Montjuïc i un dels introductors de Lerroux a Catalunya, liderava a principis del segle XX el nacionalisme català d'esquerres i també va ser un dels que es va enfrontar al republicanisme espanyolista i populista de Lerroux.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">L'anarcosindicalisme català, majoritàriament amb una nova generació de sindicalistes, va anar progressivament agafant un altre cop influència en les societats obrers catalanes. El moviment anarquista català, si bé havia oblidat definitivament el debat anarco-col·lectivisme i anarco-comunisme, es va dividir també inicialment entre anarquistes radicals i anarquistes sindicalistes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">A partir de 1903 i durant el següents anys, van començar a esclatar un altre cop una sèrie bombes a Barcelona que va fer témer que s’arribés un altre cop a la situació de 1896. La situació arribà al seu moment àlgid quan l’anarquista sabadellenc Mateu Morral i Roca va fer el 31 de maig de 1906 un atemptat a Madrid llençant una bomba contra la carrossa reial el dia de la boda del rei Alfonso XIII amb Victoria Eugenia de Battenberg, que no va matar als reis però que va causar 32 morts, 14 d’ells militars, comptant els ferits que moriren setmanes o mesos després, sent l’atemptat més sagnant fet fins llavors a l’Estat Espanyol. Dos dies després Mateu Morral es va suicidar d'un tret després de matar també d'un tret a un guàrdia que l'anava a detenir. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Malgrat tot, les autoritats no van repetir les detencions massives i indiscriminades de la dècada anterior, en uns moments en que el parlament espanyol tenia un gran nombre de diputats republicans, moviment que havia crescut molt a principis del segle XX.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTAJq6nFmGPR324HTiq5LbJ0yymDE3yMfaCamuq0ZxuWPgzN7_JN56pnVIeyTTA2vO3_Zpjm_8zMZnzXDzqx_X4OHgxLkLSHjNJGV05Lc6fEJdkpw2VzFDwCM-flBWDlvaMMrkiNF5bwQ/s1600/MORRAL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTAJq6nFmGPR324HTiq5LbJ0yymDE3yMfaCamuq0ZxuWPgzN7_JN56pnVIeyTTA2vO3_Zpjm_8zMZnzXDzqx_X4OHgxLkLSHjNJGV05Lc6fEJdkpw2VzFDwCM-flBWDlvaMMrkiNF5bwQ/s1600/MORRAL.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">El 1907 es fundà el sindicat unitari d’àmbit català “Solidaritat Obrera”, de majoria anarquista però també amb afiliats socialistes i republicans esquerrans, agafant finalment una línia clarament anarcosindicalista. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Els sindicalistes de “Solidaritat Obrera” van acabar acusant a Lerroux de farsant demagog i de voler manipular els societats obreres en benefici de la seva carrera política, pel que es van enfrontar a Lerroux entre 1907 i 1908 produint-se incidents entre anarquistes i lerrouxistes i sent expulsats aquests últims de “Solidaritat Obrera”. Lerroux va perdre en poc temps seva influència que havia pretès tenir sobre el moviment obrer català.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Per altra banda els anarcosindicalistes catalans també s'enfrontaven al sector catalanista més conservador representat per La Lliga Regionalista de Catalunya liderada per Francesc Cambó, ja que si bé Lerroux representava un populisme espanyolista que volia dominar els sindicats, La Lliga representava a bona part de l'empresariat que s'enfrontava als obrers. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Els republicans catalanistes d'esquerres, liderats entre altres per Pere Coromines, si bé intentaven donar mostres de solidaritat amb els obrers, tampoc van aconseguir en aquells moments atraure's majoritàriament al sindicalistes catalans, ja que en aquells moments aquests no confiaven en els polítics.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Evidentment els primers anys del segle XX són molt més complicats que tot això i mereixeria un altre estudi a part. Durant les tres primeres dècades del segle XX, l’anarcosindicalisme va ressorgir encara amb més força que abans a Catalunya i encara foren més convulses i violentes, cosa que seria tema per un altre escrit.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Josep A. Carreras</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">ALGUNS DELS LLIBRES I DOCUMENTS
CONSULTATS<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El Procés de Montjuïc. Antoni Dalmau i
Ribalta<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Anarcocomunismo en España (1882-1886).
El grupo de Gràcia y sus relaciones internacionales. Francisco de Paula
Fernández Gómez.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El míting anarquista, una forma de
cultura popular (Barcelona al tombant del segle XX). Antoni Dalmau i Ribalta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Martí Borràs i Jover (1845-1894) o el
primer comunisme llibertari. Antoni Dalmau i Ribalta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">L’arrelament territorial de la “Idea”.
El cas dels anarquistes d’Igualada. Antoni Dalmau i Ribalta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Manuel Ars i Solanellas (1859-1894), l’estampador
afusellat a Montjuïc. Antoni Dalmau i Ribalta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Francesc Vilarrubias i Baliu, fuster i
serrador. Antoni Dalmau i Vilalta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El caso de los atentados anarquistas en
España. Juan Avilés.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Política d’ordre públic i repressió durant
la Restauració (1875-1898). Jordi Monsó i Dilla.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Teresa Claramunt (1862-1831):
propagandista i activista llibertària. Laura Vicente i Villanueva. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El congreso revolucionario de Londres de
1881. Juan Avilés.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 1er de maig a Catalunya (1890-1918).
María Rodríguez Calleja.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Ànimes i telers. Canvis materials,
malestars socials i combats culturals a Sabadell de l’últim terç del segle XIX
(1868-1890). Albert Garcia i Balañà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Història del catalanisme fins al 1923.
Josep Termes i Ardèvol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Teresa Claramunt, la vírgen roja
barcelonesa. María Amàlia Pradas Baena.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: 'times new roman'; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div style="margin: 0px;">
</div>
</div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; margin: 0px; orphans: auto; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 1; word-spacing: 0px;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; orphans: auto; text-align: justify; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 1; word-spacing: 0px;">
</div>
J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-31408013768966022972016-03-15T04:32:00.000-07:002016-08-07T08:38:42.305-07:00ELS INICIS DE L’ANARCOSINDICALISME CATALÀ AL SEGLE XIX (1868-1876)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrhoxFgOYw92W5wgP_9DM3V5B3gOcBsc99dnXrIrBcVJTHtsM6zxmIMZp-nFr2hJ7VuyqZfQ6LQF8r7yh0DDPZUV10kC2tPPXOFXFWs9cgLEZ0619eotph_5pJvPDuHfkC9lsTa6sOeOg/s1600/RAFAEL+FARGA+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrhoxFgOYw92W5wgP_9DM3V5B3gOcBsc99dnXrIrBcVJTHtsM6zxmIMZp-nFr2hJ7VuyqZfQ6LQF8r7yh0DDPZUV10kC2tPPXOFXFWs9cgLEZ0619eotph_5pJvPDuHfkC9lsTa6sOeOg/s1600/RAFAEL+FARGA+2.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">El sindicalisme català al segle XIX, que
ja tenia una llarga tradició des de 1840 amb els primers sindicats del sector del tèxtil, havia set majoritàriament afí als republicans
federals, cosa que començà a canviar el 1868 quan els principals sindicalistes
catalans van entrar en contacte amb el sector anarquista de l’Associació
Internacional dels Treballadors (AIT). A partir de llavors i durant una convulsa
època entre revoltes i guerres que van anomenar el Sexenni Revolucionari entre
1868 i 1874, en que es va passar del derrocament d’Isabel II, a una monarquia
constitucional, una república i una restauració monàrquica després d’un cop
d’estat, va ser quan es consolidà
majoritàriament la tendència anarquista entre els sindicalistes catalans.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Aquest escrit tracta de mostrar alguns dels aspectes i personatges d’aquell trencaclosques
històric en que es va desenvolupar el primer sindicalisme internacionalista i
anarquista a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">PRIMERS CONTACTES DELS SINDICALISTES
CATALANS AMB L’AIT</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">L’Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o I Internacional Obrera es va fundar el 1864 en un congrés fet a Londres
(Anglaterra), impulsada inicialment per sindicalistes britànics, francesos i
italians, que es va estendre a altres països entre els que no estaven els
sindicalistes l’Estat Espanyol. L’alemany Karl Marx, que residia a Londres, en
poc temps es va convertir en un dels membres més influents de l’AIT amb el
comunisme que ell mateix impulsava juntament amb el també alemany Friedrich
Engels, amb qui havia escrit conjuntament “El Manifest Comunista” el 1847. Però
dins de l’AIT també hi havia sindicalistes republicans esquerrans,
cooperativistes i uns anys després s’hi van incorporar els de tendència
anarquista, que estaven liderats pel rus Mikhaïl Bakunin. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">El setembre de 1864 Antoni Gusart i Vila
fundava a Barcelona la revista “El Obrero”, de tendència republicana i cooperativista
influenciada per les publicacions que havien fet a Barcelona els republicans Joan Tutau i
Vergés nascut a Figueres (Alt Empordà) i Fernando Garrido Tortosa, nascut a
Cartagena (Múrcia), després d’haver viatjat dos anys a Anglaterra on van viure
en directe el funcionament d’una cooperativa. La revista “El Obrero” va ser la
primera a l’Estat Espanyol que va informar de la fundació de l’AIT el 1864. El
mateix any van començar a sorgir les primeres cooperatives obreres a Catalunya.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 24 de desembre de 1865 es van federar
per primer cop 40 societats obreres a Catalunya, que van agafar la mateixa
revista “El Obrero” com a portaveu amb el seu director Antoni Gusart presidint
la primera reunió i amb Rafael Farga i Pellicer i Ramón Cartañà com uns dels caps visibles
de la federació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El mateix 1865, Élisée Reclus, el
director de la revista “l’Association”, editada a París i que era un dels
portaveus de l’AIT a França, a l’assabentar-se de que s’havien federat diversos
sindicats a Catalunya va iniciar una correspondència continuada amb Antoni
Gusart i la revista “El Obrero”, informant-los de l’evolució de l’AIT. La
revista “El Obrero” però, va ser clausurada el juny de 1866 després d’un intent
de cop d’estat d’uns militars progressistes per intentar derrocar a Isabel II,
cosa que va fer que es tanquessin revistes de tendències obreristes,
republicanes i progressistes que eren contraries a l’actual monarquia. Malgrat
tot la correspondència entre els representants de l’AIT i els sindicalistes
catalans va seguir.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">El 1866 Josep Roca i Galès, un dirigent
obrer del sector tèxtil, fundà a Barcelona la revista “l’Associació”, que tingué
molta influència en promoure el cooperativisme a Catalunya.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">El setembre de 1866 es va celebrar el
primer congrés de l'AIT a Ginebra on van predominar les idees cooperativistes
entre la majoria.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeppnP7xEiq-QyshaBfNQ5DgQTpiQPtzVM6Fw0NrJpzALek2EpwILosuTCxU7X5k5hMohNCn_yTFqb_EKAVeJ-FUEWPuqd_EC4KDuIjeQoOsvy0bgtAzuYS44490mrSqyjblbbziJBr5Y/s1600/CONGRE+GINEBREA+1866.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeppnP7xEiq-QyshaBfNQ5DgQTpiQPtzVM6Fw0NrJpzALek2EpwILosuTCxU7X5k5hMohNCn_yTFqb_EKAVeJ-FUEWPuqd_EC4KDuIjeQoOsvy0bgtAzuYS44490mrSqyjblbbziJBr5Y/s1600/CONGRE+GINEBREA+1866.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Per aquella època el rus Mikhaïl Bakunin,
que encara no havia ingressat a l’AIT, liderava una organització secreta
anomenada “Fraternitat Internacional Revolucionària” de caràcter anarquista
fundada el 1864 quan residia a Itàlia, encara que en aquella època els
anarquistes es solien dir a si mateixos socialistes revolucionaris o
socialistes antiautoritaris. La “Fraternitat” comptava entre els seus
principals militants amb els francesos Elisée Reclus, el seu germà Élie Reclus,
Aristide Rey i els italians Alberto Tucci, Giuseppe Fanelli i Carlo Gambuzzi,
el suïs de Ginebra Charles Perron i el rus Nikolai Zhukovsky entre altres.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">BAKUNIN VOL ESTENDRE LA IDEA ANARQUISTA
ARREU D’EUROPA</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 1867 s’havia fundat a Europa
un grup anomenat “Lliga per la Pau i la Llibertat” amb seu a Ginebra, creat per intentar
frenar les tensions entre França i Prússia i evitar una guerra. Bakunin, que
vivia a Itàlia, es volia introduir dins de la “Lliga per la Pau” per intentar
convertir-la en un grup alternatiu a la AIT, que estava dominada principalment
per Marx.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El mateix 1867 Bakunin es va traslladar
a viure a Ginebra, on va assistir aquell any al I congrés de la “Lliga per la
Pau”. Aquell congrés de la “Lliga per la Pau” es va fer el 9 de setembre a
Ginebra, just un dia després d’acabar el II congrés de la AIT, fet entre el 2 i
8 de setembre de 1867 a la ciutat suïssa de Lausana, cosa que els de la “Lliga
per la Pau van fer expressament perquè no coincidissin. A més es va invitar
als delegats de l’AIT a acudir al congrés de la “Lliga per la Pau”, els quals
van respondre donant-los el seu suport. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">En aquell congrés de l’AIT de Lausana de
1867 és va llegir un comunicat enviat per les societats obreres federades de
Catalunya, expressant la seva solidaritat amb la I Internacional i explicant la
seva lluita a l’Estat Espanyol per derrocar a la monarquia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">L'any següent, el 1868, Bakunin va sol·licitar l’ingrés
a la secció de Ginebra de l’AIT, sense deixar de militar en “La Lliga per la
Pau”. No obstant això Bakunin pretenia en principi introduir les seves idees
anarquistes dins de la “Lliga per la Pau” amb els seus companys de la secreta
“Fraternitat Internacional Revolucionària”, per convertir-la en una alternativa
anarquista a l’AIT.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Entre el 6 i 13 de setembre de 1868 es
va fer el III congrés de l’AIT a Brussel·les. Mentre, “La Lliga per la Pau”
programava el seu congrés pel 21 de
setembre de 1868 a Berna, un altre cop pocs dies després i procurant que no
coincidís en la mateixa data que el de l’AIT i un altre cop enviant-hi una nota
recolzament i invitant-los a acudir després al de Berna. Bakunin i els seu grup
secret anarquista, no van acudir al congrés de l’AIT sinó al de “La Lliga de la
Pau”.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">En aquell congrés de l’AIT de
Brussel·les de setembre de 1868 van predominar les idees col·lectivistes sobre
les cooperativistes i l’AIT sota la influència de Marx, agafava cada cop un
caràcter més socialista, encara que seguien havent-hi diverses tendències a
dins. Marx presidia el consell de l’AIT amb seu a Londres, però no acudia als
congressos.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">En el mateix congrés de setembre de 1868
de l’AIT es va dir que “La Lliga per la Pau” ja no tenia raó de ser, donat que
adquiria un caràcter obrerista i era una competència deslleial de l’AIT. A la
vegada s’invitava als membres de “La Lliga per la Pau” a entrar a l’AIT.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">EL PRIMER CATALÀ EN UN CONGRÉS DE L’AIT
EL 1868</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">En aquell congrés de l’AIT iniciat el 6
de setembre de 1868 a Brussel·les, hi va acudir per primera vegada un
representant de l’Estat Espanyol, el català Antoni Marsal i Anglora, que
pertanyia a un grup republicà de Barcelona anomenat “Legión Ibérica”, creat per
solidaritzar-se amb els que lluitaven contra els règims autoritaris que dins de
la península d’Itàlia per unificar-los en un estat unitari i democràtic. Antoni Marsal, que va usar el nom fals de Sarron Magallán, va fer que constés en acta que hi
acudia com a representant de les societats obreres catalanes. Malgrat que no
tenia vot, se li va permetre fer un discurs en que va dir bàsicament que a
l’Estat Espanyol les societats obreres, sobre tot les de Catalunya i Andalusia,
mantenien una dura lluita contra la repressió de les autoritats i que tots els
treballadors de tot l’estat estaven disposats a lluitar contra l’exèrcit i
derrocar a la monarquia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">La presència d’Antoni Marsal, que era un
dels líders de les societats obreres catalanes federades, demostrava la
permanent connexió entre aquestes i l'AIT iniciada pels sindicalistes de la
desapareguda revista “El Obrero” el 1965 amb la revista parisenca
“L’Association”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">DERROCAMENT D’ISABEL II A L’ESTAT
ESPANYOL EL MATEIX MES DEL CONGRÉS DE L’AIT DE 1868<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Pocs dies després del congrés de l’AIT
de Brussel·les, es produïa el derrocament de la reina Isabel II a l'Estat
Espanyol després d’un cop d’estat iniciat pels generals Joan Prim, Francisco
Serrano i l’almirall Juan Bautista Topete el 17 de setembre d’aquell 1868, que
es consolidà després d’alguns pocs enfrontaments amb les tropes lleials a
Isabel II.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El general Prim havia comptat amb el
suport de les Juntes Revolucionàries dels republicans federals, que ja portaven
temps realitzant revoltes contra la monarquia tant a Catalunya com en altres
indrets de l’estat. Es va constituir un govern provisional presidit pel general
Serrano, amb Prim com a ministre de guerra i altres ministres afins seus, que
majoritàriament eren monàrquics constitucionalistes entre els que destaquen
entre altres Manuel Ruíz Zorrilla i Práxedes Matedo Sagasta. No hi havia cap
republicà en el govern i allò ja va posar en alerta als republicans federals
que es van negar a dissoldre les Juntes Revolucionàries.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje9jMkS1hhjDjCEXYw_jm9CL02iPd91S69_gFXLfuyLxKr47Ax7QEou-AbnXEMsrJrPt3fNbBDfsIyN9Z983QQKkWvN7aVCIwifjrzC2tbt8leXIl-UcaMaib50h_t_8uN5ON0jouXhmM/s1600/GOVERN+PROVISIONAL+1868.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje9jMkS1hhjDjCEXYw_jm9CL02iPd91S69_gFXLfuyLxKr47Ax7QEou-AbnXEMsrJrPt3fNbBDfsIyN9Z983QQKkWvN7aVCIwifjrzC2tbt8leXIl-UcaMaib50h_t_8uN5ON0jouXhmM/s1600/GOVERN+PROVISIONAL+1868.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">BAKUNIN FRACASSA EN L’INTENT DE FER
DE “LA LLIGA PER LA PAU” UN ORGANISME
ANARQUISTA</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El dia 21 de setembre de 1868 es va fer
el congrés de “La Lliga de la Pau i la Llibertat” a Berna, pocs dies després del de l’AIT com
abans s’ha esmentat. En aquell congrés Bakunin es va decidir a intentar fer de
“La Lliga per la Pau” un organisme anarquista contraposat a l’AIT, fent
intervencions en les que va mostrar els seus postulats anarquistes o
socialistes antiautoritaris, com deien en aquella època, propagant una
revolució socialista que havia d’eliminar l’estat. Però li va sortir malament
ja que les seves propostes van ser rebutjades per la majoria. Com a protesta
Bakunin i els seus seguidors, Elissée Reclus, Élie Reclus, Aristide Rey i
Giuseppe Fanelli entre altres, van abandonar el congrés. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Després d’aquell fracàs en el congrés de
“La Lliga per la Pau”, Bakunin va canviar de tàctica. Pocs dies després, el 25
de desembre de 1868, Bakunin i els seus seguidors es van reunir a Ginebra i van
fundar a partir de la seva societat secreta anarquista “Fraternitat
Internacional Revolucionària”, un grup anomenat “Aliança Internacional per la
Democràcia Socialista (AIDS)”. Aquell grup pretenia tenir dues cares, una de
pública amb un reglament que acceptava els principis de l’AIT per poder ser
admès en ella i una altra cara secreta amb els mateixos principis anarquistes
de la seva societat secreta “La Fraternitat Internacional Revolucionària”. La
idea era entrar a l’AIT com a AIDS acceptant els principis de l’AIT, per un cop
a dins intentar introduir-hi l’anarquisme. Per començar Bakunin va establir una
secció de l’AIDS a Ginebra i va decidir intentar establir altres seccions de l’AIDS
a altres països començant per França, Itàlia, on ja tenia molts contactes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">BAKUNIN ENVIA REPRESENTANTS SEUS A
BARCELONA EL SETEMBRE DE 1868<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">En les mateixes dates en que va fundar “l’Aliança
Internacional de la Democràcia Socialista” (AIDS), Bakunin es va interessar
pels fets revolucionaris que estaven passant a l’Estat Espanyol, amb el
derrocament d’Isabel II per uns militars amb el suport dels republicans i
decideix enviar-hi una delegació, mentre encara es produïen alguns combats
finals entre els militars que van fer el cop i els fidels a Isabel II.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">A més Bakunin sabia, sobre tot a través
del francès Elisée Reclus i les seves relacions amb els sindicalistes catalans, iniciades el 1865 amb la desapareguda revista "El Obrero", com abans s'ha esmentat, que a Barcelona s’havien federat 40
societats obreres, cosa que va fer augmentar el seu interès. Aquell setembre de
1868 les societats obreres catalanes federades s’havien aplegat sota el nom de
“Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona” anunciant que aviat
farien un congrés. Per aquest motiu Bakunin, inclús uns dies abans de
fundar “l’Aliança Internacional de la Democràcia Socialista” (AIDS), va voler
enviar a Elisée Reclus a Barcelona per intentar influir en aquelles societats
obreres catalanes que ni estaven dins de l’AIT ni aquesta organització
internacionalista s’havia preocupat mai d’enviar-hi cap representant oficial
per intentar integrar-les, malgrat els contactes que hi tenien des de feia tres
anys. Bakunin a més també tenia previst que el seus representants ampliessin la
seva visita al altres llocs de l’Estat Espanyol, en un terreny que desconeixia
totalment.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">No obstant això, Elisée Reclus va
declinar anar a Barcelona i en el seu lloc es va oferir per anar-hi el seu
germà Élie Reclús, també membre del grup secret anarquista de Bakunin “La Fraternitat”.
Élisée Reclus va comunicar a Bakunin que el seu germà Élie anava a Barcelona
amb les mateixes instruccions que li havia donat a ell. Élie Reclus va anar a
Barcelona sense ni tant sols esperar que Bakunin hagués donat el seu
consentiment i va arribar a la capital catalana el 26 de setembre de 1868. A la
vegada Bakunin també va enviar a Barcelona al francès Aristide Rey, un altre
membre de “La Fraternitat Internacional Revolucionària”, on hi va arribar unes
setmanes després que Élie Reclús. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjt1sB7beaHUvJzcYjHNg1z-XCb-rGVukav8BWO9s6-uPiCZxhPvikiNfHA4vopwjVXGfaFCoMqzDef_H3herdntb6wKnE6hOtFrnbDuoJuhftmJxiMAs1GVMckbJTKARITjP8_xBCiGTY/s1600/ELIS%25C3%2589E+I+ELIE.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjt1sB7beaHUvJzcYjHNg1z-XCb-rGVukav8BWO9s6-uPiCZxhPvikiNfHA4vopwjVXGfaFCoMqzDef_H3herdntb6wKnE6hOtFrnbDuoJuhftmJxiMAs1GVMckbJTKARITjP8_xBCiGTY/s1600/ELIS%25C3%2589E+I+ELIE.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">VISITA DELS REPRESENTANTS DE BAKUNIN A
CATALUNYA</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 26 de setembre de 1868 va arribar
Élie Reclús a Barcelona dirigint-se al Centre Republicà Federal, situat al
carrer Canuda, on van contactar amb diversos republicans federals com Joan
Tutau i Vergés, Fernando Garrido Tortosa i Josep Rubau Donadeu i Corcellés,
entre altres. Durant un més va contactar també amb diversos republicans i
membres de les societats obreres catalanes com Rafael Farga, Ramon Cartañà i
Ramón Costa entre altres, amb qui va parlar sobre la situació del sindicalisme
català i inclús va participar en algun míting obrerista amb ells. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_xPcYTiIhCYP9uCmMHaP7zIpnIlMMxoe2rMJQv22tFGpyszbBc-bJHw02e54cZByKdLxsFb9i9ZFDySX-MUcRwF0t5YPwwOecSeF7kuFcuTly8DnQU4nrgRqiF4W2RfkG0XYRzg1eFhk/s1600/JOSEP+RUBAU+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_xPcYTiIhCYP9uCmMHaP7zIpnIlMMxoe2rMJQv22tFGpyszbBc-bJHw02e54cZByKdLxsFb9i9ZFDySX-MUcRwF0t5YPwwOecSeF7kuFcuTly8DnQU4nrgRqiF4W2RfkG0XYRzg1eFhk/s1600/JOSEP+RUBAU+2.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">No hi ha gaire més informació escrita
sobre els temes dels que va parlar Élie Reclus amb els sindicalistes catalans i
no se sap si els va parlar de la secreta societat anarquista “La Fraternitat” o
de la recentment creada AIDS. Bakunin uns mesos després va retreure a Élie
Reclús que hagués revelat la existència de la secreta “La Fraternitat
Internacional Revolucionària” en el seu viatge a l’Estat Espanyol, per tant és
possible que els ho hagués explicat.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">No obstant això, Élie Reclus, trobant-se
en una Barcelona i una Catalunya aixecada amb una Junta Revolucionària
republicana federal armada en contra del govern lidertat pels generals Serrano i Prim, que no tenien intenció
d’instaurar una república després de derrocar a Isabel II, va optar per recolzar aquell
moviment revolucionari republicà a Catalunya més que de fer propaganda
obrerista i anarquista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Élie Reclús, que va deixar escrit un
llibre d’aquell viatge titulat “Impressions d’un viatge per Espanya en temps de
Revolució”, explica que va parlar amb Joan Tutau, vicepresident de la Junta
Revolucionària de Barcelona, i que aquest li havia dit a finals d’octubre de
1868 que estaven disposats a lluitar i morir abans de que Prim instaurés una altra
monarquia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Élie Reclús va participar l’octubre de
1868 en mítings republicans i obreristes en els que hi van intervenir entre
altres Fernando Garrido, Josep Rubau Donadeu i diversos sindicalistes. A partir
del 28 d’octubre de 1868 Élie Reclús va acompanyar a Fernando Garrido a una
gira de dos setmanes per diversos pobles de Catalunya on va fer diversos
mítings republicans que despertaren gran entusiasme entre la població. Mentre
durava aquesta gira va arribar a Barcelona Aristide Rey, l’altre enviat de
Bakunin, el qual va contactar amb el
Centre Republicà Federal i es va retrobar pocs dies després amb Elisée Reclús,
quan aquest va tornar de la gira per diverses comarques catalanes amb Garrido.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">BAKUNIN SOL·LICITA L’INGRÉS DE L’AIDS A
L'AIT I ENVIA A FANELLI A BARCELONA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mentre Élie Reclus participava en
mítings republicans a Catalunya en plena revolta contra el nou règim del
general Prim i Aristide Rey anava cap a Barcelona, com abans s’ha esmentat,
Bakunin va voler estendre la seva nova organització, l’AIDS, a Itàlia, França i
Espanya. Bakunin va enviar una carta a Gambuzzi, un dels seus representants de
la “Fraternitat” a Itàlia que va rebre el 7 de novembre de 1868 informant-lo
que en uns dies rebria el programa de l’AIDS perquè l’ajudés a estendre-la per
Itàlia. En realitat i com s’ha comentat abans, li enviaria 2 programes, el de
l’AIDS pública, acceptant els estatuts de l’AIT, i el de la AIDS secreta, que
tenia el programa anarquista que era el real de l’organització i que coincidia
amb el de la secreta “Fraternitat”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Però com que els representants de
Bakunin a Barcelona, Reclus i Rey, quan hi van anar encara no tenien
instruccions precises de la recentment creada AIDS, Bakunin va decidir enviar
també a Barcelona a l’italià Giuseppe Fanelli perquè es reunís amb ells, amb
noves instruccions de com formar seccions de l’AIDS a l’Estat Espanyol per a
través d’ella intentar integrar-los a l’AIT. Bakunin va enviar diners a
Fanelli, que era a Gènova, a principis de novembre de 1868 perquè anés a
Barcelona, ciutat a on Fanelli hi va arribar el dijous 12 de novembre de 1868
via ferrocarril, on es dirigí al Centre Republicà Federal on va contactar amb
Élie Reclus i Aristide Rey. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Giuseppe Fanelli va estar sols cinc dies
a Barcelona i encara va tenir temps d’acudir a un míting republicà de Joan
Tutau, vicepresident de la Junta Revolucionària i de Fernando Garrido i
evidentment d’intercanviar algunes paraules amb els principals líders
sindicals, com Rafael Farga i Pellicer i Ramón Cartañà, No hi ha gaire informació
d’aquelles converses, però és possible que els fes partícips de les intencions
d’integrar-los a l’AIT a través de l'AIDS. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Fanelli, a l’igual que Reclús i Rey,
s’havia trobat a uns republicans i sindicalistes catalans donant ple suport a
les Juntes Revolucionàries republicanes federals, pel que a part de les
converses que hagués pogut tenir amb republicans i sindicalistes, del que se’n
sap molt poc, no sembla que trobés que fos el moment propici per integrar-los
ja en l’AIDS, tenint en compte que Bakunin encara no havia sol·licitat l'ingrés de la seva organtizació a l’AIT, malgrat que ell ja n'era membre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Els sindicalistes catalans liderats per
Rafael Farga, estaven a punt de fer en unes setmanes el seu congrés de les
societats obreres federades sota el nom de “Direcció Central de Societats
Obreres de Barcelona”, donaven ple suport les Juntes Revolucionàries republicanes
federals i coneixien molt bé el programa oficial de l’AIT amb la que ja tenien
contacte des de feia anys, havent inclús un dels seus representants, Antoni
Marsal, participat ja en el congrés de l’AIT de Brussel·les el setembre
d’aquell 1868 com abans s’ha comentat.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">GUISEPPE FANELLI VA A MADRID I L’AIT
REBUTJA LA SOL·LICITUD DE L’AIDS</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 16 de novembre de 1868 Elisée Reclus,
Arisitde Rey i Giuseppe Fanelli, acompanyats de Fernando Garrido, van abandonar
Barcelona i es van dirigir cap a València, on es van trobar amb el líder
republicà federal José Maria Orense, nascut a Laredo (Cantàbria). José Maria
Orense havia set juntament amb Francesc Pi i Margall un dels fundadors un més
abans, l’octubre de 1868, del Partit
Republicà Demòcrata Federal (PRDF), que es disposava a liderar les futures
revoltes federals i a assumir l’espai d’esquerra que pretenia atreure als
treballadors, en uns moments en que la majoria de sindicalistes encara seguien
i confiaven en els republicans federals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Després d’estar uns cinc dies a
València, el 23 de novembre de 1868 Giuseppe Fanelli es va dirigir cap a Madrid
mentre Élie Reclús, Aristide Rey, Fernando Garrido i José Maria Orense van
seguir cap a Andalusia. La idea era contactar amb els principals líders
sindicals de diverses zones de l’estat per formar oficialment una futura
federació espanyola de l’AIT a través de l’AIDS, “l’Aliança”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Élie Reclús, Aristide Rey i els seus
amfitrions Fernando Garrido i José Maria Orense van arribar a Andalusia,
concretament a Cadis, amb la idea de contactar amb alguns líders sindicals,
però allí van ser testimonis de la revolta dels republicans federals a Cadis
començada el 5 de desembre, que fou
sufocada de manera sagnant i de la que en van ser pràcticament testimonis.
Fermin Salvochea Alvarez va ser el líder d’aquella revolta de Cadis i en aquell
moment era un republicà federal, encara que en uns pocs anys evolucionaria cap
a l’anarquisme, sent-ne un dels líders a Andalusia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mentre, a Madrid, Giuseppe Fanelli
s’havia dirigit el 28 de novembre de
1868 a la redacció del diari republicà “La Igualdad” a on l’havien enviat els
membres del Comitè Nacional Republicà i aquests el van enviar al “Fomento de
las Artes”, un centre obrerista i republicà. Allí va contactar amb Juli Rubau
Donadeu, un republicà català que residia a Madrid i germà de Josep Rubau, amb
qui Fanelli, Reclús i Rey, ja havien estat a Barcelona i el qual també va anar
a Madrid uns dies després. A través de Juli Rubau, Fanelli va conèixer a Tomàs
Gonzalez Morago, Anselmo Lorenzo Asperilla i Francisco Mora Méndez, els
principals líders del republicanisme obrerista a Madrid entre altres.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">El 29 de novembre de 1868, poc després
d’arribar Fanelli a Madrid, Bakunin va fer enviar els documents de l’AIDS al consell de la I Internacional de Londres sol·licitant ser admesos a l’AIT, donant
per fet que els admetrien, cosa que amb tota seguretat van comunicar a Fanelli
per correu ja que se sap que en rebia alguns.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Fanelli tenia instruccions de Bakunin
d’intentar afiliar als sindicalistes de Madrid a l’AIDS i a través d’ella
integrar-los a l’AIT. Fanelli sabia que Bakunin havia sol·licitat l’ingrés de
l’AIDS a l'AIT, donant per fet que l’acceptarien, per tant Fanelli pensava que
afiliar a algú a l'AIDS significava automàticament afiliar-lo a l'AIT. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Del que no se’n va assebentar Fanelli va
ser que el 15 de desembre de 1868 el consell de l’AIT amb seu a Londres i
liderat per Karl Marx, no va acceptar l’entrada de l’AIDS a l'AIT i havien
decidit posposar la decisió per més endavant. El consell de l’AIT no va fer
pública aquella decisió, cosa que explica el perquè Fanelli no ho sabés i donés
per fet que l’AIDS havia set acceptada. Marx havia dit en la reunió del consell
de Londres que els estatuts de l’AIT estaven en contra d’admetre a un altre
associació internacional dins de l’AIT, ja que podria causar conflictes interns. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">LES REUNIONS DE FANELLI AMB ELS
SINDICALISTES DE MADRID</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">A Madrid en aquella època, pràcticament
no hi havia industria i els sindicalistes de les escasses societats obreres amb
qui Fanelli va poder contactar a Madrid eren principlament del sector de la
construcció, tipògrafs i alguns artesans. Per tant la majoria de converses de
que va tenir Fanelli a Madrid va ser amb aquells republicans obreristes que
havia conegut al “Fomento de las Artes” encapçalats principalment pel tipògraf
Anselmo Lorenzo, Tomás González i Francisco Mora, normalment fetes a casa de
Juli Rubau Donadeu. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigcw1L4R06xa-cZwi551yg10fXmGS3oGO-U6P9T5cvZT5VOhteLropkgNQsahscKbmgAMK0Sh4bZ4umn6svS9Q_JyDRGiGh82rYRwqF9DYdsdNIOIPxYbNVbZ0kCG5NsvM0vQ3RKfkE1c/s1600/FANELLI+A+MADRID.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigcw1L4R06xa-cZwi551yg10fXmGS3oGO-U6P9T5cvZT5VOhteLropkgNQsahscKbmgAMK0Sh4bZ4umn6svS9Q_JyDRGiGh82rYRwqF9DYdsdNIOIPxYbNVbZ0kCG5NsvM0vQ3RKfkE1c/s1600/FANELLI+A+MADRID.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">En aquelles reunions amb els republicans
i obreristes de Madrid, Giuseppe Fanelli els va entregar uns fulls amb els
estatuts oficials de l’AIT i a la vegada els va explicar el programa
anarquista, o socialista antiautoritari, de l’AIDS, “l’Aliança”. Quan Fanelli
havia sortit de Gènova el mes anterior, no havia tingut temps de rebre el
reglament de la recentment creada AIDS, que com s’ha dit abans en tenia dos, un
de públic i un de secret que era el real i de tendència anarquista. Però donat
que el reglament secret de l’AIDS era similar al de la encara existent
“Fraternitat Internacional Revolucionària”, un grup també secret anarquista
fundat per Bakunin al que pertanyia Fanelli, aquest els va poder explicar la
tendència anarquista que proposava Bakunin. Malgrat tot, sembla ser que Fanelli
va rebre en unes setmanes el reglament de l’AIDS per correu a Madrid. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Hi ha una teoria bastant estesa que diu
que Anselmo Lorenzo, Tomás Gonzalez Morago i els altres obreristes de Madrid,
es van fer anarquistes perquè pensaven que això era la tendència oficial de
l’AIT a l’haver Fanelli haver-ho explicat així als obreristes de Madrid. No
obstant això, altres historiadors ho refusen, ja que està comprovat que Fanelli
també els va entregar els estatuts oficials de l’AIT, com abans s’ha esmentat.
A més en les reunions també hi havia Josep Rubau Donadeu, que havia estat
primer en les converses de Barcelona, on tant Élie Reclus com Arsitide Rey,
havien informat de la posició oficial de l’AIT, posició que coneixien molt bé
els sindicalistes de Barcelona des de feia ja 3 anys de contactes amb l’AIT.
Per tant sembla difícil que desconegueren la posició oficial de l’AIT. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Una altra cosa seria que Fanelli els
hagués convençut amb habilitat de que la tendència anarquista de l’AIDS era
millor que la oficial de l’AIT. Marx de moment no s’havia preocupat d’enviar a
l’Estat Espanyol cap delegació afí a la seva tendència comunista o afí al
reglament de l’AIT en general, per tant els obreristes de Madrid van sentir la
informació sobre les dues tendències des del punt de vista anarquista de
l’AIDS. Això els podria haver influït però no perquè pensessin que l’AIT fos
una organització anarquista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 21 de desembre de 1868 els principals
caps d’aquell grup d’obreristes de Madrid encapçalats per Anselmo Lorenzo,
Tomás González Morago i Francisco Mora van acordar amb Fanelli formar un nucli
de “l’Aliança Internacional de la Democràcia Socialista” (AIDS) com a secció de
Madrid de l’AIT, amb el reglament de l’AIDS secreta, o sigui anarquista i partidària
del socialisme antiautoritari i de l’abolició de l’estat. De totes maneres,
inclús el mateix Fanelli es pensava que l’AIDS era ja una secció dins de l’AIT
i desconeixia que no havia set admesa, com abans s’ha comentat. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPQE5IFcK8BPb9BuMIn4AznNzm3dSSaAsR-li_U16w04sbJDQ7nwBK2Z4BjDH5V4AzykLFAQeiWpMscgssltyZK3KoBZI17hXzW0Pvz9UnGjY0dSzhQUkSkQ2Qe_8NyqwpZu4unRkhYls/s1600/ANSELMO+LORENZO+ASPERILLA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPQE5IFcK8BPb9BuMIn4AznNzm3dSSaAsR-li_U16w04sbJDQ7nwBK2Z4BjDH5V4AzykLFAQeiWpMscgssltyZK3KoBZI17hXzW0Pvz9UnGjY0dSzhQUkSkQ2Qe_8NyqwpZu4unRkhYls/s1600/ANSELMO+LORENZO+ASPERILLA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Élie Reclus i Aristide Rey, després del
seu pas per Catalunya, País Valencià i Andalusia, també havien anat a Madrid i
juntament amb Fanelli van participar en 28 de desembre de 1868 com subscriptors en una campanya del diari
republicà “La Igualdat” en solidaritat amb els republicans federals que
s’havien revoltat a Cadis feia uns dies i que havien set reprimits sagnantment.
Com es veu a la vegada que Fanelli propagava la idea anarquista i antipolítica
a Madrid, també tenia temps per solidaritzar-se amb les revoltes dels
republicans. No hi ha que oblidar que en aquells moments Fanelli també era
diputat per Nàpols, cosa a la que també l’havia animat Bakunin un temps abans.
Per tant el mateix anarquisme de Bakunin tampoc rebutjava en un moment donat
tàctiques polítiques. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTA8wcjt-t5UvrxRURx4tiGeT4BJLoi-CbkNU1huZpBS-IKIKwNsW1GWzuKSEZD9FpXi3d0CueEnYA8n_iK8-Cr_8Upf6LFdjt52Eb4wTRzjPOQsQ7c0eqB2hL_vtiZBBIUJWLhDERIp4/s1600/FANELLI+GARRIDO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTA8wcjt-t5UvrxRURx4tiGeT4BJLoi-CbkNU1huZpBS-IKIKwNsW1GWzuKSEZD9FpXi3d0CueEnYA8n_iK8-Cr_8Upf6LFdjt52Eb4wTRzjPOQsQ7c0eqB2hL_vtiZBBIUJWLhDERIp4/s1600/FANELLI+GARRIDO.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">FANELLI TORNA A BARCELONA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Aquell mateix desembre de 1868 a
Barcelona s’havia fet el congrés de la “Direcció Central de Societats Obreres
de Barcelona”, que ja havien anunciat dos mesos abans. La presidència del
congrés estava formada entre altres per Rafael Farga i Pellicer i Antoni Marsal
i Anglora, aquest últim aquell que ja havia assistit al III Congrés de l’AIT a Brussel·les el setembre d’aquell any.
En aquell congrés de Barcelona, a part de les reivindicacions obreres, es va
donar suport a la instauració de la República Federal i també es va mencionar
el seu suport a l’AIT.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Fanelli i els recentment convertits en
Internacionalistes de Madrid encapçalats entre altres per Anselmo Lorenzo, un
cop format el nucli de l’AIDS a Madrid amb la pretensió de ser una secció de
l’AIT, van acordar amb Fanelli que aquest tornés a Barcelona, on hi havia la
majoria de societats obreres, moltes ja federades, per crear el nucli de l’AIDS
i l’AIT allí. Fanelli no va anar a Barcelona fins febrer de 1869 i sembla ser
que va demorar un mes la seva visita perquè que havia d’esperar a Madrid a rebre
correspondència de Bakunin, tant per instruccions com una còpia dels mateixos
estatuts de l’AIDS.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Per tant el febrer de 1869 Fanelli va
tornar a Barcelona i es va entrevistar amb els principals caps de les societats
obreres catalanes encapçalats per Rafael Farga i Pellicer, reunions que es van
fer a casa del seu oncle Josep Lluís Pellicer. A les reunions de Barcelona s’hi
van afegir tres representants de les societats obreres d’Andalusia, José Garcia
Viñas, Trinidad Soriano i Antonio González Garcia Meneses. Allí es va començar
a constituir el nucli de l’AIDS de Catalunya per ser integrada a la AIT. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">A principis d’aquell 1869 Bakunin havia
dissolt “La Fraternitat Internacional Revolucionària”, la societat anarquista
secreta, ja que va dir que Élie Reclus i Aristide Rey havien vulnerat el seu
caràcter secret en el seu viatge a
l’Estat Espanyol, per tant ja resultava inútil. També va tirar en cara a Reclus
i Rey que en aquell viatge s’havien dedicat a abraçar el republicanisme burgés
més que de fer propaganda socialista antiautoritària. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El mateix febrer de 1869 va sortir la
resolució del consell de l’AIT en que es rebutjava l’ingrés de l’AIDS com a
societat dins de la AIT, tot i que Bakunin havia presentat el programa públic
afí al reglament de l'AIT i no el de l’AIDS secreta, que era anarquista. La
resolució també deia que no es podien formar seccions locals de l’AIDS en
diferents països. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Un cop sabut això el 27 de febrer
Bakunin va escriure una carta al consell de l’AIT proposant dissoldre l’AIDS i
integrar-se a l'AIT com a seccions de Suïssa, França, Itàlia i Espanya, amb el programa
de l’Aliança (el públic) i renunciant a tenir cap més connexió amb cap altra
organització que no fos l’AIT. Marx va respondre personalment per carta i va
dir que corresponia a les federacions locals de cada país acceptar o no a l’AIDS
i incorporar-la a l'AIT, però no s’acceptava com a societat paral·lela a l’AIT.
Allò obria les portes a l’AIDS dins de l'AIT a través de les seccions locals. Per
tant després d’una reunió el consell de l’AIT van acceptar que l’AIDS
s’incorporés a les seccions locals però no com a secció per si mateixa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">De totes maneres ni a Madrid ni a Barcelona hi havia seccions locals que
estiguessin dins de l’AIT, per tant malgrat que s’haguessin constituït allí
seccions de l’AIDS, encara estaven fora de la Internacional. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">ELECCIONS A L’ESTAT ESPANYOL I UN
CANDIDAT DELS SINDICATS CATALANS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El febrer d’aquell 1869 el
govern provisional espanyol convocava unes eleccions generals en les que va guanyar la candidatura del Partit Progressista encapçalada pels generals Joan Prim
i Francisco Serrano per sobre dels republicans. El juny van redactar una nova
constitució que declarava una nova monarquia constitucional amb Prim com a
president del govern i el general Serrano com a regent fins que es trobés un
nou rei. Allò va posar en peu de guerra als republicans federals que ja
preparaven revoltes, ja que havia quedat clar que no hi hauria república i Prim
cercava un nou rei. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El "Centre Federal de Societats
Obreres de Barcelona", un nou nom que va adoptar la federació de sindicats catalans,
va presentar en aquelles eleccions al seu propi candidat, Pau Alsina i Rius,
dins de les llistes del Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF), sent
escollit diputat a les Corts. Allò va provocar algunes fortes crítiques dels
internacionalistes de Madrid, com Anselmo Lorenzo, ja que deien que s’havia
acordat que la tendència de la futura secció espanyola de l’AIT que s’estava
gestant seria antipolítica i anarquista.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOLpZNkqJPYYGYNdvrb27klUFima22YG7VkE2ElzpZO4Fm8IqvRA1-DNfF5ZUGOJ3Y1Iznc2cnSHNY5Th83KfflcW47vjsYzYuMRASd8Sn-7WpDGSYVJhke1nz5tS8Tmk_WIJ4nv494v4/s1600/PAU+ALSINA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOLpZNkqJPYYGYNdvrb27klUFima22YG7VkE2ElzpZO4Fm8IqvRA1-DNfF5ZUGOJ3Y1Iznc2cnSHNY5Th83KfflcW47vjsYzYuMRASd8Sn-7WpDGSYVJhke1nz5tS8Tmk_WIJ4nv494v4/s1600/PAU+ALSINA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">No obstant això, allò no era molt
diferent del que havia fet Fanelli a Nàpols anteriorment, on s’hi havia
presentat com a candidat sortint escollit diputat a instàncies del mateix
Bakunin. Durant aquell any Bakunin, que entraria més en contacte amb els
internacionalistes catalans que amb els madrilenys, expressaria en diverses
cartes que aprovava la posició dels sindicalistes catalans, ja que entenia la
dificultat d’integrar de cop a dotzenes de milers de sindicalistes a la idea
anarquista en plena època de revoltes federals antimonàrquiques.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Pau Alsina però, en anys posteriors s'allunyaria de la línia anarquista i s'integraria en el republicanisme federal del PRDF.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">L’AIT NO INTEGRA A LES SECCIONS DE
MADRID I BARCELONA</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El març de 1869 el nucli dels
internacionalistes de Madrid van escriure a la secció de Ginebra de l’AIT, que
és la que tenien contacte ja que allí estava la seu de l’AIDS, i els van
demanar informació sobre les resolucions de l’AIT en els seus congressos i
sobre la resta de federacions, a la vegada que els enviaven l’acta en que es
van constituir com a secció que volia entrar en l'AIT. També els demanaven
connectar directament amb la direcció de l'AIT a Londres perquè aquesta sabés
de la seva existència i els informessin dels seus deures i, si ho veien
convenient, que els enviessin aquesta carta a Londres. Aquella carta va ser
publicada per la revista “l’Egalité”, portaveu de l'AIT Ginebra, amb el que el
consell de Londres se n’havia d’assabentar. Però els internacionalistes de
Madrid no van rebre cap resposta del consell de l’AIT. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">El 2 de maig de 1869 es va constituir la
secció de Barcelona de l'AIDS amb la idea d’entrar en l'AIT, dos mesos
després de les converses amb Fanelli. A Catalunya hi havia moltes societats
obreres i moltes d’elles ja federades amb dotzenes de milers d’afiliats, per
tant el procés per arribar a un acord no havia set tant ràpid com a Madrid,
sent Rafael Farga i Pellicer un dels que van influir més per arribar a l’acord
de formar un nucli de l’AIDS i voler entrar a l’AIT.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Els internacionalistes catalans van
escriure aquell mes de maig un manifest a l’exterior a les seccions d’Europa i
Amèrica de l'AIT. La carta no detonava influència anarquista i citava frases dels
estatuts de la Internacional, per tant seguien les instruccions de propagar el
reglament de l’AIDS pública i no els de l’AIDS secreta, que eren clarament
anarquistes. Al final de la carta s’informa de la seva constitució dient que acceptava les bases del reglament de
l’AIT. Signaven el president Josep Lluís Pellicer i el secretari Rafael Farga i
Pellicer. La revista “l’Egalité”, l’òrgan de les seccions suïsses francòfones de l’AIT amb seu a Ginebra, va publicar
també la carta de la secció de Barcelona, cosa que volia dir que el consell de
Londres de l’AIT ho havien de conèixer. Tampoc van rebre cap resposta com els
havia passat als de Madrid.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">L’AIT ADMET LA SECCIÓ DE GINEBRA DE L'AIDS <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Després de diverses peticions i amb el
vistiplau de Marx, el consell de Londres de l’AIT va admetre el juliol de 1868
a la secció de Ginebra de l'AIDS com a grup local per si mateix, sense que
hagués d’estar integrada en altres federacions locals. La secció de Ginebra fou la
única de l’AIDS que fou acceptada com a grup, ja que en els altres països les
seccions de l’AIDS havien de seguir estant integrades en seccions locals de
l’AIT. Allò va passar en un moment molt oportú per Bakunin, ja que les
federacions locals de Ginebra no havien volgut admetre a l’AIDS dins d’elles i
aquella resolució de l’AIT els havia permès ser per si mateixos una secció de
l’AIT de Ginebra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">En aquells dies l’AIDS va canviar el seu
nom pel de “Aliança de la Democràcia Socialista” (ADS), havent eliminat la “I”
d’internacional, potser per no semblar una societat paral·lela a l'AIT. L’ADS
seguia tenint un programa públic i un altre de secret i anarquista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El fet de que l’ADS fos ja una secció
local de ple dret de l’AIT de Ginebra, va permetre a Bakunin inscriure a l’ADS
de Ginebra a diversos militants estrangers afins seus, cosa de la que l’ADS
tampoc en va informar al consell de l’AIT, ja que si ho haguessin sabut potser
ho haguessin rebutjat, perquè els havien advertit que informessin sobre els
nous militants de la secció, cosa que els de l’ADS no van fer. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">BAKUNIN PROPOSA DOS DELEGATS CATALANS PEL
CONGRÉS DE L’AIT MENTRE ES FUNDA LA REVISTA “LA FEDERACIÓN”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">L’1 d’agost de 1869 apareixia la revista
“La Federación” òrgan del “Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona”,
revista dirigida pel seu secretari general Rafael Farga i Pellicer.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidNgZEVCkgTP2PJCyQIP_S84iQvtEZYOnek3tfYX6wU1w5fwsj5cwRCIK21FGr60f4eKbEyuHd5b8cgWmtOq_MOj1GqmCOclRYmIyiYOCtow8h1ZfIwEw6hs_hXdlL8_EallkYW14EBpY/s1600/LA+FEDERACION.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidNgZEVCkgTP2PJCyQIP_S84iQvtEZYOnek3tfYX6wU1w5fwsj5cwRCIK21FGr60f4eKbEyuHd5b8cgWmtOq_MOj1GqmCOclRYmIyiYOCtow8h1ZfIwEw6hs_hXdlL8_EallkYW14EBpY/s1600/LA+FEDERACION.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Feia poc que Bakunin li havia escrit una
carta a Rafael Farga, en la que li
demanava que enviés dos delegats catalans al proper congrés de Basilea de l’AIT, que es faria el mes de setembre i que ell abans ja els integraria a l’ADS de
Ginebra.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El mateix dia 1 d’agost de 1869 Rafael
Farga contestava per carta Bakunin, per donar-se per assabentat de la seva
petició. A part Rafal Farga li deia a Bakunin que el socialisme revolucionari tenia moltes
possibilitats entre els obrers catalans i des del "Centre Federal de Societats
Obreres de Barcelona" feien lo possible perquè integrar cada cop més societats obreres que es volguessin apropar a l’AIT. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">La revista “La Federación”, dirigida per
Rafael Farga i que era l’òrgan del "Centre Federal de Societats Obreres de
Barcelona", seguint la tendència majoritària dels obrers catalans, es mostrava
favorable al cooperativisme i donava suport a les revoltes contra la monarquia
que preparaven els republicans federals. A més elogiava la tendència oficial de
l’AIT liderada per Marx. Rafael Farga va escriure a Bakunin i li va assegurar
que encara no era el moment donada la situació política, però que aviat es
donarien les condicions per fer propaganda de la tendència anarquista. Bakunin
hi va estar d’acord i a més li va enviar per correu el carnet oficial de
“l’Aliança de la Democràcia Socialista” (ADS). En realitat la tàctica de Rafael
Farga era la mateixa que Bakunin, tenir un reglament públic afí a l’AIT i un de
secret anarquista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">PREPARACIÓ DE L’ADS PEL IV CONGRÉS DE
L’AIT DE BASILEA AMB LA DELEGACIÓ CATALANA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">L’agost de 1869 Bakunin i la seva secció
de l’ADS de Ginebra que ell presidia, ja estava preparant el IV congrés de l’AIT
de Basilea. Aquell comitè tractava temes com la propietat col·lectiva,
l’abolició de l’herència i la organització pràctica de la AIT, que eren els
temes programats pel congrés. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Des d’agost de 1869 les seccions de l’AIT
de Ginebra va decidir escollir una delegació conjunta de tres delegats pel congrés
de Basilea. La secció de l’ADS de Ginebra també podia enviar un delegat propi com
havia aprovat el consell de Londres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Mentre, a Barcelona es decidia quins
serien els dos delegats pel congrés de l’AIT de Basilea que van ser Rafael
Farga, com a representat del "Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona" i
Gaspar Sentiñón, com a representant de la secció afí a l’AIT de Barcelona,
encara que oficialment hi anirien com a militants de l’ADS de Ginebra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Gaspar Sentiñón i Cerdaña era un metge
que residia fins feia poc a Prússia i parlava alemany que s’havia integrat feia
poc, l’agost de 1869, al “Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona”.
Gaspar Sentiñón va entrar en plena sintonia amb Rafael Farga pel que fa a la
tendència anarquista que havia d’agafar el moviment obrer. Per aquest motiu i
també perquè sabia idiomes, a proposta de Rafael Farga, Gaspar Sentiñón fou
escollit com l’altre delegat català juntament amb ell, en el proper congrés de
l’AIT a Basilea. Rafael Farga el va integrar dins dels cercles de l’ADS i el 28
d’agost de 1869 Sentiñón va assistir a la reunió del comitè de l’ADS de Ginebra.
Gaspar Sentiñón va ser presentat pel propi Bakunin i per Pau Robin i els del comitè
el van admetre per unanimitat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">No obstant això, les federacions locals
de Ginebra de l’AIT no volien admetre a Gaspar Sentiñón com membre, ja que era
un element estranger imposat per Bakunin. Però l’ADS de Ginebra, que en si
mateixa ja era una secció de l’AIT local, va decidir que Sentiñón anés al congrés
de Basilea com a l´únic delegat de l’ADS de Ginebra. Recordem que els altres
membres de l’ADS, a la vegada si que també pertanyien a les federacions locals
de Ginebra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">En canvi Rafael Farga i Pellicer, ja
feia un temps que era de l’ADS i Bakunin ja l’havia integrat dins de les
federacions locals de Ginebra. Per tant Rafael Farga, després d'estar un temps a Ginebra juntament amb Sentiñón amb el grup de Bakunin per preparar la seva intervenció, va anar al congrés de l’AIT
de Basilea, tant com a membre de l’ADS com a membre de la federació de Ginebra.
Com es veu Bakunin va veure en les societats obreres catalanes federades un
gran potencial, cosa que mostra el gran interès que hi va posar perquè dos delegats
catalans fossin al congrés de Basilea.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">“L’Aliança per la Democràcia Socialista”(ADS),
a més de ser reconeguda com una secció pròpia del cantó suïs de Ginebra, tenia
molta influència en la federació de l’AIT del cantó suïs del Jura, liderat per
James Guillaume, cantó que a l’igual que el de Ginebra també era de parla
francesa. La majoria de delegats de la federació de l’AIT del cantó del Jura eren
anarquistes i de l’ADS, per tant va ser a través de la delegació del Jura on l’ADS
liderada per Bakunin va tenir més representació al congrés de l’AIT de
Basiliea. Com es veu, les seccions de l’AIT de Suïssa no s’hi presentaven com a
representants d’un país-estat, sinó per federacions cantonals, una mostra del
que era un país autènticament federal.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">En el congrés de Basilea hi havia en
total uns 12 delegats de l’ADS, que a part dels pertanyents a l’ADS dels cantons francòfons suïssos com Bakunin, Jules Monchal, Gaspar Sentiñón, Rafel Farga i James Guillaume, també n’hi
havia entre les delegacions de França, Itàlia, Bèlgica, Alemanya i Itàlia, com
el francès Paul Robin, l’alemany Johann Philipp Becker i el polonès Valeri Mroczkowski entre altres.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqK4VpdF6k1b7Dw0cIvOHY_fpuJSEPyvJs7nFxgOxE7OZ_Mp_E-NOGvmOTFqDXbNV_k8pdm4wgDyatH4UYp_nv60NwsW-xzYM-Y3nuKweDDYuzAne6SFtmjWCxDRmkKfx5XYiYl2Oi44g/s1600/BAKUNIN+MONCJAL+BASILEA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqK4VpdF6k1b7Dw0cIvOHY_fpuJSEPyvJs7nFxgOxE7OZ_Mp_E-NOGvmOTFqDXbNV_k8pdm4wgDyatH4UYp_nv60NwsW-xzYM-Y3nuKweDDYuzAne6SFtmjWCxDRmkKfx5XYiYl2Oi44g/s1600/BAKUNIN+MONCJAL+BASILEA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">LES SOCIETATS OBRERES CATALANES PRESENTS
EN EL IV CONGRES DE L’AIT DE BASILEA EL 1869</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Finalment es va iniciar el IV Congrés de
l’AIT a Basilea el 6 de setembre de 1869 en que sols es van discutir tres
punts: La propietat de la terra, l’abolició del dret a l’herència i del crèdit
mutual per l'emancipació de la classe obrera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Rafel Farga i Pellicer i Gaspar Sentiñón,
malgrat anar-hi com a afiliats a l’ADS, “l’Aliança” del cantó de Ginebra, van
ser reconeguts com a representats de les societats obreres de Catalunya. El
mateix Marx, que presidia el consell de Londres de l’AIT però no acudia als
congressos, va enviar una nota informant que s’havien fundat noves branques de
l’AIT a Nàpols, Espanya i Holanda i dos nous òrgans de l’AIT a Amsterdam i a
Barcelona, referint-se a la revista “La Federación”. En aquella nota Marx ja
reconeixia a les seccions de l’ADS de l’Estat Espanyol com a membres de l’AIT i
a la revista de les societats obreres catalanes “La Federación” com un dels
òrgans de l’AIT, encara que tècnicament es dubtós que encara ho fossin
oficialment, però amb això Marx reconeixia que les societats obreres catalanes
eren representades de ple dret en el congrés.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3nTCZuwzi7Yf5zCOvXdIA-rlLOSTyEgDIgYJKeb9C-XldE2GZ0CWm0_rXZAuvxddOkCmk-sKWjyroQ6BT2a-oUNOxEiw41mGtvAxDeL0F7o7XqMDyAKddSG0hgee-WaHF8jtcWLn_KVY/s1600/GASPAR+SENTI%25C3%2591.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3nTCZuwzi7Yf5zCOvXdIA-rlLOSTyEgDIgYJKeb9C-XldE2GZ0CWm0_rXZAuvxddOkCmk-sKWjyroQ6BT2a-oUNOxEiw41mGtvAxDeL0F7o7XqMDyAKddSG0hgee-WaHF8jtcWLn_KVY/s1600/GASPAR+SENTI%25C3%2591.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Rafel Farga i Pellicer va ser un dels
que van parlar en aquell congrés de l’AIT i va llegir un document sobre el "Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona" al que representava. Parlava
sobre el creixement de les societats obreres a Catalunya després dels
esdeveniments polítics protagonitzats pel general Prim i el derrocament de la monarquia, que no havia
set del tot satisfactori i de la creació de nuclis internacionalistes a
Barcelona i Madrid, que sense pertànyer directament a l’AIT havien propagat la
seva idea i havien informat de les seves resolucions. També va informar d’una
vaga del tèxtil a Barcelona i va dir que les lluites polítiques a Espanya
havien impedit aprofundir més sobre el tema obrer. També informava que el "Centre Federal de Societats Obrers de Barcelona" ha enviat un obrer a les Corts,
referint-se a Pau Alsina, i uns altres als municipis que representen els seus
interessos i les assemblees obreres. Finalment va mostrar la seva voluntat de
que s’implantés al República Federal i social a Espanya.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Però tot seguit Rafel Farga va exposar
algunes de les idees de “l’Aliança de de la Democràcia Socialista” (ADS) en la
seva versió anarquista, cosa que semblava una contradicció, fent menció a la
necessitat d’abolir els estats i que els pobles s’organitzessin en federacions
lliures d’obrers, igualtat econòmica, propietat col·lectiva i abolició de l’herència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Gaspar Sentiñón també va participar, a
part de en les votacions, en els debats interns per presentar ponències.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Finalment en les votacions del congrés
de Basilea va guanyar per majoria l’abolició de la propietat de la terra i
convertir-la en propietat col·lectiva, cosa en la que estaven d’acord tant els
marxistes com els bakuninistes. En canvi va guanyar també l’abolició de
l’herència proposada per Bakunin cosa a la que era contrari Marx.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Després del congrés Rafael Farga va
tornar a Barcelona i Gaspar Sentiñón es quedar a Ginebra, seu central de l’ADS,
fins el desembre de 1869.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">REVOLTA FEDERAL EL 1869 MENTRE BAKUNIN
AFIANÇA L'ADS A CATALUNYA I MADRID<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Aquell setembre de 1869 mateix va tenir
lloc una revolta dels republicans federals a diversos llocs de l’Estat
Espanyol, especialment a Catalunya, País Valencià, Balears, Andalusia, Aragó i Madrid.
La guspira fou, a part de que el govern de Prim tenia la intenció d’instaurar
una nova monarquia, que el govern també volia dissoldre les Juntes Revolucionàries
armades i a la vegada havia cridat a files a 25.000 joves per lluitar contra
els independentistes de Cuba. A Catalunya, Baldomer Lostau, Pau Alsina, Josep
Anselm Clavé, Josep Rubau Donadeu i Valentí Almirall van ser els principals
caps de la Junta Revolucionària. Tant a Barcelona com a diversos llocs de
Catalunya, l’exèrcit va sufocar la revolta amb alguns pocs combats que causaren
algunes víctimes, a l’igual que en la resta de llocs de l’estat on s’havien
aixecat els federals. Baldomer Lostau va fugir a l’estranger i Valentí Almirall
fou detingut, però s’escapà de la presó de Mallorca a on l’havien tancat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El gener de 1870 apareixia a Madrid la
revista “La Solidaridad", òrgan dels internacionalistes madrilenys.
Anselmo Lorenzo, Tomàs González Morgado i Fernando Mora n’eren els principals
impulsors. La revista agafava ja directament una postura anarquista, a
diferència de la direcció de la catalana “La Federación”, que també ho era però
que intentava dissimular-ho més. Hi ha que tenir en compte que a Catalunya el
“Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona”, si bé la seva direcció
estava ja integrada en l’anarquista ADS de Bakunin, tenia dotzenes de milers
d’afiliats originalment republicans i encara estaven a punt d’organitzar-se més
revoltes federals, per tant la propaganda havia de ser mesurada de moment. A
Madrid en canvi no hi havia pràcticament societats obreres, per tant no havien
de tenir tanta prudència en aquest sentit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Entre 1869 i 1870 els internacionalistes
de Madrid havien tingut poc contacte amb Bakunin i el seu grup anarquista
l’ADS, mentre Rafael Farga i Gaspar Sentiñón ja n’eren delegats oficials de les
societats obrers catalanes, havent residit a Ginebra amb Bakunin durant un temps i havent participat en el IV congrés de l'AIT com a militants de l'ADS. Inicialment els internacionalistes de Madrid mantenien un lleu contacte per
correspondència a través de Tomàs González Morago. A Madrid durant 1869, en que havien estat una mica desconnectats de Bakunin de l’AIDS de Ginebra, es van produir algunes tensions interiors dins de la secció internacionalista
que s’havia fundat quan hi a anar Fanelli.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Segons va dir després Francisco Mora,
uns volien posar la secció internacionalista de Madrid al servei del PRDF, el
partit federal, altres la volien convertir en una cooperativa. Però finalment
es van imposar els afins a la AIDS, cosa que va provocar algunes dimissions en
la secció de Madrid, quedant ja com una secció anarquista.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Però el març de 1870 el català Celso
Gomis i Mestre, un obrerista que s’havia hagut d’exiliar a París després de la
revolta dels federals de setembre de 1869 i que havia anat després a Ginebra
ingressant en l’ADS, va anar a Madrid amb instruccions concretes de Bakunin i
es va convertir amb el secretari de propaganda del comitè de Madrid integrat en
la ADS, amb el que els internacionalistes de Madrid es posaven totalment al dia
de l’evolució de l’ADS dins de l’AIT.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7MWs8flSQ3QZRz0eOXjU8jELqv27yWPahctEexOLXthqhLlrV7X_wwJx1cXcGk4QDO_eKiIB9uYjQizF-iYXVc3ktr5LI7Z-Etqj0dK9r6OOmJnO4y1dSfb5VgPN9CAAQuy5VYJK3fxQ/s1600/CELSO+GOMIS+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7MWs8flSQ3QZRz0eOXjU8jELqv27yWPahctEexOLXthqhLlrV7X_wwJx1cXcGk4QDO_eKiIB9uYjQizF-iYXVc3ktr5LI7Z-Etqj0dK9r6OOmJnO4y1dSfb5VgPN9CAAQuy5VYJK3fxQ/s1600/CELSO+GOMIS+2.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Durant aquell mateix març de 1870, donat
que s’havien formant diverses seccions obreres més arreu de l’Estat Espanyol
afins a l’AIT, a iniciativa del Comitè de Madrid i des del seu òrgan “La
Solidaridad” es va proposar unir-los tots en una federació espanyola per entrar
en l’AIT. El consell de l’AIT de Londres assabentat de la iniciativa, va donar
el seu vistiplau per integrar a totes les seccions obreres de l’Estat Espanyol
que volguessin entrar en l’AIT unides en una federació, cosa que els van
comunicar per carta. A més el consell de l’AIT nomenava a Serraillier secretari de l’AIT per les relacions amb Espanya fins que es celebrés el
congrés.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Però a la vegada que passava això es produïa
a Catalunya l’anomenada Revolta de les Quintes.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">REVOLTA DELS FEDERALS L’ABRIL DE 1870</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">A partir de març de 1870 es tornava a
repetir la història de setembre de 1869, sent el reclutament de noves quintes
per la guerra independentista de Cuba la guspira per una nova revolta federal
en diversos llocs de l’Estat Espanyol en contra el règim del general Prim. A
Catalunya el internacionalistes del "Centre Federal de Societats Obreres de
Barcelona" van donar suport a la revolta, però aquesta estava liderada un altre
cop pels republicans federals.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">A Catalunya va ser on va tenir més
repercussió aquella revolta federal entra març i abril de 1870, que va ser coneguda com la Revolta de les
Quintes, iniciada a la vila de Sants, però que s’estengué al pla de Barcelona i
al Baix Llobregat i a diversos llocs de Catalunya. Però va ser a la vila de Gràcia
on la revolta fou més sagnant, quan el general Eugenio Gaminde després de
bombardejar la campana de la torre de la plaça Orient, la qual tocava per donar
la senyal als revoltats per sortir a combatre amb els fusells, va entrar amb
l’exèrcit a Gràcia causant una massacre i deixant nombrosos edificis destruïts
pel bombardeig. La revolta de Gràcia havia set liderada pel seu alcalde
republicà Francesc Derch i Alió.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAOza2wKvbZZR8A7B_MRYUC7KEXITv0LuW0x6p1EhqPMH48XU403VLKxxWMINbS4GEERZ5JZ3z2tyx8u9om0QWNutH9LNVncQ6_X5jxzhdVPPzMuh0gXmJClmh86Wtey2uiyMFtuH9798/s1600/DERCH.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAOza2wKvbZZR8A7B_MRYUC7KEXITv0LuW0x6p1EhqPMH48XU403VLKxxWMINbS4GEERZ5JZ3z2tyx8u9om0QWNutH9LNVncQ6_X5jxzhdVPPzMuh0gXmJClmh86Wtey2uiyMFtuH9798/s1600/DERCH.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">També va destacar en els combats de
Gràcia el cap guerriller de Martorell Joan Martí i Torres, “El Xic de la
Barraqueta”, que com havia fet en la revolta de 1869 havia dirigit un grup de
federals armats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Un mes després, el maig de 1870, sortia
una revista satírica de tendència republicana federal amb el nom de “La Campana
de Gràcia”, en homenatge a aquella campana de la plaça Orient que tocava per
cridar al combat. La revista, que duraria 60 anys, la va fundar Innocenci López
i Bernagossi, sent Valentí Almirall, un republicà que s'havia destacat en
revoltes dels federals anteriors, qui li va proposar el nom d’aquella
publicació.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrATnlhISg17lQfDxJEFFn4D3X8bslKKkTvJ_8Vqb7GF77JxEbaxN1h9-3NqTM-GjY5Zq9Nmn3ZQNVLkM-bsE4aqCJ0zukbKTaSRxX62CLg5GR1pWoKf_D4imw2300XD6_srMHGaMXp7o/s1600/UNIVERSITAT+1870.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrATnlhISg17lQfDxJEFFn4D3X8bslKKkTvJ_8Vqb7GF77JxEbaxN1h9-3NqTM-GjY5Zq9Nmn3ZQNVLkM-bsE4aqCJ0zukbKTaSRxX62CLg5GR1pWoKf_D4imw2300XD6_srMHGaMXp7o/s1600/UNIVERSITAT+1870.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">CONGRÉS DE FUNDACIÓ DE LA SECCIÓ DE
L’AIT A L’ESTAT ESPANYOL EL 1870</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Com abans s’ha comentat, el març de 1870
a iniciativa del comitè de Madrid i del diari “La Solidaridad” amb Anselmo
Lorenzo i Tomás González al davant, s'havia proposat fer un congrés obrer per fer
una secció oficial espanyola de l’AIT amb l’aprovació del consell de Londres.
Els internacionalistes madrilenys van proposar que el congrés es fes a Madrid.
La secció de Catalunya sols va acceptar participar-hi si es feia el congrés a
Barcelona, ja que es consideraven els capdavanters de la federació després
d’haver participat ja en el congrés de l’AIT de Basilea l’any anterior i a més
a Catalunya era on hi havia la majoria de les societats obreres. Finalment amb
el suport dels sindicalistes d’Andalusia, País Valencià i Balears el congrés es
celebrà a Barcelona, per formar una secció de l’AIT que representés a tot
l’Estat Espanyol.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">El 18 de juny de 1870 es celebrà al "Teatro Circo Barcelonés" de Barcelona, la primera sessió del congrés de
representants sindicals d’arreu de l’Estat per fundar la secció espanyola de
l’AIT que durà set dies. Hi havia representants sindicals de Catalunya, País
Valencià, Balears, Castella i Aragó. Els representants d’altes zones de l’estat
no hi van poder acudir per falta de mitjans, havent-se inclús fet a Catalunya
una recol·lecta entre els sindicalistes per pagar el viatge d’alguns dels que
hi acudiren.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">El 90% dels delegats d’aquell congrés
eren catalans, ja que a Catalunya és on hi havia la majoria de les societats
obreres seguida d’Andalusia i València i, com abans s’ha explicat, algunes
delegacions d’altres zones no hi van poder acudir. Alguns dels delegats
catalans del congrés tenien dificultats per parlar castellà pel que alguns
d’ells van fer les exposicions en català. Un dels delegats de Madrid, Tomàs
Gonzalez Morago, va dir que no entenia el català i li van dir que li passarien
una traducció posteriorment. Aquesta i altres incidències estan reflectides en
el document que es conserva sobre els debats la reunió.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">En el congrés hi havien delegats tant
republicans com de tendència anarquista sent aquests últims els majoritaris.
Entre els delegats anarquistes i afins a l’ADS destacaven entre altres, Rafael Farga, Emili
Hugas i Gaspar Sentiñón per la delegació catalana, Francesc Tomàs i Oliver per la delegació de Balears, Trinidad Soriano, José
Garcia Viñas i Antonio González Garcia Meneses per la delegació d’Andalusia i
Anselmo Lorenzo, Tomás Garcia Morago i Francisco Mora per la delegació de
Madrid. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">En canvi Josep Rubau Donadeu i Corcellés,
un dels primers que també havien contactat amb la primera delegació enviada per
Bakunin el 1868, va defensar la tendència republicana federal. De la mateixa
manera Josep Roca i Galès, un dels màxims promotors del cooperativisme a
Catalunya amb aquella revista que fundà el 1866, “L’Associació”, també va
defensar la tendència republicana federal en el congrés. Com ja s’ha dit, en
aquell congrés de Barcelona de 1870 van guanyar per majoria els de tendència
anarquista per sobre dels republicans federals.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">En aquell congrés de Barcelona es va
constituir la "Federación Regional Española" (FRE) de l’AIT, que
entre altres resolucions sobre la lluita sindical, és va acordar per majoria
que seria de tendència sindicalista anarquista i que no dependria de cap partit
polític. No obstant això, és va acordar també per majoria que donada la
situació política en que el general Prim volia instaurar una altra monarquia,
es donaria suport tàctic als republicans federals en les seves revoltes per
instaurar una República.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">La revista “La Federación”, que havia
set fundada un any abans a Barcelona per Rafael Farga i Pellicer, revista que a
la vegada de fer originàriament propaganda de l’AIT també en feia dels
republicans federals que es revelaven, agafà a partir de llavors una línia més
obertament anarquista.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">El 19 de juliol de 1870 va començar la
guerra entre França i Prússia que va durar fins al febrer de 1871. A causa d’això
es va aplaçar el congrés de l’AIT que s’havia de fer a París. Aquella guerra
influiria en el futur de l’AIT.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">LA GUERRA ENTRE PRÚSSIA I FRANÇA,
ASSASSINAT DE PRIM I NOU REI A ESPANYA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Precisament el nomenament per part del
general Prim d’un nou rei per Espanya que tant revoltava als republicans, va
ser la guspira que va fer iniciar la guerra entre Prússia i França, la més cruenta
a Europa en molts anys, que els internacionalistes europeus tant des de l’AIT
com abans amb “La Lliga per la Pau” havien volgut evitar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Al 1870 s’estava en plena fase
d’unificació dels Estats Alemanys impulsada per la Prússia presidida per
Bismark i regnada per Guillem I, cosa que no agradava a l’imperi francès de
Napoleó III, sobre tot en relació a alguns Estats Alemanys del sud, ja que
temia a una Alemanya massa forta. Això sumat amb problemes de territoris que es
disputaven Prússia i França, com Luxemburg, Renània, Alsàcia i Lorena, entre
altres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Però la guspira final va ser quan el govern
espanyol presidit pel general Prim, va escollir al príncep prussià Leopold de
Hohenzollern-Sigmaringencom, cosí del rei de Prússia Guillem I, com a candidat
a ser rei d’Espanya, cosa que causà la protesta de l’emperador francès Napoleó
III, ja que veia que després de la unificació dels Estats Alemanys que estava
promocionant Bismark des de Prússia, el regnat de Leopold a Espanya encara augmentaria més el desequilibri de
superioritat alemany en vers a França. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El pare de Leopold va renunciar a que el
seu fill fos rei d’Espanya per no causar tensions. Però l’emperador Prussià
Guillem I no estava d’acord amb la renúncia de Leopold a tro d’Espanya i ho va
expressar en un missatge escrit al govern francès i al seu emprerador. El president Bismark, partidari
de la guerra amb França, va manipular el missatge del rei prussià per que sonés
molt ofensiu pels francesos. Allò va ser la guspira perquè França declarés la
guerra a Prússia. En realitat tant Bismark com Napoleó III volien una guerra
per guanyar l’hegemonia al centre d’Europa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Evidentment el tema de l’origen de la
guerra Prússia-França és molt més complicat i seria tema per un altre estudi,
però el resultat fou que diversos Estats Alemanys van donar suport a Prússia i
les forces de Napoleó III van ser derrotades el setembre de 1870, sent Napoleó
III capturat després més d’un mes de sagnants batalles.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXBC0xD3FqQusO1D6XCarVR4la5MBtilLXzHCJoMiKIn5CYtihYk_RG7ZEWIMo4Qaal5eWWITHkpO3VZ4Zy6JQjx_7Pu8nQ3Cm1GmbFOHfPbkh996L1iVFrMMdknWKAJpKWN5LV4Ktkwo/s1600/PRUSIANS+I+FRANCESOS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXBC0xD3FqQusO1D6XCarVR4la5MBtilLXzHCJoMiKIn5CYtihYk_RG7ZEWIMo4Qaal5eWWITHkpO3VZ4Zy6JQjx_7Pu8nQ3Cm1GmbFOHfPbkh996L1iVFrMMdknWKAJpKWN5LV4Ktkwo/s1600/PRUSIANS+I+FRANCESOS.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Però la derrota de Napoleó III va ser
aprofitada pels militars francesos de tendència republicana, amb moltes forces armades que havien participat en la guerra contra Prússia, proclamant la III República a França. Les condicions imposades per Prússia
a la rendició, com les annexions de Alsàcia i Lorena, no van se acceptades pel
nou govern republicà francès que van voler seguir amb la guerra. Després de
tres mesos de cruentes batalles finalment el nou govern republicà francès es va
rendir a principis de febrer de 1871 cedint molts territoris a Prússia. Poc
després es consumava la unificació d'Alemanya que creava un Imperi Alemany a
Europa.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">A l’Estat Espanyol, mentre durava
aquella guerra a Europa en part provocada per la cerca d’un nou rei d’Espanya,
el general Prim i el seu govern, que evidentment ja havien renunciat que el prussià Leopold fos el rei, van escollir a l’italià Amadeo I de Savoia com
a rei d’Espanya, que va arribar a Madrid el 30 de desembre de 1870. El mateix
dia que arribava el rei era assassinat a trets el general Prim a Madrid per uns
desconeguts que quasi tothom coincideix en assenyalar com a seguidors d’Isabel
II. Després de ser nomenat el nou rei d’Espanya, els republicans federals es
tornaren a posar en peu de guerra i es preparaven per organitzar noves revoltes
a l’Estat Espanyol. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">LA COMUNA DE PARÍS EL 1871<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Després de la derrota de la recentment
creada III República francesa que havia seguit la guerra del derrocat Napoleó
III contra la Prússia de Bismark, dotzenes de milers de Guàrdies Nacionals armats formats per treballadors que havien lluitat contra Prússia, es van revoltar a
París el març de 1871 aprofitant la feblesa del nou govern republicà francès i els
militars fidels a ell, per organitzar un intent de revolució proletària i socialista a
París, coneguda com la Comuna de París. En algunes altres ciutats franceses es va intentar però van ser
derrotats ràpidament. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRriD1QJ5zH5UZQNXjb8cRlWPbrQ1Yw-K9QDSa65Nb-fppLDR3m_Y2CqtopxGnQYZsLGeiK0TPwnIGcJ1HfJ1mJJSPJy2ru2smVn1boVTEeGmyaCTcYHKbOWrxv0FLFJ00C6r_rTQ5RGY/s1600/COMUNA+PARIS+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRriD1QJ5zH5UZQNXjb8cRlWPbrQ1Yw-K9QDSa65Nb-fppLDR3m_Y2CqtopxGnQYZsLGeiK0TPwnIGcJ1HfJ1mJJSPJy2ru2smVn1boVTEeGmyaCTcYHKbOWrxv0FLFJ00C6r_rTQ5RGY/s1600/COMUNA+PARIS+1.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Després de rebutjar en un enfrontament a París a l’exèrcit afí al govern de la República, es va constituir un govern
revolucionari a París. Es van requisar edificis, alguns tallers van passar a
ser controlats per treballadors, es van promulgar nous horaris laborals,
sanitat gratuïta i la voluntat de crear una societat socialista. Malgrat el
caràcter socialista de Comuna de París, no van poder arribar a nacionalitzar la
gran Banca i tot es va quedar en una idea que havien de desenvolupar en un cert
marge de temps que no tenien, ja que el maig de 1871 les tropes militars afins
al govern van entrar a París i després de sagnants combats va derrotar als
revolucionaris acabant amb la Comuna de París. L’entrada de l’exèrcit francès
va provocar més de 50.000 morts entre els revoltats o els que els donaven
suport entre combats i execucions.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Aquell intent de revolució obrera de la
Comuna de París va dur a una més gran desconfiança de governs de diversos
països europeus envers a l’AIT, a la que consideraven en part responsable de la
Comuna de París, no perquè l’haguessin organitzat des de la seva cúpula sinó
perquè una gran part dels revoltats eren afins a les seves idees socialistes, pel
que a partir de llavors la seva activitat cada va ser més difícil a Europa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Karl Marx i Mijhaïl Bakunin, els líders
dels dos principals sectors confrontats dins de l’AIT, malgrat que sempre
havien estat en contra d’aquella guerra al centre d’Europa, van tenir una
espècie de curiós d’enfrontament dialèctic durant mesos a través de
declaracions, en les que van sorgir també algunes preferències nacionals seves.
Marx, que era alemany, criticava fortament la posició inicial francesa que va
dur a la guerra mentre Bakunin, que era de Rússia, país tradicionalment
enfrontat amb Prússia, criticava més la posició de Prússia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">CREIXEN LES TENSIONS ENTRE MARXISTES I
BAKUNINISTES EN L’AIT I ES PARTEIX LA SECCIÓ DE MADRID<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Durant el 1871 Karl Marx va manifestar
que no estava d’acord amb la resolució del congrés de Barcelona en que havia
nascut la FRE l’any anterior, ja que era de caràcter clarament anarquista i va
acusar a Bakunin de promoure federacions sota la influència de “l’Aliança de la
Democràcia Socialista” (ADS) i es va plantejar enviar una delegació a l’Estat
Espanyol abans del proper congrés de l’AIT.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Karl Marx va acordar amb Friedrich Engels que aquest seria el delegat de l'AIT pels assumptes de l’Estat Espanyol, qui va començar a establir correspondència amb
els sindicalistes de Madrid per intentar canviar la seva orientació. Francisco
Mora va ser el primer sindicalista de la secció de Madrid que va començar a
sentir-se influenciat per les cartes d’Engels i en poc temps va abandonar la
línia anarquista i es va acostar a la marxista. Finalment Engels va enviar a
Paul Lafarge, el gendre de Marx, a Madrid per informar-los en directe sobre la
tendència marxista i intentar convèncer-los de que era més eficaç que la
bakuninista.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq0R0FQqBegMcC4mKlgypIXT1RLfR_2g0L3nzGB8kWBZKtKAcQ_6-bjZsbFogTBX62lw9q6TArt0vji34mF1-92HVSmIL7rHJIuE7EFa8kXTeMaqiDjG9mrSlVqC2DwJfGc08FRhC8seY/s1600/ENGELS+I+MARX.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq0R0FQqBegMcC4mKlgypIXT1RLfR_2g0L3nzGB8kWBZKtKAcQ_6-bjZsbFogTBX62lw9q6TArt0vji34mF1-92HVSmIL7rHJIuE7EFa8kXTeMaqiDjG9mrSlVqC2DwJfGc08FRhC8seY/s1600/ENGELS+I+MARX.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Marx intentava canviar l’orientació de
la federació de Madrid de l’AIT, però curiosament no envià cap delegat a
Catalunya que era on hi havia el gruix de les societats obreres. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">A Madrid, mentre Francisco Mora ja
s’havia passat al marxisme, Tomàs González Morago es mantenia en la línia
anarquista, mentre Anselmo Lorenzo dubtava i pretenia anar a Londres a parlar
personalment amb Marx per sentir en directe les seves propostes. Francisco
Mora, José Mesa Leompart i un jove Pablo Iglesias, van fundar el juny de 1871
l’anomenada “Nueva Federación Madrilenya”, com a sector marxista de l’AIT
dissident de la línia oficial de la FRE. Aquests a la vegada van impulsar
aquell 1871 el diari “La Emancipación”, el nou portaveu dels internacionalistes
marxistes de Madrid.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 9 de setembre de 1871 es va celebrar un
congrés de la “Federación Regional Española” (FRE) de l'AIT a València de
manera clandestina, ja que la FRE havia estat prohibida a l’Estat Espanyol a
l’igual que en diversos països d’Europa a causa de l’impacte que havia causat
la revolta de la Comuna de París. En aquell congrés, a part de mantenir
majoritàriament la línia anarquista, es va decidir que Anselmo Lorenzo
representés a la FRE en una conferència de l’AIT que es faria a Londres el 17 de
setembre de 1871.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Quan es va fer la conferència de l’AIT a
Londres, que en realitat no va ser un congrés oficial, aquesta ja estava prohibida a Alemanya, França, Espanya i amenaçada en
altres països, tot degut a la revolució de la Comuna de París. La conferència
de Londres amb pocs delegats per països després de la ressaca de la guerra
entre França i Alemanya i la repressió contra l’AIT, es va caracteritzar més
pels enfrontaments entre marxistes i bakuninistes, representats aquest últims
sobre tot per la federació del cantó suïs del Jura, més que discutir sobre temes
revolucionaris i sindicals. Allí ja es preveia la futura divisió de l’AIT.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Anselmo Lorenzo, que havia anat a la conferència de l’AIT a Londres aquell setembre de 1871, havia pogut parlar
directament amb Marx i sols va arribar a la conclusió de que Marx criticava a
Bakunin i aquell criticava a Marx, arribant encara més confús que abans.
Malgrat tot Lorenzo finalment va adoptar la línia anarquista definitivament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 4 d’abril de 1872 es va fer la
conferència de la FRE a Saragossa en que es va mantenir la majoria anarquista
de la FRE, quedant els marxistes liderats per Francisco Mora en minoria i sent
a més expulsats per haver formant el grup dissident “La Nueva Federación
Madrilenya”, la qual fou reconeguda com a secció pel consell de Londres de
l’AIT, en el qual encara Marx hi tenia molta influència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Entre el 2 i el 7 de setembre de 1872 es
fa el V congrés de l'AIT a la Haya, en que van esclatar ja del tot les
diferències entre marxistes i bakuninistes, sent aquests últims expulsats de
l’AIT per la majoria marxista, encara que els anarquistes van mantenir-se en
una AIT paral·lela. L’AIT havia mort de facto encara que oficialment tardaria
poc més de tres anys a dissoldre’s.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">ARRIBA LA REPÚBLICA A L’ESTAT ESPANYOL I
ES FEDERALS CATALANS DECLAREN L'ESTAT CATALÀ EL 1873<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Enmig d’intents d’aixecaments dels
republicans federals arreu de l’estat i una guerra iniciada pels carlins el
1872, principalment a Catalunya, País Valencià, Navarra i País Basc, finalment
Amadeo I de Savoia es veié obligat a abdicar quan la majoria de parlamentaris
van votar per la República el febrer de 1873, moment en que es va instaurar la
I República, que en teoria havia de ser federal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">En el moment de l’abdicació d’Amadeu I
de Savoia, el president del govern era Manuel Ruíz Zorrilla, un monàrquic
liberal que havia set del partit del general Joan Prim quan aquest va derrocar
a Isabel II i que en aquells moments era el líder del Partido Radical fundat
per ell mateix. Ruíz de Zorrilla, com a monàrquic constitucionalista, no va
voler saber res de la I República que venia i es va autoexiliar a Portugal. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Durant els primers mesos de la nova
República el 1873, els federals intransigents, que volien un federalisme de
baix a dalt, no veien que la República fos realment federal. A Catalunya els
federals intransigents es van rebel·lar i el 5 de març de 1873 les quatre
diputacions catalanes van declarar unilateralment l’Estat Català amb Baldomer
Lostau com a president, el qual era membre del Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF). Poc després el president del
govern, el català Estalisnao Figueras, també del PRDF i el líder del mateix
partit Francesc Pi i Margall, els van prometre que es dissoldria l’exèrcit
espanyol a Catalunya i s’avançaria en una República Federal real. Baldomer
Lostau va dissoldre momentàniament l’Estat Català en espera de que es complís
la promesa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 10 de maig de 1873 es van fer
eleccions generals a l’Estat Espanyol amb un 60% d’abstenció en total a tot
l’estat i arribant a un 75% l’abstenció a Catalunya, on va ser la més alta. En
part una de les causes de l’alta abstenció a Catalunya va ser per la nova línia
obrerista anarquista del sindicalisme català que cada cop creien menys en la
política, també en part per l’abstenció dels carlins, aixecats aquests en una
guerra. Però tant a Catalunya com en altres llocs de l’estat també hi havia
l’abstenció de monàrquics de diverses tendències.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Francesc Pi i Margall es convertí després
de les eleccions en el nou president de la República i es disposà a
intentar convertir la República en realment federal, però fou incapaç entre
fortes oposicions en el congrés de diputats i intents de cops d’estat. Allò
provocà algunes revoltes cantonals, especialment al País Valencià, Cartagena i
en les principals ciutats i pobles d’Andalusia, ja que molts no consideraven a
la República ni realment federal ni favorable als interessos dels treballadors.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNUH2YEpbeSKgkze_VWG25t5_j7hq-uyzQxlMuDYoRBFNrEtd0KQvjVQZPO8yH8Qw3npi2JFWPGZY4pjowXMf8YUgaKkwjOl6XCJ0udDvkSkA245NYn2-d1Z8TiINbLSH1uOwqJPtbc1E/s1600/PI+I+MARGALL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNUH2YEpbeSKgkze_VWG25t5_j7hq-uyzQxlMuDYoRBFNrEtd0KQvjVQZPO8yH8Qw3npi2JFWPGZY4pjowXMf8YUgaKkwjOl6XCJ0udDvkSkA245NYn2-d1Z8TiINbLSH1uOwqJPtbc1E/s1600/PI+I+MARGALL.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">LA REVOLTA D’ALCOI, LA PRIMERA REVOLTA
ANARQUISTA DE LA FRE</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">La FRE des de la seva formació el 1870,
a part de promoure reivindicacions obreres de caràcter sindical, entre guerres,
rebel·lions federals, cops d’estat i la nova República, encara no havia pogut
mostrar el seu caràcter revolucionari. Però el juliol de 1873, enmig d’aquella
República que no era realment federal ni esquerrana, membres de la FRE van
protagonitzar la primera revolta com a Federació de l’AIT del sector
anarquista, però malgrat que a Catalunya era on hi havia la majoria dels seus
afiliats, aquesta primera revolta llibertària de la FRE es va produir Alcoi
(Alcoià, País Valencià), on també hi havia un fort nucli anarquista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El 7 de juliol de 1873, a rel d’unes
vagues per demanar millores salarials i d’horaris a Alcoi, sindicalistes de la
FRE van proposar a l’alcalde republicà apuntar-se a una revolta cantonal
federalista. L’alcalde Agustí Albors, malgrat que era un federalista del PRDF,
va avisar a una columna de l’exèrcit d’Alacant que el 9 de juliol carregà
contra els obrers concentrats causant dos morts. A partir de llavors els llibertaris de
la FRE van fer fora als pocs militars i a la guàrdia civil amb forts combats
armats, van matar a l’alcalde Agustí Albors i van proclamar un Comitè de
Salvació Pública, sent escollit president Severiano Albarracín.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Després de 4 dies d’intentar una
revolució llibertària a Alcoi, el 13 de juliol de 1873 van arribar reforços
militars que van fer fugir a part dels revoltats i detenint a molts altres als
que els havien promès primer que no els passaria res, sent condemnats a
llargues condemnes. Allí va finalitzar el que havia set la primera revolta
llibertària organitzada per la FRE. Els fets d’Alcoi van ser la primera guspira
que inicià el distanciament important entre els anarcosindicalistes de la FRE i
els republicans federals, cosa que aniria en augment en el futur. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">MÉS REVOLTES CANTONALS DURANT LA REPÚBLICA EL 1873<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">També a mitjans de juliol de 1873 es van
produir revoltes dels republicans federals intransigents a la regió de Múrcia,
especialment a Cartagena, en algunes poblacions del País Valencià i en diverses ciutats d’Andalusia, com Cadis, Màlaga
i Granada entre altres, que van proclamar cantons independents amb la idea de
que fos l’inici d’una autèntica república federal de baix a dalt amb fort contingut
social i obrerista. El cantó de Cartagena disposava inclús d’alguns vaixells de
guerra, ja que alguns militars que els comandaven també s’havien rebel·lat a
favor dels cantonalistes, anant a diversos ports com el d’Alacant i algunes
poblacions andaluses a ajudar a consolidar la revolta cantonal allí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">El president Pi i Margall va dimitir
poc després i Nicolàs Salmeron va agafar la presidència. L’exèrcit de la
República va reprimir durament i de manera sagnant algunes d’aquelles revoltes
cantonals amb la participació principal dels generals Arsenio Martínez Campos i
Manuel Pavía, acabant entre agost i setembre d’aquell 1873 amb els cantons
d’algunes poblacions del País Valencià i d’Andalusia, mentre el cantó de
Cartagena resistia. Poc després Salmerón també dimitia i Emilio Castelar
agafava la presidència de la República. El cantó de Cartagena no va poder ser
reduït per l’exèrcit fins febrer de 1874, havent-se mantingut durant 6 mesos
independent.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDTYEJllzYKw8_1WxmVmasnpCAdj9gVC42131i4q-iIWyNPnA9cC5Jxb6LRXu4Of18xO9XBhuzuc3Td0xmJqZl4m43_FERibLDS3AMGnwh-XKY1KUnSeYvF6xs9GxurA017BVJyHfJHq0/s1600/EXERCIT+AL+CANT%25C3%2593+D%2527ALACANT+1873.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDTYEJllzYKw8_1WxmVmasnpCAdj9gVC42131i4q-iIWyNPnA9cC5Jxb6LRXu4Of18xO9XBhuzuc3Td0xmJqZl4m43_FERibLDS3AMGnwh-XKY1KUnSeYvF6xs9GxurA017BVJyHfJHq0/s1600/EXERCIT+AL+CANT%25C3%2593+D%2527ALACANT+1873.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">De manera aïllada, en altres llocs arreu
de l’Espanyol també van haver-hi intents de rebel·lió cantonal dels federals,
encara que de menys rellevància. Evidentment això ha set només un petit resum,
ja que les revoltes cantonals serien tema per un estudi més profund. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">LA GUERRA CARLINA I LES CLASSES POPULARS
CATALANES<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">A la vegada que passaven les rebel·lions
cantonals obreristes i federals, en àmplies zones del País Basc, Navarra,
Catalunya i al nord del País Valencià hi havia també la guerra carlina, cosa
que feia que també hi haguessin unes zones independents, però no federalistes
sinó foralistes carlines. Carles VII de Borbó, el rei reconegut pels carlins,
ja havia organitzat un govern propi a Pamplona amb els seus propis ministres i
moneda pròpia, des don dirigia la guerra carlina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">A Catalunya i a la comarca del Maestrat
al País Valencià, els republicans federals no van tenir quasi temps de sumar-se
a aquell cantonalisme dels federals abans esmentat, ja que estaven embrancats
aquell 1873 en una guerra interna contra els carlins, liderats aquests pels
generals Rafael Tristany i Parera, Josep Savalls i Massot i Francesc Vallès i
Rosselló. El general Ramon Cabrera i Grinyó "el Tigre del Maestrat",
un veterà cap de les guerres carlines ja des de 1833, amb 65 anys d’edat era el
cap polític des carlins catalans el 1873, encara que mostrava ja fortes
divergències amb el pretendent Carles VII.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR6_MjPWmn3BdFBZXBNMb-Q7kN1vMFBWqw5FtkrK1bSNFLBRYOYfqeSW771AHEeayciLTqKDzaV7wuk4qn5U7vPQZzoWlRruwnuEXKbjvgrIQafTjJTZtRKFRmywGLh9AQUeJm9lOCW5M/s1600/SAVALLS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR6_MjPWmn3BdFBZXBNMb-Q7kN1vMFBWqw5FtkrK1bSNFLBRYOYfqeSW771AHEeayciLTqKDzaV7wuk4qn5U7vPQZzoWlRruwnuEXKbjvgrIQafTjJTZtRKFRmywGLh9AQUeJm9lOCW5M/s1600/SAVALLS.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Els carlins catalans, juntament amb els bascos, portaven muntant
guerres ja des de 1833. Inicialment era una gerra legitimista, ja que el 1833
quan va morir el rei Fernando VII de Borbó aquest deixà el tro a la seva filla
Isabel II sota la regència de la seva dona Maria Cristina, mentre el seu germà
Carlos reclamava el tro amb el nom de Carlos V al·ludint a la llei sàlica
recentment derogada, que deia que les dones no podien ser reines a Espanya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Però amb el dubte històric de si ho feia
per convicció o per agafar suports, el pretendent Carlos V es va oposar a les
amortitzacions de la monarquia liberal en contra dels bens dels eclesiàstics i
dels aristòcrates, cosa que va fer que una bona part d’aquests, sobre tot els
eclesiàstics, li donessin suport ideològic i econòmic. Malgrat tot la monarquia
central ja es va preocupar de no amortitzar tots els bens aristocràtics per no
tenir a tota la noblesa en contra, amb el que el règim d’Isabel II tampoc era totalment
liberal. Van ser certs sectors ultraconservadors del que ara és el País Basc i
Navarra, Catalunya i parts del País Valencià i Aragó, on el pretendent Carlos V
va agafar més suports, els quals ja els anomenaren carlins.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Però els pretendents carlins Carlos V el
1833 i Carles VI el 1846 també van agafar suport entre les gents pobres del
camp català. Unes amortitzacions de propietats del camp català en que es volia
acabar amb els poders semifeudals dels aristòcrates i dels religiosos, com
corresponia als nous temps, s’havien fet de manera barroera per part de la
monarquia liberal i centralista espanyola durant tot el segle, que donava un
nou excessiu poder a la burgesia sobre les propietats del camp, cosa que havia
perjudicat i empobrit en general encara més als petits propietaris del camp,
havent de pagar molts impostos en diners enlloc de en espècies o dòlmens com
abans, cosa que no podien assumir la majoria. Allò també empobria de rebot als
seus treballadors i a les classes més humils del camp català. Per aquest motiu
en moltes zones rurals de Catalunya molts donaven suport als carlins.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Però amb el temps, donat que el plet
català que venia des de 1714 s’estava revifant, els pretendents carlins al tro,
Carlos VI el 1846 i sobre tot Carlos VII el 1868, van incorporar la recuperació
dels furs catalans perduts en la guerra de 1714. A més els carlins donaven
molta importància a l’ús de la llengua catalana en les seves arengues i
escrits, sent potser els pioners del segle XIX en això. Aquests fets donaren
als carlins una forta imatge catalanista ja des de la segona guerra carlina el
1845 i encara més suports de certs sectors catalanistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Durant la III guerra carlina començada
el 1872, donat que les idees
ultrareligioses estaven de baixa i que la idea corporativista de la política
dels carlins per les ments més modernes significava caciquisme pur, el
pretendent Carlos VII de Borbó va incrementar la seva reivindicació per la
recuperació dels furs catalans perduts el 1714, cosa que acontentava als caps
dels exèrcits carlins catalans com
Tristany i Savalls i a molta gent del camp de tradició carlina i
anticentralista, cosa que va fer possible fer revifar una nova guerra carlina a
Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Malgrat tot, molta gent del camp havia
anat emigrant a la zona de Barcelona convertint-se en proletariat revolucionari
i les idees ultrareligioses no eren ja el tema principal per una gran part de
les bases carlines, quedant pràcticament la reivindicació dels furs catalans
com a tema principal però amb un fort to conservador, amb el que malgrat la
força i combativitat dels carlins en la guerra començada el 1872, cada cop
disposaven de menys suports populars a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">A més això feia que cada cop més, les
classes populars afins als republicans federals s’organitzessin amb partides
armades en contra dels carlins, ja que els federals tenien una visió més
esquerrana de la societat i favorables a un sistema democràtic i no
corporativista i pel que fa al plet català, apostaven per un Estat Català
lliurement federat sense cap rei espanyol, per molt foralista que fos. Allò va
fer que a Catalunya hi hagués durant quasi tot el segle una guerra a tres
bandes entre federals, carlins i monàrquics centralistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Joan Martí i Torres “el Xic de la
Barraqueta”, que era el principal cap i reclutador de voluntaris dels federals
en la seva guerra contra els carlins a Catalunya, aquell 1873 donava suport a
les forces de l'exèrcit del govern central en aquell conflicte. El seu germà,
Vicenç Martí, havia set un altre famós cap guerriller federal que havia set
mort a trets per la guàrdia civil el 1866 a Martorell.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0QCiKC85VDDHjr2w3qsg8IpxdfqV0wKBSuOLuYp7Q9D22_fM33Ng54FQiWIWyHuExmjVG92oBPlp838qzOOuYkUxNci8VgHVQfP-t2byalwnkyWHPYWEEAvH_KnFMe4UcXDrOA6zjiAs/s1600/JOAN+MART%25C3%258D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0QCiKC85VDDHjr2w3qsg8IpxdfqV0wKBSuOLuYp7Q9D22_fM33Ng54FQiWIWyHuExmjVG92oBPlp838qzOOuYkUxNci8VgHVQfP-t2byalwnkyWHPYWEEAvH_KnFMe4UcXDrOA6zjiAs/s1600/JOAN+MART%25C3%258D.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Aquella guerra dels carlins de 1873 era
bastant cruenta a Catalunya com solien ser totes les dels carlins, els quals
solien executar a centenars a presoners que els havien combatut i cremar part
d’algunes poblacions contràries a ells.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGqJLf5cs6WrHF_5_c7HVu-wJFYuumaHjJ7X_8njAn4NpxdGPOLtI6kx15Ke8unULkH_me4TvfnYtOFQy96tXZ4m-toklosed7Scmsptgwx0rD7tO65LOjPC2CHAz3yPjm-XGE98zVz84/s1600/INCENDI+TORTELL%25C3%2580.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGqJLf5cs6WrHF_5_c7HVu-wJFYuumaHjJ7X_8njAn4NpxdGPOLtI6kx15Ke8unULkH_me4TvfnYtOFQy96tXZ4m-toklosed7Scmsptgwx0rD7tO65LOjPC2CHAz3yPjm-XGE98zVz84/s1600/INCENDI+TORTELL%25C3%2580.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">COP D’ESTAT DEL GENERAL PAVIA EL GENER
DE 1873, REVOLTA FEDERAL I GUERRA CARLINA A CATALUNYA</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Durant aquells primers 11 mesos la
República ja havia tingut 4 presidents, els catalans Estalisnao Figueras i
Francesc Pi i Margall i els andalusos Nicolàs Samerón i Emilio Castelar. Però
enmig d’aquelles revoltes federals sumat amb les guerres carlines, el 3 de
gener de 1874 el general Manuel Pavia fa un cop d’Estat a Madrid i dissol les
Corts de manera estrafolària, ja que va entrar al parlament a cavall. Poc
després proclamà una República unitària i no federal.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9lkySfiEf_LdBiHIrYpPUTpBvgDVrY9QPKMPeNcN1mdmpmhq3TzF-iW4q-cCm_xNlm0A6trJz8pplShs3Asc8HCQd_DMk4fwXcWaLcRk0vYPsO26EV6eYJCFfmt7QDwf3WPIDadaAjUs/s1600/AJUNTAMENT+1874.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9lkySfiEf_LdBiHIrYpPUTpBvgDVrY9QPKMPeNcN1mdmpmhq3TzF-iW4q-cCm_xNlm0A6trJz8pplShs3Asc8HCQd_DMk4fwXcWaLcRk0vYPsO26EV6eYJCFfmt7QDwf3WPIDadaAjUs/s1600/AJUNTAMENT+1874.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">L’únic lloc on va haver-hi una resposta
armada dels republicans federals al cop d’Estat de Pavia va ser a Catalunya.
Abans els sindicalistes de la FRE havien declarat una vaga general a tot
Catalunya. Joan Martí “El Xic de la Barraqueta”, que s’havia destacat durant
els primers mesos de la República per organitzar partides de voluntaris per
lluitar contra els carlins, a mitjans de gener de 1874 va usar els mateixos
voluntaris federals per aixecar-se contra la nova dictadura amb forma de
República centralista. El general Arsenio Martínez Campos va dirigir les forces
de l’exèrcit espanyol que es van enfrontar als revoltats federals comandats
Joan Martí, tenint lloc els principals combats a Sabadell, Rubí i Sarrià entre
el 7 i el 8 de gener de 1874 amb unes dotzenes de morts, fins que els federals
foren derrotats i Joan Martí va haver de fugir.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMo9NlxP56ivPku9M9Oc4uubuiMAXu2jPYss355_iuWPKuO8wNWkREprSY33sJ-KkfS6JhLRkA5hyQak09pYrGulNI3kjVcMhNG_cPi1MHPlnGdHyAyr7D5V3hPLUsB9oqNKe-aGlviQ0/s1600/VOLUNTARIS+DEL+XIC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMo9NlxP56ivPku9M9Oc4uubuiMAXu2jPYss355_iuWPKuO8wNWkREprSY33sJ-KkfS6JhLRkA5hyQak09pYrGulNI3kjVcMhNG_cPi1MHPlnGdHyAyr7D5V3hPLUsB9oqNKe-aGlviQ0/s1600/VOLUNTARIS+DEL+XIC.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">En el moment del cop d’estat de Pavia el
gener de 1874, encara durava des de feia 6 mesos el cantó independent dels republicans federals a
Cartagena, que inicialment es disposaven a resistir també, però en el moment de
l’atac de l’artilleria de l’exèrcit espanyol contra els revoltats de Cartagena,
es va produir una explosió en el dipòsit de pólvora del Parc d’Artilleria on
s’havia refugiat molta gent que causà centenars de morts. No se sap si va ser
un sabotatge o producte d’un projectil llençat per l’artilleria de l’exèrcit,
però allò va provocar la rendició final del cantó de Cartagena. El 13 de gener
de 1874 les tropes de l’exèrcit comandades pel general José López Domínguez
entraven a Cartagena.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHGgyUJDZWqDyeZHOecUsHS9N7DAAQoymh7UqwNCZhliZXNBneP-xmPRg53j3wp8pKSuworDMK8hM95d_0cHVGFMXwn2zbVFvfgRjmhlfeA62cUVOiLLPOlum4qYDE1DuJDPxqXlZP7W4/s1600/1874+EXERCIT+ENTRANT+A+CARTAGENA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHGgyUJDZWqDyeZHOecUsHS9N7DAAQoymh7UqwNCZhliZXNBneP-xmPRg53j3wp8pKSuworDMK8hM95d_0cHVGFMXwn2zbVFvfgRjmhlfeA62cUVOiLLPOlum4qYDE1DuJDPxqXlZP7W4/s1600/1874+EXERCIT+ENTRANT+A+CARTAGENA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Durant els següents mesos de 1874 cap
polític republicà va voler assumir la presidència d’aquella República
centralista i el general Francisco Serrano va ser nomenat president amb
parlamentaris afins seus, en el que ja era més una dictadura que una República.
A partir de llavors Serrano també va il·legalitzar a la FRE, que a
partir de llavors ja actuaria sota la clandestinitat. Els anarcosindicalistes
de la FRE de fet sols havien organitzat la revolta d’Alcoi, com abans s’ha
esmentat, mentre en les altres revoltes cantonals i federals havien anat a
remolc dels republicans federals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Després d’allò i sense els voluntaris
federals, ara les forces de l’exèrcit espanyol s’enfrontaven soles als carlins.
Els carlins van arribar a controlar entre 1873 i 1874 diverses comarques de
Catalunya, principalment les del Bages,
Berguedà, Baix Penedès, Osona, Alt Urgell, la Garrotxa i el Ripollès i la del
Maestrat al País Valencià.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">L’octubre de 1874 el general Rafael
Tristany, el màxim cap de les forces carlines a Catalunya, des d’Olot va
proclamar la restauració de la Generalitat de Catalunya en les zones que
ocupaven i va jurar els furs catalans que havien set arrabassats el 1714,
reconeixent sols com a rei d’Espanya a Carles VII de Borbó. Allò des del punt
de vista del segle anterior es podria considerar un acte revolucionari
catalanista, però al segle XIX, com abans s’ha comentat, les idees
aristocràtiques i religioses que imperaven el 1714 i que mantenien els carlins,
es consideraven per la majoria de la població molt retrògrades i la majoria de
les classes populars i obreres catalanes es decantaven per idees esquerranes,
per l’Estat Català federat lliurement i sense monarquia central.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Els carlins catalans, cada cop més
dividits entre ells, amb cada cop més divergències amb el pretendent Carles VII
i cada cop amb menys suport de les classes humils del camp català, molts dels
quals s'estaven adaptant a les noves idees dels nous temps, anaren perdent
terreny a Catalunya.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKDfwnFcPzFWivhbpE9iXX9XRZzpmp2qAvnj4WDsY_jxWhFWhyphenhyphenj5AQW3ew4Egoth5JY7rb2nVarTWTBteeGzmWi0B-oguEMJNtLWRNyg9pXOYxiyq9eCoghrx2SMFv2FxK9xBAZtehrtY/s1600/1874+PASEIG+DE+GRACIA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKDfwnFcPzFWivhbpE9iXX9XRZzpmp2qAvnj4WDsY_jxWhFWhyphenhyphenj5AQW3ew4Egoth5JY7rb2nVarTWTBteeGzmWi0B-oguEMJNtLWRNyg9pXOYxiyq9eCoghrx2SMFv2FxK9xBAZtehrtY/s1600/1874+PASEIG+DE+GRACIA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">RESTAURACIÓ MONÀRQUICA I CONSOLIDACIÓ DE
L’ANARCOSINDICALISME A CATALUNYA</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Finalment el desembre de 1874, el mateix
general Arsenio Martínez Campos feia un altre cop d’estat que posava fi a
aquella República que quasi ja no existia, restaurant la monarquia i posant com
a rei a Alfons XII de Borbó, el fill d’Isabel II.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">A partir de la restauració monàrquica de
1874, els obreristes i internacionalistes catalans van deixar de seguir
majoritàriament als polítics republicans federals i es van reafirmar més en
l’anarcosindicalisme. L’actuació dels principals líders republicans, inclòs Pi
i Margall, un convençut federalista i obrerista, que no van ser capaços
d’aconseguir amb el parlamentarisme una república realment federal ni obrerista,
van reafirmar encara més la desconfiança en els polítics dels sindicalistes
anarquistes catalans. En el futur tant Pi i Margall com el mateix Joan Martí,
aquell cap de guerrillers federals, iniciarien una via més legalista i
s’acabarien definitivament les revoltes dels federals. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Per aquella època l’anarcosindicalisme
s’havia consolidat dins de la FRE federada amb l’AIT, que a Europa ja tenia dos
faccions, una marxista i una anarquista que no es reconeixien mútuament,
sent-ne els capdavanters els sindicalistes de Catalunya, País Valencià i
Andalusia, mentre a Madrid i a la resta de l’estat, amb molt poques societats
obreres, la majoria de sindicalistes es decantaven pel marxisme, cosa que va
fer que Anselmo Lorenzo, el líder dels anarcosindicalistes madrilenys, se
n’anés a viure a Catalunya cap a 1876 per liderar juntament amb Rafael Farga i
Pellicer la secció catalana de la FRE.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">El 1876 la FRE es quedava definitivament
orfe de la guia de la Internacional, ja que l’AIT s’havia dissolt
definitivament aquell 1876, just el mateix any en que moria Mikhaïl Bakunin.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">APUNT FINAL</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Si bé el decantament cap a l’anarquisme
de la majoria de sindicalistes catalans a partir de 1870 i sobre tot a partir
de 1874, molts ho expliquen per la decepció d’una bona part dels obrers
catalans amb els polítics republicans, encara hi més debat sobre perquè
l’anarquisme va superar al marxisme a Catalunya en aquella època. Molts ho
atribueixen a que Bakunin s’havia avançat a Marx en enviar representants seus a
Catalunya el 1868. Altres al fort to federalista i anticentralista de
l’anarquisme, cosa molt arrelada en la societat catalana de totes tendències,
enfront a un marxisme estatista que en aquella època donava la imatge de voler
instaurar també un estat central, malgrat que dècades després també sorgiria un
marxisme independentista a Catalunya. Altres ho atribueixen al caràcter de
l’obrer català del segle XIX de no voler sotmetre’s a poders superiors, cosa
que crea controvèrsia, ja que uns ho veuen com un argument etnicista i altres
simplement com caràcters naturals dels diferents pobles. No hi ha que oblidar
però, que a Andalusia també va triomfar l’anarquisme entre els treballadors en
aquella època. De totes maneres és un debat no acabat en el que hi poden cabre
moltes opinions. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">En el futur el moviment anarquista, sobre tot el català i l'andalús, agafaria el relleu al republicanisme federal en liderar els enfrontaments contra l’Estat Espanyol monàrquic, arribant a una època de vagues i repressions culminada amb una sèrie d’espectaculars atemptats en l'última dècada del segle XIX a Catalunya, que va dur a la repressió definitiva que va estar a punt d’acabar amb l’anarcosindicalisme català. Aquests fets estan descrits en un altre escrit d’aquest bloc "A Cops", sota el títol “ANARQUISME, SINDICALISME, ATEMPTATS</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">I EXECUCIONS A CATALUNYA (1878-1900)”, </span></span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><a href="http://ja-acops.blogspot.com.es/2016/03/anarquisme-sindicalisme-atemptats-i.html">http://ja-acops.blogspot.com.es/2016/03/anarquisme-sindicalisme-atemptats-i.html</a> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">que és la continuació del present escrit.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Josep A. Carreras</span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">ALGUNS DELS LLIBRES I DOCUMENTS CONSULTATS</span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Bakunin, la Internacional y la Alianza
en España (1868-1873). Max Nettlau.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">L’anarquisme als països de parla
catalana. Entre el sindicalisme i la propaganda (1868-1931). Teresa Abellò i
Güell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Anarquismo y sindicalismo en España. La
I Internacional (1864-1881). Josep Termes i Ardèvol.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;">Impressions d’un viatge per Espanya en temps de Revolució. Élie Reclus.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Utilitat i obrerisme a la Catalunya del
segle XIX. (1868-1898). Eduard Pagès Ruíz.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">De la Primera Internacional al Proceso
de Montjuic (1868-1896) . Francisco Madrid i Claudio Venza<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">De la Primera a la Segunda Internacional.
Enrique Moral Sandoval<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">La Primera Internacional a Espanya: La
revolució del petroli d’Alcoi de 1873. Gabriel Tormo Soler.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">Las Internacionales Obreras (1864-1943).
Annie Kriegel. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;">La revolta contra les quintes de 1870 al
Pla de Barcelona. Quim Serra Toro.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 115%;">Primer Congreso Obrero de la Región
Española (AIT). (Transcripció del congrés de Barcelona de juny de 1870 en que
es va fundar la FRE).</span></div>
<br />
<br />
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18pt; line-height: 27.6px;"><br /></span></span></div>
</div>
</div>
</div>
J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-17710074345148262552015-07-28T11:33:00.001-07:002020-04-12T03:23:00.353-07:00EL MARXISME CATALÀ I LES SEVES RELACIONS AMB EL PCE I LA URSS DES DE 1921<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Les relacions entre el marxisme català i el marxisme
espanyol i també amb la Unió Soviètica ja des de que es van formar els primers
grups importants comunistes a Catalunya el 1921, s’ha caracteritzat sempre per
la lluita del marxisme català per aconseguir la seva sobirania en vers al
marxisme espanyol representat majoritàriament pel Partido Comunista de España,
que durant les primeres dècades tenia el suport i guia total de les autoritats
de la Unió Soviètica liderada per Stalin fins que aquest va morir el 1953.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Basat sobre tot en diversos llibres de memòries d’alguns
dels principals protagonistes dels primers anys del marxisme català entre altres llibres, aquest escrit intenta d’una
manera bastant resumida i sintètica, ser una espècie de guia del trencaclosques
dels partits marxistes catalans durant les seves primeres dècades i els seus
problemes i lluites per no perdre la seva sobirania com a partits nacionals
catalans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">ELS PRIMERS ANYS DEL CREIXEMENT DEL MARXISME CATALÀ<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Malgrat que ja des del segle XIX les idees de Marx
havien tingut influència entre alguns sindicalistes catalans, a Catalunya el
que havia dominat entre els treballadors catalans des de 1870 era
l’anarcosindicalisme, del que els treballadors catalans en foren capdavanters
en tot l’estat. Però la revolució soviètica del 1917 a l’antic Imperi Rus, va
fer que un bon nombre de sindicalistes catalans, i també alguns de la resta de
l’Estat Espanyol, s’il·lusionessin amb el comunisme al veure que era possible
una revolució obrera. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La complicada relació del marxisme català amb el
marxisme espanyol i amb la Unió Soviètica de Stalin, havia començat ja el 1921
quan Andreu Nin i Joaquim Maurin ja lideraven un grup marxista dins del
sindicat anarcosindicalista CNT a Catalunya. Andreu Nin era el secretari
general de la CNT el 1921 i degut a l’atemptat que tres anarcosindicalistes
catalans, Pere Mateu, Lluís Nicolau i Ramon Casanellas van fer matant al president
del govern Espanyol Eduardo Dato el 8 de març de 1921, va haver de fugir a la
Unió Soviètica, donat que les autoritats espanyoles, com a màxim dirigent de la
CNT, el van considerar còmplice de l’atemptat. Això passava en la pitjor època
del pistolerisme barceloní amb els continus tirotejos entre pistolers
anarcosindicalistes catalans i els pistolers de la patronal i les lleis de
fugues. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Finalment Pere Mateu i Lluís Nicolau van ser
detinguts però Ramón Casanellas va poder fugir també a la URSS. Allí Casanellas,
que originàriament era anarquista, es va casar amb una oficial de l’exèrcit
soviètic, Maria Alexandrovna Fortus, es va passar al comunisme i va arribar a
ser en poc temps comandant d’aviació de l’Exèrcit Roig. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mentre Joaquim Maurin, que també era del nou sector
marxista de la CNT, va substituir a Andreu Nin com a secretari general de la
CNT aquell mateix 1921 a Barcelona. Maurin va intentar donar una orientació
marxista a la CNT, ja que a més el cap de l’Exèrcit Roig de la URSS Trotski li
havia dit que ajudarien a la CNT catalana a fer una revolució si agafava una
orientació marxista. Però el juny de 1922 la CNT a nivell estatal va fer un
congrés on es va desplaçar de la direcció de la CNT tant al sector marxista
encapçalat per Maurin com el sector anarquista radical encapçalat per Joan
Garcia i Oliver i Manuel Buenacasa. Van nomenar a Salvador Seguí, l’autèntic
líder de la CNT des de 1918, com a secretari estatal, després d’haver passat un
any i mig a la presó quan era el secretari general de la CNT catalana i que era
del sector anarcosindicalista moderat i menys antipolític de la CNT.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi51173d0tlhsLVsMOj5StQwFWP3OCjEfhzFdcZcdRtCrF_oBbwe9kq1nnoRQzQh6r8MUUqqxC9boDWbGs3EaU-tpPIhVJmZX0wBpUlvWBZq0W-VZw03eRVC4_jd0CLaLcXpyiVXhmYpow/s1600/26-07-2015+19-26-58.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi51173d0tlhsLVsMOj5StQwFWP3OCjEfhzFdcZcdRtCrF_oBbwe9kq1nnoRQzQh6r8MUUqqxC9boDWbGs3EaU-tpPIhVJmZX0wBpUlvWBZq0W-VZw03eRVC4_jd0CLaLcXpyiVXhmYpow/s1600/26-07-2015+19-26-58.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Els tres primers líders de les diverses tendències que sorgirien en el futur en el comunisme català, fotografiats quan eren de la CNT al volant de 1920 en la pitjor època del pistolerisme barceloní.</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A partir de 1922 Joaquim Maurin va formar a Catalunya
un grup marxista anomenat “La Batalla”, amb un grup d’afiliats a la CNT catalana
que s’havien fet marxistes, entre els que destaquen Hilari Arlandís, Antoni
Sesé, Pere Bonet, Daniel Rebull i Josep Maria Foix, aquest últim assassinat el
1923 pels pistolers de la patronal. El 1923 aquest grup s’anomenà Federació
Comunista Catalana-Balear (FCCB) que estava agermanada amb el Partido Comunista
de España (PCE) i seguia les directrius de la URSS. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mentre a Moscou, Andreu Nin i Ramon Casanellas
estaven plenament integrats en el PC soviètic amb càrrecs importants.
Casanellas era comandant d’aviació de l'exèrcit soviètic i Nin formava part del Soviet de Moscou i va
arribar a ser del delegat de la Internacional Sindical Roja (ISR). Els dos
d’alguna manera eren l’enllaç entre les autoritats soviètiques i la FCCB
liderada per Joaquim Maurin des de Barcelona. Andreu Nin també era un dels
principals enllaços entre els representants del PCE i les autoritats soviètiques.
També Hilari Arlandís, l’ex cenetista que formà part del grup “La Batalla” de
Maurin, era a la URSS tenint un important paper d’enllaç amb la FCCB. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1923 dins de la secció catalana del PSOE es va
produir un principi d’escissió liderat per Rafael Campalans fundant la Unió
Socialista de Catalunya (USC), en la que s’hi van integrar la majoria de
militants socialistes catalans. Aquella escissió es va produir donat el
caràcter cada cop més centralista del PSOE i amb la voluntat de crear un partit
socialista i catalanista sols d’àmbit català. La USC era d’un marxisme moderat
com el PSOE i en aquells moments estava distanciada dels comunistes afins a la
Internacional Comunista (IC).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Durant la dictadura de Primo de Rivera a partir de
1923, la FCCB va anar paulatinament tenint grans diferències tant amb el PCE
com amb les autoritats de la URSS, en gran part pel fort sobiranisme català
dels marxistes catalans envers a l’intent del PCE de dirigir la FCCB i trencar
la seva sobirania. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La FCCB apostava per una la República Socialista
Catalana que es pogués federar lliurement amb unes Repúbliques Socialistes
Ibèriques, cosa que no contemplava el PCE en aquells moments, ja que sols
contemplaven el concepte de República Socialista Espanyola. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A més la FCCB procedia d’una divisió dins de
l’anarcosindicalisme català mentre que el PCE procedia d’unes escissions dins
del PSOE el 1921, pel que les seves propostes sindicals tenien fortes
diferències pel seu origen, cosa que també va ser una de les causes de que no
acabessin de congeniar. Maurin proposava promocionar l’entrada de comunistes
dins de la CNT, el sindicat més fort a Catalunya de majoria anarcosindicalista,
per fomentar la unió dels treballadors revolucionaris, en canvi el PCE volia
promocionar un sindicat comunista clarament afí a la IC i dirigit pel PCE. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh01Bika3H5NDrTRGtq_xOl3LoZxBahPSoH7z6dFTwzyGYD0PRG9zXrR-V_QDJ4IepNmxhG_CrT1Rv3Xbmt5Rn0qV2vcPEpRp0WR1jEz0gLnYLsY1KK76EBBTP9FyCfav0Qxk0APVAyQ2E/s1600/26-07-2015+19-42-52+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh01Bika3H5NDrTRGtq_xOl3LoZxBahPSoH7z6dFTwzyGYD0PRG9zXrR-V_QDJ4IepNmxhG_CrT1Rv3Xbmt5Rn0qV2vcPEpRp0WR1jEz0gLnYLsY1KK76EBBTP9FyCfav0Qxk0APVAyQ2E/s1600/26-07-2015+19-42-52+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Ramon Casanellas el 1923 ja comandant d'aviació de l'Exèrcit Roig i Andreu Nin el 1926 com a cap de la Internacional Sindical Roja en el seu despatx de Moscou</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Per altra banda el 1927 membres de la secció anarquista
més radical de la CNT van fundar la Federación Anarquista Ibèrica (FAI), donat
que nombrosos afiliats i dirigents de la CNT s’estaven apropant a les
formacions marxistes, republicanes catalanistes i independentistes. La FAI es
va fundar per intentar en un futur ser una guia anarquista per la CNT i
influenciar perquè no s’acostés a altres posicions ideològiques, cosa que aconseguirien en gran part als anys 30.</span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">PARTIT COMUNISTA CATALÀ<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1928 s’havia creat un altre partit comunista a
Catalunya que estava al marge de la IC i del PCE, l’anomenat Partit Comunista
Català (PCC) impulsat per Jordi Arquer, un ex membre de la CNT i que a l’entorn
a l’Ateneu Enciclopèdic Popular va aplegar un bon nombre de militants
independentistes, molts ex membres d’Estat Català i altres procedents de la CNT
que se sentien marxistes, encara que la majoria d’afiliats de base eren molt
joves i recentment incorporats a la militància política, la majoria
originàriament lligats al nacionalisme català d’esquerres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquests però, veient els problemes que tenia la FCCB
amb el PCE i la IC al no voler sotmetre’s a la seva total disciplina, van optar
per crear un partit comunista sols d’àmbit català i no adscrit a la IC evitant
ja d’entrada entrar en la FCCB, malgrat compartir moltes de les seves tesis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El PCC en poc temps va arribar a tenir uns 500
membres, superant en nombre als que tenia la FCCB que en tenia uns 300. Malgrat
que la FCCB ja havia introduït la idea de que Catalunya era una nació
diferenciada de la espanyola dins de la concepció marxista, el gran nombre d’ex
membres d’Estat Català dins del PCC feia que aquest tingués to més independentista
en general.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Alguns dels destacats membres de PCC que provenien
d’Estat Català eren Jaume Miravitlles, Amadeu Bernardó, Martí Vilanova, Domènec
Ramon, Albeard Tona, Joan Farré, Juli Figueres i Sebastià Garsaball entre molts
altres. Alguns membres del PCC entre els que destaquen Josep Coll i Josep Soler
entre altres, provenien directament de la CNT. Dels provinents del Partit
Republicà Català destaca Josep Rodés. Entre els molts joves que tingueren al
PCC com a primera militància destacà Narcís Molins i Fàbrega.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQL0oAj_sWhaqKVKT6cNGg_UmwRf3uH89yNX95kR5IZv_Q4dvbGyo-Hnnux-Rg3es5Wefi3lowspBnyUBjdhm5FVJrZPzzlJHWbCORktUCpj1tXzNoVblJq5KthUlkXUE5KyepL90T9ZU/s1600/COLL%252C+SOLER+%252C+BERNARD%25C3%2593.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQL0oAj_sWhaqKVKT6cNGg_UmwRf3uH89yNX95kR5IZv_Q4dvbGyo-Hnnux-Rg3es5Wefi3lowspBnyUBjdhm5FVJrZPzzlJHWbCORktUCpj1tXzNoVblJq5KthUlkXUE5KyepL90T9ZU/s1600/COLL%252C+SOLER+%252C+BERNARD%25C3%2593.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Alguns dels fundadors del Partit Comunista Català</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">DIVISIONS A LA URSS QUE AFECTAREN AL MARXISME CATALÀ<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mentre, a la URSS es produïa una divisió en el PC
soviètic que ja venia des de que va morir Lenin (pseudònim de Vladímir Ilich
Uliánov) el líder de la Revolució de 1917 i president de l’Estat fins llavors, però
que esclatà a partir de 1928. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Quan va morir Lenin el 1924 Stalin (pseudònim de
Jossif Vissariónovich Dzhugashvili) ja era el secretari general PC de la URSS,
però després de la mort de Lenin va traspassar el poder real del govern de l’Estat
al comitè central del partit i va posar a Aleksei Ríkov com a president de la
URSS, que ja era un càrrec simbòlic. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_Xz-f9J2lSqU65K7AJ7Clmi0Rnd9pIH8DZepCokOm-EAgLCFAjspro0Npfq5OYnDXfpy89FP8MS5HtQsA_x49nJAT1lt5Xf6oEDRUkdOfcSNEOI5XF7Lk4W6lDKEL9FFofViwC4rS4v8/s1600/SATLIN%252C+RIKHOV%252C+LENIN+zinoviev+-+copia.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_Xz-f9J2lSqU65K7AJ7Clmi0Rnd9pIH8DZepCokOm-EAgLCFAjspro0Npfq5OYnDXfpy89FP8MS5HtQsA_x49nJAT1lt5Xf6oEDRUkdOfcSNEOI5XF7Lk4W6lDKEL9FFofViwC4rS4v8/s1600/SATLIN%252C+RIKHOV%252C+LENIN+zinoviev+-+copia.gif" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Stalin, Rikov, Lenin i Zinoziev</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Lev Trotski, com a cap de l’Exèrcit Roig
que va consolidar la revolució, pensava que ell havia de ser el substitut de Lenin, o en la
presidència, que ara ja era simbòlica, on com a secretari general del PC de la
URSS. No obstant això, Stalin va aconseguir el suport de gran part dels membres
del comitè central per ser ell el cap del PC de la URSS, principalment de Grigori
Zinoviev, Lev Kamenev i Nicolai Bukharin. Els dos primers tenien alguns
problemes personals amb Trotski, ja que aquest els havia acusat de poc
revolucionaris perquè uns anys abans el febrer de 1917 no li havien donat
suport a ell i a Lenin quan volien acabar amb el nou govern provisional de partits
després fer fora al Tsar per impulsar definitivament la revolució bolxevic,
cosa que passà uns mesos després l’octubre de 1917. Aquest va ser el principal
motiu de que Zinoviev i Kamenev donessin suport a Stalin, ja que tenien una
certa enemistat amb Trotski per aquest motiu.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK367NyZQpXU2jbBLIl1D7vhssGWNgwa0iQslKt4rowRLZ8eAZYyRzEeWz_wetUDveYUiqI-bkiha0Hq7QTchGHMi5enHtb-EHrk60-Yf54MXHp05mD0bXc5XDwdm-vq_u1zke3ieDcHs/s1600/220px-Zinoviev_and_Kamenev+-+copia.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK367NyZQpXU2jbBLIl1D7vhssGWNgwa0iQslKt4rowRLZ8eAZYyRzEeWz_wetUDveYUiqI-bkiha0Hq7QTchGHMi5enHtb-EHrk60-Yf54MXHp05mD0bXc5XDwdm-vq_u1zke3ieDcHs/s1600/220px-Zinoviev_and_Kamenev+-+copia.PNG" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Zinoziev i Kamenev el 1925</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Completaven el comitè central a part de Lev Trotski,
Mijaíl Tomski, l’històric líder dels sindicats soviètics i Aleksei Ríkov. Tots
eren històrics de la cúpula de la revolució de 1917.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB1lrLytLTCVD6S6vzsm3_rfHZzGBSQMZnWP7j45S8Ct6vY5H-JRjLJNdvCp8RVbhDo2GS51HQqGlQ9bcCvUwkOr_BBSUL8DsbDRbsn4hd6yzlLShx2sWvj7NDD2vSHWrjp5FyCPc_UuM/s1600/LT-militar+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB1lrLytLTCVD6S6vzsm3_rfHZzGBSQMZnWP7j45S8Ct6vY5H-JRjLJNdvCp8RVbhDo2GS51HQqGlQ9bcCvUwkOr_BBSUL8DsbDRbsn4hd6yzlLShx2sWvj7NDD2vSHWrjp5FyCPc_UuM/s1600/LT-militar+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Trotski, cap de l'Exèrcit Roig</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però el 1926 Stalin va comunicar que de moment
encara no acabaria de fer la col·lectivització total de les petites propietats
agràries ni la nacionalització total, sinó que ho continuaria fent de manera gradual
i pretenia permetre un cert comerç privat enlloc de fer una industrialització
ràpida i dirigida totalment des de dalt, cosa criticada tant per Trotski com
per Zinoviev i Kamenev, que van començar una dissidència a Stalin per l’ala
esquerra. Llavors Stalin s’alià amb Bukharin, Rikov i Tomski, que estaven
d’acord amb aquesta política d’Stalin. A més Satlin va introduir dins del
comitè central a més afins seus, Viacheslav Mólotov i Mijaíl Kalinin, que eren
incondicionals seus prengués la postura que prengués. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Davant de l’oposició d’esquerra que li feien, Stalin
amb els seus aliats Bukharin, Tomski, Rikov, Kalinin i Molotov entre altres,
van expulsar el 1926 del Comitè Central a Zinoviev, Kamenev i Trotski. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK8loewRozyyU38F3QT3ZwG5FX3wvlfaKFDj1iJgf2e9XjSeauMrmmMd2FmxPgO0sDP6hcmdPH16Lv_0FhbZ1IzAmLybAkcmbr5FqOHSFKOKdYxY58HZiVTjc_fHLxVp8HB2XRLI65n8g/s1600/bujarin+-+stalin+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK8loewRozyyU38F3QT3ZwG5FX3wvlfaKFDj1iJgf2e9XjSeauMrmmMd2FmxPgO0sDP6hcmdPH16Lv_0FhbZ1IzAmLybAkcmbr5FqOHSFKOKdYxY58HZiVTjc_fHLxVp8HB2XRLI65n8g/s1600/bujarin+-+stalin+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Stalin i Bukharin el 1926</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1928 però, a conseqüència, entre altres coses
d’una manca de gra i d’una crisi en la producció i comercialització en el camp
a la URSS, Stalin va fer un gir sobtat i van apostar per la nacionalització
total de les terres dels pagesos i de la economia en general. De fet, en aquest
sentit tornava a les tesis de Trotski, Zinoviev i Kamenev. Però per haver fet
un oposició tant oberta contra ell i haver creat tota una corrent i a més haver
denunciat que Stalin havia acabat amb la democràcia dels soviets, que eren els
consells obrers i camperols, dient que eren permanents i ja no escollits
democràticament, aquell mateix any va fer detenir a Trotski acusant-lo de
traïdor i de ser el cap de la dissidència i el va desterrar Kazajistan. Un any
després fou expulsat de la URSS.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però aquest gir a l’esquerra d’Stalin va fer que el
1928 Bukharin, que era partidari del repartiment de terres enlloc de la
nacionalització i de combinar el socialisme amb iniciatives comercials
privades, es girés en contra d’ell. Bukharin es va aliar amb Rikov i Tomsky,
que pensaven com ell en aquest aspecte, per fer una oposició a Stalin per la
dreta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Davant el que consideraven autoritarisme d’Stalin,
tant els de l’oposició d’esquerra, Zinoviev, Kamenev com els de l’oposició de
dreta Bukharin, Rikov i Tomsky, van tenir converses per fer oposició a Stalin
per, més enllà de les seves tendències diferenciades, evitar el que
consideraven una actuació dictatorial d’Stalin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Stalin se’n va assabentar i va acusar a Bukharin de
crear divisions dins del partit i aliant-se amb el seus fidels Molotov i
Kalinin entre altres membres de la cúpula, va començar a desplaçar-lo del poder
dins del Comitè Central. Tant Bukharin, de l’ala dreta, com Zinoviev i Kamenv
de l’ala esquerra van ser expulsats del Partit Comunista el 1928. Però
tots ells, per evitar ser detinguts i desterrats com Trotski, es van veure
forçats a signar un document en el que se’n penedien del dany causat al partit.
Tots van ser readmesos en el PC, però ja no van tenir mai més càrrecs de
rellevància, Stalin sabia que no eren sincers però els havia així pogut
dominar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També Stalin sabia que Tomski, l’històric líder dels
sindicats soviètics i russos, ja des d’abans de la revolució, era aliat de
l’oposició de l’ala dreta del partit liderada per Bukharin. Quan Tomski es va
queixar de que volia més autonomia pels sindicats soviètics envers al Comitè
Central del PC de la URSS, Stalin el va destituir com cap dels sindicats
soviètics. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB9zIJ4top6HwTBzGLUjgulQLt0t2vo9V2R1yXVryUUIyTehctfLEbS-p9uwZPKLwhvR4lZuqxODTlvSPhcYQwjKeoriTANc-Sat3y6ICPgXpqoabpnoBTdtRq8D8zHuTISG7YDJtkocc/s1600/220px-MichailTomski+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB9zIJ4top6HwTBzGLUjgulQLt0t2vo9V2R1yXVryUUIyTehctfLEbS-p9uwZPKLwhvR4lZuqxODTlvSPhcYQwjKeoriTANc-Sat3y6ICPgXpqoabpnoBTdtRq8D8zHuTISG7YDJtkocc/s1600/220px-MichailTomski+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; line-height: 24.5333347320557px;"><span style="font-size: large;">Mijaíl Tomski, l'històric líder dels sindicats soviètics</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També Rikov, l’altre aliat de l’oposició de dreta
dins del partit, juntament amb Bukharin i Tomski, va ser el 1930 destituït
definitivament com a cap del govern soviètic, càrrec que havia heretat de Lenin
quan aquest morí el 1924, però que s’havia convertit des de llavors en
pràcticament simbòlic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Llavors Stalin amb els seus fidels incondicionals
Viacheslav Mólotov i Mijaíl Kalinin entre altres, van seguir reforçant el seu
poder dins de la URSS. A partir de 1930 les nacionalitzacions i la
col·lectivització total de les petites propietats del camp va provocar les
protestes de milers de pagesos produint-se nombrosos enfrontaments per aquest
motiu. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Evidentment això ha set un petit resum de les
diferències dins de la URSS i seria un llarg tema de debat en el que hi poden
cabre moltes opinions diferenciades.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Andreu Nin s’havia posat a favor de Trotski en la
polèmica pel que fou també detingut a la URSS i posteriorment expulsat el 1930,
tornant a Barcelona per intentar promoure la corrent trotskista en el marxisme
català, tot i acusant a Stalin de trencar la democràcia dels soviets i d’actuar
de manera dictatorial. A Catalunya i a l’Estat Espanyol Andreu Nin es va posar
al cap de l’anomenada Oposición Comunista de Izquierda (OCI), nom agafaven els
nous partits trotskistes a tot el món i que tenia a Francisco Garcia Lavid i
Juan Andrade com a caps de la delegació de Madrid. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">TRENCAMENT DE LA FCCB AMB EL PCE I FUNDACIÓ DEL BOC<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1930 la FCCB s’havia plantat davant les
exigències de la lC i del PCE de seguir les seves normes i van ser considerats
uns dissidents trencant la FCCB la seva relació orgànica amb el PCE, la IC i
Moscou. Els principals dirigents de la FCCB en aquells moments eren Joaquim
Maurin, Pere Bonet, Víctor Colomer, Hilari Arlandís, Josep Banqué, Antoni Sesé,
Daniel Rebull i Eusebi Rodríguez i Salas entre altres, tots procedents de la
CNT dels primers anys 20. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També alguns membres d’Estat Català que se sentien
marxistes van entrar a la FCCB un el 1930 com Miquel Ferrer i Sanxís i Angel
Estivill, com a membres més destacats entre altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El març de 1931 la FCCB liderada per Maurin, després
de quasi un any de converses es fusionà el Partit Comunista Català liderat per
Jordi Arquer, ja mencionat abans. D’aquella fusió va sorgir el Bloc Obrer i
Camperol (BOC), que liderat per Joaquim Maurin ja no seguia les directrius ni
del PCE, ni de la URSS ni de la Internacional Comunista (IC), amb un programa
sindical propi i amb un fort sobiranisme català que encara s’havia accentuat
més amb la fusió amb el PCC, partit amb nombrosos ex militants d’Estat Català.
Malgrat que la FCCB eren els pioners de la militància comunista a Catalunya en
el moment de la fusió el PCC ja tenia més afiliats que la FCCB.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El primer Comitè executiu del BOC estava format per
Joaquim Maurin, Daniel Rebull, Pere Bonet, Miquel Ferrer, Jordi Arquer i Víctor
Colomer. Altres dirigents importants eren Hilari Arlandís, Antoni Sesé, Eusebi
Rodríguez i Salas, Eduard Estivill i el jove Llibert Estartús que era el cap de
les joventuts del BOC. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi28fVloqoLsTLAuV_s07UfIVXWTj3KMtu5Fek_1i3LgevUmqgpDkczzO0-LLfphxC0oXfJdN3OZ7JYF8P33tF4g1og-POvJz4TzY5sdhG5VlT1MdEC2usaUP3JAAjzQ9nRU9Myrhmxmb0/s1600/ferrer+i+maurin.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi28fVloqoLsTLAuV_s07UfIVXWTj3KMtu5Fek_1i3LgevUmqgpDkczzO0-LLfphxC0oXfJdN3OZ7JYF8P33tF4g1og-POvJz4TzY5sdhG5VlT1MdEC2usaUP3JAAjzQ9nRU9Myrhmxmb0/s1600/ferrer+i+maurin.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; line-height: 115%;"><span style="font-size: large;">Alguns dels primers dirigents del BOC el 1930 provinents de la FCCB que es fusionaren amb membres del PCC</span><span style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Alguns membres del PCC no es volgueren integrar a la
FCCB i al BOC com Amadeu Bernadó, Vicenç Botella i Domènec Ramon que a més eren
els que dirigien la revista del PCC “Treball”, revista que quedà per aquest
motiu fora del control del BOC. Finalment Amadeu Bernadó i Vicenç Botella i
Abelard Tona, un altre ex PCC i ex Estat Català anteriorment, es van integrar a
la Unió Socialista de Catalunya (USC), mentre Domènec Ramon entrava a ERC.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Una gran part de la Federació Comunista del Llevant
(FCL) al País Valencià, liderada per Julià Gómez “Gorkin”, Joaquim Masmano i
Joaquim Olaso entre altres, també es van integrar inicialment al BOC que Maurin
liderava des de Barcelona. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSzIJJcDzVMOo2FrYQbnikGPAeE7BnQLRJJI5podHmX2CyMagKoJaAaan6pmWQ9eUQyqcZpDlWliJW_0o42jSdR1I1CnoGaGnerBOr_9UHCTxEOsD0lHW4ASW5M1rRwNjdr-bsN5hhZIk/s1600/ARQUER+GORDIN.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSzIJJcDzVMOo2FrYQbnikGPAeE7BnQLRJJI5podHmX2CyMagKoJaAaan6pmWQ9eUQyqcZpDlWliJW_0o42jSdR1I1CnoGaGnerBOr_9UHCTxEOsD0lHW4ASW5M1rRwNjdr-bsN5hhZIk/s1600/ARQUER+GORDIN.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Dos altres dirigents del BOC, Arquer provinent del PCC i Julià "Gorkin" provinent de la FCL i membre de la secció del BOC del País Valencià</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A Madrid hi havia el grup comunista dissident de
Moscou anomenat “Agrupación Comunista Madrileña” liderat per Luís Portela i
altres petits grupets en altres zones de l’estat que va formar algunes
coalicions electorals amb el BOC sota el nom de Federación Comunista Ibèrica
(FCI). Joaquim Maurin ho volia convertir en un partit a nivell estatal, tot i
seguint reivindicant la República Socialista Catalana, cosa que no agradà a
alguns militants del BOC, sobre tot els nombrosos que hi havia procedents
d’Estat Català.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">DESACORD ENTRE MAURIN I NIN<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Durant un temps es van mantenir tant les sigles de
la FCCB com les del BOC de manera paral·lela, ja que es pretenia que la FCCB
seguís sent la organització dels marxistes més conscienciats i el BOC la porta
oberta a diversos sectors de la societat per apropar-los a les seves tesis,
encara que amb el temps es consolidaren sols les sigles del BOC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però si bé el BOC representava un marxisme dissident
de Moscou i la IC, tampoc es va voler aliar amb el sector trotskista que Andreu
Nin intentava promocionar quan va arribar a Barcelona. De fet el BOC era de la
línia dissident dretana i una mica emmirallat amb Bukharin mentre Andreu Nin
era de la dissidència esquerrana representada per Trotski. Per tant el 1931
Joaquin Maurin i Andreu Nin no coincidiren en un partit marxista conjunt. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh17FMMvltBxL8pFwT_1Y5FnM7Tw1MXCJAZe3nyGyHIuFSA_gRRpXcaNYiNZymf-cYWOsQpg3fBEreRG8wZsZnTL80cD7hQibTPDt7E5vRJ1_KV3JCrRFUYdv-2KWU-L8A5FaVms6lf_KQ/s1600/1+nin+i+maurin+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh17FMMvltBxL8pFwT_1Y5FnM7Tw1MXCJAZe3nyGyHIuFSA_gRRpXcaNYiNZymf-cYWOsQpg3fBEreRG8wZsZnTL80cD7hQibTPDt7E5vRJ1_KV3JCrRFUYdv-2KWU-L8A5FaVms6lf_KQ/s1600/1+nin+i+maurin+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Andreu Nin i Joaquim Maurin el 1931</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Andreu Nin no va ser admès al BOC per la seva
intenció de fomentar el trotskisme i va liderar l’anomenada Esquerra Comunista
des de Catalunya, que era trotskista, i que era de nivell estatal espanyol amb
el nom oficial de Izquierda Comunista de España (ICE). La ICE era el nou nom
que havia agafat l’anterior Oposición Comunista de Izquierda (OCI), que era el
nom que Trotski havia proposat pels seus afins a tot el món, cosa que denotava
també alguna ja petita diferència entre Nin i Trotski. Malgrat que la ICE tenia
una delegació a Madrid liderada per Juan Andrade, la majoria d’afiliats eren a Catalunya. Alguns pocs
militants del BOC però es passaren a la trotskista Esquerra Comunista o ICE,
com Narcís Molins i Fàbrega, un dels ex del PCC que inicialment militava al
BOC, Josep Metge, Carlota Duran, Francesc de Cabo, Joaquim Bou i Joan Blanch,
aquest últim ex militant d’Estat Català.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD8m5v1BxfIywE3r4ORfWdSb6GNR1kLp6kIkCyYkIz2nYEmmcoeFynXFnRR6vrldG-AYKaBq01Fno6XyOLcHmEhthiTyt3Vq7zyUsTX0vBgk35OiR3IyiYs1_I22WRfupsP1_ybfjOL08/s1600/NARCIS+MOLINS+I+FABREGA+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD8m5v1BxfIywE3r4ORfWdSb6GNR1kLp6kIkCyYkIz2nYEmmcoeFynXFnRR6vrldG-AYKaBq01Fno6XyOLcHmEhthiTyt3Vq7zyUsTX0vBgk35OiR3IyiYs1_I22WRfupsP1_ybfjOL08/s1600/NARCIS+MOLINS+I+FABREGA+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Narcís Molins i Fàbrega, es va passar del BOC a la trotskita Esquerra Comunista</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">EL PCC DE CASANELLAS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La secció catalana del PCE havia quedat el 1930 sota
mínims amb uns 20 militants entre els que destaquen Felip Garcia, José Del Barrio i Francisco Del Barrio, que ja havien abandonat feia un
temps la FCCB, al quedar aquesta fora de la disciplina del PC i de la IC. A
partir de 1931, quan vingué la República, el BOC sense ser tampoc molt
majoritari s’enduia quasi tots els vots comunistes a Catalunya en les eleccions.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En les eleccions generals del 28 de juny de 1931 el
BOC s’endugué uns 10.000 vots a Catalunya, més que el PCE a tot l’estat que en
va treure uns 2.500 i uns 300 a Catalunya. El partit més votat era sempre Esquerra
Republicana de Catalunya (ERC) liderada per Francesc Macià, l’ex cap de
l’independentista Estat Català, partit que s’havia fusionat amb diversos grups
republicans federalistes encapçalats per Lluís Companys, líder fins llavors del
Partit Republicà Català (PRC). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Stalin i el PCE van reaccionar i van promoure la
idea de fundar un partit comunista a Catalunya que fos pròpiament català i afí a
la IC, encara que agermanat amb el PCE, que també fos sobiranista i acceptant
la idea de la República Socialista Catalana, per competir amb els dissidents
del BOC. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Les autoritats de la URSS van enviar a Catalunya a
Ramon Casanellas per posar-se al front del futur nou partit comunista d’àmbit
català afí a la IC, que era ex pistoler de la CNT catalana dels anys 20 exiliat
a Moscou amb una fama llegendària, ja que havia set un dels que havia matat al
president del govern Espanyol Eduardo Dato el 1921 en la pitjor època del
pistolerisme barceloní. Però Casanellas es va posar de moment al front de la
secció catalana del PCE fins que es crees el nou partit de manera clandestina, ja
que malgrat haver set indultat per l’atemptat contra el president Dato no era
considerat ciutadà espanyol sinó de la URSS al ser comandant d’aviació de
l’Exèrcit Roig, pel que tenia ordre d’expulsió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El setembre de 1931 un grup de destacats dirigents
del BOC ens van passar a la secció catalana del PCE liderada ara per Casanellas
entre els que destaquen Hilari Arlandís, Antoni Sesé, Helios Gómez, Josep
Banqué i Joaquim Pijoan. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Algunes de les causes de que aquests importants
militants abans mencionats es passessin del BOC al PCE, van ser el fet de que
el llegendari Casanellas liderés ara la secció catalana del PCE que promocionava
un fort sobiranisme català i que segons alguns d’ells Joaquim Maurin havia
tingut poc en compte la seva opinió en el sentit d’obrir converses amb la IC
per intentar un acord perquè el BOC participés també en la creació del futur
PCC i negociés la reintegració dels seus militants a la disciplina de la IC. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També, sobre tot Hilari Arlandís i Antoni Sesé, va
criticar que Maurin fes un seguidisme sindical en moltes ocasions a la línia
oficial de la CNT-FAI i sent ells ex dirigents de la CNT als anys 20, no
estaven d’acord en aquesta postura de Maurin segons ells, cosa que també va
influir en la seva marxa al PCE de Catalunya.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOlV-uZhcu2GyQfy8MVXT0bXA9IBj1nMcoHacUfVz3aTWbmlQvRbzt3Sk8OBvMYx1OPVS9BTVlSn80XqrwfqsZAJp-YgmOg3a-4TIv7e8ZjUTCnmsgXw3MNYBbopudOmpIcbksbVK8qSI/s1600/ALRANDIS+SESE.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOlV-uZhcu2GyQfy8MVXT0bXA9IBj1nMcoHacUfVz3aTWbmlQvRbzt3Sk8OBvMYx1OPVS9BTVlSn80XqrwfqsZAJp-YgmOg3a-4TIv7e8ZjUTCnmsgXw3MNYBbopudOmpIcbksbVK8qSI/s1600/ALRANDIS+SESE.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Arlandís i Sesé uns dels originals dirigents del BOC que es passaren a la secció catalana del PCE el 1931 quan va venir Casanellas</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Miquel Valdés i Garriga, un jove dirigent de la UGT
de Tarragona, es va incorporar a la secció catalana del PCE que liderava
Casanellas, passant a ser-ne també un dirigent important. Un jove militant
anomenat Rossend Cabré, es va integrar a la disciplina del PCE a Catalunya i va
passar a ser el principal amic i col·laborador de Ramon Casanellas, que encara
estava en la clandestinitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A principis de març de 1932 el PCE va fer un congrés
a Sevilla en el que entre altres coses es va decidir per ordre expressa de la
IC que la secció catalana del PCE es convertís en el Partit Comunista de
Catalunya (PCC), que seria d’àmbit català i agermanat amb el PCE per la seva
obediència a la IC i que promocionés el sobiranisme català incorporant la idea
de la República Socialista Catalana federada lliurement amb les Repúbliques
Socialistes Ibèriques, per així competir amb el dissident BOC. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Ramón Casanellas, que havia de ser el cap del PCC,
hi va voler acudir de manera clandestina però fou detingut uns dies abans, el
28 de febrer de 1932, a la població sevillana de Carmona i fou expulsat de
l’Estat Espanyol. Uns dies després però, Casanellas tornà a Catalunya de manera
clandestina per liderar el nou PCC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">No confondre el Partit Comunista de Catalunya (PCC)
de Casanellas fundat el 1932 amb el Partit Comunista Català (PCC) de Jordi
Arquer fundat el 1928 i que es va integrar al BOC en 1930, ja que els dos tenen
les mateixes sigles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Poc després del congrés del PCE de Sevilla de març de
1932, es va produir la destitució per ordre de Moscou de la cúpula del PCE
formada fins llavors per José Bullejos, el secretari general, Leon Trilla,
Manuel Adame i Etelvino Vega. Llavors va ser nomenat secretari general del PCE
José Díaz, acompanyat en la nova cúpula del partit per Jesús Hernández, Vicente Uribe i Antonio Mije. El PCE era molt minoritari a l’Estat Espanyol i es va acusar a
l’anterior cúpula del PCE del fracàs, pel que les autoritats soviètiques i la
IC van voler justificar això ordenant aquest canvi. Evidentment les discussions
sobre aquest fet seria una altre i llarg tema de debat.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicaJvMB-dlE_qOYzN17HkeDYTs5qANm2UWG8rtA_4oHNX_7ZOQyi4JPC_whb64m0Vt8Ela_IUC0MxnDLYjSrGIm8nrpKyQvq9ZCz-2EnGhlOrJc5WV5XZU99iBzj_8nljNTtTWgoGnFwQ/s1600/CUPLA+PCE+1934+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicaJvMB-dlE_qOYzN17HkeDYTs5qANm2UWG8rtA_4oHNX_7ZOQyi4JPC_whb64m0Vt8Ela_IUC0MxnDLYjSrGIm8nrpKyQvq9ZCz-2EnGhlOrJc5WV5XZU99iBzj_8nljNTtTWgoGnFwQ/s1600/CUPLA+PCE+1934+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">La nova cúpula del PCE a partir de 1932</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els principals dirigents del recentment creat PCC el
1932 eren, Ramon Casanellas, secretari general en la clandestinitat, Hilari
Arlandís, Antoni Sesé, Manuel Trueba, José Del Barrio, Francisco Del Barrio,
Felipe Garcia, Rossend Cabré, Josep Banqué, Miquel Valdés i Joaquim Otero. La
jove Lina (Avelina) Odena va encapçalar les joventuts del PCC. Lina Òdena era una barcelonina que acabava d’arribar després d’uns mesos de formació comunista a
Moscou i havia criticat fortament a l’arribar el fort centralisme i el poc
reconeixement a la nació catalana que tenia el PCE, però l’arribada del
llegendari Casanellas i les seves propostes sobiranistes la van fer una
entusiasta militant del nou PCC encapçalant les seves joventuts. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjemkk_WJ7h3E50H954B-eTeiReBMsiuapH56uk9CG-qfK1_o0LA4vSoy9Hl4BbueEDMuivfYzZECYMJ4YJ_NCgVhsCsm3X_6N3suzpDOv37hesPnZeIpu9QVSIZDrRlWsFp6xSz8T2Uxc/s1600/PCC+CASANELLAS+ODENA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjemkk_WJ7h3E50H954B-eTeiReBMsiuapH56uk9CG-qfK1_o0LA4vSoy9Hl4BbueEDMuivfYzZECYMJ4YJ_NCgVhsCsm3X_6N3suzpDOv37hesPnZeIpu9QVSIZDrRlWsFp6xSz8T2Uxc/s1600/PCC+CASANELLAS+ODENA.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Alguns dels primers dirigents del PCC el 1932</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Ramón Casanellas, mentre va liderar el PCC afí a la
IC i agermanat amb el PCE a partir de 1932, va promocionar la idea d’una
República Socialista Catalana com havia fet el BOC i va augmentar radicalment
el to sobiranista català fregant el separatisme. En un escrit en la revista del
PCC “Catalunya Roja” del 9 de novembre de 1932 Ramon Casanellas va arribar a
escriure que “Catalunya té el dret de separar-se d’Espanya i alliberar-se del
jou imperialista espanyol”. Els dirigents del PCE van quedar perplexes i el van
cridar a la moderació i a l'obediència al PCE criticant aquell escrit
independentista de Casanellas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En les primeres eleccions autonòmiques fetes a
Catalunya el 20 de novembre de 1932, el PCC de Casanellas va augmentar els vots
respecte a la anterior secció catalana del PC en eleccions anteriors,
aconseguint-ne uns 1.700, que tampoc eren gaires, mentre el BOC seguia traient
més vots amb més de 11.000. Però el partit més votat seguia sent ERC amb uns
225.000 vots que feia una coalició amb la USC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També importants membres del BOC del País Valencià i
de la Federació Comunista de Llevant (FCL) com Joaquim Olaso i Joaquim Masmano
van reingressar immediatament al PCE, però tenint com a referència el PCC de
Casanellas, al que s'incorporaren poc després quan van venir a viure a Catalunya. Julià Gómez “Gorkin” però, el cap de la Federació Comunista del Llevant (FCL) va restar fidel al BOC.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La major part de la direcció de la ex secció Balear
de la FCCB van restar fidels a la IC i per tant al PCE i van abandonar la idea
d’entrar al BOC, entre els que destaquen Gabriel Campomar, Jaume Campomar, Pere
Canals, Miquel Garcia Llabrés, Guillem Gayà, Gabriel Picornell, Aurora
Picornell entre altres. Cal ressaltar que tots aquests menys Gayà i Canals, foren
afusellats pels feixistes a Mallorca durant els primers mesos de la guerra
iniciada el 1936. La presència de Ramon Casanellas en el PCC a Catalunya el
1932, el qual va tenir moltes converses i influències en els comunistes
Balears, va ser determinant per que la majoria d’aquests restessin fidels a la
IC. Només uns pocs dirigents comunistes balears ens van integrar totalment al
BOC com Antoni Bauzà i Francesc Gràcia.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijNsxqWrvT3C8cruXDSQIxKwgkPNXrSzMnHhKyBRRjF6L2RW6W23jmSMIDaxjF1Rb-j3pycBR-sqOka_1Vdfx5vAxiyV04W12zjJiM1m38cZAfvHCzgKBCZv-KuHmzUCS7CYiSoy3MaIU/s1600/MARXISTES+BALEARS+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijNsxqWrvT3C8cruXDSQIxKwgkPNXrSzMnHhKyBRRjF6L2RW6W23jmSMIDaxjF1Rb-j3pycBR-sqOka_1Vdfx5vAxiyV04W12zjJiM1m38cZAfvHCzgKBCZv-KuHmzUCS7CYiSoy3MaIU/s1600/MARXISTES+BALEARS+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">D'esquerra a dreta: Ateu Martí, Jaume Campomar, Gabriel Picornell, Josep Julià i Miquel Llabrés, alguns dels membres de la secció Balear de la FCCB que es reintegraren al PCE. Tots aquests van ser afusellats pels feixistes durant la guerra del 1936. </span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii200-Uw4pfHwtlToztpogkPP9lsbS7ajgnGJN3dJEhIMECk6rz0Zgc1XmkthxmsoE6Xb52fhzY1R00d4UChr5bP_lCRtv2NxMVoNzWeQeW_Bnm_G1LF7XKsM8DTnrVKsDMezqXfwhaao/s1600/PICORNELL+I+ANTONIA+PASCUAL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii200-Uw4pfHwtlToztpogkPP9lsbS7ajgnGJN3dJEhIMECk6rz0Zgc1XmkthxmsoE6Xb52fhzY1R00d4UChr5bP_lCRtv2NxMVoNzWeQeW_Bnm_G1LF7XKsM8DTnrVKsDMezqXfwhaao/s1600/PICORNELL+I+ANTONIA+PASCUAL.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Dos també ex membres de la secció Balear de la FCCB que es tornaren a integrar al PCE. Les dues foren també afusellades pels feixistes en la guerra del 1936</span></td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Casanellas també tenia controladors enviats per la
IC des de Moscou a Barcelona, com l’hongarès Ernö Gerö per fer passar a
Casanellas per l’adreçador si no seguia les consignes de la URSS o del PCE.
Casanellas va tenir molts problemes tant amb el PCE com amb els enviats
soviètics, ja que no sempre volia seguir les seves directrius, volia tenir punts
de confluència amb els altres partits marxistes catalans i a més es volia
deslliurar cada cop més de seguir les ordres del PCE, com diu Rossend Cabré en
les seves memòries i que era un dels màxims col·laboradors i amics de
Casanellas en el PCC el 1932. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1933 Casanellas va tornar a ser localitzat i
detingut a Barcelona el maig de 1933, ja que encara no havia recuperat el dret de ciutadania i tenia ordre d'expulsió. Però les protestes del mateix Francesc
Macià, el president de la Generalitat que en aquells moments no tenia
competències de residència, com del PCE, PCC i altres forces d’esquerra, van
fer pressió i finalment Casanellas fou alliberat el juliol de 1933. Per primer
cop en 12 anys es podia passejar legal i tranquil·lament per Catalunya i
l’Estat Espanyol, des de que el 1921 havia matat al president del govern
espanyol Eduardo Dato juntament amb els anarcosindicalistes Pere Mateu i Lluís
Nicolau, els quals als anys 30 seguien a la CNT catalana però sense càrrecs
importants. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’octubre de 1933 Ramón Casanellas va morir al Bruc
(l’Anoia) en un estrany accident quan va xocar amb la seva moto de cara contra
un cotxe en una corba de la carretera quan anava a un míting del PCC a Igualada,
segons els informes oficials. En l’accident també va morir Francisco Del
Barrio, un altre membre del PCC que anava amb ell al darrere de la moto. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Molts, entre ells el seu amic de partit Rossend
Cabré, Manuel Trueba i el propi germà de Francisco Del Barrio, José Del Barrio,
també del PCC, van sospitar que podria haver set un atemptat més que un
accident, ja que Casanellas s’oposava a l’estret control del PCE i de la URSS,
sospitant que d’aquí venia l’atemptat. De totes maneres això no s’ha pogut
provar mai fins ara. El que és cert és que a partir de llavors, malgrat que
dins del PCC hi havia alguns militants de la línia de Casanellas, el partit va
tornar a ser més submís al PCE, el qual nomenava quasi a dit des de Madrid a la
direcció del PCC que fos més afí a ells. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJOqkQWjgtDPptsOSjuy9Z62zmPRsQlip__IrNwXE25W1tHx7h3nOvKtatRFKyY27JftgSEI848ciuGFL30DlLJEDDImP-N39F8SlyVmNDeIJvew4Xj_A0Sg6jGE5Iz3fT9adIWYReQyE/s1600/ROSSEND+CABR%25C3%2589%252C+GRAELLS+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJOqkQWjgtDPptsOSjuy9Z62zmPRsQlip__IrNwXE25W1tHx7h3nOvKtatRFKyY27JftgSEI848ciuGFL30DlLJEDDImP-N39F8SlyVmNDeIJvew4Xj_A0Sg6jGE5Iz3fT9adIWYReQyE/s1600/ROSSEND+CABR%25C3%2589%252C+GRAELLS+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Rossend Cabré, militant del PCC i gran amic de Ramon Casanellas</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Hilari Arlandís i Antoni Sesé pensaven que un d’ells
havia de ser el successor de Casanellas ja que havien participat en la fundació
del PCC, però el PCE va nomenar quasi a dit a un jove Pere Ardiaca, que només
feia uns mesos que s’havia passat del BOC al PCC. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGouafr3bKigg7EF9NtOngORNqz3a0HbRKLWGGgcsoAvBMG7_drtg7no7yzagR7NLm9Biqj0qRjKcJcS49SY0_yJU5RaVo-cylx7vf5vW_54a31C40prHbv2xxWw1thKvNSkJW-n0cGdI/s1600/ARDIACA+1935+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGouafr3bKigg7EF9NtOngORNqz3a0HbRKLWGGgcsoAvBMG7_drtg7no7yzagR7NLm9Biqj0qRjKcJcS49SY0_yJU5RaVo-cylx7vf5vW_54a31C40prHbv2xxWw1thKvNSkJW-n0cGdI/s1600/ARDIACA+1935+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Pere Ardiaca, primer substiut de Ramon Casanellas com a secretari general del PCC, nomenat a dit pel PCE</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">No obstant això, dins del PCC es produïren en poc
temps diversos canvis de direcció en una espècie de lluita de poder entre uns i
els altres. Entre els nous dirigents del PCC el 1933 més fidels al PCE
destaquen Pere Ardiaca i Miquel Valdès mentre que els que eren més de la línia
de Casanellas de voler més autonomia del partit destaquen Hilari Arlandís,
Antoni Sesé, José Del Barrio i Rossend Cabré entre altres, cosa que seria un
altre llarg tema de debat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">ESTAT CATALÀ PARTIT PROLETARI<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A Catalunya també va sorgir el 1932 un altre partit
comunista d’una escissió del sector d’Estat Català que s’havia integrat a ERC
quan aquesta es va fundar el 1931, l’anomenat Estat Català Partit Proletari
(ECPP) i que posteriorment es diria Partit Català Proletari (PCP). ECPP va ser
fundat per Jaume Compte, un ex activista armat d’Estat Català als anys 20 i que
havia estat a la presó entre 1925 i 1931. Un dels principals objectius del ECPP
de Jaume Compte, que tenia un clar caràcter independentista, va ser intentar
promocionar la unió de tots els partits marxistes catalans en un de
sobiranista. Aquesta fusió es produiria uns anys després com veurem més
endavant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Alguns dels primers dirigents del ECPP a part de
Jaume Compte eren Artur Cussó, Pere Aznar, Josep Marlés i Simó Llauneta. Un ex
militant d’Estat Català que havia arribat de l’exili el 1932 anomenat Josep
Rovira, es va integrar també inicialment a ECPP participant en la seva
fundació, però al poc temps es passà al BOC, sent-ne un dels principals
dirigents. En canvi Manuel González i Alba, un militant del BOC, va fer el camí
invers i es passà a principis de 1934 al Partit Català Proletari (PCP), el nom
que havia agafat llavors ECPP. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie72WvWa03jAmlXMC7XMRtopezVJ7bUz44hCtn1741GBkqGOm7CjZ3mUReP-VCgu1IogrzZIS_dp-V-PZumOJA1IBvdBMZAEU84kh_RT21ZTtouaX3RABGE6ZHukU-KKl5Njzv_eFtGA4/s1600/COMPTE+I+CUSS%25C3%2593.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie72WvWa03jAmlXMC7XMRtopezVJ7bUz44hCtn1741GBkqGOm7CjZ3mUReP-VCgu1IogrzZIS_dp-V-PZumOJA1IBvdBMZAEU84kh_RT21ZTtouaX3RABGE6ZHukU-KKl5Njzv_eFtGA4/s1600/COMPTE+I+CUSS%25C3%2593.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Alguns dels dirigents d'ECPP i posteriorment del PCP</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrXd69GjssW4f7YcNH-LdAZZALk5V26ge_ADdh5phbx3vBJvjGPj-U4_IYAIovUGt50u1dsQ6W7DHVAQdqEIWUJzcH3iTevnZ1zyxGdSUjQjuFL-XpzlhyphenhyphenaFqcR5dTw8nlSNF7t9IGUC4/s1600/josep+rovira+canals.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrXd69GjssW4f7YcNH-LdAZZALk5V26ge_ADdh5phbx3vBJvjGPj-U4_IYAIovUGt50u1dsQ6W7DHVAQdqEIWUJzcH3iTevnZ1zyxGdSUjQjuFL-XpzlhyphenhyphenaFqcR5dTw8nlSNF7t9IGUC4/s1600/josep+rovira+canals.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Josep Rovira, un dels fundadors d'ECPP que es passà al BOC</span></td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">UNIÓ SOCIALISTA DE CATALUNYA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El mapa marxista català dels anys 30 es completava
amb la Unió Socialista de Catalunya (USC), una escissió del PSOE a Catalunya
iniciada el 1923 liderada principalment per Rafael Campalans juntament entre
altres amb Manuel Serra i Moret, Joan Comorera, Josep Xirau, el socialista
mallorquí Gabriel Alomar i el destacat ex cenentista Joan Fronjosà. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIwk7wiqs_LZwmfMR4tq1pQEoP1FQjuks-nk4_vnIxPc4ISSQLCuCSc2n_L0vMRxM58DYOfqfmO4eZn0hRzEjfYcnYB6uSBWyw60MKiYg6wseJRXPxj20qeLAExD6F1zjGpBUaZAYGa7A/s1600/FUNDADORS+USC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIwk7wiqs_LZwmfMR4tq1pQEoP1FQjuks-nk4_vnIxPc4ISSQLCuCSc2n_L0vMRxM58DYOfqfmO4eZn0hRzEjfYcnYB6uSBWyw60MKiYg6wseJRXPxj20qeLAExD6F1zjGpBUaZAYGa7A/s1600/FUNDADORS+USC.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Alguns des fundadors de la USC</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">El 1931 la USC va créixer i als anteriors s’hi van
afegir nous dirigents com els ex cenetistes Felip Barjau i Ramón Jové,
l’escriptor d’origen llibertari Rafael Folch i Capdevila i el jove Miquel Serra
i Pàmies. També l’ex activista armat d’Estat Català Emili Garnier i Barrera, es
va afiliar a la USC el 1931. El jove Josep Miret i Musté era el cap de les
joventuts de la USC el 1931.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimz5zdRipQF3Bl5G3_4fSyS6OY6dhGQECKXig6bRUf0WA40lwJQ9pmmUkHdNDRHOQnIgZGnbs6X_b9ElPvJol2SgIjbK-oxME7q92-CgdH1VoOdQ7_bySL2JCW6xNO8bFx8gwywmf1Dks/s1600/NOUS+USC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimz5zdRipQF3Bl5G3_4fSyS6OY6dhGQECKXig6bRUf0WA40lwJQ9pmmUkHdNDRHOQnIgZGnbs6X_b9ElPvJol2SgIjbK-oxME7q92-CgdH1VoOdQ7_bySL2JCW6xNO8bFx8gwywmf1Dks/s1600/NOUS+USC.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Alguns dels recentment incorporats a la USC als primers anys 30</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Gabriel Alomar però el 1931 va deixar la USC i va
tornar a la seva terra a Mallorca col·laborant amb la UGT, sense deixar el seu
caràcter catalanista ja que allí promocionà la idea d’incloure les Balears en
l’estatut d’autonomia de Catalunya. També Amadeu Bernadó i Vicenç Botella i
Abelard Tona, procedents d’aquell primer Partit Comunista Català del 1928, no
van voler entrar al BOC i s’integraren a la USC, com ja havia esmentat abans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La USC però, durant els primers anys de la república
era d’un socialisme molt moderat proper a la socialdemocràcia i estava fora
dels debats de les dissidències comunistes, governant durant tota la república
amb ERC a la Generalitat i amb Joan Comorera com a principal líder als anys 30.
Va ser uns pocs anys després que es va apropar al comunisme com veurem més
endavant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">ELS MARXISTES CATALANS I ELS SINDICATS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La CNT era la força sindical més forta a Catalunya
als primers anys 30, amb uns 200.000 afiliats a Catalunya al poc de començar la
república el 1931 i uns 550.000 en el total de l’estat, encara que eren menys
de la mitat dels que tenia el 1920, que en tenia uns 500.000 a Catalunya dels
700.000 en el total de tot l’estat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Malgrat que a Catalunya la CNT encara era ell lloc a
on tenia més afiliats als anys 30, ja no era majoritària respecte a tot l’estat
com el 1920. A més la CNT catalana a diferència dels primers anys 20, en que hi
havia afiliats de totes tendències malgrat que els unia el sindicalisme
independent i combatiu anarcosindicalista, als anys 30 tenia majoritàriament
una línia marcadament anarquista radical i estava sota la influència de la FAI,
fundada el 1927. Els seus afiliats als anys 30 eren una barreja d’alguns dels
anys 20, de nous joves sindicalistes catalans radicals i de procedents de la
gran immigració durant la dictadura de Primo de Rivera en els últims anys 20,
amb aproximadament un 65% d’afiliats catalans d’origen i un 35% d’immigrants
d’altres zones de l’estat als anys 30. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per tant els partits marxistes catalans no eren molt
majoritaris, encara a principis dels anys 30 estaven dividits i encara estaven
en fase de creixement, mentre les forces majoritàries eren l’anarquista
CNT-FAI, amb uns 200.000 afiliats a Catalunya i ERC amb una mitjana d’entre 225.000
i 300.000 vots en les diverses eleccions, tant en les autonòmiques com en les
generals. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1933 la CNT-FAI, amb una deriva ja clarament
anarquista radical va expulsar del sindicat a tots els que no eren d’aquesta
línia. Van expulsar de la CNT als marxistes de totes tendències, com els del
BOC i PCC, que intentaven encara ser presents en el sindicat i també van
expulsar als del sector anarcosindicalista moderat liderat per l’històric Joan
Peirò, quedant la CNT catalana amb uns 150.000 afiliats. Definitivament els
comunistes catalans de totes tendències estaven momentàniament orfes de
sindicats a Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En canvi al camp català el sindicat majoritari era la
Unió de Rabassaires amb uns 23.000 afiliats i majoritàriament afí a ERC. Allí
la CNT tenia poca influència a Catalunya ja que la seva feu eren les zones
industrials, sobre tot Barcelona i els seus voltants. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Entre els partits comunistes només el BOC tenia una
certa incidència entre alguns jornalers del camp i havia promogut alguns
sindicats agraris a Catalunya amb uns 5.000 afiliats, però lluny de les
dimensions de la Unió de Rabassaires (UR). Això era perquè al camp català era majoritàriament
ple de petis propietaris amb uns interessos que trobaven més ben defensats per
ERC i UR i es promovia més el repartiment de terres o de guanys d’explotació
entre alguns treballadors del camp al cap d’uns anys de conreus que la
col·lectivització o nacionalització més típica del comunisme o l’anarquisme. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El BOC, com a línia dissident de la URSS per la dreta
inspirada en gran part en Bukharin, també incloïa alguns conceptes de
repartiment de propietats de terres i altres també de col·lectivització o
nacionalització per grans propietats no explotades. Però a Catalunya, a
diferència d’altres zones de l’estat, com Andalusia, la majoria eren petites
propietats i malgrat que el BOC també acceptava petites propietats i
repartiments, les notícies que arribaven de la URSS de la col·lectivització
total, feien desconfiar molts pagesos i treballadors del camp de les propostes
agràries dels comunistes i no els arribava gaire majoritàriament que el BOC fos
una dissidència comunista per la dreta.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda el pro-soviètic PCC encara era
bastant minoritari a Catalunya i no tenia cap incidència en aquells moments en
el camp català.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">ALGUNS PARTITS MARXISTES CATALANS UNITS EN L’ALIANÇA
OBRERA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Entre 1933 i 1934, sobre tot després de la victòria
de la ultradretana Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) en les
eleccions de les Corts Espanyoles de novembre de 1933 que formà govern amb el
Partido Radical Republicano (PRR) amb Lerroux coma president del govern, és va
promocionar inicialment des de Catalunya l’anomenada Aliança Obrera per fer un
front obrerista contra el nou govern ultradretà sorgit de les eleccions de
novembre de 1933, formada principalment per diversos grups marxistes i
obreristes i que s’intentà projectar a la resta de l’estat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Inicialment el BOC, la USC i els anarcosindicalistes
de l’anomenada CNT d`Oposició o Trentista liderada per Peiró i recentment
expulsats de la CNT-FAI per dissidents de la seva línia oficial, eren els
inicials impulsors de l’Aliança Obrera davant les reticències dels marxistes
pro-soviètics del PCC i del PCE, ja que
aquests seguien les instruccions de Moscou i no la controlaven.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">No obstant això quan va arribar la vaga general i la
revolta el 6 d’octubre de 1934, la USC va abandonar l’Aliança Obrera i es va
ajuntar a última hora a l’estratègia d’ERC, amb qui governava i que participà
en la revolta intentant dirigir-la des del Palau de la Generalitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En canvi a última hora també el PCC es va afegir a
l’Aliança Obrera per afrontar la revolta sense haver de quedar-se sols. El PCP
de Jaume Compte, no va entrar finalment a l’Aliança Obrera, però participà
activament en els combats contra l’exèrcit a Barcelona coordinat tant amb
l’Aliança Obrera com amb el govern de la Generalitat, que liderat per ERC amb
Lluís Companys com a president, va formar uns escamots armats tant amb afins al
seu partit i al seu govern com amb membres de diversos partits independentistes
escindits d’ERC, com Nosaltres Sols, Partit Nacionalista Català i també membres
de Palestra, un grup paramilitar independentista sorgit de l’excursionisme. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els de l’Aliança obrera, no van rebre armes de la
Generalitat però van lluitar amb algunes que ja tenien d’abans. En els combats
iniciats el 6 d’octubre de 1934 van haver-hi uns 80 morts a Catalunya, uns 25
d’ells militars i guàrdies civils mentre la majoria de la resta eren membres o
de l’Aliança Obrera o membres dels Escamots, que van morir defensant l’Estat
Català que havia declarat el president de la Generalitat Lluís Companys. Entre
els morts dels partits marxistes destaquen, Jaume Compte i Manuel Gonzàlez i
Alba del PCP, Amadeu Bardina, Josep López i Cumelles, Gaspar López, Josep
Paysan del PCC i Teresa Vives i Trilles i Josep Alabau del BOC, entre molts
altres. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdC76RpQTMHnmgXbyF4koWD74bnncPdLeJLXxy4as_E00I4j82yQldhhuKRTxtBsf3AuR5iRch8jcaOmS42FTEHImegcOZdNc0WtPyTRM53P3l9D2fOLSzmUeOyui5hh7hjjVy2-mO4Jw/s1600/MARXOSTES+MORTS+34+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdC76RpQTMHnmgXbyF4koWD74bnncPdLeJLXxy4as_E00I4j82yQldhhuKRTxtBsf3AuR5iRch8jcaOmS42FTEHImegcOZdNc0WtPyTRM53P3l9D2fOLSzmUeOyui5hh7hjjVy2-mO4Jw/s1600/MARXOSTES+MORTS+34+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Alguns dels membres de partits comunistes morts en els fets d'octubre de 1934 defensant l'Estat Català</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Evidentment l’Aliança Obrera, que no va tenir continuïtat,
i els fets d’octubre de 1934 serien un altre tema per un altre estudi<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">LA COMPLICADA FUSIÓ DELS MARXISTES CATALANS I LA
FORMACIÓ DEL POUM<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Tots els partits marxistes catalans abans esmentats
entraren en conversacions el 1935 per fusionar-se en un gran partit marxista
d’àmbit català, donat el cert èxit combatiu que havien tingut quan s’havien
unit efímerament en l’Aliança Obrera el 1934, en plena repressió amb dotzenes
milers de presos després dels fets d’octubre de 1934 duta a terme pel govern
dretà CEDA-PRR. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però les influències exteriors a causa de les
dissidències dins de la URSS va fer que enlloc d’un partit en sortissin dos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1935 el PCC, com a partit afí a la IC i agermanat
amb el PCE, tenia les directrius de la IC de no fusionar-se amb cap partit
trotskista com l’Esquerra Comunista liderada per Andreu Nin ni amb els altres
dissidents del BOC. No obstant això Andreu Nin tot just acabava de trencar amb
Trotski, ja que no compartien moltes opinions sobre la política a seguir a
Catalunya i a l’Estat Espanyol en general i el BOC estava obert a una fusió amb
els altres marxistes catalans de totes tendències i inclús tornar a entrar a la
IC si es respectava la sobirania del nou partit. Dins del PCC hi havia divisió
d’opinions respecte a poder fusionar-se amb el BOC i Esquerra Comunista, però
la submissió a la IC va prevaldre, la qual seguia considerant a Nin trotskista
i a Maurin un dissident traïdor a la IC. Per tant el PCC ja no es podia
fusionar amb aquests dos partits. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La Unió Socialista de Catalunya (USC), es va
començar a distanciar d’ERC amb la que havia governat fins llavors i va agafar
una línia més radical al veure la possibilitat de fusionar-se en un gran partit
marxista català. La USC, com a partit socialista en principi no tenia cap obediència
a la Internacional Comunista (IC) o III Internacional sinó més aviat a la
Internacional Socialista, o sigui la II Internacional, encara que anava bastant
per lliure des de que es va escindir del POSE. Per tant la USC en principi
estava oberta a fusionar-se amb uns o els altres. Però el reconeixement que
tindria de la IC si es fusionaven amb el PCC, cosa que els donaria més suport
exterior, va començar a decantar a la USC per aquest cantó. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El Partit Català Proletari (PCP), el genuí partit
marxista independentista català, que ja no tenia a Jaume Compte com a líder,
mort en els combats d’octubre de 1934, havia set un dels capdavanters per
fomentar aquella unió del marxisme català i en aquells moments no tenia cap
preferència inicial per cap sector, sinó que el seu objectiu és que estiguessin
tots junts en un partit sense excepcions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però el BOC i Esquerra Comunista, els quals malgrat
tenir el seu centre, origen i major part d’afiliats a Catalunya, també tenien
delegacions o formacions afins a la resta de l’estat encara que minoritàries,
com la Agrupación Comunista Madrileña liderada a Madrid per Luís Portela,
lligada orgànicament amb el BOC així com grupets en altres zones de l’estat.
Per altra banda l’Esquerra Comunista de Nin era en realitat el nom català que
feien servir per la Izquierda Comunista de España (ICE), que tenia a Juan
Andrade com a cap de la delegació de Madrid, malgrat que quasi la totalitat
d’afiliats eren a Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La idea inicial del BOC i d’Esquerra Comunista, era
formar un partit comunista d’àmbit estatal espanyol, encara que dirigit des de
Catalunya amb la idea d’influir en el marxisme i la revolució a la resta de
l’estat tot i promocionant la idea de la República Socialista Catalana i les
Repúbliques Socialistes Ibèriques federades lliurement. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però la idea del BOC i d’Esquerra Comunista de
formar un partit d’àmbit espanyol, malgrat que volia fomentar igualment el
sobiranisme català, va fer que finalment l’independentista PCP rebutgés
finalment fusionar-se amb aquests dos partits. També això va acabar de fer
decidir a la USC, que ja inicialment li atreia la idea d’estar en un partit
reconegut per la IC i d’àmbit català. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En quan a la Federació Catalana del PSOE, després de
l’escissió de la USC iniciada el 1923, a principis dels anys 30 havia quedat
amb molts pocs militants a Catalunya liderada per l’ex cenetista Rafael
Vidiella, quedant quasi testimonial i amb cap pes a les eleccions. Per tant una
gran part dels seus pocs militants a Catalunya van optar per voler fusionar-se en
un futur amb el PCC, el PCP i la USC, els que serien afins a la IC, per no
desaparèixer políticament de Catalunya, amb el vistiplau de la direcció del
PSOE de Madrid, en uns moments en que el mateix PSOE central tenia un debat
intern sobre si fusionar-se amb el PCE i entrar a la IC, cosa que va provocar
que una gran fugida de dirigents i afiliats del PSOE cap al PCE. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per tant el 1935 es va acabar produint la primera
fusió de sols dos partits marxistes a Catalunya el BOC i Esquerra Comunista
fundant el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), que representaven ja una
clara dissidència amb la URSS i la IC, incrementada pel fet de que els altres
no s’havien volgut fusionar amb ells. Com ja he comentat aquests dos partits
que formaren el POUM representaven anteriorment dos dissidències amb
Moscou de característiques diferents, el BOC per la dreta i el Esquerra
Comunista per l’esquerra, però després del trencament de Nin amb Trotski, el
POUM va agafar una línia més semblant a la del BOC de Maurin inicialment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els principals dirigents del POUM quan es va fundar
eren, Joaquim Maurin, que era el secretari general, Jordi Arquer, Josep Rovira,
Josep Coll, Julià Gómez “Gorkin”, Enric Androher “el Gironella”, Josep Rodés,
Germinal Vidal, Luís Portela i Wilebaldo Solano, tots aquests procedents del
BOC i Andreu Nin, Narcís Molins i Fabra i Juan Andrade, procedents de la
Esquerra Comunista (o Izquierda Comunista de España) entre altres. Del POUM de
les Balears destaquen Antoni Bauzà i Francesc Gràcia, procedents del BOC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El POUM, malgrat que era nascut a Catalunya i la
major part d’afiliats eren catalans, es va constituir a nivell estatal
espanyol, però amb la idea de promocionar una República Socialista Catalana que
es federés lliurement amb les Repúbliques Socialistes Ibèriques després d’una
hipotètica revolució. Va ser per aquest motiu que un bon nombre de dirigents
del BOC, dels que parlaré més endavant, no van voler entrar POUM i van esperar
a que es formés l’altra fusió de partits marxistes catalans que tenien la idea
de formar un partit sols d’àmbit català. Curiosament el fet de que el POUM, malgrat
ser d’àmbit estatal espanyol, quasi només tingués afiliats a Catalunya, era
perquè la majoria de marxistes de la resta de l’estat, tant pro IC o
dissidents, el consideraven un partit massa nacionalista català. De fet Luís
Portela, dirigent de la secció del BOC de Madrid i Juan Andrade dirigent de la
ICE a Madrid, van haver de venir a viure a Catalunya que era pràcticament
l’únic lloc a on existia el POUM.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda Jaume Miravitlles, un ex important
dirigent del BOC, tampoc va voler entrar al POUM i es va incorporar a ERC
durant aquell 1935.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">ELS NOUS SINDICATS COMUNISTES<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El fet de que la fusió marxista representada en el
POUM s’hagués anticipat als altres partits marxistes catalans, els quals
seguien promocionant cadascú el seu sindicat minoritari per separat mentre
seguien amb les converses per fusionar-se i la feina de dos grans experts
històrics sindicalistes com Maurin i Nin, va fer que la Federació Obrera
d’Unitat Sindical (FOUS), sindicat impulsat pel POUM, aconseguís en menys d’un
any un espectacular creixement i sense
ser majoritari va aconseguir en pocs mesos algunes dotzenes de milers
d’afiliacions. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mentre, el PCC promovia juntament amb el PCE a tot
l’estat l’anomenada Confederació General de Treballadors Unitària (CGTU),
bastant minoritari. No obstant això durant el 1935 la CGTU s’integrà a la UGT,
donat que hi havia un procés de fusió PSOE-PCE en aquells moments, que triomfà
inicialment en el seu món sindical però que finalment no es va materialitzar en
els dos partits. A conseqüència d’això i del suport a la UGT catalana d’una
bona part de la resta de marxistes catalans que quedaven per fusionar, la UGT
també va augmentar els seus afiliats a Catalunya en unes dotzenes de milers.
Per altra banda la USC havia promogut un sindicat propi català escindit de la
UGT anomenat Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (UGSOC), amb uns pocs milers
d’afiliats, que encara és mantenia independent. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">LES FORCES D’ESQUERRES UNIDES EN EL FRONT POPULAR<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El febrer de 1936 totes les forces d’esquerres es va
unir per les eleccions en l’anomenat Front Popular, que a Catalunya es deia
Front d’Esquerres, per aconseguir desbancar al govern dretà que tenia milers de
presos des de la revolta d’octubre de 1934. Tots els partits marxistes,
republicans d’esquerres inclús la CNT van donar suport a aquesta candidatura,
que va guanyar les eleccions i van poder sortir les dotzenes de milers de
presos. La Generalitat va ser restituïda amb Companys d’ERC de president, que
era fins llavors a la presó amb tot l’anterior govern de la Generalitat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Dins d’ERC, el partit que governava a Catalunya, es
produïa aquell mateix maig de 1936 una escissió d’una part del seu sector
independentista, que juntament amb altres grups independentistes anteriorment
escindits d’ERC al començar la república i formaren un nou Estat Català.
L’assassinat del principal líder del sector independentista d’ERC Miquel Badia
i el seu germà Josep Badia el més anterior per uns pistolers vinculats a la
FAI, va fer esclatar les tensions internes dins d’ERC que van accelerar
l’escissió. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El mateix mes de maig d’aquell 1936 en un congrés
van ser readmesos a la CNT els expulsats del sector anarcosindicalista més
moderat liderats per Joan Peiró, que s’havien anomenat fins llavors CNT d’Oposició.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La CNT després d’aquell congrés tenia uns 175.000
afiliats a Catalunya i juntament amb ERC, que havia tingut fins llavors una
mitjana de quasi 300.000 en les diverses eleccions, seguien sent les forces
predominants a Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mentre els comunistes dissidents ja havien format el
POUM i augmentaven la seva influència sindical, les demés forces marxistes
encara estaven separades i sense ser massa majoritàries encara estaven en fase
de fusió, però el començament de la guerra el 19 de juliol de 1936 en que va
ser derrotat el cop militar feixista a Catalunya, va precipitar la seva fusió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">FUNDACIÓ DEL PSUC<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’endemà de ser derrotat el cop d’estat feixista a
Barcelona, durant la matinada del 20 de juliol de 1936, la CNT, que era la
força compacta amb més afiliats a Catalunya, va aconseguir la major part
d’armes de l’arsenal que hi havia a la caserna del barri de Sant Andreu a
Barcelona, mentre els Guàrdies d’Assalt dirigits des de la Generalitat i
militants de diverses forces eren dispersats per la ciutat després dels enfrontaments.
La CNT va aconseguir inicialment dominar les milícies antifeixistes i va
promoure la revolució a a la seva manera a Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 21 de juliol de 1936, just dos dies després de començar
la guerra que havia agafat a alguns partits marxistes catalans sense fusionar i
encara separats, es va materialitzar la fundació del Partit Socialista Unificat
de Catalunya (PSUC), format oficialment per 4 partits marxistes, unió que ja
s’estava gestant d’abans i que l’inici de la guerra va precipitar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els principals partits que es fusionaren formant el
PSUC i els sues principals inicials líders eren els següents: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El Partit Comunista de Catalunya (PCC), que era el
partit català ja originàriament fidel a la IC i agermanat amb el PCE per aquest
motiu. Els principal dirigents del PCC quan van formar el PSUC eren Miquel
Valdés, José del Barrio, Pere Ardiaca, Hilari Arlandís, Antoni Sesé, Lina
Odena, Rossend Cabré i Felip Garcia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La Unió Socialista de Catalunya (USC), que era
aquella escissió catalanista del PSOE del 1923 i que havia evolucionat de la
socialdemocràcia i de governar amb ERC al marxisme afí a la IC. Alguns dels
seus dirigents importants en el moment de la fusió eren Joan Comorera, nomenat
primer secretari general del PSUC, Manuel Serra i Moret, Amadeu Bernardó, Josep
Miret, Pau Cirera, Miquel Serra i Pàmies, Abelard Tona i Nadalmai, Emili
Garnier i Barrera, Enric Brufau i Felip Barjau. Un reduït grup de militants de
la USC no es van voler integrar al PSUC donat que si bé eren socialistes no
eren afins al comunisme, entre ells el destacat dirigent Rafael Folch i
Capdevila.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Partit Català Proletari (PCP), el genuí partit
independentista marxista català. Partit fundat per l’ex activista d’acció
armada de l’Estat Català dels anys 20 Jaume Compte Jaume Compte va morir
combatent l’octubre de 1934. El PCP va decidir formar part del PSUC pel seu
caràcter de partit d’àmbit català i sobiranista. La resta de dirigents del PCP
que van quedar quan el PCP es va incorporar al PSUC eren entre altres, Pere
Aznar, Artur Cussó, Josep Marlés i Lluís Àlvarez.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Federació Catalana del PSOE. Després de l’escissió
catalanista de la USC el 1923 el PSOE a Catalunya va quedar pràcticament
testimonial amb molt pocs militants. Alguns dels principals dirigents del PSOE
a Catalunya que van entrar al PSUC van ser entre altres Rafael Vidiella, Miquel
Pórtoles i Joaquim Almendros. Un bon nombre d’afiliats a la Federació Catalana
del PSOE del sector més espanyolista però, no es van voler integrar al PSUC
donat el seu fort caràcter sobiranista català.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Alguns ex militants del BOC que no van voler entrar
en el POUM, com l’independentista i ex Estat Català Àngel Estivill, va entrar
uns mesos al PSOE de Catalunya a principis de 1936, com a tàctica per influir
en la seva integració en el PSUC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">No obstant això, si bé oficialment el PSUC estava
format per la unió d’aquests 4 partits, en realitat s’hi podria afegir un
altre, el BOC, ja que una part important de dirigents del BOC, que era un
partit marxista dissident de la Internacional Comunista (IC) i de Moscou,
finalment havien també entrat al PSUC com a dirigents importants i no havien
entrat en el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), ja que com he comentat
abans volien estar en un partit sols d’àmbit català com el PSUC i el POUM
s’havia fundat inicialment d’àmbit estatal espanyol, malgrat que sols tenia
força a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Alguns d’aquests ex militants del BOC que no
s’incorporaren al POUM i van entrar finalment al PSUC eren Miquel Ferrer i
Sanxís, Víctor Colomer, Eusebi Rodríguez i Salas, Josep Soler, Àngel Estivill,
Llibert Estartús, Victorí Sala i Joan Nicolau .<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També alguns importants militants procedents de la
CNT dels anys 30 com Josep Moix i Roldan Cortada entre altres també van entrar
al PSUC quan es va fundar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Joan Comorera, l’ex secretari general de la USC i
ara també secretari general del PSUC, al començar la guerra formava part del
govern català com a membre de la USC governant juntament amb ERC amb Lluís Companys com a president de
la Generalitat. Per tant al començar la guerra es pot dir que a través de
Comorera el govern de la Generalitat ja estava format majoritàriament per ERC
però també de rebot pel PSUC. El poder real però, el tenia el Comitè de
Milícies Antifeixistes de Catalunya (CMAC) liderat per la CNT-FAI, encara que
també hi havia membres de quasi tots els partits antifeixistes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El PSUC naixia com a partit nacional català i en el
seu estatut nº4 deia que era el partit dels treballadors catalans i capdavanter
per l’alliberament nacional de Catalunya donat la seva adhesió a la Internacional
Comunista (IC), que estava sota la influència de la URSS. Aquell fort to
nacionalista català, va fer que al començar la guerra el PSUC augmentés
espectacularment la militància i inclús competia amb el recentment refundat
Estat Català en la captació d’independentistes d’esquerres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">EL MARXISTES CATALANS DURANT EL PRIMER ANY DE GUERRA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Tota l’explicació de la trajectòria del PSUC i del
POUM durant la guerra mereixeria un capítol a part per explicar tota una guerra,
per tant em centraré sols a explicar alguns dels principals conflictes que
tingueren els marxistes catalans amb els dirigents marxistes del PCE durant la
guerra, tant amb els del POUM però sobre tot els del PSUC, que en teoria
estaven agermanats per la seva fidelitat a la IC. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Cas ressaltar que al líder del POUM Joaquim Maurin
el va agafar la guerra en zona franquista a Galícia a on hi anava a fer un
míting, pel que fou detingut poc després pels franquistes a l’Aragó quan
intentava passar clandestinament a la zona republicana. Maurin va passar tota
la guerra en una presó franquista i va ser per això que Andreu Nin va agafar el
lideratge del POUM, cosa que causà inicialment alguns recels dels que provenien
de BOC, ja que Andreu Nin provenia de la trotskista ICE, malgrat que ja havia
trencat amb Trotski. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGh9hGN17NK0QaG9j2Mny-ve0h6Gx3mi2gQgmw6JjY3wiQ2U5EhanM7ufFUGKhE5PXvQxae98muvRLtYlrAFCDcv43ikZbCVP9EnIkprK4_KcyjKn-6CWZ2gzyRSRKuvyHn9n798AzFls/s1600/1936+mitin+del+POUM+NIN.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGh9hGN17NK0QaG9j2Mny-ve0h6Gx3mi2gQgmw6JjY3wiQ2U5EhanM7ufFUGKhE5PXvQxae98muvRLtYlrAFCDcv43ikZbCVP9EnIkprK4_KcyjKn-6CWZ2gzyRSRKuvyHn9n798AzFls/s1600/1936+mitin+del+POUM+NIN.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Andreu Nin, a la dreta d'empeus, en un míting del POUM el 1936 en que van fer un homenatge a Maurin, que era detingut en zona franquista, mostrant un gran foto seva</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Al començar a guerra Wilebaldo Solano, va substituir
a Germinal Vidal, mort en els combats a Barcelona el 19 de juliol, com a cap de
les joventuts del POUM, la Juventud Comunista Ibérica (JCI).<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQed9XGVHAtj_xu4Ozuc-S7XK5BWwezSjYB1gJI03ytHlpn3_kXgyTvy6QmXPQFioFnAc4eoeZOJiLVKgZX4xdZT2pzI5DBmWxx2pCggTNK3YbnPS82RNVXauAjHFqlI4b5AX2u50ynIo/s1600/SolanoyNin.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQed9XGVHAtj_xu4Ozuc-S7XK5BWwezSjYB1gJI03ytHlpn3_kXgyTvy6QmXPQFioFnAc4eoeZOJiLVKgZX4xdZT2pzI5DBmWxx2pCggTNK3YbnPS82RNVXauAjHFqlI4b5AX2u50ynIo/s1600/SolanoyNin.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Andreu Nin i Wilebaldo Solano a començament de la guerra</span></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwudN9gZEwlaBw-D-46qklX4ib2tE6QNMj7L1KMatdroMOxemjcU0fmXSpXzdIhh8beR7UUau0Z38Qu5WjzDAcdk5_If8KH9Wezk3rjhtUS4gzZDaLS-JSPE6aFgsbbZgZ5YKOLGlHnQ8/s1600/Germinal+Vidal+POUM.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Germinal Vidal, cap de les joventuts del POUM mort en els combats del 19 de juliol de 1936 a Barcelona</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwudN9gZEwlaBw-D-46qklX4ib2tE6QNMj7L1KMatdroMOxemjcU0fmXSpXzdIhh8beR7UUau0Z38Qu5WjzDAcdk5_If8KH9Wezk3rjhtUS4gzZDaLS-JSPE6aFgsbbZgZ5YKOLGlHnQ8/s1600/Germinal+Vidal+POUM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><br /></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwudN9gZEwlaBw-D-46qklX4ib2tE6QNMj7L1KMatdroMOxemjcU0fmXSpXzdIhh8beR7UUau0Z38Qu5WjzDAcdk5_If8KH9Wezk3rjhtUS4gzZDaLS-JSPE6aFgsbbZgZ5YKOLGlHnQ8/s1600/Germinal+Vidal+POUM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Cal ressaltar també a Lina Òdena, la històrica líder
de les joventuts del PCC en una època en que s’havia emmirallat molt amb primer
líder de partit Ramon Casanellas i que al començar la guerra era també un de
les capdavanteres de les joventuts del PSUC. Lina Òdena va morir el 14 de
novembre de 1936 a la província de Granada quan era al front al suïcidar-se
quan anava a ser capturada per uns falangistes. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisHoLyBioQftpK1WiN8jBYrAFl087UToFbDUuZrObB69zPkWK6xpUeKkD9RNsDnqU3eRS8SBaxLt8gxYec5Ai2Jesnr6l2s_MIST9_QJpwJN2H_YN8DuhFTpMBvw_J_LqL7qOxzikrOVc/s1600/1-9-1936+Lina+Odena+en+la+redacci%25C3%25B3+de+Treball.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisHoLyBioQftpK1WiN8jBYrAFl087UToFbDUuZrObB69zPkWK6xpUeKkD9RNsDnqU3eRS8SBaxLt8gxYec5Ai2Jesnr6l2s_MIST9_QJpwJN2H_YN8DuhFTpMBvw_J_LqL7qOxzikrOVc/s1600/1-9-1936+Lina+Odena+en+la+redacci%25C3%25B3+de+Treball.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Lina Odena, segona per la dreta, a principis de novembre de 1936, pocs dies abans de la seva mort parlant a Barcelona amb membres del PCE de Granada preparant la seva sortida al front de Granada a on morí. Foto de la revista "Treball".</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els conflictes entre el PSUC i el PCE ja s’iniciaren
durant el primer any de guerra el 1936, però es van accentuar quan a partir de
maig de 1937 les forces del govern central dirigides pel PSOE i el PCE van
agafar el poder a Catalunya eliminant pràcticament el que tenia la Generalitat,
que fins llavors havia actuat pràcticament com a govern independent, amb un
govern format per pràcticament totes les forces antifeixistes de Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Miquel Ferrer i Sanxís, en les seves memòries
explica alguns d’aquells conflictes. Miquel Ferrer tenia una visó bastant
general de l’independentisme i del marxisme català, ja que des dels anys 20
havia estat pràcticament a tot arreu amb els seus viratges polítics, des de
Estat Català, el BOC i finalment al PSUC i durant la guerra va arribar a ser el
secretari general de la UGT a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Si bé fins llavors tant el PCE com la IC i la URSS
havien seguit amb gran interès i donat suport a la fusió del marxisme català
afí a la IC, aquesta fusió és va fer de manera sobtada i sense consultar ni
demanar permís ni a la URSS ni al PCE, cosa que no agradà a aquests dos últims.
En aquells moments l’únic delegat de la IC a l’Estat Espanyol era l’italià
Vittorio Codovilla, que era el que controlava el que feia el PCE. El sobtat
naixement del PSUC va agafar a la IC sense cap delegat a Catalunya, pel que no
van poder influir en les seves característiques.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Malgrat tot tant la URSS com la IC van donar suport
oficial a l’únic marxisme que quedava a Catalunya afí a la IC, ja que el PCE ja
no existia a Catalunya ni tampoc el PSOE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els dirigents de la URSS havien acceptat i reconegut
com a fet consumat la creació del PSUC afí a la IC el 1936, però mai els agradà de veritat aquest partit
al que no consideraven comunista del tot pels seus diferents partits d’origen,
per les diferents línies dins del partit i pel seu fort inicial nacionalisme
català. A més el PSUC, com he comentat abans, era ple de dirigents que
provenien tant del separatisme d’Estat Català, de la CNT com del comunisme dissident
passats a última hora a la línia de la IC. De fet el PSUC no va ser mai un grup
compacte i els antics partits que formaren el PSUC, sempre van mantenir una
presència de fons entre els seus ex militants en les zones i pobles en les que
havien set influents abans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Antoni Sesé es va convertir en el nou secretari
general de la UGT catalana i Miquel Ferrer en el seu ajudant principal dins del
sindicat, ambdós membres del PSUC. Segons diu Ferrer en el seu llibre de
memòries van decidir que hi havia que catalanitzar a la UGT catalana. La Unió
de Sindicats Obrers de Catalunya (UGSOC), que era l’escissió de la UGT
promocionada anteriorment per la USC evidentment es va integrar en la nova UGT
catalana al començar la guerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Malgrat les reticències d’alguns dirigents o afins
al PCE, la Federació Obrera d’Unitat Sindical (FOUS) que havia impulsat el POUM
un any abans, ens van integrar també a la UGT catalana. D’aquesta manera el
PSUC i el POUM, si bé dividits en dos partits marxistes, estaven inicialment d’alguna
manera units dins de la UGT catalana. Com veurem més endavant aquest intent de
col·laboració del marxisme sobiranista català durant la guerra va ser
dinamitada més endavant des de la URSS i des del PCE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Finalment quasi tots els militants de les forces
polítiques catalanes que no eren a la CNT, com PSUC, ERC, POUM, Estat Català o
Acció Republicana Catalana (ARC) es van integrar a la UGT catalana. La UGT
catalana es va convertir en un sindicat català pràcticament independent de la
UGT de la resta de l’estat. Al decretar-se la filiació obligatòria en poc temps
la UGT catalana va aconseguir la xifra d’uns 700.000 afiliats a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">De la mateixa manera la CNT catalana, que poc abans
de començar la guerra tenia uns 175.000 afiliats a Catalunya, també va arribar
a la xifra d’uns 700.000 afiliats a Catalunya. La majoria de militants tant de
la UGT com de la CNT a Catalunya durant la guerra eren de nova filiació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mentre, la Unió de Rabassaires (UR), el sindicat del
camp amb molta influència d’ERC va arribar a uns 70.000 afiliats, quan abans no
superava els 25.000.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A finals de setembre de 1936 aquest consens es
materialitzà quan ens va formar el nou govern del Consell de la Generalitat de
Catalunya amb la presència de consellers de totes les forces d’esquerres i
obreristes catalanes, CNT, ERC, PSUC, POUM, ACR i UR. Només Estat Català va ser
exclòs, ja que tant ERC, de la que s’havien escindit, com la CNT-FAI, amb qui
havien xocat durant els passats anys durant la república, no els van acceptar
en el nou govern català. Aquell Consell de la Generalitat representava
pràcticament un govern català independent, que sols tenia relacions amb el
govern central republicà en la seva lluita conjunta en la guerra contra els
feixistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">AFUSELLAMENTS A LA URSS EL 1936 CONTRA HISTÒRICS DE
LA REVOLUCIÓ <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mentre la URSS amb Stalin reforçat en el poder, materialitzà a partir de l’agost de 1936 una
forta i sagnant repressió contra els seus dissidents dins del partit a la URSS
que acabaren influint en el marxisme català i espanyol en plena guerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els històrics de la revolució de 1917 Zinoviev,
Kamenev, Rikov, Tomski i Bukharin, que havien protagonitzat una forta
dissidència a Stalin a finals dels anys 20, cosa ja comentada abans, feia un
temps que havien set detinguts juntament amb molts altres dissidents, sota
l’excusa d’acusar-los d’estar darrere l’atemptat el 1934 en que morí Sergei Kirov, el
president del soviet de Leningrado, i de formar part d’una conspiració
terrorista i trotskista. Tots van ser condemnats a mort sent afusellats
Zinoviev, Kamenev i Rikov l’agost de 1936, mentre Tomski es suïcidava a la
presó. Bukharin, també detingut, seria afusellat dos anys després.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Amb aquells afusellaments per unes acusacions mai
provades, Stalin havia trobat una excusa per acabar amb la principal
dissidència interior i atemorir als que s’atrevissin a crear-ne de noves. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">LA URSS AGAFA MÉS INFLUÈNCIA EN LA GUERRA A L’ESTAT
ESPANYOL EL 1936<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A finals de 1936 es materialitzà l’acord de no
intervenció de les democràcies occidentals europees en la guerra a l’Estat Espanyol i només
la URSS venia armament i avions al bàndol republicà, això si cobrant en or.
Això va fer que la URSS tingués cada cop més influència dins del govern
republicà espanyol en que tant el PCE com el sector més pro-soviètic del PSOE
anaven agafant influència. A Catalunya això es materialitzà amb un progressiu
augment de poder del PSUC, que era l’aliat de la URSS i de la IC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda les detencions i afusellaments que
Stalin estava promovent dins de la URSS contra coneguts líders històrics de la
revolució soviètica per la seva dissidència, va fer que molts comunistes tant a
Catalunya com a l’Estat Espanyol, no ho comentessin públicament malgrat que
alguns ho veien amb un sentiment de rebuig. Evidentment ni des del PSUC ni des
del PCE es va publicar cap comentari contrari al respecte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">No obstant això, des del POUM es va fer una forta i
pública denúncia d’aquells fets dins de la URSS, ja que com a partit dissident
de la IC, no seguia cap directriu per no fer-ho. Però l’augment de la influència
de la URSS dins de la guerra a l’Estat Espanyol, podia perjudicar al POUM
després de fer aquelles denúncies i que el que passava a la URSS amb els
dissidents tingués una projecció a Catalunya. Inclús els dirigents de la CNT,
que evidentment estaven en contra de les purgues d’Stalin a la URSS, no
s’atrevien a denunciar-ho ja que veien que gran part de l’ajuda en armament del
bàndol republicà depenia de la URSS. Inclús alguns dirigents de la CNT, tot hi
estant-hi d’acord, van advertir a Nin i als dirigents del POUM que era perillós
en aquells moments denunciar públicament a Stalin i a la URSS. Però en general
els del POUM no els feren cas i seguiren amb les seves denúncies contra Stalin.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Això ho pagaria el POUM sent desplaçat de govern de
la Generalitat el desembre de 1936 i apartat cada cop més del poder conjunt de
les forces catalanes, ja que la influència soviètica es feia notar cada cop
més. Això abocà en gran part a alguns comitès del POUM a unir-se en l’acció a
alguns comitès radicals de la CNT indisciplinats amb la mateixa direcció de la
CNT dins la Generalitat, que portaven a vegades les col·lectivitzacions més
enllà del que ordenaven els decrets del Consell de la Generalitat, cosa que
seria un altre tema per un altre estudi. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Al front d’Aragó Jordi Arquer i Josep Rovira eren
els principals caps de milícies de POUM, mentre José Del Barrio era uns dels principals caps de les columnes del PSUC. Ara estaven colze amb colze lluitant
contra el feixisme encapçalant dos columnes marxistes però de tendències
diferents i que acabarien enfrontats en poc temps, per culpa de les influències
exteriors tant des de Moscou com del PCE, tot un símbol del que passava i
passaria a Catalunya.<o:p></o:p></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFtSOPBLcNrDv8OpsiPaKoTLcdCMx2_Iok_x3KxJCEapAqwYrChJd6IHVWyDfWUyj7XovRPASKpVaQZ8FKe8YU3Kg9H40wkVtyQsFPXCD408HgGLRlfsu5piordqNOkQ6IlOeE6WHupMo/s1600/PERE+BONET%252C+JULIA+GOME+GORKIN++I+JOSP+ROVIRA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFtSOPBLcNrDv8OpsiPaKoTLcdCMx2_Iok_x3KxJCEapAqwYrChJd6IHVWyDfWUyj7XovRPASKpVaQZ8FKe8YU3Kg9H40wkVtyQsFPXCD408HgGLRlfsu5piordqNOkQ6IlOeE6WHupMo/s1600/PERE+BONET%252C+JULIA+GOME+GORKIN++I+JOSP+ROVIRA.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">D'esquerra a dreta, els dirigents el POUM Pere Bonet, Julià Gómez "Gorkin" i Josep Rovira, en la zona del front d'Aragó el 1936</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El PSUC, gràcies a la creixent ajuda soviètica anava
agafant cada cop més poder a Catalunya i va passar a dominar finalment l’ordre
públic amb Eusebi Rodríguez i Salas del PSUC com a cap d’Ordre Públic,
desplaçant a les patrulles de control dominades per la CNT, que si resistien i
que va fer augmentar encara més els comitès indisciplinats de la CNT. Això
portà després d’alguns incidents violents a que el 3 de maig de 1937 els
Guàrdies d’Assalt sota les ordres del Conseller de Seguretat Artemi Aiguader
d’ERC i del comissari d’ordre Públic Rodríguez Salas del PSUC assaltessin la
Telefònica a Barcelona que estava dominada per la CNT provocant greus
enfrontaments entre membres de la CNT-FAI amb el suport d’alguns elements del
POUM contra membres del PSUC, ERC i Estat Català.<o:p></o:p></span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-7_xxicfEXISDhOmSfAkfw-cqr7lLrHODaIHl4IrbgL3SsPNuQ6wj8bdd8Jw6ocvCm_BMHS414Un-9d1KfiqbHPGuELGmjLmFpgnCcA13jzoqBIJZAoprhIrkZT9Ua7BSCPWGtGlHSWU/s1600/1937+Eusebi+Rodriguez+Salas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-7_xxicfEXISDhOmSfAkfw-cqr7lLrHODaIHl4IrbgL3SsPNuQ6wj8bdd8Jw6ocvCm_BMHS414Un-9d1KfiqbHPGuELGmjLmFpgnCcA13jzoqBIJZAoprhIrkZT9Ua7BSCPWGtGlHSWU/s1600/1937+Eusebi+Rodriguez+Salas.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Eusebi Rodríguez i Salas del PSUC, cap d'ordre públic de la Generalitat des de finals de 1936</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els fets de maig mereixerien un tema a part, però
tot va ser una barreja entre una voluntat d’alguns sectors de les forces
d’esquerra catalanes d’acabar amb els comitès indisciplinats de la CNT-FAI, que
a part de ser inicialment la força dominant a Catalunya no podia controlar a
tota la seva militància en les comarques catalanes i a la vegada un
aprofitament de la situació per part de la URSS, el PCE i el PSOE, en el govern
central, per acabar amb la influència de la CNT a Catalunya, esclafar als
dissidents de Moscou del POUM i a la vegada per fer-se amb el control de
Catalunya que en aquells moments era independent de facto, ja que dominava les
seves pròpies milícies, l’economia revolucionària i les indústries de guerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Tots van caure de quatre grapes en la provocació i
amb l’excusa de posar ordre, les forces del govern central, que ja havia fugit
de Madrid i era a València, van acudir a Barcelona i es van fer amb el poder
real a Catalunya. La Generalitat va quedar testimonial i als pocs mesos, el 31
d’octubre de 1937, el govern central es va traslladar de València a Barcelona
quedant Catalunya sota el control total del PCE i del PSOE. Aleksandr Orlov,
que era el principal enllaç de la URSS enviat a controlar el poder central
republicà, també va ser un dels artífexs del pla d’aprofitar els enfrontaments
entre catalans per acabar amb el poder real de la Generalitat per que es
sotmetés al del poder central republicà. quasi dirigit des de Moscou, que també
acabà a Barcelona.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj13DfVAq1mHccUXZtUGLej2Hf0lnp1WvbhCimvY_p-7gKIC-U3gWsqFTzeOiUc2qEE1nQ4udBFkVkq2BAcSUHc0Epe3yz9LIKjCGFCS0sEifzZnTuxRscLHeY1FKP5UYU6MbW7WHcw1iA/s1600/OVSENKO%252C+COMORERA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj13DfVAq1mHccUXZtUGLej2Hf0lnp1WvbhCimvY_p-7gKIC-U3gWsqFTzeOiUc2qEE1nQ4udBFkVkq2BAcSUHc0Epe3yz9LIKjCGFCS0sEifzZnTuxRscLHeY1FKP5UYU6MbW7WHcw1iA/s1600/OVSENKO%252C+COMORERA.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">D'esquerra a dreta: Rafael Vidiella i Joan Comorera del PSUC, <span style="font-family: "times new roman" , serif; line-height: 24.5333347320557px;">Aleksandr Orlov, cònsol de la URSS a Barcelona i Lluís Companys i Joan Tarradellas d'ERC, en novembre de 1936 quan ja conspiraven per treure a la CNT del poder a Catalunya. </span></span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El POUM, que fins llavors s’havia unit oficialment a
la línia dels més radicals de la CNT-FAI pel que fa a impulsar la revolució
total, va rescatar el seu to sobiranista català que estava en els seus orígens
de molts dels seus líders, però que havia quedat segon pla, a l’afirmar i amb
raó, que Catalunya cauria ara sota l’imperialisme espanyol del govern central
republicà liderat principalment pel PCE i pel PSOE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El POUM va ser declarat fora de la llei i el seu
líder Andreu Nin fou segrestat per agents soviètics, traslladat a Alcalà
d’Henares i assassinat de manera clandestina, tot i difonent el PCE i alguns
dirigents del PSUC que s’havia passat al bàndol franquista. Ernö Gero, l’agent
soviètic que era a Catalunya ja des de que va venir Casanellas el 1931 i a qui
va fer de controlador des del primer moment fins a la seva tràgica mort, va ser
un dels que van participar directament en l’assassinat d’Andreu Nin a Alcalà
d’Henares, cosa que es va saber molts anys després.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Largo Caballero, del PSOE que fins llavors era el
president del govern republicà va ser destituït i substituït per Negrín també
del PSOE però més fidel a les consignes de la URSS. La CNT no va ser esclafada
donat el seu gran nombre d’afiliats però va ser desplaçada de tot poder tant al
govern central, en el que fins llavors hi tenia 4 ministres de la CNT, Joan
Garcia i Oliver, Federica Montseny, Joan Peiró i Juan López, curiosament tots
de la CNT catalana, així com del govern català.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">EL PCE INTENTA PASSAR PER SOBRE EL PSUC A CATALUNYA A
PARTIR DE MAIG DE 1937 <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El PSUC, amb Joan Comorera al davant, sent el
principal aliat de la URSS i de la IC a Catalunya, inicialment era qui havia de
dominar la situació a Catalunya per dur la guerra en clau marxista afí a la
URSS en un suposat govern sobirà català. Ben aviat però la majoria de dirigents
del PSUC se’n van adonar que el sobre inflat PCE havia aterrat a Catalunya per
fer-se amb el control de la situació i intentar trencar la independència
inicial del PSUC per fer-lo una sucursal del PCE. Per fi Stalin i el PCE podien
dominar aquell PSUC que el 21 de juliol de 1936 s’havia format de manera
unilateral i sense demanar-los permís amb una voluntat tant de fidelitat a la
IC com de ple sobiranisme català.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Miquel Ferrer, que després dels fets de maig de 1937
es va convertir en el secretari general de la UGT catalana en substitució
d’Antoni Sesé mort ens els enfrontaments d’aquells fets, explica en les seves
memòries com a partir de llavors nombrosos membres del PCE van venir a
Barcelona juntament amb el govern central republicà encapçalat per Negrín amb
la intenció intentar anul·lar la independència del PSUC i la de la UGT catalana.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixqsW1aFQyaNsxnIlQpDycbQ-I_f2zXJEQjdT2UqtXWYLasBrZ-wxOo_z6EiqmpIM6u0lZo3IxiPWxLT22mDjMHCXxkgVQODW_zhTDgYyiMpeEeHxNWbkAHKQU8yRWoHLXcpaotnLn9IA/s1600/FERRER+SES%25C3%2589+1+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixqsW1aFQyaNsxnIlQpDycbQ-I_f2zXJEQjdT2UqtXWYLasBrZ-wxOo_z6EiqmpIM6u0lZo3IxiPWxLT22mDjMHCXxkgVQODW_zhTDgYyiMpeEeHxNWbkAHKQU8yRWoHLXcpaotnLn9IA/s1600/FERRER+SES%25C3%2589+1+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Antoni Sesé, secretari general de la UGT catalana fins que morí en els fets de maig de 1937 i Miquel Ferrer, el que el va substituir en el càrrec</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Miquel Ferrer explica que Antonio Mije, el principal
dirigent de la secció sindical del PCE, va demanar a les darreries de 1937
donar-se d’alta a la UGT de Catalunya del ram de l’alimentació ja que era
forner i ser-ne el delegat, amb la clara intenció d’acabar dirigint-la i
trencar la seva autonomia. Miquel Ferrer, el secretari general de la UGT
catalana li va dir que no podia ser delegat de cap sindicat sinó tenia una
feina, barrant-li així el pas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Altres dirigents de la UGT catalana com Joan Fronjosa
i Salomó i Estanislau Ruíz i Ponsetí, ambdós del PSUC entre altres, també eren
de la línia de Ferrer de barrar el pas a la UGT als nouvinguts dirigents del
PCE. De la mateixa manera Rossend Cabré, ex del PCC i gran amic del fundador
d’aquell partit i ja mort Ramon Casanellas, era un dels dirigents del PSUC que
més s’oposaven a la influència del PCE sobre el PSUC. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Un altre membre del PCE anomenat Garcia Lago, si que
va aconseguir ser delegat d’una federació sindical nova que es va crear a
través de Tomàs Molinero, un dirigent de la UGT catalana més obert a l’entrada
del PCE a Catalunya. Garcia Lago aconseguí filtrar-se a la secretaria general
del PSUC instal•lada al casal Carles Marx del Passeig de Gràcia. Abelard Tona i
Nadalmai, que era el cap de l’oficina i que era un altre ex Estat Català dels
anys 20 i ara del PSUC, se n’adonà que l’havien destinat allí per controlar-lo.
Abelard Tona, amb l’aprovació de Comorera feu traslladar a Garcia Lago a una
oficina en un altre pis per evitar que seguís els seus moviments.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Hi havia també molts instructors soviètics a
Barcelona que van intentar fer passar per l’adreçador a la UGT catalana i al
PSUC per que es sotmetessin a les directrius d’Stalin a través del PCE. Els
tres instructors més destacats que representaven a la URSS a Catalunya eren
l’hongarès Ërno Gerö “Pedro”, l’italià Palmiro Togliatti “Alfredo” i el rus
Boris Sepànov “Moreno”. Miquel Ferrer explica que tant ell com Grabiel Trillas,
alguns cops no publicaven escrits que proposaven membres del PCE en la premsa
del PSUC i de la UGT catalana al no estar-hi d’acord.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg14k1s-g4qq7i-2VyM8xNL1H5BjmEdy5qItLe1-mB6AUD6zr65asK5Fa0lYJPJD-4vyHFt2Xe-ixGbW0o6ah1kLQWC3kjF2hH6lNFm1xxPcn7kMmsIz4hnSBS4kB3x9a-GAgYfzWOS3yc/s1600/1+AGENTS+SOVIETICS+GUERA+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg14k1s-g4qq7i-2VyM8xNL1H5BjmEdy5qItLe1-mB6AUD6zr65asK5Fa0lYJPJD-4vyHFt2Xe-ixGbW0o6ah1kLQWC3kjF2hH6lNFm1xxPcn7kMmsIz4hnSBS4kB3x9a-GAgYfzWOS3yc/s1600/1+AGENTS+SOVIETICS+GUERA+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Alguns dels agents soviètics enviats a Catalunya durant la guerra</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La pressió deL PCE i dels comissaris i instructors
soviètics cap al PSUC eren cada cop més forta i aquests acusaven al
PSUC de nacionalista petit burgès entre altres coses per haver participat en la
celebració de la diada de l’11 de setembre de 1937. Miquel Ferrer diu que
Comorera no estava d’acord amb aquesta situació però que callava mentre que ell
i altres mostraven el seu rebuig obertament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En aquell moment la UGT catalana si bé estava ja
dominada principalment pel PSUC, també cal recordar que hi formaven part també
afiliats de les altres forces d’esquerra que no eren a la CNT com ERC, POUM,
ACR i Estat Català, pel que el seu secretari general Miquel Ferrer va voler
deixar clar que a Catalunya la UGT no era sols el sindicat del PSUC i molt
menys del PCE, cosa que l’enfrontà encara més amb els instructors soviètics i
amb els membres del PCE. A més Ferrer volia que la UGT catalana tingués un fort
caire sobiranista català en contra de l’opinió dels dirigents comunistes
espanyols.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Hi va haver-hi també una infiltració de membres del
PCE dins del PSUC alguns dels quals acudien a les reunions. Alguns dirigents
del PSUC com Miquel Valdés, Rafael Vidiella, Josep Moix, Pere Aznar, Pere Ardiaca,
Pere Canals o Wenceslao Colomer, el cap de les JSUC, entre altres i que eren
els més favorables a una estreta relació institucional amb el PCE, eren els que
afavorien la infiltració de membres del PCE dins de la cúpula del PSUC.
Curiosament Pere Aznar, que en aquells moments presidia el CADCI i era dels
favorables a la infiltració del PCE en el PSUC, provenia de l’independentista
PCP fundat per Jaume Compte. Si bé Pere Aznar en aquells moments tenia una
posició totalment pro Stalin i pro PCE durant la guerra, en l’exili canvià
radicalment de posició tornant una mica als seus orígens com veurem més
endavant.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTheOpGk3WxeAsMnw82OyPX_1rpmgamOm3b3YY4B8FfgnNauAhP0dwkg2I_anSDSBfQrUaaoHVL1Bi6H12bAb3tJoPwkthnD_sgwmcXxJm-6Vi3e4eo_35o5OPn4ekP7l7-d0JtGUmO4I/s1600/1937+Arag%25C3%25B3%252C+Valdes+i+Cabrer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTheOpGk3WxeAsMnw82OyPX_1rpmgamOm3b3YY4B8FfgnNauAhP0dwkg2I_anSDSBfQrUaaoHVL1Bi6H12bAb3tJoPwkthnD_sgwmcXxJm-6Vi3e4eo_35o5OPn4ekP7l7-d0JtGUmO4I/s1600/1937+Arag%25C3%25B3%252C+Valdes+i+Cabrer.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Rossend Cabré i Miquel Valdés, dos visions diferents de militants del PSUC sobre la inflència del PCE durant la guerra</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Vicente Uribe del PCE i ministre d’Agricultura del
govern de Negrín, va proposar que el PSUC proposés a Companys que la Generalitat de Catalunya apliqués les lleis
agràries del govern central per unificar-les amb la legislació de tot l’estat
del bàndol republicà. Miquel Ferrer va dir en la reunió que això significaria
la mort del PSUC i de la UGT catalana i el trencament de la seva relació amb la
Unió de Rabassaires (UR). Comorera protestà també en aquest sentit i va
protestar també per les intromissions del govern de Negrín en les decisions de
la Generalitat. Comorera va dir que Uribe se’n podia tornar a València i que
els sindicats agraris catalans ja funcionaven bé amb les seves fórmules sense
intromissions del PCE i del govern espanyol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També des del govern central es va proposar que Joan
Comorera fos el president de la Generalitat de Catalunya substituint a
Companys, com una manera d’oficialitzar el fet de que tant Companys com ERC ja
no pintaven res i així tornar a revitalitzar una Generalitat afí al PCE i al
PSOE. Joan Comorera però, que es movia entre la lleu crítica als intents del
PCE a dominar el PSUC però a la vegada amb una actitud de submissió cap a
aquests, si va negar. Comorera també va veure el greuge nacional que això
suposaria davant de la majoria de la població catalana.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0h2aSPOuddqlZwK8k0Twc1rbFZaTMj-TqVHHl8mWIfCLsD8jQcSVuqsmQCMtcPYPl1kXcBQjvdcp-U2eFz1C3YXNv4CAV4TTywxgcM6W0Vm81PDp0PtO_KM2PnjhrACx_nb-zCuF-w4g/s1600/COMORERA+COMPANYS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0h2aSPOuddqlZwK8k0Twc1rbFZaTMj-TqVHHl8mWIfCLsD8jQcSVuqsmQCMtcPYPl1kXcBQjvdcp-U2eFz1C3YXNv4CAV4TTywxgcM6W0Vm81PDp0PtO_KM2PnjhrACx_nb-zCuF-w4g/s1600/COMORERA+COMPANYS.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Lluís Companys i Joan Comorera en un míting el 1937</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Dolores Ibarruri “la Pasionaria”, una històrica
dirigent del PCE, també es va queixar davant dels instructors soviètics de que
no la deixessin anar a fer mítings a empreses a Catalunya amb majoria de
treballadors de la UGT. Miquel Ferrer, llavors el secretari general de la UGT
catalana, li va dir que si volia fer discursos que els fes fora d’hores de
feina i que si volien els treballadors ja la anirien a escoltar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">José Del Barrio, que era el cap de la 27 divisió del
PSUC al front d’Aragó, es queixà directament a Negrín de manera airada de que
els seus soldats del front necessitaven noves sabates adequades i va rebutjar
una medalla que el mateix Negrín li havia concedit pels seus serveis al front,
cosa que des del govern central republicà es considerà com un acte de menyspreu
i rebel·lió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Segons Miquel Ferrer, els del PCE no podien veure a
José Del Barrio que era nascut a Valladolid i en el passat havia set un fidel
membre del PCE. Del Barrio des de que es va integrar al PSUC havia trencat la
seva disciplina envers al PCE i havia apostat per la total sobirania tant del
PSUC com de Catalunya. Recordem que José Del Barrio era germà de Francisco Del Barrio,
aquell militant del PCC que havia mort juntament amb Ramon Casanellas en aquell
estrany accident de moto el 1933 i del que molts encara especulaven que havia
set una conspiració del mateix PCE o de la URSS. A José Del Barrio tampoc li
havia agradat uns anys abans que la direcció del PCE tanqués de cop les
investigacions sobre la tràgica mort del seu germà juntament amb Ramon
Casanellas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Membres del PCE van plantejar en una reunió del
comitè del PSUC que es fes un judici sumaríssim a Del Barrio perquè
consideraven que s’havia dirigit de manera irrespectuosa al president Negrín.
L’endemà Miquel Ferrer va anar al front a advertir a José Del Barrio i aquest
li va dir que el primer que se li acostés se’l carregaria. Comorera
s’entrevistà amb Negrín mentre feien un viatge de visita a Madrid i li va dir
les greus conseqüències que podia tenir un judici sumaríssim contra José Del
Barrio i més si aquest fos condemnat a mort, tenint en compte el prestigi que
tenia com a cap de milícies. Negrín li contestà de manera despòtica i li va dir
que no li assegurava que no jutjarien a Del Barrio i a més va amenaçar en
suspendre la autonomia catalana i afegí que els catalans havien superat el
marge de la llei amb la seva Generalitat quasi independent d’uns mesos abans. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghUHGRQ_F0iG2O1UOEBQBuvU8vWzl16YbqlJ4lCTTi_dsip_BH4BBwO68nuKrzgfuafOfbTRGfMvn4c4QDQBhR-MGz21qmXt2Lco88cmT30mkqtdJapzpPLvWCxW_wA55ZbfJDq3tM9kI/s1600/DEL+BARRIO+COMOREA+LA+PASIONARIA+3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghUHGRQ_F0iG2O1UOEBQBuvU8vWzl16YbqlJ4lCTTi_dsip_BH4BBwO68nuKrzgfuafOfbTRGfMvn4c4QDQBhR-MGz21qmXt2Lco88cmT30mkqtdJapzpPLvWCxW_wA55ZbfJDq3tM9kI/s1600/DEL+BARRIO+COMOREA+LA+PASIONARIA+3.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">D'esquerra a dreta: Joan Comorera, José Del Barrio i Dolores Ibárruri en un míting del PSUC i el PCE el 1937 a Barcelona</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Un dels assessors soviètics, el rus Boris Sepànov
“Moreno” va convocar a Miquel Ferrer i li va dir que mostrava el seu desacord
amb el PSUC sobre la qüestió nacional catalana i que era impropi de comunistes
i que era de una mentalitat nacionalista petit burgesa i que calia rectificar.
Criticà acords de la UGT catalana dient que no eren de la línia estalinista. Va
criticar que no volien admetre als camarades del PCE que col•laboressin en les
organitzacions i sindicats que controlava el PSUC.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 15 de febrer de 1938 l’exèrcit republicà, ja
dominat en totes les zones pel PCE i el PSOE, conquerien Terol però sols van
poder conservar la ciutat durant una setmana. Quinze dies més tard els
franquistes iniciaren una ofensiva en tot el front d’Aragó. El 26 de març es
trenca el front d’Aragó i els franquistes ja eren en terra catalana i un mes
després van arribar al Mediterrani deixant Catalunya aïllada de la resta del
bàndol republicà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 25 de juliol de 1938 els republicans començaren
l’ofensiva de l’Ebre amb un èxit inicial enganyós que fou respòs amb un
contraatac franquista fins que van acabar conquerint Catalunya, sobre tot
gràcies a l’ajuda dels avions alemanys i italians, després de que Stalin i la
URSS haguessin ja abandonat totalment el suport militar al govern republicà, per
les seves prioritats en altres conflictes a Asia i per haver-se acabat l’or amb
el que el govern republicà pagava l’ajuda soviètica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Miquel Serra i Pàmies, un ex membre de la USC dels
que va fundar el PSUC i que en aquells moments era conseller de Proveïments de
la Generalitat, afirmà després que havia rebut instruccions des de la URSS i
del PCE de fer cremar Barcelona abans de que entressin els franquistes. Miquel
Serra i Pàmies, es va negar a ordenar-ho i va fugir també cap a la frontera
francesa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Un bon nombre de membres del POUM encara eren a la
presó quan els franquistes entraven a Catalunya. Molts d’ells van ser
alliberats a última hora per poder fugir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">REUNIÓ ENTRE EL PCE I EL PSUC A PARÍS EL 1939 QUE
ACABA A COPS DE PUNY<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 2 de març de 1939, quan ja havia caigut Catalunya
sota les tropes franquistes i encara no s’havia acabat del tot la guerra en
altres zones però amb cap possibilitat de victòria republicana, es celebrà una
reunió clandestina PCE-PSUC a París, en un local del sindicat francès CGT,
controlat pels comunistes, reunió que Miquel Ferrer explica en les seves
memòries.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Com a representants del PSUC hi havia Miquel Ferrer,
José Del Barrio, Joan Comorera, Víctor Colomer, Miquel Serra i Pàmies, Josep
Miret, Pere Aznar, Miquel Valdés i altres. Pel PCE hi havia Antonio Mije,
Vicente Uribe i Dolores Ibárruri entre altres. També hi havia tres comunistes
francesos a la reunió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Antonio Mije, un dels que era a la reunió en
representació del PCE, era aquell que pretenia ocupar el lloc de secretari
general de la UGT a Catalunya després dels fets de maig de 1937 quan el PCE va
aterrar a Catalunya. Miquel Ferrer en aquells moments no l’havia deixat ser
delegat gremial perquè no treballava, com ja he esmentat abans. Segons Ferrer, Mije
volia acabar amb el caràcter autònom de la UGT catalana i li tenia jurada per
aquell fet.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Segons explica Miquel Ferrer en els discursos de la
reunió, tant dels comunistes francesos com els del PCE, semblava que no existís
el PSUC i Antonio Mije entre altres van fer discursos patriòtics espanyolistes
i revolucionaris. Mije va dir que els comunistes espanyols havien de fer una
sola i potent organització, es clar referint-se als del PSUC com a comunistes
espanyols. També va dir que el PCE i el PSUC havien de constituir un sol partit
en una sola disciplina i que no es permetia fer res al marge del control del
partit, tant dins de l’Estat Espanyol com a l’exili. També van parlar de la UGT
catalana que en aquells moments era totalment independent de la de la resta de
l’Estat dient que tot havia de ser el mateix sindicat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Després de dir Antonio Mije aquestes paraules, tant
Miquel Ferrer, Josep Del Barrio, Víctor Colomer
o Josep Miret, van fer rumors de protesta i van demanar parlar. Joan
Comorera en canvi es va mantenir callat en aquest cas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Miquel Ferrer diu que tampoc digué res Miquel Serra
i Pàmies. Segons Ferrer, Serra i Pàmies solia callar quan parlaven els del
partit “germà” del PCE però després solia sabotejar totes les seves
resolucions. Potser era una millor tàctica perquè no el viessin a venir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Llavors tant Miquel Ferrer com Víctor Colomer va
agafar la paraula i van dir que aquella proposta de liquidació de la
independència del PSUC i de la UGT catalans només es podia prendre després
d’una resolució aprovada en assemblea pel PSUC i per la UGT catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Després alguns dels representants del PCE van
començar a fer acusacions a alguns membres del PSUC presents a la reunió
d’indisciplina en el front de guerra, fent al•lusió a l’afer en que José Del
Barrio havia rebutjat una medalla a Negrín el 1937. Per allò Negrín va estar a
punt d’obrir un expedient de rebel•lió contra ell. José Del Barrio va aixecar
la veu i va dir que tornaria a fer el mateix. El to de veu va anar pujant i
alguns dels membres del PCE de la reunió es van acostar a Del Barrio
amenaçant-lo. Va ser llavors que va començar un fort intercanvi de cops de puny
entre Del Barrio i Josep Miret del PSUC contra els membres del PCE. Els altres
membres dels dos partits de la reunió van començar també un abundant llançament
de cadires i cops entre ells. Finalment algú es va posar pel mig i es va tornar
a imposar l’ordre. Al poc temps la reunió es va donar per acabada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">D’aquella reunió i de les dissidències de molts
membres del PSUC que es van exiliar a Mèxic i altres països de l’Amèrica
Llatina quan va acabar la guerra poc després, van esclatar les greus
diferències entre una gran part de membres del PSUC i del PCE en el futur.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">MIQUEL SERRA I PÀMIES I JOSÉ DEL BARRIO JUTJATS
A MOSCOU<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Uns mesos després d’aquella accidentada reunió el
març de 1939 a París que acabà en baralla entre membres del PSUC i del PCE, el
maig de 1939 Joan Comorera va ser convocat a Moscou i a l’arribar va demanar
que el PSUC fos admès de ple dret a la Internacional Comunista (IC) i a la
vegada demanar més autonomia pel PSUC envers al PCE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els màxims dirigents de la IC, Manuilski i Dimitrov,
van convocar també el juny de 1939 als militants del PSUC José Del Barrio i a
Miquel Serra i Pàmies per participar en les converses. En la reunió que es va
fer amb altres representants de la IC el 24 de juny de 1939 i en la que també
hi havia Ërno Gerö, l’enviat per Stalin a Catalunya des de 1931, es va decidir
admetre al PSUC com a membre de ple dret de la IC de manera separada del PCE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">No obstant això, immediatament s’indicà a Joan
Comorera que a canvi el PSUC s’havia de convertir en un partit autènticament
comunista, ja que fins llavors no el consideraven així. El PCE va protestar
contra la decisió d’admetre al PSUC com a partit independent a la IC i
Dimitrov, el màxim dirigent de la IC, li va dir a Santiago Carrillo que digués
als dirigents del PCE que aquesta era l’única manera de conservar a Comorera i
a altres militants com a membres del PSUC afins a la IC. També els va dir als del
PCE que en realitat no se’n fiava gaire de Comorera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Paradoxalment en el fons el que volien era que a
canvi d’aquesta concessió d’acceptar-lo a la IC, el PSUC treballés conjuntament
amb el PCE fins a la seva total submissió, abandonés la seva política nacionalista
catalana i depurés als dissidents d’aquesta línia dins del partit. Dolores
Ibárruri, una de les dirigents del PCE i que era totalment afí a Stalin i també
era militant del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) li va dir a
Comorera, “al final te has salido con la tuya”, referint-se a l’acceptació del
PSUC en la IC com a partit català. Evidentment enseguida els ho van fer pagar
amb l’exigència de submissió al PCE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Una prova d’això és que en la primera reunió que es
celebrà entre la IC, el PCE i el PSUC ja com a nou membre de la IC el 14
d’agost de 1939 a Moscou, es va convertir de cop un judici sumaríssim contra
José Del Barrio i Miquel Serra i Pàmies. A part de Comorera en la
reunió-judici, en el sector acusador hi havia Dimitrov i Manuilski entre altres
com a caps de la IC i Jose Díaz, Dolores Ibárruri i Jesús Hernández com
representants del PCE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Basant-se en falsos informes aportats pel PCE,
especialment per part de Dolores Ibàrruri, s’acusà al PSUC de ser el
responsable de la pèrdua de la guerra i culpant-ne especialment a Miquel Serra
i Pàmies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Abans d’anar a Moscou, Miquel Serra i Pàmies
juntament amb Josep Miret i Musté, a l’igual que ell ex de la USC, juntament
Josep Marlés i Sans, un ex d’Estat Català dels anys 20, eren els que tenien a
les seves mans els fons del PSUC. Miquel Serra i Josep Miret van decidir
depositar tots els fons que tenia el PSUC, uns 6 milions de francs, a la banca
francesa enlloc de al Banc Comercial de Moscou, ja que van pensar que si ho
hagessin fet en el banc rus els fons del PSUC estarien en mans de la URSS i del
PCE, cosa que acabaria de cop amb la seva independència. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El fet de que es depositessin els fons del PSUC en
un banc francès enlloc de en un banc rus, fou interpretat com una traïció a la
IC i fou una altre de les acusacions sobre Serra i Pàmies que a més se l’acusà
de formar part dels serveis secrets francesos. També fou acusat de promoure
l’anticomunisme dins del PSUC, de formar part de la conspiració trotskista, de
perdre els arxius del PSUC i d’incomplir les ordres de destruir Barcelona abans
de que entressin els franquistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Sobre aquesta última acusació Miquel Serra i Pàmies
en una carta escrita al seu germà confirma que s’havia fet una reunió entre
membres del PCE, PSUC i militars de la Brigada de Lister en la que s’ordenà cremar
i volar gran part de Barcelona abans de que entressin els franquistes i
s’encarregà a Serra i Pàmies, en aquell moment Conseller de Proveïments,
d’organitzar la destrucció. Serra i Pàmies afirma que no complí l’ordre i que a
més la sabotejà donant informacions i adreces falses als militars que havien de
dur a terme les demolicions. Miquel Serra ho diu orgullós i afirma que allò era
una salvatjada que hagués provocat centenars de morts entre la població civil
promoguda per uns que odiaven Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per totes aquestes acusacions Miquel Serra i Pàmies
podia ser perfectament condemnat a mort. De fet durant el judici ell mateix
havia escrit una carta al seu germà en el que li comunicava la possibilitat de
que això passés.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A Francisco Del Barrio també l’acusaren
d’anticomunista i de rebel•lió contra el govern de la república pel seu afer de
l’enfrontament amb Negrín durant la guerra, entre altres coses.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Tant Del Barrio com Serra i Pàmies van restar
empresonats en dures condicions i aguantat molt baixes temperatures durant dos
mesos a Moscou, pel que Serra i Pàmies va patir una paràlisi facial parcial.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Finalment quan molts els donaven per morts, el
govern de la URSS va alliberar a Miquel Serra i Pàmies i a José Del Barrio per
enviar-los a Xile i a Mèxic via tren i Oceà Pacífic, per amb les noves
consignes ajudar a reconstruir el PSUC entre els exiliats que eren allí. Segons
Serra i Pàmies, fou una estratègia per eliminar-los pel camí i que només la
intervenció d’una jove militant comunista russa que els advertí que els
vigilaven i que canviessin de tren els va salvar la vida. Alguns afirmen que al
govern soviètic no li convenia un assassinat de dos tant importants militants
del PSUC amb les conseqüències tant negatives que això portaria entre els
altres militants, però això és el que va experimentar i explica Miquel Serra i
Pàmies.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAAZ6ffFeBWwliPwSn9CIgxQAQ4gYJpaeujPMDvALUMkyMVXJMjEexpyoMtXmaLI0Ixshu7JeaiI1Aebg3DwKkKylpzIW_EJr7GISKR8TwFrgEeybx9PrWwN33YSyU4q4IM7q3V8d6iCk/s1600/SERRA+I+PAMIES+MEXIC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAAZ6ffFeBWwliPwSn9CIgxQAQ4gYJpaeujPMDvALUMkyMVXJMjEexpyoMtXmaLI0Ixshu7JeaiI1Aebg3DwKkKylpzIW_EJr7GISKR8TwFrgEeybx9PrWwN33YSyU4q4IM7q3V8d6iCk/s1600/SERRA+I+PAMIES+MEXIC.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Miquel Serra i Pàmies en les fotos del seu visat de refugiat a Mèxic el 1940</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Joan Comorera, malgrat veure la creixent pressió de
la IC de que el PSUC fos una sucursal del PCE, es va mantenir fidel a aquesta,
ja que havent aconseguit que el PSUC hi fos admès de ple dret, tenia esperances
de mantenir una gran autonomia del partit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Un cop a Amèrica José Del Barrio es quedà de moment
a Xile i Miquel Serra i Pàmies passà a Mèxic, a on juntament amb Comorera
intentaren reconstruir el PSUC segons les consignes que els havia donat la IC.
No obstant això una gran part dels dirigents del PSUC que eren a Mèxic, alguns
d’ells presents en la reunió abans esmentada amb els membres del PCE a París i
que acabà a cops de puny, ja estaven bastant decebuts amb la direcció del PSUC
i la línia de la IC i el seu intent de que el PSUC fos una sucursal del PCE i
molts d’ells ja havien deixat o set expulsats del PSUC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">NOMBROSOS EX DIRIGENTS ABANDONEN EL PSUC A L’EXILI<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1940 Miquel Serra i Pàmies s’uní a aquests
dissidents del PSUC que havien abandonat la disciplina del partit a Mèxic i
juntament amb destacats ex dirigents del PSUC durant la guerra com entre
altres, Miquel Ferrer i Sanxís, Felip Barjau, Àngel Estivill, Víctor Colomer,
Manuel Serra i Moret, Josep Soler i Vidal, Abelard Tona i Nadalmai, Joan
Fronjosa i Salomó, Rossend Cabré, Artur Cussó, Joan Gilabert i Romagosa, Ramir
Ortega, Salvador Vidal i Rosell, Ramon Fabregat
i Pere Aznar, van formar el grup Moviment Social d'Emancipació Catalana
(MSEC).<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiUDKoYyHmebY1AgfcJmEVSPMCmmPdsXYNGj6BUlFsQXxEhLs19GE788KXvV3PY6RyL7uGQgfwhNEXB3FonyetZ_KQ0xLWchE4Y6BmHUslI0VV2WUUuvoFuQe5G4gsAAtP3LUjtlFWL0U/s1600/1+SOLER+FERRER.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiUDKoYyHmebY1AgfcJmEVSPMCmmPdsXYNGj6BUlFsQXxEhLs19GE788KXvV3PY6RyL7uGQgfwhNEXB3FonyetZ_KQ0xLWchE4Y6BmHUslI0VV2WUUuvoFuQe5G4gsAAtP3LUjtlFWL0U/s1600/1+SOLER+FERRER.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">D'esquerra a dreta, Josep Soler i Vidal, Josep Carner, Maria Serra (dona de Miquel Ferrer) i Miquel Ferrer i Sanxís, als primers anys 40 a Mèxic</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El membres del MSEC es van desvincular del PSUC i de
la seva política de submissió al PCE considerant a més que havia perdut el seu
caràcter nacional català. També denunciaven el pacte germano-soviètic tot just
començar la guerra amb el que els dirigents del PSUC com Comorera i també els
del PCE, havien de defensar sense estar-ne convençuts.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Després de defensar els dirigents del PCE i del PSUC
el pacte germano-soviètic davant dels dissidents com a garant de la pau a
contracor, entre ells Comorera ja que seguien les directrius de la IC, el juny
de 1941 l’exèrcit nazi alemany envaeix la URSS, s’hagueren de menjar les seves
paraules. Evidentment les autoritats de la URSS en aquell moment estaven més
centrats en lluitar contra la invasió nazi que pels afers exteriors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Eusebi Rodríguez i Salas, el cap d’Ordre Públic del
PSUC durant els fets de maig de 1937 i ex de la CNT als anys 20, també era a
Mèxic i segui un temps al PSUC amb un fort to crític fins que fou expulsat del
partit el 1942. Poc després també José Del Barrio abandonava oficialment el
PSUC, cosa que de fet ja havia fet dos anys abans i un temps després s’alineava
amb a Iugoslàvia de Tito, en una època en que ja era considerat un règim
comunista dissident per Moscou. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 21.3333339691162px; line-height: 24.5333347320557px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 21.3333339691162px; line-height: 24.5333347320557px;">STALIN USA AL PSUC PER MATAR A TROTSKI</span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 20 d’agost de 1940, Ramon Mercader, un jove
militant del PSUC durant la guerra que ja va deixar Catalunya el 1937 per
treballar pels serveis soviètics, assassinava per ordre d’Stalin a Trotski amb
un piolet a Mèxic. Mercader fou detingut i condemnat a una llarga condemna de
presó.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHh2GCoL6HzoT3HvzT-tbz5g8gFfdqEfzKYhyphenhyphen1rVDa98KTneuKaPdfiFi5zvQZtaOb0eHEgQxju3A6o7Vf-ykdCq_HKLdsk6wnDkns1wi6lzBq9t4yE5cbLW5FzWKE5iwxkYPxHAiERO4/s1600/1+MERCADER+DETINGUT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHh2GCoL6HzoT3HvzT-tbz5g8gFfdqEfzKYhyphenhyphen1rVDa98KTneuKaPdfiFi5zvQZtaOb0eHEgQxju3A6o7Vf-ykdCq_HKLdsk6wnDkns1wi6lzBq9t4yE5cbLW5FzWKE5iwxkYPxHAiERO4/s1600/1+MERCADER+DETINGUT.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Ramon Mercader, a l'esquerra en una columna del PSUC al front d'Aragó el 1936. A la dreta, Mercader detingut poc després d'haver atemptat mortalment contra Trotski</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Caritat Del Rio, una de les fundadores del PSUC i la
mare de Ramon Mercader, havia participat també en el complot per matar a
Trotski i inclús havia influït al seu fill per que el matés. Caritat Del Rio,
que també era a Mèxic, va fugir immediatament del país per no ser detinguda. Al
caps d’uns mesos va arribar a la Unió Soviètica a on fou rebuda com una
heroïna, va fixar la seva residència a Moscou a on se li oferí un apartament de
luxe i s’afilià al PC de la URSS.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHseFXPBTxfXzSieyP8aiMDkapkg9x_oZ7qmEOEOZhCK1a8qe7gaICUQLS8lEbhaLg1dYLqCXZkOJTFJoh4W3NSEvavkAZGCW9rkyy3Am-2QKh082_bzgXHtn9ufr7r6DY01V30jPj9_g/s1600/CARIDAD+MERCADER+1944+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHseFXPBTxfXzSieyP8aiMDkapkg9x_oZ7qmEOEOZhCK1a8qe7gaICUQLS8lEbhaLg1dYLqCXZkOJTFJoh4W3NSEvavkAZGCW9rkyy3Am-2QKh082_bzgXHtn9ufr7r6DY01V30jPj9_g/s1600/CARIDAD+MERCADER+1944+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Maria Caridad del Río, la mare de Ramon Mercader el 1944 a Moscou</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">EL PSUC I EL PCE A FRANÇA I A L’INTERIOR EN LA
POSTGERRA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A finals de 1939 la majoria de membres del PSUC
havien set enviats a Mèxic pel partit després de sortir dels camps de refugiats
de França, a on com ja he esmentat es produí la primera gran fugida de
destacats militants de la disciplina del partit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Josep Miret, Josep Moix i Joaquim Olaso van quedar
com els representants del PSUC a la França, que ja havia set envaïda per
l’exèrcit nazi alemany i eren a la zona sud en que els alemanys no hi havia
entrat però hi tenien un govern imposat per ells. Aquests estaven en total
coordinació dins d’aquella clandestinitat amb els membres del PCE, que tenia a
Jesús Monzón com a cap de la secció a França. Però el PCE, gràcies a que era el
partit a qui Moscou i la IC oficialment ajudava més, va agafar les regnes de
tots els militants clandestins a França i allí manava per sobre del PSUC.
Joaquim Olaso va abandonar al poc temps la disciplina del PSUC i la seva
submissió al PCE i se’n va anar clandestinament a París. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV-3fKThIrl5E450Z0_8jSYn2IDCKBMaRqz0pqZhZAaZDRSPPkLnxQxXgUYWaeOS2tQ832CBtxXVNCBDKVYNDXR_BfJe7niofujBR40qDwJIDVdlByDZ9EbUzzoOsAmaYnvzkouCPmHMg/s1600/1+AA+MONZON.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV-3fKThIrl5E450Z0_8jSYn2IDCKBMaRqz0pqZhZAaZDRSPPkLnxQxXgUYWaeOS2tQ832CBtxXVNCBDKVYNDXR_BfJe7niofujBR40qDwJIDVdlByDZ9EbUzzoOsAmaYnvzkouCPmHMg/s1600/1+AA+MONZON.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Jesús Monzón, cap de la delegació del PCE a França a partir de 1940</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Josep Moix i Regàs, el proposat per dirigir el PSUC
a França i precisament un dels militants del PSUC més favorables a la submissió
del PSUC envers al PCE, va haver de fugir a Mèxic ja que les autoritats
franceses, que estaven sota la invasió alemanya, l’havien detectat, quedant llavors
Josep Miret i Fusté com a màxim dirigent del PSUC clandestí a França. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Josep Miret era uns dels militants del PSUC més
contraris a estar sota el domini del PCE i no gaudia de la confiança del PCE ni
de Moscou i a més com ja que com recordarem havia set un dels que juntament amb
Miquel Serra i Pàmies havien depositat els fons del PSUC en un banc francès
enlloc de en el banc rus, cosa que augmentava aquesta desconfiança. Jesús
Monzón del PCE però, seguia manant sobre les decisions tant del PCE com del PSUC
per sobre de Miret a França i també era ell qui ordenava quins militants del
PSUC havien d’anar a Barcelona per ajudar en la resistència interior. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzT18UbXhyphenhyphenOZlExujT2Ss-CHs6Nx5cJtj0Bt8Na1Ik2u0vPji2b5R2Zv-OwsGjpZ1vaJQepK9Si_Oj9qQ2gQukf63c9009wVFrEmLV2_wrJ5xNxI2CZntF6FybOLOoI8ReYM_MQkHXFtA/s1600/1+M+F.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzT18UbXhyphenhyphenOZlExujT2Ss-CHs6Nx5cJtj0Bt8Na1Ik2u0vPji2b5R2Zv-OwsGjpZ1vaJQepK9Si_Oj9qQ2gQukf63c9009wVFrEmLV2_wrJ5xNxI2CZntF6FybOLOoI8ReYM_MQkHXFtA/s1600/1+M+F.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Josep Miret i Musté i Josep Moix i Regàs, dirigents del PSUC clandestí a l'Estat Francès als primers anys 40</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Josep Miret que en teoria, però no en la pràctica,
era el màxim dirigent del PSUC a França, també col·laborava amb el maquis
francès contra els alemanys i el 30 de novembre de 1942 fou detingut a París.
Josep Miret moriria dos anys després en un camp de concentració nazi. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1942 José Díaz, el que havia set fins llavors
secretari general del PCE va morir a la URSS, concretament a Geòrgia, al
suïcidar-se després de patir una llarga i dolorosa malaltia. Dolores Ibárruri
va ser nomenada la nova secretaria general de PCE i solia viure a la URSS i
estava plenament identificada amb Stalin. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1943 a causa de la II guerra mundial i just poc
després de que les tropes alemanyes haguessin set derrotades a la URSS en la
seva invasió, es va decidir des de Moscou que per evitar recels entre els
treballadors dels diversos partits contendents es dissolia la Internacional
Comunista (IC), pel que la incorporació del PSUC a la IC quedà sense efecte. El
PSUC ja no era un partit nacional català reconegut per la IC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquell 1943 Antoni Paredes i Vidal, un dels dirigents
del PSUC interior que eren a Barcelona, li fa fer arribar a Joan Comorera un
missatge en el que l’informava que tota la direcció del PSUC interior estava
dirigida pel PCE des de França. Antoni Paredes també va informar a Comorera que
Leon Trilla, el màxim dirigent del PCE interior clandestí a Madrid i que estava
sota les ordres de Jesús Monzón, li havia ordenat a ell mateix, a Paredes, que
se’n anés a altres llocs de l’Estat Espanyol lluny de Catalunya, per treballar
pel PCE, cosa a la que Agustí Paredes si va negar, ja que ell volia actuar com
a militant del PSUC i a Catalunya i no com a militant del PCE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A partir de llavors Joan Comorera va intentar
reaccionar enviant a més militants del PSUC des de Mèxic a Barcelona amb noves
ordres per intentar que el PSUC tornés a agafar les regnes allí i no estar
dirigit pel PCE. Primer va enviar a Barcelona a principis de 1944 des de Mèxic
a Josep Serradell i a Margarida Abril, dos membres de les joventuts del PSUC
que a més eren parella, a Barcelona per fer-se càrrec de la direcció del PSUC
interior sota les seves ordres i trencar la seva submissió al PCE allí. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHFgTHIaFMWsQidaOGuzYh70NoHUPj2yCip2nHDFM7HxJaNxOzb3HBBXU9C0fNfrSnodGIQVnLx3md9_1zwAHRTStudJV0V9EpZdZNWLZBMR1JLZbNzeIx_HsxibQqqVSdJiyQSRNFm6s/s1600/1+SERRADELL+I+ABRIL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHFgTHIaFMWsQidaOGuzYh70NoHUPj2yCip2nHDFM7HxJaNxOzb3HBBXU9C0fNfrSnodGIQVnLx3md9_1zwAHRTStudJV0V9EpZdZNWLZBMR1JLZbNzeIx_HsxibQqqVSdJiyQSRNFm6s/s1600/1+SERRADELL+I+ABRIL.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Josep Serradell i Margarida Abril el juny de 1943 en el vaixel de Mèxic a Argentina per anar després al PSUC clandestí interior a Barcelona</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda Eduard Pérez i Martí, havia set
nomenat cap de la delegació del PSUC a França. En poc temps però, per ordres del
PCE Eduard Pérez era enviat a Barcelona per fer-se càrrec del PSUC interior i
substituint amb el càrrec a Josep Serradell. El PCE tornava incrementar el seu
domini en el PSUC interior, donant contínuament ordres concretes a Eduard
Pérez, d’esquenes a Comorera. Lluís Nogués, era nomenat llavors cap del PSUC a
França, a on seguia sota les ordres del PCE allí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per aquells dies León Trilla va anar de Madrid a
França i Jesús Monzón el va substituir en el PCE l’interior a Madrid. S’havien
intercanviat els papers.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">MANIOBRA DEL PCE PER DOMINAR TOTALMENT EL PSUC
INTERIOR<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Durant aquell 1944 però es va produir una maniobra
per part del PCE per tornar a fer-se definitivament i de manera total amb les
regnes del PSUC clandestí de l’interior de Catalunya. Pere Canals i Cambrissas,
un militant del PSUC que era a Mèxic i que era favorable a que el PCE i el PSUC
fossin el mateix partit, va marxar cap a Madrid per posar-se sota les ordres de
Monzón i del PCE amb la finalitat d’anar a Barcelona a dirigir el PSUC
interior, totalment d’esquenes a Comorera que no en sabia res. Pere Canals va
mentir als principals dirigents del PSUC de Barcelona, Eduard Pérez i Josep
Serradell, dient que l’havia enviat Comorera per dirigir el PSUC interior de
Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Pere Canals i Cambrissas havia set del Partit
Comunista de Catalunya el 1932 i al poc temps es va traslladar a les Balears a
on es va incorporar al PCE i va ser un dels màxims dirigents del partit a les
Balears fins que es va incorporar al PSUC a Catalunya al poc de començar la
guerra del 1936.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El desembarcament de Normandia el juny de 1944 i
l’alliberament de França per part dels aliats havia animat a Jesús Monzón que
liderava la delegació del PCE interior a Madrid, a comunicar a la delegació de
França que organitzés una invasió guerrillera des de la frontera francesa i que
escollissin un lloc dels Pirineus per dur-la a terme. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Malgrat que també es van reclutar nombrosos
guerrillers del PSUC per acompanyar als del PCE, el PSUC seguia subordinat a
França a les ordres del PCE per una invasió que havia de començar per
Catalunya, concretament per la Vall d’Aran.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El Buró polític del PCE de Mèxic envia l’octubre de
1944 a Santiago Carrillo com a responsable del PCE a França. Quan la invasió
guerrillera que es va produir l’octubre de 1944 per la zona de la Vall d’Aran
va patir les primers derrotes militars a l’interior, Santiago Carrillo va
ordenar cancel•lar-la i ordenà la retirada. Això va crear un enfrontament de
Carrillo amb Monzón ja que aquest últim era contrari a aturar la invasió
guerrillera. Pere Canals, el cap de la delegació del PSUC interior, va fer
costat a Monzón en no estar d’acord en aturar la invasió guerrillera, malgrat
que ja havia patit una derrota i tenia poques possibilitats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Santiago Carrillo va refer les organitzacions del
PCE i del PSUC a França, després del fracàs de l’acció de la Vall d’Aran per
orientar-les en la línia política de la direcció del partit que era a Mèxic.
També va voler fer el mateix a l’interior i va enviar Agustín Zoroa a Madrid
per parlar amb Monzón i a Castro Garcia Roza a Barcelona per parlar amb Pere
Canals. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’ASSASSINAT DE LLIBERT ESTARTÚS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El setembre de 1944 va ser assassinat en un camp de
concentració nazi a Àustria Josep Miret, que era aquell que havia set cap de la
delegació clandestina del PSUC a França i que havia set detingut pels alemanys
el 1942, quan també col·laborava amb el maquís francès, fet ja comentat abans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Abans de morir Josep Miret li havia enviat una carta
al també militant del PSUC Emili Garnier i Barrera en la que entre altres coses
li deia: “No ens fiéssim de lliberts”. Emili Garnier va interpretar que podia
ser un missatge en clau que volia dir que el militant del PSUC Llibert Estartús
l’havia delatat. Quan Josep Miret va ser assassinat al camp de concentració,
Emili Garnier va informar a la delegació del PSUC a França de la carta i
aquests van interpretar també que la carta inculpava a Llibert Estartús. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La major part de la delegació del PSUC a França
també ho va veure així i van convocar a Llibert Estartús a una reunió a
Marsella per parlar de l’assumpte el desembre de 1944. Però després de la
reunió Llibert Estartús fou assassinat per membres del PSUC. No se sap però
quins militants eren a la reunió, ni de que van parlar, ni qui el va matar, ja
que hi ha un gran secret històric del PSUC sobre l’assumpte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A altres militants del PSUC els sorprenia que un
històric militant com Llibert Estartús, que havia set primer cap de les
joventuts del BOC el 1931 i després va entrar al PSUC quan es va fundar el 1936,
fos un delator. El mateix Emili Garnier, el que va denunciar la carta de Miret
que podia inculpar a Llibert Estartús, molts anys després en un escrit que va
publicar en el nº 201 revista l’Avenç de 1996, també es mostra sorprès de que
Estartús fos un delator i afirma que podria haver actuat així per suborn o per
tortures, però es reafirma en que creu que en la carta n’hi havia prou per
inculpar-lo. De totes maneres diu que no en sap res de qui eren els que el van
matar i que ell no hi va tenir res a veure, encara que afirma que van ser
membres del PSUC en venjança per la mort de Miret. Tot això passà quan Comorera
encara era a Mèxic i és un fosc assumpte del que n’hi ha bastant silenci en la
historiografia del PSUC. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">COMORERA SEGUEIX ENVIANT MÉS MILITANTS A BARCELONA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Joan Comorera, a finals de 1944 ja sabia que Pere
Canals l’havia traït per fer-se amb la direcció del PSUC interior a Barcelona i
que tant Eduard Nogués com Josep Serradell i tots els altres militants estaven
sota les seves ordres i també del PCE. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per tant el gener de 1945 Joan Comorera va enviar al
militant del PSUC Pere Pujol des de Mèxic a Barcelona per intentar recuperar
l’autonomia del PSUC interior. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El febrer de 1945 arribà a Barcelona Lluís Nogués,
que fins llavors era a la cúpula del PSUC a França des de que havia marxat
Eduard Pérez a l’interior, incorporant-se també a la cúpula del PSUC interior.
La seva funció era la connexió amb els quadres que eren a França.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En els primers mesos de 1945 actuaven a Catalunya
diversos grups guerrillers de PSUC sota el nom de Agrupació Guerrillera de
Catalunya (AGC) i que a la vegada estaven englobats dins de la Agrupación de
Guerrilleros Espanyoles (AGE) creada pel PCE, amb caps com Pere Romeral, Josep
Aymerich, Josep Bru, Moisés Hueso, Joan Cuadrado, Joan Hidalgo, Josep
Tamborero, Bonifaci Garcia, Josep Ventura i Vilagrassa i Josep Serrat entre
altres. Aquests grups, tingueren alguns tirotejos amb les forces de l’exèrcit i
la policia espanyola. També el PCE tenia un grup guerriller a Catalunya liderat
per Miguel Núñez i que actuava coordinat amb els grups guerrillers del PSUC, ja
que en realitat tots estaven sota les ordres de la delegació del PCE a França.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">EL GUERRILLER JOSEP MAS I TIÓ TRENCA AMB LA
DISCIPLINA DEL PSUC<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Cal ressaltar que Josep Mas i Tió, un important cap
guerriller del PSUC, que venia de militància independentista i havent passat
pel Partit Català Proletari (PCP) als anys 30, el 1943 havia abandonat la
disciplina del PSUC al sud de l’Estat Francès a la Catalunya Nord, decebut per
la submissió del PSUC al PCE, tot i criticant a Comorera per haver permès això.
Josep Mas va organitzar un grup curiós grup guerriller propi fora de la
disciplina del PCE i del PSUC amb catalans tant nascuts a la Catalunya Nord com
a la Catalunya dins de l’Estat Espanyol i que feien tant de maquis contra els
invasors alemanys com incursions a la Catalunya interior, col·locant algunes
bombes i tenint alguns tirotejos amb la guàrdia civil, especialment en la zona
de Ripoll. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A aquest grup guerrillers de Josep Mas i Tió li va
posar el nom de “Columna Macià-Companys”, per ressaltar el seu caràcter independentista,
cosa que provocà les fortes crítiques del PCE acusant-los de que eren uns
nacionalistes burgesos, cosa incompatible amb el comunisme, per altra banda una
acusació típica dels comunistes centralistes espanyols. A més el PCE havia
decidit matar a Josep Mas per traïdor, però la seva condició de que el seu grup fos considerat també un
maquis francès contra els alemanys pels mateixos caps militars francesos a
l’exili i en la clandestinitat interior, va fer que el PCE no s’atrevís a
intentar-ho. Josep Mas és bastant conegut a l’Estat Francès i considerat un
heroi nacional, mentre que a Catalunya no el coneix ara quasi ningú. Va morir
de la manera més ximple el 1946 quan se li va disparar accidentalment la
pistola que manipulava amb el seu fill a la seva casa de Sallagosa, a la
Cerdanya de la Catalunya Nord.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdnO0z_kXG7DPkpYNjAziKjXGbIvxTU82GxBVFMI-x6Rso2ELesVVmbbJHSCqwv4f3LJEXenRYB9uZ-BOVHvi3R6VWN79Ukj5mbFdBYxd6teZRvwkhHXPjmzhS9lMu_bHaAY1BDxZReWc/s1600/JOSEP+MAS+I+TIO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdnO0z_kXG7DPkpYNjAziKjXGbIvxTU82GxBVFMI-x6Rso2ELesVVmbbJHSCqwv4f3LJEXenRYB9uZ-BOVHvi3R6VWN79Ukj5mbFdBYxd6teZRvwkhHXPjmzhS9lMu_bHaAY1BDxZReWc/s1600/JOSEP+MAS+I+TIO.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Josep Mas i Tió al 1945</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">MÉS MILITANTS DEL PSUC VAN DE MÈXIC A BARCELONA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Entre maig agost de 1945 quan ja havia acabat la II
Guerra Mundial, Joan Comorera va enviar a Barcelona procedents de Mèxic a Evarist
Massip, Napoleó Figuerola, i Joan Gallofré per reforçar la seva influència al
PSUC clandestí interior. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En aquells moments Santiago Carrillo havia assumit
de fet tant la direcció del PCE com del PSUC a França, com abans havia fet
Monzón, sobre tot pel que fa al pas de fronteres. Carrillo va enviar a un bon
nombre de militants del PCE a Madrid per acabar amb la influència de Monzón,
amb qui estava enfrontat per l’afer de la invasió de la Vall d’Aran de l’any
anterior i per visions diferents de com dirigir el PCE clandestí. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El juny de 1945 Jesús Monzón és detingut a Barcelona
a on hi havia acudit per preparar la seva sortida a França per parlar amb
Carrillo després de que aquest li hagués demanat. A Barcelona Monzón havia set
acollit per Pere Canals qui l’havia instal·lat a casa del membre del PSUC Jordi
Serra, que també fou detingut.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El juliol de 1945 s’havia reorganitzat
l’organització político-militar del PSUC, la guerrilla interior de Catalunya
dirigida per Joaquim Puig i Pidemunt Joaquim Yúfera. Angel Carrero, Serrano i
Carretero, membres del PSUC que havien set enviats a la Catalunya interior des
de França per Carrillo, que seguia dirigint realment tant el PCE com el PSUC a
la zona. A la Catalunya interior Pere Canals seguia sent el cap del PSUC allí i
com s’ha esmentat abans actuava totalment com a membre del PCE quan havia
vingut a Barcelona d’esquenes a Comorera a fer-se càrrec del PSUC sota les
ordres de Monzón l’any anterior. Josep Serradell, enviat per Comorera un any
abans, estava sota les ordres de Canals.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda el setembre de 1945 era mort a
Madrid León Trilla, que havia tornat a l’interior quan va ser detingut Monzón.
Segons molts historiadors va ser mort per odres de Carrillo ja que representava
la dissidència interior amb la direcció del PCE i que havia set del sector de
Monzón. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">COMORERA ARRIBA A FRANÇA I PERE CANALS ÉS ASSASSINAT<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En aquells moments el setembre de 1945 havia passat
per Barcelona Wenceslao Colomer, secretari general de les joventuts del PSUC i
que era el gendre de Comorera, per entrevistar-se amb Pere Canals per informar
després a les direccions del PCE i del PSUC a França del treball de Canals. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Finalment Joan Comorera es va traslladar de Mèxic a
França el novembre de 1945 per així poder controlar més de prop al PSUC
clandestí tant a França com a l’interior, sobre tot des de que l’infiltrat del
PCE Pere Canals, s’havia fe amb la direcció del PSUC interior. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguAwnQsli4BDYqSGRT-dZ4gEb13jDAgr-Ua1Fir0KnOkx5KWe6EeBQt1-a_qTJmWxjyfeNnlL0bCg7HDsoFYm6ro8anuzDCHzSDc9CQ54PFPKLCCg1mEMC6n_Mehnpm2XQB26BrkCPBTo/s1600/1+a+PCE+TOLOUSE+1945+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguAwnQsli4BDYqSGRT-dZ4gEb13jDAgr-Ua1Fir0KnOkx5KWe6EeBQt1-a_qTJmWxjyfeNnlL0bCg7HDsoFYm6ro8anuzDCHzSDc9CQ54PFPKLCCg1mEMC6n_Mehnpm2XQB26BrkCPBTo/s1600/1+a+PCE+TOLOUSE+1945+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Reunió PCE-PSUC a finals de 1945 a Toulouse. D'esquerra a dreta: Enique Lister, Francisco Antón, Santiago Carrillo (d'empeus), Dolores Ibàrruri i Joan Comorera. </span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Joan Comorera va ordenar a Pere Canals deixar la
direcció del PSUC interior i tornar a França per entrevistar-se amb ell. També
li va ordenar que deixés a Josep Serradell com a cap del PSUC interior. Però
Pere Canals, com últim acte d’indisciplina amb Comorera no va deixar la
direcció a Josep Serradell, amb qui havia tingut tensions, sinó que a Evarist
Massip, que curiosament havia set enviat feia pocs mesos precisament per
Comorera a Barcelona des de Mèxic. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Joan Comorera va demanar informes als membres del
PSUC interior sobre l’actuació de Canals. Tant Josep Serradell, Evarist Massip,
Antoni Nogués com Antoni Senserrich, un altre dirigent del PSUC interior, van
donar molts mals informes de Pere Canals, acusant-lo de no haver promogut
reunions col·lectives i actuar de manera dictatorial, d’haver provocat caigudes
de militants polítics i de guerrillers per manca de seguretat i sobre tot d’haver
traït a la direcció del PSUC menyspreant les seves ordres i defensar que el
PSUC fos un mera secció regional del PCE. També va incloure algunes acusacions
d’haver gastat diners del partit en benefici propi, com festes, cotxes, etc. Només
Isabel Esteva, la qual havia compartit pisos clandestins amb Canals, va donar
bons informes de Pere Canals dient que havia actuat correctament. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També Wenceslao Colomer li va dir a Comorera que
segons els informes que havia recollit a Barcelona en el poc temps que hi va
estar ell opinava que Canals havia actuat correctament, però Comorera no va
tenir gaire en compte aquest informe ja que no venia d’un militant que hagués
conviscut molt temps amb Canals a Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Pere Canals va ser mort a trets a França durant el
primer trimestre de 1946, encara que no s’ha pogut confirmar la data ni ell
lloc. Hi ha un misteri i silenci oficial tant des de la historiografia del PSUC
com del PCE sobre qui va donar l’odre de matar a Canals. Com he esmentat abans
tant el PSUC com el PCE tenien a Canals en el punt de mira per diferents motius
abans esmentats, sobre tot Joan Comorera qui considerava un traïdor a Canals
per haver intentat d’esquenes seves fer del PSUC una mera delegació del PCE,
maniobra organitzada per Monzón. Però el PCE oficial, en aquells moments amb
Carrillo com a delegat a França i Dolores Ibárruri com a secretaria general,
tenien a Canals com un dissident perillós afí a l’antic equip de Monzón i
Trilla.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per tant, si bé està clar que a Canals el va matar o
el PSUC o el PCE, si bé Comorera era el tenia més en contra de Canals, bé
podria ser que la seva mort fos decidida per una pinça entre Comorera i
Carrillo per diferents motius cadascun o segons diuen altres per les acusacions
d’haver-se aprofitat de fons del PSUC i quan dirigia el PSUC interior, com
diuen algunes versions.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvO5WxxSeo1eMSKwvnbNgfYD6hyTQ1FyPq_r1PMRqlGLgq9Blzae6Mv-NAkknIaji-FX7GVwloe8iuIvzuvnMzZUrckx_4jpkynKo6om5IOtrFJjcmRTbTiCvBaas2IEzFHRXMeaRHRVs/s1600/PERE+CANALS+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvO5WxxSeo1eMSKwvnbNgfYD6hyTQ1FyPq_r1PMRqlGLgq9Blzae6Mv-NAkknIaji-FX7GVwloe8iuIvzuvnMzZUrckx_4jpkynKo6om5IOtrFJjcmRTbTiCvBaas2IEzFHRXMeaRHRVs/s320/PERE+CANALS+-+copia.jpg" width="182" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Pere Canals fotografiat a Mèxic el 1943 poc abans d'anar a Barcelona</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">DESTITUCIÓ D’EVARIST MASSIP<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però després de l’assassinat de Canals la direcció
del PSUC, amb ja Joan Comorera dirigint directament la delegació a França, va
procedir a depurar a aquells que consideraven que havien col·laborat o set
afins amb Canals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El febrer de 1946 Joan Comorera va restituir a Josep
Serradell com a cap de la delegació del PSUC interior. Evarist Massip va ser
destituint ja que Pere Canals l’havia nomenat cap de la delegació del PSUC
interior quan va tornar a França requerit per Comorera, en contra de les ordres
d’aquest que li havia dit que nomenés a Josep Serradell com abans he esmentat,
pel que va interpretar que Evarist Massip era afí a Canals. Però en realitat no
era així, sols que Canals tenia disputes amb Serradell i havia nomenat a Massip
per aquest motiu perquè era el primer que tenia a ma, ja que no volia nomenar a
Serradell. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Comorera i la direcció del PSUC, ara a l’Estat
Francès, van considerar que a part d’Evarist Massip, també Lluís Nogués, que
havia set enviat pel PCE l’any anterior a Barcelona, també havia col·laborat
amb Canals, pel que els van apartar als dos del partit l’abril de 1946 quan van
tornar a l’Estat Francès, malgrat que havien donat mals informes de Canals ja
que Comorera va pensar que ho havien fet sols per defensar-se de les
acusacions. També Isabel Esteve, que havia col·laborat fins llavors amb Canals
a Barcelona, va ser apartada del partit, però ella si que havia donat bons
informes de Canals. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però Eduard Massip era fidel al PSUC i no al PCE i
el ser posat sota sospita sols obeïa a la maniobra que Canals havia fet de
nomenar-lo cap del PSUC interior enlloc de a Serradell com li havia ordenat
Comorera quan va marxar a França avants de que el matessin. En poc temps Eduard
Massip tornà a guanyar-se la confiança de Comorera i després de tenir un càrrec
important en la redacció de la revista del PSUC “Treball” a l’Estat Francès, es
va convertir aviat en un dels màxims col·laboradors de Comorera quan aquest es
va enfrontar tres anys després a la direcció del PCE pel tema de l’autonomia
real del PSUC, mentre curiosament el seu home de confiança Josep Serradell es
posà del costat de les propostes PCE en contra de Comorera com veurem més
endavant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Tot això havia coincidit en el temps amb
l’afusellament per part del règim franquista dels membres del del PSUC interior
Manuel Donaire, Francesc Serrat i Joan Arévalo el 25 de febrer de 1946, que
havien set detinguts quan formaven part d’un grup guerriller, que entre les
seves accions figurava la mort d’un dirigent falangista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">EL POUM A LA POSTGUERRA, LA FUNDACIÓ DEL MSC I ELS EX DEL PSUC <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Durant aquells primers cinc anys de resistència de
la postguerra dins de l’Estat Francès i a l’interior, l’altre partit marxista
català durant la guerra, el POUM, també va patir un procés de divisions i
mentre alguns dels seus militants volien seguir mantenint el partit, un part
important van fer pinya comú amb molts dels que havien deixat el PSUC per
intentar formar un moviment marxista sobiranista d’àmbit català.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Com ja he esmentat abans en l’escrit, una gran part
dels principals dirigents històrics del PSUC que eren exiliats a Mèxic, a
altres països llatinoamericans i a França, a partir de 1940 van començar a
abandonar la disciplina del PSUC per considerar que estava massa submís al PCE
i a Stalin, el qual era contrari a l’autonomia plena del PSUC. Alguns d’ells,
juntament amb altres exiliats catalans d’altres forces, formaren primer el
Moviment Social d'Emancipació Catalana (MSEC) com ja s’ha dit abans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El gener de 1945 alguns d’aquests ex membres del
PSUC quan es dissolgué el MSCEC entre els que destaquen Manuel Serra i Moret, Víctor Colomer, Àngel
Estivill, Enric Brufau i Joan Aleu, entre altres ex membres del PSUC i d’altres
forces, encapçalaren la unió amb ex destacats membres del POUM com entre altres
Josep Rovira, Jordi Arquer, Josep Coll o Josep Pallach, aquest últim un dels
principals dirigents de les joventuts del POUM durant la guerra, i fundaren el
Moviment Socialista de Catalunya (MSC), amb la idea de desenvolupar un marxisme
i socialisme català fora de les submissions tant del PCE i Stalin i d’altres
directrius foranes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda, alguns ex membres del PSUC com
Miquel Ferrer, Josep Soler, Rossend Cabré, que s’havien integrat abans en
aquell Moviment Social d'Emancipació Catalana (MSEC) s’integraren el 1945 al Consell
Nacional de Catalunya (CNC), organisme inicialment fundat per membres del
govern de la Generalitat amb Companys al davant a l’acabar la guerra i que aplegava
a exiliats antifranquistes de tendència nacionalista catalana i esquerrana. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Altres d’aquells ex membres del PSUC i del MSEC com
Pere Aznar, Artur Cussó o Abelard Tona entre altres, van promocionar Centres
Catalans d’exiliats a llatínoamèrica. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El POUM a l’acabar la guerra havia quedat sota
mínims. Inicialment una gran part van intentar seguir treballant pel POUM a
partir de 1939. Però cap el 1945 ja sols eren uns pocs militants que mantenien
de manera simbòlica el nom, ja que la majoria havien abandonat el partit, com Josep
Rovira, Jordi Arquer, Josep Coll i Josep Pallach entre altres que havien ajudat
a fundar el Moviment Socialista de Catalunya (MSC) juntament amb ex militants
del PSUC abans esmentats. Altres s’havien unit a altres alternatives comunistes
o socialistes dissidents internacionals des de l’exili, com Julià Gómez
“Gorkin” i altres simplement abandonaren el partit per dedicar-se a escriure
pel seu compte com Narcís Molins i Fàbregas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Entre els que encara intentaren mantenir viu el POUM
a partir de 1945 destaquen entre altres Juan Andrade Rodríguez, Luís Portela
Fernández, Wilebaldo Solano, Pere Bonet i Cuitó, Josep Rodés i Bley, Enric
Adroher i Pascual “el Gironella” i Daniel Rebull i Cabré. Aquests, menys Daniel
Rebull, que va abandonar el partit el 1953 per discrepàncies amb la direcció
del partit, van mantenir el non del POUM quasi fins a la transició de 1976 però
no van aconseguir que sortís del seu caràcter molt minoritari ni que tinguessin
relleu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">JOAQUIM MAURIN, EL LIDER ORIGINAL DEL POUM A L’EXILI<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Un apartat especial de la postguerra mereix Joaquim
Maurín, el capdavanter de la fundació del marxisme català ja el 1922, quan va
deixar de ser secretari general de la CNT liderant la FCCB, fundador del BOC
als principi dels anys 30, que era el marxisme sobiranista català majoritari i
dissident de Moscou i del PCE i el principal fundador i primer líder del POUM
quan es va fundar el 1935. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Joaquim Maurín i Julià, el primer gran líder del
POUM quan aquest es va fundar el 1935, al començar la guerra del 1936 havia
quedat detingut en el bàndol franquista i va estar tota la guerra a la presó,
cosa que havia permès a Andreu Nin a liderar el POUM. No va ser jutjat fins el
1944 en que fou condemnat a 30 anys de presó. El 1946 però, en una època de
pressions internacionals després d’acabada al II Guerra Mundial fou alliberat
sota llibertat vigilada a Madrid. El 1947 se’l va permetre sortir de l’Estat
Espanyol i es traslladà a París a on connectà inicialment amb alguns dels que
encara mantenien el POUM a l’exili i la seva revista “la Batalla” com Wilebaldo
Solano.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Joaquim Maurín però no s’integrà al POUM de l’exili
i es traslladà a viure als Estats Units concretament a Nova York. Allí Maurin
va fundar una agència de premsa anomenada American Literary Agency, que es va
convertir en una de les més prestigioses, ideada per escriure articles sobre
l’Amèrica Llatina. Maurin es va dedicar a escriure diversos articles polítics
d’actualitat i alguns sobre reflexions de l’evolució del marxisme i també a fer
crítica de la URSS estalinista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Als anys 50 Joaquim Maurin va tenir una estreta
relació, acostament polític i col•laboració amb el president de Costa Rica
Josep Figueres Ferrer, un socialdemòcrata de pares catalans, que va guanyar
unes eleccions el 1953 després de que uns anys abans hagués derrocat un règim caciquista promovent una sagnant
revolta. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El govern de Josep Figuers tenia una tendència
socialdemòcrata però d’una ala molt esquerrana. Les primeres mesures de
Figueres foren bastant radicals nacionalitzant la banca, posant forts impostos
al capital i una regulació dels preus de cafè que anava en contra dels
especuladors i que afavorí a les classes més desfavorides. Malgrat que Josep
Figueres no era un pacifista, ja que havia derrocat a l’antic règim després de
provocar una sagnant guerra civil, va abolir l’exèrcit, ja que la majoria de
militars eren afins a l’antic règim amb el perill de cop d’estat que això
comportava i a més va dir que s’havia
demostrat que en un cas de necessitat, una milícia popular improvisada, com la
que ell havia organitzat, podia derrotar a un exèrcit, per tant no el veia
necessari. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Va ser a partir de 1953 que Joaquim Maurin, va anar
a Costa Rica i va començar a donar suport polític i a col·laborar estretament
amb el president Josep Figueras. A conseqüència d’això Joaquim Maurin fou
nomenat per Figueres assessor polític i funcionari de premsa de Costa Rica a la
ONU entre 1954 i 1957.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Joaquim Maurin va estar molt temps sense escriure
gaire sobre el seu passat, a part d’algun article sobre el temps de la
república ja que, segons la seva dona, la frustració d’haver passat tota la
guerra en una presó franquista l’havia traumatitzat. Quan finalment Maurin es
va decidir a iniciar unes memòries, va morir poc després el 1973 havent escrit
sols uns pocs capítols.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">EL PSUC A PARTIR DE 1946<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però seguint amb el fil de la delegació del PSUC a
l’Estat Francès a on el 1945 ja hi havia acudit des de Mèxic el seu secretari
general Joan Comorera, que veia que tant la delegació del PSUC a França com a
l’interior havia caigut pràcticament en mans del PCE i després de l’obscur
assumpte de l’assassinat de Pere Canals a principis de 1946, seguiré amb alguns
aspectes de la seva evolució a partir de 1946.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Després d’algunes caigudes van quedar el 1946 tres
grups guerrillers del PSUC interior dirigits per Ángel Carrero, que havia
deixat la comissió política-militar en mans de Pere Valverde. Aquests grups
guerrillers col·locaren algunes bombes entre 1946 i 1947.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A la tardor de 1946 Josep Serradell va marxar cap a França
deixant a Joaquim Puig i Pidemunt com a cap de la delegació interior del PSUC.
El març de 1947 la direcció del partit va enviar des de França a Sebastià Piera
per fer-se càrrec de la direcció del PSUC interior, passant Joaquim Puig i
Pidemunt a responsabilitzar-se de la direcció de “Treball”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Ferran Rius s’ocupava de la política d’unitat i Pere
Valverde de la comissió política- militar. Pere Valverde es va fer càrrec també
dels grups guerrillers quan van detenir a Àngel Carrero.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Després de detenir a Angel Carrero la policia va
trobar pistes de la delegació clandestina del PSUC i l’abril de 1947 la policia
va detenir també a Sebastià Piera, Joaquim Puig i Pidemunt, Numen Mestre,
Ferran Rius, Serrano, Pere Valverde i altres, en total uns 80, una gran caiguda.
Això va desmuntar tota la organització política, sindical i guerrillera que
s’havia muntat des de 1946.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquell 1946, un cop acabada la guerra mundial i
sobre tot després de que una gran part d’ex dirigents del PSUC que eren a Mèxic
havien abandonat el partit per considerar que perdia sobiranisme envers al PCE
i molts d’ells s’havien unit al Moviment Socialista de Catalunya (MSC)
juntament amb alguns importants ex dirigents del POUM i d’altres forces com
abans he esmentat, Joan Comorera s’envoltà dins de la cúpula del PSUC dels
vells militants encara eren fidels a ell i al PSUC per intentar fer pinya per
mantenir la plena sobirania del PSUC. Els més destacats eren Miquel Valdés,
Rafael Vidiella, Pere Ardiaca, Josep Moix, Amadeu Bernardó, Josep Marlès,
Wenceslao Colomer, Pau Cirera, Tomàs Molinero, Joaquim Pou, Josep Serradell,
Margarida Abril i Evarist Massip entre altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Joan Comorera es reafirmà com a secretari general
del PSUC i va escriure un document en que qualificava a tots els dissidents que
havien abandonat el PSUC, que eren la majoria dels que hi havia durant la
guerra, de desertors, lladres, traïdors, trotskistes, aventurers, immorals i
separatistes. Comorera encara confiava que el PSUC mantingués una autonomia
respecte al PCE i a la vegada aconseguís el seu suport i el de la URSS en
aquest fet. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Amb la direcció interior desmantellada després de
l’allau de detencions, a mitjans d’abril de 1947 Josep Serradell tornà de
França a Barcelona per encapçalar de nou la direcció del PSUC interior.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’octubre de 1947 arribà a Barcelona Gregori López
Raimundo, que era un militant d’origen aragonès i havia estat a afiliat de les
joventuts del PSUC durant la guerra i que havia estat a Mèxic fins a 1945 fins
que es va traslladar a França.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Un cop a Barcelona López Raimundo es va dedicar a
les tasques d’organització. El desembre de 1947 Josep Serradell, ja bastant
detectat per la policia, va marxar definitivament a França i López Raimundo va
quedar com a màxim responsable de la delegació del PSUC interior.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Quan Gregorio López Raimundo es va fer càrrec del
PSUC interior la situació era bastant dolenta després la gran caiguda de
l’abril de 1947 i la cosa empitjorà amb més caigudes i detencions el 1948, de
les que López Raimundo se’n va lliurar seguint al cap de la delegació.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7CcoLmSzoSTC6blKNDG0vWZsIFd4Cq3RqlBT8CKQfilWKBO4glUEwoaui4LnO5al6LEcRqhulTF6KrZi2N-N7vOBxhFLnUhi9YP0WMz0r_NjK-GVRe56JNR3ZATes6hNRHn6J_w_D65k/s1600/1a+lLOPEZ+REIMUNDO+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7CcoLmSzoSTC6blKNDG0vWZsIFd4Cq3RqlBT8CKQfilWKBO4glUEwoaui4LnO5al6LEcRqhulTF6KrZi2N-N7vOBxhFLnUhi9YP0WMz0r_NjK-GVRe56JNR3ZATes6hNRHn6J_w_D65k/s1600/1a+lLOPEZ+REIMUNDO+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Gregorio López Raimundo, es feu càrrec del PSUC interior el 1947</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A partir de llavors la branca sindical del PSUC
clandestí interior s’emmotllà a les comissions obrers que organitzaven els
mateixos treballadors més que dirigir-les ideològicament des del PSUC, cosa a
la que el partit es va adaptar canviant la seva política sindical i finalment
amb els anys dirigint-la en amb el nou sistema adoptat. Aquelles comissions
obreres, que majoritàriament operaven dins de la UGT clandestina, si bé partien
d’una ideologia marxista, es basaven més en les reivindicacions laborals que en
la propaganda política de partit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’EXPULSIÓ DE COMORERA I AFUSELLAMENT DE MÉS MEMBRES
DEL PSUC<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A partir de 1947 el PCE, que estava encapçalat
principalment per Dolores Ibárruri, Santiago Carrillo, Vicente Uribe, Enrique
Líster i Antonio Mije entre altres, juntament amb les autoritats de la URSS van
iniciar una nova ofensiva per
pràcticament eliminar al PSUC i convertir-lo en una sucursal regional del PCE a
l’exili. Comorera va ser nomenat el 1948 membre del buró polític del PCE per
tenir-lo més controlat i com primer pas per l’eliminació del PSUC. Joan
Comorera aplaçava l’acceptació del càrrec amb excuses, ja que no es volia
enfrontar directament amb la URSS ni tampoc volia eliminar al PSUC, encara que
finalment es va veure forçat a acceptar el càrrec.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtgIXypsHbBtH4HFZ-sy8ySDDpRbxqZhexDH7q4YZMkj_S2rCwmv7uyeDJusDW_C-mUwuz88NGy7cpgh4es31hWyWNMrTMQewOpoiBBjkMeZeYTydzbSp89v4EgnbdxHXvdLGZaHkTOWU/s1600/1+COMORERA+1948+REUNI%25C3%2593+PCE+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtgIXypsHbBtH4HFZ-sy8ySDDpRbxqZhexDH7q4YZMkj_S2rCwmv7uyeDJusDW_C-mUwuz88NGy7cpgh4es31hWyWNMrTMQewOpoiBBjkMeZeYTydzbSp89v4EgnbdxHXvdLGZaHkTOWU/s1600/1+COMORERA+1948+REUNI%25C3%2593+PCE+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Joan Comorera, el tercer per la dreta, en una reunió del Buró polític del PCE el 1948. A la seva esquerra Santiago Carrillo i Enrique Líster. A l'esquerra parlant, Dolores Ibàrruri.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mentre passava això el febrer de 1949 eren
afusellats a Barcelona els membres del PSUC interior Joaquim Puig i Puidemunt,
Numen Mestre i Ferrando, Pere Valverde i Fuentes i Angel Carrero Sancho, que
havien set detinguts en la gran caiguda de 1947.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO9pF67hkXTlZq_TvJn_-85HIk0dEkXvyDHS5tra5Y2C5kXMVOuuVQsDryPBg-QLCi7RRPmNqF9055AmviOymTFTwB-uDUbqv4j9VjY832ekC6-Vox1ap9150IKaw-VBCJu79womTISnE/s1600/LLUITA+executats+PSUC+1949.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO9pF67hkXTlZq_TvJn_-85HIk0dEkXvyDHS5tra5Y2C5kXMVOuuVQsDryPBg-QLCi7RRPmNqF9055AmviOymTFTwB-uDUbqv4j9VjY832ekC6-Vox1ap9150IKaw-VBCJu79womTISnE/s1600/LLUITA+executats+PSUC+1949.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">La revista del PSUC "Treball" informant de l'afusellament a Barcelona el febrer de 1949 de quatre militants del PSUC, Pere Valvderde, Joaquim Puig i Pidemunt, Numen Mestre i Angel Carrero </span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1949 mentre el PCE intentava orientar la seva
lluita combinant la seva proposta d’objectiu final d’una Espanya socialista amb
la col·laboració amb altres forces antifranquistes per fer caure el règim, Joan
Comorea, que ja era membre del PSUC i del PCE a la vegada, va tornar a
introduir la seva proposta de República Socialista Catalana federada lliurement
amb les Repúbliques Socialistes Ibèriques i va insistir en tornar a recuperar
l’autonomia del PSUC. La reacció del PCE va ser de rebuig acusant a Comorera un
altre cop de nacionalista burgès i les autoritats de la URSS amb Stalin al
davant van cridar a Comorera a sotmetre’s a les directrius del PCE, com a
partit central de tots els comunistes de l’Estat Espanyol, tot i acusant a
Comorera d’afí al règim de Tito a Iugoslàvia, que era un petit estat socialista
amb diverses repúbliques confederades i es considerava d’un socialisme
dissident a la URSS. En realitat era mentida, ja que Comorera no era ni afí a
Tito i inclús l’havia criticat nombroses vegades. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquell 1949 Joan Comorera es va rebel·lar ja
definitivament contra la direcció del PCE i de rebot amb les autoritats de la
URSS i va proposar un nou congrés del PSUC per canviar la trajectòria del
partit i recuperar-lo com a partit nacional català. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">No oblidem que la immensa de majoria d’ex dirigents
del PSUC més sobiranistes ja havien abandonat el partit entre 1939 i 1943 i els
que quedaven eren o els que havien set més favorables a la submissió amb el PCE
o alguns que havien canviat d’opinió com Comorera. A part el PCE i la URSS
s’havien encarregat d’introduir més elements afins seus en la direcció del
PSUC. Tot això portà que en el congrés del PSUC de 1949 van guanyar la votació
el seguir lligat institucionalment amb el PCE i seguir les seves directrius i
les de la URSS. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Joan Comorera es va reunir el 1949 amb Josep Marlès
a París que li feia costat a París, per formar una nova cúpula paral·lela del
PSUC amb els afins seus que desautoritzés a la cúpula existent. A Comorera i a
Marlès els feren constat entre altres Miquel Valdès, Amadeu Bernardó, Emili
Garnier i Barrera, Pau Cirera, Joaquim Pou, Tomàs Molinero i Evarist Massip. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieB4r3D_cyjNtzWU3Ra3VPGkVoauw1cc-tsgKVf2d6TTljo03Ab0CvGuA_V5fSmtGeWQdMSgtJEX6Ru_3BH6uO-DGzCx0XSJt339rGBUmVqeem6xzaqFM_hxtWTVVPQ2kRYUaOQIZYNug/s1600/COMORERA+I+MARL%25C3%2589S+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieB4r3D_cyjNtzWU3Ra3VPGkVoauw1cc-tsgKVf2d6TTljo03Ab0CvGuA_V5fSmtGeWQdMSgtJEX6Ru_3BH6uO-DGzCx0XSJt339rGBUmVqeem6xzaqFM_hxtWTVVPQ2kRYUaOQIZYNug/s1600/COMORERA+I+MARL%25C3%2589S+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Josep Marlès i Joan Comorera el 1949 a París</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La reacció de la cúpula oficial del PSUC formada per
Josep Moix, Rafael Vidiella, Wenceslau Colomer, Pere Ardiaca, Margarita Abril y
Josep Serradell, que eren afins al lligam orgànic amb el PCE, van decidir
expulsar a Comorera no sols de secretari general sinó del partit el novembre de
1949, així com tots els que li feren costat esmentats abans. Aquests havien set
fins feia poc fidels a Comorera però finalment van apostar pel lideratge del
PCE i la URSS sobre el PSUC i van trair a Comorera, el qual va fer un últim
intent de parlar amb les autoritats de la URSS per exposar la seva postura,
però aquests aquests es decantaren a favor del PCE i per la seva cúpula submisa
del PSUC<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Tant Comorera com els altres membres del PSUC
expulsats del partit amb ell, havien estat d’acord des de 1939 a seguir en el
PSUC i en seguir mantenint el lligam orgànic amb el PCE, però quan el 1949 es
volia ja pràcticament eliminar al PSUC com a partit català, van abandonar el
partit juntament amb Comorera. De fet tots aquests inclòs Comorera, se
n’adonaren uns anys més tard del que ja se n’havien adonat molts altres ex
dirigents del PSUC que ja l’havien abandonat entre 1939 i 1943, en una època en
que Comorera els havia fet greus acusacions de traïdors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">JOAN COMORERA TORNA CLANDESTINAMENT A BARCELONA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Joan Comorera el 31 de desembre de 1950 en un
arravatament de ràbia i valor, va decidir juntament amb la seva dona Rosa
Santacana anar pel seu compte de manera clandestina a Barcelona per intentar
que el PSUC interior es mantingués fidel a ell i no al PCE, ja que considerava
que nom de PSUC ara ja volia de facto PCE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Des de l’exili tant Santiago Carrillo com Dolores
Ibárruri i la cúpula del PCE, feien un forta campanya tant en la premsa com en
la radio clandestina contra Comorera, acusant-lo de burgès anticomunista i de
ser un perill pels militants del PSUC interior afirmant que tenia intenció de
delatar-los.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També els membres de la cúpula del PSUC a l’exili
feien escrits en la seva revista acusant a Comorera de nacionalista burgès i
dissident. Especialment durs contra Comorera eren els articles de Wenceslao
Colomer, que curiosament estava casat amb la seva filla. La filla de Comorera
també va renegar del seu pare fortament influenciada pel seu marit, el PCE i
els autoritats de la URSS.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Totes aquestes infàmies estaven destinades a evitar
que els membres del PSUC interior es posessin al costat de Comorera, cosa que
no passà majoritàriament ja que el cap de la delegació López Raimundo era fidel
a la direcció oficial de PSUC i al PCE. Gregorio López Raimundo, el cap de la
delegació interior fou detingut el 1951 durant la vaga de tramvies i va ser alliberat
el 1954 en que sortí cap a l’estat francès.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Joan Comorera, juntament amb alguns militants
fidels, a partir de 1952 va editar 32 números de la revista “Treball” pel seu
compte per divulgar el que ell creia que era l’autèntic PSUC. En els articles
del “Treball” que editava Comorera i els seus col·laboradors a l’interior, es
ressaltava especialment el caràcter nacional català que havia de tenir el PSUC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1954 Joan Comorera fou detingut juntament amb la
seva dona Rosa Santacana i va ser jutjat el 1957, tres anys després de la seva
detenció, sent condemnat a 30 anys de presó mentre la seva dona va ser absolta.
Això va beneficiar al PCE, pel que hi ha teories de que va ser el mateix PCE
qui el va delatar. Té sentit però tampoc s’ha pogut provar. Comorera, que
estava malalt amb una bronquitis asmàtica va sol·licitar ser traslladat al
l’Hospital Clínic de Barcelona però enlloc d’això fou traslladat al penal de
Burgos a on morí un any després el 1958 a causa de la seva malaltia.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6JDHRPz9-pWdDRi8pTuSVnkXJHzEE-UCIPhUGsYRumiNuC_laBGZLO3rHYIuH9LCQ-fZqOJ5QFej83lABAh9WTc8poi-bkZgOzdXrT419FYgtGKAWdcHy4cU4Y8yOOsbgMag2M4hPHHI/s1600/1Consejo-de-guerra-+comorera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6JDHRPz9-pWdDRi8pTuSVnkXJHzEE-UCIPhUGsYRumiNuC_laBGZLO3rHYIuH9LCQ-fZqOJ5QFej83lABAh9WTc8poi-bkZgOzdXrT419FYgtGKAWdcHy4cU4Y8yOOsbgMag2M4hPHHI/s1600/1Consejo-de-guerra-+comorera.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Joan Comorera, al mig, jutjat a Barcelona juntament amb la seva dona Rosa Santacana el 1957</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Ni les direccions del PCE ni del PSUC es van fer
ressò de la mort de Comorera, ja que el consideraven un enemic i un dissident,
però al penal de Burgos Comorera va ser ajudat i atès per altres presos del PCE
fins a la seva mort.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El Comitè executiu del PSUC a l’exili quedà format a
partir de 1956 per Josep Moix (Secretari general), Margarida Abril, Pere
Ardiaca, Josep Bonifaci, Emili Fàbregas, Gregori López Raimundo, Miquel Núñez,
Carles Rebellón, Josep Serradell, Antoni Senserrich i Rafael Vidiella, que en
aquells moments ja es podia considerar una total sucursal del PCE. Gregorio
Lopez Raimundo va tornar a l’interior per tornar a encapçalar el PSUC clandestí
a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">MORT D’STALIN<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1953 havia mort Stalin i havia set substituït per
Nikita Khrusxov com a cap de la URSS. Khrusxov va renegar de la política
anterior d’Stalin acusant-lo de fomentar massa el culte a la seva personalitat
i d’haver fet purgues i execucions d’històrics líders de la revolució com les
de 1936-38 sense cap justificació. No obstant això, si bé Khrusxov va fer
importants reformes polítiques i econòmiques, també es va incrementar el seu
enfrontament ideològic amb els països occidentals no comunistes sobre tot
iniciada per l’obsessió anticomunista
dels Estats Units i amb el seu mandat es fa iniciar l’anomenada guerra freda. Allò
va fer que tant ells com els soviètics iniciessin una escalada d’armament
atòmic i nuclear i es disputessin algunes zones del món participant en algunes
guerres. Malgrat les reformes, Khrusxov tampoc va trencar la burocratització del
règim soviètic amb les seves cúpules permanents de poder, incrementades per
perill que suposava la guerra freda. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A partir de 1956 el PCE començà a desvincular-se de
l’estalinisme i va començar a prioritzar la col·laboració amb altres forces
democràtiques en la seva lluita contra el franquisme, sent Santiago Carrillo
nomenat secretari general del PCE el 1960 en substitució de Dolores Ibárruri.
Per altra banda la seva sucursal a Catalunya el PSUC, nomenava el 1965 a
Gregorio López Raimundo secretari general en substitució de Josep Moix, que
passava a ser president del PSUC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">EL PCE I EL PSUC POST STALIN<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La veritat és que alguns dels membres del PSUC que
actuaren clandestinament tant a la França ocupada com a l’interior en ple
franquisme, inclòs el mateix Joan Comorera, s’havien jugat la vida amb valor,
tant els favorables a Comorera com els més partidaris de seguir les ordres del
PCE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El fet de que alguns d’aquests personatges formessin
una nova cúpula del PSUC a partir de l’expulsió de Comorera el 1949 favorable a
estar sota les ordres del PCE es pot considerar i molts ho consideren una
actitud contrària al reconeixement de Catalunya com a nació. Alguns en canvi ho
consideren com una priorització del marxisme sobre el nacionalisme deixant
aquest tema per després de la suposada revolució. Més enllà de l’opinió que es
tingui sobre aquest tema, el cert és que els militants del PSUC que van seguir
fidels al PCE van acabar de trencar el que havia set la idea inicial del PSUC
el 1936, un partit obrer sols d’àmbit català i que posava l’accent en que
Catalunya era una nació i que havia de constituir una República Socialista
Catalana, cosa que estava també influenciada pel gran nombre d’ex activistes
d’Estat Català dels anys 20 que als anys 30 s’havien fet marxistes i que
ingressaren al PSUC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Uns anys després de la mort d’Stalin el 1953 i coincidint amb la mort de Comorera el 1958 tant
el PCE com el PSUC van experimentar alguns canvis després d’abandonar
l’estalinisme i van promocionar una unitat amb les altres forces
antifranquistes, cosa que van fer que en el futur entre els anys 60 i 70
sorgissin escissions tant dins del PCE com del PSUC per considerar alguns que
aquests havien abandonat la línia soviètica o simplement el que consideraven
que era la línia autènticament revolucionària o leninista, formant altres
partits comunistes radicals més petits que serien dignes d’un altre estudi com
el PCE (m-l), el PCE (i), el PTE, el PCE (r), Bandera Roja, etc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Als anys 60 Santiago Carrillo va estar a favor de
mantenir les sigles PSUC i no eliminar-les com proposaven alguns, ja que deia
que el PSUC, sent una sucursal del PCE, a part de tenir incidència en el
moviment obrer, podia fer propaganda catalanista enlloc de que la fessin altres
i els preguessin el terreny. Als anys 60, quan López Raimundo ja era el
secretari general, noves generacions van ingressar al PSUC clandestí i li
tornaren a donar un nou caire catalanista encara que no passava de reivindicar
l’autonomia per Catalunya, cosa que en aquella època a molts ja els semblava
molt, això sumat a la seva incidència dins del moviment obrer i en la lluita
antifranquista en general els va donar bastant prestigi, però el PSUC no es
deslliurà de ser en el fons una pura sucursal del PCE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A la transició de 1976-77 l’antic marxisme que
s’havia unificat en dos grups sobirans com el POUM 1935 i el PSUC el 1936 no va
tenir continuïtat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El PSUC, a diferència de l’original dels primers
mesos de guerra el 1936, a la transició era una sucursal del PCE amb cara
catalanista ambigua i les seves escissions posteriors juntament amb algunes de
les seves anteriors reajuntades posteriorment als anys 80 i amb la inclusió
d’elements nous, van tenir continuitat en la coalició de dos coalicions
ICV-EUA, que estaven farcides de diversos partits i grups d’origen marxista, amb
un concepte nacional català molt divers dins seu que els porta a estar a favor
d’una ambigua autodeterminació però amb propostes majoritàriament federalistes
i sense proposar una insubmissió envers a l’Estat Espanyol per exercir el dret
a l’autodeterminació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El Moviment Socialista de Catalunya (MSC) del 1945,
format per ex membres del PSUC que no acceptaven les directrius del PCE que
s’havien unit amb importants membres del POUM, arribaren al 1976-77 amb Josep
Pallach com a màxim dirigent canviant de nom i quedà inicialment dividit entre
el Partit Socialista de Catalunya (reagrupament) liderat per Josep Pallach, que
volia mantenir l’esperit sobirà del socialisme català i el Partit Socialista de
Catalunya (congrés), liderat principalment pels membres més joves de la última
generació del MSC i que volien tenir relació orgànica amb el PSOE. La mort de
Pallach el 1977 va precipitar la desaparició del PSC (r) i la consolidació del
PSC (c) que immediatament s’uní amb el PSOE i es convertí en la seva sucursal a
Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Quina ironia del destí, el MSC s’havia format pels
membres del PSUC que no volien ser sucursalistes del PCE i per antics membres
del POUM per formar un socialisme sobiranista català i el 1977 acabava
convertint-se de mans de nous i joves militants en el PSOE a Catalunya, quan el
PSOE ja quasi no existia a Catalunya des de que es va formar la USC el 1923 i
les seves poques restes a Catalunya havien desaparegut totalment el 1936 al
fundar-se el PSUC. El socialisme català tornava 55 anys enrere en la seva
pèrdua de sobirania. Però es clar, després de 35 anys de dictadura franquista,
amb poca cultura històrica i amb l’emoció d’una nova democràcia, durant la
transició a molts tot el que fos antifranquista els semblava bé.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També sorgiren grups trotskistes minoritaris als
anys 60 i 70 com la LCR, el PORE, etc. però que no s’inspiraven totalment amb
el POUM, ja que aquest al formar-se el 1935 sols una minoritària part dels seus
militants provinents de l’Esquerra Comunista de Nin provenien del trotskisme i
l’havien abandonat en aquell moment i l’altra part provinent del BOC de Maurin,
la majoritària, que malgrat ser dissident d’Stalin també era antitrotskista. El
POUM, com abans he esmentat, durant la postguerra s’havia dispersat en part
dins del MSC i malgrat que alguns van mantenir el nom de manera simbòlica,
durant la transició va desaparèixer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Degut a totes aquestes causes, el nou marxisme
nacional català no sols sobiranista sinó totalment independentista en els
últims anys del franquisme no va sorgir ni del MSC, ni del que quedava del PSUC
o del POUM, sinó que bàsicament d’una escissió del Front Nacional de Catalunya
(FNC) el 1969, partit que tenia el seu origen en l’Estat Català dels primers
anys de la postguerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El nou partit que sorgí de l’escissió marxista del
FNC s’anomenà Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans
(PSAN). La seva inspiració recordava una mica al marxista i independentista
Partit Català Proletari (PCP) de Jaume Compte del 1934 i a part de ser
marxistes s’inspiraven en altres moviments independentistes del món dels anys
60 i en els nous moviments socials i revolucionaris de l’època. També
reforçaren la idea de que Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, la
Catalunya Nord i la Franja del Ponent, formaven part de la mateixa nació
històrica, els Països Catalans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Evidentment el PSAN també seria un altre tema per un
altre estudi i del que actualment encara hi ha molts dels seus inspiradors en
plena acció i que ho poden explicar molt millor i en primera persona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però tant les escissions posteriors del PSAN, una de
les quals el PSAN-p, com sectors del mateix FNC i en menor mesura membres de
partits marxistes radicals escindits anteriorment de PSUC juntament amb un bon
nombre de gent molt jove, van confluir el 1984 en el Moviment de Defensa de la
Terra (MDT), que promocionava un independentisme socialista molt combatiu al
carrer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Les divisions internes tàctiques i ideològiques dins de l’MDT als
anys 80 no són ni molt menys el tema ara, però van ser els que més van mantenir
encesa la flama de l’autèntic independentisme de manera clara i si bé no era el moviment més
majoritari a Catalunya i als Països Catalans, si que era el més combatiu.
Aquella flama independentista que va mantenir l’MDT als anys 80 s’ha anat
estenent i ara ja és majoritària i ha arribat a tots els sectors socials.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Una de les coses que demostra aquest escrit basat en
algunes memòries, és que el moviment marxista a Catalunya i als Països Catalans
ha tingut una cosa en comú amb tots els altres sectors polítics i socials en la
nostra terra, la lluita pel seu sobiranisme en contra del centralisme
espanyolista que sempre ha volgut esborrar els trets nacionals de Catalunya i
dels Països Catalans des de totes les ideologies. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Josep A. Carreras</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 21.3333339691162px; line-height: 24.5333347320557px;">Alguns dels llibres i escrits consultats entre altres</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;">MIQUEL FERRER I SANXÍS, MEMÒRIES. Recull de memòries de Miquel Ferrer adaptades per Miquel Àngel Velasco.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;">MIQUEL SERRA I PÀMIES, HISTÓRIA D’UN OBLIT. De Guillem Martí i Massana.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18.6666660308838px; line-height: 21.4666652679443px; text-align: justify;">EL BLOC OBRER I CAMPEROL, ELS PRIMERS ANYS (1930-32), De Francesc Bonamusa.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;">ELS ORIGENS DEL PSUC. De Josep Lluís Martín.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;">LOS ORIGENES DEL POUM. D’Andy Durgan<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;">HILARI ARLANDÍS, POLÍTIC COMUNISTA. De Carla Ferrerós i Natàlia Carbonell.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18.6666660308838px; line-height: 21.4666652679443px; text-align: justify;">RAMON CASANELLAS I LA REBOTIGA COMUNISTA. De Rossend Cabré (article en el nª 90 de la revista Xaloc de l’agost de 1977).</span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18.6666660308838px; line-height: 21.4666652679443px; text-align: justify;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18.6666660308838px; line-height: 21.4666652679443px; text-align: justify;">RAMON CASANELLAS I LA CREACIÓ DEL PCC. De Ramón Ferrerons i Antonio Gascón (article en el número 143 la revista l’Avenç del 1990).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;">LINA ODENA. De Manuel Moreno<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;">HISTÓRIA DEL PCE. Història oficial del partit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;">ANREU NIN, UNA VIDA AL SERVEI DE LA CLASSE OBRERA. De Pelai Pagès.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;">LA INTERNACIONAL COMUNISTA I EL PCE FRENTE AL PSUC. De Josep Puigsech i Farràs </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;">"TREBALL". Revista del PSUC des de 1936<o:p></o:p></span><br />
<br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;">CONDICIONS DE TREBALL, CONFLICTIVITAT LABORAL I MILITÀNCIA CLANDESTINA DEL PSUC (1938-1959). D’Antoni Lardín i Oliver.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;">JOSEP SERRADELL, L’HOME QUE VA ORGANITZAR EL PSUC. De Pere Meroño.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;">PERE ARDIACA, MATERIALS PER UNA BIOGRAFIA. De la Fundació Pere Ardiaca escrit per Manuel Moreno, Josep Luís Martín, Giaime Pala, Antoni Barberà i Albert Claret.</span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"></span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;">SOCIALISME, SINDICALISME I COMUNISME A MALLORCA (1929-33). De Pere Gabriel.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.4666652679443px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-61898278136134929852015-05-31T09:35:00.000-07:002015-05-31T09:43:46.790-07:00EL BOMBARDEIG A GRANOLLERS DEL 31 DE MAIG DE 1938<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El març de 1938 l’exèrcit franquista amb el suport
de les aviacions alemanya i italiana comencen una forta ofensiva sobre
Catalunya trencant el front d’Aragó que les tropes republicanes,
majoritàriament provinents de Catalunya, havien mantingut des del 19 de juliol
de 1936. Les tropes franquistes havien arribat al mar per la zona de Vinaròs i
havien deixat Catalunya aïllada de l’altra zona republicana. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El tractat de no intervenció de les democràcies
occidentals europees i l’abandonament definitiu de l’ajuda de la URSS a la
república, havia deixat sense suports exteriors al bàndol republicà mentre els
règims nazi d’Alemanya i feixista d’Itàlia donaven ple suport a Franco amb
armament, tropes i sobre tot amb centenars de moderns avions bombarders i de combat.
Allò va causar el ràpid avanç de les tropes franquistes sobre Catalunya i el
trencament del front d’Aragó. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A partir de llavors es van intensificar els atacs
aeris a la rereguarda catalana, amb bombardejos indiscriminats sobre Barcelona
els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 que causaren uns 1.300 morts en tres dies, sent la
població civil l’objectiu principal amb la idea de desmoralitzar a la
rereguarda catalana. Barcelona ja havia patit bombardejos el 13 de febrer i el
29 de maig de 1937 i el 7. 19 i 30 de gener de 1938 i després dels de març de
1938 encara en rebria bastants més. Nombroses altres ciutats de Catalunya
reberen també bombardejos aquell març de 1938. La ciutat de Lleida va rebre
també forts bombardejos i en la que els franquistes ja hi van entrar l’abril de
1938. Els morts totals per bombardejos aeris contra pobles i ciutats a
Catalunya durant tota la guerra va ser d’uns 5.000, 2.500 d’ells a Barcelona,
la immensa majoria població civil amb majoria de dones i nens. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">En aquells moments les tropes republicanes s’estaven
concentrant a la zona de l’Alt Camp i a les ribes dels rius Ebre i Segre a on
poc després el juny de 1938 començaria la batalla de l’Ebre que duraria mesos i
la batalla del Segre. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">En aquest context, el maig de 1938 les autoritats franquistes
van ordenar un bombardeig específic contra la ciutat de Granollers, situada al
Vallès Oriental a uns 30 km. de Barcelona. Els avions preparats pel bombardeig
eren italians situats a l’aeroport de Son Sant Joan a Mallorca.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Segons els informes oficials de l’aviació feixista
situada a Mallorca, l’objectiu era principalment la central elèctrica de Granollers que subministrava corrent al
tren del nord i a diverses indústries de guerra que hi havia a Granollers. La
central elèctrica estava situada al carrer del Rec (avui Roger de Flor) que
estava a les afores de Granollers, lluny del centre urbà. També l’informe parla
de bombardejar en gran taller de reparacions de motors d’avions de guerra també situat a les afores de Granollers. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El 31 de maig de 1938, cinc avions trimotors Savoia
S-79 de l’aviació feixista italiana, amb pilot i copilot cadascun, la majoria
molt joves d’una edat al voltant dels 20 anys, surten pel matí de Mallorca amb
direcció a Granollers. Havien escollit aquell dia perquè feia bon temps i no hi
havia núvols. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ5IeoSB1S6SaqcAIJYcdc3uzw0y9GBbOo5OrYvnxvTMSGbbsStvGrSheczqDUKL4IdWRlS_4NqM7TFxid_rnnQJpUlLZoQWZWVSY8Ir-11H-Bc5zlZS2yl3GJwI8Txlns6LaAYKVdkRQ/s1600/AVIONS+SAVOIA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ5IeoSB1S6SaqcAIJYcdc3uzw0y9GBbOo5OrYvnxvTMSGbbsStvGrSheczqDUKL4IdWRlS_4NqM7TFxid_rnnQJpUlLZoQWZWVSY8Ir-11H-Bc5zlZS2yl3GJwI8Txlns6LaAYKVdkRQ/s1600/AVIONS+SAVOIA.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Els avions feixistes italians Savoia S-79 que van bobardejar Granollers el maig de 1938</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Els 5 avions italians van agafar l’alçada de 5.000
metres, que era l’alçada màxima que solen agafar aquells avions, quan van
arribar a la costa catalana ja que desconeixien si es trobarien resistència
antiaèria. Aquella alçada feia que la reacció de l’aviació republicana fos
lenta, ja que aquells avions tardaven bastant en arribar a 5.000 metres.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A les 9.05 hores va començar el bombardeig dels 5
avions italians sobre Granollers, els quals havien descendit lleument a uns
4.500 metres i havien augmentat a velocitat màxima, que era de 360 km/h,
penetrant a Granollers pel sud est sense que es produís cap avís o alarma. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMacY43A9xwcGc3Mw3niG6n1NrBmiGHlC-bypdNmA_JmE1PJji8S6Xgx0gSCV49G_O96AsOZLDdFKHbS15TIELzIq6VmjN3aEzIGhTyz8mY-x0ntw2_noy8Z7AdX3On0zePyHmDEge8YQ/s1600/DES+DE+L%2527AIRE+NOU+COLOR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMacY43A9xwcGc3Mw3niG6n1NrBmiGHlC-bypdNmA_JmE1PJji8S6Xgx0gSCV49G_O96AsOZLDdFKHbS15TIELzIq6VmjN3aEzIGhTyz8mY-x0ntw2_noy8Z7AdX3On0zePyHmDEge8YQ/s1600/DES+DE+L%2527AIRE+NOU+COLOR.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Bombardeig del Granollers gravat des dels avions feixistes des de l'aire</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Però les bombes no les llençaren a la zona del
carrer Rec a on hi havia la central elèctrica sinó totes en ple centre històric
de Granollers. En aquells moments a Granollers a les 9.05 h. els carrers eren
plens de gent, molts fent cues del racionament, en botigues i en la plaça del
mercat de la Porxada, a on era molt plena de gent i fent cues a les parades,
sobre tot dones. Van llençar unes 60 bombes en una allargada de 2 km. i una
amplada d'1 km., totes al centre urbà de Granollers.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0wueDDAcEtwtlyRvaQmW0aEFPOIqyqqL_Mom_FD3Ps92Don4M-Cev9eh64uBqkfaMLPBt1iIZtzRbA22zK-ni3RCinSYZuWUu8EvR9U1TRJb-ypmKSNxI2iJZSIbTX_FkckqWZn47EiI/s1600/17-04-2015+13-45-04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0wueDDAcEtwtlyRvaQmW0aEFPOIqyqqL_Mom_FD3Ps92Don4M-Cev9eh64uBqkfaMLPBt1iIZtzRbA22zK-ni3RCinSYZuWUu8EvR9U1TRJb-ypmKSNxI2iJZSIbTX_FkckqWZn47EiI/s1600/17-04-2015+13-45-04.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Plaça del mercat de la Porxada de Granollers després del bombardeig</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">El bombardeig només va durar un minut però les
bombes van caure de ple en zones molt concorregudes, com en les cues per comprar
aliments, com abans he esmentat i una que va caure al vell mig de la plaça del
mercat de la Porxada, farcit de dones fent cues per comprar aliments. Per això
malgrat lo poc que durà l’atac els morts foren nombrosos. També va morir mota
gent que era a casa seva, ja que uns 70 edificis van quedar destruïts o
afectats per les bombes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGYTk9vG3SrVyVBn62F_ObRl-G1oBQoI22cp8MxaM1yAwfUzJ8Xtdon4b-U5no9X6Li4F6yQ-av7DyDrzKeJZt_8Ks3XpnoctQeesGo-3eiF0KUFP3j3JqMAzZG1RGPcr39K7vQIh346I/s1600/19-02-2015+18-11-02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGYTk9vG3SrVyVBn62F_ObRl-G1oBQoI22cp8MxaM1yAwfUzJ8Xtdon4b-U5no9X6Li4F6yQ-av7DyDrzKeJZt_8Ks3XpnoctQeesGo-3eiF0KUFP3j3JqMAzZG1RGPcr39K7vQIh346I/s1600/19-02-2015+18-11-02.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Nombrosos edificis foren destuïts després del bombardeig a Granollers</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Granollers tenia poc més de 14.000 habitants i el
nombre total de morts amb noms i cognoms identificats, els quals els van
amuntegar al cementiri abans de ser enterrats, va ser de 224, entre els que
moriren aquell dia i els que moriren dies després. Però en els documents fets a
corre cuita en el cementiri abans de ser enterrats hi surt una frase que diu “i
la lista sigue”, amb espais buits sense nom, el que vol dir que hi havia més
morts no identificats. Però això no s’arribà a comptabilitzar mai, pel que els
historiadors parlen d’un mínim de 224 morts, deixant entendre que n’hi havia
algunes dotzenes més. Cal ressaltar que entre els morts hi havia 33 infants i
la majoria eren dones. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMbl9XKeyYs5PDRthxjjcYQj_g3i3wkTvQZ_eTHU0-P73Js2oMpeqZvpTU6ta_VEtt6yD1EBDzqRwKAJ5ZYD6XNdfXT_tXBgrVKebQB82qD_UP2AM9WqEHW7kRmA5dKATjLRf1iJzDH90/s1600/nens+morts.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMbl9XKeyYs5PDRthxjjcYQj_g3i3wkTvQZ_eTHU0-P73Js2oMpeqZvpTU6ta_VEtt6yD1EBDzqRwKAJ5ZYD6XNdfXT_tXBgrVKebQB82qD_UP2AM9WqEHW7kRmA5dKATjLRf1iJzDH90/s320/nens+morts.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Alguns dels nombrosos morts</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Granollers no tenia quasi defenses anti aèries i a
més l’atac va ser tant sobtat i ràpid, va durar un minut, que tampoc haguessin
tingut temps d’utilitzar-les i menys contra uns avions que volaven a 4.500 metres.
Es va avisar ràpidament al comandament militar republicà de Barcelona, però com
abans ja he esmentat, els avions republicans s’havien d’enlairar i tardaven
bastant a arribar a l’alçada de 4.500 o 5.000 metres. A més els avions italians
van tornar enseguida a Mallorca, pel que no va haver-hi cap possibilitat de
respondre.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Aquell atac aeri indiscriminat contra la població
civil d’una petita ciutat va tenir molt ressò internacional, les portades dels
principals diaris europeus destacaven la salvatjada i van haver-hi diverses
reunions i conferències de polítics europeus que demanaven explicacions a
Franco sobre aquella salvatjada. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Ja feia uns dos mesos que s’havia fet el mateix a la
ciutat de Barcelona amb uns 1.300 morts, que sense deixar de ser una
salvatjada, s’entenia que era el símbol de la rereguarda catalana i es volia
causar un impacte de desmoralització. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">També estava latent el bombardeig de Guernica al Pais Basc fet
l’any anterior, el 27 d’abril de 1937, en que es va bombardejar la zona durant
més de dos hores pels avions Junkers alemanys. Guernica però, era una zona de
combats i era plena de tropes republicanes que combatien als franquistes.
Guernica tenia uns 4.000 habitants, però entre refugiats que venien fugint de
l’avanç franquista i tropes, hi havia entre 7 o 8.000 persones a la zona. Dos
dies després, el 29 d’abril de 1937, les tropes franquistes entraven a Guernica
i deien cínicament que la ciutat havia set destruïda pel mateix exèrcit
republicà en la seva retirada per no deixar res a l’enemic, evidentment una
mentida. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Els franquistes van enterrar els morts i per tant no
es va poder fer un balanç fiable de víctimes. La propaganda republicana parlava
de més de 1.500 morts i la franquista d’unes poques dotzenes. A hores d’ara
encara hi ha polèmica sobre els morts que van haver-hi a Guernica i
historiadors dels dos bàndols segueixen minimitzant o maximitzant els morts.
Alguns estudis fets últimament per diversos historiadors parlen d’entre 200 i
250 morts a Guernica, una quantitat molt similar a la de Granollers, encara que
amb certesa pot ser no se sabrà mai. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Però si bé Guernica va ser el primer impacte a
nivell europeu pel bombardeig sobre una petita ciutat o població plena de
civils, aquella era una zona de guerra que va ser conquerida dos dies després.
Això si, el bombardeig de Guernica no va destruir cap objectiu militar i sols
afectà a la població civil i als refugiats, quedant la població pràcticament
destruïda. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Però Granollers no era el maig de 1938 una zona de
guerra sinó de rereguarda, per tant les característiques de l’atac contra la
població civil és encara més difícil d’entendre. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Sempre va haver-hi i encara hi ha el debat de si volien
atacar la central elèctrica, com deien els documents dels atacants, fallant en
l’objectiu, o de si va ser un altre atac per desmoralitzar a la població civil,
com s’havia fet abans a Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">L’objectiu oficial, la central elèctrica, era al
carrer del Rec a les afores de Granollers i lluny del centre urbà històric. Hi
ha documents en arxius que demostren que els aviadors italians tenien fotos
aèries de Granollers i que sabien perfectament a on era la central elèctrica.
Però totes les bombes dels cinc avions Savoia italians van caure al centre
històric de Granollers en una hora de màxima concurrència i cap bomba va caure
a les afores a la zona de la central elèctrica o als tallers de reparació de
motors d’avions de guerra. Molts troben molt rar que es tractés d’un error tan
gran i continuat. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggvLRAJPQscehyphenhyphenu_fBMdaHB5a2JOF22j_PE6JJn9gck2Al64MwNKupNWFVsZk-CAgYJdAL9wFq3wva7DoSVaaEnFddmIfbSzPuo4-lwuORdD3P1V6JN5WUX1anOG8C_ywTdl1nqVa5ajA/s1600/17-04-2015+13-44-23.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggvLRAJPQscehyphenhyphenu_fBMdaHB5a2JOF22j_PE6JJn9gck2Al64MwNKupNWFVsZk-CAgYJdAL9wFq3wva7DoSVaaEnFddmIfbSzPuo4-lwuORdD3P1V6JN5WUX1anOG8C_ywTdl1nqVa5ajA/s320/17-04-2015+13-44-23.jpg" width="293" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Punts a on van caure les bombes a Granollers, totes al centre urbà</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Davant del ressò internacional i diplomàtic, s’han
trobat documents en que algunes autoritats del govern militar franquista de
Burgos demanaven informes als caps de l’aviació italiana situada a Mallorca
sobre com havien anat els fets. Els van respondre que si s’havia atacat la central
elèctrica, però que la resistència anti aèria i dels avions republicans els
havien desestabilitzat i fet errar els objectius. Però està demostrat que no va
haver-hi mai cap resistència ni contraatac.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">També alguns deien que el desconeixement del terreny
dels joves pilots italians hauria pogut causar l’errada d’objectiu, però com
s’ha demostrat, disposaven de fotos aèries d’on era exactament la central elèctrica,
bastant allunyada del centre urbà, i ningú s’explica com podrien per error
haver llençat totes les bombes sobre el centre històric de Granollers ple de
gent. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Alguns especulen de que volien fer proves d’un nou
tipus de bombes i els seus efectes. Es van llençar unes noves bombes de
fragmentació, de metralla i de retard, aquestes últimes que esclataven poc
després de caure per causar més morts quan la gent s’apropés a ajudar als
ferits. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Encara que el dubte de si la massacre va ser
provocada o per error existeix segons diverses opinions. Com abans he esmentat
l’aviació italiana i alemanya ja havia bombardejat indiscriminadament a la
població civil de Barcelona feia poc, pel que tampoc seria un fet ni estrany ni
sense precedents. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El cas és que el resultat va ser una massacre
indiscriminada contra la població civil de Granollers amb un mínim de 224 morts
i centenars de ferits. Tot seguit i l’endemà mateix, tant les autoritats com la
població es van a posar a treballar dur per netejar les destrosses i reconstruir
una gran part dels edificis derruïts. També es van construir a partir de
llavors a Granollers diversos refugis anti aeris per a la població civil.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">BOMBARDEJOS DE GENER DE 1939<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Però si bé aquell bombardeig que va rebre Granollers
el 31 de maig de 1938, van ser el més dur i el que causà més víctimes, no va
ser l’únic que va rebre. L’any següent, els dies 24, 25 i 26 de gener de 1939,
tant Granollers com diverses poblacions del Vallès Oriental van rebre nous
bombardejos amb nombrosos morts més. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Aquells bombardejos però ja no eren de rereguarda,
ja que després de mesos de batalla de l’Ebre i després del Segre, els
franquistes, amb centenars d’avions més que els republicans i més moderns, una
gran part d’ells alemanys i italians, estaven avançant per Catalunya. En aquell
gener de 1939 les tropes franquistes eren prop del Vallès Oriental i d’altres
zones de Catalunya i bombardejaven a les tropes republicanes que els volien fer
front o es retiraven. Per tant el Vallès Oriental era zona de guerra i combats
i els bombardejos es van repartir en diverses poblacions com Granollers,
Cardedeu, Les Franqueses, Mollet o la Garriga entre altres. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">En aquells bombardejos entre el 24 i el 26 de gener
de 1939, els avions italians i alemanys, volaven molt més baix dels del
bombardeig de maig de 1938, ja que volien tocar objectius o tropes que els
semblaven hostils. No obstant això, els objectius eren tan dispersos que els
aviadors nazis alemanys, feixistes italians o franquistes espanyols
bombardejaven sobre la marxa sense saber normalment contra que i la majoria de
bombes que van llençar sobre diverses poblacions van ser també majoritàriament
indiscriminades. Un altra cop, error o voluntat de fer-ho? Hi ha diversos
testimonis que van veure un avió sobrevolant una estona l’hospital de
Granollers fins que es va situar en vertical a sobre i a molt baixa alçada,
llençant una bomba que va destrossar l’hospital causant diversos morts. Una
pista de que alguns atacs indiscriminats eren conscients. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A Granollers la població ja estava més avisada, ja
que els bombardejos ja se sentien des de feia estona a la zona aquells dies i
la majoria de gent va abandonar els carrers, alguns anant a casa seva, altres
als refugis antiaeris i altres abandonant la població. El mateix va passar a altres poblacions de la zona, pel
que les bombes no van agafar per sorpresa a tanta gent pel centre urbà de
Granollers i els morts, encara que també n’hi va haver dotzenes a Granollers,
uns 40, no van ser tant nombroses com
les de maig de 1938.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">El mateix dia 26 de gener de 1939, en que es va fer
l´últim bombardeig sobre Granollers i els pobles del voltants, les tropes
franquistes entraven a Barcelona. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Josep A. Carreras</span></div>
</div>
J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-62090815039075365312015-04-13T10:48:00.000-07:002018-01-11T04:14:05.279-08:00CATALANISTES, ULTRAESPANYOLISTES I ANARCOSINDICALISTES EN LA CAMPANYA AUTONOMISTA DE 1918-19<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxAIjJINbo6zCLwkfuWps28nM0UX3kp5GAxA-wQD_DP8YzgKYK6xNiR753PryTbdctWiVsED8zmi2Bj7vdeBNi1kynDK86EOJrm3942TtXMkWgj6lDISiaNagnWReJdg0PwvcZu8OxbI4/s1600/1918+desembre+per+l'autonomia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxAIjJINbo6zCLwkfuWps28nM0UX3kp5GAxA-wQD_DP8YzgKYK6xNiR753PryTbdctWiVsED8zmi2Bj7vdeBNi1kynDK86EOJrm3942TtXMkWgj6lDISiaNagnWReJdg0PwvcZu8OxbI4/s1600/1918+desembre+per+l'autonomia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Concentració catalanista a la plaça Sant Jaume de Barcelona el 16-11-1918</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">El
novembre de 1918 s’inicià una campanya autonomista a Catalunya impulsada pels
diferents partits que formaven part de la Mancomunitat de Catalunya. Aquella
campanya autonomista, a part de les inicials grans diferències de propostes
nacionals dels diversos partits que hi participaren, també provocà uns dos
mesos de continus disturbis i enfrontaments pels carrers de Barcelona i altres
poblacions, entre grups de catalanistes radicals i grups d’ultraespanyolistes
com mai s’havia vist abans i no s’ha vist mai més.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En aquest escrit, a part d’explicar de manera molt
resumida alguns detalls tècnics sobre les propostes autonomistes, cosa que
degut a les negatives dels principals caps des partits dinàstics en el poder i
de les divisions entre els partits catalanistes de la campanya, ja que finalment va sortir una proposta molt
descafeïnada, està bàsicament centrat en qui eren els elements d’aquells grups
radicals que s’enfrontaven pels carrers, en quines eren les característiques
dels diferents partits catalanistes i també la posició del moviment obrer
català sobre aquells fets, el qual va agafar el protagonisme al començar la
vaga de la Canadenca. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">PRECEDENT
DE LA CAMPANYA AUTONOMISTA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
juliol de 1917 s’havia format una Assemblea de Parlamentaris que es reuniren a
Barcelona impulsada principalment per La Lliga Regionalista de Catalunya, els
republicans catalanistes del Partit Republicà Català (PRC), el republicans
lerrouxistes del Partido Radical Republicano (PRR), els independentistes de la
Unió Catalanista i el PSOE, per proposar un canvi de règim polític que
consideraven monopolitzat de manera caciquista pels dos partits dinàstics, el
Conservador i el Liberal, en el que el rei tenia sempre la última paraula. A
part d’altres reformes, també tots aquells partits reivindicaven que es
satisfessin les demandes d’una àmplia autonomia per Catalunya. El sindicat
anarcosindicalista CNT i el socialista UGT també donaren suport aquelles
demandes. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOS-neRd_z0xGuygnyp7MX7T4JtJjSGGp1WCo73apV37eIGVLrWxT23IUX5Sc4rx_PRpUMejiJL5iBdUiDf6pkmq8ar8Vg5sL-U0IFXPlu3jvpxHqdbzsfYCiWtFfCL4XJ81vRyyypgNE/s1600/1917+assemblea+de+Parlamentaris+a+Barcelona.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOS-neRd_z0xGuygnyp7MX7T4JtJjSGGp1WCo73apV37eIGVLrWxT23IUX5Sc4rx_PRpUMejiJL5iBdUiDf6pkmq8ar8Vg5sL-U0IFXPlu3jvpxHqdbzsfYCiWtFfCL4XJ81vRyyypgNE/s1600/1917+assemblea+de+Parlamentaris+a+Barcelona.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Assemblea de Parlamentaris a Barcelona el juliol de 1917</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Però
quan el president del govern Eduardo Dato va fer dissoldre l’Assemblea de
Parlamentaris per la policia, els sindicats CNT i UGT, amb el suport dels partits republicans de totes tendències, van convocar l’agost de 1917 una
vaga general a tot l’estat per solidaritzar-se amb les demandes dels
parlamentaris, afegint a més les reivindicacions obreres en les seves
demandes. Aquella vaga va acabar amb una repressió sagnant de l’exèrcit
i la policia amb uns 35 morts a Barcelona i voltants, la majoria cenetistes, i
uns 35 morts més a la resta de l’estat.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDhIpwgNaOH7r_HAJ8L958ROuoe-QZJRzmsRQG1zU3poU2amIxu9pHPs5KE0O4LOR7CUSEZq6YJgmaFc8mktPiEKQZv8nvA1fsOx1AoCfO7c_eUC4at2FPaJXqocs8KxVmwSAwWHZcc7Q/s1600/1917+Barcelona.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDhIpwgNaOH7r_HAJ8L958ROuoe-QZJRzmsRQG1zU3poU2amIxu9pHPs5KE0O4LOR7CUSEZq6YJgmaFc8mktPiEKQZv8nvA1fsOx1AoCfO7c_eUC4at2FPaJXqocs8KxVmwSAwWHZcc7Q/s1600/1917+Barcelona.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">L'exèrcit a Barcelona durant la vaga general d'agost de 1917 que causà dotzenes de morts amb els enfrontaments contra els sindicalistes</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHYNtr1FDkCTN5TYQ7ZKwk2jOzXJsqkkaSHTWaX53ESls7h1XRE3V4grKXRfkXpWfsO_8FxkrF68l7g28a2nOik1F8WuT-Mo2WhL_vPWt0wlzgkBHM9dsSt4rDAj95ltYNEdV1JJ3X6tk/s1600/1917+detingut+en+la+vaga.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHYNtr1FDkCTN5TYQ7ZKwk2jOzXJsqkkaSHTWaX53ESls7h1XRE3V4grKXRfkXpWfsO_8FxkrF68l7g28a2nOik1F8WuT-Mo2WhL_vPWt0wlzgkBHM9dsSt4rDAj95ltYNEdV1JJ3X6tk/s1600/1917+detingut+en+la+vaga.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Un dels nombrosos detinguts en la vaga general a Barcelona l'agost de 1917</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%; text-align: justify;"><br /></span></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però un dels partits que havien participat en
l’Assemblea de Parlamentaris, La Lliga Regionalista de Catalunya, no és va
afegir a la vaga i més el seu líder Francesc Cambó, va pactar amb el líder del
Partit Conservador Antonio Maura que la Lliga participaria en un govern de
concentració amb ells per intentar reformar el règim des de dins i de manera
més pausada. Als regionalistes conservadors de la Lliga Regionalista no els
agradava el caire revolucionari dels sindicalistes i de l’esquerra en general
que havien convocat aquella vaga, ja que temien que podia acabar amb una
revolució com la Soviètica que s’acabava de produir a l’antic Imperi Rus. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La
Lliga Regionalista de Catalunya va acabar
participant en el govern de concentració presidit pel dinàstic
conservador Antonio Maura amb 3 ministres del seu partit; Francesc Cambó com
a ministre de Foment del Treball, Joan Ventosa com a ministre de Proveïments i
Felip Rodés com a ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A
partir d’aquella sagnant vaga d’agost de 1917, va començar a Catalunya una
repressió antisindicalista i un intent de desmantellar a la CNT catalana per
part de les autoritats i la patronal, fent acomiadaments massius de sindicalistes
implicats en la vaga i a més fent llistes negres perquè ningú els tornés a
contractar. Allò va crear un clima de violència obrera a Catalunya amb el
naixement dels primers grups d’acció anarcosindicalistes armats, que va rebre
una resposta violenta que va provocar l’inici de la dinàmica del futur
pistolerisme barceloní generalitzat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per
tant la CNT ja tenia un precedent d’haver donat ple suport a l’autonomia
catalana de manera contundent el 1917, que van barrejar després amb
reivindicacions obreres havent patit a més dotzenes de morts i una forta
repressió per aquells fets.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">LA
LLIGA REGIONALISTA EN EL FOMENT DEL TREBALL DURANT EL CREIXEMENT DE LA CNT
CATALANA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A
principis de juliol de 1918 la Confederació Regional del Treball de Catalunya
(CRTC) de la CNT va constituir els Sindicats Únics, que eren per sectors o rams
industrials en lloc de per gremis, el que donà una espectacular força de
mobilització al sindicat anarcosindicalista a Catalunya passant a més de tenir dotzenes
de milers d’afiliats a centenars de milers que inicialment superaren amb
escreix els 400.000. La CNT de la resta de l’estat era poc nombrosa en general
i no constituí els Sindicats Únics fins un any i mig després i Barcelona era la
seva seu central i principal lloc de direcció del sindicat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
secretari general de la CRTC era Salvador Seguí, que era l’autèntic líder de
tota la CNT i el secretari general de la CNT a nivell estatal havia set nomenat
l’aragonès Manuel Buenacasa, que també residia a Barcelona i feia bàsicament
les funcions d’enllaç entre la CRTC i la CNT de la resta de l’estat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La
Lliga Regionalista de Catalunya amb Cambó com a ministre del Foment del Treball
va ser còmplice de les mesures repressives que rebien els anarcosindicalistes
catalans en aquelles fortes vagues i mobilitzacions que protagonitzaven el 1918
i que tant nerviosos posaven a la patronal i als govern dinàstic. Allò seria
determinant per l’actitud la CNT en la futura campanya autonomista de finals de
1918 en que rebutjaven secundar cap moviment en el que hi participés la Lliga
Regionalista, com veurem més endavant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">INICI
DE LA CAMPANYA AUTONOMISTA <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
10 de novembre de 1918 havia oficialment acabat la I Guerra Mundial després
d’una revolta interna a Alemanya que, liderada per grups esquerrans, van fer
exiliar a l’emperador Guillem i el nou govern de tendència socialdemòcrata
havia firmat la rendició. A partir del final de la guerra sorgiren nous estats
a partir de les diverses nacionalitats que hi havia dins de l’Imperi
Austro-Hongarès, el principal aliat d’Alemanya, i va néixer Iugoslàvia formada
per Sèrbia, que va ser l’origen del conflicte, i algunes nacionalitats eslaves
del sud que eren dins de l’Imperi Austro-Hongarès. El reconeixement de l’autodeterminació
dels pobles per part dels principals països del bàndol aliat, com Regne Unit,
Estats Units o França, va esperonar als nacionalistes catalans a iniciar una
campanya per l’autogovern ja que tenien l’esperança de que el nou ordre mundial
els tingués en compte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Justament
coincidint amb la idea d’iniciar una campanya autonomista a Catalunya, aquell
novembre de 1918 es va dissoldre el govern del conservador Antonio Maura en el
que també hi havia 3 ministres catalans de la Lliga Regionalista de Catalunya,
Francesc Cambó, Felip Rodes i Joan Ventosa. Una de les causes va ser que La
Lliga Regionalista va expressar la seva decepció de que el haver contribuït a
participar en un govern de concentració amb el dinàstic conservador Maura no
havia suposat cap avanç cap a l’autonomia de Catalunya. Llavors es formà un nou
govern presidit pel lliberal Manuel García Prieto ja sense ministres de la
Lliga.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En
les eleccions de febrer de 1918 la Lliga Regionalista havia set la més votada a
Catalunya però amb un 57% d’abstenció, ja que la majoria de sindicalistes
catalans no votaven, cosa que havia perjudicat als partits catalanistes
d’esquerres que també tenien alguns diputats al parlament de Madrid com
Marcel·lí Domingo del PRC i Francesc Macià d’Unió Catalanista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Francesc
Cambó ja feia uns mesos que havia fet una proposta als partits catalans per fer
un projecte d’autonomia i el juliol de 1918 havia proposat als ajuntaments
catalans que fessin un plebiscit entre les alcaldies a favor de l’autonomia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">El
10 de novembre de 1918 els independentistes radicals seguidors de Macià dins de
la Unió Catalanista feien un míting a Barcelona, just el mateix dia en que el
nou govern alemany es disposava a signar la pau. El mateix dia els
independentistes seguidors de Macià es manifestaven pels carrers cridant “Visca
Catalunya Lliure” i a favor de les nous estats sorgits després de la guerra i
es produïren fortes càrregues policials. Durant els següents 3 dies fins el dia
13 de novembre es van reproduir els incidents entre catalanistes radicals i la
policia, produint-se nombroses detencions. Van ser els primers incidents de la
campanya autonomista a punt de començar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPW8HAB1hwxznA_GUpRlLDA7jGtRGSNrmX3OowajkP49Uq3yiXc3DQkuV_CnXfxqIeN0f53Os6NJAoOJdcQSXkeWClS6O2fAIpWU__x6OsSu16ow7hK8ZDs2_-AtimYVzmEaP2pWYBk64/s1600/Maci%C3%A0+1919.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPW8HAB1hwxznA_GUpRlLDA7jGtRGSNrmX3OowajkP49Uq3yiXc3DQkuV_CnXfxqIeN0f53Os6NJAoOJdcQSXkeWClS6O2fAIpWU__x6OsSu16ow7hK8ZDs2_-AtimYVzmEaP2pWYBk64/s1600/Maci%C3%A0+1919.png" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Francesc Macià en un dels seus mítings de novembre de 1918</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">El
16 de novembre de 1918 la Mancomunitat de Catalunya va fer una reunió dins de
l’actual Palau de la Generalitat a la plaça Sant Jaume en que s’havia
d’entregar el resultat del plebiscit fet per tots els ajuntaments catalans a
favor de l’autonomia, amb la presència de diverses personalitats d’àmbits
professionals, culturals, polítiques i empresarials. Milers de persones
s’aplegaren a la plaça Sant Jaume per seguir en directe el resultat de la
reunió. El 98% dels ajuntaments catalans havien votat a favor de l’autonomia
integral de Catalunya.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggC9fAguHZzcb0pF9ogXUpe-vo3Gpp1yUzOXf4IwXweWju3lVrnfdeW9QoBdNiP5jC9bRwNPdJzjAyP2tuCzoPf_8uHac6J-WO-hr2tp5Ls12YCxy5wiCn2m18OzmKTHAYTvVeeOpVhl8/s1600/16+NOVEMBRE+1916+ENTREGA+TEXT+AUTONOMIA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggC9fAguHZzcb0pF9ogXUpe-vo3Gpp1yUzOXf4IwXweWju3lVrnfdeW9QoBdNiP5jC9bRwNPdJzjAyP2tuCzoPf_8uHac6J-WO-hr2tp5Ls12YCxy5wiCn2m18OzmKTHAYTvVeeOpVhl8/s1600/16+NOVEMBRE+1916+ENTREGA+TEXT+AUTONOMIA.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Representants de la Mancomunitat, ajuntaments i parlamentaris catalans al Palau de la Generalitat el 16-11-1918</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La
Mancomunitat de Catalunya, creada el 1914, era un organisme que donava una
certa descentralització per l’administració dels serveis a Catalunya i unes
certes competències per promocionar la llengua i la cultura catalana, però
políticament no tenia cap atribució. La Mancomunitat havia set presidida per Enric
Prat de la Riba de la Lliga Regionalista, que era un convençut nacionalista
català i políticament conservador, fins que va morir el 1917 sent substituït en
la presidència de la Mancomunitat per Josep Puig i Cadafalch, també de la Lliga
Regionalista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La
cúpula del Consell de la Mancomunitat de Catalunya tenia en aquell 1918, a part
de membres de la Lliga, representants del Partit Republicà Català (PRC) com
Josep Mestres o del Partido Radical Republicano (PRR) de Lerroux amb Josep Ulled
com un dels membres del Consell de la Mancomunitat. Aquest partits s’implicaren
plenament a favor de la campanya autonomista. També hi havia dins del Consell
de la Mancomunitat de Catalunya representants dels partits dinàstics espanyols
com el conservador Francesc Bartrina o el lliberal Anselm Guasch, que si bé la
direcció dels seus partits a Madrid eren majoritàriament antiautonomistes, ells
es van posicionar per l’autonomia i un temps després es van apropar a la Lliga
Regionalista de Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Altres
partits que també formaven part de la Mancomunitat encara que no tenien en
aquells moments membres en la cúpula del Consell, eren el Partit Carlí jaumista
liderat per Miquel Junyent i els independentistes de la Unió Catalanista
liderats per Francesc Macià, els quals també van participar activament a favor
de la campanya autonomista.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXnREI-Cv2ZLjlX7zzYhe2ZQKeoNEkZ-nJh3UdryI_TZgZJNT-XLMwnkbpd609_HCffTeTPsbQInIFgczKXNiGS3v6Qo4qfrva2QJI0R-gY501LHlZDjGWo8J92Z4QKSUUk9HMCq6SU7g/s1600/CONSELL+DE+LA+MANCOMUNITAT+.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXnREI-Cv2ZLjlX7zzYhe2ZQKeoNEkZ-nJh3UdryI_TZgZJNT-XLMwnkbpd609_HCffTeTPsbQInIFgczKXNiGS3v6Qo4qfrva2QJI0R-gY501LHlZDjGWo8J92Z4QKSUUk9HMCq6SU7g/s1600/CONSELL+DE+LA+MANCOMUNITAT+.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">El Consell de la Mancomunitat de Catalunya el 1918. Dempeus d'esquerra a dreta: Josep Maria Espanya (Lliga Regionalista), Alfred Pereña (Partit
Republicà Català), Agustí Riera (Lliga Regionalista), Josep Mestres (Partit
Republicà Català), Martí Inglés (Partit Republicà Federal), Josep Ulled
(Partido Radical Republicano). Asseguts d'esquerra a dreta: Anselm Guash (Partit Lliberal dinàstic), Romà Sol (Lliga Regionalista),
Josep Puig i Cadafalch (Lliga Regionalista), Josep Estadella (Partido Radical Republicano) i Francesc Bartrina (Partit Conservador dinàstic)</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Seguint
amb l’esmentada reunió al Palau de la Generalitat del 16 de novembre de 1918 per que els representants de la Mancomunitat recollissin el resultat del
plebiscit dels municipis catalans a favor de l’autonomia, Francesc Cambó havia
demanat un dia abans a les persones que es congreguessin a la plaça Sant Jaume que
no portessin banderes ni cridessin consignes, però no tots li feren cas ni molt
menys. Cambó, entre altres, va fer un discurs en el parlava de l’autonomia de
Catalunya dins de “l’Espanya Gran”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Francesc
Macià va ser un dels que també van parlar al públic des del balcó de la
Generalitat i va dir entre altres coses que l’autonomia no era suficient i que
el que calia era independència. Els independentistes que hi havia a la plaça
feien crits de “Autonomia no, independència si”. Un grup de lerrouxistes amb
banderes republicanes que hi havia a la plaça del Partido Radical Republicano
(PRR), partit favorable en aquells moments a la campanya autonomista, va
replicar a Macià tot cridant, “España Republicana”. Per uns moments va haver-hi
un conat d’aldarull entre lerrouxistes i independentistes, però de sobte sonà
un tret que buidà mitja plaça i s’acabà l’aldarull sense més incidents. No se
sap encara de quin bàndol va sortir el tret. Uns instants després els
independentistes van sortir en manifestació acompanyant a Francesc Macià fins
l’Hotel Continental a la Rambla a on s’allotjava. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjZ10Ap5AuxLClm432IC5F2BigShWwlZBnNweo5cDmngZvmuUrUWS76P1a9tMeLUnk9l-MDAvldae8FZGEz4717eKZeq3wY4x2M8qanFJ0Qu8VACYwWAkHgqX8j7zfb_eyTiJBEU-GLYk/s1600/16-11-1918+pla%C3%A7a+st.+jaume.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjZ10Ap5AuxLClm432IC5F2BigShWwlZBnNweo5cDmngZvmuUrUWS76P1a9tMeLUnk9l-MDAvldae8FZGEz4717eKZeq3wY4x2M8qanFJ0Qu8VACYwWAkHgqX8j7zfb_eyTiJBEU-GLYk/s1600/16-11-1918+pla%C3%A7a+st.+jaume.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Concentració catalanista a la plaça Sant Jaume el 16-11-1918</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">A
les sis de la tarda del mateix dia 16 de novembre es va constituir la comissió
de la Mancomunitat de Catalunya que havia de redactar el projecte d’autonomia
catalana. El primer projecte que es va redactar era bastant radical, ja que les
propostes dels federals del PRC i els independentistes de la UC es feien notar
i la Lliga Regionalista no volia quedar més enrere que ells. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els
del PRC liderats per Francesc Layret, que no era diputat, i el diputat
Marcel·lí Domingo, proposaven una federació catalana en que és negociés en
situació d’igualtat amb l’Estat Espanyol mentre els de la Lliga Regionalista de
Cambó deien que allò no seria efectiu sense una reforma constitucional per fer
una demanda realista d’autonomia. Per altra banda els carlins jaumistes havien
proposat una segona cambra corporativista en un hipotètic parlament català que
tingués més força que el mateix sufragi universal, cosa per altra banda típica
del carlisme, encara que fou rebutjat majoritàriament. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per
altra banda el 17 de novembre de 1918, l’endemà que quedà constituïda la
comissió, Francesc Macià que liderava els independentistes dins d’Unió
Catalanista, va fer una conferència-míting al local del Centre Autonomista de
Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI) exhibint la bandera
independentista del triangle blau i l’estel blanc, que s’havia creat feia
poc i segons molts va ser la primera vegada que es va exhibir en públic a
Catalunya. Macià va dir allí que l’autonomia que volia negociar el govern
central no era suficient insistint en el dret de plena sobirania de la nació
catalana. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També
en aquella mateixa conferència al CADCI Macià va anunciar que a partir del
nucli independentista dins d’Unió Catalanista es formava una comissió per crear
un partit nacionalista català de caire obrerista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Poc
després d’acabar aquella conferència liderada per Macià al CADCI del 17 de
novembre, els independentistes congregats van sortir en manifestació cap a les
Rambles reivindicant la independència catalana i van rebre una càrrega de la
policia en la que Francesc Macià va resultar contusionat lleu per un cop de
sabre. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Poc
després els manifestants dispersats es van anar reagrupant a la cruïlla entre
la Gran Via de les Corts Catalanes i el Passeig de Gràcia a on hi havia el
consolat de Sèrbia, a on Francesc Macià tenia previst felicitar al cònsol per
la seva victòria en la guerra. Hi ha que tenir en compte que en aquells moments
Sèrbia era considerada com la nació que havia iniciat la guerra per alliberar a
les nacionalitats oprimides dins de l’Imperi Austro-Hongarès, encara que en el
futur es convertís ella mateixa en la nació dominadora i centralista dins de la
recentment creada Iugoslàvia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però
mentre els independentistes seguidors de Macià eren davant del consolat de
Sèrbia, aparegué un grup de requetès carlins cridant “Viva España”, mentre els
independentistes els responien “Visca Catalunya Lliure”. Poc després es produí
un intercanvi de trets entre els dos grups i la policia va detenir a quatre independentistes
catalans. Aquells requetès eren carlins de l’anomenat sector mellista, més
espanyolistes que els carlins jaumistes i eren seguidors de Juan Vàzquez Mella,
que era una escissió que s’estava produint dins del carlisme jaumista. Els
carlins jaumistes eren seguidors de Don Jaime de Borbon i a Catalunya estaven
liderats per Miquel Junyent. Com es veurà més endavant aquells requetés
mellistes liderarien la formació dels nous grups violents ultraespanyolistes a
Catalunya. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2U7xpaZSU-BbW5OrO0wCTGvB1PAeH8_bfEkb_qzp9quWyr3ooRnl1RSOfuzRI-lZeizZcmrAyC3RGmXN-NMahRkKLBigK5G0KXN7X4upf64rEceg8bNlgZOUnuV9B0kmrDqguWELgJgU/s1600/INTRANSIGENT+22-11-1918+trets+amb+els+Requet%C3%A8s.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2U7xpaZSU-BbW5OrO0wCTGvB1PAeH8_bfEkb_qzp9quWyr3ooRnl1RSOfuzRI-lZeizZcmrAyC3RGmXN-NMahRkKLBigK5G0KXN7X4upf64rEceg8bNlgZOUnuV9B0kmrDqguWELgJgU/s1600/INTRANSIGENT+22-11-1918+trets+amb+els+Requet%C3%A8s.jpg" width="330" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Relat sobre els fets en la revista de les joventuts d'Unió Catalanista "l'Intransigent" del 22-11-1918</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Finalment
el dia 25 de novembre de 1918 la comissió de la Mancomunitat ja havia acabat de
redactar el text de les Bases d’Autonomia i va ser aprovat per tots els partits
catalans. Davant el fet de que la Lliga Regionalista no volia quedar enrere
davant l’opinió pública respecte a les propostes dels PRC o d’Unió Catalanista,
va acceptar el text que havia resultat una petició d’autonomia quasi integral
en la que Catalunya quedaria com una federació que pactés quasi en igualtat de
condicions amb Espanya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Francesc
Cambó, veient lo maximalista de les Bases per l’Autonomia i pensant que no
serien acceptades, va declarar que no es tractava d’un projecte real
d’autonomia sinó d’unes línies generals traçades sobre les quals poder
negociar, el que ja treia d’entrada força al projecte.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
29 de novembre de 1918 el president de la Mancomunitat de Catalunya Josep Puig
i Cadafalch, acompanyat dels integrants del Consell de la Mancomunitat i dels
parlamentaris catalans, va presentar les Bases per l’Autonomia al president del
govern el lliberal Manuel Garcia Prieto. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFLM5oY6BfS_sdWaXQ0qyNO-JZGoPTriBQVKZhBmzvZzYCXc9Suf7CptpY1zBLPhot_fl4cYUr9rxP9DydwRPVB-t_tY0tPf9IFCYKiQdU2mduXagyQvAu0DKp23jiAgx80l-tZgLm3Fs/s1600/DESEMBRE+1918+ENTREGA+TEXT+A+MADRID.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFLM5oY6BfS_sdWaXQ0qyNO-JZGoPTriBQVKZhBmzvZzYCXc9Suf7CptpY1zBLPhot_fl4cYUr9rxP9DydwRPVB-t_tY0tPf9IFCYKiQdU2mduXagyQvAu0DKp23jiAgx80l-tZgLm3Fs/s1600/DESEMBRE+1918+ENTREGA+TEXT+A+MADRID.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">D'esquerra a dreta en primera fila: Josep Ulled (PRR), Jospe Puig i Cadafalch (Lliga), Manuel García Prieto (President del Govern) i Francesc Cambó (Lliga) el 29-11-1918 a Madrid, el dia en que representants de la Mancomunitat van presentar les Bases d'Autonomia al president del govern espanyol</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però
la presentació a Madrid de les Bases de la Mancomunitat de Catalunya per
l’autonomia va provocar una crisi de
govern per diferències entre els membres del mateix govern del Partit Lliberal
sobre com tractar el tema de l’autonomia catalana. El president Manuel Garcia
Prieto volia rebutjar d’entrada les Bases i no volia ni parlar del tema. Alvaro
Figueroa (el conde de Romanones) també del Partit Lliberal, era partidari de
negociar amb la Mancomunitat sobre el text presentat. Les diferències entre
membres del mateix Partit Liberal en el govern sobre si negociar o no una
autonomia per Catalunya va provocar la dissolució del govern i el conde de
Romanones s’encarregà de formar-ne un de nou amb ell com a president.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A
Madrid la crisi de govern provocada per la campanya autonomista catalana no va
caure gaire bé en molts sectors espanyolistes arreu de l’estat i el dia 9 de desembre
de 1918, convocats pel “Círculo de la Unión Mercantil” i per la “Cámara de
Comercio”, es va fer una manifestació en contra de l’autonomia de Catalunya que
va aplegar més de 120.000 persones a Madrid i es van tancar molts comerços en
senyal de protesta. Els diaris madrilenys “El Liberal”, “ABC”, “El Heraldo de
Madrid” i “El Imparcial”, havien set uns dels promotors de la campanya contra
el catalanisme. “El Círculo de la Unión Mercantil” havia promogut inclús un
boicot als productes catalans. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1Lrpht6gvXcEQ2g9jTPn2dvrFhvpyaEQNq76C0LevBmF9qb5D0zi_fW-ysy1sWTMXjwytUw6jJ_TzcLKjZGpMY3EJcptd3Sd2X1v9ZfAG4bdmrQkTtW_O8-emBw6st7jAsNhfdPdWbUo/s1600/1918+manifestacio+a+Madrid+contra+la+autonomia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1Lrpht6gvXcEQ2g9jTPn2dvrFhvpyaEQNq76C0LevBmF9qb5D0zi_fW-ysy1sWTMXjwytUw6jJ_TzcLKjZGpMY3EJcptd3Sd2X1v9ZfAG4bdmrQkTtW_O8-emBw6st7jAsNhfdPdWbUo/s1600/1918+manifestacio+a+Madrid+contra+la+autonomia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Manifestació anticatalanista a Madrid el 9-12-1918</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 21.3333339691162px; line-height: 24.5333347320557px;">RETIRADA DELS PARLAMENTARIS CATALANS</span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’endemà de la manifestació anticatalanista el conde
de Romanones presentà el seu nou govern al Congrés de Diputats. Cambó pronuncià
aquell dia 10 de desembre de 1918 un discurs al congrés en el que va donar a
entendre que si no se solucionava el tema de l’autonomia, no es podria comptar
més amb parlamentaris catalans que s’integressin i ajudessin a la política
espanyola, clarament fent referència als ex ministres de la Lliga en governs de
concentració. Cambó afirmava que l’autonomia de Catalunya era compatible a
ajudar a crear “la grandeza de España”. Cambó també va dir que l’autonomia
catalana no podia ser aliena al poder del rei, el qual havia de ser l’últim a
sancionar o reafirmar les lleis del futur parlament català. Això estava una
mica en contradicció amb l’autèntica autonomia sobirana i Cambó ho va dir de
manera unilateral, ja que no formava part del text que havia elabora la
Comissió de la Mancomunitat de Catalunya. De la mateixa manera Cambó deia que
no s’acontentarien amb una simple descentralització i que volien poders
polítics.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Niceto Alcalà Zamora, en aquells moments diputat del
Partit Lliberal dinàstic, va fer un discurs al parlament rebutjant totalment
l’autonomia de Catalunya i sols va acceptar alguns reconeixements de la
personalitat regional. Com se sap Alcalà Zamora seria uns anys després
president de la República Espanyola als anys 30. En aquell mateix discurs va
ser quan Alcalà Zamora, referint-se a les peticions autonomistes de Cambó que a
la vegada volia participar en la política espanyola, li va dir a Cambó: “No se
puede ser a la vez el Bolívar de Catalunya i el Bismark de España”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Malgrat que el president del govern el conde de
Romanones estava obert al menys discutir el text d’autonomia presentat per la
Mancomunitat, un gran part de membres del seu mateix govern liberal i també els
dinàstics conservadors van rebutjar considerar parlar del tema. Allò va
provocar que els parlamentaris catalans dels partits que donaven suport a
l’autonomia van decidir abandonar indefinidament el Congrés i el Senat en
senyal de protesta l’11 de desembre de 1918. Els parlamentaris regionalistes de
la Lliga Regionalista, els republicans federalistes del PRC, els
independentistes de la Unió Catalanista, els carlins jaumistes i els
lerrouxistes del PRR van ser els que van abandonar els seus escons.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Finalment
tots els diputats i senadors catalans favorables a l’autonomia, menys els dels
partits dinàstics, van abandonar el Congrés de Diputats i el Senat. El mateix
dia Cambó va acordar amb el president del govern el Conde de Romanones, el qual
s’havia quedat en minoria en el seu propi partit i govern ja que ell volia
negociar el text autonòmic en el parlament, que formarien una comissió
extraparlamentària per discutir les Bases de l’Autonomia tant entre els
favorables i els contraris a l’autonomia catalana.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A
partir d’aquell moment, es començaren a produir greus aldarulls a Barcelona en
manifestacions catalanistes que van prendre protagonisme als debats polítics.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">COMENCEN
A FREQÜENTAR ELS ALDARULLS PELS CARRERS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Ja
el 12 de desembre una barreja d’independentistes, regionalistes i republicans
de diverses tendències es van congregar a les Rambles de Barcelona entre cants
dels “Segadors” i “Visques” a la República, fent la policia una càrrega per
dissoldre’ls. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’endemà
13 de desembre de 1918 els incidents anaren augmentant de to. Aquell dia molts
manifestants cridaven a favor de la independència mentre cantaven “Els
Segadors”. La policia va carregar a la tarda amb duresa detenint a nou
persones. Un tinent de l’exèrcit amb uniforme i armat intentà fer detenir a un
manifestant que cridava “Visca Catalunya”, quan es veié envoltat d’un grup de
manifestants a la plaça Catalunya que el van atacar. El tinent va disparar un
tret que no va tocar a ningú i tot seguit fou agredit i li prengueren la
pistola i el sabre. Tot seguit la policia el rescatà mentre era apallissat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
mateix dia 13 de desembre al vespre, seguiren les manifestacions i la policia
va carregar amb una contundència extrema, entrant a bars i portals i
apallissant a tothom que hi ha havia, sense importar el sexe o la edat, cosa
denunciada en la premsa. Uns manifestants es van refugiar a l’hotel Continental
de la Rambla i la policia hi va intentar entrar a cops. Però el mateix alcalde
de Barcelona, el lerrouxista Manuel Morales Pareja, era a la porta de l’hotel i
va fer marxar als policies entre crits. Segons reflecteix la premsa alguns
policies cridaven “Viva España” mentre carregaven. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeHh5ABWMWmLuEBrgQ9BFbyhgoSs6i0bN3H_I-Vb8qz72GQqaAo9nBRkgkpIYO0LnWNkHlLx8NKRf1qLUmzheWEFaj06xySzJU55wjBSc6KXcC_Q9XIcVZoc9dcQ7w7_inqiU62u881uk/s1600/15-12-1918+policia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeHh5ABWMWmLuEBrgQ9BFbyhgoSs6i0bN3H_I-Vb8qz72GQqaAo9nBRkgkpIYO0LnWNkHlLx8NKRf1qLUmzheWEFaj06xySzJU55wjBSc6KXcC_Q9XIcVZoc9dcQ7w7_inqiU62u881uk/s1600/15-12-1918+policia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">La policia patrullant per les Rambles de Barcelona a mitjans de desembre de 1918 (foto del Día Gráfico)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">El
fet de que un tinent de l’exèrcit hagués set apallissat i desarmat desprès de
disparar un tret aquell dia 13, va fer augmentar la tensió entre els militars,
que feien corre la veu de que per Barcelona s’agredia als militars
gratuïtament. El capità general de Catalunya Joaquim Milans del Bosch va
ordenar a partir de llavors als oficials anar amb pistola i amb escorta de dos
soldats amb fusells pels carrers.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">El
governador civil de Barcelona González Rothwos va voler imposar la prohibició
de manifestacions a Barcelona, però aquestes no feren més que augmentar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
dissabte 14 de desembre de 1918 la Mancomunitat de Catalunya organitzà al
migdia al baixador del Passeig de Gràcia, una rebuda als diputats i senadors
catalans que havien abandonat el Congrés i el Senat a Madrid en la que hi havia
milers de persones que els aclamaven. En canvi Alejandro Lerroux del PRR i
també favorable a l’autonomia, no va baixar al Passeig de Gràcia i juntament
amb els seus correligionaris que van muntar en el tren, van seguir fins a
l’estació de França per fer la seva celebració a part. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrB-83d9sAjVN-ooSb34LjnHwD1sASzw8DVmn48LzY_Ca-G0tpgk08fXiCQYbpZ5I53X1FADxduW_8lsXLnCL_RtY-b9X-bl2ObJ3YA6WQuPiuBjVEAFreWT6PHY7augub6moSLjHoT4U/s1600/Copia+de+1918+Desembre+arribada+a+Barcelona+representants+au.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrB-83d9sAjVN-ooSb34LjnHwD1sASzw8DVmn48LzY_Ca-G0tpgk08fXiCQYbpZ5I53X1FADxduW_8lsXLnCL_RtY-b9X-bl2ObJ3YA6WQuPiuBjVEAFreWT6PHY7augub6moSLjHoT4U/s1600/Copia+de+1918+Desembre+arribada+a+Barcelona+representants+au.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Rebuda als parlamentaris catalans a l'estació del Passeig de Gràcia el 14-12-1918</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">La
concentració no va ser reprimida per la policia i Puig i Cadafalch després de
fer un parlament va instar als concentrats a dissoldre’s. Però un nombrós grup
no li feren cas i desprès de sortir en manifestació passant per la plaça Sant
Jaume i pujant per les Rambles, van trencar els vidres de la redacció del diari
“La Vanguardia” que havia criticat la sortida dels diputats i senadors catalans.
Allí la policia va fer algunes càrregues i practicà algunes detencions.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Al
vespre del mateix dia 14 de desembre es van produir més manifestacions catalanistes
a les Rambles i a la Plaça de Catalunya. Les càrregues foren dures amb cops de
sabre i porra causant diversos ferits i els manifestants van contestar amb cops
cos a cos i llançament d’ampolles i diversos objectes contundents. Alguns
militars de paisà amb escorta intervingueren en els enfrontaments i al carrer
Tallers un d’ells va llençar un tret a l’aire al veure’s rodejat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Per
altra banda els carlins jaumistes, liderats per Miquel Junyent, també
favorables a la campanya autonomista i havent també abandonat el Congrés i el
Senat, mitjançant el seu diputat Joan Maria Roma van criticar que en la rebuda
en el baixador del Passeig de Gràcia es fessin crits a favor de la república, cosa
que no era el seu objectiu i acusà a la Lliga de certa complicitat amb el
republicanisme. Els carlins jaumistes també feien contínuament comunicats en
que es declaraven favorables a l’autonomia integral de Catalunya, però també
deien que mostraven el seu amor a Espanya i que rebutjaven qualsevol intent
separatista.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">MITING
REPUBLICÀ QUE ACABA AMB GREUS ALDARULLS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
dimenge 15 de desembre, els partits republicans van fer un míting conjunt al
teatre Bosque de la Rambla del Prat al barri de Gràcia a favor de l’autonomia,
al final del qual es van produir greus incidents i el primer mort de la
campanya autonomista. Hi van parlar entre altres Marcel·lí Domingo del PRC, el
mateix Alejandro Lerroux, líder del PRR i Daniel Arguinano del PSOE. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiabgFx1K6yq5FW3mCa_08mev8DRGoo5lCu_wLboNxBKoTD5MdW25uhlopWdBizrsbmlMCL5MXs7dkDVD0whqN9zs9Jxx_6CI1favDi9Ii3uhe36Ucu3_ErQzXgrhCuxTMecdSKxgN6dl4/s1600/Layret,+Domingo,+Companys.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiabgFx1K6yq5FW3mCa_08mev8DRGoo5lCu_wLboNxBKoTD5MdW25uhlopWdBizrsbmlMCL5MXs7dkDVD0whqN9zs9Jxx_6CI1favDi9Ii3uhe36Ucu3_ErQzXgrhCuxTMecdSKxgN6dl4/s1600/Layret,+Domingo,+Companys.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">D'esquerra a dreta: Francesc Layret, Marcel·lí Domingo i Lluís Companys, tres dels principals líderes del Partit Republicà Català (PRC)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els dels PRC defensaven un federalisme en que
Catalunya pogués negociar de tu a tu amb l’Estat Espanyol, els del PSOE
defensaven una república federal espanyola i els lerrouxistes del PRR
defensaven una autonomia que no trenqués la unitat d’Espanya però no un
federalisme en que Catalunya pogués decidir de tu a tu la seva relació amb
Espanya. Malgrat tot, els tres partits republicans defensaven inicialment una
autonomia de Catalunya consensuada per tothom com un primer avanç, afirmant que
només una república portaria l’autonomia de Catalunya.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">A molts els sorprenia que el PRR de Lerroux, que
també va parlar en aquell míting del teatre Bosque, defensés ara l’autonomia de
Catalunya, més quan uns anys abans havia lluitat aferrissadament contra els
catalanistes de la coalició “Solidaritat Catalana” en les seves demandes
d’autogovern a partir de 1906, promocionant inclús en aquella època grups
espanyolistes de xoc al carrer per enfrontar-se als catalanistes. Lerroux però,
defensava ara una autonomia que no trenqués la unitat d’Espanya, cosa que ja
venia des de que el juliol de 1917 els lerrouxistes van donar suport a l’assemblea
de parlamentaris que també reclamava l’autonomia de Catalunya.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Lerroux en aquell míting també va fer referència a
la Lliga Regionalista, en aquells moments companys de campanya autonomista,
dient que van ser els republicans liderats per Francesc Pi i Maragall qui a
mitjans del segle XIX havien promogut el federalisme i l’autogovern de Catalunya
i que els catalanistes conservadors com els de la Lliga havien volgut fer seva
la idea. Interessant reflexió de Lerroux, encara que ell ara també volia fer
seva la idea dels republicans catalanistes que ell tant havia combatut quan
eren dins de “Solidaritat Catalana” a partir de 1906. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Però
tornant al míting republicà d’aquell 15 de desembre de 1918, a la sortida es
produïren greus incidents i el primer mort de la campanya autonomista.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Un
nodrit grup que havia assistit al míting republicà del teatre Bosque, format
per simpatitzants del PRC, PRR i el PSOE, baixava pel carrer Salmerón de Gràcia
(avui Gran de Gràcia) fent crits a favor de la república i de l’autonomia. A
l’arribar a la Diagonal i prop de la església de Pompeia, un tinent coronel que
sortia de missa va increpar als manifestants i aquests li respongueren amb
insults i amenaces. El tinent coronel va ordenar immediatament als guàrdies de
seguretat a cavall que eren de vigilància a la zona, guàrdies que havien set
armats per l’exèrcit, que carreguessin contra els republicans. Mentre es
produïen corredisses i enfrontaments un o més guàrdies de seguretat que anaven
a peu van realitzar diversos trets de fusell matant a una dona, Pilar Carbó,
que passejava per allí amb el seu nebot després de sortir de missa en una altra
església de Gràcia. La dona no tenia res a veure amb la manifestació. També un
altre manifestant va resultar ferit de bala i es produïren nombrosos ferits de
consideració per cops, inclosos alguns guàrdies de seguretat.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_xnxatpARntK1ck283jv1ffQtIFTgb8ZFvhDcD282XV_LMFlSKJgLTHxg6O0poqObrQCIrg_Nfc673uJ-L5_7abGOOc0mk8CsgUNbhPjnLKrJ3-yT05mBU-fbRPd1qKmR5kII8j2N5XY/s1600/15-12-1918+policia+2+.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_xnxatpARntK1ck283jv1ffQtIFTgb8ZFvhDcD282XV_LMFlSKJgLTHxg6O0poqObrQCIrg_Nfc673uJ-L5_7abGOOc0mk8CsgUNbhPjnLKrJ3-yT05mBU-fbRPd1qKmR5kII8j2N5XY/s1600/15-12-1918+policia+2+.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">La policia a cavall per Barcelona el 15-12-1918 (Foto del Día Gráfico)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Tant
en la premsa com en l’opinió pública es van produir grans protestes contra
l’actuació dels guàrdies, però cap va ser mai processat per la mort a trets de
Pilar Carbó. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8Qlay_Z9NAplk-L2tKDUBJ-dc0X9E_mguTU8EWz7jj8Vty6GOTeIswRuu88EtJZ00EkGCGvYZVkF4ki0dU0s1Vw7CudeFoxVihMTq88t2utgHpnIgntV1o7fhg86_o7U3bCAtAVgUGoU/s1600/18-12-1918+b.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8Qlay_Z9NAplk-L2tKDUBJ-dc0X9E_mguTU8EWz7jj8Vty6GOTeIswRuu88EtJZ00EkGCGvYZVkF4ki0dU0s1Vw7CudeFoxVihMTq88t2utgHpnIgntV1o7fhg86_o7U3bCAtAVgUGoU/s1600/18-12-1918+b.tif" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">L'enterrament de Pilar Carbó es va convertir en una manifestació de protesta dels catalanistes i els republicans</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">MITNG
DE LA LLIGA REGIONALISTA DE CATALUNYA</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’endemà
el 16 de desembre, Francesc Cambó va organitzar un míting de la Lliga
Regionalista al mateix teatre Bosque a on havien parlat els republicans el dia
anterior. Francesc Cambó va agrair el suport dels republicans a l’autonomia de
Catalunya, però els replicà dient que no s’havia d’hipotecar l’autonomia a la
espera de que hi hagués una república, tot afegint, “Que volem, monarquia o república?,
Catalunya!”. Cambó va demanar als assistents que al sortir del míting no
formessin cap manifestació ni fessin crits i evitar incidents com els que
havien passat el dia abans a la sortida del míting republicà. Amb allò Cambó
mostrava que no estava en contra de la monarquia si Catalunya podia tenir una
autonomia i encara més, els conservadors catalanistes temien més la república
que la monarquia, ja que la primera implicava més als moviments socials
d’esquerra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
17 de desembre de 1918 la Mancomunitat rebia la resposta del president del
govern Alvaro Figueroa, el conde de Romanones, sobre les Bases de l’Autonomia
presentades el mes anterior. Alvaro Figueroa responia que l’autonomia de
Catalunya era compatible amb la unitat d’Espanya, però insistí en que enlloc de
discutir sobre el text elaborat per la Mancomunitat de Catalunya és formés una
comissió extraparlamentària formada per partits de totes les tendències per
elaborar un nou text de proposta d’estatut a discutir. També deia que l’autonomia
de Catalunya que es votés al parlament espanyol estava subjecte que els seus
decrets fossin sancionats o derogats pel parlament espanyol o pel rei si hi
havien extralimitacions. Això mateix ja ho havia dit Cambó en el seu discurs a
les Corts del 10 de desembre, cosa que no constava en el text de les Bases de
l’Autonomia elaborat per la Mancomunitat. Es va establir que la comissió
extraparlamentària es reuniria unes setmanes després el 2 de gener de
1919. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mentre
al carrer els aldarulls anaven en augment. Els dies 17 i 18 de desembre la
policia va dissoldre a cops concentracions catalanistes, com era habitual. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">COMENCEN
A APARÈIXER GRUPS ULTRAESPANYOLISTES EN LES MANIFESTACIONS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’endemà
19 de desembre es tornaren a congregar diversos grups de catalanistes a les
Rambles i pel centre de Barcelona, però aquest cop aparegué un grup
d’ultraespanyolistes que feren una contramanifestació fent crits de “Viva
España” i cantant la marxa reial, que és l’actual himne d’Espanya. La policia
escortava als espanyolistes i quan aquests van ser increpats pels catalanistes
els policies van carregar contra ells. L’enfrontament entre grups de
catalanistes i la policia va arribar fins a la Ronda Sant Antoni a on els
policies van fer diversos trets de bala sense ferir a ningú i practicant 4
detencions. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">El dia 20 de
desembre de 1918 va haver-hi una altra manifestació catalanista com era
habitual. A l’alçada de la Rambla de Canaletes havia tornat a aparèixer el grup
d’ultraespanyolistes fent crits de “Viva España” i exhibint algunes pistoles.
Malgrat tot, grups de nacionalistes catalans els van atacar i la policia aquest
cop no va poder evitar l’enfrontament. Durant una bona estona es produí una
espectacular batalla campal a la Plaça de Catalunya entre catalanistes i
espanyolistes. Alguns espanyolistes al veure’s impotents van
acabar disparant alguns trets de pistola sense ferir a ningú i la policia va
acabar carregant per acabar la baralla, encara que només va carregar contra els
catalanistes i fent de protecció dels ultraespanyolistes com reflectien
diversos diaris de l’època. Posteriorment seguiren les càrregues de la policia
contra els catalanistes per diverses zones del centre com a la plaça Catalunya,
Passeig de Gràcia o plaça Universitat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">EL
21 de desembre es reunien a Barcelona l’Assemblea de la Mancomunitat i la
majoria de parlamentaris catalans. Marcel·lí Domingo de PRC va proposar que
formessin una assemblea constituent i que redactessin un estatut d’autonomia de
manera separada, sense reunir-se amb la comissió parlamentària proposada pel
president el conde de Romanones. El lerrouxista Josep Ulled del PRR, un dels
consellers de la Mancomunitat i Miquel Junyent, el líder dels carlins jaumistes
catalans, li van donar suport en aquesta proposta. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els
parlamentaris catalans dinàstics tant liberals i conservadors, insistien en que
s’havia d’anar a la comissió extraparlamentària proposada pel conde de
Romanones, encara que estaven majoritàriament d’acord en elaborar primer
l’estatut a Catalunya, cosa que contradeia el que pensaven els dirigents dels
seus partits a Madrid.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Francesc
Cambó va fer un discurs ambigu fent primer una declaració radical dient que l’estatut
l’havien d’elaborar sols els parlamentaris catalans i no conjuntament amb els
representants del govern espanyol i que no es podia dependre dels altres per
elaborar el text. A la vegada però, defensava anar a la comissió
extraparlamentària però no incondicionalment sinó negociant la llista dels
membres d’aquella comissió. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Francesc
Macià es va expressar contrari a anar a la comissió extraparlamentària i també
era partidari de d’elaborar unes Bases per l’Autonomia de manera unilateral.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Largo
Caballero que era del PSOE però diputat per Barcelona, no és definí en aquest
tema i després de mostrar-se totalment favorable a l’autonomia catalana, va dir
que l’autonomia havia de tenir en compte les reivindicacions obreres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Finalment
s’aprovà que els Consellers de la Mancomunitat de Catalunya i els parlamentaris
catalans elaboressin ells sols la redacció de l’estatut de Catalunya, deixant
en suspens l’assistència a la comissió extraparlamentària amb el govern
central, encara que l’opinió majoritària era de prescindir-ne d’ella. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">MITINGS
DEL PSOE I DELS INDEPENDENTISTES<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’endemà
22 de desembre de 1918 es van fer dos mítings significatius a Barcelona, un del
PSOE i un altre dels independentistes de la UC de Macià.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
PSOE va fer el míting al teatre Bosque de Gràcia presidit per Largo Caballero i
en el que també hi parlà el socialista Julian Besteiro i els socialistes
catalans com Manuel Escorza, Ramon Pla i Antoni Fabra. Els cartells que
anunciaven el míting eren en català, cosa inèdita fins llavors pel PSOE. En el
míting es va donar suport a l’autonomia catalana, a la confederació de
nacionalitats Ibèriques i finalment es va cantar “La Internacional” en català,
sent la primera vegada que es coneix que és cantés “La Internacional” en
català. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquella
deriva momentàniament catalanista que havia agafat el PSOE, que ja venia des de
l’Assemblea de Parlamentaris de 1917 en que ja s’havien afegit a la petició
d’autonomia, havia fet que alguns nacionalistes catalans identificats amb el
socialisme s’afiliessin al PSOE. Entre ells Ramon Pla i Armengol i Manuel Serra
i Moret, procedents de la Unió Catalanista, o altres nacionalistes esquerrans
procedents de l’antiga Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), el
precedent del PRC fundat el 1917, com Rafael Campalans, Martí Vilanova o Andreu
Nin. En pocs mesos quan van passar la convulsa campanya autonomista, el PSOE
agafaria una deriva més espanyolista i la majoria d’aquests passarien un altre
cop a les files de partits catalanistes d’esquerres. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Rafael Campalans el 1923 lideraria l’escissió catalanista
de la Federació Catalana del PSOE a Catalunya fundant la Unió Socialista de
Catalunya (USC) d’àmbit sols català.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Andreu Nin però, va passar en poc temps a ser un dels
dirigents de la CNT catalana ajudant a crear-hi una corrent marxista dins del
sindicat anarcosindicalista.</span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjD0nG9AHpGugFep27SXd78Dt1Sv6NS0XdagwAlBFlfnUT-fcP7WsERqv2JGNHqPo7miw8mppR_tKJyjl85ib0SPkX2ZACH28vYcWiLz0zpNSv1ckXO4JJvv2S7FpZozQjcSCBJEXGAvw/s1600/1921+Campalans+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjD0nG9AHpGugFep27SXd78Dt1Sv6NS0XdagwAlBFlfnUT-fcP7WsERqv2JGNHqPo7miw8mppR_tKJyjl85ib0SPkX2ZACH28vYcWiLz0zpNSv1ckXO4JJvv2S7FpZozQjcSCBJEXGAvw/s1600/1921+Campalans+2.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Rafael Campalans, del PSOE el 1918, fundaria la USC el 1923, una escissió socialista catalanista</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’altre
míting que es va fer aquell 22 de desembre de 1918 el van fer els
independentistes radicals liderats per Macià a Barcelona. Van parlar Francesc
Macià per la Unió Catalanista, Pere Màrtir i Rossell per la Joventut
Nacionalista la Falç i Ramon Duran i Albesa per “Els nets dels Almogàvers”,
entre altres. Allí, a part de reivindicar la independència de Catalunya, van
anunciar, com ja havien fet en un míting el mes anterior ja esmentat, la
creació d’un nou partit nacionalista i obrerista que defensés la sobirania de
Catalunya i defensés també amb fermesa les reivindicacions dels obrers. Van dir
que aquest nou partit es presentaria oficialment unes dos setmanes després i ja
anunciant allí mateix que es diria Federació Democràtica Nacionalista (FDN). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">SEGUEIXEN
ELS ALDARULLS AL CARRER<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
dia 23 de desembre de 1918 tornaren els grues aldarulls. Aquell dia el grup de
catalanistes que sortiren era més reduït però més aguerrit, majoritàriament
independentistes radicals, alguns dels quals anaven força preparats amb garrots
i alguna arma de foc. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per
aquells dies Daniel Cardona i Manuel Pagès, dos destacats membres de la Unió
Catalanista (UC) liderada per Macià, eren els capdavanters d’un grup d’acció
independentista de carrer que tenia com a membres destacats a Jaume Compte,
Daniel Roig, Lluís Escaler, Daniel López i Manuel Miralpeix entre altres i que
foren alguns dels protagonistes dels incidents d’aquells dies. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxw-OQ8bP5nqO4uo9wqqVvqJe9Ast5zS68CIzR2rFotInbey4uimlPOtGl4H9Xz67NBJRuBBaWi_D1sMKzDQqropvyEgol0RIdGkWZ-epJcCWB8AwBO92i5HThbgsqeQnWIn68Fd031WI/s1600/CARDONA+I+COMPTE.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxw-OQ8bP5nqO4uo9wqqVvqJe9Ast5zS68CIzR2rFotInbey4uimlPOtGl4H9Xz67NBJRuBBaWi_D1sMKzDQqropvyEgol0RIdGkWZ-epJcCWB8AwBO92i5HThbgsqeQnWIn68Fd031WI/s1600/CARDONA+I+COMPTE.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Dos dels membres dels grups de xoc al carrer dels grups independentistes el desembre de 1918</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Cap
a les 8 del vespre d’aquell 23 de desembre de 1918, el grup d’independentistes
ja toparen amb un grup d’ultraespanyolistes a les Rambles produint-se una forta
baralla fins que sonà algun tret, cosa que va fer que la policia es decidís a
intervenir per separar als dos grups. Posteriorment els independentistes
seguiren manifestant-se rebent càrregues de la policia fins que cap a les 9 del
vespre un grup d’independentistes van disparar diversos trets contra la policia
dins del barri del Raval. La policia va disparar també i es produí un tiroteig
pels carrers entre policies i independentistes. A conseqüència d’això dos
policies van resultar ferits de bala, un anomenat Andrés Gonzalez ferit molt
greu al ronyó i l’altre a la cama. També van ser apallissats alguns policies
que van resultar ferits. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqDMRtNYxDq-PKjPdDWaTJF4giSTEaKR2p7r1Of3OMQL0wfpECx1rqnLSjbKJasP3acWOoxa0BG4-OD-T5PWo6kp8gAfMgJqqjdJNDBxLkMo8MoanEYvX4SEfG9DFkZKC1WSJISRV9JHU/s1600/LA+ACCION+I+LA+VANGUARDIA+TRETS+24-12-1918.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqDMRtNYxDq-PKjPdDWaTJF4giSTEaKR2p7r1Of3OMQL0wfpECx1rqnLSjbKJasP3acWOoxa0BG4-OD-T5PWo6kp8gAfMgJqqjdJNDBxLkMo8MoanEYvX4SEfG9DFkZKC1WSJISRV9JHU/s1600/LA+ACCION+I+LA+VANGUARDIA+TRETS+24-12-1918.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">La notícia dels incidents i tirotejos del dia 23 de desembre a Barcelona en divesos diaris l'endemà</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">L’endemà
dia 24 de desembre, es tornaren a manifestar nombrosos catalanistes radicals
pel centre de Barcelona. No van aparèixer els ultraespanyolistes, però la
policia molt encesa pels dos agents ferits de bala el dia anterior van fer
càrregues extraordinàriament violentes i inclús entraven en bars, botigues i
portals a on pensaven que hi havia manifestants estomacant a tothom, inclús
gent que no hi tenia res a veure incloent algunes senyores i senyors d’edat
avançada. L’endemà les protestes d’alguns polítics catalans i d’alguna premsa
es feren sentir àmpliament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Després
els incidents dels dies 23 i 24 de desembre es produí una espècie de treva
nadalenca i no es reproduïren els incidents fins passats uns dies del cap
d’any, com veurem més endavant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També
durant aquells, dies es feren diversos mítings en altres llocs arreu de
Catalunya dels representants de la campanya autonomista i a vegades diversos
partits conjuntament. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En
aquells moments s’havien suspès les negociacions fins a principis del proper
any a punt de començar. Però el dia 29 de desembre de 1918 el Consell de la
Mancomunitat de Catalunya i els parlamentaris catalans van decidir per votació
majoritària que no acudirien a la comissió extraparlamentària proposada pel
president el conde Romanones prevista pel 2 de gener de 1919. El motiu que van
al·legar la majoria era que veient les llistes dels que havien de participar en
aquesta comissió extraparlamentària amb els representants dels partits
dinàstics a Madrid, la majoria eren contraris a l’autonomia i no tenia cap
sentit discutir quelcom que seria rebutjat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">FORMACIÓ
DE “LA LIGA PATRIÓTICA ESPAÑOLA”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Molts
es preguntaven qui eren aquells nous grups ultraespanyolistes que havien sortit
violentament pels carrers contra les manifestacions catalanistes. Però aquell
primer enfrontament abans esmentat que els independentistes seguidors de Macià
havien tingut amb un grup de carlins davant del consolat de Sèrbia el 17 de
novembre de 1918 en que els dos grups s’intercanviaren alguns trets ja donava
una pista. Com s’ha comentat abans els carlins jaumistes catalans, seguidors de
Don Jaime de Borbòn i liderats a Catalunya per Miquel Junyent, estaven en
aquells moments a favor de la campanya autonomista i s’estava produint una
escissió amb els carlins mellistes, seguidors de Manuel Vazquez Mella que eren
ultraespanyolistes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els
independentistes radicals propers a la Unió Catalanista (UC), que eren els que
principalment protagonitzaven els incidents pels carrers, ja sabien molt bé qui
eren aquells grups ultraespanyolistes i en la revista de les seves joventuts
“L’Intransigent” del 20 de desembre de 1918, ja havien denunciat que carlins i
militars de paisà anaven pels carrers atacant a catalanistes. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigoNhLk-JDHZGC7gKgJxQtuZPDsYWgWVZ_i9fudjC6t0HIcY1V4y6Weu31mTDN-C65ypS-MckO1QzEgG7fMWZnlncZ82m_e82adKXRrEAnuvFVM_kuc9CiGHuvpBFDsM3nEz_I-qNX0Jc/s1600/INTRANSIGENT+20-12-1918+Carlins+i+espanyolistes+incidents.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigoNhLk-JDHZGC7gKgJxQtuZPDsYWgWVZ_i9fudjC6t0HIcY1V4y6Weu31mTDN-C65ypS-MckO1QzEgG7fMWZnlncZ82m_e82adKXRrEAnuvFVM_kuc9CiGHuvpBFDsM3nEz_I-qNX0Jc/s1600/INTRANSIGENT+20-12-1918+Carlins+i+espanyolistes+incidents.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">"L'Intransigent", 20-12-1918</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Després
es va saber que els grups de xoc de carrer d’aquells grups de carlins mellistes
i ultraespanyolistes estaven liderats pel requetè carlí català Ramon Sales i
Amenós, conegut uns mesos després per ser un dels fundadors dels Sindicats
Lliures que s’enfrontaren a trets durant anys contra la CNT catalana. També
alguns militars que estaven indignats per la forta campanya catalanista que
pensaven que posava en perill la unitat d’Espanya i agafant com a excusa
l’incident en que va ser apallissat i desarmat un tinent de l’exèrcit en els
incidents a Barcelona del dia 13 de desembre, s’havien barrejat vestits de
paisà entre els grups d’ultraespanyolistes formats principalment per carlins
mellistes. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfoUI5vUM-H4uzzeUXAmVadjlOj6liBNMbjEkBD1QkBxMz-SNhLmNGRw_HXa_TbR3GZ1bMcccqZhuAwn1MWrLY4AFqj_4tparK7bocjg9WnxjG7VVjUS8F_l9IH24kU7jfkIuU6TakJF0/s1600/1919+Ram%C3%B3n+Sales+i+Amenos+dels+Sindicats+Liures.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfoUI5vUM-H4uzzeUXAmVadjlOj6liBNMbjEkBD1QkBxMz-SNhLmNGRw_HXa_TbR3GZ1bMcccqZhuAwn1MWrLY4AFqj_4tparK7bocjg9WnxjG7VVjUS8F_l9IH24kU7jfkIuU6TakJF0/s1600/1919+Ram%C3%B3n+Sales+i+Amenos+dels+Sindicats+Liures.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Ramon Sales i Amenós, carlí mellista i uns dels caps dels grups d'acció ultraespanyolistes a Barcelona el desembre de 1918</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També
alguns seguidors dels partits dinàstics a Catalunya, tant del Lliberal com del
Conservador, s’havien afegit a aquests grups. L’actitud ambigua d’alguns
dinàstics catalans dins del Consell de la Mancomunitat de Catalunya, que es
mostraven favorables a discutir la proposta d’autonomia, també havia dividit
als dinàstics catalans sorgint grups d’ultraespanyolistes entre ells a
Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però
si bé tant els carlins, de forta tradició violenta, com els militars de paisà
havien mostrat el seu natural tarannà violent pels carrers, ho havien fet de
manera poc organitzada i espontània havent topat amb els grups de xoc
independentistes que els havien respost amb contundència. Per tant ara la
barreja principalment entre carlins mellistes i membres de l’exèrcit, sumat amb
alguns seguidors dels partits dinàstics, es disposaven a formar un nou grup
ultraespanyolista que actués de manera molt més organitzada, amb molta més
contundència i amb moltes més armes durant el més que venia. Per això van crear
un grup anomenat “Liga Patriótica Española”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Ja
el dia 22 de desembre de 1918, havia aparegut per primer cop propaganda amb el
nom de la “Liga Patriótica Española” i en el diari “El Heraldo de Madrid” del
dia 25 de desembre de 1918, es feia una de les primeres referències públiques
al nom d’aquest grup ultraespanyolista creat només a Catalunya, en que els seus
membres feien una nota en la que es posaven a la disposició del capità general
de Catalunya i del governador civil de Barcelona, evidentment en la seva lluita
contra els moviment sobiranista català en general.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdMlzjxAo7ybtEX3H9T-lhqNvBZN0vsDwO1o0pcp-lCst1qp0uZzCes3KFDRjwNPnpMgDpr13GkGexEcKxz0W8BKiUhB5cBRb6WoHxlJpDGjRKn_x4iZ68VZ5CamGloctSALjcYubkpbI/s1600/HERALDO+DE+MADRID+25-12-1918+LIGA+PATRI%C3%93TICA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdMlzjxAo7ybtEX3H9T-lhqNvBZN0vsDwO1o0pcp-lCst1qp0uZzCes3KFDRjwNPnpMgDpr13GkGexEcKxz0W8BKiUhB5cBRb6WoHxlJpDGjRKn_x4iZ68VZ5CamGloctSALjcYubkpbI/s1600/HERALDO+DE+MADRID+25-12-1918+LIGA+PATRI%C3%93TICA.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">El Heraldo de Madrid del 25-12-1918 fent una de les primeres mencions de la LPE</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però
una de les coses més curioses va ser la presència entre aquelles concentracions
espanyolistes de la LPE d’alguns militants lerrouxistes. Els lerrouxistes uns
deu anys abans i fins feia poc, havien promogut la violència anticatalanista
acompanyada de banderes republicanes, a diferència dels ultraespanyolistes al
carrer en aquells dies que duien la bandera “rojigualda”. Ara però el PRR de
Lerroux donava suport a la campanya autonomista i els seus caps criticaven la
violència dels ultraespanyolistes contra els catalanistes. Per tant sobtava que
haguessin set reconeguts alguns lerrouxistes en les manifestacions de la LPE. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La
mateixa revista de la CNT “Solidaridad Obrera”, malgrat que era crítica amb la
campanya autonomista, sobre tot per la presència de la Lliga Regionalista com
veurem més endavant, havia ja denunciat durant el desembre de 1918 que havien
reconegut a diversos lerrouxistes en les manifestacions espanyolistes. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJa3b-c-YmLTeiFtuLpoc316YPVlvflMr1mCOpMo30QNzIWIKGNal7El4EO7gBF8YrREmCtXuPFkHD3cSLW_EDtHJvU1AOIimJ2vb1Unr0IR8xdDL5GgXppdhId3mJyVzBX3fEXPsxseQ/s1600/SOLIDARIDAD+OBRERA+20-12-1918+LERROUXISTES+ENTRE+ELS+ESPANYOLISTES++jpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJa3b-c-YmLTeiFtuLpoc316YPVlvflMr1mCOpMo30QNzIWIKGNal7El4EO7gBF8YrREmCtXuPFkHD3cSLW_EDtHJvU1AOIimJ2vb1Unr0IR8xdDL5GgXppdhId3mJyVzBX3fEXPsxseQ/s1600/SOLIDARIDAD+OBRERA+20-12-1918+LERROUXISTES+ENTRE+ELS+ESPANYOLISTES++jpg.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Article de la revista de la CNT "Solidaridad Obrera" del 20-12-1918 en que denuncien la presència de Lerrouxistes en les manifestacions ultraespanyolistes</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Més
endavant veurem més característiques i més personatges que formaren part de la
LPE quan aquesta es presentà oficialment el gener de 1919.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">LA
CNT ENVERS A LA CAMPANYA AUTONOMISTA <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La CNT catalana, que era de caràcter
anarcosindicalista, es va inhibir totalment de participar en aquella campanya
autonomista, cosa que preocupava a molts catalanistes ja que la CNT aplegava a
la majoria del proletariat català. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La principal causa era que La Lliga Regionalista de
Catalunya, un dels partits capdavanters de la campanya autonomista, havia
format part del govern antiobrer del conservador dinàstic Antonio Maura entre
finals de 1917 i quasi tot el 1918, després de que la CNT ja hagués donat un
inicial suport a l’autonomia de Catalunya en la vaga general d’agost de 1917,
que va ser sagnant i que la Lliga els ho va pagar entrant en un govern
totalment repressiu contra la CNT.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per tant la CNT catalana, malgrat que no va donar
suport a la campanya autonomista de desembre de 1918 i la va inclús criticar
per la presència sobre tot de la Lliga Regionalista, que havia representat
durant gran part de l’any al ministeri del Foment del Treball, no hi ha que oblidar
que si havia donat suport, entre altres reivindicacions obreres, a l’autonomia
de Catalunya el juliol i agost de 1917, havent patit per això una forta i
sagnant repressió amb l’intent posterior de desmantellament del seu sindicat amb
els acomiadaments i les llistes negres. Aquella repressió de la que la Lliga
Regionalista n’era còmplice encara durava en gran part i havia provocat el
sorgiment d’alguns grups d’acció. Per tant quan la CNT catalana va veure a
Cambó al davant de la campanya autonomista, és normal que els vinguessin tots
els mals i el seu rebuig. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">No obstant això, aquell desembre de 1918 la revista
de la CNT catalana “Solidaridad Obrera”, a més de rebutjar col·laborar en una
campanya autonomista amb la Lliga, els carlins o els dinàstics autonomistes,
tots de caràcter antiobrerista, en alguns dels seus articles insinuava que el
catalanisme era burgès en el seu conjunt i algunes expressions dels seus
articles fregaven a vegades l’anticatalanisme, o al menys donaven aquesta
imatge. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDZoMpAAq13yfi7nywu0JxZjIgqTMqc_YOr24aFxG5NLNhl6cIkAckREgr8BEetecOntHRr0wQ8ZS6cKoq3LQ99vZcGYmPnY3QrjZDHIYXtvvpe3kxJOLUZg6FrQWY_85YiAABtV2H_G4/s1600/SOLIDARIDAD+OBRERA+18-12-1918+COMIT%C3%89+DE+TARASSA+SOBRE+LA+CAMPANYA+AUTONOMISTA+A.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDZoMpAAq13yfi7nywu0JxZjIgqTMqc_YOr24aFxG5NLNhl6cIkAckREgr8BEetecOntHRr0wQ8ZS6cKoq3LQ99vZcGYmPnY3QrjZDHIYXtvvpe3kxJOLUZg6FrQWY_85YiAABtV2H_G4/s1600/SOLIDARIDAD+OBRERA+18-12-1918+COMIT%C3%89+DE+TARASSA+SOBRE+LA+CAMPANYA+AUTONOMISTA+A.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">"Solidaridad Obrera" 18-12-1918. El comitè de vaga del ram de l'aigua de la CNT de Terrassa, que entre altres coses reclamava la llibertat dels detinguts del seu comitè, critica fortament la campanya autonomista</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXQMLSNmEKJmNy25G-_dFa0y4uWmiouDYAX0_dsbldZKHCyui4ewlfbKto0K8d8SbcqDqFS9vgioxUlHDdiFeHLTZe8nTpsumcBnFcdgMCFys3KeDDB5BLHTMZgeTupbjghYpdHQKMt8c/s1600/1917+o+1919+Terrassa+vaga+ram+aigua.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXQMLSNmEKJmNy25G-_dFa0y4uWmiouDYAX0_dsbldZKHCyui4ewlfbKto0K8d8SbcqDqFS9vgioxUlHDdiFeHLTZe8nTpsumcBnFcdgMCFys3KeDDB5BLHTMZgeTupbjghYpdHQKMt8c/s1600/1917+o+1919+Terrassa+vaga+ram+aigua.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Membres del comitè de vaga de la CNT del ram de l'aigua de Terrassa, d'on partí l'article anterior criticant la campanya autonomista, posant el 15-12-1918 juntament amb el corresponsal del "Día Gràfico" (el segon per l'esquerra)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Tot això malgrat que també hi havia partits
d’esquerres que havien donat suport als sindicalistes en el passat dins de la
campanya autonomista. També hi havia crítiques tant contra els republicans
catalanistes del PRC, com contra els republicans lerrouxistes del PRR o els del
PSOE, dient que tenien massa teoria de polítics petits burgesos i poques forces
de xoc que els donessin suport en una sagnant repressió com passà l’agost de
1917, en que els van deixar pràcticament sols.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Angel Pestaña, el director en aquells moments de la
revista “Solidaridad Obrera” i arribat
de Lleó a Barcelona feia quatre anys, no tenia en aquells moments cap
sensibilitat pel tema català i inicialment sempre havia set crític amb el
desenvolupament del catalanisme dins de la CNT i això es faria notar bastant en
els articles de “Solidaridad Obrera” de desembre de 1918 durant la campanya autonomista.
No obstant això, Angel Pestaña es casaria amb una catalana, acabaria parlant en
català i canviaria molt de postura en aquest sentit amb els anys.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">En els articles de “Solidaridad Obrera” del desembre
de 1918, a part de frases com “a nosotros no nos interessa este pleito
autonomista promovido por partidos burgeses”, cada cop que hi havia alguna
forta injustícia, com acomiadaments, gent feta fora de la seva casa per no
poder pagar o empresonaments de sindicalistes, es feia contínua referència a la
campanya autonomista amb frases com “mientras los burgueses nos enganyan con el
pleito autonomista, sigue la repressión antiobrera promocionada por ellos
mismos”. Molts d’aquells articles insinuaven que el catalanisme era burgès en
bloc i que no era compatible amb el sindicalisme.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoQYkGxNIvvENc4yG_Y2_ZGoM0IRioQDb5EpZlVR5os2J5gH8qlpR56BB_iGbe55_qzxYm76fh3tXAMkMLH6SqKXndgbLlCpjDKIuAEZ0Mpxq2wW8Z2wsWJwyQO2gcxduvW3gn3qkOoFU/s1600/SOLIDARIDAD+OBRERA+15-12-1918+NI+CON+EL+GOBIERNO+NI+CON+EL+FOMENTO+A.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoQYkGxNIvvENc4yG_Y2_ZGoM0IRioQDb5EpZlVR5os2J5gH8qlpR56BB_iGbe55_qzxYm76fh3tXAMkMLH6SqKXndgbLlCpjDKIuAEZ0Mpxq2wW8Z2wsWJwyQO2gcxduvW3gn3qkOoFU/s1600/SOLIDARIDAD+OBRERA+15-12-1918+NI+CON+EL+GOBIERNO+NI+CON+EL+FOMENTO+A.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 21.3333339691162px; line-height: 24.5333347320557px;"><br /></span></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitBPG0SnhFUxzs__eaBtdmhcIlBD3y3YnqN7vVgVH41xm9w-QVOvkDUkSbkDjI2YhFzatTeytEnA9gfZMpPdSHT6RrwP0Rxx3Er225DBwjM4jNa1Fc-yMBGD6SBA_Jal4omuMPRfWkE28/s1600/15-12-1919+SOLI+CONTRA+L'AUTONOMIA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitBPG0SnhFUxzs__eaBtdmhcIlBD3y3YnqN7vVgVH41xm9w-QVOvkDUkSbkDjI2YhFzatTeytEnA9gfZMpPdSHT6RrwP0Rxx3Er225DBwjM4jNa1Fc-yMBGD6SBA_Jal4omuMPRfWkE28/s1600/15-12-1919+SOLI+CONTRA+L'AUTONOMIA.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Part de l'article de "Solidaridad Obrera" del 15-12-1918 criticant la campanya autonomista catalana</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 21.3333339691162px; line-height: 24.5333347320557px;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">“Solidaridad Obrera” va arribar inclús a
ridiculitzar en un article sense signar, el fet de que el PSOE fes cartells en
català per anunciar el seu míting autonomista del 22 de desembre abans
esmentat, com una concessió al catalanisme burgès. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNFZNFreTKfHfGnT0kxVtolwjRT7crVqTxh470vkVugyKPSsve7RuidwELAf6QFcj8QMtvhxAHXCyoZ_U_dxqj8RDVF8Wy245cd0qyan73G_8mmp8zx-ojNaH-4IB7lcG7ySfhGTPKpp0/s1600/SOLIDARIDAD+OBRERA+22-12-1918+CRITIQUEN+INCL%C3%9AS+QUE+EL+PSOE+FACI+UN+CARTELL+EN+CATAL%C3%80+A+jpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNFZNFreTKfHfGnT0kxVtolwjRT7crVqTxh470vkVugyKPSsve7RuidwELAf6QFcj8QMtvhxAHXCyoZ_U_dxqj8RDVF8Wy245cd0qyan73G_8mmp8zx-ojNaH-4IB7lcG7ySfhGTPKpp0/s1600/SOLIDARIDAD+OBRERA+22-12-1918+CRITIQUEN+INCL%C3%9AS+QUE+EL+PSOE+FACI+UN+CARTELL+EN+CATAL%C3%80+A+jpg.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Article a "Solidaridad Obrera" del 22-12-1918 en el que en l'últim paràgraf es critica inclús que el PSOE anunciés un míting autonomista en català</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Hi havia poques concessions a la comprensió als
catalanistes en els articles de “Solidaridad Obrera” d’aquell desembre de 1918 ,
a part d’algun article en que es denunciava la contundent actuació de la policia
contra els catalanistes, afirmant que amb aquests que lluitaven pel carrer si
que s’hi podrien solidaritzar si promoguessin una revolta popular real, però
que els caps de la campanya eren elements reaccionaris. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK-Xw-fgSH73XBsJfqUXBD2EqefaB7g0XK3GX-db3uSHwcSUeV5kE22QWBjSHql8E8kXxgoOOTBOcfMyyiinEn0GnSJ-xRnUVguba5WjYHyGUrOv9ac4VXZiAoyCmaLrZ6PtchwyQIWu4/s1600/16-12-1918+SOLI+ACEPTA+EL+MOVIMENT+DE+CARRER.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK-Xw-fgSH73XBsJfqUXBD2EqefaB7g0XK3GX-db3uSHwcSUeV5kE22QWBjSHql8E8kXxgoOOTBOcfMyyiinEn0GnSJ-xRnUVguba5WjYHyGUrOv9ac4VXZiAoyCmaLrZ6PtchwyQIWu4/s1600/16-12-1918+SOLI+ACEPTA+EL+MOVIMENT+DE+CARRER.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Part de l'article de "Solidaridad Obrera" del 16-12-1918 en que diuen que sols els interessen els que lluiten pels carrers però no els dirigents de la campanya autonomista</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La
revista cenetista “Solidaridad Obrera” també denunciava que els grups
ultraespanyolistes estaven farcits de militars de paisà i que la policia era
totalment parcial en contra dels catalanistes que es manifestaven o s’enfrontaven
als espanyolistes. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwRmx_ae4n5NHJwW92CtYdRZ-P39IWugLMIHiTd__UaVWvMUGYpetgVbiEG-WqfZfOsYJ453kwF39s8vm-7Q39-nRB3PLpvv8q7h7GB4KzrZ9uSrKiM-A2bLYQBe5RQgSUQhjHC-i1d0I/s1600/SOLIDARIDAD+OBRERA+20-12-1918+PARCIALITAT+DE+LA+POLICIA+jpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwRmx_ae4n5NHJwW92CtYdRZ-P39IWugLMIHiTd__UaVWvMUGYpetgVbiEG-WqfZfOsYJ453kwF39s8vm-7Q39-nRB3PLpvv8q7h7GB4KzrZ9uSrKiM-A2bLYQBe5RQgSUQhjHC-i1d0I/s1600/SOLIDARIDAD+OBRERA+20-12-1918+PARCIALITAT+DE+LA+POLICIA+jpg.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Article de "Solidaridad Obrera" del 20-12-1918 en que denúncia la parcialitat de la policia a favor dels espanyolistes</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Però la línia oficial de la revista s’expressava en
frases com “ni con unos ni con otros”, amb fortes crítiques contra una gran
part d’aquell moviment catalanista. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">ALTRES
OPINIONS DELS PRINCIPALS LIDERS SINDICALS DE LA CNT</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però
una de les opinions més significatives de dirigents de la CNT d’aquella època
sobre els fets d’aquell desembre de 1918, expressada anys després en les seves
memòries, va ser la de Simó Piera i Pagès, que era en aquells moments el
delegat del Sindicat Únic de la Construcció de la CNT catalana, el més nombrós
i influent amb uns 40.000 afiliats a Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per
aquells dies de desembre de 1918 l’empresa FUERZAS I RIEGOS DEL EBRO, que era
una filial de la principal empresa de subministrament elèctric a Catalunya,
BARCELONA, TRACTION, LIGHT AND POWER, popularment coneguda per la Canadenca, ja
que s’havia fundat al Canada amb capital canadenc, nordamericà i britànic,
tenia obert un conflicte amb els treballadors que l’empresa tenia al pantà de
Camarasa en construcció. En el pantà de Camarasa hi havia treballadors vinguts
de tots els indrets de Catalunya i també d’arreu de l’Estat Espanyol i
inicialment no tenien cap protecció sindical, patint des del principi penoses
condicions de treball, de vida i de sous. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Simó
Piera i Pagès, com a delegat del Sindicat Únic de la Construcció hi va acudir
cap al novembre de 1918 i va promoure la filiació dels treballadors del pantà
de Camarasa al Sindicat Únic de la Construcció amb Ramon Brualla com primer el
delegat del pantà. A partir de llavors el conflicte del pantà de Camarasa va
tenir el suport de tota la CNT catalana i el desembre de 1918, en plena
campanya autonomista, es van convocar vagues localitzades al pantà i a la
província de Lleida amb l’amenaça de la CNT de convocar una vaga a tota la
Canadenca, amb el que significava deixar a tota Catalunya sense llum, a més
d’amenaçar amb una vaga general a tot Catalunya. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXWAm5xksg719tnHJnC4ogYIoHYLqvf4QvQLFmAErL-KIxsTaGVlf7Ev3fzCUmIJXMvoNitBXG66uiGf_rjM7ZVh77XcKt3i4fiVUZ3o_MxEnuodX0nCqxT-kdCvQLvtJU2PixnKLNvII/s1600/SOLIDARIDAD+OBRERA+19-12-1918+AEMAN%C3%87A+VAGA+GENERAL+CANADENCA++jpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXWAm5xksg719tnHJnC4ogYIoHYLqvf4QvQLFmAErL-KIxsTaGVlf7Ev3fzCUmIJXMvoNitBXG66uiGf_rjM7ZVh77XcKt3i4fiVUZ3o_MxEnuodX0nCqxT-kdCvQLvtJU2PixnKLNvII/s1600/SOLIDARIDAD+OBRERA+19-12-1918+AEMAN%C3%87A+VAGA+GENERAL+CANADENCA++jpg.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">"Solidaridad Obrera" 19-12-1918. La CNT amenaça amb una vaga a la província de Lleida i amb una vaga general pel conflicte de la Canadenca al pantà de Camarasa</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquell
conflicte de la Canadenca, a part d’altres de també important dimensió en curs,
era el que la revista de la CNT catalana “Solidaridad Obrera” donava
importància vital dient que el plet autonomista no anava amb ells sinó la
lluita contra els explotadors burgesos, alguns dels quals estaven representats
en alguns dels partits de la campanya autonomista. Com veurem més endavant la
vaga de la Canadenca que esclatà el febrer de 1919 i la vaga general a tot Catalunya
que portà, va ser la vaga més important de la història del proletariat català i
de tot l’Estat Espanyol, sent a més Simó Piera el principal impulsor i
interlocutor de la vaga. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Doncs
bé, Simó Piera, el dirigent sindical més important de la CNT en aquells dies,
en el seu llibre de memòries “Records i experiències d’un dirigent de la CNT”
fa referències a la posició de la CNT catalana durant aquella campanya
autonomista i a alguns articles apareguts en “Solidaridad Obrera” sobre la
campanya autonomista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Simó
Piera en aquests paràgrafs del seu llibre expressa, a part de la justificació
de que la CNT no volgués anar en una campanya juntament amb els de la Lliga i
altres conservadors, també la tristesa de que a la CNT en aquells dies li mancà la visió política de no haver d’alguna manera expressat el seu suport
a la demanda més autogovern per Catalunya, cosa que hagués acontentat a un gran
part del proletariat català, ja que segons Piera, malgrat donar prioritat en
aquells moments a la seva dura lluita sindical, la majoria de treballadors
catalans en el fons tenien sentiments històrics catalanistes i en aquells
moments se’ls havien de reprimir. Simó Piera en les seves memòries també fa una
forta crítica a alguns d’aquells articles de “Solidaridad Obrera” que a vegades
semblaven fer joc al govern centralista i anticatalanista, afirmant que a
vegades fregaven l’anticatalanisme.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 12 de gener de 1919, quan es tornà reprendre la campanya
autonomista i els incidents, com veurem més endavant, intervingué Salvador
Seguí, el líder i secretari general de la CRTC, quan en un míting expressà les
seves opinions sobre el tema, expressant opinions d’un caire molt diferent de
les que havien aparegut a “Solidaridad Obrera”, que van ser divulgades en
diversos diaris de l’època i també en el llibre de memòries de Simó Piera, el
qual era el gran amic i la ma dreta de Salvador Seguí. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Salvador
Seguí, el secretari general de la CRTC va dir entre altres coses aquell 12 de
gener de 1919 que “Nosaltres no volem que Catalunya sigui una colònia i volem
que sigui un poble lliure i nosaltres els treballadors som més catalans que
alguns dels fabricants i empresaris els que són els que esclavitzen al poble de
Catalunya”. També va dir que “Nosaltres no volem tampoc fer el joc al govern
central que espera qualsevol ocasió per negar l’autonomia a Catalunya”. Seguí
també va criticar fortament a Cambó i la seva línia de repressió contra els
obrers i va cridar un “Mori Cambó” en el míting, per altra banda frase que
també solien cridar els independentistes de la Unió Catalanista (UC) de Macià.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquestes
frases de Seguí tenien un to molt diferent del que havien expressat alguns
articles de “Solidaridad Obrera” el desembre de 1918 i que reflectien també les
diferències d’alguns dirigents de la CNT sobre aquest tema i que en el futur
anirien en augment.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4o7PqcJPJ7YAnwo2ML0xS4PeZDDDPSwUOTyHDoNfVEvgbuWxoJ6eAoYBd0PVCdn9yQOBpvjaIOfFvSvQBqUhyHiePX5UYyxzEs88PJs9eI_Lpsl3hBHNJ56N5DJe9sm4H0H9oIFWzIq8/s1600/Pesta%C3%B1a-segui-piera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4o7PqcJPJ7YAnwo2ML0xS4PeZDDDPSwUOTyHDoNfVEvgbuWxoJ6eAoYBd0PVCdn9yQOBpvjaIOfFvSvQBqUhyHiePX5UYyxzEs88PJs9eI_Lpsl3hBHNJ56N5DJe9sm4H0H9oIFWzIq8/s1600/Pesta%C3%B1a-segui-piera.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Angel Pestaña, Salvador Seguí i Simó Piera, tres dels principals dirigents de la CNT catalana a partir de 1918</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Una de les característiques també d’aquells atacs de
desembre de 1918 de la revista “Solidaridad Obrera” en contra de la campanya autonomista,
va ser que a l’únic partit de la campanya al que no criticaren, encara que
tampoc en feien referència, era a la Unió Catalanista i al seu líder Francesc
Macià, que precisament eren majoritàriament els que protagonitzaven els
incidents al carrer.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Tant els de la Lliga Regionalista, acusats de traïdors
a la vaga de 1917, els carlins acusats d’ultraconservadors i els socialistes, els lerrouxistes i els republicans catalanistes, que l’agost de 1917 si van donar
suport a la vaga però van participar poc en la sagnant lluita a carrer
que va protagonitzar la CNT, havien rebut fortes crítiques de a “Solidaridad
Obrera” el desembre de 1918 per la seva trajectòria en els últims anys.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Segons diuen importants líders anarcosindicalistes
en els seus llibres de memòries com Simó Piera, el mateix Angel Pestaña,
director d’aquella “Solidaridad Obrera” de 1918 o l’històric dirigent
sindicalista i anarquista Joan Ferrer, quan es produïen els enfrontaments a
Barcelona i voltants aquell agost de 1917 entre anarcosindicalistes i la
policia i l’exèrcit amb dotzenes de morts, Francesc Macià es reuní amb Salvador
Seguí, davant la presència dels abans anomenats, i li va dir que a les Borges
Blanques tenia molts seguidors i que els faria venir a Barcelona armats per
ajudar als anarcosindicalistes amb els enfrontaments tot i proposant una
revolta armada generalitzada. Salvador Seguí li va dir que ja hi havia hagut
prou repressió i morts i que s’havien de reorganitzar per la forta lluita
sindical que venia.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">A més Macià va oferir armes que disposava que havia
aconseguit a través de Joan Soler, un membre de la Unió Catalanista que
s’encarregava de reclutar voluntaris per lluitar en la I Guerra Mundial. Segons
diu Simó Piera en el seu llibre, aquelles armes van arribar realment i ell
mateix les va amagar a casa seva o a cases d’amics i que serviren en el futur
per posteriors lluites. Evidentment la CNT en aquells moments no tenia res a
criticar a Francesc Macià i als seus seguidors i no ho va fer. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">ES
REPREN LA CAMPANYA AUTONOMISTA EL GENER DE 1919<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
29 de desembre de 1918, com ja s’ha esmentat abans, la comissió per l’autonomia
de la Mancomunitat de Catalunya havia decidit finalment no acudir a la comissió
extraparlamentària a Madrid per discutir sobre el projecte d’estatut
d’autonomia. El Consell de la Mancomunitat va acordar que s’elaboraria un
projecte d’estatut que es discutiria i votaria per una assemblea a Barcelona
entre membres de la Mancomunitat i els parlamentaris catalans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Però
el 2 de gener de 1919 es va reunir a Madrid la comissió extraparlamentària com
s’havia acordat en principi però sense la presència dels representants catalans
que donaven suport a la campanya autonomista i que estava formada per 14
membres, la majoria de partits dinàstics. El cap dels lliberals dinàstics, el
conde de Romanones, i el cap dels conservadors dinàstics, Maura, coincidien en
donar un estatut d’autonomia a Catalunya però lluny del que demanaven els
partits catalans de la campanya autonomista, malgrat que el text dels dinàstics
de Madrid donava cooficialitat a la llengua catalana i l’obligació
d’estudiar-la. En la resta hi havia divisions d’opinions en la que predominava
la idea de donar més autonomia municipal però molt poca o cap autonomia
regional.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5iTyFAyp3ZtCcO0itjar84kB3T2hqvrdyHm3fX4dTT2SGj628DA5Km7yuSGpgDQ603TMoy5JQhlx0tzr4Ponx6eJTXMvzc3Qsrp46KvFXnfYyA0b_8Wd6NItEY3gu_-NVx33XijEvxPA/s1600/COMISSIO+EXTRAPARLAMENTARIA,+la+hormiga+de+oro+18-1-1919.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5iTyFAyp3ZtCcO0itjar84kB3T2hqvrdyHm3fX4dTT2SGj628DA5Km7yuSGpgDQ603TMoy5JQhlx0tzr4Ponx6eJTXMvzc3Qsrp46KvFXnfYyA0b_8Wd6NItEY3gu_-NVx33XijEvxPA/s1600/COMISSIO+EXTRAPARLAMENTARIA,+la+hormiga+de+oro+18-1-1919.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">La comissió extraparlamentària dels dinàstics de Madrid que elaborà el seu propi text d'autonomia reunits el 2-1-1919 encapçalats pel president del govern el conde de Romanones (assegut a la dreta), el cap dels conservadors Antonio Maura (assegut al mig) i Manuel Garcia Prieto (assegut a l'esquerra), també del Partit Lliberal.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
6 de gener de 1919 es va celebrar la Pasqua Militar amb una mobilització al
carrer a Barcelona de nombrosos dinàstics antiautonomistes i de diversos grups
ultraespanyolistes, per reafirmar la seva devoció al rei i a l’exèrcit davant
la represa de la campanya autonomista catalana.
<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirNwnU7Jmv-oY7VtnsPuRT49YcVTS7XdNh5Kfv6Mc1RMuU0eWyjsi1kmRzEmnB0wJfcnb9YCjEw4CyY2tK9fcjMVmV_ZQm6LSizLu-9a3PnAzAa1RAputZIiUk4Au8XA0VxzhZqI6rjQ8/s1600/ACTE+AFIRMACI%C3%93+MON%C3%80RQUICA+A+BCN,+La+Hormiga+de+Oro,+11-1-1919.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirNwnU7Jmv-oY7VtnsPuRT49YcVTS7XdNh5Kfv6Mc1RMuU0eWyjsi1kmRzEmnB0wJfcnb9YCjEw4CyY2tK9fcjMVmV_ZQm6LSizLu-9a3PnAzAa1RAputZIiUk4Au8XA0VxzhZqI6rjQ8/s1600/ACTE+AFIRMACI%C3%93+MON%C3%80RQUICA+A+BCN,+La+Hormiga+de+Oro,+11-1-1919.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Diversos grups ultraespanyolistes davant del govern militar de Barcelona celebrant la Pasqua Militar en un anomenat acte d'afirmació patriòtica el 6-1-1919 </span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 8 de gener de 1919 el Consell de
la Mancomunitat ja començà a treballar per elaborar el seu propi projecte
d’estatut. Aquell mateix dia començaren a celebrar-se diversos actes públics
per reprendre la campanya autonomista, com la celebració del dia de la llengua
catalana al Parc de la Ciutadella amb l’actuació de diversos balls populars.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Mentre a Madrid la comissió extraparlamentària presidida
pel conde de Romanones van enllestir de manera ràpida el seu projecte
d’autonomia per Catalunya l’11 de gener per cobrir l’expedient, però donant ja
per fet que seria inútil i que no seria acceptat pels autonomistes catalans.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /><o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn-ahpHxq_iuuBbaj5xnAEdVef9Bmh80jcKMqIrWWpt1QE4UDK1gG7P-s6ihbcWcpebwgNp9vPkzQ0yajus05jXI0bPPiO_a3RRLKyXDlSIu1XhKFQ9NPeQgaCgmOYUfz-z9EUznLhQaI/s1600/1919+Gener+festa+per+la+llengua+catalana+de+nostra+Patria.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn-ahpHxq_iuuBbaj5xnAEdVef9Bmh80jcKMqIrWWpt1QE4UDK1gG7P-s6ihbcWcpebwgNp9vPkzQ0yajus05jXI0bPPiO_a3RRLKyXDlSIu1XhKFQ9NPeQgaCgmOYUfz-z9EUznLhQaI/s1600/1919+Gener+festa+per+la+llengua+catalana+de+nostra+Patria.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Un dels actes de festa de la llengua catalana amb l'Esbart Català de dansaires al Parc de la Ciutadella de Barcelona el 8-1-1919</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">TORNEN
ELS ALDARULLS AL CARRER AMB LA PRESÈNCIA DELS ULTRAESPANYOLISTES</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A
partir de l’11 de gener de 1919 es van tornar reproduir les manifestacions al
carrer, les càrregues policials i els enfrontaments entre catalanistes i
espanyolistes que cada cop foren més greus. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Al
teatre Goya situat a les Rambles de Barcelona la cupletista Mary Focela cantava
alguna cançó en la que a part frases patriòtiques espanyoles n’hi havia una que
deia “Viva España”. En el teatre i solien haver espanyolistes que aplaudien i
corejaven aquelles frases, però també hi van començar a anar catalanistes per
boicotejar l’actuació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
mateix 11 de gener de 1919 es va produir el primer incident greu de l’any que
va començar en l’actuació de la cupletista al teatre Goya. La policia va
irrompre al teatre mentre alguns membres del públic esbroncaven a la cupletista
i feien crits catalanistes practicant algunes detencions. A la sortida del
teatre la policia va carregar contra un grup de catalanistes que s’hi havia
aplegat fent crits patriòtics catalans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’endemà
12 de gener de 1919 es van repetir els incidents al teatre Goya tant a la
sessió de tarda com de nit, amb crits de “Viva España” o “Visca Catalunya” que
es llençaven uns contra els altres entre el públic, amb la intervenció de la
policia dins del teatre i posteriors manifestacions al carrer, en que la
policia va realitzar trets de pistola a l’aire per dispersar als catalanistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
mateix dia 12 gener el nou grup ultraespanyolista “Liga Patriótica Española” (LPE) va
oficialitzar la seva fundació i va col·locar una gran pancarta amb el seu nom i
una gran bandera espanyola en la façana del seu nou local a la zona de la
Rambla de Canaletes. Al davant de la façana s’hi va concentrar una manifestació
catalanista, alguns dels quals ja venien dels incidents de davant del teatre
Goya fent crits contra els espanyolistes del local rebent una forta càrrega de
la policia. Posteriorment a la nit quan uns catalanistes dispersats passaven
per davant d’una caserna de la guàrdia civil, alguns guàrdies van fer diversos
trets de pistola sense ferir a ningú contra els manifestants.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">En aquells moments ja la majoria de catalanistes que
participaven en les manifestacions eren independentistes radicals seguidors de
Macià, ja que els dirigents de la Lliga havien instat als seus seguidors a no
participar en manifestacions, malgrat que alguns joves de la Lliga no li feien
cas i s’afegien a les manifestacions amb els independentistes. També alguns
joves membres del PRC s’afegien a les manifestacions i als incidents.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">En relació amb això es produí aquell mateix dia 12
de gener un fet significatiu. Al matí s’havia fet un acte de presentació del
nous Sometents de Barcelona que desfilaren per Diagonal. El mateix capità
general de Catalunya Milans del Bosc i diversos caps de la policia van passar
revista als Sometents que estaven comandats pel general Cavanna. Aquells
Sometents representatius de diversos barris de Barcelona, era una cosa nova a
la capital catalana ja que el Sometent fins llavors era una força rural i sols
s’havia permès la seva organització en pobles fora de Barcelona. Però es dona
la circumstància de que alguns dels organitzadors d’aquell Sometent tenien
relació amb patrons relacionats amb la Lliga Regionalista de Catalunya i també
amb dirigents dels partits dinàstics espanyols amb la idea de defensar-se
contra la força de l’anarcosindicalisme català. El mateix Francesc Cambó i el
diputat lliberal dinàstic Alfons Argemí i Salas, eren alguns dels promotors
d’aquells Sometents. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Curiosa
manera de lluir armes d’alguns elements relacionats amb la Lliga amb el
vistiplau de la policia i els militars mentre els independentistes catalans
tenien enfrontaments amb la policia, ultraespanyolistes i militars de paisà
pels carrers. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8nKA5CdOiD9BAH2RacW6v0Fph-yXYX8NZgydVvUl9xBhd1Tn1p_uyaSLZLKRBfH_wxbREhK96Vzse2Tkk9_vmb4V66iLT1tXWDkJD_Fd1yYkCoDLoOsggWBIb_YjnvuhngoJRZMUkuwc/s1600/1919+12+gener+sometent.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8nKA5CdOiD9BAH2RacW6v0Fph-yXYX8NZgydVvUl9xBhd1Tn1p_uyaSLZLKRBfH_wxbREhK96Vzse2Tkk9_vmb4V66iLT1tXWDkJD_Fd1yYkCoDLoOsggWBIb_YjnvuhngoJRZMUkuwc/s1600/1919+12+gener+sometent.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Desfilada dels recentment creats Somentents barcelonins el 12-1-1919 impulsats per la Lliga Regionalista i els dinàstics catalans.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El mateix dia 12 de gener s’havia fet un míting de
la CNT al teatre Bosque de Gràcia en el que parlaren entre altres Ángel Pestala
i Salvador Seguí, en el que aquest últim va atacar de manera contundent tant a
la patronal com al líder de la Lliga Regionalista Francesc Cambó, com a còmplices
de les detencions de sindicalistes i de les mesures repressives de la patronal. Salvador Seguí també va afirmar que els anarcosindicalistes no estaven en contra de l’autonomia
de Catalunya, ja que no volien fer joc al govern centralista, sinó contra
alguns dirigents conservadors de la campanya autonomista. Un matís diferent del
que s’havia escrit a “Solidaridad Obrera” el desembre de 1918. Al final del
míting la policia va fer desviar als assistents del míting cap a altres carrers
perquè no coincidissin amb la desfilada dels Sometents anitsindicalistes que
desfilaven pel carrer Salmerón (avui Gran de Gràcia). </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També el mateix dia 12, membres de les joventuts del
Partit Republicà Català (PRC) van fer un acte al cementiri de Sarrià per
homenatjar als caiguts per la república. La policia també va fer desviar als
militants del PRC cap a altres carrers perquè no coincidissin amb el Sometent
de Sarrià que tornava de la concentració feta abans i evitar enfrontaments. Cal
recordar que dins dels Sometents hi havia també membres de la Lliga
Regionalista, que a l’igual que el PRC també participava en la campanya
autonomista. Una mostra de les grans diferències entre els diferents grups de
la campanya autonomista que a la vegada eren antagònics en altres aspectes. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsJLtMNMOACmz2VPVIl49kK_C1lQ5DuEl58M2gsoz8vJuPnqfzldLRmHGs9vQGhuJufiI_iFoKR8J8275Q7Gwkql7BCyk4Ik8V3eb0aabw13LSI2y2fvtMCzMVbbCw6XSr7verLbT-j0w/s1600/JOVENTUTS+REPUBLICANES+FOTO+EL+DIA+GRFICO+13-1-1919.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsJLtMNMOACmz2VPVIl49kK_C1lQ5DuEl58M2gsoz8vJuPnqfzldLRmHGs9vQGhuJufiI_iFoKR8J8275Q7Gwkql7BCyk4Ik8V3eb0aabw13LSI2y2fvtMCzMVbbCw6XSr7verLbT-j0w/s1600/JOVENTUTS+REPUBLICANES+FOTO+EL+DIA+GRFICO+13-1-1919.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Membres de les joventuts del Partit Republicà Català, fent un homenatge als caiguts per la república al cementiri de Sarrià el 12-1-1919 (foto de "El Día Gràfico")</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 13 de gener de 1919 la CNT catalana, que estava
creixent espectacularment, creava el Sindicat Únic del ram d’Alimentació. L’assemblea
de constitució del nou sindicat de ram es va celebrar al Centre Autonomista de
Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI), que era la feu dels
independentistes radicals i que els havia cedit el local. El president del
CADCI Joan Torrens, que tenia molt bona sintonia amb Salvador Seguí, el
secretari general de la CRTC, solia cedir els seus local per diverses
conferències i assemblees de la CNT. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn_J9i8rI30DsgGc8o8P0T2wyT9Lq6QCXY_tiWWRnDd-bmstC5CEMxifAUhbV6AwegJo8kBQw0j8DZPp1xSCAXQBdxFCKx1_cDB_dueB4up2F-lC7TOYN4sEGMq3_bBWiva9rWiMgHa3w/s1600/LA+PUBLICIDAD+14-1-1919+AL+CADCI+ES+FUNDA+EL+SU+D'ALIMENTACI%C3%93.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn_J9i8rI30DsgGc8o8P0T2wyT9Lq6QCXY_tiWWRnDd-bmstC5CEMxifAUhbV6AwegJo8kBQw0j8DZPp1xSCAXQBdxFCKx1_cDB_dueB4up2F-lC7TOYN4sEGMq3_bBWiva9rWiMgHa3w/s1600/LA+PUBLICIDAD+14-1-1919+AL+CADCI+ES+FUNDA+EL+SU+D'ALIMENTACI%C3%93.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">"La Publicidad" del 14-1-1919, anuncia la creació del Sindicat Ùnic d'Alimentació de la CNT al local del CADCI</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Aquell dia 13 de gener es tornà a reproduir l’escena de crits espanyolistes i
catalanistes dins del teatre Goya amb l’actuació de Mary Focela, però aquest
cop es produí una monumental baralla dins del teatre entre espanyolistes i
catalanistes. La policia hi intervingué a cops i al carrer es tornaren a reproduir
els incidents i les càrregues. Segons el diari “La Publicidad” de 13-1-1919 es
van disparar alguns trets de pistola des de la manifestació independentista
contra la policia sense causar ferits.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">El
mateix dia 13 de gener i mentre duraven els incidents, començaren a fer acte de
presència un altre cop els grups ultraespanyolistes al carrer com havien fet el
mes anterior. Un grup repartia propaganda de “La Liga Patriótica Espanyola
(LPE)” escortats per la policia. Un senyor gran els va increpar i els espanyolistes
el van començar a pegar sense que la policia fes res, moment en que un grup de
catalanistes es va enfrontar amb els espanyolistes per defensar-lo. Va ser en
aquell moment en que la policia va intervenir per dispersar als catalanistes. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Al
dia següent dia 14 de gener no va haver-hi actuació de Mary Focela al teatre
Goya, però al carrer es reproduïren els incidents. A l’igual que el dia
anterior, ultraespanyolistes de la LPE es passejaven per la Rambla escortats
per la policia cridant “Viva Espanya” i repartint propaganda de la LPE. Al ser
increpats per catalanistes la policia tornà a carregar contra ells. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPvS2Bj3cH6E_yLyqFoY6vmaCnQ2dWATVPUe12cxH4kY_ACAIf_JV_vBoJU_qp3rdgaPDDzm2cG1VbqX7Rjow5KgxtSOtuOyAuB4syS_eLBfyKWpNKVfxnSxbtjuiIbQmTKqDvLgkbRFk/s1600/LA+PUBLICIDAD+15-1-1919+INCIDENTS+PARCIALITAT+POLICIA+.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPvS2Bj3cH6E_yLyqFoY6vmaCnQ2dWATVPUe12cxH4kY_ACAIf_JV_vBoJU_qp3rdgaPDDzm2cG1VbqX7Rjow5KgxtSOtuOyAuB4syS_eLBfyKWpNKVfxnSxbtjuiIbQmTKqDvLgkbRFk/s1600/LA+PUBLICIDAD+15-1-1919+INCIDENTS+PARCIALITAT+POLICIA+.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">"La Publicidad" 15-1-1919. Informa sobre al parcialitat de la policia a favor dels espanyolistes</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">A la nit del dia 14 es van produir forts
enfrontaments entre catalanistes i espanyolistes</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvrJ-oKKGp3xSMa5-XQXParkDb8ZYt2V3jej_TGDapUXDAlr-wmMiXYT34sT_PQ-ldUQL9g1-ZcOOaNJ1h8RDRaTDGromSjo-m17LhcZZxRpgAWcwyJNUc6DTXylnTxqozvd4gSH8FKDs/s1600/EL+SOL+15-1-1919+INCIDENTS+ENTRE+CATALANISTES+I+ESPANYOLISTES+.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvrJ-oKKGp3xSMa5-XQXParkDb8ZYt2V3jej_TGDapUXDAlr-wmMiXYT34sT_PQ-ldUQL9g1-ZcOOaNJ1h8RDRaTDGromSjo-m17LhcZZxRpgAWcwyJNUc6DTXylnTxqozvd4gSH8FKDs/s1600/EL+SOL+15-1-1919+INCIDENTS+ENTRE+CATALANISTES+I+ESPANYOLISTES+.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">"El Sol" 15-1-1919</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
mateix dia 14 de gener els seguidors de Macià anunciaven oficialment la
formació a partir del nucli independentista d’Unió Catalanista i altres grups
independentistes, de la creació de la Federació Democràtica Nacionalista (FDN) amb
un programa independentista i fortament obrerista, bases de les quals
publicarien unes setmanes després la seva revista que els feia de portaveu “l’Intransigent”.
Francesc Macià i Llussà, Ramón Aguiló i Gil, Enric Arderiu i Valls, Eduard
Xalabarder i Serra i Pere Rossell i Vilà van ser els principals fundadors i
caps del nou partit independentista. La FDN va anunciar que es presentaria en
un míting el 19 de gener, però la suspensió de garanties constitucionals que es
produí el dia 16 de gener, com veurem més endavant, va impedir que es poguessin
presentar en públic aquell mes.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">L’endemà
dia 15 de gener a la tarda va aparèixer un nombrós grups d’independentistes per
les Rambles que portaven garrots i es van trobar als de la LPE que anaven
escortats per la policia repartint propaganda del seu grup i fent crits
espanyolistes. Llavors van començar diverses fortes baralles pel centre de
Barcelona entre espanyolistes i catalanistes radicals. Com sempre la policia va
carregar contra els catalanistes practicant nombroses detencions.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBj6X2L1qGIkk424Jz8E0ofAleiobfAEQOD_Y6szRS2urcmN6oHkvoi09O78Zhl-3ZStNi9QkVENYZleJF3NWsSecOD0aFkIV2aZfWbyQTnOtxhAZ3cJ5rjMywIvPjYTXjoUUkxqo-Q4s/s1600/LA+PUBLICIDAD+16-1-1919+LA+POLICIA+A+FAVOR+DELS+ESPANYOLISTES+INCIDENTS+A+.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBj6X2L1qGIkk424Jz8E0ofAleiobfAEQOD_Y6szRS2urcmN6oHkvoi09O78Zhl-3ZStNi9QkVENYZleJF3NWsSecOD0aFkIV2aZfWbyQTnOtxhAZ3cJ5rjMywIvPjYTXjoUUkxqo-Q4s/s1600/LA+PUBLICIDAD+16-1-1919+LA+POLICIA+A+FAVOR+DELS+ESPANYOLISTES+INCIDENTS+A+.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">"La Publicidad" 16-1-1919</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">L’endemà
dia 16 de gener de 1919 un grup d’estudiants catalanistes es va concentrar
davant del local de la LPE a on es van ajuntar amb altres manifestants
catalanistes, fent crits patriòtics catalans i cantant “Els Segadors”. A més es
mofaven dels espanyolistes de la LPE tot cridant “Viva España i muera el
pueblo”. Finalment van ser dispersats a cops per la policia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquell
vespre el nombre de catalanistes amb gents de tota edat i sexe que es
manifestaven per les Rambles era superior a lo normal i la policia va començar
arrencar els llacets amb la bandera catalana que portaven alguns. Molts s’hi
van resistir i allí començaren de nous les càrregues policials. Enmig dels
incidents tornaren a aparèixer els de la LPE que van carregar també contra els
catalanistes juntament amb la policia, produint-se més baralles entre els dos
grups. Cada cop era més descarada l’acció conjunta de la policia i els de la
LPE, que a la vegada estava farcida també de militars i policies de paisà
armats. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
mateix dia 16 de gener el govern anuncia que el regiment de l’exèrcit “América”
surt de Pamplona amb direcció a Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">SUSPENSIÓ
DE LES GARANTIES CONSTITUCIONALS A CATALUNYA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A
la nit del 16 de gener de 1919 el govern comunica que es suspenen les garanties
constitucionals i decreta l’estat d’excepció a la província de Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Això
sorprengué a molts representants de la campanya autonomista catalana, ja que
encara tenien converses amb el president el conde de Romanones amb qui havien
quedat per parlar de les resolucions que prengués la Mancomunitat de Catalunya
i malgrat que ja es portaven 6 dies d’importants incidents pel centre de
Barcelona aquell mes de gener, aquests no eren ni tant majoritaris ni tant
greus com per justificar això. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
president del govern però, va anunciar enseguida a la premsa que l’estat
d’excepció més que per l’agitació catalanista s’havia decretat contra el perill
anarcosindicalista. La CNT catalana, si bé no participaven dels incidents de la
campanya autonomista i inclús més aviat se la miraven amb desconfiança, seguia
organitzant vagues i degut a la força dels Sindicats Únics amb la contínua
amenaça de vaga sectorial o general, aconseguien intimidar als patrons de tal
manera que en aquells moments conflictes en empreses dels sectors tèxtil, el
metall o la construcció entre altres, s’anaven resolvent ràpidament a favor
dels sindicalistes, ja que els patrons se sentien fortament intimidats. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La
CNT catalana també estava promocionant durant aquells mesos l’afiliació de
treballadors en el seu sindicat i anava augmentant espectacularment cada cop
més el nombre d’afiliats. A més la CNT catalana ja portava setmanes amenaçant
que el conflicte de la filial de la Canadenca al pantà de Camarasa podria
acabar amb una vaga general en tota l’empresa i deixar a Catalunya sense llum. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per
tant aquell estat d’excepció es va dirigir més contra la CNT catalana i foren
detinguts a Barcelona el secretari general de la Confederació Regional del
Treball de Catalunya (CRTC) Salvador Seguí i el secretari general de la CNT a
nivell estatal Manuel Buenacasa. En els següents dies foren detinguts dotzenes
de dirigents i delegats de la CNT com Angel Castella, Tomas Herreros, Josep
Negre, Josep Santacana, Josep Mestres, Lluís Pinyet, Enric Rueda, Enric Pereda,
Rafael Fortuny, Josep Bertolín, Ramon Brualla, Manuel Salvador, Francisco
Miranda, Josep Blasco, Manuel Torrents, Joan Baptista Jerez, Lluís Pereira i
Domènec Nadal entre altres. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Evidentment també es pretenia aturar les accions
dels independentistes seguidors de Macià, que eren principalment els que
causaven els disturbis. Aquestes mesures però no anaven en contra de la Lliga
Regionalista de Cambó qui, com ha he esmentat abans, havia promogut un Sometent
antisindicalista i alguns patrons afins a la Lliga i als dinàstics havien també
demanat mesures contra els anarcosindicalistes catalans. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQNOvvNUsWQQs7iEw-XmxQhD12HWb9tWoQng5acjAcbktVCDdiokJbdZo1YgZoJhTBRzAcMBf2sYueFcSTw6o4dJDCDV5xPzt651Db46ZWa0w4Maz0pITtdbpQMbeAUJ6YC6aF0zEZzsI/s1600/LA+PUBLICIDAD+18-1-1919+LA+SUPSPENSIO+DE+GARANTIES+VA+SOLS+CONTRA+ELS+SINDICALISTES+A+jpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQNOvvNUsWQQs7iEw-XmxQhD12HWb9tWoQng5acjAcbktVCDdiokJbdZo1YgZoJhTBRzAcMBf2sYueFcSTw6o4dJDCDV5xPzt651Db46ZWa0w4Maz0pITtdbpQMbeAUJ6YC6aF0zEZzsI/s1600/LA+PUBLICIDAD+18-1-1919+LA+SUPSPENSIO+DE+GARANTIES+VA+SOLS+CONTRA+ELS+SINDICALISTES+A+jpg.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">"La Publicidad" 18-1-1919</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per alguns allò va ser una excusa aprofitant els
incidents catalanistes per crear un estat d’excepció i intentar desmantellar
als anarcosindicalistes. Encara que atès
a les paraules del president del govern també es podria interpretar com un
estat d’excepció dirigit als anarcosindicalistes per aprofitar per aturar les mobilitzacions
independentistes que tant ofenien als militars.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">El cas és que aquell atac directe contra la CNT
catalana en plena campanya autonomista, no va fer més que radicalitzar als
anarcosindicalistes catalans com veurem més endavant, que tenien un gran
potencial d’afiliats al darrera i era com un volcà a punt d’explotar. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Però
malgrat l’estat d’excepció el dia 17 de gener de 1919 tant els grups
catalanistes radicals com els ultraespanyolistes van seguir la seva agitació al
carrer i aquell dia van haver-hi greus disturbis, sent un dia molt agitat. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
dia 17 de gener al matí es van manifestar estudiants catalanistes i van tenir
un baralla amb un grup de suposats estudiants espanyolistes. De fet a la
baralla també hi havia membres dels dos bàndols que no eren estudiants. La
policia va fer un forta càrrega contra els estudiants catalanistes i alguns
d’aquests es van refugiar dins de la Universitat. A dins de la Universitat van
penetrar uns individus que van efectuar alguns trets de pistola intimidatoris,
que podrien ser membres de la LPE o policies i militars de paisà, encara que
com ja he dit abans una part d’ells eren els mateixos. A fora altres grups de
catalanistes i espanyolistes van seguir els
enfrontaments durant tot el matí per la zona del carrer Balmes, Gran Via
i Rambla Catalunya fins a les 2h. de la tarda, produint-se diversos ferits amb
la intervenció final de la policia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
mateix dia 17 de gener la cupletista Mary Foncela va fer la seva última
actuació de la temporada al teatre Goya. El teatre estava ple d’espanyolistes
que la van homenatjar i li van regalar inclús un ram de flors amb llaços amb la
bandera espanyola i amb el nom de “Liga Patriòtica Española” (LPE). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
mateix dia 17 de gener membres del gremi de cansaladers celebraven la festa del
seu patró al teatre Novetats, amb sopar i ball inclòs i que va adquirir un
caire catalanista quan es va cantar “Els Segadors”. Algun espanyolista present
van anar a avisar a membres de “La Liga Patriótica Espanyola” (LPE) que hi
havia congregats davant del teatre Goya i un grup d’aquests a anar al teatre
Novedades i va irrompre dins a la força produint-se una forta baralla.
Finalment davant de la forta resistència un membre de la LPE va disparar
diversos trets ferint de bala a un dels cansaladers. Alguns dels presents van
identificar a alguns militars de paisà entre els membres de la LPE. La policia
hi va acudir per acabar la baralla però curiosament no va fer cap detenció
entre el grup agressor, malgrat que hi havia estat d’excepció. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquell
fet demostrava que els de la LPE cada cop augmentaven la seva violència fent continu
us de pistoles quan no podien amb les mans, amb la particularitat de que sempre
eren protegits i escortats per la policia en incidents. Més tard com sempre es
van tornar a concentrar catalanistes a les Rambles sent dispersats per la
policia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També
aquell 17 de gener també es van produir a Tarragona incidents entre la policia
i manifestants catalanistes amb diversos ferits.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També
el mateix dia arribaven a Barcelona 500 soldats i oficials d’infanteria de
l’exèrcit provinents del regiment “America” de Pamplona. Mentre al port de
Barcelona i anaven arribant diversos vaixells de guerra, torpeders i submarins
militars. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
dia 18 de gener de 1919 es van tornar a produir enfrontaments entre
catalanistes i espanyolistes a la plaça Universitat després d’una manifestació
d’estudiants catalanistes, continuant els incidents per diversos carrers i
produint-se els “clàssics” trets de pistola provinent de la policia o dels
espanyolistes de la LPE. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
dia 19 de gener Francesc Macià, el líder de la recentment fundada FDN, enviava
una pública protesta al govern, no sols per la repressió contra les
manifestacions catalanistes sinó també per la repressió contra la CNT. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però
el mateix dia 19 de gener de 1919 els de la “Liga Patriótica Espanyola” (LPE)
van sortir ja a matar. Un grup de catalanistes amb llacets amb la bandera
catalana com sempre es concentraren a les Rambles a on hi havia també membres
de la LPE. Amb dos grups s’intercanviaven mirades i crits, però la presència
policial evitava l’enfrontament. Finalment un grup de catalanistes va entrar al
carrer Tallers i van ser seguits per un nodrit grup de membres de la LPE
fortament armats. A L’arribar al carrer Valldoncelles el catalanistes es van
girar i va començar una baralla a cops. Com sempre els de la LPE al veure’s
impotents van usar les pistoles disparant contra el catalanistes i matant a
Manuel Miralpeix d’un tret al cap, que era un jove obrer catalanista de 17 anys
que mantenia ell sol amb el seu sou als seus pares. Manuel Miralpeix també era
un dels membres del grups de xoc radicals independentistes que liderava Daniel
Cardona i el van matar degut a que es va encarar a individus fortament armats
amb pistoles.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPCf6GSjwk1YmP5wBEmW4mSeSibsrM-v2foyjZy7Oy3hBeFhnw7TF4LbFQUaTV4n73riNnNHNJKyfa0NDYF7txj1-MOdeFqXZrSVsrjS5sEPrsGRcCyj2IbIpVcya7IEct04U4hpvlOcM/s1600/1919+Benet+i+Miralpeix.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPCf6GSjwk1YmP5wBEmW4mSeSibsrM-v2foyjZy7Oy3hBeFhnw7TF4LbFQUaTV4n73riNnNHNJKyfa0NDYF7txj1-MOdeFqXZrSVsrjS5sEPrsGRcCyj2IbIpVcya7IEct04U4hpvlOcM/s1600/1919+Benet+i+Miralpeix.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Manuel Miralpeix, el jove l'independentista mort a trets per la LPE el 19 de gener de 1919, en una foto feta uns anys abans</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">El
dia 20 de gener de 1919 es va conèixer que Manuel Miralpeix havia mort i es van
produir també greus incidents entre policies i catalanistes, encara que aquell
dia no sortiren els ultraespanyolistes. Un grup d’estudiants catalanistes es va
manifestar per la plaça Universitat al matí i es van produir càrregues
policials. Al vespre va haver-hi una altra manifestació catalanista que van
xocar amb la policia a la plaça Universitat, a la Ronda Sant Antoni i carrers
propers. Els manifestants catalanistes van llençar objectes a la policia que va
carregar amb contundència i es produïren diversos ferits per les dues bandes,
sent un policia apunyalat a la ma.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’endemà
dia 21 de gener, es van produir nombroses protestes tant de polítics com
regidors de l’ajuntament de Barcelona protestant per la tolerància i
parcialitat de la policia a favor de “La Liga Patriótica Española” (LPE). Es va
fer una manifestació de protesta en aquest sentit que aplegà alguns milers de
persones per les Rambles que va arribar fins a l’ajuntament. La policia no va
carregar perquè hi havia algunes personalitats públiques conegudes però més
tard es tornaren a concentrar catalanistes a les Rambles produint-se més
incidents amb la policia.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhAx95YypIAdmGYPNdg7qyAsFhvHBPoNbTMQ11914uex7MJ6J-b0a2kSSpVhUpg55crpH6U9cqOgsOPOz6ofEy6b6G93uLhdhs5lJTcUEVwVjAdMJ2voRQVBCYf0mRrr6G4wENqq9pkgo/s1600/22-12-1918+b.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhAx95YypIAdmGYPNdg7qyAsFhvHBPoNbTMQ11914uex7MJ6J-b0a2kSSpVhUpg55crpH6U9cqOgsOPOz6ofEy6b6G93uLhdhs5lJTcUEVwVjAdMJ2voRQVBCYf0mRrr6G4wENqq9pkgo/s1600/22-12-1918+b.tif" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">La policia a la plaça Sant Jaume davant de l'ajuntament el 21-1-1919 a on s'hi havien reunit els representants de la Mancomunitat, vigilant que no es concentrin grups de catalanistes (Foto del Dia Gráfico)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">ES
FAN PÚBLICS ELS DOS PROJECTES DIFERENTS D’AUTONOMIA</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Paral·lelament
als grues incidents al carrer i al recent estat d’excepció, finalment els
partits autonomistes catalans dins del Consell de la Mancomunitat de Catalunya
van finalitzar el text del projecte d’estatut d’autonomia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">El mateix 21 de gener el conde de Romanones va
llegir el seu projecte d’estatut d’autonomia de la comissió extraparlamentària
al Congrés, que era fet pels dinàstics de Madrid i diferent del que havien
elaborat els partits de la Mancomunitat de Catalunya. Era un projecte basat
molt en l’autonomia municipal i poc en la regional, malgrat que el text donava
cooficialitat a la llengua catalana i l’obligació d’estudiar-la. Malgrat tot es
determinava que es suprimirien les Diputacions provincials i es designaria un
governador general de la regió que representés al poder central amb capacitat d’anular
extralimitacions del govern català. Allò ja representava de fet que no existia
cap sobirania real catalana.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Malgrat
algunes concessions, el projecte de la comissió extraparlamentària dels partits
dinàstics a Madrid estava bastant lluny del primer text que la Mancomunitat
havia presentat el novembre de 1918, i aquests ho qualificaven d’una altra
descentralització administrativa i no d’una autèntica autonomia política.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per
altra banda alguns membres del Consell de la Mancomunitat, sobre tot els de la
Lliga, si bé rebutjaven el text de la comissió extraparlamentària de Madrid, en
part per no quedar com ells davant dels radicals catalanistes, tractaven també
que el nou text de la Mancomunitat no fos massa radical per evitar que fos
rebutjat d’entrada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El projecte que sortí de la Mancomunitat de
Catalunya era molt menys radical que el primer que havien presentat el novembre
de 1918 i també deixava en mans del poder central l'última decisió si hi havia
alguna extralimitació. Per tant, el text la comissió extraparlamentària
dels dinàstics de Madrid com en la de la Mancomunitat, que deixava sempre en
mans del rei o el govern central l’última paraula, eliminava la sobirania real
catalana.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Per
altra banda els independentistes de Macià del recentment creat partit a partir
d’Unió Catalanista anomenat Federació Democràtica Nacionalista (FDN), havien
elaborat un text alternatiu en el que la principal característica era que no es
permetia al poder central, ni amb governadors ni tribunals, sancionar ni
anul·lar cap llei del futur govern català.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">SEGUEIXEN
ELS ENFRONTAMENTS ENTRE INDEPENDENTISTES I ULTRAESPANYOLISTES PELS CARRERS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
dia 22 de gener de 1919 no van haver-hi incidents importants però tornà a
aparèixer un nombrós grup d’ultraespanyolistes que van apallissar a un jove que
llegia la revista republicana “Lucha” que en la portava posava un gran titular
que deia “Visca Catalunya”. Alguna premsa com la “Publicidad” va qualificar
irònicament i en forma de mofa de “valents” als ultraespanyolistes que havien
atacat en grup a un noi sol.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">El dia 23 de gener es va celebrar el sant del rei
Alfonns XIII a la Capitania General de Barcelona, que es va convertir en un
acte d’afirmació monàrquica. Allí mateix els dinàstics antiautonomistes van
anunciar que fundarien la Unión Monárquica Nacional (UMN), un nou partit
espanyolista i monàrquic a Catalunya.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggUheuJTxNqQ_cHGswDZdAjVfv3hlCXEBGwe4MChPgw7VSbkOBTjaFg5NDphboDNLBv6rdfFYBw7lbpkIu5IZAHGAeXbBoOqCNzqim2NoSrE4BMNAZSWVigLoVrIel4VCQs4RJa1niLuo/s1600/24-1-1919.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggUheuJTxNqQ_cHGswDZdAjVfv3hlCXEBGwe4MChPgw7VSbkOBTjaFg5NDphboDNLBv6rdfFYBw7lbpkIu5IZAHGAeXbBoOqCNzqim2NoSrE4BMNAZSWVigLoVrIel4VCQs4RJa1niLuo/s1600/24-1-1919.tif" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Acte d'afirmació monárquica a la Capitania General de Barcelona el 23-1-1919 (Foto del Día Gráfico)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">El mateix dia 23 de gener de 1919 es va fer l’enterrament del catalanista assassinat Manuel
Miralpeix amb la presència de diversos polítics de la Mancomunitat de
Catalunya.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A
la tarda del dia 23 de gener es van concentrar alguns catalanistes i com sempre
hi havia molta gent que es passejava per les Rambles amb el llacet amb la
bandera catalana. Un grup d’espanyolistes de la LPE van voler arrencar el
llacet a un jove, aquest es voler defensar però com sempre la resposta dels
espanyolistes va ser treure’s la pistola. Quan hi van voler intervenir altres
catalanistes hi va acudir la policia i se’n dugué al de la pistola, encara que
fou alliberat enseguida a la següent cantonada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Més
tard el mateix dia 23 gener, es va produir una altra baralla al carrer Aribau
en que un grup d’espanyolistes estaven sent apallissats per catalanistes fins
que aquests va reclamar la presència de la policia que hi acudí ràpidament a
carregar contra els catalanistes. Les Rambles estaven preses per la Guàrdia
Civil pel que un grup de catalanistes es dirigí cap al Passeig de Gràcia fins
que a la Diagonal tingueren una altra baralla amb espanyolistes, intervenint
ràpidament la policia que dispersà als manifestants detenint a alguns
catalanistes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A
la nit del mateix dia 23 de gener ja cap a les 11.20 h. de la nit, molts catalanistes
i vianants insistien en passejar-se per
les Rambles amb el llacet amb la bandera catalana fins que sortir el típic grup
de la LPE que li va voler arrancar a un altre jove, produint-se a continuació
una monumental baralla entre espanyolistes i catalanistes resolta com sempre
amb la càrrega policial contra aquests últims.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">POSICIÓ
DELS DIVERSOS PARTITS DE LA CAMPANYA AUTONOMISTA DAVANT DEL TEXT ELABORAT PER
LA MANCOMUNITAT<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
24 de gener de 1919 l’Assemblea de la Mancomunitat i els parlamentaris catalans
es van reunir a Barcelona per discutir i votar el projecte d’estatut elaborat per
la Mancomunitat de Catalunya, que si s’aprovava seria reafirmat en votació pels
representants dels ajuntaments catalans que es reunirien dos dies després al
Palau de la Música.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Malgrat
les fortes crítiques envers al text sobre tot dels independentistes de la FDN i
dels republicans esquerrans i federals del PRC, entre membres de la Lliga, els
partits dinàstics espanyols, lerrouxistes i els carlins jaumistes, tenien
majoria en la reunió dins del Consell de la Mancomunitat i els parlamentaris
catalans, pel que malgrat les esmenes que podrien fer aquests partits, aquell
projecte d’autonomia totalment descafeïnat que la Mancomunitat posava en
votació estava clar que seria aprovat. De fet no es diferenciava gaire del que
havien aprovat els de la comissió extraparlamentària dels dinàstics de Madrid,
en la que els partits catalans no hi havien volgut participar, es clar amb
alguns matisos diferents, però que mediàticament es van exagerar la diferència en
aquell moment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Com
va reconèixer el mateix Francesc Cambó anys després en les seves memòries, en
aquells dies de gener de 1919 “la música era molt revolucionària”, referint-se
als incidents pels carrers, “per la lletra era bastant conservadora”,
referint-se a lo poc sobiranista del text que defensava la Mancomunitat de
Catalunya.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Finalment s’aprovà el text el 24 de gener de 1919,
malgrat que els de la FND i els de republicans del PRC, no hi estaven d’acord,
però la majoria regionalista, lerrouxista, dinàstica i carlina s’imposà.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2gjwFJUonG1kCnLA1nIZyg5Yk4ZMBuydMI8rNuz0rIbP5WhFcdHFA2y5NibT8iO-an15aDImbeNO2sXdQN85EXsaU2eio_HJ7WoKGc_J30B29yWAfr4fJq4Qa7LYeOLBfT90xiD5nv3s/s1600/CARLINS+JAUMISTES+AL+TEATRE+GOYA,+La+hormiga+de+Oro+7-12-1919.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2gjwFJUonG1kCnLA1nIZyg5Yk4ZMBuydMI8rNuz0rIbP5WhFcdHFA2y5NibT8iO-an15aDImbeNO2sXdQN85EXsaU2eio_HJ7WoKGc_J30B29yWAfr4fJq4Qa7LYeOLBfT90xiD5nv3s/s1600/CARLINS+JAUMISTES+AL+TEATRE+GOYA,+La+hormiga+de+Oro+7-12-1919.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Els carlins jaumistes catalans en una reunió al teatre Goya a principis de gener de 1919 amb el seu líder Miquel Junyent (assegut, el segon per l'esquerra)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Francesc Cambó en representació de la Lliga
Regionalista va dir que reconeixia que el projecte d’estatut era bastant
modest, però que s’havia de garantir així que fos aprovat pel parlament a
Madrid, encara que va dir que s’havia de defensar amb energia. També afirmà que
la seva postura demostrava que no eren separatistes, com alguns els havien
acusat des de Madrid i que Espanya és una cosa viva amb la que Catalunya hi té
interessos comuns que la lliguen a ella. També va dir que el pitjor que es
podia fer era tant anar cap al separatisme com a la negació de les demandes
d’autonomia.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">SEGUEIXEN
ELS ENFRONTAMENTS PELS CARRERS</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
dia 24 de gener, malgrat l’estat d’excepció, la prohibició de manifestar-se i
la violència policial i militar que col·laboraven descaradament amb els
ultraespanyolistes, es tornaren a manifestar grups de catalanistes, com en els
últims dies, majoritàriament independentistes radicals. Aquell dia es van
concentrar al davant de l’estàtua de Rafael Casanovas cantant “Els Segadors”.
La policia tornà a aparèixer intentant arrencar llacets amb la bandereta
catalana, a l’igual que feien els ultraespanyolistes, i davant de la negativa
dels manifestants es tornaren a produir càrregues policials.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquell
dia 24 per les Rambles i pel centre de Barcelona en general hi havia molta més
gent de lo normal amb llacets amb la bandera catalana passejant-se, tant nois i
noies molt joves com gent bastant gran, desafiant tant l’estat d’excepció com
la continua presència de la LPE amb els seus militars de paisà armats. A
l’alçada del Portal de l’Àngel un espanyolista li va voler treure ell llacet de
les quatre barres a una noia molt jove que s`hi va tornar donant-li una forta
bufetada a l’espanyolista i tot seguit un grup de catalanistes li van donar una
forta pallissa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Més
tard el mateix dia 24 de gener, es produïren fortes baralles a les Rambles
entre els dos grups intervenint com sempre la policia per protegir als
espanyolistes, escoltant-se alguns trets de pistola al carrer Tallers. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">La presència dels ultraespanyolistes armats de la
“Liga Patriótica Española” (LPE), plena de militars infiltrats, no va intimidar
als catalanistes radicals sinó que al contrari cada cop hi havia més gent, tant
homes, dones, nois o noies que es passejaven per les Rambles amb llacets amb la
bandera catalana i tant als balcons com a les botigues, cada cop hi havia més
banderes catalanes. El 25 de gener es reproduïren els incidents entre
espanyolistes i catalanistes sentint-se alguns trets.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">LA
LIGA PATRIÓTICA EL GENER DE 1919</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’actuació
dels ultraspanyolistes de la LPE era cada cop més criminal, usant pistoles i ja
havien causat un mort. En aquells moments va tornar a augmentar el debat sobre
qui eren realment els de la “Liga Patriótica Española”, que estava clar que no eren
merament un grup d’espanyolistes exaltats sinó quelcom més institucionalitzat i
programat.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Com
abans s’ha esmentat, els incidents provocats per espanyolistes contra catalanistes
el desembre de 1918 s’havia demostrat que estaven causats principalment per
carlins del sector mellista, que eren més espanyolistes que els del sector jaumista
que si participaven en la campanya autonomista. Ramón Sales i Amenós, un carlí
mellista català del poble de la Fuliola (Urgell), era un dels que encapçalaven
la formació d’aquells grups de requetès espanyolistes que s’enfrontaven amb els
catalanistes pels carrers. També en aquells incidents de desembre de 1918
alguns militars es van veure implicats en els incidents contra els
catalanistes, fomentant a més la idea de que els catalanistes atacaven als
militars pels carrers, cosa que havia fet implicar encara més als militars en
el conflicte.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Després
d’aquells fets de desembre de 1918 en que els grups espanyolistes i els
militars armats, a vegades de paisà, havien rebut fortes pallisses dels
independentistes radicals pels carrers, alguns oficials i caps militars de
Barcelona van impulsar juntament amb els carlins mellistes catalans la formació
de “La Liga Patriótica Española” (LPE), nom que es va oficialitzar el gener de 1919.
La idea ja des de principis de gener era que ara els grups
d’ultraespanyolistes, a més de requetès mellistes i altres sectors
espanyolistes, estiguessin formats també per nombrosos militars i policies de
paisà, que comptant amb la descarada protecció i col·laboració de la policia,
s’enfrontessin armats als catalanistes i independentistes radicals pels
carrers, amb la idea de recuperar el prestigi i intentar intimidar-los i
arribar a causar el terror entre els catalanistes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">“La
Liga Patriótica Española” a part d’estar formada per carlins mellistes i
militars de paisà, també s’alimentà de nombrosos membres dels partits
dinàstics, tant el liberal com el conservador, decebuts pel fet de que alguns
dels seus representants catalans també donaven suport d’alguna manera a la
campanya autonomista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Com
ja s’ha dit abans, també alguns lerrouxistes dissidents i no conformes amb la
línia autonomista del seu propi partit, se’ls havia vist en les manifestacions
al costat dels de la LPE que s’enfrontaven amb els independentistes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
president oficial de la “Liga Patriótica Española”(LPE) era el català Jaume
Bordas i Figueras, un ex procurador del Partit Liberal suspès per
irregularitats. La secretaria de la LPE s’alternava entre Joan Rosic, un també
ex del partit LiberaL i un de cognom Ferrer, ambdós també catalans. Com es veu,
el principal cap dels grups de xoc de la LPE, el carlí Ramon Sales, i el
president i els secretaris de la LPE eren catalans de soca rel. Un tal Macho de
cognom, era el vicepresident, sense poder confirmar ara el seu origen. Això que
demostra que l’ultraespanyolisme violent a Catalunya no estava liderat solament
per gent no catalana, sinó que també bastants catalans d’origen n’eren
impulsors i dirigents i participants en els incidents pels carrers. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Molts
militars com he comentat abans, impulsaren i s’uniren a la LPE i això feia augmentar la violència, l’ús
de les armes d’aquest grup pel carrer i la protecció que rebien de la policia.
Un dels militars identificats per molta gent i periodistes entre els incidents
dels espanyolistes era el tinent Rafael de Castilla Frutos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
comandant de l’exèrcit Rafael Espino Pedrós va escriure en la revista “la
Correspondència Militar” que a les casernes militars de Barcelona hi havia
ganes de sortir a pegar trets contra els catalanistes. Els generals Perales i
el general Pazos, van amenaçar al governador civil Gonzalez Rothwos uns dies
després, de que els militars es prendrien la justícia per la seva ma si seguien
les manifestacions catalanistes. Estava clar que aquests i altres militars
estaven al darrere de la formació de la “Liga Patriótica Española” (LPE). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
mateix dia 26 de gener de 1919 el diari “La Correspondència Militar”, òrgan de l'exèrcit, feia una
clara i greu amenaça dient en un famós i polèmic article que els militars si
per respondre a les ofenses que fan a la pàtria espanyola els separatistes
catalans han de derramar fins l’última gota de sang, tant la seva com la
d’ells, no dubtaran en fer-ho. Era ja oficialitzar públicament que ells
formaven part molt activa de la LPE. Mentre el port de Barcelona ja era ple de
vaixells i submarins de guerra i les tropes estaven aquarterades, tant les que
ja hi havia d’abans com les nombroses que havien vingut a Barcelona de fora. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzxKRMqT2OTIIKqj4hN-gcvyjOEWuFGOPOYgEk9eJDY34ni_7cCdspep8Up6QV3IFyuu0xTlYoAAZpHYTKAyEP8JD9tks639YYL3H7HPowtSIB6ZbIck21FhPfRh38KPB42PQQTcIFTSA/s1600/CORRESPONDENCIA+MIITAR+26-1-1919.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzxKRMqT2OTIIKqj4hN-gcvyjOEWuFGOPOYgEk9eJDY34ni_7cCdspep8Up6QV3IFyuu0xTlYoAAZpHYTKAyEP8JD9tks639YYL3H7HPowtSIB6ZbIck21FhPfRh38KPB42PQQTcIFTSA/s1600/CORRESPONDENCIA+MIITAR+26-1-1919.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">"La Correspondènica Militar" 26-1-1919</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">a</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlx6MK_3HGNeZBZNbqFwaOz5hrMu4z_WHJQm0tTBfR8u9XqbQAcT8PfOHtqjaFVwXdvvlX5ZRHnDN8juzoJEU3mmEFr8BXFsfgi5zNL0p_cV38BdNJlTdaQcTVGWxRZTD8aXkWnupk5dQ/s1600/EL+SOL+27-1-1919+AMENACES+MILITARS+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlx6MK_3HGNeZBZNbqFwaOz5hrMu4z_WHJQm0tTBfR8u9XqbQAcT8PfOHtqjaFVwXdvvlX5ZRHnDN8juzoJEU3mmEFr8BXFsfgi5zNL0p_cV38BdNJlTdaQcTVGWxRZTD8aXkWnupk5dQ/s1600/EL+SOL+27-1-1919+AMENACES+MILITARS+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">"El Sol" 27-1-1919</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
president del govern, el conde de Romanones havia dit que l’estat d’excepció
decretat el dia 16 de gener era per aturar als anarcosindicalistes, que
realment eren detinguts en gran nombre per la policia, però els militars pel
seu compte centraven els seus esforços sobre tot contra els catalanistes radicals
i la defensa de la pàtria espanyola. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">REUNIÓ
DE L’ASSEMBLEA DE MUNICIPIS I GREUS INCIDENTS EL 26 DE GENER DE 1919<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El mateix dia 26 de gener de 1919 es va celebrar
l’Assemblea de Municipis al Palau de la Música Catalana amb la presència dels
alcaldes o representants de quasi tots els ajuntaments catalans, que havien
d’aprovar i ratificar l’estatut elaborat pel Consell de la Mancomunitat de
Catalunya. Degut a l’estat d’excepció des del dia 16 gener s’hagué de demanar
permís especial al governador el qual el va concedir. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
text de l’estatut es va aprovar amb els vots de més del 98% dels representants
dels municipis, després de que alguns representants dels partits que havien
redactat el text fessin un míting,<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjawiESG17kzL_ICLOeot7_7ZMkZDY8Okpy6Ocf3gpQVJn5VQhI-_MHlFItdFUeW9l4BkYR9snr4wTnDQ9vTMw0qjf9zkdfdw5B6Wn7GQdW85CN26mT8HmjzgCwR0HOsxUkxj4mnGnUVr0/s1600/27-1-1919+MUNICIPIS+PALAU+DE+LA+MUSICA+PER+LA+AUTONOMIA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjawiESG17kzL_ICLOeot7_7ZMkZDY8Okpy6Ocf3gpQVJn5VQhI-_MHlFItdFUeW9l4BkYR9snr4wTnDQ9vTMw0qjf9zkdfdw5B6Wn7GQdW85CN26mT8HmjzgCwR0HOsxUkxj4mnGnUVr0/s1600/27-1-1919+MUNICIPIS+PALAU+DE+LA+MUSICA+PER+LA+AUTONOMIA.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Els representants dels ajuntaments catalans reunits al Palau de la Música Catalana el 26-1-1919 per ratificar el text de l'estatut d'auntonomia </span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El mateix dia a la tarda es va fer un banquet al
Palau de les Belles Arts amb tots els representants dels ajuntaments catalans i
els de la Mancomunitat.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br />
<br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR_4sh4cURG3yTkRvAI0dT0K2PzfVbN5KVAk9yFAdoxXEwrzD5BoLg2VzPceEDU6CWuxkljaf_Ae32ksQs7CyiY5d4VLFEyAyl1LC2lYdjbjKtuC8gTiaqxCey5WufFO7un19mdxZZ5tk/s1600/BANQUET+DE+L'ASSEMBLEA%2BDE%2BMUNICIPIS%2C%2Bla%2Bhormiga%2Bde%2Boro%2B1-2-1919.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR_4sh4cURG3yTkRvAI0dT0K2PzfVbN5KVAk9yFAdoxXEwrzD5BoLg2VzPceEDU6CWuxkljaf_Ae32ksQs7CyiY5d4VLFEyAyl1LC2lYdjbjKtuC8gTiaqxCey5WufFO7un19mdxZZ5tk/s1600/BANQUET+DE+L'ASSEMBLEA%2BDE%2BMUNICIPIS%2C%2Bla%2Bhormiga%2Bde%2Boro%2B1-2-1919.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Banquet dels representants dels municipis catalans i de la Mancomunitat al Palau de Belles Arts de Barcelona el 26-1-1919</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Els
representants de la Mancomunitat i dels ajuntaments catalans havien de fet
aprovat un text ple de concessions a la Monarquia i bastant lluny dels
veritables drets nacionals catalans, pel que s’escollí un comitè executiu
bastant d’acord amb això que havia de ser el que negociés el text de l’Estatut
a Madrid format per Francesc Cambó de la Lliga Regionalista de Catalunya,
Miquel Junyent del Partit Carlí jaumista i Alejandro Lerroux, del Partido
Radical Republicano (PRR). </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Evidentment aquest tres representants del text
aprovat per la Mancomunitat i aquests tres partits garantien que no estaven en
contra de unitat d’Espanya ni a favor de l’autodeterminació, pel que els
representants del PRC de Layret i de la FDN de Macià, li donaren suport tàctic
però se’n rentaven les mans per participar a negociar-ho amb el govern de
Madrid i es negaren a més a signar el text. De fet aquests tres partits, Lliga,
carlins i lerrouxistes, que lideraren des de llavors la campanya autonomista, al
començar la guerra de 1936 van donar suport a Franco. Vaja catalanistes per la
memòria històrica!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Després
d’aquella reunió del 26 de gener de 1919 els parlamentaris catalans va decidir que
tornarien a les Corts per presentar el projecte de la Mancomunitat de Catalunya,
encara que el president el Conde de Romanones ja havia dit que sols volia
discutir el text de la comissió extraparlamentària elaborat pels dinàstics a Madrid,
el que creava una contradicció i un conflicte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però
durant tot el dia 26 de gener, en que es celebrà la reunió de l’Assemblea de
Municipis i del Consell de la Mancomunitat al Palau de la Música Catalana i el
posterior dinar, paral·lelament es produïren al carrer els incidents més greus
de tot el mes, en els que a part dels ultraespanyolistes de la LPE armats actuant conjuntament amb la policia
i dels independentistes com sempre, van intervenir per primera vegada en els
disturbis els carlins jaumistes, que eren els autonomistes. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXlaJSzKP0pnRgEscsmCauTsMDwAkAl4pnAXFJ0Nc-8g26cj8HxjhlZTePxYwop9QUyr7m11rO2ogsJYN674aCXibDC9Zu2CBwPsTM4s0Q0fOSF5jHpCF83qC7fTJiMTSCF_9k2IbuSVw/s1600/1919+mani+autonomia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXlaJSzKP0pnRgEscsmCauTsMDwAkAl4pnAXFJ0Nc-8g26cj8HxjhlZTePxYwop9QUyr7m11rO2ogsJYN674aCXibDC9Zu2CBwPsTM4s0Q0fOSF5jHpCF83qC7fTJiMTSCF_9k2IbuSVw/s1600/1919+mani+autonomia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Grups de catalanistes acompanyant als representants dels ajuntaments en la reunió del Palau de la Música Catalana el 26-1-1919, el mateix dia en que es produïren els greus incidents</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Ja
pel matí d’aquell 26 de gener de 1919 s’havien produït incidents entre la
policia i catalanistes a les Rambles. Hi havia una forta presència de
catalanistes tant homes com moltes dones que es passejaven amb barretina i el
llacet amb la bandera catalana. Alguns grups de catalanistes radicals
s’aplegaven enfront del local de la LPE i altres a prop d’allí a l’estació del
tren de Sarrià a la plaça Catalunya.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">De
sobte cap a la una i mitja de la tarda, pel davant de l’estació del tren de
Sarrià de la plaça Catalunya passaren desfilant uns requetès carlins jaumistes, o
sigui autonomistes, que anaven amb boines vermelles i lluïen un llacet amb la
bandera espanyola i un altre amb la bandera catalana. En un moment donat cap a
les dues de la tarda a la Rambla de Canaletes coincidiren els
ultraespanyolistes de la LPE, els independentistes radicals i els carlins
jaumistes que lluïen les dues banderes, la espanyola i la catalana, ja que
malgrat ser autonomistes el partit sempre deia que tenia un gran amor per Espanya
però que estaven en contra de l’ultraespanyolisme centralista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Evidentment
si sols s’haguessin trobat independentistes i carlins jaumistes potser
s’haguessin enfrontat entre ells, però els ultraespanyolistes de la LPE
portaven estona intentant com sempre treure els llacets de la bandera catalana
als catalanistes, però també intentaren treure el llacet de la bandera catalana
a alguns carlins jaumistes malgrat que també en duien un altre amb la bandera
espanyola. A partir d’aquells moments comença una espectacular baralla entre
els independentistes i els carlins jaumistes per una banda contra els de la
LPE. Membres dels tres grups anaven armats, tant independentistes, carlins
jaumistes i els de la LPE, encara que el nombre d’armes d’aquests últims era com
sempre molt superior. Les baralles acabaren amb alguns tirotejos per les
Rambles, el carrer Canuda i altres carrers dels voltants amb diversos ferits de
bala. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Un
dels ferits de bala va ser el catalanista Joan Benet i Casal, que fou ferit al
coll al carrer Canuda pels trets de membres de la LPE que usaren en gran
quantitat les pistoles llençant nombrosos trets. Joan Benet, que morí uns dies
després, era un jove de 16 anys que pertanyia a l’orfeó català, que no anava
armat però s’havia afegit a la concentració catalanista. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHxP5B_MP5jIQ1pRxsgnLRjFGoYCToPd3C20z8dZPFE0zCkYLDCKF5QvKPSyotshktgc1clBM4w4FpD2_pd8xtWUjeKKNz5wHtdJ_M-xCvmAUpYrpqL-10WwOv3tyzG8N3k07ZhG79Dnc/s1600/JOAN+BENET+I+ENTERRAMENT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHxP5B_MP5jIQ1pRxsgnLRjFGoYCToPd3C20z8dZPFE0zCkYLDCKF5QvKPSyotshktgc1clBM4w4FpD2_pd8xtWUjeKKNz5wHtdJ_M-xCvmAUpYrpqL-10WwOv3tyzG8N3k07ZhG79Dnc/s1600/JOAN+BENET+I+ENTERRAMENT.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Joan Benet, el catalanista ferit per la LPE, va morir uns dies després i el seu enterrament (en la imatge de la dreta) va es va convertir en una manifestació catalanista </span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">També
grups d’independentistes radicals liderats per Daniel Cardona i els carlins
jaumistes, que aquell dia actuaren conjuntament, llençaren un bon nombre de
trets ferint també de bala al menys a dos membres de la LPE, Balbino Gil i
Antonio Tejero. Algunes farmàcies informaren d’altres ferits lleus de bala que
demanaren assistència però que no ho denunciaren i marxaren cap a casa. Els
ferits per cops foren nombrosos i un espanyolista anomenat Asensio Vázquez van
rebre una punyalada sent ingressat a l’hospital.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A
vespre seguiren les concentracions catalanistes per les Rambles i la policia hi
va intervenir disparant alguns trets a l’aire. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Després
dels greus incidents les tropes de l’exèrcit es van aquarterar i la mateixa nit
del dia 26 de gener la policia va entrar al local del CADCI per registrar-lo i
a on hi van trobar unes 20 pistoles, practicant després nombroses detencions.
Els independentistes tot just acabaven d’adquirir nombroses pistoles però la
majoria els foren preses en aquell registre. També el mateix dia la policia va
entrar en el local de la “Liga Patriòtica Española” (LPE), més per donar una
imatge de parcialitat ja que no van practicar detencions i si hi van trobar
armes, que segur que n’hi havia un munt, no ho van comunicar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">No
obstant això alguns dels membres de la LPE es van negar a marxar del seu
local i van mantenir el local obert alguns dies. Sorprenia la paciència de la
policia tenia amb els de la LPE que no foren detinguts per això, quan al CADCI
ja van practicar nombroses detencions quan hi van entrar. Encara que si es veu
qui eren realment els de la LPE, farcida de militars, no era sorprenent que no
detinguessin a ningú.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Just
aquell dia 26 de gener, en que també es va clausurar oficialment el seu local a
Barcelona, “La Liga Patriótica Española” feia la seva presentació a Madrid amb
el seu president Jaume Bordas i Figueras presidint la conferència. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipMNYk4Ige73tKf-36w4f18gRYgkHRQweC3mDMRfujyzv5-Qme1Y7KHwM-pAZp_iNg5dDC8zD7TEzgXn2-WkdYpyid0S8nwOaddyhTZ3i9bXdGcLzhwg8GIvsROb8fGuVYi_0ycGNIxn8/s1600/ABC-27-1-1919+LPE+A+MADRID.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipMNYk4Ige73tKf-36w4f18gRYgkHRQweC3mDMRfujyzv5-Qme1Y7KHwM-pAZp_iNg5dDC8zD7TEzgXn2-WkdYpyid0S8nwOaddyhTZ3i9bXdGcLzhwg8GIvsROb8fGuVYi_0ycGNIxn8/s1600/ABC-27-1-1919+LPE+A+MADRID.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Jaume Bordas i Figueres presidint la presentació de "La Liga Patriótica Española" al teatre del Centro a Madrid el 26-1-1919</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’endemà
dia 27 de gener de 1919 es produí una baralla entre catalanistes i espanyolistes
la zona dels carrers Gran Via-Muntaner de Barcelona en la que van haver-hi
diversos apunyalats i contusionats per les dues bandes. També aquell dia 27 de
gener es produïren baralles entre catalanistes i espanyolistes a Lleida i a
Manresa, com ja havia passat altres vegades. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">S’ACABEN
ELS INCIDENTS PELS CARRERS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquells
incidents del dia 27 de gener van els últims d’aquella campanya. Durant el mes
de gener de 1919 s’havien detingut a més de 70 independentistes i catalanistes
radicals mentre no se n’havia detingut cap de la LPE i 40 dels detinguts ja
eren a la presó, entre ells Jaume Compte, que seria conegut en el futur com un
dels principals activistes armats del futur partit Estat Català, fundat el 1922
a partir de la FDN. Això sumat a que els havien pres la majoria d’armes que
tenien al CADCI i l’amenaça directa de l’exèrcit d’intervenir, va fer que
pràcticament s’acabessin ja les manifestacions i els incidents pels carrers ja
que el govern també havia posat ara un cert setge a la LPE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A
més la Lliga Regionalista de Catalunya no donava suport als independentistes en
els incidents i ja feia temps que havia cridat als seus afiliats i
simpatitzants de no participar-hi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Alguns joves dels republicans catalanistes del PRC
havien també participat en els incidents però de manera poc nombrosa i no
tenien una contundent força de xoc com la que tenia la FDN. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els
carlins jaumistes en canvi, degut a la seva tradició violenta si disposaven de
forces de xoc i d’armes, però a part dels greus incidents en els que participaren
el dia 26 de gener abans esmentats, no solien participar en els incidents dels
independentistes i després d’aquell incident el cap carlí jaumista a Catalunya Miquel
Junyent, va cridar l’endemà als seus afiliats que no participessin més en els
incidents al carrer amb els independentistes, ja que malgrat ser autonomistes
eren favorables a la unitat d’Espanya. De fet en aquell incident del dia 26 de
gener, també sortí a la llum l’enfrontament entre els carlins jaumistes i els
carlins mellistes, aquets últims dins de la LPE, cosa que també va ser una de
les causes de que participessin en els incidents.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Aquesta
falta de suport de les altres forces autonomistes als incidents al carrer va
fer que Francesc Macià, el líder de la FND que era el grup d’on sortien la
majoria d’independentistes que lluitaven pels carrers, va dir que no valia la
pena seguir amb aquella lluita que va qualificar de simulacre teatral de guerra
independentista fallit.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També
Macià i alguns articles de la revista que representava a la FDN en aquells
moments “l’Intransigent”, deien que un altre cop que volguessin fer una revolta
catalanista s’hauria de comptar amb més forces i suports i no amb els de la
majoria de partits de la campanya autonomista, dels que va dir que el lideratge
de la Lliga Regionalista no representava cap ajuda per la revolta sinó que al
contrari, era una força en la que no es podia confiar i a més en qualsevol
moment es plegava a la submissió i col·laboració amb el poder central.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">PROPOSTA
DEL TEXT DE LA MANCOMUNITAT A LES CORTS A MADRID<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
28 de gener de 1919 parlamentaris de la Lliga Regionalista de Catalunya van
tornar a les Corts per exposar el text de l’estatut elaborat per la
Mancomunitat. Cambó fa un discurs a les Corts aquell dia en el que va proposar
que es negociés el projecte redactat per la Mancomunitat i no el de la comissió
extraparlamentària a Madrid. Cambó també va dir als republicans que aquesta
problema s’havia de solucionar dins del règim. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En
aquells moments s’havia format el comitè de desobediència civil format pels que
s’havia acordat que representarien el projecte de la Macomunitat, Cambó de la
Lliga Regionalista, Alejandro Lerroux del Partido Radical Republicano (PRR) i
Miquel Junyent del Partit Carlí jaumista. Aquell comitè havia amenaçat com a
mesura de força amb la dimissió de tots els ajuntaments catalans en massa sinó
és discutia i s’aprovava el text per l’autonomia elaborat per la Mancomunitat.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSMsGow8sFLYL9rdpoDX8tc2rfLAbm0jj2rvl5CvuWNGWnpXLwLlJtyrEOQkW0Xp5AmEzy_tXsHWoxZyMd-NqImeJP10ggVQHPKVBpw3heZmJzbtIcka4qIRReCKm__05JBBdjzTlvXVA/s1600/CAMBO+LERROUX+JUNYENT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSMsGow8sFLYL9rdpoDX8tc2rfLAbm0jj2rvl5CvuWNGWnpXLwLlJtyrEOQkW0Xp5AmEzy_tXsHWoxZyMd-NqImeJP10ggVQHPKVBpw3heZmJzbtIcka4qIRReCKm__05JBBdjzTlvXVA/s1600/CAMBO+LERROUX+JUNYENT.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Cambó de la Lliga, M. Junyent carlí jaumista i Lerroux del PRR, els únics que defensaven ja, juntament amb els dinàstics autonomistes, el projecte descafeinat d'estatut de la Mancomunitat. No semblava una representació massa sobiranista.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
6 de febrer es presentà al congrés el text proposat per la comissió
extraparlamentària, que era diferent que el proposat per la Mancomunitat de
Catalunya. Però en el parlament només s’anava a discutir el text de la comissió
extraparlamentària elaborat com a projecte del mateix govern del conde de
Romanones. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
diputat Alfons Sala i Argemí, un dinàstic del Partit Liberal, que era en
aquells moments l’únic representant català en el congrés que inicialment havia
defensat l’autonomia i que inicialment havia de representar als dinàstics
catalans que havien elaborat el projecte d’estatut de la Mancomunitat, malgrat
no haver participat personalment en el debat de la Assemblea de la
Mancomunitat, va dir que la Mancomunitat no havia d’imposar el text al govern
pel que és desmarcà del projecte autonomista de la Mancomunitat de Catalunya i
començà a agafar de sobte una actitud antiautonomista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En
aquells moments Alfons Argemí i Sala, estava liderant la formació de la Unión
Monàrquica Nacional (UMN) a Catalunya, que representava als dinàstics catalans
contraris al projecte d’autonomia elaborat per la Mancomunitat, desmarcant-se
dels altres dinàstics catalans que si havien aprovat el text elaborat per la
Mancomunitat de Catalunya en l’assemblea del 25 de gener de 1919. Entre els promotors
de la UMN també hi havia Josep de Caralt (compte de Caralt), que curiosament
militava fins llavors a la Lliga Regionalista, Ramón de Godó (compte de Godó),
Dario Rumeu (baró de Viver), el dinàstic liberal Miquel Vancells, Mariano de
Foronda (marquès de Foronda), José d’Olano (compte de Fígols), Josep Roig,
també ex de la Lliga Regionalista i el mateix Manuel Garcia Prieto, que havia
set feia poc president de govern pel Partit Liberal, entre altres.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFYaAZeBNscTjqJC-LYN5tWIJA_5LlKepUH2ZLU50yzAgL_J8TUhHRC0NmkmlvDeOXsjtPDC4lZnKiMAxjQzqwAZkmaxR5OxFlpjVcHIQMUxxUg2rg_ke3oa5hujy_HTgQ2nAAEC9KH9k/s1600/ARGEM%C3%8D+I+SALA+-+copia.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFYaAZeBNscTjqJC-LYN5tWIJA_5LlKepUH2ZLU50yzAgL_J8TUhHRC0NmkmlvDeOXsjtPDC4lZnKiMAxjQzqwAZkmaxR5OxFlpjVcHIQMUxxUg2rg_ke3oa5hujy_HTgQ2nAAEC9KH9k/s1600/ARGEM%C3%8D+I+SALA+-+copia.png" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Alfons Argemí i Sala, dinàstic liberal català, principal fundador de la Unión Monárquica Nacional (UMN)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Dins de la UMN hi havia tant dinàstics conservadors
com liberals i malgrat que alguns no es desvincularen del tot dels seus partits
dinàstics, la UMN pretenia crear un grup ultraespanyolista monàrquic a
Catalunya amb ple suport als militars, donat que les direccions dels seus
partits a Madrid havien inclús acceptat elaborar un projecte d’estatut. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Unes
setmanes després alguns dinàstics autonomistes catalans van fundar la Federació
Monàrquica Autonomista (FMA) impulsada principalment per Ferran Fabra i Puig,
Joaquim Maria de Nadal, el compte de Güell i Joaquim Maluquer i Viladot, entre
altres, per desmarcar-se dels dinàstics antiautonomistes a Catalunya. La FMA
però, sempre va ser un molt minoritària i acabà actuant en el futur
pràcticament com un apèndix de la Lliga Regionalista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
7 de febrer de 1919 Cambó va dir al congrés que sols acceptaven el text
redactat per la Mancomunitat en el qual ja hi havia moltes renúncies i havia
tingut en compte que pogués ser admès dins dels règim monàrquic espanyol i que
a més garantia que l’autonomia fos una realitat i no una ficció.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Per
altra banda Francesc Macià en una d’aquelles sessions al Congrés de febrer
de 1919 va dir que els de la FDN no havien signat l’estatut perquè no hi
estaven d’acord ja que el que volien era la plena sobirania de Catalunya i que
no descartava l’ús de la violència per aconseguir els seus objectius. També va
afirmar que a Catalunya les classes treballadores estan oprimides i perseguides
tot i criticant al governador civil de Barcelona acusant-lo de no tenir
condicions personals ni morals. Les paraules de Macià van ser recollides amb
grans protestes per molts dels diputats de la sala, havent el president del
Congrés de cridar diverses vegades a l’ordre. Amb això Macià i els independentistes
esquerrans de la recentment creada FDN, feien ja un altre discurs en que es
desmarcaven de la deriva que havia agafat la campanya autonomista i els
representants que en quedaven per defensar-la.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwPlmAXzk8oRzQIoJxxw9YFr_9pYxx9OyK8WSMRhnT3as3T7D4bHIY1ZmlI0gxmwlNLQN4I16D6S3R6_C_Wg0h8-nQloHmwUlZBzTK6XwVPXxmHg9BlbEhg3sCUNHMEkH5pAUeDdHCk2s/s1600/INTRANSIGENT+27-2-1919+DISCURS+DE+MACIA+A+LES+CORTS+pg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwPlmAXzk8oRzQIoJxxw9YFr_9pYxx9OyK8WSMRhnT3as3T7D4bHIY1ZmlI0gxmwlNLQN4I16D6S3R6_C_Wg0h8-nQloHmwUlZBzTK6XwVPXxmHg9BlbEhg3sCUNHMEkH5pAUeDdHCk2s/s1600/INTRANSIGENT+27-2-1919+DISCURS+DE+MACIA+A+LES+CORTS+pg.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">"L'Intransigent" del 27-2-1919, parla del discurs de Macià al Congrés fet aquell més de febrer</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Malgrat que el govern espanyol es negà a parlar del
text d’autonomia elaborat per la Mancomunitat per sols acceptar parlar de text
elaborat pels dinàstics de la comissió extraparlamentària a Madrid, aquell
comitè de desobediència civil format per regionalistes, carlins i lerrouxistes
no va dur a terme les seves amenaces de dimissió dels ajuntaments i a més aquell
mes esclatà la vaga de la Canadenca convocada per la CNT, pel que Barcelona es
quedava sense llum i la tensió esclatava per una altra banda i amb més força,
per la banda de moviment obrer català. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Aquella
diferència de tàctica entre els representants de la Mancomunitat i els de
govern dinàstic de Madrid sobre si discutir sobre un text o l’altre, va
bloquejar bastant les converses i potser va impedir que s’aprovés un estatut,
quan per altra banda els dos textos tampoc eren tant diferents, ja que el de la
Mancomunitat havia fet moltes concessions per ser aprovat i ja no representava
cap sobiranisme real. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Com veurem en les següents línies a l’esclatar
la vaga de la Canadenca aquell febrer de 1919 el president del govern va tancar
les sessions de les Corts el 28 de febrer a causa de l’estat d’excepció a Catalunya a conseqüència de la vaga i no es
va parlar més del tema, quedant ja del tot acabada aquella campanya autonomista
que ja agonitzava i que ja no tenia el suport dels partits més sobiranistes que
la formaven. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">LA
VAGA DE LA CANADENCA POSA PUNT FINAL A UNA CAMPANYA AUTONOMISTA JA AGONITZANT<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A
finals de gener de 1919 el conflicte de la Canadenca, sorgit sobre tot al pantà
de Camarasa dos mesos abans, encara amenaçava amb acabar en una vaga en tota l’empresa
i les autoritats amb el seu estat d’excepció del 16 de gener de 1919 i les
detencions d’alguns dirigents entre els que hi havia Salvador Seguí, secretari
general de la CRTC i Manuel Buenacasa, secretari general de la CNT a nivell
estatal. Amb aquelles mesures repressives pensaven que s’aturaria el conflicte,
però l’efecte va ser el contrari. Però la guspira no va esclatar al pantà ni en
els locals de subministrament de l’empresa sinó a les seves oficines de la
plaça Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’acomiadament
de 8 oficinistes de la Canadenca en els seus locals de la plaça de Catalunya
que volien crear un sindicat propi, va fer que 150 oficinistes més es
solidaritzessin amb ells fent una vaga i van ser tots acomiadats a principis de
febrer de 1919. Aquests demanaren ajuda a la CNT i s’hi van afiliar. La CNT
fent us de la força dels seus Sindicats Únics va intervenir en el conflicte i
va iniciar una sèrie de talls de llum esporàdics per pressionar. Finalment
davant l’actitud amenaçant i repressiva de l’empresa es va convocar finalment
una vaga en tota la Canadenca el 20 de febrer de 1919. Allò era tot un repte de
la CNT catalana no sols a l’empresa sinó al mateix Estat Espanyol, ja que quasi
tot Barcelona i una part de Catalunya es van quedar sense llum, el que
significava que la majoria d’empreses també havien d’aturar-se. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
comitè de vaga de la CNT estava encapçalat per Simó Piera que era
l’interlocutor i el delegat del Sindicat Únic més nombrós, el de la
construcció, a més de per Ramon Brualla, el delegat del pantà de Camarasa, Josep
Duch, Camil Piñón, Saturnino Meca, Vicenç Botella, Salazar i Peña, aquest dos
últims del Sindicat Únic de l’Electricitat, l’Aigua i el Gas. Com es veu, la
majoria no eren treballadors de la Canadenca sinó dirigents sindicals de la
CNT, tret de Ramon Brualla que era el delegat de la CNT al pantà de Camarasa. El
comitè de vaga, a part de la readmissió dels oficinistes de la Canadenca, també
va incloure en les seves exigències l’alliberament dels detinguts el mes de
gener, altres reivindicacions d’altres seccions de la Canadenca i la jornada
laboral de 8 hores, no sols a la Canadenca sinó en totes les empreses. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Altres
empreses de subministrament a Catalunya també es van solidaritzar amb la
Canadenca fent també vaga. L’estat es va fer momentàniament amb el control de
la Canadenca i va militaritzar als vaguistes, pel que el capità general Milans
del Bosch agafava el control de la repressió i va fer empresonar als milers de
vaguistes que no volien tornar a la feina. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Alguns
militars especialitzats van intentar fer funcionar el subministrament elèctric,
però sols ho aconseguiren a estones, seguint majoritàriament Barcelona i part
de Catalunya sense llum. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els
dirigents de la Canadenca a Catalunya encapçalats per Fraser Lawson i
representants de la patronal en general es negaven a parlar amb la CNT, ja que
no la volien reconèixer i per les converses van haver d’agafar alguns
mitjancers. Dos advocats de tendència tant diferent com l’independentista Ramón
Aguiló, un dels fundadors juntament amb Macià de la FDN i el lerrouxista Josep Puig
d’Asper, entre altres advocats, van fer de mitjancers entre les peticions de la
CNT i els dirigents de la Canadenca i el govern civil. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">És
dona la circumstància que l’advocat independentista Ramón Aguiló, encara que
acudia a les reunions com a advocat, també estava afiliat a la CNT i
participava en el comitè de vaga dels tramviaires en suport a la Canadenca.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A
mitjans de febrer de 1919 la FDN de Macià va publicar les seves bases en la
revista de les joventuts de la Unió Catalanista “L’Intransigent” que d’alguna
manera també feia de portaveu de la FDN. En les bases de la FDN, a part de
demanar la creació d’un Estat Català també parlava en la seva base nº3 dels
drets dels treballadors amb uns punts quasi idèntics dels que reclamava la CNT
en la vaga de la Canadenca, com el reconeixement dels sindicats com a
regularitzadors de les condicions de treball, jornada de 8 hores, vacances
retribuïdes, segur de malaltia, entre altres coses. També proposava el foment
de les cooperatives i la nacionalització de diversos serveis com salts d’aigua,
vies de comunicació, mines i segurs. També parlava de crear una banca nacional
que ajudés a la emancipació dels obrers, la construcció de cases pels obrers a
baix lloguer i promoure una repartició equitativa de terres al camp català. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKl9-IiM6ladCd7f9I8nkOU56FM3qkBjCxxRiTDdShTYVKb_kKqZFCdXNY3f0pgBMk5phiUkuLQ_FR6rsdoaUSa5BXiOPEvGSAA32aJPX8R1lSRqZHPT4YudR7vC98r6lvt12ig9FkWgQ/s1600/27-2-1919+INTRNSIGENT+BASE+3+.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKl9-IiM6ladCd7f9I8nkOU56FM3qkBjCxxRiTDdShTYVKb_kKqZFCdXNY3f0pgBMk5phiUkuLQ_FR6rsdoaUSa5BXiOPEvGSAA32aJPX8R1lSRqZHPT4YudR7vC98r6lvt12ig9FkWgQ/s1600/27-2-1919+INTRNSIGENT+BASE+3+.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Base nº 3 del programa de la Federació Democràtica Nacionalista (FDN), aparegut a "L'intransigent" del 27-2-1919 amb un programa obrerista quasi idèntic a les peticions de la CNT</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Com és veu la FDN de Macià havia superat ja la
campanya autonomista i proposava un sobiranisme integral català socialitzant
orientat a l’emancipació de les classes obreres i populars. El PRC també augmentava
el seu to obrerista i en la seva premsa proposava que si calia donarien suport
a una revolució obrera.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">En aquells moments però, la línia general del
sindicat hegemònic a Catalunya la CNT era apolítica i ni la FDN ni el PRC ni
cap partit va aconseguir una gran afiliació immediata al seu partit per part
dels obrers catalans.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">En
aquells moments el PRR de Lerroux, el PRC de Layret i la FDN de Macià, es van
oferir per representar a la CNT en les converses, decantant-se clarament a
favor de la CNT en la vaga. La Lliga Regionalista també va fer propostes de
diàleg però la majoria dels seus dirigents estaven de part de la patronal
juntament amb els dinàstics.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">El mateix 13 de març de 1919 el general Milans del
Bosch declara l’estat de guerra a la província de Barcelona i ordena detenir a
uns 3.000 vaguistes que havien estat militaritzats i es negaven a tornar a la
feina. </span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfILFPIKnWNMatWdbNxDThP3yhcRpLG46sb38Jqlr8tngoBuBnOLR6CrtGYvCOuZSX5VcHP98Jnau8tmfqD7qHdzRRdZWnqBhUEF4MRtCzo5VOGJtKGSyCMMP0S3PGd2zVP_rk3DJPAxM/s1600/1+1919+detinguts+vaga+canadenca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfILFPIKnWNMatWdbNxDThP3yhcRpLG46sb38Jqlr8tngoBuBnOLR6CrtGYvCOuZSX5VcHP98Jnau8tmfqD7qHdzRRdZWnqBhUEF4MRtCzo5VOGJtKGSyCMMP0S3PGd2zVP_rk3DJPAxM/s1600/1+1919+detinguts+vaga+canadenca.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Vaguistes de la Canadenca detinguts a Barcelona sent conduïts a la presó</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">AVANCEN
LES CONVERSES PER RESOLDRE EL CONFLICTE DE LA CANADENCA</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
17 de març el comitè de vaga de la CNT es reuneix finalment de manera directa
amb els representants de la Canadenca i s’arriba a un acord de que no hauran
represàlies i es readmetran els acomiadats, a part d’altres reivindicacions
laborals. També es va acordar la jornada laboral de 8 hores per tota la
empresa, entre altres acords laborals. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Finalment
una representació del comitè de vaga de la CNT encapçalat per Simó Piera va
acordar amb el governador Montañés que el 20 de març es tornés a la feina amb
la condició que fossin admesos tots els acomiadats, fossin alliberats tots el
presos i que el govern es comprometés a fixar la jornada laboral en 8 hores. El
president el conde de Romanones, en contra de l’opinió dels militars i de la
patronal catalana hi va donar el vistiplau.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
19 de març de 1919 havia set alliberat el secretari general de la CRTC Salvador
Seguí, entre altres dirigents de la CNT, el qual participa el mateix dia en un
míting a la plaça de les Arenes de Barcelona, instant a tothom a tornar a la
feina en espera de que el dia 24 de març haguessin sortit tots els presos. En
el míting que es va fer davant uns 50.000 treballadors, entre dins i fora de la
plaça, tant Seguí com Simó Piera van parlar íntegrament en català, com diu
Piera en les seves memòries. També van parlar Paulino Díez en nom de la
Confederació Regional del Treball de Catalunya, Rafael Gironès en nom dels
tramviaires i Francisco Miranda, recentment alliberat, que parlava en nom dels
presos governatius alliberats.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcPXbnxx3mweG3MRU3BLRSpWil7x9DUYlOTWSSI_XEKM20a47UyUqhTy_foX-vs_xn9rLphXZ5QltEU0q_He7eVXOC4f9TEEiVYk7HupgCCCeOhhQ3zsgXMjtRD-dJHzRAkhbPbQr9wQI/s1600/1919+assemblea+a+les+Arenes+pel+final+de+la+vaga+de+la+Canad.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcPXbnxx3mweG3MRU3BLRSpWil7x9DUYlOTWSSI_XEKM20a47UyUqhTy_foX-vs_xn9rLphXZ5QltEU0q_He7eVXOC4f9TEEiVYk7HupgCCCeOhhQ3zsgXMjtRD-dJHzRAkhbPbQr9wQI/s1600/1919+assemblea+a+les+Arenes+pel+final+de+la+vaga+de+la+Canad.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Sortida del míting de les Arenes fet per la CNT el 19-3-1919, en que es va decidir tornar momentàniament a la feina a la Canadenca.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Quan
va arribar la data límit del 24 de març de 1919 havien sortit quasi tots els
milers de presos, però d’esquenes al mateix govern espanyol, el general Milans
del Bosch manté uns pocs presos, uns 16 segons les informacions de l’època, als
que considera sota la jurisdicció militar. Per a molts era una provocació per
que la CNT tornés a convocar una altra vaga i així justificar la repressió, ja
que Milans del Bosch considerava que la CNT havia guanyat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Malgrat
que Salvador Seguí i Simó Piera entre altres van intentar convèncer als
delegats de que lo dels pocs presos era una provocació i que sortirien tard o
d’hora, ja que el mateix govern hi estava d’acord, el sector més radical de la
CNT catalana va guanyar per poc més del 50% i es va decidir tornar a la vaga,
però no sols a la Canadenca sinó a una vaga general a tot Catalunya. Tornava
l’apagada general.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">La mateixa tarda del 24 de març, Milans del Bosch va
declarar un altre cop l’estat de guerra a la província de Barcelona sense
demanar permís al president del govern el conde de Romanones i va treure les
tropes pels carrers. Això era el que estava esperant Milans del Bosch des de
que s’havia solucionat la vaga de la Canadenca i aquest cop no estava disposat
a seguir les directrius del govern pel que de fet va fer una espècie de cop
d’estat encobert a Catalunya i va treure les tropes als carrers. El president del govern impotent davant la
situació li va atorgar a Milans del Bosch tots els poders a Catalunya.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLNvtXz34HTcpSuS2bD3j3KmQGGIndpWt0tSw5D8QW5gRrNDLZDGTNAda6M3WISeCXJwJKAYi3YXYoaWa8d4D2NCxYXVuyS7pyjY7nMIYfpwALX_ujQKXI5AjL7SBsYLFfAG9AuSmQT9E/s1600/1919+soldats+vaga+Canadenca+6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLNvtXz34HTcpSuS2bD3j3KmQGGIndpWt0tSw5D8QW5gRrNDLZDGTNAda6M3WISeCXJwJKAYi3YXYoaWa8d4D2NCxYXVuyS7pyjY7nMIYfpwALX_ujQKXI5AjL7SBsYLFfAG9AuSmQT9E/s1600/1919+soldats+vaga+Canadenca+6.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Tropes militars pels carrers de Barcelona durant l'estat de guerra a finals de març de 1919</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">MILANS
DEL BOSCH SUBSTUEIX LA “LIGA PATRIÓTICA ESPAÑOLA” PELS SOMETENTS ANTISINICALISTES</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
mateix dia 24 de març de 1919 el general Milans del Bosch a part de fer sortir
les tropes al carrer també va fer sortir als Sometents urbans armats de recent
creació. Els Sometents estaven formats bàsicament per gent propera a la Lliga
Regionalista, als carlins i a la Unión Monárquica Nacional (UMN). Els comandaments principals dels Sometents eren el general Cavanna i el general
Pazos. El dirigent de la Lliga Regionalista Bertran i Musitu i el dirigent de
la recentment creada Unión Monárquica Nacional (UMN) Emili Vidal-Ribas Güell,
encapçalaven les seves columnes de Sometent. Uns 9.000 membres del Sometent ja
eren al carrer entre el dia 25 i el 26 de març. Membres del Sometent també
feien d’esquirols i ajudaven als militars a fer funcionar diversos serveis com
el transport, pel que diversos vehicles van ser requisats. El Sometents també practicaven detencions de sindicalistes.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmAu8R5_i2a7YsjiiGDHhJ6y21VxwlEorJZ7ZRXFwl8dc7gAIf0ahFVGjocO5SKciKVsaHaDg50NQXw4A55kbXOL8w-OUDdJR-obI73VXbWB4BXEf8G2U12WNzPnUj3FI7PPrd0G2ImGo/s1600/CAVANNA+I+BERTRAN.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmAu8R5_i2a7YsjiiGDHhJ6y21VxwlEorJZ7ZRXFwl8dc7gAIf0ahFVGjocO5SKciKVsaHaDg50NQXw4A55kbXOL8w-OUDdJR-obI73VXbWB4BXEf8G2U12WNzPnUj3FI7PPrd0G2ImGo/s1600/CAVANNA+I+BERTRAN.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">El general Cavanna, comandant general dels Sometents i Josep Bertran i Musitu, dirigent de la Lliga Regionalista de Catalunya i cap d'un Sometent antisindicalista</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
mateix líder de la Lliga Regionalista de Catalunya Francesc Cambó es va exhibir
pel carrer armat amb un fusell juntament amb un Sometent per demostrar la seva
defensa a la patronal catalana envers en la seva lluita contra els
sindicalistes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
capità general de Catalunya Milans del Bosch, que segurament tant ell com
altres comandaments militars havia ajudat a fer créixer aquell grup
ultraespanyolista format per carlins mellistes i dinàstics ultraespanyolistes
farcits de militars de paisà anomenat “Liga Patriótica Española” (LPE) per
enfrontar-se als catalanistes radicals durant els incidents de la campanya
autonomista, va ser ell mateix el que va voler acabar amb la LPE després
d’aquella clausura del seu local el 27 de gener passat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
perill que veien en la creixent força de l’anarcosindicalisme català representat
en la CNT, era compartit per tots els grups conservadors, tant els catalanistes
que hi havia dins de la campanya autonomista, regionalistes de la Lliga,
carlins jaumistes i dinàstics moderats, com els ultraespanyolistes que
lluitaven contra la campanya, carlins mellistes, dinàstics ultraespanyolistes,
una gran part dels quals estaven integrats dins de la LPE o la recentment
creada Unión Monárquica Nacional (UMN). Per tant al general Milans del Bosch li
va interessar més desmantellar aquella LPE i aplegar a tots als
antisindicalistes dins dels Sometents armats per lluitar contra els vaguistes
sense que entressin en conflictes polítics entre ells. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUvI1gyAOCch0XPZcWAveGuCZmQ2ltuy0-EpktRg1aJS3GNBOl_H9O47pevCH7E0gj7TvDUapDmk5MZzeNF_bX5hK39YRSLsygj6HVxgOXwnt8eRhajG_X7-V9B_Fqp_7mhsnagJKt5yk/s1600/1+1919+Somatent+patrulla.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUvI1gyAOCch0XPZcWAveGuCZmQ2ltuy0-EpktRg1aJS3GNBOl_H9O47pevCH7E0gj7TvDUapDmk5MZzeNF_bX5hK39YRSLsygj6HVxgOXwnt8eRhajG_X7-V9B_Fqp_7mhsnagJKt5yk/s1600/1+1919+Somatent+patrulla.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Sometents armats pels carrers de Barcelona a finals de març de 1919</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
26 de març de 1919 membres del comitè de vaga de la CNT van anar a veure al
governador civil Carles Montañés i li van oferir tornar a la feina si eren
alliberats els presos. Montañés sense cap influència ja en Milans del Bosch
s’hi va haver de negar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A
partir del el 27 de març al fracassar les negociacions dels dirigents de la CNT
amb Montañés la vaga s’estengué a nombroses poblacions d’arreu de Catalunya.
Milans del Bosch va fer un comunicat dient que es recomanava a les persones no
implicades que es recollissin en llocs segurs ja que la presència de dones i
nens no seran obstacle per la repressió si es dona el cas. S’havien tornat a
practicar milers de detencions de vaguistes i sindicalistes i les presons tornaven a estar plenes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’estat
de guerra va dur a que Milans del Bosch ordenés la detenció també dels que
d’alguna manera havien volgut fer de mitjancers entre la CNT amb les
autoritats, ja que els representants del sindicat anarcosindicalista no es
podien presentar a les reunions perquè haguessin set detinguts, sense
importar-li si tenien càrrecs polítics, com els regidors lerrouxistes Emiliano
Iglesias, que era tinent alcalde de Barcelona, i el regidor del mateix partit
José Guerra del Río. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També
van ser detinguts alguns advocats que havien fet de mitjancers com el
lerrouxista Josep Puig d’Asper, l’independentista de la FDN Ramón Aguiló o el
republicà catalanista del PRC Lluís Companys. Altres advocats com Rafael del
Val i José del Rio també foren detinguts pel mateix motiu. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També
va ser detingut el president del CADCI, l’independentista Joan Torrens ja que
havia cedit el local del seu sindicat per que representants de la CNT catalana hi
fessin reunions clandestines i a més el CADCI s’havia oficialment adherit al
comitè de vaga. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Milans
del Bosch va tornar a posar al servei seu l’ex comissari de policia Bravo
Portillo, donant-li més poder que al mateix al cap de policia Gerardo Doval, al
que considerava massa tou. Bravo Portillo oficialment ja no era policia, però
Milans del Bosch l’utilitzava a ell i a la seva banda que havia organitzat com
a tal. El cap de policia Gerardo Doval seria expulsat de Barcelona per Milans
del Bosch un mes després. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Bravo
Portillo l’any anterior havia set expulsat de la policia al descobrir-se que
era un espia dels alemanys durant la I Guerra Mundial, que feia sabotatges a
empreses catalanes que venien als aliats i als que molts acusaven d’haver
promogut atemptats contra aquestes empreses per a més culpar a la CNT. L’advocat
independentista Ramón Aguiló, del grup de Macià, havia set el 1918 l’advocat
amb qui la CNT havia confiat per dur a terme les acusacions contra el comissari
Bravo Portillo. Es dona la circumstància que va ser el propi Bravo Portillo qui
va detenir a Ramón Aguiló a finals de març de 1919. De fet Bravo Portillo ja no
era policia però Milans del Bosch el feia servir com a cap d’una banda
paral·lela a la policia per lluitar contra els sindicalistes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En
aquells dies l’ex comissari Bravo Portillo va actuar amb estreta col·laboració
amb el dirigent de la Lliga Regionalista Josep Bertran i Musitú, que dirigia un
Sometent, en la seva funció de perseguir i detenir anarcosindicalistes i
vaguistes, cosa simptomàtica del caire que estaven agafant els regionalistes de
Cambó i que en gran part donaven la raó a alguns articles de “Solidaridad
Obrera” de desembre de 1918, en que no volien saber res d’una campanya
autonomista liderada per la Lliga, a part d’algunes expressions que fregaven
l’anticatalanisme de certs articles com ja s’ha comentat abans.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">L’ex comissari Bravo Portillo seria </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">mort a trets uns mesos després, el setembre
de d’aquell 1919, per un grup d’acció de la CNT catalana.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Ramón
Aguiló va estar 6 mesos a la presó, sent l’advocat que més temps hi va estar ja
que a més l’acusaven de formar part del comitè de vaga clandestí del sindicat
de tramviaires de la CNT.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Entre els dies 28 i de març de 1919 la CNT intentava
negociar una tornada al treball semblant a la de la primera vaga de la
Canadenca uns dies abans, amb alliberament de presos i sense represàlies
laborals, però tant la patronal com el general Milans del Bosch s’hi oposaren.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">A partir de l’1 d’abril e 1919 amb una CNT amb
milers de detinguts inclosos la majoria dels líders sindicals detinguts, la
majoria de comitès van començar a negociar la tornada a la feina a la baixa. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">El
3 d’abril de 1919 però, i quasi per sorpresa, el president del govern el Conde
de Romanones anuncià al parlament que decretava la jornada oficial de 8 hores
per totes les empreses a tot l’Estat Espanyol, compromís que ja havia adquirit
arrel de la vaga de la Canadenca i amb que intentava rebaixar la tensió. Allò
va ser rebut amb contrarietat tant per Milans del Bosch com per la patronal.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Finalment el dissabte 5 d’abril de 1919 la CRT de
Catalunya de la CNT va decidir que tothom tornés a la feina dilluns donant per
acabada la vaga general, sense poder demanar aquest cop que alliberessin als
presos, que havia augmentat en milers i sense la garantia que fossin readmesos
tots els sindicalistes que les empreses consideraven perillosos. La CNT també
al·ludia que al menys havien aconseguit la victòria de les 8 hores de treball,
que de rebot se’n beneficiaven tots els treballadors de tot l’Estat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El dia 9 d’abril ja pràcticament tothom havia tornat
a la feina i el dia 12 d’abril el general Milans del Bosch va treure
definitivament les tropes del carrer. Malgrat tot l’estat de guerra es va
mantenir durant mesos i la supressió de garanties constitucionals va durar uns
tres anys. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquella vaga de la Canadenca i després la vaga
general, va acabar per una part amb una derrota per la CNT catalana al haver-hi
ara més presos que abans i més llistes negres, tot a causa de que el 24 de març
els radicals van voler tornar a la vaga general després de la provocació dels
16 presos que mantenien els militars, malgrat l’opinió en contra de dirigents
cenetistes com Salvador Seguí o Simó Piera, quan ja havien aconseguit quasi
totes les reivindicacions. Però per altra banda va ser una victòria històrica
ja que s’havien aconseguit les històriques 8 hores de treball i a més la CRTC
havia demostrat que amb els Sindicats Únics es podia posar en escac a la
patronal i al govern, cosa que seria una guia pels sindicalistes en els propers
mesos tant a Catalunya com per una part dels sindicalistes de la resta de
l’Estat Espanyol. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">EL
CATALANISME I EL SINDICALISME CATALÀ DESPRÉS DE LA VAGA DE LA CANADENCA</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A
partir d’aquella campanya autonomista en la que es produïren els enfrontaments
entre independentistes i ultraespanyolistes més greus que es coneixen al segle
XX i després de la vaga de la Canadenca, el mapa polític del catalanisme es
definiria del tot i canviaria ja per sempre.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Durant els següents 5 anys, el protagonisme quasi
absolut a Barcelona i voltants i a Catalunya en general el va agafar la guerra
social entre els anarcosindicalistes catalans i la patronal que va dur a un
sagnant pistolerisme urbà sense precedents a Europa. Allò va fer que els
catalanistes conservadors de la Lliga Regionalista, els carlins jaumistes i els
dinàstics autonomistes es pleguessin amb el govern i sobre tot amb els militars
en la seva guerra contra l’actuació combativa dels Sindicats Únics de la CNT
catalana. El seu catalanisme fins llavors tampoc a havia passat de ser un
regionalisme monàrquic, pel que sobre tot la Lliga Regionalista de Catalunya,
que havia liderat en vots el catalanisme fins llavors, va deixar de ser el
referent sobiranista i catalanista per la majoria de les classes populars
catalanes.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1922 la Lliga Regionalista patia una forta
escissió promoguda majoritàriament per les seves joventuts sorgint Acció
Catalana liderada per Nicolau d’Olwer, que es mostrava més clarament
sobiranista i sense ser un partit obrerista sinó més aviat de centre, també es
volia desmarcar de la repressió i guerra bruta de la policia i els militars
contra els sindicalistes de la CNT. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els carlins jaumistes després de la vaga de la
Canadenca, van iniciar un acostament amb els carlins mellistes en la seva
lluita comú contra la CNT, fent també front comú amb la Lliga Regionalista. De
fet, l’octubre de 1919 alguns dirigents carlins jaumistes com Salvador Anglada
i alguns carlins mellistes com Ramón Sales i Amenós, aquest conegut per ser un
dels capdavanters dels grups d’acció de carrer dels ultraespanyolistes de la
“Liga Patriòtica Española” que s’enfrontà amb els catalanistes durant la
passada campanya autonomista, juntament amb elements de la Lliga Regionalista
de Catalunya van ser uns dels fundadors dels anomenats Sindicats Lliures, els
quals es van fundar per promocionar un sindicalisme més moderat que fes front
al tarannà fortament combatiu de la CNT catalana. Dels Sindicats Lliures van
sortir una gran part dels pistolers de la patronal catalana. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda el republicans catalanistes del Partit
Republicà Català (PRC), els independentistes la Federació Democràtica
Nacionalista (FDN) i els republicans lerrouxistes del Partido Radical
Republicano (PRR), després de la campanya autonomista i de la vaga de la
Canadenca es van decantar per donar suport a la CNT. El PRC amb advocats com
Francesc Layret, Lluís Companys o Joan Casanovas, la FDN de Macià amb advocats
com Ramón Aguiló i el PRR de Lerroux amb advocats com Josep Puig d’Asper, Josep
Ulled o Rafael Ulled, van defensar a nombrosos anarcosindicalistes catalans
durant la dura època del pistolerisme entre 1919 i 1923. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1922 a partir de la FDN es fundà el partit Estat
Català liderat per Francesc Macià, que es mostrava com un partit d’esquerres i
independentista i clarament favorable a aconseguir els seus objectius
mitjançant la lluita armada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El PSOE, que havia donat suport a la campanya autonomista,
va començar a adquirir actituds centralistes i poc favorables a la sobirania
catalana pel que Ramón Campalans el 1922 va fundar la Unió Socialista de
Catalunya (USC), com un inici d’escissió catalanista dins del PSOE a Catalunya.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">El PRR de Lerroux ja no va parlar mai més d’autonomia
ni de catalanisme a partir de la vaga de la Canadenca i a Catalunya es va
dedicar bàsicament a defensar anarcosindicalistes amb els seus advocats. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Malgrat els advocats que tenia el PRR que defensaven
a cenetistes, a les Corts Lerroux, malgrat el seu llenguatge de sempre
populista i de lluita contra la repressió obrera, a l’hora de la veritat donava
normalment suport a les mesures econòmiques i poc esquerranes dels partits
dinàstics. També Lerroux havia fet alguns discursos patriòtics a les Corts com
defensar als militars espanyols que lluitaven al Marroc i que segons Lerroux
defensaven l’orgull d’Espanya. Tot allò va fer que en el futur, malgrat
l’intent dels lerrouxistes de defensar cenetistes, el PRR fos cada cop més
rebutjat pels sindicalistes catalans com a referent polític, encara que
acceptessin de bon grat l’ajuda dels seus advocats. Això es veuria al començar
la república en que la majoria d’obrers catalans es van decidir a tornar a
votar i que donaren molts pocs vots al PRR.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El setembre de 1923 el començament de la dictadura
de Primo de Rivera, amb el suport de la Lliga Regionalista, va frenar el
desenvolupament dels nous moviments polítics d’esquerres que ja es començaven a
alimentar d’algunes bases sindicalistes dins de la CNT, que ja tenia 3 sectors
diferenciats aquell any, el sector anarcosindicalista favorable a col·laborar
amb els grups d’esquerra catalanistes, el sector anarquista radical i el sector
marxista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquell desenvolupament polític tant dels 3
principals sectors de la CNT catalana com dels partits de l’esquerra
sobiranista catalana s’aplaça i es veié reflectit al començar la república a
partir d’abril de 1931, en que tant el PRC com Estat Català (sorgit de la FDN
el 1922), van rebre el fruit del seu suport al moviment obrer català quan el
nou partit que van fundar ERC va rebre els vots de la majoria d’obrers catalans
i milers de noves afiliacions al nou partit. Simó Piera, el principal impulsor
i interlocutor de la CNT durant la vaga de la Canadenca es va afiliar a ERC
sense deixar d’estar afiliat a la CNT.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La Lliga Regionalista de Catalunya amb la seva
col·laboració amb els militars i les forces més ultraespanyolistes dinàstiques
durant la guerra social dels anys 20, sumat al seu suport al cop d’estat de
Primo de Rivera el 1923, va deixar de ser un referent pel catalanisme, un
catalanisme que malgrat les seves formes i simbologia, mai va passar de ser un
regionalisme monàrquic. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També del sector marxista dins de la CNT, van sorgir
als anys 30 diversos partits marxistes amb un fort component sobiranista català
que van anar en pocs anys agafant molta força. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El PRR de Lerroux va rebre molts pocs vots dels
obrers catalans durant la república i cada cop agafà una deriva més
descaradament dretana i ultraespanyolista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La CNT a Catalunya als anys 30, amb menys de la
mitat d’afiliats que el 1920, però també amb molta força, va quedar dividida en
un sector anarcosindicalista més favorable a la col·laboració amb els grups
sobiranistes d’esquerres i un sector anarquista radical que promovia
l’antipolitcisme i la revolució immediata, amb algunes diferències internes
sobre el plet nacional català.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Evidentment la guerra social posterior a la vaga de
la Canadenca i els anys 30 durant la república serien un altre tema a estudiar,
però aquella campanya autonomista iniciada el novembre de 1918 i la posterior
vaga de la Canadenca el febrer de 1919 i l’actitud dels diferents partits
davant d’aquells fets, van determinar el futur del moviment sobiranista català. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">APUNT
FINAL</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Durant
aquells mesos de desembre de 1918 i gener de 1919 de la campanya autonomista
plena d’aldarulls, es va veure que no s’estava debatent de veritat entre els
catalanistes, els ultraespanyolistes o entre els obreristes anarcosindicalistes
que tant els hi era el catalanisme, sinó que va ser en el fons una experiència
que va clarificar ja d’una vegada qui eren els sobiranistes de veritat que
defensaven a més les aspiracions socials de les classes populars i qui eren els
cacics de la política que com deia Salvador Seguí, la seva única pàtria són els
diners, tant els que es definien com catalanistes o com espanyolistes. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Josep A. Carreras</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">LLIBRES, ESCRITS I DOCUMENTS CONSULTATS:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Federació Democràtica Nacionalista (1919-1923).
Isidre Molas<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El projecte d’autonomia de la Mancomunitat de
Catalunya del 1919 i el seu context històric. Albert Balcells<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Història del Catalanisme fins a 1923. Josep Termes<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Daniel Cardona i Civit (1890-1943). Una biografia
política. Fermí Rubiralta i Casas<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Records i experiències d’un dirigent de la CNT
(memòries). Simó Piera i Pagès<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Lo que aprendí en la vida (memòries). Angel Pestaña<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La revolta permanent (memòries). Joan Ferrer i
Farriol<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Auge y declive del “partido militar” de Barcelona
(1898-1936). Xavier Casals Messeguer<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El ejército y el orden público durante la
Restauración. La lucha por el control gubernativo en Barcelona (1897-1923).
Eduardo González Calleja<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
nacionalismo español ante la autonomia de Catalunya. Javier Moreno Luzón<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El
sometent català contemporani (1875-1978). Arnau Cunillera Cereigido <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aspectes organitzatius i laborals del sindicalisme a
Catalunya. Pere Gabriel<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Propagandistas confederales entre el sindicato y el
anarquismo. La construcción barcelonesa de la CNT en Cataluña. Pere Gabriel.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Hemeroteques dels diaris, La Publicidad, El Sol, El
Heraldo de Madrid, La Vanguardia, ABC, El Día, La Veu de Catalunya, El Siglo
Futuro, La Acción, El Día Gràfico i de les revistes, L’Intransigent, Solidaridad
Obrera i La Hormiga de Oro.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Entre altres llibres, escrits i premsa històrica. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-2362966087624731742015-01-26T10:06:00.000-08:002017-11-28T16:03:35.022-08:00PERE BOADAS, EL PIONER DELS GRUPS D’ACCIÓ ANARCOSINDICALISTES DELS ANYS 20 A BARCELONA<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh35xW5EuWCgQAWFa4BqcJ9Z37T3oS_sfNvvcMrh-McHjcsg1-67FNTYOngNg0ycv-zQEJsTt7Yi2Rry5NtPFUGuisSa8RrmhjP6bWNWNGImvocX7haV_TW4LKP-wAb67I-RfsBBOHCqI8/s1600/1920+Pere+Boada+Ribas,+anarcosindicalista.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh35xW5EuWCgQAWFa4BqcJ9Z37T3oS_sfNvvcMrh-McHjcsg1-67FNTYOngNg0ycv-zQEJsTt7Yi2Rry5NtPFUGuisSa8RrmhjP6bWNWNGImvocX7haV_TW4LKP-wAb67I-RfsBBOHCqI8/s1600/1920+Pere+Boada+Ribas,+anarcosindicalista.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Pere Boadas als primers anys 20</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Pere Boadas i Rivas va néixer a Barcelona el 1894 i
va morir el 1972 a Montevideo a l’Uruguai. Va ser juntament amb Medir Martí i
Pere Vandellós un dels caps del primer grup d’acció armada anarcosindicalista
organitzat a Catalunya ja des de finals de 1917 que van precedir l’època del
pistolerisme barceloní en els següents 6 anys. Per tant és pot considerar que
fou el pioner d’aquells grups d’acció anarcosindicalistes durant l’època del
pistolerisme barceloní dels primers anys 20, de la que tant se n’ha parlat però
de la que tant poc se’n sap dels protagonistes que usaven la pistola.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Des de 1917 i
fins a 1924, en que fou detingut per últim cop a Barcelona, Pere Boadas va ser
de la cúpula organitzativa dels nombrosos grups d’acció que sorgiren durant
aquella guerra social entre pistolers anarcosindicalistes contra pistolers de
la patronal i policies, a part de seguir participant-hi amb el seus propis
grups d’acció.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1927 va
sortir de la presó i després de passar per París, el 1928 se’n va anar a
Montevideo a l’Uruguai a on va contactar amb el grup d’acció anarquista
d’expropiadors, o sigui que feien atracaments per la causa, més actiu i buscat
tant a l’Uruguai com a l’Argentina liderat per de Miguel Arcángel Roscigna.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Després de fer
un accidentat atracament a Montevideo juntament amb altres dos anarquistes
catalans que va acabar amb 3 morts i 3 ferits del bala, va ser detingut i va
restar a la presó a l’Uruguai durant 25 anys, fet pel que va saltar a la fama
allí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Durant els 25
anys que va estar a la presó es va convertir en un ideòleg de l’anarquisme i
dels moviments revolucionaris a l’Uruguai i va ser molt conegut per introduir
la idea revolucionària a molts presos comuns que inicialment eren sols
delinqüents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El que va ser fa
poc nomenat president de l’Uruguai el 2012 José Mujica, un ex cap guerrillers
del grup “Los Tupamaros”, grup que actuaren a l’Uruguai entre finals dels anys
60 i principis dels 70, fa pocs anys va dir que havia conegut a Pere Boadas als
anys 50 quan era jove i que havia set un dels seus referents revolucionaris. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">EL PRIMER GRUP
D’ACCIÓ DE BOADAS A FINALS DE 1917<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’agost de 1917
es va produir una vaga general a tot l’Estat Espanyol convocada pel sindicat
anarcosindicalista CNT i pel sindicat socialista UGT, a rel de la dissolució
per part de la policia d’una assemblea de parlamentaris que pretenien canviar
el règim caciquista monàrquic. La vaga a part de solidaritzar-se amb els
parlamentaris, també va incloure les eternes reivindicacions laborals. Aquella
vaga general que va ser fortament reprimida per l’exèrcit i la policia va
acabar amb uns 36 morts només a Catalunya, especialment a Barcelona i Sabadell,
32 dels quals eren sindicalistes, la majoria de la CNT, 2 policies i 2
militars. A la resta de l’estat van haver-hi uns 35 morts més. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Immediatament
després dels sagnants disturbis de la vaga d’agost de 1917 que causà dotzenes
de morts, els patrons de nombroses empreses catalanes es van posar d’acord en
no contractar o acomiadar a alguns treballadors que estiguessin sindicats, fos
a la CNT o a sindicats gremials que havien participat en la vaga, cosa que va
crear un clima general d’acció violenta entre molts treballadors i sindicats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Davant d’aquella
situació un grup d’anarcosindicalistes van formar el primer el primer grup
d’acció de manera organitzada per fer atemptats al servei dels sindicats i no
sols fer atemptats individualistes o muntar enfrontaments espontanis entre
vaguistes i esquirols, com solia passar anys anteriors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A partir de
setembre de 1917 s’havia format a Catalunya primer grup d’acció armat
anarcosindicalista format principalment per Pere Boadas i Rivas, Joaquim
Vandellós i Romero, Pere Vandellós i Romero, Pere Valero i Ariño, Carles Anglès
i Corbella, Medir Martí i Augé, Francesc Font i Oliveras “el Carcola” i Eduard
Lara i Oliver. Aquell grup era conegut pel nom de "Els Sense Nom" o
"Los Sin Nombre".<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_DNdI3ZQRk-xDWo5h7eJGX1h7e24N18tm5xmfn3S1hofq5D2aHCPHPKl4V908_mtgBdS0UQc3j6beeN0feLcN-pzouY2Mtz-QMyd0-EYXDVtBBfOYbc6mUOj3yhy0qIaS8_xit9gj99E/s1600/MARTI+I+VANDELLOS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_DNdI3ZQRk-xDWo5h7eJGX1h7e24N18tm5xmfn3S1hofq5D2aHCPHPKl4V908_mtgBdS0UQc3j6beeN0feLcN-pzouY2Mtz-QMyd0-EYXDVtBBfOYbc6mUOj3yhy0qIaS8_xit9gj99E/s1600/MARTI+I+VANDELLOS.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Dos dels caps dels "Sense Nom" juntament amb Boadas</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquests
activistes armats, tots afiliats a la CNT, van oferir els seus serveis a la
cúpula de la CNT, concretament a Àngel Pestaña, com diu ell mateix en les seves
memòries i que en aquells moments era el director de la revista de la CNT
catalana “Solidaridad Obrera”, oferta que la direcció de la CNT va rebutjar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Malgrat que la
cúpula de la CNT catalana ho va rebutjar, alguns sindicats gremials sobre tot
dins del ram tèxtil, tant de la CNT com algun altre que no era dins de la CNT,
com el sindicat de contramestres del Radium, van acceptar l’oferta del grup
d’acció anarconsindicalista liderat per Pere Boadas, de pagar-los alguns diners
per finançar les seves accions contra els empresaris més repressius i que eren
contínuament denunciats per la revista de la CNT catalana “Solidaridad Obrera”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El primer
atemptat va ser contra el fabricant del sector tèxtil Joan Tàpies mort a trets
al barri del Clot el 7 d’octubre de 1917. Uns dies després 24 d’octubre 1917 va
resultar mort a trets Jaume Casedevall, un encarregat de la fàbrica tèxtil d’Eusebi
Bertran. El 30 de novembre de 1917 l’empresari Antoni Trinxet, patró d’una de
les més importants empreses tèxtils, va resultar ferit a trets quan anava amb
el seu cotxe, però seu xofer Miquel Esquirol va resultar mort. El 4 de gener de
1918 resulta ferit en un atemptat Jeroni Figueras, director de la empresa també
del ram tèxtil Busquets Germans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’ATEMPTAT
CONTRA JOSEP ALBERT BARRET EL GENER DE 1918<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 8 de gener de
1918 va resultar mort a trets l’empresari Josep Albert Barret, president de la
patronal del Metall, al davant mateix de la porta de l’Escola Industrial al
carrer Urgell de Barcelona a on hi donava classes i d’on era director de
l’Escola Elemental del Treball. També va resultar ferit en una cama el
professor Francesc Pastor que anava amb ell i que no era objectiu de
l’atemptat. En aquest cas però, l’atemptat no havia estat dirigit contra un
empresari del sector tèxtil, com els altres, sinó contra un del sector del
metall.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Entre gener i
febrer de 1918 la policia havia detingut als anarcosindicalistes Medir Martí,
Francesc Font “el Caracola”, Eduard Lara i Pere Vandellós, que formaven part
d’aquell primer grup d’acció, però no acusats de l’atemptat contra Barret sinó
contra els altres empresaris del sector tèxtil. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La policia va detenir
poc després a Eduard Ferrer, el president del sindicat de Mecànics de la CNT en
el moment de l’atemptat com a sospitós d’haver finançat l’atemptat contra
l’empresari Josep Albert Barret. Poc després però, Eduard Ferrer fou alliberat.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 30 de març de
1918 el comissari Bravo Portillo fa detenir a Pere Boadas, Joaquim Vandellós,
Pere Valero i Carles Anglès, com a sospitosos d’haver fet l’atemptat contra
Barret i també deté a Josep Solé, l’actual president del sindicat de Mecànics
de la CNT en substitució d’Eduard Ferrer, com a inductor, mentre el tresorer
del sindicat Josep Dardés també sospitós va poder fugir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El comissari
Manuel Bravo Portillo, el que havia detingut al grup de Boadas per l’atemptat
contra Barret, era un històric de la repressió contra els sindicalistes ja des
de 1909 i tres mesos després de les detencions el servei d’espionatge francès
va descobrir que Bravo Portillo, a part de fer de policia, actuava com a espia
d’Alemanya durant la I Guerra Mundial encara en curs. Segons les autoritats
franceses Bravo Portillo donava informació als alemanys sobre els enviaments de
material que alguns empresaris catalans venien als països aliats que lluitaven
contra Alemanya, cosa que les autoritats franceses van comunicar tant al govern
espanyol com a la direcció de la CNT catalana que estava interessada en
investigar a Bravo Portillo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Les autoritats
espanyoles a l’assabentar-se d’això van fer detenir a Bravo Portillo el juliol
de 1918 per espionatge. A partir d’aquí els advocats de la CNT catalana van
començar a acusar al comissari Bravo Portillo d’haver muntat ell mateix
l’atemptat contra l’empresari Barret, ja que aquest fabricava obusos i altre
material de guerra que venia als aliats, amb la doble intenció de sabotejar a
un proveïdor dels aliats i a la vegada justificar la repressió contra la CNT a
Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El novembre de
1918, un cop acabada la I Guerra Mundial, Bravo Portillo va ser alliberat però
va ser apartat del cos de policia. Però malgrat haver set expulsat de la
policia el capità general de Catalunya el català Joaquim Milans del Bosch,
d’acord amb els empresaris més radicals, el va reclutar per que treballés amb
ell de manera particular per crear una banda clandestina que lluités contra els
anarcosindicalistes.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtFLpYh40paYN8QtBfKVO43rxt4iUZMs2sVZ5Dc3QN_Z71YqT-Bh6eFVWtG5Wstq-NKcyb7AyzmSgLx9qK_bvfOYx1-2eipq1W71NER5DVvVA0fSnmlwnOv_2bgHli5deRQ1WF0A_-tiM/s1600/PORTILLO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtFLpYh40paYN8QtBfKVO43rxt4iUZMs2sVZ5Dc3QN_Z71YqT-Bh6eFVWtG5Wstq-NKcyb7AyzmSgLx9qK_bvfOYx1-2eipq1W71NER5DVvVA0fSnmlwnOv_2bgHli5deRQ1WF0A_-tiM/s1600/PORTILLO.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Manuel Bravo Portillo</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">JUDICI AL GRUP
DE BOADAS</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mentre el grup
de Boadas havia estat a la presó, la CNT catalana havia constituït en un
congrés el juliol de 1918 els Sindicats Únics inicialment sols a Catalunya, que
representava substituir els sindicats gremials pels sindicats per rams o
sectors industrials. Allò havia fet augmentar la força de mobilització de la
CNT catalana amb Salvador Seguí com a secretari general. En poc temps la CNT va
arribar a tenir més de 450.000 afiliats a Catalunya. Durant aquell congrés de
la CNT catalana Pere Boadas, Medir Martí, Pere Vandellós i Carles Anglès des de
la presó hi van enviar un comunicat de suport que va ser llegit en públic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La gran força
del Sindicats Únics de la CNT catalana es demostrà definitivament en la vaga de
l’empresa de subministrament elèctric que anomenaven La Canadenca i que va
esdevenir una vaga general a Catalunya que durà des de principis de febrer fins
a principis d’abril de 1919. Malgrat que la vaga va acabar amb milers de
detinguts, acomiadats, estat d’excepció durant els següents mesos i la
iniciació de lockouts patronals, durant aquella vaga la CNT catalana havia
aconseguit que el govern es veiés obligat a decretar les històriques 8 hores de
treball, no sols a Catalunya sinó de rebot a tot l’Estat Espanyol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Després
d’aquella espectacular vaga, els patrons més radicals de Catalunya van
estrènyer els seus contactes amb Bravo Portillo per contractar pistolers de la
seva banda, coneguda com "La Banda Negra", per atacar a líders anarcosindicalistes a Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En aquest
context es va fer l’abril de 1919 el judici contra el grup de Boadas per
l’atemptat contra Barret del gener de l’any anterior.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En aquell judici
d’abril de 1919 Eduard Ferrer, com recordarem el president del sindicat de
mecànics de la CNT en el moment de l’atemptat des d’on havien sortit els diners
per pagar als pistolers que mataren a Barret, va informar al jutge que podia
afirmar que Josep Solé i Josep Dardés, que eren en el moment de l’atemptat el
vicepresident i el tresorer respectivament del sindicat de Mecànics de la CNT,
havien induït i pagat a Pere Boadas, Joaquim Vandellós, Pere Valero i Carles
Anglès perquè matessin a Barret finançant-los amb diners del sindicat de
mecànics. Això deixava bastant clar que quan els acusats van ser detinguts 29
de març de 1918 havia set Eduard Ferrer qui els havia denunciat, com acabava de
fer en aquell moment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Finalment el
juny de 1919 es van absoldre als acusats per falta de proves. Els advocats dels
acusats van argumentar que l’inspector que els havia detingut, Bravo Portillo,
estava comprovat que era un espia dels alemanys i que el fet de que l’empresari
mort, Josep Albert Barret, venia material de guerra als aliats, era la causa de
que el propi Bravo Portillo hagués muntat l’atemptat contra Barret per
perjudicar a un empresari que venia als aliats i a sobre justificar una
repressió contra la CNT catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Això sumat a que
la majoria de testimonis no van aparèixer, segons molts amenaçats pels grups
d’acció anarcosindicalistes, cosa per altra banda habitual, va ajudar a
l’absolució final.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La cúpula de la
CNT catalana mantenia públicament la teoria que havia set Bravo Portillo qui a
través de l’infiltrat Eduard Ferrer en la CNT havia induït a fer l’assassinat
de Barret, per fer un sabotatge anti aliat i per provocar repressió contra la
CNT. La mateixa denúncia que havia fet Eduard Ferrer contra els seus companys
de la CNT del sindicat de mecànics d’induir i pagar als els membres del grup
d’acció anarcosindicalista per realitzar l’atemptat és un fet molt estrany,
cosa que fa a pensar que o era un infiltrat o havia estat amenaçat per que
delatés o acuses als del grup de Pere Boadas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">No obstant això,
cal ressaltar que Josep Albert Barret abans de l’atemptat, ja havia estat
denunciat durament per la revista de la CNT catalana "Solidaridad Obrera" dels
dies 26 i 30 d’octubre de 1917 per acomiadar a més de 300 treballadors que
estaven en sindicats que havien participat en la vaga d’agost de 1917 i
d’amenaçar als que volien negociar o protestar amb esquirols amats. Com es
sabut el mateix grup anarcosindicalista que atemptà contra Barret ja havia
protagonitzat atemptats contra empresaris pels mateixos motius a finals de
1917, per tant no era estrany tampoc que participessin en l’atemptat contra
Barret donades les característiques d’aquell grup d’acció.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixpXAHBKm7zUr_OFemFpAcqDdiSbUgvz9-ZYVnB2vh4qxpWJGUhf1q7vs706qVgUcgwThQlt-8Pj-ur8rTkX_vtFgiOK8UR46h7cfV-IRtzunPO8RVrM84K9SSy_O5Ncvj9LLBs6FMIM4/s1600/BARRET.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixpXAHBKm7zUr_OFemFpAcqDdiSbUgvz9-ZYVnB2vh4qxpWJGUhf1q7vs706qVgUcgwThQlt-8Pj-ur8rTkX_vtFgiOK8UR46h7cfV-IRtzunPO8RVrM84K9SSy_O5Ncvj9LLBs6FMIM4/s1600/BARRET.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Article de Solidaridad Obrera del 30-10-1917 en que denuncien la duresa repressiva de l'empresari Josep A. Barret </span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per tant va
quedar sempre el dubte de si havia set realment el grup de Pere Boadas el que
havia fet l’atemptat o havia set un altre grup de sicaris del comissari Bravo
Portillo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Molts apunten
que el més probable és que el comissari Bravo
Portillo, que era un espia d’Alemanya, s’hagués aprofitat de que existia el
grup “Els Sense Non” de Pere Boadas que ja feia atemptats contra empresaris, per
induir-los a través del president del sindicat de Mecànics Eduard Ferrer com a
infiltrat, a fer l’atemptat per eliminar a un empresari que col•laborava amb
els aliats i a la vegada augmentar la repressió contra la CNT. Avui en dia
però, el cas segueix sent obscur.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Anteriorment
també l’abril de 1919, Medir Martí, Francesc Font, Eduard Lara i Pere
Vandellós, havien set també absolts en el judici pels atemptats de finals de
1917 i pel del 4 de gener de 1918. Tota la premsa convencional estava
estupefacte i afirmaven que tant el jurat com els testimonis en els dos judicis
havien estat amenaçats, cosa que per altra banda era molt possible i va
començar a ser una pràctica habitual dels grups d’acció de la CNT catalana.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Alguns han acusat
al grup de Pere Boadas “Els Sense Nom” de ser els causants de l’inici de la
dinàmica de l’època del pistolerisme a Barcelona amb els seus atemptats contra
empresaris a finals de 1917 i principis de 1918. Altres acusen a les trames d’espionatge
del comissari Bravo Portillo. La veritat és que la dinàmica ja havia començat
durant la vaga d’agost de 1917, en que van morir dotzenes d’anarcosindicalistes
a Barcelona i voltants i amb l’intent de desmantellar el sindicalisme per part
de nombros empresaris. La vaga de la Canadenca de febrer de 1919, en que els
Sindicats Únics de la CNT catalana van posar en escac tant a la patronal com al
mateix govern espanyol, va ser la guspira final perquè molts patrons contractessin
pistolers per atacar als anarcosindicalistes catalans, fent així esclatar definitivament
l’època del pistolerisme barceloní.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Al sortir de la
presó Pere Boadas, Pere Vandellós, Medir Martí i Carles Anglès, d’aquell
incipient grup armat de 1917, van contactar amb els germans valencians</span><span lang="CA" style="font-size: 16pt; line-height: 115%;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Progrés
Ródenas i Volney Ródenas, que durant la seva estada a la presó havien set els
que havien agafat el seu relleu i s’havien encarregat d’aconseguir finançament
i de coordinar alguns dels nous grups armats anarcosindicalistes de Barcelona que
sorgien. Tots junts van muntar ja una autèntica infraestructura armada de tots
els grups d’acció dels Sindicats Únics de la CNT catalana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 21.3333339691162px; line-height: 24.5333347320557px;">BRAVO PORTILLO, OBJECTIU DELS GRUPS D'ACCIÓ</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 17 de juliol
de 1919 la banda de sicaris de la patronal dirigida per l’ex comissari Bravo
Portillo, van matar al delegat del sindicat de Tintorers Pau Sabater, sindicat
que ara és deia del ram de l’aigua. Va ser el primer cenetista mort directament
per la banda de Bravo Portillo ja que en l’anterior atemptat contra un altre
líder sindical de la CNT anomenat Pere Massoni havien fallat en matar-lo. El
mateix dia també van matar a trets a l'anarcosindicalista Josep Castillo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Quan el 24
d’agost de 1919 va ser detingut Luís Fernández, un dels assassins de Pau
Sabater, aquest va confessar que actuava sota les ordres del comissari Bravo
Portillo i que l’altre sicari que l’acompanyava quan van matar a Pau Sabater
era Joan Serra, també de la banda de Bravo Portillo. Joan Serra va ser mort a
trets uns mesos després per Medir Martí, que era gran amic de Pau Sabater i
també del seu ram de Tintorers.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquella
confessió d’un dels sicaris de Bravo Portillo va ja oficialitzar davant de
tothom que l’ex comissari estava implicat en la formació de bandes de pistolers
al servei de la patronal. Escandalosament però, Bravo Portillo no va ser
detingut ja que tenia la protecció del capità general de Catalunya Milans del
Bosch.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mentre, entre
lockouts patronals, llistes negres i esquirols armats, s’anaven produint
regularment alguns tirotejos amb la mort de més patrons, de cenetistes,
esquirols i policies, dels que se’n podrien fer bastant relats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Un dels
principals objectius dels grups d’acció anarcosindicalistes era Bravo Portillo
i el delator Eduard Ferrer, que no van tardar a caure.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Finalment el 5
de setembre de 1919 tres membres d’un grup d’acció anarcosindicalista va matar
a Bravo Portillo a trets a Barcelona. Sembla confirmat que Progrés Ródenas va
participar en l’atemptat contra Bravo Portillo, ja que inicialment va ser
reconegut per diversos testimonis, però hi ha el dubte de qui eren els altres
dos. Algunes versions apunten que podrien ser Ferran Castañer i Samuel Pérez i
Gandia, ja que eren dos dels elements més actius del grup de Progrés Ródenas i
solien actuar junts.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk_ZNyaEUd-VIB1G3TMndN5-NFUOu_8_WevaK4XN2aMJh-5gHUTwlaaTMidtZidODSb-eEH4QfhcEst5wYDrsnJMUdYnsStF-HKS4e4mBI5g3UOp1rNVQkR8IWF9ypJ7OEr0oHN2nHOPc/s1600/bravoportillo07+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk_ZNyaEUd-VIB1G3TMndN5-NFUOu_8_WevaK4XN2aMJh-5gHUTwlaaTMidtZidODSb-eEH4QfhcEst5wYDrsnJMUdYnsStF-HKS4e4mBI5g3UOp1rNVQkR8IWF9ypJ7OEr0oHN2nHOPc/s1600/bravoportillo07+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Cadàver de Bravo Portillo poc després de l'atemptat</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Uns dies després
el 16 de setembre de 1919 també va ser mort a trets a Barcelona Eduard Ferrer,
aquell anarcosindicalista acusat d’infiltrat i que va ser el delator del grup
de Boadas en l’atemptat contra l’empresari Barret. El principal sospitós de la
mort de Ferrer va ser Pere Boadas que va ser inclús detingut. Però la falta de
proves va fer que tornessin a alliberar a Boadas.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">LA SITUACIÓ ES RADICALITZA ENCARA MÉS A BARCELONA</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 10 d’octubre
de 1919 es van crear a Barcelona els anomenats Sindicats Lliures, liderats
principalment pels carlins Ramon Sales i Amenós, Joan Laguia i Lliteras, entre
altres. Els Sindicats Lliures volien ser una competència sindical a la CNT
menys radical, pel que als patrons els agradaven més que la CNT. Els Sindicats
Lliures però, no foren una mera representació del carlisme sindical, ja que
s'hi afegiren nombrosos militants de diversos sectors més conservadors que es
volien enfrontar a la CNT catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A principis de
novembre de 1919 les conversacions entre els representants de la CNT catalana
encapçalats per Salvador Seguí i la patronal, en una comissió mixta impulsada
pel governador civil de Barcelona Julio Amado, van fracassar i la patronal va
iniciar lockouts i les llistes negres contra anarcosindicalistes a Catalunya.
El desembre de 1919 es va nomenar a Maestre Laborde, el conde de Salvatierra,
com a nou governador civil de Barcelona que era més favorable a la repressió
que l’anterior Julio Amado. La guerra social es reprenia i també els atemptats,
principalment dirigits contra esquirols i també contra els empresaris dels lockouts
i les llistes negres, seguint la mateixa línia iniciada pels “Sense Nom” de
Pere Boadas el 1917.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A principis de
desembre de 1919 es va fer el ple estatal de la CNT a Madrid i es van
constituir els Sindicats Únics de la CNT ja a tot l’estat com ja havia fet la
CNT catalana de manera unilateral el juliol de 1918.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">AUGMENTEN ELS GRUPS D'ACCIÓ ANARCOSINDICALISTA EL 1920<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Després de la
mort de l’ex comissari Manuel Bravo Portillo, un ex espia alemany anomenat
Rudolf (altres diuen que Fritz) Stallman i que és feia dir el Baró de Koenig, i
que ja havia treballat amb Bravo Portillo, el va substituir en el paper de
reclutar pistolers per la patronal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Durant els
primers mesos de 1920 els grups d’acció anarcosindicalistes es van enfrontar
pels carrers de Barcelona amb sicaris patronals de la banda del Baró de Koenig,
produint-se nombrosos tirotejos i morts per les dues bandes. El juny d’aquell
any però, a petició del mateix cap de la Federació Patronal Félix Graupera, el
govern espanyol va ordenar expulsar al Baró de Koenig de l’Estat Espanyol, ja
que el Baró actuava de manera mafiosa i a vegades exigia diners als empresaris,
no sols per fer atemptats sinó pel simple fet de protegir-los. Alguns
empresaris inclús sospitaven que el Baró havia organitzat algun atemptat contra
els patrons que no volien pagar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El governador
civil de Barcelona, el Conde de Salvatierra, totalment favorable a la
repressió, després de l'expulsió del
Baró de Koenig i de l'alliberament de presos que va fer el govern per intentar
calmar la situació, va dimitir per mostrar el seu desacord i se'n va anar a
viure a València. Poc després, el 4 d'agost de 1920, un grup d'acció
anarcosindicalista desplaçat des de Barcelona mataven a trets al Conde de Salvatierra
a València en represàlia per la seva política de guerra bruta que havia dut a
Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A partir de
llavors els patrons més radicals es serviren de pistolers contractats per ells
directament que eren dins dels Sindicats Lliures. En els següents 3 anys, els
tirotejos i atemptats mutus entre els grups d’acció dels Sindicats Únics de la
CNT i els sicaris dins dels Sindicats Lliures van causar centenars de morts a
la zona de Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Pere Boadas,
Progrés Ródenas, Volney Ródenas, Medir Martí, Pere Vandellós i Ramon Archs i
Serra, eren des de principis de 1920 la cúpula dels grups armats de la CNT
catalana i a part de tenir els seus propis grups d’acció, eren els principals
encarregats de coordinar i d’aconseguir finançament per una gran part dels
grups d’acció anarcosindicalistes, que havien crescut ja molt en nombre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Algunes
d’aquests grups d’acció estaven liderats per Josep Saleta i Pla “el Nano de
Sants”, Andreu Mora i Escudé “el Noi de Terrassa”, Restiuto Gómez Adelantado,
Alfons Miquel Martorell, Eusebi Brau i Mestres, Manuel Talens i Giner “el
Valencianet”, Francesc Garcia i Garcia “el Patilles”, Francesc Martínez i
Valls, Ferran Sànchez i Raja “el Negre de Gràcia”, Gener Minguet, Juan López
Sánchez, Josep Batlle i Salvat, Jacint Vila i Casal "l'Escombriaire",
Acracio Vidal i Alfons Vila "el Poeta" (conegut com Bautista Acher)
entre altres, amb un bon nombre d’activistes en els seus escamots.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0aIiuiuu8OnMLMy_wStKsS0dU_LCXSarF4k7gRmbaE7T3Psd0StL9t0eHKbDxjRcdEPN3UdywkC__V7wYBexTun6gEi_VqCPSbl44shm1LTELLf3NYYYIgeKeEftTolkEIXSCau6aYv4/s1600/EL+NANAO+I+ELS+ALTRES.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0aIiuiuu8OnMLMy_wStKsS0dU_LCXSarF4k7gRmbaE7T3Psd0StL9t0eHKbDxjRcdEPN3UdywkC__V7wYBexTun6gEi_VqCPSbl44shm1LTELLf3NYYYIgeKeEftTolkEIXSCau6aYv4/s1600/EL+NANAO+I+ELS+ALTRES.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Alguns dels caps dels grups d'acció anarcosindicalistes a Barcelona el 1920</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Tots aquests
activistes i els membres dels seus grups van protagonitzar un gran nombre de
tirotejos i atemptats contra sicaris de la patronal, membres dels Sindicats
Lliures, patrons, policies i polítics que mereixerien molts relats per
descriure’ls.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 23 d’abril de
1920 la policia ja havia detingut a Progrés Ródenas després d’un tiroteig a la
Ronda Sant Pau de Barcelona en el que resulta ferit tant ell com l’inspector de
policia Luís León.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">MARTINEZ ANIDO GOVERNADOR CIVIL DE BARCELONA, AUGMENTA LA REPRESSIÓ</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Després de mesos
d’atemptats i dotzenes de morts en tirotejos a Barcelona l’1 de novembre de
1920 el president del govern Eduardo Dato, davant de la pressió de la violència
continuada a Barcelona, va nomenar al general Severiano Martínez Anido com a
governador civil de Catalunya i li va donar carta blanca per eliminar a la CNT
catalana fos com fos. Martínez Anido ja era governador militar de Catalunya i
ja feia temps que participava en la repressió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El nou
governador civil de Catalunya, el general Severiano Martínez Anido, va iniciar
un intent d’eliminació física, massiva i institucional contra la CNT catalana.
Primer va il•legalitzar a la CNT a Catalunya i va fer una forta batuda detenint
a centenars d’anarcosindicalistes importants en l’acció purament sindical,
entre ells el seu líder i secretari general Salvador Seguí. Posteriorment
aquests entre molts altres serien portats a al castell de la Mola a Maó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A partir de
llavors Martinez Anido es va reunir amb el cap de policia de Barcelona Miguel
Arlegui, amb els líders dels Sindicats Lliures, del Sometent i dels patrons més
radicals, per fer una llista d’anarcosindicalistes a qui s’havia de matar amb
sicaris o lleis de fuges. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Amb Salvador
Seguí a la presó, Ramon Archs i Serra es converteix en el secretari general de
la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) de la CNT en la
clandestinitat. Ramon Archs, que sempre havia set favorable a la lluita armada,
organitza una nova cúpula per coordinar els grups d’acció juntament amb Pere
Vandellós, Pere Boadas, Medir Martí i Simó Piera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Ramon Archs va
proposar que a part de la guerra de pistolers pel carrer s’havia de colpejar a
dalt i va proposar que s’havia de matar al president del govern Eduardo Dato,
al cap de policia Miguel Arlegui, a l’inspector de policia Antonio Espejo i al
governador Severiano Martínez Anido. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Quatre membres
dels grups d’acció anarcosindicalistes del barri de Gràcia de Barcelona que
liderava Medir Martí, ja van sortir per separat entre desembre de 1920 i gener
de 1921 cap a Madrid per preparar l’atemptat contra el president Eduardo Dato.
Aquests eren Pere Mateu i Cusidó, Ramon Casanellas i Lluch, Lluís Nicolau i
Fort i Llúcia Fors i Felip, que era la dona de Lluís Nicolau. A Madrid van
rebre el suport logístic de cenetistes madrilenys encapçalats per Mauro
Bajatierra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">ES DISPAREN LES
LLEIS DE FUGUES EL MÉS DE GENER DE 1921<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els dos primers
mesos de 1921 van ser dels més sagnants amb un total de 44 morts a la zona de
Barcelona entre els mesos de gener i febrer, 35 dels quals eren
anarcosindicalistes, la majoria morts per la llei de fugues. Els grups d’acció
però havien matat el 18 de gener a l’inspector de policia Antonio Espejo, un
dels objectius d’aquella cúpula dels grups armats anarcosindicalistes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 26 de febrer
de 1921 la policia va localitzar i detenir a Pere Boadas. Ja era la segona
detenció de Boadas. La policia el va acusar de ser de la cúpula dels grups
armats anarcosindicalistes a Catalunya. Pere Boadas va estar més d’un any i mig
a la presó i va quedar desactivat momentàniament de la tasca d’organitzar la
lluita armada dels anarcosindicalistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Pere Boadas va
tenir sort també de que no li apliquessin la llei de fugues, ja que les
protestes d’alguns polítics dels diferents partits del parlament de Madrid per
la massacra d’aquell gener de 1921 potser el van salvar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A principis de
març de 1921 després de les dotzens d’anarcosindicalistes assassinats a
Barcelona, Ramon Archs van activar el pla per matar al president de govern i va
donar l’ordre a l’escamot que ja hi havia a Madrid des de feia dos mesos
desplaçat des de Barcelona i el 8 de març de 1921 els anarcosindicalistes Pere
Mateu, Ramón Casanellas i Lluís Nicolau, mataven a trets al president del
govern Eduardo Dato disparant contra el seu cotxe des d’una moto sidecar Indian
prop de la Puerta de Alcalà a Madrid.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 13 de març de
1921, cinc dies després de l’atemptat contra Dato, Pere Mateu és detingut a
Madrid, mentre Ramon Casanellas, Lluís Nicolau i Llúcia Fors van poder fugir
momentàniament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5_1swzRHBViZWXnNUQPjNqNT9Ytt5taet6vxDDnONpahpBFfAnotuxBwoW58Nzbq27BxAT83KznsRHub03MlrtkIi-H54tzU4ilZK4GpSGfB_vSdLNmNWTOt29dBIh3G3aXc4ElHrUFU/s1600/ESCAMOT+ATEMPTAT+DATO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5_1swzRHBViZWXnNUQPjNqNT9Ytt5taet6vxDDnONpahpBFfAnotuxBwoW58Nzbq27BxAT83KznsRHub03MlrtkIi-H54tzU4ilZK4GpSGfB_vSdLNmNWTOt29dBIh3G3aXc4ElHrUFU/s1600/ESCAMOT+ATEMPTAT+DATO.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Els quatre membres del grup d'acció anarcosindicalista desplaçat de Barcelona a Madrid per atemptar contra el president Dato</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La policia
encara no sabia que Ramon Archs i Pere Vandellós eren uns dels que havien
planejat l’atemptat ni que eren uns dels caps dels grups armats en la
clandestinitat. Però el més buscat era Medir Martí, aquell del primer grup de
Boadas “Els Sense Nom” a finals de 1917,
que era el que dirigia els grups d’acció del barri de Gràcia i que se sabia que
era del grup de Pere Mateu que havia estat detingut.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La reacció de
Martínez Anido a l’atemptat contra Dato va ser a la manera militar,
incrementant la repressió, les detencions i l’ajuda als sicaris dels Sindicats
Lliures. El nou president del govern es substitució de Dato va ser
Allendesalazar, que seguia avalant la repressió de Martínez Anido. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Durant els
següents mesos, els pistolers dels Sindicats Lliures que tenien impunitat i el
suport de la policia i Martínez Anido, van matar a dotzenes
d’anarcosindicalistes a Barcelona i voltants. Els grups d’acció
anarcosindicalistes també responien però el suport de la policia i del
governador Martínez Anido als sicaris patronals feia que caiguessin morts molts
més anarcosindicalistes que afins als Sindicats Lliures durant el 1921.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">FORTS COPS
POLICIALS CONTRA ELS GRUPS D’ACCIÓ DE LA CNT<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Entre maig i desembre
de 1921 es van produir centenars de detencions tant dels principals caps dels
grups armats abans esmentats com dels membres dels seus grups d’acció, a part
de nombrosos anarcosindicalistes morts en atemptats i en lleis de fugues. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Tot havia començat
quan el 2 de maig de 1921 va explotar accidentalment una de les bombes que
fabricaven els grups d’acció anarcosindicalistes en un local que tenien al
carrer Toledo del barri Sants de Barcelona, que feien servir tant de centre de
reunió dels grups d’acció com per emmagatzemar armes i fabricar bombes. En
aquella explosió va morir Roser Benavent, que era l’anarcosindicalista que
regentava el local camuflat de botiga de costura juntament amb el seu company
sentimental Vicenç Sales, que va resultar ferit. Quatre anarcosindicalistes
més, Joan Abrau, Joan Bautista Cucha, Miquel Tonijuan i Amorós i Domingo
Meiban, van resultar morts en l’explosió accidental. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Dos noies molt
joves, Josepa Crespo i Ballester de 17 anys i Roser Segarra i Travé de 19 anys,
van resultar també ferides i detingudes en l’explosió del carrer Toledo.
Aquestes dues noies anarcosindicalistes havien participat en alguns atemptats
i eren de les poques dones que participaven directament en les accions, ja que
la majoria de dones dels grups d’acció solien fer feines d’informació o d’acolliment
d’activistes en pisos clandestins entre altres tasques. </span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWX__cuNQmOTMOPITdj0gkBqVSG_fzrmpyXz0MWXQ_o3DViatjhjm_gChzcIakfcsP7O6rfPtNSNxNSVm_cZN1E9RstilZFzMyxTj45RfA8hwXBVZ-1eoL3r3zUR3Ff3RCIas5CIKvgVA/s1600/ROSER+SEGARRA+I+MIQUEL+TONIJUAN.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWX__cuNQmOTMOPITdj0gkBqVSG_fzrmpyXz0MWXQ_o3DViatjhjm_gChzcIakfcsP7O6rfPtNSNxNSVm_cZN1E9RstilZFzMyxTj45RfA8hwXBVZ-1eoL3r3zUR3Ff3RCIas5CIKvgVA/s1600/ROSER+SEGARRA+I+MIQUEL+TONIJUAN.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Roser Segarra, anarcosindicalista d'acció, ferida i detinguda en l'explosió del carrer Toledo. Miquel Tonijuan, un dels anarcosindicalistes morts en l'explosió</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">La investigació
policial sobre les amistats dels detinguts al carrer Toledo de Sants va causar
una bona part de la detenció dels membres dels grups d’acció anarcosindicalistes
a Barcelona aquell 1921. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Dels membres
d’aquella cúpula armada dels grups d’acció de la CNT catalana, només Medir
Martí es va salvar de ser detingut restant amagat, mentre els dos altres
membres de la cúpula Ramon Archs i Pere Vandellós van ser morts per la lleis de
fuges després de ser detinguts entre el 24 i 25 de juny de 1921.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpfaZ7c883mUJ098ICCaxjJhIv5iQ2ndkLZvL0MCrIyG0Tf8-bEBZXWKGiNzAdjBlWkdeklzx6FQSvDd96WNIn2i-m2-dWNZMhamxVhSA75pexO2X-WZbRnBHrytVyPQDPt6Yj_77tpzY/s1600/1921+Ram%C3%B3n+Archs+i+Serra+activista+sindicalista+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpfaZ7c883mUJ098ICCaxjJhIv5iQ2ndkLZvL0MCrIyG0Tf8-bEBZXWKGiNzAdjBlWkdeklzx6FQSvDd96WNIn2i-m2-dWNZMhamxVhSA75pexO2X-WZbRnBHrytVyPQDPt6Yj_77tpzY/s1600/1921+Ram%C3%B3n+Archs+i+Serra+activista+sindicalista+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Ramon Archs i Serra, cap dels grups d'acció anarcosindicalista mort per la llei de fugues 25 el juny de 1921</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquell 1921 va
ser l’any més violent de tota l’època del pistolerisme barceloní amb uns 150
morts a Barcelona i als seus voltants. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">SURTEN ELS
LÍDERS SINDICALS DE LA CNT CATALANA DE LA PRESÓ<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Després dels
grans cops que havia rebut el 1921 la CNT a Catalunya en detinguts i morts,
tant de grups armats com de sindicalistes, l’inici de 1922 va ser relativament
tranquil a Barcelona amb “només” 4 morts en els tres primers mesos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’abril de 1922
el nou president del govern José Sánchez Guerra va alliberar a la majoria de
caps sindicals que portaven quasi un any i mig a la presó, entre ells Salvador
Seguí, que va ser nomenat secretari general de la CNT a nivell estatal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El govern va
decretar que es tornés a legalitzar a CNT a Catalunya en un nou intent de pacificar
la situació i aquesta va reprendre la seva activitat sindical a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però molts dels
que s’havien afiliat als Sindicats Lliures el 1921 quan la CNT estava
il•legalitzada, tornaven a la CNT quan aquesta va tornar a l’activitat sindical
a Catalunya l’abril de 1922. Allò va tornar a provocar alguns atemptats dels
sicaris dels Sindicats Lliures contra els que volien deixar el sindicat i també
la resposta dels grups d’acció anarcosindicalistes amb el que es tornà a
disparar el pistolerisme a Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Pere Boadas, que
havia set detingut el febrer de 1921 sense cap acusació concreta a part de ser
sospitós de ser de la cúpula dels grups armats anarcosindicalistes, havia set
alliberat durant els primers mesos de 1922, però a l'intensificar-se de nou els
tirotejos a Barcelona fou declarat un altre cop en busca i captura, sent
detingut un altre cop a Saragossa a on s’havia refugiat el 20 de juliol de
1922. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els patrons més
radicals reaccionaren també a la legalització de la CNT tornant a fer llistes
negres i normalment no contractaven a afiliats als Sindicats Únics de la CNT a
Catalunya, era l’eterna història de sempre. Això va fer que des d’alguns
sindicats de la CNT s’organitzessin alguns atracaments per subvencionar tant
als aturats com als grups d’acció.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El cop més
important el van fer l’1 de setembre de 1922 quan el tren del MZA (Madrid,
Zaragoza, Alicante) que venia de Madrid carregat de nòmines pels treballadors
de la companyia, va ser assaltat al passar per l’estació del Poble Nou de
Barcelona per un grup d’acció anarcosindicalista. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Carles Anglès i Corbella, un
dels d’aquell incipient grup de Boadas de 1917 “Els Sense Non”, en va ser un
dels organitzadors i participants. Els altres membres del grup que participaren
en l’atracament foren Ramon Recasens i Miret, Víctor Quero Lahoz, Josep Francès
i Jorqués, Francesc Cuñat i Marcó, Antonio Jiménez Martínez, Marcelino Da Silva
Vilasuso, Manuel Ramos Alonso i Antoni Mas i Gómez “el Tartamut”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En l’atracament
al tren van aconseguir endur-se’n 149.000 pts., una fortuna per l’època, però
en el tiroteig que es produí contra els vigilants i militars que protegien el
tren van haver-hi 3 morts, l’anarcosindicalista Víctor Quero, un vigilant i un
treballador del tren. Ramon Recasens va resultar ferit de bala però va
aconseguir fugir amb els altres en un cotxe.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Pocs dies
després van ser detinguts tres dels anarcosindicalistes assaltants Josep
Francès, Marcelino Da Silva i Antoni Mas “el Tartamut”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els altres cinc
assaltants Francesc Cuñat, Antonio Jiménez, Manuel Ramos, Carles Anglès i el
ferit Ramon Recasens van poder creuar la frontera francesa. Cuñat, Jiménez i
Ramos, van ser detinguts a Cerbere per la policia francesa, però no van ser
extradits. Ramon Recasens i Carles Anglès es van refugiar a França sense ser
detinguts. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZabueoOkOXeqGbjmnaYIAEWMZhyJD4SGyewpyMPbHcQgsc1LO6KqZA4kpytt3sGHRWZVBVNgrSKNJ5DfVedCJpS3WvS0n3_8P3vrRBBqpyGXZWkxoRMWEVqdv_flb72TvNcPJN4t57zI/s1600/Recaseins+i+Jimenez.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZabueoOkOXeqGbjmnaYIAEWMZhyJD4SGyewpyMPbHcQgsc1LO6KqZA4kpytt3sGHRWZVBVNgrSKNJ5DfVedCJpS3WvS0n3_8P3vrRBBqpyGXZWkxoRMWEVqdv_flb72TvNcPJN4t57zI/s1600/Recaseins+i+Jimenez.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Dos dels participans en l'atracament del tren del MZA al barri del Poble Nou de Barcelona</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Davant del fet
de que en el congrés de la CNT de Saragossa de juny de 1922 havia guanyat el
sector anarcosindicalista moderat liderat per Salvador Seguí, partidari de
col·laborar amb altres grups d’esquerra enfront del sector anarquista radical
que fou apartat de la direcció, l’octubre de 1922 un grup d’anarquistes de la
CNT catalana es va unir amb un grup d’anarquistes recentment arribats a
Barcelona procedents de la CNT d’Aragó i formaren un grup anomenat “Los Solidarios”,
que pretenien crear una alternativa anarquista radical a la direcció de la CNT
amb seu central a Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els membres
originals de “Los Solidarios” provinents de la CNT catalana estaven formats
pels catalans Joan Garcia i Oliver,
Alfons Miquel Martorell i Eusebi Brau i Mestres, el valencià Ricard Sanz, el
murcià Miguel Garcia Vivancos i l’aragonès Gregorio Jover (que s’uní al grup
uns mesos després), que s’uniren a un grup d’acció de la CNT aragonesa
recentment arribats a Barcelona formats principalment pels lleonesos
Buenaventura Durruti, Gregorio Martínez "el Toto" i Marcelino del
Campo, els aragonesos Francisco Ascaso, Domingo Ascaso, Alejandro Ascaso i
Rafael Torres Escartín, l’asturià Aurelio Fernández i el navarrès Gregorio
Suberviola Bargutia. De moment la seva funció inicial com a grup va ser ampliar
la corrent anarquista radical dins de la CNT a Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mentre Martínez
Anido, malgrat les crítiques que havia rebut d’alguns parlamentaris per la seva
guerra bruta, seguia des del seu lloc de governador civil col•laborant amb els
pistolers de la patronal. Però l’octubre de 1922 Martínez Anido va infiltrar a
dos elements seus, Innocenci Feced i al policia Florentino Pellejero, en un
grup d’acció anarcosindicalista que li volia fer un atemptat. Innocenci Feced
els va indicar el lloc de les Rambles a on suposadament Martínez Anido sortiria
del teatre per fer-li l’atemptat.
L’atemptat trampa va acabar amb un tiroteig en que van morir els
anarcosindicalistes del grup d’acció, Adolfo Bermejo i Josep
Claramonte. Un altre membre del grup Manuel Talens “El Valencianet” en canvi va
disparar i matar al policia infiltrat Florentino Pellejero, podent fugir ferit
de bala en una cama. També van fugir inicialment Josep Gardeñas i Amalio
Cerdeño.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però a través de
l’infiltrat Feced, localitzen a Amalio Cerdeño a casa seva, se l’emporten i el
tirotegen en una cantonada en una nova llei de fuges. Però Cerdeño era ferit
greu i abans de morir va tenir temps a explicar al fiscal Medina a l’hospital
lo de l’atemptat trampa i els infiltrats. Quan el president del govern Espanyol
Sanchez Guerra ho va saber, va destituir definitivament a Martínez Anido i al
cap de policia de Barcelona Miguel Arlegui.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Amb la marxa de
Martínez Anido va haver-hi un canvi momentani de la situació i els pistolers
dels Sindicats Lliures ja no estaven protegits i se’ls detenia si se’ls
enxampava fent un atemptat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Durant 1922 i
principis de 1923, en part degut al restabliment de les garanties, a
l’alliberament massiu d’anarcosindicalistes del més d’abril, a que com passava
moltes vegades en els judicis els testimonis encara eren amenaçats pels grups
d’acció i o no apareixien o deien que no havien vist res en els judicis i a que
al saber-se ja de manera oficial les trames de Martínez Anido que en part havia
dut a aquella situació, una gran part dels destacats membres i caps dels grups
d’acció detinguts en anys anteriors havien anat sent alliberats com Pere Boadas
i Rivas, Josep Saleta i Pla “el Nano de Sants”, Restituto Gómez Adelantado,
Alfons Miquel Martorell, Eusebi Brau i Mestres, etc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Altres però, com
Ramon Vila “el Poeta” (que es feia dir Bautista Acher) o Andreu Mora "El Noi de Terrassa" no van
tenir tanta sort en els judicis i van restar encara alguns anys a la presó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Això garantia
bastant la reorganització armada de la CNT catalana, perquè en contra del que
pensaven les autoritats, aquells activistes que estaven superfitxats no es van
intimidar i van seguir liderant grups armats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquell 1922
també va ser bastant violent i va acabar amb el balanç d’uns 60 morts en els
atemptats i tirotejos, a part dels nombrosos ferits. Malgrat tot quasi la
meitat de morts que l’any anterior, però l’any següent, el 1923, tornaria a
augmentar la violència. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">EL 1923 ES
REACTIVA EL PISTOLERISME<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Malgrat que ja
no hi havia Martínez Anido ni el cap de la policia Miguel Arlegui i que els
pistolers patronals ja no tenien tanta protecció legal, tant els patrons més
radicals com els dirigents dels Sindicats Lliures, van seguir la guerra pel seu
compte i van iniciar una forta campanya d’atemptats contra anarcosindicalistes.
Els atemptats anaven dirigits majoritàriament contra els dirigents de la CNT
del sector més sindicalista i moderat, més que contra els vinculats als grups
d’acció. Volien evitar la revifalla sindical de la CNT i tornar a la guerra
violenta pels carrers que dugués un altre cop a la repressió general contra la
CNT catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En aquells
moments un advocat anomenat Pere Màrtir Homs, havia format una banda de
pistolers al servei de la patronal des de feia mesos, que s’afegien als
pistolers dels Sindicats Lliures per atemptar contra anarcosindicalistes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La nova campanya
d’atemptats dels pistolers patronals va començar de la manera més impactant
quan van matar a trets el 10 de març de 1923 al principal líder de la CNT
Salvador Seguí i Rubinat. En el mateix atemptat també va morir
l’anarcosindicalista Francesc Comas i Pagès que l’acompanyava. El funeral per
Seguí i Comas va ser el més multitudinari que es recorda a Barcelona amb unes 200.000
persones.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFV05cz9AzIF5emKBhRbXPo9ySEPRz3KqBF1JbPNrRunHv5mRElph1N02i6ZvDO_M9XPzw8sbXStaowKthpivqJnk9JC1mb58A2fYm-Q1CkJF-M3mCpH9UZBMUpilCHrc6IK7FLl7YAVQ/s1600/1923+Salvador+Segu%C3%AD+assssinat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFV05cz9AzIF5emKBhRbXPo9ySEPRz3KqBF1JbPNrRunHv5mRElph1N02i6ZvDO_M9XPzw8sbXStaowKthpivqJnk9JC1mb58A2fYm-Q1CkJF-M3mCpH9UZBMUpilCHrc6IK7FLl7YAVQ/s1600/1923+Salvador+Segu%C3%AD+assssinat.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Salvador Seguí, el gran líder de la CNT assassinat el 10 de març de 1923 a Barcelona</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els atemptats
contra cenetistes seguiren a Barcelona entre març i abril de 1923 amb nombrosos
morts. A partir d’aquí van començar una sèrie d’atemptats dels pistolers
anarcosindicalistes en resposta que també van causar un gran nombre de baixes
entre els membres dels Sindicats Lliures i els sicaris de la patronal. La mort
de Salvador Seguí i dels nombrosos anarcosindicalistes que queien va fer que
encara s’apuntés més gent als grups d’acció que abans no s’ho havien ni
plantejat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Alguns dels
destacats grups d’acció anarcosindicalistes que el 1923 van actuar més
activament contra patrons, empresaris, Sindicats Lliures, Sometents, policies i
polítics a la zona de Barcelona eren els liderats per Pere Boadas i Rivas,
Jacint Vila i Casal “l’Escombriaire”, Josep Soler i Guillamet “el Señorito”,
Medir Martí i Augé, Alfons Miquel Martorell, Amadeu Sanmartín i Suñé, Eusebi
Brau i Mestres, Restituto Gómez Adelantado, Manuel Talens i Giner “el
Valencianet” i Josep Saleta i Pla “el Nano de Sants”, entre altres, amb
nombrosos membres en els seus escamots. Com es veu alguns d’ells eren els
mateixos que els de 1920 després de sortir de la presó. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">“Los
Solidarios”, liderats per Joan Garcia i Oliver i Buenaventura Durruti, fins
llavors encara no havien actuat a Barcelona com a grup d’acció, ja que a
Barcelona ja n’hi havia de nombrosos que estaven actuant aquell 1923 i també
des de feia anys. Però durant el 1923 “Los Solidarios” van anar agafant el
paper d’intentar coordinar alguns grups d’acció i convèncer els de que a part
de venjances es centressin en organitzar una futura revolució anarquista. De
moment però el que feien la majoria de grups era cops de venjança després de la
mort de Seguí. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Llavors “Los
Solidarios” decideixen organitzar el seu primer atemptat com a grup. El 6 de
d’abril de 1923 els “Solidarios” Joan Garcia i Oliver i Francisco Ascaso,
juntament amb Joan Figueras i Tribó i Francesc Roigé, dos membres d’un altre
grup d’acció que ja existia, van intentar matar a Joan Laguia i Lliteras a Manresa,
que era un dels fundadors i líders dels Sindicats Lliures. L’intent d’atemptat
va acabar però amb un tiroteig amb els escortes de Laguia resultant ferits tres
dels escortes, però Laguia va sortir il•lès. Aquest va ser el primer i
pràcticament l´únic atemptat de “Los Solidarios” com a grup a Catalunya.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPZWxJDQRpztV-UJV7uu-O_qLfV4H6iwvDV1i3TAa3BqP5afmkw9DnQJ3sDQAr3wjd8qz_ldREvXKuxAOZReLuoz3loAo02SO_1-8dbi6omAbC4VrfzopM3WRAFd_mAkUwAitmGX14Xk4/s1600/OLIVER+ASCASO+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPZWxJDQRpztV-UJV7uu-O_qLfV4H6iwvDV1i3TAa3BqP5afmkw9DnQJ3sDQAr3wjd8qz_ldREvXKuxAOZReLuoz3loAo02SO_1-8dbi6omAbC4VrfzopM3WRAFd_mAkUwAitmGX14Xk4/s1600/OLIVER+ASCASO+-+copia.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Malgrat tot, els
membres de “Los Solidarios” Eusebi Brau i Mestres i Alfons Miquel Martorell, si
que feia més de 4 anys que feien accions i atemptats a Barcelona amb els seus
grups d'abans i el 1923 seguiren amb la mateixa línia amb els seus propis grups
d’acció.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ1PNtFnv1JEj_Je3oNWCLowh9X-ssrP3KSJ2QY2I214nzzlmF4ZB4BsCjUZuEskfFTxwkOs1GjKMuR_nTtkLzrzDsTh68s1pRNL-9SatSIsiwTVj8zBIo7LHKqsXFUPy38qZOCJ1YEZY/s1600/BRAU+I+MARTORELL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ1PNtFnv1JEj_Je3oNWCLowh9X-ssrP3KSJ2QY2I214nzzlmF4ZB4BsCjUZuEskfFTxwkOs1GjKMuR_nTtkLzrzDsTh68s1pRNL-9SatSIsiwTVj8zBIo7LHKqsXFUPy38qZOCJ1YEZY/s1600/BRAU+I+MARTORELL.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Dos dels històrics dels grups d'acció de Barcelona que entraren a formar part de "Los Solidarios"</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda
Rafael Torres Escartín, un dels “Solidarios” recentment vinguts d’Aragó, s’uní
durant un temps al grup d’acció de Jacint Vila i Casal “l’Escombriaire”, grup
que va causar algunes baixes entre membres dels Sindicats Lliures i del
Sometent aquell 1923.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEialR0qUbfZj9X59hhArLNLvk4Y2s38V-2zkv0GiAYLN1SQTS792Y4f5W0ekH0y7dif87NeQs-3F1blg-tr4YHNkJfrpqeckBbjBemcuhINaWreYt1QpZE4orfLIPgtNP9I5D_e5xKxOII/s1600/ESCMBRIAIRE+ESCARTIN+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEialR0qUbfZj9X59hhArLNLvk4Y2s38V-2zkv0GiAYLN1SQTS792Y4f5W0ekH0y7dif87NeQs-3F1blg-tr4YHNkJfrpqeckBbjBemcuhINaWreYt1QpZE4orfLIPgtNP9I5D_e5xKxOII/s1600/ESCMBRIAIRE+ESCARTIN+-+copia.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Pere Boadas i
Rivas, que havia organitzat un altre grup d’acció des de que havia sortit de la
presó, va passar a col·laborar amb “Los Solidarios” en l’intent de convèncer
als grups d’acció de que a part de venjances es preparessin per una revolució
anarquista, ja que Boadas era de la línia anarquista radical i era un dels que
coneixen millor als membres dels grups d’acció, ja que ell n’havia set el
pioner des de 1917. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">LOS SOLIDARIOS SURTEN
A ACTUAR FORA DE CATALUNYA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Com que a
Barcelona ja hi havia suficients grups d’acció actuant, la idea de “Los
Solidarios” va ser anar a donar un gran cop fora de Catalunya. En aquells
moments inclús Joan Peiró, que havia substituït a Salvador Seguí en la
secretaria general de la CNT i que era del sector moderat, participava també de
la campanya per organitzar venjances per la mort de Seguí, com molts altres que
abans eren més moderats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Joan Garcia i
Oliver diu en les seves memòries que van acordar amb Joan Peiró que “Los
Solidarios” anessin a buscar a Martínez Anido per matar-lo a Donosti, al País
Basc, a on es pensaven que hi era. També van acordar que hi anessin membres de
“Los Solidarios” que no fossin catalans, ja que degut a la violència social que
hi havia a Catalunya en aquells moments, l’accent català era sospitós arreu de
l’estat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El maig de 1923
Buenaventura Durruti, va anar a Madrid en una reunió amb grups anarquistes per
organitzar una estratègia conjunta d’acció i per buscar suports per fer
diversos atemptats. Però la policia el va detenir quan agafava el tren per anar
de Madrid a Barcelona, sent ser portat a Donosti per ser jutjat, ja que allí
era buscat per un atracament fet un temps enrere. Però no va ser reconegut pels
testimonis i el van deixar anar al cap d’un mes. Però durant aquell mes que
Durruti va estar detingut, membres de "Los Solidarios" de la secció
provinent d’Aragó van fer els seus dos primers atemptats mortals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El maig de 1923
un grup de “Solidarios” al no trobar a Martínez Anido a Donosti decideixen fer
altres atemptats unilateralment pel seu compte fora de Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 17 de maig de
1923, els “Solidarios” Gregorio Suberviola i Gregorio Martínez "El
Toto" maten a trets a Lleó al tinent coronel Faustino González Regeral, conegut
per ser repressor d’obrers quan era governador civil de Biscaia. Amb aquell fet
“Los Solidarios” de la secció aragonesa s’havien estrenat com a grup en un
atemptat mortal exitós, encara que va ser fet fora de Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 4 de juny de
1923 els “Solidarios” Francisco Ascaso i Rafael Torres Escartín mataven a trets
al cardenal Soldevila a Saragossa, conegut per finançar als Sindicats Lliures. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihNOoCDcIUgwM1m5f4uiEB9xRA5qnlmFvckVq64AQGcZd-z035xuJkf-HaZSG42nmL1OTdQXyZVgnrTkwDEhpSss_fomvLs9P7aW3sDa5g8AMDR24ewII8NozndVYqxmnci0sBtEmKMwc/s1600/GREGRORIO+EL+TOTO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihNOoCDcIUgwM1m5f4uiEB9xRA5qnlmFvckVq64AQGcZd-z035xuJkf-HaZSG42nmL1OTdQXyZVgnrTkwDEhpSss_fomvLs9P7aW3sDa5g8AMDR24ewII8NozndVYqxmnci0sBtEmKMwc/s1600/GREGRORIO+EL+TOTO.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Gregorio Martínez "El Toto", un dels "Solidarios" que va matar al coronel Faustino González Regueral a Lleó</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquells dos
atemptats van ser impactants ja que s’havien produït fora de Catalunya i contra
un militar d’alta graduació i un important cap de l’església. Aquells atemptats
van fer saltar a la fama a “Los Solidarios” i els va servir per captar més
adeptes en la seva idea anarquista radical.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Malgrat tot, tant
a Joan Peiró, el secretari general de al CNT, com a alguns sectors de la CNT
catalana, aquells dos atemptats fets de manera unilateral pels “Solidarios” a
fora de Catalunya contra un militar i un cap de l’església no van caure gaire
bé, ja que consideraven que allò causaria una alarma general arreu de l’estat i
provocaria encara més repressió contra l’anarcosindicalisme català, ja que
estava clar que els autors de l’atemptat havien sortit de Catalunya. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A finals de juny
de 1923 Francisco Ascaso va ser detingut a Saragossa acusat de l’atemptat
contra el Cardenal Soldevila. Però un mes després va poder fugir de la presó de
Saragossa amb l’ajuda d’un escamot anarquista exterior.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">ATEMPTAT DEL
GRUP DE BOADAS CONTRA PERE MÀRTIR<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Pere Boadas
seguia amb el seu grup d’acció participant en nombrosos atemptats i un dels que
se li coneix, ja que va ser posteriorment detingut per això, va ser el que van
fer contra el cap dels pistolers patronals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 4 de juny de
1923, just el mateix dia en que Francisco Ascaso i Rafael Torres havien matat
al cardenal Soldevila a Saragossa, Pere Boadas juntament amb els membres del
seu grup d’acció van fer un atemptat contra Pere Màrtir Homs, el cap del
principal grup de sicaris que contractava la patronal i que a vegades
participava ell personalment en els atemptats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els membres
d’aquell grup, Pere Boadas i Rivas, Josep Espuñes i Bach, Joaquim Pons i Dilmer
i Joaquin Blanco Martínez, a qui anomenaven “el Valladolid”, ja que era nascut
a aquesta ciutat, o “el Picón”, ja que anteriorment usava el nom fals de José
Picón, van anar al carrer del Carme de Barcelona a on sabien que Pere Màrtir
Homs sortiria d’una reunió amb la intenció de matar-lo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Joaquín Blanco
era l’encarregat de matar a Pere Màrtir Homs mentre Josep Espuñes, Pere Boades
i Joaquim Pons li havien de fer la cobertura i “encarregar-se” dels seus
guardaespatlles. Un dels guardaespatlles de Pere Màrtir, José Fernández Alegria
que era policia, va veure a venir a Blanco i com que ja el coneixia d’abans com
a membre dels grups d’acció, el va reconèixer i va cridar als altres agents,
“cuidado que ahí viene el Picón” i el va voler interceptar. Tot seguit Boadas,
Espuñes i Pons van tirotejar al policia-guardaespatlles per l’esquena que va
caure al terra ferit. Joaquin Blanco es va girar i el va rematar al terra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En el tiroteig
que es va produir amb els altres guardaespatlles, també policies, va morir per
un tret accidental el cambrer d’un bar que era a prop anomenat Pere Garriga.
Immediatament els tres anarcosindicalistes van fugir. Havien matat a un dels
policies que l’escortaven però Pere Màrtir Homs va sortir il•lès. També havia
mort un cambrer per accident durant el tiroteig, encara que no està clar de
quin bàndol sortiren les bales accidentals.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">A mitjans
d’agost de 1923 la policia va detenir a Josep Espuñes a Barcelona i el 29
d’agost a Joaquin Blanco “El Valladolid” a Madrid, a on va ser detingut quan hi
arribava en tren des de Andalusia a on s’havia refugiat. Al dos els van acusar
d’aquell atemptat contra el cap de pistolers patronals Pere Màrtir Homs en el que havia mort un policia. Pere
Boadas encara no havia set localitzat a l’igual que Joaquim Pons.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ4GdeHuUobbKb4nH6ZU-Ld7xLNWXbhRFS8vCtpKaGPHigZChqfo9TIhLLhBH0In5cytGzyGgbaeMeIC89h3-3eQRaDs_5GjmrER8Nj-lC7WHTHVv7SnP01Y4Vg6jwOmnJRs3Sp1FDu4w/s1600/BLANCO+ESPU%C3%91ES.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ4GdeHuUobbKb4nH6ZU-Ld7xLNWXbhRFS8vCtpKaGPHigZChqfo9TIhLLhBH0In5cytGzyGgbaeMeIC89h3-3eQRaDs_5GjmrER8Nj-lC7WHTHVv7SnP01Y4Vg6jwOmnJRs3Sp1FDu4w/s1600/BLANCO+ESPU%C3%91ES.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Dos dels anarcosindicalistes que participaren en l'atemptat contra Pere Màrtir Homs</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En aquells
mesos, els atemptats mutus i tirotejos s’havien disparat arribant a dimensions
semblants a la de 1921 i els nombrosos morts queien per les dues bandes. Com
sempre, la llista i relat d’aquells atemptats i tirotejos durant aquell 1923 a
Barcelona i voltants seria molt llarga.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">ELS ATRACAMENTS
DE LOS SOLIDARIOS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Després dels
atemptats mortals fets per “Los Solidarios” el mes de maig contra el tinent
coronel Gozález Regueral a León i contra el cardenal Soldevila a Saragossa, que
van donar tanta fama al grup, “Los Solidarios” es reagrupen a Barcelona el
juliol de 1923.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">“Los Solidarios”
amb Durruti i Joan Garcia i Oliver al davant es plantegen enlloc d’unir-se
obertament a la dinàmica d’atemptats i venjances que ja funcionava per si sola
a Barcelona amb els altres grups d’acció, centrar-se en fer grans cops
econòmics per finançar la compra d’armes per una futura revolució que anés més
enllà d’aquestes simples venjances.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 18 de juliol
de 1923 atraquen la banca Padró de Manresa. L’endemà el 19 de juliol van
atracar a un empleat de l’ajuntament de Barcelona quan anava a ingressar 95.000
pesetes. El 7 d’agost de 1923 van atracar a tractants del mercat del Born a una
fonda situada enfront de l’estació de França. El 8 d’agost atracaren l’agència
arrendatària de contribució al Carrer Avinyó aconseguint 85.000 pesetes. Tots
van ser uns atracaments fets de manera molt organitzada i amb grans botins.
“Los Solidarios” estaven acumulant una gran quantitat de diners i alguns d’ells
els van fer servir per muntar un taller de fabricació de bombes a Badalona
dirigit per Eusebi Brau.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquells
atracaments tant espectaculars i seguits van causar una gran alarma entre les
autoritats i el capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera va treure
les tropes militars i del Somentent a patrullar per Barcelona dia i nit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Membres de “Los
Solidarios” com Alfons Miquel Martorell, Joan Garcia i Oliver, Buenaventura
Durruti i Alejandro Ascaso van participar en aquells atracaments i van ser
reconeguts pels testimonis a través de fotos. Encara que també és molt possible
que hi participessin altres membres del grup i també hi van participar altres
activistes reclutats per "Los Solidarios" com Joan Torralba, Joan
Cusí i Joan Tarragó, entre altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Estava clar que
“Los Solidarios” eren el millor grup fent atracaments de gran envergadura, amb
una gran professionalitat i que solien acabar amb grans botins i no causaven
tirotejos com la majoria dels que solien fer els altres grups d’acció de
Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Un exemple
d’això va ser l’atracament fet uns dies després el 29 d’agost de 1923, per un
altre grup d’acció a la farinera Salicachs del carrer Girona de Barcelona, que
va provocar un tiroteig amb Sometents i policies pels carrers del centre de
Barcelona i que va acabar amb la mort del caixer de l’empresa Pere Vilalta i 8
transeünts ferits de bala que no hi tenien res a veure, 4 homes, una dona, un
noi de 16 anys, un nen de 8 anys i una nena de 10 anys. Van ser detinguts
després del tiroteig els anarcosindicalistes Amadeu Sanmartin i Suñé, Pere Oro
i Ricart, Enric Albareda i Miró, Manuel González Serrano i Joan Pons i Dilmer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquest últim,
Joan Pons i Dilmer, era d’aquell grup de Boadas que havia participat en
l’atemptat contra Pere Màrtir Homs i que havia causat la mort d’un policia de
la seva escorta, pel que només quedava Pere Boadas sense detenir dels participants
en aquell atemptat, que en aquells moments era ja el més buscat per les
autoritats i havia d’extremar les seves precaucions per no ser detingut. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Llavors “Los
Solidarios” van planejar donar un cop encara més gran amb la idea de finançar
la revolució, la d’atracar la sucursal del Banc d’España a Gijón, a on hi havia
una quantitat astronòmica de diners.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’1 de setembre
de 1923, un nodrit grup de “Solidarios” format per Durruti, Aurelio Fernández,
Gregorio Suberviola, Gregorio Martínez "el Toto", Eusebi Brau, Rafael
Torres Escartín, Miguel Garcia Vivancos i Adolfo Ballano es desplacen de
Barcelona a Astúries i fan l’atracament a la sucursal del Banco de España a
Gijón aconseguint la xifra astronòmica de 600.000 pts., una passada per
l’època. En l’atracament però hi ha un tiroteig en el que mor el director del
banc. Uns dies després son localitzats a Oviedo i després d’un tiroteig amb la
guàrdia civil és mort a trets Eusebi Brau i Mestres, mentre Rafael Torres
Escartín és detingut. Els demés van fugir amb el botí.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMUBaT1aVIlBmoj16MCgTPOxoLtyZUKmV6lULfCp-lsTh0bQ6hzXvzPYgMX7V7SO_kbjazTgyYRWBOIQXl1TEf0TvMc8z-wLxDBPwzvFQvCTlzZTo7_iqPes2DrILuNVFGPQYgxoZPftY/s1600/DURRUTI+VIVANCOS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMUBaT1aVIlBmoj16MCgTPOxoLtyZUKmV6lULfCp-lsTh0bQ6hzXvzPYgMX7V7SO_kbjazTgyYRWBOIQXl1TEf0TvMc8z-wLxDBPwzvFQvCTlzZTo7_iqPes2DrILuNVFGPQYgxoZPftY/s1600/DURRUTI+VIVANCOS.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Dos membres de "Los Solidarios" que van participar en l'atracament de Gijón </span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGj54_f4TNjhzPj8HTXjvYAt805Vi6cuPz7GWiALvPEjYAtag36spoHxAGGhD6eUZB8RX1h6zib9205YSZqRms6OqXST9ccsZuXtHqKjg9dxaXTUxmNLOZmyjAr3tTmsTMM_b5VBR3Cio/s1600/BRAU+MORT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGj54_f4TNjhzPj8HTXjvYAt805Vi6cuPz7GWiALvPEjYAtag36spoHxAGGhD6eUZB8RX1h6zib9205YSZqRms6OqXST9ccsZuXtHqKjg9dxaXTUxmNLOZmyjAr3tTmsTMM_b5VBR3Cio/s1600/BRAU+MORT.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Eusebi Brau, un de "Los Solidarios" participants en l'atracament de Gijón, mort després del tiroteig a Oviedo </span></td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquell atracament
va causar basant impacte per la seva espectacularitat i gran botí, tant en
l’opinió pública, en les autoritats i també en els militants anarquistes més
radicals, que sumat amb els últims cops dels últims mesos, ja van començar a
agafar com a referent a “Los Solidarios”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">“Los Solidarios”
només feia un any que s’havien fundat a Barcelona, no havien participat com a
grup en els anteriors sis anys del pistolerisme a Barcelona ni en l’acció
sindical, tret dels membres de la secció catalana amb els seus grups d’abans, i
només havien participat com a grup en la guerra social a Barcelona durant els
últims 5 mesos amb alguns atracaments i dos atemptats mortals fora de
Catalunya, però ja lideraven el moviment anarquista radical a Catalunya i a tot
l’Estat Espanyol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Això va ser
perquè “Los Solidarios” tenien clar que la seva idea no era només lluitar per
les reivindicacions laborals i ni fer accions sols per guerra de pistolers,
sinó per promoure la revolució anarquista, tant en els cops econòmics que
permetien un gran finançament per armes i logística, com en els atemptats
mortals contra el tinent coronel Gonzàlez Regueral i contra el Cardenal Soldevila que
promovien l’impacte a nivell estatal, així com les reunions amb molts grups
d’acció per organitzar-los per la revolució i no sols per atemptats esporàdics
de venjança. Així van crear el potent grup anarquista de referent, creant
l’alternativa a la direcció oficial de la CNT a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En canvi la
direcció oficial de la CNT a Catalunya ja feia mesos que amb Peiró al davant
feia pactes d’actuació amb els partits de l’esquerra i el socialisme
catalanista, com el PRC, Estat Català i la Unió Socialista de Catalunya (USC),
una escissió catalanista del PSOE, amb qui havien compartit un anomenant Comitè
Civil contra la repressió obrera, no per
fusionar-se amb ells, ja que seguien apostant per l’anarcosindicalisme, però si
per seguir una estratègia obrerista menys antipolítica que els anarquistes
radicals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En aquells
moments ja es veia la deriva de les diferents tendències de la societat
catalana que sorgirien als anys trenta. La CNT ja tenia tres sectors,
l’anarcosindicalista no antipolític liderat per Joan Peiró, que tenia contactes
amb moviments catalanistes d’esquerres, l’anarquista radical liderat per Joan
Garcia i Oliver i Durruti i el sector marxista liderat per Joaquim Maurin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però el
desenvolupament de totes aquelles tendències polítiques a Catalunya es va veure
interromput i aplaçat fins als anys 30, quan en plena guerra social i
d’atemptats a la zona de Barcelona el general Primo de Rivera fa un cop d’estat
des de Barcelona el 13 de juny de 1923. El general Primo de Rivera afirma que
vol acabar amb l’anarcosindicalisme combatiu i amb el separatisme. Nombrosos
militants obreristes i esquerrans que se sentien amenaçats van anar cap a
l’exili.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els membres de
“Los Solidarios” Buenaventura Durruti, Gregorio Jover, Francisco Ascaso,
Alejandro Ascaso, Alfons Miquel Martorell i Miguel Garcia Vivancos detectats i
buscats per la policia per l’atracament a Gijón i altres accions, es traslladen
a França instal•lant-se a París. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Després del cop
d’Estat es suspenen les garanties constitucionals i l’activitat sindical es
redueix dràsticament. Les detencions són indiscriminades i els grups d’acció
desapareixen majoritàriament, encara que no del tot.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 18 de
setembre de 1923, just cinc dies després del cop d’Estat, un grup liderat per
l’històric dels grups d’acció anarcosindicalista Josep Saleta i Pla “el Nano de
Sants” encara s’atreveix a fer un atracament a Terrassa a la Caixa d’Estalvis
de Terrassa juntament amb altres anarquistes d’acció per aconseguir finançament
per seguir la lluita seguint la mateixa estratègia de “Los Solidarios”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Tot acabà amb un
tiroteig a la porta de la Caixa d’Estalvis en el que va morir el Sometent Joan
Casella. La policia va detenir a Josep Saleta i a l’anarquista basc Jesús
Pascual Aguirre, que havia arribat recentment a Barcelona expulsat de França.
Els dos van ser executats al garrot vil just cinc dies després en un judici
ràpid el 23 de setembre de 1923. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Això demostrava
que ja s’havien acabat els dubtes dels jurats i ara tot es feia de manera
militar i ràpida. Era un avís per a tothom.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8F9eLf39_UjC-7CsNWWNVU4Jtn6atTKiwZ-DYCoW3N1neoxrGOeGl6R3WfiEffa6qwjWj6UXBV8uewU6PRkD3sl1vpLVZH9YDMGns_ecYrafi2avVD_rYYZBQPhxo5-3GNOtsF_DhSUc/s1600/SALETA+I+PASCUL+AGUIRRE+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8F9eLf39_UjC-7CsNWWNVU4Jtn6atTKiwZ-DYCoW3N1neoxrGOeGl6R3WfiEffa6qwjWj6UXBV8uewU6PRkD3sl1vpLVZH9YDMGns_ecYrafi2avVD_rYYZBQPhxo5-3GNOtsF_DhSUc/s1600/SALETA+I+PASCUL+AGUIRRE+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Els dos anarquistes executats a Terrassa el 23 de setembre de 1923</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">BOADAS ES
DETINGUT EL 1924<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Malgrat les
execucions de Saleta i de Pascual i la fugida massiva d’activistes, encara hi
havia un reduït nombre d’activistes armats que restaven a Barcelona actuant. Un
d’ells Pere Boadas que emmagatzemava bombes i armes en un local de Barcelona
per ajudar a preparar un aixecament revolucionari, seguint l’estratègia del
sector anarquista radical de la CNT i de “Los Solidarios”, dels que
pràcticament ja en formava part.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 25 de febrer
de 1924 la policia va detenir finalment a Pere Boadas a Barcelona i el van
relacionar amb un dipòsit d’explosius en el que s’hi van trobar més de 200
bombes. Va ser acusat de sedició i el van passar a un jutge militar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El març de 1924
alguns membres de “Los Solidarios” són descoberts per la policia en una reunió
a Barcelona i comença un tiroteig en el que moren els membres de grup Gregorio
Suberviola i Marcelino del Campo. Els altres Ceferino Fernández, Aurelio
Fernández, Domingo Ascaso i Adolfo
Ballano fugen a trets deixant alguns policies ferits. Gregorio Jover seria
detingut i va fugir poc després de la comissaria saltant una finestra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">També a
principis de 1924 havia set detingut Medir Martí i Augé, que des de que va ser
posat en llibertat l’abril de 1919 en aquell judici pels atemptats d’aquell
primer grup d’acció de finals de 1917 “Els Sense Nom” en el que també hi era Pere
Boadas, era dels pocs caps dels grups armats anarcosindicalistes que no havia
set detingut durant els anys anteriors, anys en els que havia participat i
organitzat un gran nombre d’atemptats. No sortiria de la presó fins el 1931 a
l’arribar la república. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 24 de
setembre de 1924 s’inicia el judici per la mort del policia José Fernández
Alegria en aquell atemptat fet l’any anterior pel grup de Boadas contra Pere
Màrtir Homs. S’acusa formalment a Josep Espuñes i a Joaquin Blanco “el
Valladolid” de l’assassinat que eren presents en el judici. També s’acusa a
Pere Boadas i a Joaquim Pons com a participants en l’atemptat segons els
testimonis però declarats en rebel•lia ja que constava que encara no havien set
detinguts. Tant Josep Espuñes com Joaquin Blanco van ser condemnats a cadena
perpètua.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però aquí es
produí un curiós error de la justícia difícil d’explicar. Pere Boadas si que
estava detingut des de febrer de 1924 acusat de emmagatzemar 200 bombes i
estava a disposició d’un jutge militar per sedició. La dualitat d’expedients va
fer que el jutge del cas no se n’hagués assabentat que Boadas estava detingut,
ja que no li constava que ho estigués per aquella causa i no se n’havia
assabentat que ho estava per una altra. També Joaquim Pons estava detingut i no
se n’havien assabentat a causa d’una estranya maniobra que havia fet al
haver-se canviat el nom pel d’un altre pres que havia set alliberat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per tant
finalment l’1 d’octubre de 1924 es va descobrir que els dos estaven detinguts i
es va processar ja com a detinguts a Pere Boadas i a Joaquim Pons per
l’atemptat contra Homs i la mort del seu escorta. Curiós cas difícil d’explicar
el que no se n’havien assabentat que ja estaven detinguts quan es va fer el
judici a Josep Espuñes i Joaquin Blanco, cosa de la que se’n va fer ressò la
premsa. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS4WGAhmsekCo-VgFyxs6gFxyZyDfcBg0avq_DNqk1pXZrJoj0pidCFPBd1p4vzgMeEde5ik05UW-2amB-dI95VV99TA7GPUqntEvRQqsOGIlrGoSrVoWKaUbVzji_ZtYp6lS3t_GSWdw/s1600/LA+VOZ+10-10-1924+BOADA+ESTAVA+DENTENIDO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS4WGAhmsekCo-VgFyxs6gFxyZyDfcBg0avq_DNqk1pXZrJoj0pidCFPBd1p4vzgMeEde5ik05UW-2amB-dI95VV99TA7GPUqntEvRQqsOGIlrGoSrVoWKaUbVzji_ZtYp6lS3t_GSWdw/s1600/LA+VOZ+10-10-1924+BOADA+ESTAVA+DENTENIDO.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Diari "La Voz" del 10-10-1924, informa de que Boadas ja estava detingut quan estava declarat en rebel·lia</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El procés contra
Pere Boadas i Joaquim Pons va ser llarg i es van fer diverses vistes entre 1925
i 1927, ja que si bé els agents de l’escorta d’Homs en el moment de l’atemptat
van dir que els havien reconegut, el fet de que ni Espuñes ni Blanco els
haguessin delatat i que els seus advocats aportessin testimonis de familiars i
amics dels dos encausats que declaraven que els dos eren en altres llocs i
ciutats en el moment de l’atemptat, el jutge no es decidia a dictar sentència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Finalment el 8
de juny de 1927, en un moment en que es van alliberar molts dels que anomenaven
presos governatius, que eren els que feia anys que eren a la presó com a
sospitosos però sense proves, Pere Boadas va ser alliberat, ja que el jutge
encara no havia trobat probes definitives de la seva culpabilitat. Joaquim Pons
va restar a la presó ja que tenia una llarga condemna en ferm per l’atracament
a la farinera Salisachs l’agost de 1923 en que va haver-hi un mort, a l’igual
que Espuñes i Blanco que ja havien set condemnats a cadena perpètua.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però mentre Pere
Boadas havia set alliberat, no se li permetia sortir del país ja que el jutge
seguia amb les diligències per l’atemptat contra Homs i les 200 bombes trobades
a Boadas. A més les autoritats de la dictadura van mostrar la intenció de
reobrir el cas de l’atemptat contra l’empresari Josep Albert Barret el gener de
1918, ja que al·ludien que només les amenaces als testimonis i al jurat popular
havien absolt als inculpats. Donat que Boadas pensava que tornaria a ser
detingut aviat va decidir sortir de l’Estat Espanyol, havent de deixar a
Barcelona a la seva dona i a les seves dues filles que tenien 8 i 10 anys. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">PERE BOADAS
CONTACTA AMB LOS SOLIDARIOS EL 1927<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mentre Pere
Boadas havia estat a la presó, els membres de “Los Solidarios” Buenaventura
Durruti, Francisco Ascaso, Gregorio Jover, Alejandro Ascaso i Gregorio Martínez " el
Toto" havien estat dos anys per Llatinoamèrica fent alguns atracaments per
aconseguir finançament per la causa anarquista. Van atracar primer un banc a
Mèxic i després un altre a Cuba, a on Gregorio Martínez "El Toto" va
ser detingut i va restar anys a al presó allí. Després els que quedaven se’n
van anar a Xile a on van fer un altre atracament, traslladant-se després a
l’Argentina el mateix 1925.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A l'Argentina
aquells quatre “Solidarios” encapçalats per Durruti van contactar amb
l’anarquista local Miguel Arcángel Roscigno, que era un destacat anarquista
nascut a Buenos Aires i fill d’immigrants italians i amb l'anarquista argentí Andrés Vázquez
Paredes. Els sis anarquistes van atracar un banc a l’Argentina aconseguint un
gran botí. Pensant que ja en tenien prou i els buscaven, Durruti, Francisco
Ascaso, Joaquin Ascaso i Gregorio Jover van tornar a París el 1926.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Com abans he
esmentat Pere Boadas va anar a Paris el 1927, fugint de la justícia espanyola,
a on es va trobar amb els “Solidarios” Durruti, Francisco Ascaso i Gregorio
Jover, els quals després de tornar de fer atracaments per Llatinoamèrica el
1926, s’havien passat uns mesos a la presó a París després de que fossin
sospitosos de preparar un atemptat contra el rei Alfonso XIII en la seva visita
a París el 1926.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda
els “Solidarios” Joan Garcia i Oliver i Aurelio Fernández havien set detinguts
el 1926 quan havien entrat per la frontera a Navarra amb la intenció d’atemptar
contra Primo de Rivera i estaven en aquells moments a la presó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mentre, a França
hi havia hagut altre grup anarquista que estava en connexió amb “Los
Solidarios” que realitzava atracaments liderat per Ramon Recasens i Miret, que
havia fugit de Barcelona després de resultar ferit en el famós atracament
contra el tren del MZA carregat de nòmines fet a Barcelona el setembre de 1922
i que acabà amb 3 morts. Després de l’atracament Ramon Recasens havia fugit a
l’Estat Francès aquell 1922 amb Carles Anglès, un dels originals “Sense Nom” de
1917 com ja s’ha esmentat abans. Però a partir de llavors li he perdut la pista
a Carles Anglès i al que va fer després. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però el 14 de
gener de 1926 Ramón Recasens i l’anarcosindicalista Benito De Castro, van ser
executats a Bordeus després d’haver set condemnats a mort per un atracament fet
en aquesta ciutat francesa el juliol de l’any anterior en el que van haver-hi 2
morts en un tiroteig. Un altre anarcosindicalista que els acompanyava, Isidre
Casals, va ser condemnat a cadena perpètua i un altre anomenat Joaquin Aznar
havia aconseguit fugir després de l’atracament. Per tant aquell grup d’acció
que feia “expropiacions” per finançar als grups anarquistes a l’exili va quedar
desmantellat.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvShH9wSD1SZj2luJEGFcTMhvA0jqVE7gRwS72uCDSf2IYmYMvvIRbHZ-oXo2Aq6OWYON8EU8LXiMkFNRTJ28rRI0Y31x2r4sFkeYaVN2TtLnutq321OCtK7Xh5OgLjKPv7ZuvIf1nbU0/s1600/MIRET+I+CASTRO+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvShH9wSD1SZj2luJEGFcTMhvA0jqVE7gRwS72uCDSf2IYmYMvvIRbHZ-oXo2Aq6OWYON8EU8LXiMkFNRTJ28rRI0Y31x2r4sFkeYaVN2TtLnutq321OCtK7Xh5OgLjKPv7ZuvIf1nbU0/s1600/MIRET+I+CASTRO+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Els dos anarquistes executats a Bordeus el 14 de gener de 1926, en unes fotos aparegudes en la premsa francesa poc després de ser detinguts</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’any 1927 es
fundà de manera clandestina a València la Federación Anarquista Ibérica (FAI)
impulsada per alguns líders del sector anarquista més radical de la CNT des de
l’exili. La FAI es va inspirar sobre tot en el grup inicialment liderat per
Durruti i Garcia i Oliver “Los Solidarios”, ja que volien que en el futur fos
una guia anarquista pura dins de la CNT, donades les diferents tendències que
hi havien dins del sindicat anarcosindicalista en que milers d’antics afiliats
cenetistes s’apropaven al marxisme, al republicanisme catalanista, a
l’independentisme d’esquerres o seguien la línia anarcosindicalista més
moderada de Salvador Seguí, ara liderada per Joan Peiró.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1928 Durruti
va acordar amb Pere Boadas que aquest anés a l’Uruguai, a on ja hi havia a dos
anarquistes catalans també col•laboradors de “Los Solidarios”, perquè contactés
amb l'anarquista argentí Miguel Arcángel Roscigno per seguir amb els
atracaments i per aconseguir més botí per la revolució. El grup de Durruti ara
ja no podia tornar a Llatinoamérica ja que allí eren molt buscats. A més també
van acordar que Boadas intentés convèncer a Roscigno perquè vingués a Europa i
quan es pogués a l’Estat Espanyol, ja que el considerava un element important
per a la revolució anarquista que tenien ideada, que tenia com a germen a la
FAI recentment fundada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda
a l’Argentina Miguel Arcángel Roscigno, l’anarquista argentí que havia fet
l’atracament amb “Los Solidarios” a Buenos Aires el 1926, havia seguit fent
atracaments a l’Argentina juntament amb Andrés Vázquez i amb els anarquistes
argentins els germans Vicente Moretti i Antonio Moretti. Després de donar un
gran cop l’Hospital Rawson de Buenos Aires en que va aconseguir 141.000 pesos i
en que van matar a un policia que els va fer front en l’atracament, se’n van
anar a refugiar-se a l’Uruguai, sent ja els més buscats en els dos països.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">BOADAS ARRIBA A
L’URUGUAI<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Per tant Pere
Boadas es va traslladar en vaixell a Montevideo per contactar amb Miguel
Arcángel Rosicgno i els altres dos anarquistes catalans que ja estaven allí,
als quals Pere Boadas ja coneixia una mica de vista de Barcelona d’anys
anteriors, segons va dir ell mateix, encara que no havia actuat amb ells en el
mateix grup. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Pere Boadas va
arribar al port de Montevideo però ningú el va anar a esperar. Llavors es va
dirigir a la seu de la Federación Obrera Regional Uruguaya (FORU) a on li
havien dit que el posarien en contacte amb els dos anarquistes catalans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però mentre
buscava l’adreça, Pere Boadas va passar per la Plaza de la Independencia de
Montevideo i va veure la botiga del Cambio Messina, que era una luxosa botiga
que exhibia monedes i grans quantitats de paquets de billets de pesos i de
moneda estrangera, com dòlars o lluires esterlines, lligats amb una goma. Pere
Boadas va afirmar anys després que en aquell moment va decidir que havia
d’atracar aquella botiga.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Finalment Pere
Boadas va arribar a contactar amb membres de la FORU i el van posar en contacte
amb els dos anarquistes catalans que l’esperaven. Aquests es feien dir Agustín
Garcia Capdevila i Jaime Tadeo Peña. Però aquests eren dos noms falsos que
usaven a l’Uruguai. En realitat el que es feia dir Agustín Garcia Capdevila es
deia Agustí Casanova i Garcia i el que es feia dir Jaime Tadeo Peña es deia
Jaume Navarro i Pérez. Boadas es quedà a viure en el pis que compartien
Casanova i Navarro.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">EL PARTIDO
COLORADO D’URUGUAI INTENTA CAPTAR A BOADAS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Durant les
aproximadament dos setmanes que va tardar en contactar amb Roscigno, Pere
Boadas se’n va anar a la redacció del diari “El Dia”, el portaveu del Partido
Colorado, per visitar i demanar ajuda pel permís de residència a Rodrigo
Soriano Barroeta, que era un polític republicà basc exiliat a qui Boadas ja
coneixia i que sabia que treballava en aquell diari.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però aquell dia
Rodrigo Soriano no hi era i a qui es va trobar Boadas a la redacció de “El Dia”
va ser a César Batlle Pacheco, que era el director del diari. César Batlle
Pacheco era fill de Jose Batlle Ordóñez, que havia set president de l’Uruguai
no feia gaires anys entre 1903-1907 i entre 1911-1915 i encara estava viu i que
va marcar tota una època política en el que es coneix com a batllisme dins del
Partido Colorado d’Uruguai, que era l’ala progressista i més esquerrana del
partit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Cesar Batlle
venia d’una de les famílies que havien set de les més importants políticament a
l’Uruguai i a part del seu pare José Batlle, que havia set president fins 1915
com abans he comentat, el seu avi Lorenzo Batlle i Grau, fill d’uns immigrats
catalans de Sitges, també havia set president d’Uruguai entre 1868-1872, havent
consolidat el Partido Colorado després d’algunes guerres civils.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Segons va dir
Pere Boadas en una entrevista feta anys després el 1971 en la revista
uruguaiana “Marcha”, César Batlle, que sabia que Boadas era un anarquista
català important encara que segurament no sabia tot el seu passat, quan va
saber que havia fet de paleta a Barcelona li va oferir feina en el Ministeri
d’Obres Públiques, residència pagada en un pis i diners per fer projectes pel
ministeri amb la intenció de fer-lo funcionari i captar-lo pel sector
progressista del Partido Colorado. Pere Boadas, segons explica en la
entrevista, li va dir a César Batlle que no podia acceptar l’oferta ja que ell
no havia anat a Uruguai a muntar un club del Partido Colorado sinó per altres
motivacions i que el que havia anat a buscar a el diari “El Dia” era parlar amb
Rodrigo Soriano.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Llavors César
Batlle li va dir a Boadas que el dissabte havia quedat amb Rodrigo Soriano per sopar
i el va invitar a anar-hi també, per seguir parlant del tema. Boadas li va dir
que hi aniria si li assegurava que li concediria la residència uruguaiana per
al menys 5 anys. César Batlle li va dir li concediria la residència i Pere
Boadas va acceptar anar al sopar amb César Batlle i Rodrigo Soriano. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">BOADAS CONTACTA
AMB ROSCIGNO<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Un o dos dies
abans d’aquell sopar concertat amb Batlle i Soriano, Pere Boadas va contactar
finalment amb Miguel Arcángel Roscigno i amb els germans Antonio Moretti i Vicente Moretti, aquells
anarquistes argentins que havien actuat amb Durruti i el seu grup a l’Argentina
entre 1925 i 1926 i que s’havien traslladat de manera clandestina a l’Uruguai.
En aquells moments Boadas, segons explica ell mateix en l’entrevista abans
mencionada a la revista “Marcha”, un cop havia contactat amb Roscigno va
decidir no anar al sopar amb César Batlle i Rodrigo Soriano.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiamfxMZ5RVG5YcK7OX5_HaCEB1rL7f7h_twTXoIbx1alxnLiwex48KBzOCJTppeSR7yehVBGSCXdLn1EQRhbY3gQnq832L_PnykCOXJfWNSLVDmqaExt9Z0oHKRHWwT_S5U-pjmdYioxo/s1600/ROSIGNO+I+ELS+MORETTI.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiamfxMZ5RVG5YcK7OX5_HaCEB1rL7f7h_twTXoIbx1alxnLiwex48KBzOCJTppeSR7yehVBGSCXdLn1EQRhbY3gQnq832L_PnykCOXJfWNSLVDmqaExt9Z0oHKRHWwT_S5U-pjmdYioxo/s1600/ROSIGNO+I+ELS+MORETTI.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Boadas diu que
va pensar que anar a aquell sopar amb Rodrigo Soriano, en el que César Batlle
li oferiria treball en el Ministeri, no tenia gaire sentit ja que ell i els
seus companys tenien pensat promocionar l’anarquisme expropiador i que això
estava en contradicció amb càrrecs institucionals encara que els hi oferís un
polític d’esquerra moderada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Pere Boadas
enseguida va intentar convèncer a Roscigno de que havia de deixar Sudamèrica i
anar cap a Europa, com havia acordat amb Durruti, ja que a Sudamèrica era massa
conegut i a Europa tindria més llibertat de moviments i a més l’esperava
Durruti amb qui podrien seguir preparant la revolució. Boadas també va dir que
en canvi ell s’havia de quedar a Montevideo per d’alguna manera substituir-lo,
ja que ell era massa conegut a França i a Europa i no podia tornar a l’Estat
Espanyol i en canvi a Montevideo tenia més llibertat de moviments. Roscigno li va
dir que ell estava compromès amb el moviment anarquista a l’Uruguai i a
l’Argentina i que no pensava anar a cap altre lloc.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Llavors Roscigno
li va dir a Boadas que els ajudés en una fàbrica clandestina de bitllets falsos
que tenien per finançar la lluita anarquista. A Boadas no li agradà gaire
aquesta “feina” i li va dir que el que havien de fer és un gran cop. Llavors
Boadas li proposà atracar la botiga del Cambio Messina que havia vist el primer
dia que va arribar a Montevideo i que l’havia impressionat per la gran
quantitat de bitllets de pesos i monedes que hi havia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El Cambio
Messina era un comerç de canvi de moneda i la seva botiga i instal•lacions a la
Plaza de la Independencia era considerat com el temple de la fortuna de
l’Uruguai. L’amo era Carmelo Gorga d’origen italià, un dels homes més rics
d’Uruguai i al que li agradava ostentar. La policia feia temps que li havia
advertit que exhibir tants diners en els aparadors podria provocar es desitjos
d’assaltar-lo d’algú, com efectivament li va passar a Pere Boadas just el
primer dia que va arribar a Montevideo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Boadas ja havia
convençut als altres dos anarquistes catalans, Agustí Casanova i Garcia (que es
feia dir Agustín Garcia Capdevila) i Jaume Navarro i Pérez (que es feia dir
Jaime Tadeo Peña).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Roscigno li va
dir a Boadas que a diferència d’ell, ell si que coneixia bé el tarannà de
Montevideo i que en un cas com aquest l’amo i els empleats de la botiga del
Cambio Messina no es deixarien atracar i es resistirien. També li digué que com
que la Plaza de la Independencia era un lloc molt ple de gent, allò podria
acabar amb un tiroteig i una massacra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En canvi
Roscigno li va proposar a Boadas que enlloc del Cambio Messina, atraquessin el
pagament de nòmines de la policia, ja que segons ell la majoria de policies no
sabien disparar gaire i si hi havia trets al menys era un lloc apartat i o
caurien ells o els policies però no gent que passa per allí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els anarquistes
catalans Boadas, Casanova i Navarro no van donar crèdit al que deia Roscigno i
van pensar que amb una pistola apuntant-lo tothom obeiria i van decidir atracar
el Cambio Messina a on hi havia un gran botí. Roscigno va decidir no anar-hi,
però Pere Boadas va convèncer també als germans Antonio Moretti i Vicente
Moretti, del grup de Roscigno, per acompanyar-los.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">ATRACAMENT AL
CAMBIO MESSINA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 25 d’octubre
de 1928 va arribar el dia de l’atracament al Cambio Messina que va anar de la
següent manera segons va explicar anys després Pere Boadas en la entrevista en
la revista “Marcha” abans mencionada i també alguns testimonis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Cap a les 14.30
h. Pere Boadas, Vicente Moretti i el seu germà menor Antonio Moretti van
arribar a la Plaza de la Independencia de Montevideo en un taxi. El taxista no
sabia res de l’atracament però li van dir que esperés en un cantó de la plaça i
que en seguida tornarien. Volien usar el mateix taxi per fugir després. Pere
Boadas i Antonio Moretti baixen del taxi, mentre Vicente Moretti es queda dins
del taxi per esperar-los quan tornin. Agustí Casanova i Jaume Navarro els
esperen fora en un cantó de la plaça. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Quan s’apropaven
tots junts al Cambio Messina un empleat del negoci, Alonso Magnani, havia
sortit a baixar el tendal per tapar els forts rajos de sol com li havia ordenat
l’amo Carmelo Gorga. Llavors Boadas s’atura i diu als seus companys que esperin
a que l’empleat torni a entrar, però Antonio Moretti diu, “si no son pitos
serán flautas”, no vol esperar i es dirigeix cap a l’empleat i l’apunta amb la
pistola tot dient-li que no es mogui i es queda parat allí apuntant-lo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Llavors Boadas,
Casanova i Navarro s’apropen a la porta, ja que no tenen més remei i Boadas
esbronca a Antonio Moretti dient-li que ara tota la plaça estava veient
“l’espectacle” i que entressin tots
ràpidament a dins com haurien d’haver fet des del principi sense despertar
sospites. Però en aquells moments ja molta gent del carrer havia vist l’escena
amb l’assaltant pistola en ma.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Llavors Jaume
Navarro i Agustí Casanova s’avancen ràpidament i entren a la tenda del Cambio
Messina cridant “arriba las manos”. El propietari Carmelo Gorga fa cas al
principi però quan Jaume Navarro salta el mostrador per agafar els diners,
Carmelo Gorga reacciona i es tira a sobre d’ell. En aquells moments Pere Boadas
encara estava discutint amb Antonio Moretti, el qual encara es queda fora
apuntant a l’empleat davant la presència de molts curiosos. Quan Boadas entra
ja es troba l’escena del propietari Carmelo Gorga lluitant amb Jaume Navarro.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Llavors Jaume
Navarro li dona un cop al cap amb la culata de la pistola al propietari Carmelo
Gorga i la pistola es dispara sortint el tret cap al sostre. A fora a la plaça
després de sentir el tret cada cop hi ha més curiosos agrupant-se. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En aquells
moments surt de dins d’una porta Víctor Dadeo, un neteja botes de la plaça a
qui l’amo del Cambio Messina Gorga deixava dormir a dins. Víctor Dadeo
recrimina a Navarro la seva actitud i li diu que perquè abusa d’un pobre vell.
Mentre els assaltants distrets discuteixen amb Dadeo, l’amo Carmelo Gorga
s’aixeca i intenta agafar una pistola que tenia amagada. En aquells moments
Jaume Navarro i Agustí Casanova li disparen i Carmelo Gorga resulta mort amb
dos trets, un al cap i l’altre a l’esquena.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Jaume Navarro
abans d’iniciar la fugida agafa un paquet de bitllets de pesos lligats amb una
goma, mentre el neteja botes Dadeo comença a cridar tot i recriminant-li
l’acció dient-li assassí i salta el mostrador a on és Navarro i es baralla amb
ell. La goma del paquet de bitllets es trenca i els billets s’escampen per tota
la tenda. Tot seguit Jaume Navarro dispara al neteja botes Víctor Dadeo dos
trets i també el mata.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Abans de marxar
van agafar a corre cuita uns pocs bitllets i monedes i van sortir del Cambio
Messina pistola en ma. Mentre, Antonio Moretti encara era a fora apuntant a
l’empleat Magnani el qual surt corrent. Mentre corren tots quatre cap al taxi,
hi havia molta gent a la plaça agrupada que eren pel mig, alguns s’apartaven i
altres cridaven que vingués la policia a detenir-los. En aquells moments per
casualitat els fills de l’amo Carmelo Gorga que acabava de ser mort, arriben al
Cambio Messina i s’afegeixen als crits de que detinguin als assaltants.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els quatre
assaltants nerviosos i veient que, com ja li havia dit Rosicgno amb lo del
caràcter de Montevideo, hi havia hagut molta resistència, s’obren pas a trets
entre la gent de la plaça que els esbronca i fereixen a tres persones més. Hi
havia un policia armat a la plaça però no s’atreveix a fer res.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Llavors arriben
al taxi a on els esperava Vicente Moretti i el taxista, al que li criden que
quan pugin arranqui de seguida. El taxista Benito Hernández espantat al sentir
el tiroteig i al veure als quatre assaltants pistola en ma, surt del taxi amb
la intenció de fugir. En aquell moment Pere Boadas que venia “calent”, com el
mateix va dir posteriorment, es troba al taxista davant seu i es pensa també
que el vol aturar o agredir i li dispara diversos trets matant-lo. Tots pugen
al taxi i fugen a tota velocitat amb Vicente Moretti al volant. La mort del
taxista va ser totalment indiscriminada fruit dels nervis de la situació, pel
que Pere Boadas se’n va penedir i va tenir remordiments tota la vida, segons va
dir ell.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-ZbDzZ7Dcb8gfmfE9I6PR-LySNNpaATi1Rfa24OciePQt9p2S5CT0tYMgrhS4sfHOZdZIgTqWV9fjNppAIYH8Io3wvH1JJ5RRqoVoHrFQ_olIfNa8tuVrIfznaNQlS0dcxEvRGieLwd4/s1600/1828+DESPR%C3%89S+ATRACAMENT+MESSINA+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-ZbDzZ7Dcb8gfmfE9I6PR-LySNNpaATi1Rfa24OciePQt9p2S5CT0tYMgrhS4sfHOZdZIgTqWV9fjNppAIYH8Io3wvH1JJ5RRqoVoHrFQ_olIfNa8tuVrIfznaNQlS0dcxEvRGieLwd4/s1600/1828+DESPR%C3%89S+ATRACAMENT+MESSINA+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">La plaza de la Independencia de Montevideo pocs minuts després de l'atracament al Cambio Messina</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">DISCUSSIÓ ENTRE
BOADAS I ROSCIGNO DESPRÉS DE L’ATRACAMENT<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’acció havia
set un desastre amb 3 morts i 3 ferits i amb molt poc botí, uns 4.000 pesos. No
van tenir temps d’agafar la gran quantitat de paquets bitllets de pesos i
d’altres monedes que hi havia i van deixar 300 lliures esterlines que hi havia
a la caixa forta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Segons va
explicar el mateix Boadas en la citada entrevista feta molts anys després el
1971 en la revista uruguaiana “Marcha”, quan ell va contactar amb Roscigno
després del desastrós i sagnant atracament, aquest li va retreure que ja
l’havia avisat de que era un acció massa perillosa. En aquella conversa hi
havia un anarquista romanès que s’havia exiliat a l’Uruguai per haver col•locat
diverses bombes Romania i va dir: “¿Però que ha pasado?”. Roscigno li va contestar:
“Nada, una burrada de catalanes”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A Boadas això el
va enfadar i explica el que li va contestar. “No, la burrada fue tuya, le
contesté. Por qué no me dijiste toda la verdad, no me dijiste que los hermanos
Moretti nunca habían tenido un arma en la mano y nosotros fuimos creyendo que
sí. Vosotros los habíais tenido como chóferes y nada más”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La veritat és
que encara que potser els germans Moretti haguessin fet sols de xofers en
anteriors atracaments i no tinguessin experiència en l’ús de les pistoles en un
atracament, cosa que es va reflectir una mica quan Antonio Moretti s’havia
quedat parat fora del Cambio Messina apuntant a un empleat davant de tothom,
també era veritat que Roscigno l’havia advertit de que no fessin aquella acció
en aquell lloc, ja que tenia tots els números d’acabar malament com així va
ser. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Boadas va
reconèixer després diverses vegades el seu error i que Roscigno tenia raó, però
sempre va culpar també en part als Moretti i de rebot una mica a Roscigno de no
haver-li dit que els Moretti havien fet sols de xofers en els atracaments
anteriors, cosa que li portà algunes tensions amb Roscigno i amb altres
anarquistes d’Uruguai. Però la cosa no va anar a més i van seguir sent bons
companys. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">FUGIDA, CERCA I
DETENCIÓ DELS ASSALTANTS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La massacre que
es va produir en l’atracament en plena Plaza de la Independencia de Monteviedeo
va causar un gran impacte en la societat a l’Uruguai, ja que la ciutat no
recordava una acció tant violenta des de la guerra de 1904, el país havia
crescut econòmicament i aquella generació havia viscut en una relativa pau. Des
d’alguna premsa i altres associacions es demanava que es restablís la pena de
mort i l’objectiu nº1 del govern era
detenir als assaltants i a més es va oferir una gran recompensa per a aquí aportés
informació que dugués a la seva detenció.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQdtMUlCCER2VUq7Io8Ioq4qd2_lvXsneK0SHj_RLUnr6ozJX8swW-MQxpbmNnGI3CUM1V9jXkBIAC-4tiOuOboR_v92PjnL5H1m8a6Ot_UJKBH5Ow2qmtS-0-NE6tAYOc7tOmxmWvbjg/s1600/IMPARCIAL+MONTEVIDEO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQdtMUlCCER2VUq7Io8Ioq4qd2_lvXsneK0SHj_RLUnr6ozJX8swW-MQxpbmNnGI3CUM1V9jXkBIAC-4tiOuOboR_v92PjnL5H1m8a6Ot_UJKBH5Ow2qmtS-0-NE6tAYOc7tOmxmWvbjg/s1600/IMPARCIAL+MONTEVIDEO.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Diari "Imparcial" de Montevideo del 26-10-1928</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Molts
historiadors i cronistes a l’Uruguai han qualificat el sagnant atracament al
Cambio Messina com l’inici de la forta repressió contra l’anarquisme a
l’Uruguai, que a la vegada va portar la resposta dels anarquistes i que entre
altres causes va marcar l’inici de l’època del pistolerisme a Montevideo i a
tot l’Uruguai en general entre 1928 i 1937. A més molts en culpen en gran part
al gallet fàcil d’aquells anarquistes catalans que van protagonitzar l’assalt,
posant com a motiu que venien del pistolerisme de Barcelona i estaven habituats
a disparar a la mínima.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Vaja, a Pere
Boadas i al seu grup que liderava, alguns ja el van fer responsable d’iniciar
el pistolerisme barceloní ja a finals de 1917 i ara tornaven a fer responsable
a Pere Boadas d’haver iniciat l’època del pistolerisme a Montevideo el 1928.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però si bé el
sagnant tiroteig del grup de Boadas en l’atracament al Cambio Messina el 1928 a
Montevideo va ser el fet més sonat i és conegut com el que va marcar l’inici
d’una època de pistolerisme a Montevideo, a part de les accions dels
anarquistes contra la repressió que vingué, també les tensions dins del mateix
Partido Colorado entre esquerrans i més conservadors i afegint-se les tensions
amb els del Partido Nacional, també portà entre 1928 i 1937 una època
d’atemptats mutus entre ells i d’algun cop d’Estat, cosa que també va ser la
causa de l’augment de la violència i els atemptats a l’Uruguai. El tiroteig del
grup de Boadas en el Cambio Messina el 1928 però, es veritat que havia marcat
l’inici d’aquella època de pistolerisme uruguaià.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Però en aquells
moments ningú sabia qui havien set els autors encara que tothom sospitava del
grup de Miguel Arcángel Roscigno, ja que era “l’expropiador” més famós tant a
l’Argentina com a l’Uruguai buscat i ningú coneixia encara que els tres
anarquistes catalans eren del seu grup. No anaven del tot errats en sospitar
del grup de Roscigno però com se sap Roscigno, si bé inicialment era el cap del
grup, finalment no va voler participar en l’acció com abans he comentat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El govern
uruguaià va posar en mans del subcomissari de policia Luís Pardeiro la investigació
per trobar als assaltants. Pardeiro es va centrar en buscar a Roscigno i tenia
una obsessió especial en atrapar-lo. A més Pardeiro s’ho va prendre com una
cosa personal ja que l’amo del Cambio Messina mort en l’atracament Carmelo
Gorga era un gran amic seu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Finalment uns
deu dies després de l’atracament algú que sabia quelcom dels assaltants, que
podria ser un pseudo anarquista ambiciós amb ganes de cobrar la recompensa o resultat de les infiltracions que
feia Pardeiro, va informar a la policia
que els assaltants del Cambio Messina s’amagaven en una casa del carrer
Rousseau nº 41 a la localitat de Villa Unión, que era als voltants de
Montevideo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El delator
l’havia encertat i realment els tres anarquistes catalans i els dos germans
Moretti eren en aquella casa del carrer Rousseau, aquests dos últims inclús amb
les seves famílies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 9 de novembre
de 1928 uns 300 agents entre policies i guàrdies republicans van rodejar la
casa i els van invitar a rendir-se. Els tres anarquistes catalans i Vicente
Moretti es van entregar, però Antonio Moretti és va suïcidar amb un tret al
cap, cremant abans els diners del botí perquè no caigués en mans de la policia.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUfYrHpi3evyXlzjFThguMki5i8_atHwRyiYgAh-Z6kztxQMONQ4CeNcI5bbGaH_y0sCr0_E9V1BAXnWuPqcOwPwkcd73mr9I2HRi5D5-S2yCHBdoYO6RvQvCZiIiGWUPU_67lE4XKqF4/s1600/BOADAS+NAVARRO+CASANOVA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUfYrHpi3evyXlzjFThguMki5i8_atHwRyiYgAh-Z6kztxQMONQ4CeNcI5bbGaH_y0sCr0_E9V1BAXnWuPqcOwPwkcd73mr9I2HRi5D5-S2yCHBdoYO6RvQvCZiIiGWUPU_67lE4XKqF4/s1600/BOADAS+NAVARRO+CASANOVA.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Els tres anarquistes catalans fotografiats poc després de ser detinguts als voltants de Montevideo el 9 de novembre de 1928</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La detenció dels
assaltants va ser molt celebrada com un gran aconteixement tant pel subcomissari Pardeiro i la policia en general
com pel govern i la premsa convencional. Però entre els detinguts no hi havia
Roscigno, el més buscat i a qui consideraven cap del grup, cosa que va suposar
en part una frustració també per ells.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Va ser en aquell
moment que van descobrir la participació dels tres anarquistes catalans Pere
Boadas i Rivas, Jaume Navarro i Pérez (a qui encara anomenaven Jaime Tadeo
Peña) i Agustí Casanova i Garcia (a qui encara anomenaven Agustín Garcia
Capdevila). Lo dels germans Moretti no va ser una sorpresa per a ells ja que ja
els relacionaven amb el grup de Roscigno.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoDBi9SbQcp1tyQ_uxX607ZiEO1OJF05mgFiQcltTTf2gsUYjsr9___smrHqyH7sn4qyyvXMR010_9PK0GDVZ75UtbJ9nMvqvdI004IVxt6pcsTvZrl-uFPwKseVw51fzrqk7cny_bd6E/s1600/VICENTE+MORETTI+I+NAVARRO+DETINGUTS+1928+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoDBi9SbQcp1tyQ_uxX607ZiEO1OJF05mgFiQcltTTf2gsUYjsr9___smrHqyH7sn4qyyvXMR010_9PK0GDVZ75UtbJ9nMvqvdI004IVxt6pcsTvZrl-uFPwKseVw51fzrqk7cny_bd6E/s1600/VICENTE+MORETTI+I+NAVARRO+DETINGUTS+1928+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">De esquerra a dreta, Vicente Moretti i Jaume Navarro poc després de ser detinguts</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Roscigno després
de les detencions es va tornar a traslladar de manera clandestina al seu país,
a l’Argentina i a Buenos Aires es va ajuntar amb l’anarquista Severino Giovanni
amb qui va organitzar alguns atracaments o expropiacions com deien ells com el
del pagador d’unes obres sanitàries. Roscigno era el més buscat tant a
l’Argentina com a l’Uruguai i ningú sabia a on s’amagava. Rosigno tenia part de
la família a Buenos Aires i part a Montevideo que l’ajudaven i això facilitava el que pogués sobreviure amagat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Pere Boadas i el
seu grup havien caigut en el primer atracament per la lluita social que havien
fet a l'Uruguai després del sagnant i desastrós assalt al Cambio Messina. No
van poder seguir els passos a Llatinoamèrica que havien fet els
"Solidarios" Durruti, els germans Ascaso i Gregorio Jover
anteriorment, que havien fet diversos atracaments en diferents països
Llatinoamèricans amb gran èxit i grans botins, només amb el contratemps de la
detenció de Gregorio Martínez "el Toto" a Cuba el 1925. Pot ser mala
sort o haver escollit malament els acompanyants i el tipus d'acció, però era
evident que el grup de Durruti havien set un grup d'atracadors socials amb més
experiència, professionalitat i efectivitat que el grup de Boadas, el qual va
fer autocrítica en aquest sentit un temps després. Boadas potser era una mica
més impulsiu i menys calculador en aquells temps, d'aquí la seva ràpida
caiguda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">FUGIDA DE LA
PRESÓ DE PUNTA CARRETAS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El gran sentit
de sacrifici i solidaritat cap als seus companys de lluita de Roscigno i dels
anarquistes d’acció d’Uruguai i d’Argentina, es va demostrar el 1931 quan
Roscigno va encapçalar un pla per alliberar de la presó de Punta Carretas a
Montevideo als tres anarquistes catalans detinguts per l’atracament del Cambio
Messina així com a Vicente Moretti.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El maig de 1930
l’anarquista italià emigrat a l’Argentina que es feia dir Gino Gatti, encara
que el seu nom verdader era José Baldi, es va traslladar a Montevideo i
s’instal•la a viure just en front de la presó de Punta Carretas amb la seva
família i va obrir una Carbonera anomenada “el Buen Trato”, en la que hi venia
carbó, llenya i pedres, guanyant-se la confiança de la gent del barri. Tot
formava part d’un pla ideat per ell i per Roscigno per fer un túnel i alliberar
als seus companys anarquistes presos. Miguel Arcángel Roscigno que havia tornat
a Montevideo, va visitar diverses vegades clandestinament a Gatti per estudiar
el terreny i el pla.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Mesos després
comencen a cavar un túnel de més de 50 metres que va des de la Carbonera
travessant el carrer fins a l’interior de la presó de Punta Carretas. Andrés
Vázquez Paredes, aquell antic company de Roscigno amb qui feia atracaments a
Buenos Aires entre 1926 i 1927 també va participar a cavar el túnel i a vigilar
els moviments dels guàrdies. L'anarquista argentí Enrique Malvicini, fent
d’especialista cavador i l’anarquista espanyol José Manuel Paz, que va fer la
instal•lació elèctrica per il•luminar el túnel, també es van afegir a l’acció.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXItqjp6sj9_kQRa-eYX7TWPUN2MwEs9gLNTfx92o-EGmHng4Eoc2cYOoWh1r2DQDzzsMeQCMZJyTeFK-MPBPlqOgpVjQTqgO0AqIVvuw08dL219qE6LTQZOJxekkKGVoXbitV_GhWqYA/s1600/COMPLICES+PUNTA+CARRETAS+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXItqjp6sj9_kQRa-eYX7TWPUN2MwEs9gLNTfx92o-EGmHng4Eoc2cYOoWh1r2DQDzzsMeQCMZJyTeFK-MPBPlqOgpVjQTqgO0AqIVvuw08dL219qE6LTQZOJxekkKGVoXbitV_GhWqYA/s1600/COMPLICES+PUNTA+CARRETAS+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Els anarquistes que participaren a fer el túnel per la fugida de la presó de Punta Carretas juntament amb Roscigno</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El túnel es va
fer amb una precisió, tant en la seva estricta rectitud com en el lloc als
lavabos de dins de la presó a on va anar a parar, sorprenents i dignes d’una
gran obra d’enginyeria. Familiars de Moretti feien d’enllaç per informar-los i
concertar el dia i el lloc de la fugida.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjzA_B66ogSDZAWaZlg1lAfJo4IaeRI8ov_2qZky6EidtWbZ4a9kDOi4vPTU6QRs1COjSA15L7FMP7Mt0yGCnBHYj5sxUj-gVKX6JWa2RE2rnwWfSX2i5MDpNlXktMrerDKPMnMPq6wso/s1600/TRAJECTE+TUNEL+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjzA_B66ogSDZAWaZlg1lAfJo4IaeRI8ov_2qZky6EidtWbZ4a9kDOi4vPTU6QRs1COjSA15L7FMP7Mt0yGCnBHYj5sxUj-gVKX6JWa2RE2rnwWfSX2i5MDpNlXktMrerDKPMnMPq6wso/s1600/TRAJECTE+TUNEL+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Trajecte del túnel cap la presó de Punta Carretas</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 18 de març de
1931 es va consumar la fugida pel túnel amb total èxit. Pere Boadas, Agustí
Casanova, Jaume Navarro i Vicente Moretti, els 4 del Cambio Messina, més 3
presos també anarquistes que no en sabien res i van aprofitar l’oportunitat,
van fugir aquell dia pel túnel ideat per Roscigno i Gatti. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLEworCiBdoq-4vQMgTX1Zof-WHtBylmL5Wgz1Kk7NB-gJbS_ATTdhwpZ6evW-QS09-qqKqUGdk3WsGCIeFUU6I1X9ulEEDtCi00Y9eMuDLHfVM27pGQAY81nAkuVYlRor_3voQxB1qrI/s1600/TUNEL+DE+LA+FUGA+DE+PUNTA+CARRETAS+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLEworCiBdoq-4vQMgTX1Zof-WHtBylmL5Wgz1Kk7NB-gJbS_ATTdhwpZ6evW-QS09-qqKqUGdk3WsGCIeFUU6I1X9ulEEDtCi00Y9eMuDLHfVM27pGQAY81nAkuVYlRor_3voQxB1qrI/s1600/TUNEL+DE+LA+FUGA+DE+PUNTA+CARRETAS+2.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Interior del túnel fet per la fugida de Punta Carretas</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquests altres
tres presos que també van fugir eren Rafael Egües, Medardo Rivero Camoirano y
Carlos Cúneo Funes, tres anarquistes d’un sindicat gremial de forners de
tendència anarquista d’Uruguai, que el gener de 1927 havien assaltat un forn de
pa a on hi havia uns treballadors amb els qui havien tingut diferències
sindicals dins del gremi. Tot acabà amb una baralla a ganivets i a trets en els
que van causar dos morts entre els seus contrincants. Aquests eren coneguts com
"los anarquistas panaderos".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Un cop a fora de
la presó, tots van fugir amb tres cotxes que els esperaven. A dins de la
Carbonera van deixar un missatge escrit que deia: “La solidaridad entre los
ácratas no és palabra escrita solamente”, que va tenir gran ressò a la premsa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Gino Gatti (José
Baldi) i la seva família ja havien marxat uns dies abans i abandonat el pis i
la Carbonera acomiadant-se dels veïns, que es van sorprendre de que marxés quan
el negoci li anava tant bé. Gatti i la seva família van tornar a Buenos Aires.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Vicente Moretti
s’instal•là en el pis clandestí a Montevideo a on vivia Roscigno juntament amb
els tres companys que havien ajudat a fer el túnel Enrique Mavicini, Andrés
Vázquez i José Manuel Paz. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els tres
anarquistes catalans Pere Boadas, Agustí Casanova i Jaume Navarro i els tres
anarquistes “panaderos” uruguaians, Rafael Egües, Medardo Rivero i Carlos Cúneo
Funes es van refugiar en un altre pis a Montevideo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1971, just 40
anys després, 100 membres del famós grup guerriller uruguaià d'aquella època
"Los Tupamaros", també van fugir de la presó de Punta Carretas, fent
servir al mateix túnel ideat per Roscigno en el que havia fugit Boadas i els
seus companys, túnel que van descobrir par casualitat quan en cavaven un altre.
La de 1971 va ser la fugida més nombrosa i famosa de la història.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">DETENCIÓ DE
ROSCIGNO, VICENTE MORETTI I ELS SEUS COMPANYS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 27 de març de
1931, nou dies després de la fugida, la casualitat i la mala sort va portar a
la detenció de Roscigno i els seus companys de pis. A un empleat de la gossera
municipal anomenat José Sosa que passava davant del pis de Roscigno se li va
escapar un gos de carrer que volia atrapar i aquest va anar directament al pati
de la casa a on era Roscigno i els altres. L’empleat va entrar per atrapar el
gos i va veure assegut a Vicente Moretti llegint el diari i el va reconèixer.
Resulta que José Sosa havia estat a la presó per carterista i allí havia
conegut a Moretti, per això el va reconèixer. Immediatament José Sosa, sabent
que hi havia recompensa, va abandonar al gos i va anar a avisar a la policia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A la poca estona
53 policies acudeixen a la casa i detenen a Vicente Moretti, Enrique Malvicini,
Andrés Vázquez, José Manuel Paz juntament amb altres anarquistes i es troben
amb la gran sorpresa de que també troben allí i detenen a Miguel Arcángel
Roscigno, l’expropiador anarquista més buscat en els últims 6 anys tant a
l’Uruguai com a l’Argentina.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuvfwbLqoI1YInzRlc_uui16gTMvToQ30JO75kHGKYqXl2ST8sm3FlrzTkjNCIJbuUiAuPevkWDYvfbhfktqLlwdhlLdJsvGpWCnFJmuqjWOC4luyksUMMncqwDjdnPbz4OxpKs2GUjQI/s1600/ROSIGNA+2+FOTOS+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuvfwbLqoI1YInzRlc_uui16gTMvToQ30JO75kHGKYqXl2ST8sm3FlrzTkjNCIJbuUiAuPevkWDYvfbhfktqLlwdhlLdJsvGpWCnFJmuqjWOC4luyksUMMncqwDjdnPbz4OxpKs2GUjQI/s1600/ROSIGNA+2+FOTOS+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Miguel Arcángel Roscigno detingut el 27 de març de 1931</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Miguel Arcángel
Roscigno va rebre una bufetada del comissari de policia Luís Pardeiro, el
mateix que també havia detingut a Boadas i els altres després de l'atracament
del Cambio Messina dos anys abans. Aquella bufetada va corre de veu en veu
entre els anarquistes de l'Uruguai com una greu humiliació cap a Roscigno. Un
any després el comissari Pardeiro seria mort a trets per uns anarquistes en
venjança per aquella bufetada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Miguel Arcángel
Roscigno va estar sis anys a la presó a l’Uruguai i després va ser extradit a
l’Argentina a on va desaparèixer després de passar per una comissaria de
policia, amb tota seguretat assassinat. Mai es va trobar el seu cos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Un cop detinguts
Moretti i Roscigno, els anarquistes catalans Boadas, Casanova i Navarro i els
tres anarquistes urguguaians Egües, Rivero i Cúneo van fugir en un petit
vaixell de Montevideo i van anar a l’Argentina arribant a Buenos Aires el 9
d’abril de 1931.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Els anarquistes
catalans Agustí Casanova i Jaume Navarro al poc temps d’arribar a Buenos Aires
van aconseguir agafar un vaixell i van tornar a Europa via Itàlia juntament amb
dos dels anarquistes “panaderos” uruguaians Rafael Egües i Medardo Rivero. No
van ser atrapats mai més, Van tornar a Barcelona i al començar la República el
1931 i se sap que Casanova, Navarro i Egües es van integrar en la CNT-FAI i van
lluitar en la guerra civil de 1936-39 a Catalunya i al front d’Aragó en les
milícies anarquistes. Casanova i Navarro es van poder exiliar a l’acabar la
guerra, en canvi l’uruguaià Rafael Egües va estar en una presó franquista a
l’Estat Espanyol fins 1953. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En canvi Pere
Boadas va decidir quedar-se a Argentina juntament amb l’anarquista “panadero”
Carlos Cúneo Funes a on compartien un pis a Villa Ballester a les afores de
Buenos Aires. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJn7Z2K5KWywavMP9K2V4x8xNNQVGQvf9ew6My9Ht6ahuAdkndyqwGVjMZ_E3SWu8CDCQr7mNDAZYzbOk3sWKt5aKvm_VNFXQFUO-wwuMQYcrYP_JXag-dSc5zTiMSwkGRQMBhqberH3g/s1600/CUNEO+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJn7Z2K5KWywavMP9K2V4x8xNNQVGQvf9ew6My9Ht6ahuAdkndyqwGVjMZ_E3SWu8CDCQr7mNDAZYzbOk3sWKt5aKvm_VNFXQFUO-wwuMQYcrYP_JXag-dSc5zTiMSwkGRQMBhqberH3g/s1600/CUNEO+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Carlos Cuneo Funes, l'anarquista "panadero" uruguaià que també fugí de Punta Carretas i es quedà a l'Argentina amb Pere Boadas</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">En aquells
moments a l’Argentina hi havia una dictadura des de que el general José Félix
Uriburu havia fet un cop d’estat el 1930 i feia un temps que els anarquistes
allí eren fortament perseguits i afusellats, mentre aquests també
protagonitzaven alguns atemptats contra militars argentins i altres personatges
del govern dictatorial. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Hi havia un
clima de conspiració contra la dictadura d’Uriburu a l’Argentina protagonitzat
tant per moviments d’esquerra, anarquistes, com per membres del partit
progressista moderat de la Unión Cívica Radical (UCR), encapçalat per Marcelo
Torcuato de Alvear, que ja havia set president del govern argentí anteriorment.
Era uns moments que quasi tots conspiraven junts contra la dictadura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Pere Boadas va
dir anys després en l’abans esmentada entrevista en la revista “Marcha”, que
havia participat entre abril i juny de 1931 en algunes reunions amb diversos
opositors clandestins argentins de totes tendències contra la dictadura organitzades
per seguidors d'Alvear, el líder de l'ACR. Boadas diu que ell era anarquista i
que no era afí a Alvear però en aquells moments volia ajudar al menys a fer
caure una dictadura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Com es veu Pere
Boadas hagués pogut marxar tranquil•lament amb vaixell a Europa amb Casanova i
Navarro, però estava atrapat pel desig d’ajudar als anarquistes i als
lluitadors contra la dictadura a la zona del Rio de la Plata. També se sap que
també participava en un pla per ajudar a escapar a uns 500 presos de la presó
de Buenos Aires. El fet de que Roscigno fos a la presó a l’Uruguai detingut
després d’uns anys de ser el més buscat tant a l’Argentina com a l’Uruguai, a
causa d’haver-lo ajudat a ell i als seus companys a fugir de la presó
uruguaiana de Punta de Carretas, també va fer que no és volgués oblidar d’ells
i es va quedar a la zona per ajudar en el que pogués. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 16 de juny de 1931 Carlos Cúneo Funes,
l’anarquista “panadero”, va ser detingut a la població argentina de Villa
Luzuriaga i extradit a l’Uruguai.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Unes setmanes
després l’11 de juliol de 1931 és detingut Pere Boadas a Villa Ballester a les
afores de Buenos Aires, al que se li va trobar una pistola, cosa que va ser una
notícia destacada tant en la premsa argentina com uruguaiana. Després de la
detenció de Carlos Cúneo, Boadas havia decidit finalment sortir d’Argentina i
el dia següent en el que va ser detingut havia de marxar en un vaixell que
anava a Itàlia i que feia escala abans per Montevideo, pel que no queda clar si
volia fugir a Europa o volia tornar a Montevideo. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP_AKyavXaYSMZH7oaDSKtr3ts8YPr-xWRfRcGdgrcg7M5_R1d-lZkHy_2Hh7SoYqcTMxkSIkAp08Mo-Ay2TtASc160YLxg3HqKASFMdOQ9C5pwFnRawzYHuLr5xBXm-spDCEtxbBwjqs/s1600/BOADAS+DETINGUT+1931+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP_AKyavXaYSMZH7oaDSKtr3ts8YPr-xWRfRcGdgrcg7M5_R1d-lZkHy_2Hh7SoYqcTMxkSIkAp08Mo-Ay2TtASc160YLxg3HqKASFMdOQ9C5pwFnRawzYHuLr5xBXm-spDCEtxbBwjqs/s1600/BOADAS+DETINGUT+1931+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Pere Boadas poc després de ser detingut a l'Argentina l'11 de juliol 1931</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Anys després
Pere Boadas va fer una autocrítica dient que en aquella època prenia molt
poques precaucions i confiava massa en tothom.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El febrer de
1932, Pere Boadas torna a intentar escapar-se de la presó però aquest cop és
descobert i enxampat just abans de fugir. Les autoritats argentines van decidir
llavors treure-se’l ja de sobre i el van extradir immediatament a l’Uruguai.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Pere Boadas va
ser condemnat a l’Uruguai i va estar al presó fins el 1953. Aquest cop no el
van posar a la presó de Punta Carretas d’on havia fugit sinó a la presó de
Miguelete. Va estar un total de 25 anys a la presó, tret dels mesos en que
havia estat lliure després de la seva fugida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Quan Pere Boadas
va ser alliberat de la presó el 1953, la seva dona i les seves dues filles que
havia deixat a Barcelona quan va marxar el 1927, van anar a Montevideo i es van
retrobar amb ell després de 26 anys. La seva dona, que patia una malaltia
crònica i havia d’anar en cadira de rodes, es va quedar a viure amb ell a
l’Uruguai. Per Pere Boadas aquell retrobament amb la seva família, va ser una de
les coses més emocionants que li van passar a la vida i des de llavors va
dedicar gran part del seu temps a cuidar a la seva dona. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOR5HAqn9Rihbqcc5JA06cDLHHWxMZHPhmNA7M8n4To23nrLCQWPZ59T_pfHcYEe2yhmuSGZnkCretCSDeUGbdZWCMEBP41w7-pEYIvdfNSPVpcffz6KGX9D-rkWjG9wB0Dran0nuYwmE/s1600/BOADAS+I+DONA+NITID+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOR5HAqn9Rihbqcc5JA06cDLHHWxMZHPhmNA7M8n4To23nrLCQWPZ59T_pfHcYEe2yhmuSGZnkCretCSDeUGbdZWCMEBP41w7-pEYIvdfNSPVpcffz6KGX9D-rkWjG9wB0Dran0nuYwmE/s1600/BOADAS+I+DONA+NITID+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Asseguts Pere Boadas i la seva dona a Montevideo en una data indeterminada (l'altra que està dempeus, sense confirmar, podria ser la seva filla)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Pere Boadas als
anys 50 es van instal•lar a la zona del Cerro a Montevideo amb la seva
retrobada dona i és dedicà inicialment a vendre diaris pels carrers. També es
va fer soci de l’Ateneu Llibertari del Cerro i participava en reunions de
sindicats i va contactar amb molts exiliats de la guerra civil a l’Estat
Espanyol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Durant aquells
25 anys de presó a l’Uruguai Pere Boadas s’havia perdut tota l’època de la
República a l’Estat Espanyol i la guerra del 1936-39, en la que els seus ex
companys de “Los Solidarios” amb Durruti i Joan Garcia i Oliver al davant,
havien liderat una revolució anarquista durant els primers mesos de la guerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Pere Boadas des
de la presó a l’Uruguai estava en un altre món i s’havia centrat en
convertir-se en un anarquista uruguaià més. Durant aquells anys Pere Boadas va
aconseguir una feina en la biblioteca de la presó i es va passar anys llegint
quasi tots els llibres que hi havia. Allí es va convertir en un pensador de
l’anarquisme uruguaià sent un referent per a molts presos tant anarquistes com
comuns.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Una de les coses
per les que es coneix més a Pere Boadas a l’Uruguai, a part del seu passat
d’acció, és pel fet de que molts presos comuns que fins llavors només havien
robat i delinquit, es polititzaven i es passaven a l’anarquisme o a l’obrerisme
per les xerrades que Pere Boadas els feia a la presó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Fernando O'Neill
va ser el cas més destacat i conegut d’aquests presos comuns influenciats per
Boadas. Fernando O'Neill era un lladre i atracador que va entrar a la presó el
1945 quan tenia 22 anys com a pres comú i acusat d’homicidi que es produí en
una baralla entre bandes de delinqüents a Montevideo. O’Neill va estar el
primer any a la presó de Mercedes i el 1946 va ser traslladat a la presó de
Minguete a on coincidí durant un any amb Pere Boadas, abans de que O’Neill fos
traslladat a la presó de Punta Carretas el 1947. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQl4DcdFaZssvgchCvgkHa0H7kwyBS45-qu_jwPD2oGSSoTUSWqRRkA6j6WpkfNYXcWE2qmifkzvokYh1Ih0RkBIBPO5_iiSFZtd0vFxDtzWCACiF_7OnDoBBr64haXDF5y9YLsaeLfPg/s1600/O'NEILL%2B-%2Bcopia.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQl4DcdFaZssvgchCvgkHa0H7kwyBS45-qu_jwPD2oGSSoTUSWqRRkA6j6WpkfNYXcWE2qmifkzvokYh1Ih0RkBIBPO5_iiSFZtd0vFxDtzWCACiF_7OnDoBBr64haXDF5y9YLsaeLfPg/s1600/O'NEILL%2B-%2Bcopia.png" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Fernando O'Neill</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">O’Neill explica
en diversos escrits i llibres, que va escriure posteriorment, que quan va entrar
a la presó no era conscient de que vivia en un món d’explotats i sols sabia robar
i barallar-se amb altres bandes com a mètode de vida. Al conèixer a Boadas va
començar a devorar llibres anarquistes i obreristes i li va obrir els ulls de
les causes de la seva situació. O’Neill diu que llavors va ser conscient de que
l’ordre social burgès era el que provocava gèrmens profundament antisocials i
agressius.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">O’Neill també va
declarar en una entrevista feta en el documental uruguaià “los Anarquistas en
el Rio de la Plata”, que a la presó Pere Boadas li havia dit que de l’únic que
se’n penedia era d’haver matat al taxista en l’atracament al Cambio Messiana a
Montevideo, cosa que qualificà d’un greu error per la seva part, però no dels
altres atemptats i morts que causà, els quals reivindicava. O’Neill va qualificar a Boadas com un tipus
dur i fred.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Fernando O’Neill
va sortir de la presó el 1952 i els seus escrits sobre la presó, Pere Boadas i
la història del moviment obrer i anarquista d’acció a l’Uruguai van tenir un
gran èxit i es van vendre massivament a l’Uruguai. Posteriorment entre 1967 i
1968 es va encarregar d’ordenar la Biblioteca de l’Arxiu Internacional
Anarquista a Montevideo i es va convertir en principal cronista de la història
l’anarquisme d’acció a l’Uruguai.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Quan als anys 60
la recent revolució marxista cubana de 1959 va entrar en guerra freda amb els
EEUU i amb intents d’aquests de derrocar-la, els anarquistes d’Uruguai es van
dividir entre els que donaven suport a Cuba i els que se’n inhibien, ja que
l’estatisme marxista del règim cubà tampoc era l’ideal pels anarquistes.
Fernando O’Neill es va posicionar per donar suport a Cuba en contra dels
intents d’agressió dels EEUU.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Pere Boadas
també va agafar també aquesta posició de donar suport a Cuba pels intents
d’agressió dels EEUU. El conegut escriptor uruguaià José Jorge Martínez, que
als anys 50 era anarquista i després es va fer marxista, afirma en el seu
llibre “Crónicas de una derrota”, que havia vist a Boadas en alguna
manifestació a Montevideo als anys 60 amb la seva llarga barba blanca,
protestant contra els intents d’agressió dels EEUU contra Cuba. Malgrat tot,
això només era una actitud que dividia als anarquistes d’Uruguai respecte a la
solidaritat amb Cuba, però Pere Boadas va seguir sent anarquista tota la vida
fins que va morir a Montevideo el 1972.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Fernando O’Neill
posteriorment es va apropar al marxisme quan es va integrar com a guerriller al
moviment Tupamaro, un grup guerriller uruguaià sorgit a finals dels anys 60 i
el 1973 es va exiliar a Xile, l’Argentina i finalment a Europa retornant a
l’Uruguai el 1986.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Als anys 80
Fernando O'Neill va escriure el llibre "Anarquistes de acción en
Montevideo (1927-1937)" en el que hi ha un capítol anomenat "Catalanes de
acción llegan a Uruguay", que va ser un dels treballs més complerts
d'aquells anys en que l'anarquisme d'acció va ser molt actiu a l'Uruguai
precisament coincidint amb l'arribada de Boadas i de Roscigno. El llibre va
tenir un gran èxit i és un referent de la història de l'anarquisme a l'Uruguai.
Aquest llibre no es troba aquí a Catalunya i no l'he pogut llegir, a part
d'algunes referències sobre el mateix sortides en alguns escrits i alguna
declaració d'O'Neill en alguna entrevista o documental, pel que segurament en
el llibre encara deu haver-hi més informació sobre Boadas i les seves converses
amb O'Neill.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El 1984 va
haver-hi un ressorgiment del moviment anarquista a l’Uruguai i aquell any es va
formar un influent grup anomenat “Agrupación Anarquista Pedro Boadas
Rivas", que com es veu va agafar com a principal referent a l’anarquista
català. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Un personatge
actual que també va conèixer a Pere Boadas és José Mujica, que recentment ha
set durant dos anys el president de l’Uruguai entre 2012 i 2014.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">José Mujica en
un llibre de Mario Mazzeo anomenat “Charlando con Mugica” del 2002, va dir que
quan tenia 20 anys havia conegut a Pere Boadas als anys 50 a Montevideo, poc
després de que aquest sortís de la presó a on s’hi havia estat 25 anys. Mujica
va dir en aquell llibre Pere Boadas sempre posava èmfasi en els valors i la
conducta personal i que el moviment que ell representava era un referent
d’ètica i valors. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Pedro Mujica
posteriorment durant l'època convulsa i repressiva dels anys 60 a l'Uruguai va
ser un dels dirigents del grup guerriller "Los Tupamaros", un grup
de tendència esquerra i majoritàriament marxista. A mitjans dels anys 60 a
l'Uruguai governava l'ala dretana del Partido Colorado que tenia en aquells
moments una política molt repressiva contra els moviments revolucionaris. El
president del govern era Jorge Pacheco, que era familiar de la família Batlle,
família que havia set influent políticament a l'Uruguai des del segle XIX.
"Los Tupamaros", van sorgir com a reacció a aquesta política
repressiva i van a començar a fer accions semblants a aquelles que havien fet
al grup de Roscigno i Boadas el 1928, cosa que pràcticament no havia passat
des de llavors a l'Uruguai.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPd1xtjmX-8eu-r6-upDT_2usd1fhxM44pcsl-jvjsAQOy19c5FH3yIN5s6MAgAHVB-NAen1ndooX-GC3_ohZFJ3w7G3ls1BcAGsAcqZ_ylrTd_CTtcGrzouFBQDNa8VgJ0koGEA5CsrY/s1600/MUJICA+TUPAMARO+2+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPd1xtjmX-8eu-r6-upDT_2usd1fhxM44pcsl-jvjsAQOy19c5FH3yIN5s6MAgAHVB-NAen1ndooX-GC3_ohZFJ3w7G3ls1BcAGsAcqZ_ylrTd_CTtcGrzouFBQDNa8VgJ0koGEA5CsrY/s1600/MUJICA+TUPAMARO+2+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">José Mugica a l'esquerra quan va ser detingut el 1973 com a guerriller de "Los Tupamaros" i a la dreta el 2012 quan va ser escollit president del govern d'Uruguai</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">José Mugica el
1971 havia set un dels 100 "Tupamaros" que fugiren de la presó de
Punta Carretas, la fugida més gran de la història, en la que usaren el mateix
túnel ideat per Roscigno i en el que havient fugit Pere Boadas i els seus
companys el 1931, túnel que van trobar per casualitat mentre en cavaven un
altre. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">José Mugica diu
que es definia com un "anarquista conservador" però integrat en el
moviment marxista. "Los Tupamaros", van agafar molta fama a mitjans
dels anys 60 i principis dels anys 70 agafant encara més protagonisme al
començar la dictadura militar a l'Urugaui el 1973. Després d'unes grans
operacions militars el grup "Los Tupamaros" van ser finalment quasi
desmantellats sent la majoria dels seus integrants morts o detinguts. Pedro
Mugica va ser un dels detinguts i va estar 13 anys a la presó fins a 1985.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 16pt; line-height: 115%;">Que un ex
guerriller com Mugica que hagi set president de l’Uruguai entre 2012-2014, com
aquell que diu ara mateix, hagi dit pocs anys abans que un dels seus referents
eren Pere Boadas, que era aquell que ja el 1917 va ser el pioner dels primers
grups d’acció anarcosindicalistes de l’època dels pistolerisme a la Barcelona
dels primers anys 20, una època que sembla ja molt llunyana, acabada i
enterrada, no deixa de ser una cosa curiosa i interessant.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Aquest ha set un
resum de la vida de Pere Boadas i Rivas i dels fets polítics i socials que
l’acompanyaren. Independentment de l’opinió que es tingui d’ell en l’època en
que era un anarquista d’acció de gallet fàcil, aquest escrit pretén treure una
mica de llum sobre aquell que va ser el pioner dels grups armats anarcosindicalistes
de l’època del pistolerisme de la Barcelona dels anys 20 i que va acabar sent
un referent pels revolucionaris a l’Uruguai a partir dels anys 50. Per altra
banda, famosíssim a l’Uruguai i com en molts altres casos pràcticament
desconegut a Catalunya i a l’Estat Espanyol inclús dins del seu mateix moviment
llibertari.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Josep A. Carreras</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">LLIBRES I DOCUMENTS CONSULTATS:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Los años del pistolerismo. León-Ignacio <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">La banda negra. Casal Gómez.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’efervescència social dels anys 20 (Barcelona
1917-23). Manel Aisa<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Lo que aprendí en la vida. Ángel Pestaña<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El Pistolerisme. Albert Balcells<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El Eco de los Pasos. Joan Garcia Oliver<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">L’anarquisme i les lluites socials a Barcelona
1918-23. Maria Amàlia Pradas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El pistolerisme a l’Hospitalet. Manuel Domínguez<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Anarquistas de Acción en Montevideo 1927-1937
(fragments). Fernando O’Neill.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Los Anarquistas Expropiadores. Osvaldo Bayer<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El comisario va en coche al muere (sobre l’acció
policial a Uruguai el 1928-32). Juan L. Berterreche.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Charlando con Pepe Mugica. Mario Mazzeo<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Crónicas de una derrota. José Jorge Martínez<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Documental uruguaià “Los Anarquistas en el Río de la
Plata”.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Entrevista a Pere Boadas realitzada per la revista uruguaiana "Marcha" el 1971.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">A part d’altres escrits i hemeroteques de diversos
diaris de l’època.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-56752625627268013932014-07-13T08:36:00.003-07:002014-07-14T10:30:15.790-07:00EL MARXISME CATALÀ VERSUS EL PCE I STALIN. PART I (1933-39) <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">En l’escrit en 3
parts d’aquest bloc sobre la vida de Ramon Casanellas, hi ha també
paral·lelament una bona part de la història del moviment marxista català. Al
morir Casanellas el 1933, allí acaba la seva història en l'escrit. Per tant en aquest nou
escrit en 2 parts, mostro una gran part de l’evolució d’aquells grups marxistes
catalans amb nombroses dades sobre alguns d’aquells personatges i de la
aferrissada lluita d’una gran part del marxisme català per defensar la seva
sobirania tant envers a la URSS com envers al Partido Comunista de España
(PCE), el representant de la IC a l’Estat Espanyol, a més de defensar també la
sobirania catalana des d’un punt de vista marxista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">COL·LABORACIÓ DEL
TOTS ELS MARXISTES CATALANS DINS DE L’ALIANÇA OBRERA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Un cop mort
Ramon Casanellas i amb tots els dubtes i sospites que en cara perduren avui dia
sobre las autèntiques causes de la seva mort, tant el Partit Comunista de
Catalunya (PC de C) com el comunisme i socialisme català en general van seguir
per una banda amb intents de fusionar-se i per altra banda dividits entre els
afins i dissidents de la IC i la URSS.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Entre 1933 i
1934, sobre tot després de la victòria de la ultradretana CEDA en les eleccions
de les Corts Espanyoles de novembre de 1933 que formà govern amb el Partido
Radical Republicano amb Lerroux coma president del govern, és va promocionar
inicialment des de Catalunya l’anomenada Aliança Obrera per fer un front
obrerista contra el nou govern ultradretà sorgit de les eleccions de novembre
de 1933 i que s’intentà projectar a la resta de l’estat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Inicialment el
Bloc Obrer i Camperol (BOC), la Unió Socialista de Catalunya (USC) i els
anarcosindicalistes la CNT d`Oposició o Trentista liderada per Peiró i
dissident la de la CNT-FAI, eren els inicials impulsors de l’Aliança Obrera
davant les reticències dels marxistes pro-soviètics del PC de C. i del
PCE, ja que aquests seguien les
instruccions de Moscou i no la controlaven. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">No obstant això
finalment tots els sectors van arribar a col•laborar junts dins de l’Aliança
Obrera l’octubre de 1934 quan va haver-hi una vaga general convocada per tota
l’esquerra a l’Estat Espanyol per lluitar contra la tendència feixista que
prenia el govern i que va adquirir caire de revolta sagnant a Astúries amb
centenars de morts i a Catalunya amb dotzenes de morts, a on va ser recolzada a
més de per les diferents forces marxistes dins de l’Aliança Obrera, per ERC i el govern de la
Generalitat pel que va adquirir també un caire separatista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A Catalunya van
morir diversos militants de les diferents forces marxistes i també un bon
nombre de membres dels Escamots, afins a ERC, per defensar l’Estat Català. Entre
les desenes de morts destacà la de Jaume Compte, el líder del Partit Català
Proletari (PCP), que era un ex d'Estat Català i que havia fundat aquella formació marxista i independentista. El govern central va
suspendre l’estatut català i els empresonaments de membres de l’esquerra a tot
l’Estat foren de desenes de milers. El total de morts a Catalunya foren 75
inclosos una vintena de militars i guàrdies civils.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxMKb-PWRarab5HBAR_EhaIPbiMUyf32Yys7CnD4-xrrmJknrClk7MdBcOQaAm-dD4D1sdWyysBsn4QuRCRdiFUvqG58ZAhg_R_xeuqPIEj9eohY8Z9vzvB6ut3SjuSa_QWv0eMw2l1LM/s1600/MARXOSTES+MORTS+34.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxMKb-PWRarab5HBAR_EhaIPbiMUyf32Yys7CnD4-xrrmJknrClk7MdBcOQaAm-dD4D1sdWyysBsn4QuRCRdiFUvqG58ZAhg_R_xeuqPIEj9eohY8Z9vzvB6ut3SjuSa_QWv0eMw2l1LM/s1600/MARXOSTES+MORTS+34.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Alguns dels membres de les diverses forces marxistes que moriren l'octubre de 1934 defensant l'Estat Català</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A rel dels fets
d’octubre 1934, membres de la cúpula del PC de C. van acusar al seu secretari
general Pere Ardiaca d’estar absent durant els combats i d’haver fet poc per
coordinar a les forces del partit durant la lluita d’aquell octubre. Alguns
dels dirigents principals del PC de C. més favorables a una major autonomia del
partit de Catalunya respecte al PCE com Antoni Sesé, José Del Barrio i Hilari
Arlandís, van decidir substituir a Pere Ardiaca i posar a Hilari Arlandís de secretari
general del PC de C. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">El PCE amb José
Díaz com a secretari general i amb Antonio Mije, cap de la secció sindical, Jesús
Hernández i Vicente Uribe, entre altres, com a principals membres de la cúpula
del partit, també s’afegí a les crítiques contra Pere Ardiaca mitjançant el seu
delegat a Catalunya que era Vicente Uribe i preferien substituir-lo per Miquel
Valdés, un altre dirigent del PC de C. favorable a una més estreta relació institucional
amb el PCE. Finalment però el PCE va haver d’acceptar el fet consumat de la
decisió unilateral del PC de C. de posar a Hilari Arlandís com a secretari
general el que significava una momentània recuperació d’autonomia del PC de C.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOAafFAq-CFuQ2M8pl_w8ReQ3lY-aQ1evkcdbga2cH1FW3gTWOPQzo4FAb3t7oyWeM3cwG8pGtQ74M0PRWdLhYfuimhuZq854QKAxMJb5xUEu58A4vSV8_Y8oteE7CPWZ0QDvOax9hcok/s1600/CUPLA+PCE+1934.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOAafFAq-CFuQ2M8pl_w8ReQ3lY-aQ1evkcdbga2cH1FW3gTWOPQzo4FAb3t7oyWeM3cwG8pGtQ74M0PRWdLhYfuimhuZq854QKAxMJb5xUEu58A4vSV8_Y8oteE7CPWZ0QDvOax9hcok/s1600/CUPLA+PCE+1934.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Alguns dels principals membres de la cúpula del PCE el 1934</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">No obstant això
durant el 1935 va començar una nova contraofensiva del PCE a Catalunya i hi va
enviar una nombrosa delegació encapçalada per Jesús Hernández i van aconseguir
posar com a secretari general a Miquel Valdès i Garriga, un militant més proper
a l'estreta relació amb el PCE. Pere Ardiaca va tornar a recuperar posicions
dins de la direcció del partit. José Del Barrio, Antoni Sesé i Hilari Arlandís,
van ser desplaçats momentàniament del comitè central del PC de C. Evidentment
la cosa no acabaria així com veurem més endavant.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda,
entre 1933 i 1934, s’havia produït un intent d’unificar la Federació Catalana
del PSOE liderada per l’ex cenetista Rafael Vidiella amb la Unió Socialista de
Catalunya (USC), separada uns anys abans del PSOE. La USC liderada per Joan Comorera, Manuel Serra i Moret, Miquel Serra i Pàmies, Rafael
Campalans i Abelard Tona i Nadalmai entre altres, no va arribar finalment a un
acord ja que el PSOE pretenia que la USC simplement s’afegís a la seva
disciplina i no en una relació federal de partit. A més la USC volia mantenir
els seus pactes electorals amb ERC, mentre el PSOE volia acabar amb aquests.
Finalment el fracàs de l’intent de reunificació acabà amb que dels 1.000
afiliats que tenia la FC del PSOE, uns 500 més es passessin a la USC, quedant
la FC del PSOE encara més minsa a Catalunya liderada per l’ex dirigent
cenetista dels anys 20 Rafael Vidiella. Cal ressaltar que Rafael Campalans, el
principal fundador de la USC el 1923 havia mort el 1933.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGA4Ra56iIxODrzANqYOOya2NWZAVa4IeNE3iPmO093k8sfEsDG3__T2zFQUw3_1PPD-HvG7qvCLW27KhLG9r5SexUS42_Hqufl9Lhr35RvLEC_Sqhe-h7VLJQKhthihkpTQK5Pv-c5XY/s1600/VIDIELLA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGA4Ra56iIxODrzANqYOOya2NWZAVa4IeNE3iPmO093k8sfEsDG3__T2zFQUw3_1PPD-HvG7qvCLW27KhLG9r5SexUS42_Hqufl9Lhr35RvLEC_Sqhe-h7VLJQKhthihkpTQK5Pv-c5XY/s1600/VIDIELLA.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Rafael Vidiella i Franch, secretari general de la Federació Catalana del PSOE</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A més, a rel
d’aquelles discussions, la USC va promocionar un escissió en la UGT catalana
sorgint la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (UGSOC), que
representava una competència a la UGT a Catalunya que era dominada per la FC
del PSOE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">PROCESOS
D’UNIFICACIÓ DELS MARXISTES CATALANS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Després de la
repressió dels fets d’octubre de 1934 el Partit Català Proletari (PCP), l’antic
Estat Català Partit Proleteri (ECPP), d’un marxisme independentista i liderat
ara per Pere Aznar i Artur Cussó després de la mort de Jaume Compte en combat
l’octubre de 1934, va impulsar una iniciativa perquè es formés un gran partit
marxista català i de caire sobiranista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">En aquells
moments el PCP tenia uns 400 o 500 afiliats, el PC de C. uns 2.000, Esquerra
Comunista uns poc centenars a Catalunya, la USC uns 3.000 i la FC del PSOE uns
500. Els del BOC eren el partit marxista que tenia més afiliats a Catalunya amb uns 10.000 afiliats. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">La proposta del
PCP va fer que es reunissin diverses vegades totes les formacions marxistes
catalanes durant 1935. El PC de C. però, amb Miquel Valdés ara com a secretari
general, tenia les directrius de la IC de vetar als que consideraven
trotskistes de l’Esquerra Comunista d’Andreu Nin, anomenada Izquierda Comunista
de España (ICE) a nivell estatal, malgrat que Nin ja havia anunciat que ja no
seguia estrictament les directrius de Trotski.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Mentre la Federació Catalana del PSOE, liderada per l’ex cenenetista Rafael Vidiella, també
havia tingut converses amb el PCC, PCP, USC i BOC per afegir-se a la unificació.
La direcció central del PSOE amb Largo Caballero com a secretari general a
través d’un dels seus principals dirigents Indalecio Prieto li van dir en to
crític a Vidiella literalment: “els catalans com sempre aneu a la vostra”. Però
assumint que es marxistes catalans s’acabarien fusionant en un o dos partits la
direcció del PSOE va finalment decantar-se per trencar les negociacions amb
el BOC de Maurin, cosa que Vidiella va fer per fidelitat amb la direcció
central del partit. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Un dels motius
de que la direcció central del PSOE es decantés per la no fusió de la seva
federació catalana amb el BOC era que en aquells moments hi havia una
iniciativa des de la IC per unificar al PSOE i al PCE en un sol partit marxista
espanyol que estigués sota les directrius de la IC, ja que a més hi havien
molts sectors dins del PSOE que havien evolucionat cap al comunisme afí a la
URSS. El PSOE pretenia liderar aquesta unificació amb el PCE i a més preferia
que la seva federació catalana s’unís a una formació d’àmbit català afí a la IC,
que era el que proposaven el PC de C. i el PCP, considerant que serien els
aliats o, com pretenien, la seva sucursal a Catalunya i que no el que
proposaven el BOC i IC de formar un partit federat a nivell estatal amb els
dissidents de Moscou, ja que això representava una competència seva a nivell
estatal.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Com a primer pas
ens va aconseguir que s’iniciés un procés d’unificació de les joventuts del PCE
i del PSOE en les anomenades Joventuts Socialistes Unificades (JSU) a nivell
estatal que es materialitzà el gener de 1936. Santiago Carrillo que s’havia
passat del PSOE al PCE va ser l’inicial cap de les JSU. També el sindicat
minoritari que impulsava el PCE i el PC de Catalunya anomenat Confederació
General de Treballadors Unitària (CGTU) es va</span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">
</span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">integrar en la UGT de domini socialista el 1935 sota les directrius de
Moscou.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">No obstant això
el sector del POSE més fidel a la II Internacional Socialista liderats per
Largo Caballero pretenien liderar aquesta unió i orientar ells al nou partit,
cosa que entrà en conflicte amb el PCE. Per això finalment aquesta unió a nivell estatal no es
materialitzà i un nombrós grup del sector del PSOE que havien evolucionat cap
al comunisme es van passar al PCE. Això va fer que el PSOE central es
desentengués de moment de la creació d’un partit marxista unificat a Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A Catalunya
però, una gran part de la de la Federació Catalana del PSOE si estava decidida
a unir-se a la formació d’un gran partit marxista d’àmbit català afí a la IC.
Això també va frenar també l’adhesió de la USC a unir-se amb el BOC i la ICE ja
que la USC liderada per Joan Comorera, va preferir unir-se a un partit marxista
sols d’àmbit català en el que es podrien tornar a trobar amb els seus ex
companys de la FC del PSOE i van començar a acceptar el lideratge de la IC,
allunyant-se dels dissidents del BOC i la ICE, tot i fent un gir a l’esquerra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Llavors ja sols
quedaven el BOC, ICE i el PCP en les converses. El BOC de Maurin, encara estava
lligat a sectors marxistes dissidents d’arreu de l’estat dins de la Federación
Comunista Ibérica (FCI), encara que fora de Catalunya era ínfima i el grup era
pràcticament sols d’àmbit català dins del BOC. La Izquierda Comunista de
Espanya (ICE) d’Andreu Nin que tenia un origen trotskista i coneguda a Catalunya
com Esquerra Comunista, era molt minoritària tant a Catalunya com a la resta de
l’Estat, encara que Nin havia trencat la seva dependència amb Trotski, cosa que
li donava més llibertat per pactar fusions, encara que els pro-soviètics sempre
el van considerar trotskista i això va impedir cap acostament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Els
representants del marxista i independentista PCP liderats per Pere Aznar i
Artur Cussó, van quedar decebuts de que tant el BOC com ICE volien formar un
partit comunista d’àmbit estatal espanyol, malgrat defensar això si la idea de
la República Socialista Catalana, tant arrelada des del principi en les
reivindicacions del BOC, partit que a part d’ex cenetistes s’havia farcit també
d’ex membres d’Estat Català dels anys 20. Va ser per això que el PCP va
abandonar finalment la seva fusió amb el BOC i la ICE, reafirmant-se a més amb
la seva adhesió a la IC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Malgrat tot
alguna historiografia propera al POUM afirma que aquests, malgrat voler formar
una formació d’àmbit estatal, aquest estava dirigit i promocionat des de
Catalunya i volien un marxisme català, que si bé amb col•laboració a tot
l’estat que no estigués submís a un partit central espanyol i ni a la IC, afirmen
que la fusió del marxisme afí a la IC que acabaria en el futur fundant el PSUC,
acabaria sent submisa no sols a la IC sinó també al PCE. Evidentment un tema
per un altre debat amb diverses opinions, encara que com veurem més endavant
tenien raó amb això, tenint en compte el que va passar uns anys després. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El BOC i ICE
finalment es van fusionar el 29 de setembre de 1935 formant el Partit Obrer
d’Unificació Marxista (POUM) liderat per Joaquim Maurin el líder del BOC i
Andreu Nin el líder de la ICE. Altres dirigents destacats del POUM de Catalunya
eren Jordi Arquer, Josep Rovira, Josep Coll, Julià Gómez “Gorkin”, Enric
Androher “el Gironella” i Josep Rodés, tots aquests procedents del BOC i Narcís
Molins i Fabra, procedent de la ICE entre altres. També hi tenien un càrrec
important el barcelonès Germinal Vidal, cap de les joventuts del POUM anomenada
Juventud Comunista Ibérica (JCI) i també ex cap de les joventuts del BOC i
Wilebaldo Solano, un jove de Burgos que vivia a Barcelona des de molt jove i
que també havia set destacat membre de les joventuts del BOC i ara de la JCI.
Del POUM de les Balears destaquen Antoni Bauzà i Francesc Gràcia.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Malgrat que el
POUM es va constituir d’àmbit estatal espanyol, això si tot i reivindicant la
República Socialista Catalana, era pràcticament un partit d’àmbit català ja que
a la resta de l’estat tenia molts pocs militants precisament per considerar que
tenia idees massa nacionalistes catalanes des del seu punt de vista. Inclús
alguns dels més destacats membres que participaren en la formació del</span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"> </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">POUM de fora de Catalunya, donat que a la
resta de l’estat quasi no tenia militants, van venir a viure a Barcelona com
els madrilenys Luís Portela, ex membre de la Agrupación Comunista Madrileña
(ACM) i afí al BOC i Juan Andrade ex membre de la secció madrilenya de la
trotskista ICE, l’ex partit de Nin.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Però com abans
he esmentat, malgrat acceptar la idea de la República Socialista Catalana, el
POUM volia ser d’àmbit estatal espanyol i va ser per això que alguns destacats
membres de l’antic BOC com Miquel Ferrer, Víctor Colomer, Eduard Estivill,
Josep Soler, Eusebi Rodríguez i Salas, Llibert Estartús, Victorí Sala i Joan
Nicolau entre altres van optar per no entrar-hi i esperar a que es produís la
fusió de la que es parlava dels altres partits marxistes catalans, PCC, USC,
PCP i Federació Catalana del PSOE per formar un partit marxista sols d’àmbit
català que seria reconegut com a tal per la IC. El juliol de 1936 tots van
entrar al PSUC quan aquest es va fundar. Per la seva banda Jaume Miravitlles,
un altre destacat membre del BOC i ex Estat Català, va optar per entrar a ERC
el 1935.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Un bon nombre
d’aquests dissidents del BOC que no volgueren entrar en el POUM, malgrat que
segons diu Miquel Ferrer en les seves memòries alguns eren independentistes o
fortament sobiranistes i més partidaris de la línia del PCP, paradoxalment es
van integrar de manera provisional a la Federació Catalana del PSOE com a
tàctica per reforçar a aquesta força per unir-se a la formació d’un partit
marxista sobiranista d’àmbit català, entre ells Víctor Colomer, Llibert
Estartús i el mateix Eduard Estivill, un ex membre d’Estat Català als anys 20. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Des de la
Federació Catalana del PSOE ja cada vegada s’escoltava menys les directrius del
PSOE central i molts dels seus militants evolucionaven cap a la idea de la
formació d’un partit marxista sobiranista d’àmbit català. Hi ha havia però una
part important també de militants de la FC del PSOE que no ho veien en bons
ulls i de fet una gran part d’ells no s’integraren finalment en la formació del
futur partit marxista d’àmbit català.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda
el mateix Miquel Ferrer, l’ex del BOC, va passar a col•laborar amb el PC de C.
sense arribar a afiliar-s’hi pensant la futura unió del marxisme d’àmbit català
afí a la IC. Eusebi Rodríguez i Salas, per la seva banda va passar a formar
part d’USC, fins que es produís la fusió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El POUM, al poc
de formar-se va impulsar a Catalunya la Federació Obrera d’Unitat Sindical
(FOUS) a partir dels anomenats sindicats d’expulsats de la CNT liderats per
Pere Bonet des de que era del BOC i del que Andreu Nin en va ser secretari
general. El FOUS va aconseguir un cert èxit inicial aplegant inicialment unes
dotzenes de milers d’afiliats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">No obstant això,
el més curiós és que inicialment el BOC de Joaquim Maurin representava
originàriament l’ala dretana del comunisme de la URSS representada per Bukharin
mentre que l’Esquerra Comunista d’Andreu Nin representava inicialment l’ala
esquerrana de la URSS representada inicialment per Trotski. Com recordarem
Bukharin apostava per repartir les terres entre els pagesos enlloc de nacionalitzar-les
i permetre inicialment certa economia privada dins del socialisme mentre que
Trotski havia proposat la nacionalització total.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">No obstant això,
Nin el 1935 ja tenia fortes discrepàncies amb Trotski, sobre tot pel fet
d’acostar-se al BOC de Maurin, a qui ell considerava l’ala dreta del comunisme
i per la seva cada vegada més incidència en el fet nacional català. Va ser per
això que el POUM tant durant la guerra, liderat per Nin ja que el seu líder
original Maurin havia set empresonat en zona franquista, tampoc va ser
inicialment un grup del tot compacte ja que tenia militants procedents dels dos
sectors i en ocasions hi havia tensions entre ells per decidir la línia del
partit. Molts ex militants del BOC no veien en bons ulls el lideratge forçat de
Nin després de la detenció dels franquistes de Maurin i sols es va unir del tot
quan van ser perseguits per l’estalinisme dins de la mateixa Catalunya durant
la guerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El febrer de
1936 va guanyar les eleccions el Front Popular, que es deia Front d’Esquerres a
Catalunya amb la unió de tots els partits d’esquerres. Manuel Azaña va ser el
president del govern espanyol d’esquerres i a Catalunya es restaurava la
Generalitat amb Companys de president després de sortir de la presó a l’igual
que dotzenes de milers de presos a tot l’estat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Des de febrer de
1936 es formà un comitè d’enllaç per formar el nou partit marxista català i el
7 de juny de 1936 es celebrà una assemblea dels quatre partits PCP, PC de C.,
USC i FC del POSE al CADCI i el dia 23 es va establir les bases del futur nou
partit que hauria de ser de disciplina estrictament catalana i adherida a la
III Internacional Comunista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El maig de 1936
el sector més independentista d’ERC s’escindia després de l’assassinat de
Miquel Badia, ex líder dels Escamots d’Estat Català que s’havien enfrontat amb
alguns elements de la FAI uns anys abans, i el seu germà Josep Badia. Aquests
van formar un nou Estat Català liderat per Josep Dencàs, Daniel Cardona i Josep
Maria Xammar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">També la CNT-FAI
i la CNT Trentista de Peiró es tornaren a reunificar el maig de 1936.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">FORMACIÓ DEL
PSUC<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">L’alçament
feixista i el començament de la guerra va fer que es precipités el congrés
d’unificació el 21 de juliol 1936 i es ratificà públicament el 23 de juliol de
1936 acordant el nom de Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Els principals
líders del PSUC en la seva fundació eren entre altres:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Procedents de la
USC, Joan Comorera, secretari general, Manuel Serra i Moret, Amadeu Bernardó,
Josep Miret, Pau Cirera, Miquel Serra i Pàmies, Abelard Tona, Emili Garnier,
Enric Brufau i Felip Barjau.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Procedents del
PC de C., Miquel Valdés, Josep del Barrio, Pere Ardiaca, Hilari Arlandís,
Antoni Sesé, Lina Odena, Rossend Cabré i Felip Garcia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Procedents del
PCP, Pere Aznar, Artur Cussó, Josep Marlés i Lluís Àlvarez.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Procedents de la
Federació Catalana del PSOE, Rafael Vidiella, Miquel Pórtoles i Joaquim
Almendros.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Procedents del
BOC i que no s’incorporaren al POUM, Miquel Ferrer, Víctor Colomer, Eusebi
Rodríguez i Salas, Josep Soler, Eduard Estivill, Llibert Estartús, Victorí Sala
i Joan Nicolau .<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Procedents de la
CNT dels anys 30, Josep Maria Moix i Roldan Cortada entre altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A part d’aquests
primers líders del PSUC assenyalats, evidentment n’hi havia bastants més entre
els que destaca Caritat Del Río, una de les que també participà de manera
important en la fundació del PSUC i que era una comunista cubana que s’havia
casat amb el català Pau Mercader. El seu fill Ramón Mercader, nascut a
Barcelona, era un jove militant del PSUC que, bastant influenciat per la seva
mare uns anys després el 1940, va ser l’assassí de Trotski a Mèxic sota les
ordres d’Stalin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Cal ressaltar
que si bé la FC del PSOE ingressà al PSUC, una part dels seus antics afiliats
del seu sector menys catalanista no s’hi van integrar donat el fort caire
sobiranista català del PSUC. També un reduït grup de militants de la USC no es
van voler integrar al PSUC per altres motius donat que si bé eren socialistes
no eren afins al comunisme, entre ells el destacat dirigent Rafael Folch i
Capdevila.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Es redactaren
immediatament els estatuts del PSUC en el que es deia que era un partit
nacionalista català i organitzador del moviment revolucionari obrer de
Catalunya. El partit lluita per eliminar
el capitalisme i per formar una societat socialista. També deia que volia ser
el partit capdavanter de l’alliberament nacional de Catalunya en el seu estatut
nº4, que era internacionalista i solidari amb la lluita dels treballadors dels
altres pobles d’Espanya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El PSUC en molts
aspectes representava una evolució d’aquell PC de C. de Ramon Casanellas, amb
les seves proclames quasi independentistes catalanes i afins a la Internacional
Comunista (IC), que ara ja tenia un partit totalment sobirà que no era una
sucursal del PCE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Si bé fins
llavors tant el PCE com la IC i la URSS havien seguit amb gran
interès i donat suport a la fusió del marxisme català afí a la IC, aquesta fusió és va fer de
manera sobtada i sense consultar ni demanar permís ni a la URSS ni al PCE, cosa
que no agradà a aquests dos últims. En aquells moments l’únic delegat de la IC
a l’Estat Espanyol era l’italià Vittorio Codovilla, que era el que controlava
el que feia el PCE. El sobtat naixement del PSUC va agafar a la IC sense cap
delegat a Catalunya, pel que no van poder influir en les seves
característiques.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Malgrat tot tant
la URSS com la IC van donar suport oficial a l’únic marxisme que quedava a Catalunya
afí a la IC, ja que el PCE no existia a Catalunya ni tampoc el PSOE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El PSUC va ser
per això reconegut per la III Internacional com a partit comunista d’àmbit
català diferenciat del PCE. No obstant això no fou acceptat de ple dret a la
Internacional Comunista (IC) fins poc després d’acabada la guerra el 1939, sent
el primer partit de la IC acceptat quan ja n’hi havia un altre en el mateix
estat. En aquells moments del primer exili del 1939 però, el PSUC havia
començat patir la renúncia o expulsió de la majoria dels seus militants
importants com veurem més endavant, per la seva resistència la submissió al PCE
i a Stalin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Els dirigents de
la URSS havien acceptat i reconegut com a fet consumat la creació del PSUC afí
a la IC el 1936, però mai els agradà de
veritat aquest partit al que no consideraven comunista del tot pels seus
diferents partits d’origen, per les diferents línies dins del partit i pel seu
fort inicial nacionalisme català. De fet el PSUC no va ser mai un grup compacte
i els antics partits que formaren el PSUC, sempre van mantenir una presència de
fons entre els seus ex militants en les zones i pobles en les que havien set
influents abans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">ELS MARXISTES A
LES BALEARS I AL PAÍS VALENCIÀ AL COMENÇAR LA GUERRA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda
entre els comunistes de les illes Balears predominava la secció del PCE afí a
la IC. Pere Canals, un històric militant de la secció del PCE de
Catalunya i després del P de C., havia set enviat pel PCE a Mallorca durant la
república i s’havia convertit en un dels principals dirigents del PCE balear.
Altres dirigents del PCE balear eren Gabriel Campomar, Jaume Campomar, Miquel
Garcia Llabrés, Miquel Mateu Martí, Gabriel Picornell, Aurora Picornell, Josep
Julià, Antònia Pascual i Andreu Sureda, tots ells afusellats a Mallorca pels
feixistes entre altres durant el primer any de guerra. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">També fou detingut pels feixistes el
destacat dirigent del PCE balear Guillem Gayà i Nicolau, però no arribà a ser
afusellat. De la mateixa manera Pere Canals també es salvà ja que quan va
començar l’intent de cop d’estat era a Barcelona per assistir a la Olimpíada
Popular. Immediatament s’integrà al PSUC. Per la seva part Heriberto Quiñones,
l’agent de la IC natural de Moldàvia enviat durant la república i company
sentimental d’Aurora Picornell que va ser afusellada, es va salvar també ja que
era a Menorca durant l’ocupació feixista de Mallorca. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Només un
minoritari grup encapçalat per Antoni Bauzà i Francesc Gràcia que havien set
del BOC van promoure la secció del POUM a les Balears. Aquest dos líders del
POUM de les Balears van tenir la sort de que al començar el cop del 18 de
juliol eren en un vaixell que es dirigia a Barcelona per acudir a la Olimpíada
Popular, pel que es van salvar de ser afusellats. Posteriorment es van integrar
en les milícies del POUM.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">També molts dels
dirigents de la Federació Socialista Balear (FSB), que era el PSOE de les
Balears, foren també afusellats pels feixistes durant el primer any de guerra
com Jaume Garcia i Obrador, que era el secretari general, Joan Montserrat i
Parets, Jaume Bauzà i Far, Alexandre Jaume i Rosselló i Simó Fullana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El màxim
dirigent del PSOE balear Llorenç Bisbal havia mort un any abans el 1935. Ignasi
Ferretjans, un dels històrics del marxisme balear i en aquells moments dirigent
del PSOE i que presidia la UGT a les Balears va aconseguir fugir dels feixistes
en una èpica fugida per mar al poc de començar la guerra. Va anar a Catalunya i
va col·laborar amb el PSUC durant la guerra. Durant l’exili però, reingressà al
PSOE. També el destacat militant del partit Jaume Rebassa i Garcies es va
salvar al restar a Mallorca durant tota la guerra fins que va aconseguir fugir.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Evidentment la
llista de marxistes de diferents tendències i republicans d’esquerres que foren
afusellats pels feixistes a les Balears durant la guerra és molt llarga, ja que
la majoria quedaren atrapats sota el bàndol franquista en el primer més de
guerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Pel que fa al
País Valencià, la majoria dels principals líders del marxisme en l’època de la
Federació Comunista del Llevant (FCL) entre 1924 i 1930 havien vingut a viure a
Barcelona. El valencià Julià Gómez “Gorkin”, del BOC des de 1930, era al POUM
de Catalunya i els també valencians Joaquim Masmano i Joquim Olaso havien
passat del BOC al PCE català ja el 1931 i després al PC de C. quan es va fundar
el 1932 i el 1936 eren militants del PSUC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Al començar a
guerra Wilebaldo Solano, va substituir a Germinal Vidal, mort en els combats a
Barcelona el 19 de juliol, com a cap de les joventuts del POUM, la Juventud
Comunista Ibérica (JCI). Tant Wilebaldo Solano com el madrileny José Portela,
que vivien a Barcelona, van ser enviats al poc de començar la guerra per la
direcció del POUM al País Valencià per ajudar a coordinar el desenvolupament
del POUM al País Valencià, que en aquells moments tenia com a un dels seus
principals líders a Sixto Rabinad, un aragonès que vivia a València i que havia
set dels fundadors de la secció del BOC i del POUM al País Valencià. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Pel que fa a la
secció del PCE al País Valencià era bastant minoritària abans de la guerra
encara que va augmentar espectacularment el seu nombre d’afiliats durant la
guerra. Tenia a part dels líders del partit com a membres destacats entre
altres a Juli Mateu i Josep Reanau a València o Rafael Millà a Alacant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Al País Valencià
les joventuts del PCE i del PSOE estaven unides en les Joventuts Socialistes
Unificades, com a la majoria de la resta de l’Estat i malgrat la fallida unió
entre PCE i PSOE tot l’estat, al País Valencià hi havia inicialment molta
col•laboració entre PSOE i PCE i inclús compartien la mateixa revista “La
Verdad”, com a òrgan oficial des del començament de la guerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Les diferències
greus entre el PCE valencià i la Federació Socialista de València (FSV), que
era el PSOE valencià, van començar quan el destacat militant del PCE Juli Mateu
va promocionar la Federación Provincial Campesina de Valencia (FPCV) als
primers mesos de guerra el 1936, que adscrita al PCE va promoure les
col·lectivitzacions agràries al País Valencià amb la idea de liderar les
col·lectivitzacions al·ludint que volien acabar amb els excessos que segons
ells feia la CNT de no respectar als petits propietaris. El PSOE i la UGT de
València van criticar que es fes un altre sindicat agrari a part del que ja
tenia la UGT que era la Federación Española de Trabajadores de la Tierra (FETT) i que aquests ja respectaven als petits propietaris. Tot això tenint en
compte que el PCE i el PSOE ja estaven units dins de la UGT a tot l’Estat. Els
socialista valencià Pere Garcia, el líder de la FETT, va acusar a Juli Mateu de
fer amb la FPCV una política ultraconservadora al camp per atraure al PCE a
camperols que no eren comunistes ni socialistes.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Evidentment
aquest seria un altre llarg i interessant tema, però a conseqüència d’això el
PCE i el PSOE valencians van estar en conflicte mutu durant tota la guerra i
alguns militants del PSOE es van passar al PCE com va passar a altres llocs de
l’Estat.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda
Josep Renau, un artista plàstic del PCE, havia promocionat durant la república
un cert valencianisme de caire cultural i sobiranista entre membres del PCE
valencians, la majoria dels quals en aquells moments seguien les directrius del
PCE central que criticava fortament les aspiracions nacionals valencianes sota
l’argument de que eren anti internacionalistes i burgeses. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Josep Renau va
ser un dels més importants cartellistes de guerra al País Valencià entre 1936 i
1938, arribant a ser nomenat Director de Propaganda Gràfica de l’Estat Major
republicà. La majoria de cartells de Renau però durant la guerra eren en
castellà, ja que era el cartellista oficial del PCE valencià dominat totalment
pel PCE central i el govern republicà que s’instal·là finalment a València. Pel
PCE aquella idea de les Repúbliques Socialistes Ibèriques que s’havia creat per
ordres de Moscou per satisfer les aspiracions nacionals dels marxistes de
Catalunya durant la república, no incloïa inicialment al País Valencià com a
República Socialista diferenciada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAR8eOiPNuQuoBOW49Y5nezRs3lad45puNL0XDNB1vs6NkjgfLzH6iNOCOYIZSrGknbrjXaa5l3fI0ntHQ8gkh2AVUCPA_A8BmNcEMULkgCftb-BGZDtPxFgNa2f3Z8iFVGVn8BZanP0o/s1600/AMTEU+I+RENAU.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAR8eOiPNuQuoBOW49Y5nezRs3lad45puNL0XDNB1vs6NkjgfLzH6iNOCOYIZSrGknbrjXaa5l3fI0ntHQ8gkh2AVUCPA_A8BmNcEMULkgCftb-BGZDtPxFgNa2f3Z8iFVGVn8BZanP0o/s1600/AMTEU+I+RENAU.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Dos influents membres del PCE al País Valencià durant la república.</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Els partits
Esquerra Valenciana i Partit Valencianista d’Esquerra eren la màxima
representació del sobiranisme valencià durant la guerra del 1936-39, a
diferència de Catalunya que a part d’ERC i Estat Català, tant els marxistes del
PSUC com els del POUM, incloïen també a la nació catalana entre les seves
reivindicacions revolucionaries</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A les Illes
Balears al començar la guerra el sobiranisme d’esquerres estava bastant avançat
tant amb Esquerra Republicana Balear que tenia grans relacions amb ERC,
destacant Emili Darder, un dels líders d’Esquerra Republicana Balear i batlle
de Palma de Mallorca al començar la guerra, que va ser afusellat el 1937 pels
feixistes a Mallorca. També un bon nombre de membres tant del POUM com del PCE
a les Balears i que havien set tots anteriorment de la FCCB, promocionaven un
sobiranisme balear bastant afí al PSUC o al POUM de Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Evidentment el
marxisme Balear i el Valencià, que originàriament van estar molt lligats al de
Catalunya, mereixerien un estudi a part en el que hi ha molts altres
personatges importants. Mallorca, Eivissa i Formentera van caure definitivament
en mans dels feixistes en el primer més de guerra en gran part degut al boicot
del govern central republicà a l’operació de reconquesta de les Balears
iniciada pel govern català juntament amb forces d’esquerra valencianes, pel que
a part de l’assassinat que van patir nombrosos líders marxistes i republicans
en general, va quedar allí pràcticament aturada l’acció dels marxistes balears.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Quan el govern
central es va traslladar a València el desembre de 1936, amb un govern ja sota
les directrius d’Stalin, tant els dirigents del PCE com del PSOE, el PCE del
País Valencià va quedar pràcticament confós amb el PCE central. A més degut a
la forta influència de la URSS i d’Stalin sobre el govern republicà instal·lat
a València, el mateix PSOE es va dividir entre els seguidors de Largo
Caballero, que era en aquells moments el president del govern republicà de
guerra i crític amb seguir les directrius de Moscou i els seguidors d’Indelacio Prieto, que era del sector del
PSOE més favorable a seguir les directrius de la URSS i col·laborar més
estretament amb el PCE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Després dels
fets de maig de 1937 el POUM del País Valencià va ser reprimit i desmantellat
pel govern central republicà a l’igual que el de Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">ALGUNS APUNTS
SOBRE EL MARXISME CATALÀ DURANT LA GUERRA DEL 1936-39<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">L’estudi sobre
el marxisme català durant la guerra mereixeria un ampli estudi tant en els
fronts de guerra, com en la seva participació en el govern de la Generalitat o
les seves relacions amb el PCE i que donarien per centenars de pàgines per
explicar tota una guerra i que ja s’ha explicat en nombrosos llibres. Aquí sols
mostraré alguns aspectes i notes per reflectir com el marxisme català va anar
passant de sobirà a caure sota la pressió del PCE i d’Stalin, basant-me en part
en les memòries d’alguns dels seus protagonistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Antoni Sesé es
va convertir en el nou secretari general de la UGT catalana i Miquel Ferrer en
el seu ajudant principal dins del sindicat, ambdós membres del PSUC. Segons diu
Ferrer en el seu llibre de memòries van decidir que hi havia que catalanitzar a
la UGT catalana. La UGSOC, que era l’escissió de la UGT promocionada per la USC
evidentment es va integrar en la nova UGT catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Malgrat les
reticències d’alguns dirigents o afins al PCE, la Federació Obrera d’Unitat
Sindical (FOUS) que havia impulsat el POUM un any abans, ens van integrar també
a la UGT catalana. D’aquesta manera el PSUC i el POUM, si bé dividits en dos
partits marxistes, estaven inicialment d’alguna manera units dins de la UGT
catalana. Com veurem més endavant aquest intent de col·laboració del marxisme
sobiranista català va ser dinamitada més endavant des de la URSS i des del PCE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Angel Estivill,
Wenceslau Colomer, Josep Serradell, Gregorio López Raimundo i Lina Odena, entre
altres, foren inicialment els caps de les Joventuts del PSUC, les Joventuts
Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC). Lina Odena, la històrica líder de
les joventuts del PC de C. va morir el 14 de novembre de 1936 a la província de
Granada quan era al front al suïcidar-se quan anava a ser capturada per uns
falangistes. Posteriorment destacaren també com a caps de la recentment creada
secció femenina de les JSUC, Margarida Abril, Teresa Pàmies i Isabel Bustó
entre altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB6Mu1cSuVrb0-KeOf0T9lBzBESA6yozf3aA8rcWwfRTTJ9R9Aivyiy6SctMVh-6Intizr1fkj3zvuoVbHEai_oNzp7HrjJ4M4y3BV9_LRfIIOVz4tUc4-4e5hV9TpFo3U3EW9seZk71A/s1600/1-9-1936+Lina+Odena+en+la+redacci%C3%B3+de+Treball.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB6Mu1cSuVrb0-KeOf0T9lBzBESA6yozf3aA8rcWwfRTTJ9R9Aivyiy6SctMVh-6Intizr1fkj3zvuoVbHEai_oNzp7HrjJ4M4y3BV9_LRfIIOVz4tUc4-4e5hV9TpFo3U3EW9seZk71A/s1600/1-9-1936+Lina+Odena+en+la+redacci%C3%B3+de+Treball.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Lina Odena, la segona de la dreta, la líder de les joventuts del PSUC, el 30 d'agost de 1936 just 14 dies abans de morir en el front a Granada. En la foto està precisament reunida amb representants del PCE de Granada per coordinar la seva sortida al front en la zona de Granada.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Germinal Vidal,
l’inicial cap de les joventuts del POUM, les Joventuts Comunistes Ibèriques
(JCI) i també ex cap de les jovents del BOC des de 1931, va morir durant els
combats contra el colpistes feixistes el 19 de juliol de 1936. Wilebaldo
Solano, el va substituir com a cap de les JCI i va ser enviat una temporada a
València per ajudar allí al desenvolupament del POUM. També Josep Pallach era
un destacat membre de les Joventuts del POUM sent el cap de la secció de
Figueres fins que va anar al front.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdzgnmLPc9X31HToK88-40age3fio6dUfUczgsJpWcEZxyg0wX0i598JESjchWz7kXhluIhk4_L3W3-DsGxVrp3vCNBVrH8BCWVjFpeun6EnIkOMJC02s9SUueaxG8YAna3rThVzbjKsg/s1600/Germinal+Vidal+POUM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdzgnmLPc9X31HToK88-40age3fio6dUfUczgsJpWcEZxyg0wX0i598JESjchWz7kXhluIhk4_L3W3-DsGxVrp3vCNBVrH8BCWVjFpeun6EnIkOMJC02s9SUueaxG8YAna3rThVzbjKsg/s1600/Germinal+Vidal+POUM.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Germinal Vidal el primer cap de les joventuts del POUM, mort en combat el 19 de juliol de 1936 a Barcelna</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX9_RXsSj0vi3uqj3il69-FaH-ujWtNORQZhIBmnm_RnJ2fwagJq4OvV_llzq_XPIFLrgrljLvl8yJsnoLcTSqLeZVOpmLp3NhcthaZ4OC83q5bYv403R7KU4I88ANVJTp8cpSzxvwgPM/s1600/SolanoyNin.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX9_RXsSj0vi3uqj3il69-FaH-ujWtNORQZhIBmnm_RnJ2fwagJq4OvV_llzq_XPIFLrgrljLvl8yJsnoLcTSqLeZVOpmLp3NhcthaZ4OC83q5bYv403R7KU4I88ANVJTp8cpSzxvwgPM/s1600/SolanoyNin.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Andreu Nin, cap del POUM durant la guerra i Wilebaldo Solano, cap de les joventuts del POUM quan va morir en combat Germinal Vidal.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Finalment quasi
tots els militants de les forces polítiques catalanes que no eren a la CNT, com PSUC, ERC, POUM, Estat Català o Acció Republicana Catalana (ARC) es van integrar a la
UGT catalana. La UGT catalana es va convertir en un sindicat català
pràcticament independent de la UGT de la resta de l’estat. Al decretar-se la
filiació obligatòria en poc temps la UGT catalana va aconseguir la xifra d’uns
600.000 afiliats a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">De la mateixa
manera la CNT catalana, que poc abans de començar la guerra tenia uns 175.000
afiliats, també va arribar a la xifra d’uns 600.000 afiliats a Catalunya. La
majoria de militants tant de la UGT com de la CNT a Catalunya durant la guerra
eren de nova filiació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Mentre, la Unió
de Rabassaires (UR), el sindicat del camp amb molta influència d’ERC va arribar
a uns 70.000 afiliats, quan abans no superava els 23.000.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Durant els
primers mesos de guerra la CNT catalana, que era la que tenia el més gran nombre
d’armes tant a Catalunya com al front d’Aragó, les quals havien aconseguit en
el famós assalt a la caserna de Sant Andreu el dia de l’intent de cop d’estat a
Barcelona el 19 de juliol de 1936, va promoure la revolució dins de la guerra
amb les col·lectivitzacions de gran empreses i grans propietats del camp. La
resta de forces catalanes que eren d’esquerres com el PSUC, el POUM, ERC o
Estat Català van estar d’acord amb el nou ordre revolucionari però amb unes
normes de respectar als petits propietaris d’empreses i de terres, cosa que
també van acceptar la majoria de dirigents de la CNT i de la FAI.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A finals de
setembre de 1936 aquest consens es materialitzà quan ens va formar el nou
govern del Consell de la Generalitat de Catalunya amb la presència de consellers
de totes les forces d’esquerres i obreristes catalanes, CNT, ERC, PSUC, POUM,
ACR i UR. Només Estat Català va ser exclòs, ja que tant ERC, de la que s’havien
escindit, com la CNT-FAI, amb qui havien xocat durant els passats anys durant
la república, no els van acceptar en el nou govern català.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A finals de 1936
es materialitzà l’acord de no intervenció de les democràcies europees en la
guerra a l’Estat Espanyol i només la URSS venia armament i avions al bàndol
republicà, això si cobrant en or. Això va fer que la URSS tingués cada cop més
influència dins del govern republicà espanyol en que tant el PCE com el sector
més pro-soviètic del PSOE anaven agafant influència. A Catalunya això es
materialitzà amb un progressiu augment de poder del PSUC, que era l’aliat de la
URSS i de la IC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">AFUSELLAMENTS A
LA URSS EL 1936 CONTRA HISTÒRICS DE LA REVOLUCIÓ DE 1917<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Mentre la URSS
anava agafant una forta influència sobre el bàndol república, el règim d’Stalin
materialitzà a partir de l’agost de 1936 una forta i sagnant repressió contra
els seus dissidents dins del partit a la URSS que acabaren influint en el
marxisme català i espanyol en plena guerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A la URSS des de
1930 malgrat que Stalin havia pogut desplaçar del comitè central als principals
dirigents que s’oposaven a ell tant per la dreta amb Bukharin, Rikov i Tomski,
com per l’esquerra, amb Zinoviev i Kemenev entre altres, aquests encara van
mantenir certa influència en el partit en els següents anys sense deixar de ser
una oposició, més que per les diferències polítiques pel fet de que
consideraven que la URSS s’estava convertint en un estat amb un excés de culte
al seu líder Stalin i amb poca democràcia dins del partit i sobre tot entre els
soviets, cosa que també denunciava Trotski des de l’exili.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El novembre de
1934 havia set assassinat Sergei Kirov, un històric de la revolució i president
del soviet de Leningrad. Kirov formava part inicialment de l’ala esquerra de
l’oposició a Stalin juntament amb Zinoviev i havia set desplaçat momentàniament
de la cúpula del partit. Kirov, com a membre de l’ala esquerra del PC de la
URSS estava d’acord en les col•lectivitzacions de terres forçades fetes per
Stalin però s’oposava a la dictadura que exercia el mateix Stalin dins del
partit sense tolerar cap dissidència. Kirov però fou readmès en el partit i
convidat per Stalin a cooperar amb ell, sent nomenat cap del soviet de
Leningrad.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Poc després el
novembre de 1934 Sergei Kirov fou assassinat a trets a Leningrad per Leonid
Nikolaev, un militant de base del PC de la URSS. A partir d’aquí Stalin va
tenir l’excusa perfecte per acusar a la seva oposició dins del partit i iniciar
les purgues. Stalin va acusar primer a Zinoviev de actuar conjuntament amb
Trotski des de l’exili per iniciar una campanya terrorista per eliminar als
caps de la URSS i acabar amb la revolució. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Posteriorment
Stalin va anar acusant a més opositors importants seus, tant de l’ala dreta com
de l’ala esquerra, de formar una conspiració terrorista contra la URSS. D’aquí
van venir després de les detencions de Zinoviev, Kamenev, Tomski, Rikov,
Bukharin i molts altres. Després de dos anys a la presó a partir d’agost de
1936 foren afusellats després d’un sonat judici entre altres Zinoviev, Kamenev
i Rikov, mentre Tomski es suïcidava a la presó. El 1938 fou afusellat Bukharin.
Tots ells els principals protagonistes de la revolució d’octubre de 1917
juntament amb Lenin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Sobre qui va fer
matar realment a Sergei Kirov s’ha especulat molt. El seu assassí Leonid
Nikolaev va ser detingut i afusellat ràpidament i després van començar les
acusacions contra Zinoviev i els altres. És evident que va ser una bona excusa
per Stalin per acabar amb la seva oposició. Havent-hi però versions diferents
entre la historiografia favorable a Stalin i la seva contrària i sense haver-se
provat fins ara res del tot fiable, el 1955 el mateix president de la URSS
Nikita Khruschev, que va renegar de la política que havia dut Stalin, van dir
públicament que les noves investigacions deien que els afusellaments i les
purgues de 1936-38 s’havien fet sense cap prova i inclús insinuava que podria
haver set Stalin mateix qui ordenà l’assassinat de Sergei Kirov. També un tema
per un altre debat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">EL POUM TAMBÉ EN
EL PUNT DE MIRA D’STALIN<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Al bàndol
republicà de l’Estat Espanyol quasi ningú s’atrevia a opinar sobre aquells
judicis i execucions de revolucionaris soviètics a la URSS, ja que Stalin era
l’únic que ajudava al bàndol republicà des de l’exterior. Però no sols el PCE,
el PSOE o el PSUC, sinó també ERC i la CNT s’estalviaven crítiques a Stalin ja
que no volien que la seva ajuda en armes i avions fos perjudicada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Només el POUM es
va atrevir a denunciar obertament els afusellaments d’alguns dels ex líders
revolucionaris a la URSS. Van haver-hi inclús alguns líders de la CNT que van
aconsellar al POUM que no parlés d’aquest tema de moment, malgrat que pensaven
com ells en aquest sentit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Finalment el
desembre de 1936 a instàncies d’alguns dirigents del PSUC com Joan Comorera es
va expulsar del govern de la Generalitat a Andreu Nin, l’únic representant del
POUM. Estava clar que havia set una imposició de la URSS.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Lluís Companys
d’ERC, que era el president de la Generalitat, havia cedit primer bastant poder
real davant dels líders de la CNT des del principi de la guerra, però amb la
creixent influència de la URSS en la guerra, estava ara cedint bastant poder en
favor del PSUC i del seu líder Joan Comorera. Aquesta lluita de poder entre CNT
i PSUC a Catalunya va determinar els futurs enfrontaments el maig de 1937 a
Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El PSUC, partit afí
a la IC, va agafar l’estratègia de no forçar la revolució durant la guerra i de
aconseguir al màxim consens i front comú amb les altres forces d’esquerra. Com
tots estava d’acord amb es col·lectivitzacions però de manera moderada i només
amb les empreses o terres que havien estat abandonades o que eren grans imperis
econòmics. La URSS promocionava aquesta política al bàndol republicà, malgrat
que a la mateixa URSS Stalin havia fet el contrari i havia nacionalitzat totes
les empreses i totes les fàbriques i no hi havia cap oposició política legal.
Aquesta política que la URSS promocionava tant en el PSUC com en el PCE, era la
estratègia per aconseguir els majors suports per guanyar la guerra per després,
un cop guanyada, poder impulsar el socialisme afí a la URSS si aconseguien el
poder.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Durant el
següents mesos de guerra la CNT-FAI, que encara liderava la revolució a
Catalunya, això si consensuada amb les altres forces, va patir una divisió
entre els contraris a participar en el govern de la Generalitat i no respectar
als petits propietaris i la direcció oficial de la CNT partidària del govern de
consens de la Generalitat i els seus decrets de col·lectivitzacions amb el
consens de totes les forces. Els primers formaren en algunes zones de Catalunya
alguns comitès revolucionaris indisciplinats que no seguien les normes ni dels
mateixos dirigents de la CNT i de la FAI. Això va provocar alguns enfrontaments
sagnants a la rereguarda entre pagesos i els comitès més radicals de la CNT.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Alguns sectors
del POUM al ser desplaçats del poder es van radicalitzar i es van acostar als
sectors més indisciplinats de la CNT-FAI en algunes zones. Malgrat tot hi havia
diferències també dins del mateix POUM en aquest sentit, ja que com he comentat
abans molts provenien de diversos sectors anteriorment com els ex BOC, que
originàriament representaven l’ala dreta d’oposició a Stalin o els ex ICE que
originàriament representaven l’ala esquerra de l’oposició a Stalin, amb
conceptes inicials diferents, a part es clar dels nombrosos nous militants que
s’hi afiliaren durant la guerra, la majoria dels quals eren de la línia més
radical.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El fet de que a
Joaquim Maurin, l’original líder del POUM, l’agafés la guerra fent un míting a
Galícia i per tant quedant en el bàndol franquista i sent detingut a l’Aragó
quan intentava entrar clandestinament a Catalunya, havia fet que Andreu Nin es
convertís en el líder del POUM des del començament de la guerra. Un bon nombre
d’ex membres del BOC, es van sentir contrariats al principi del nou lideratge
de Nin, ja que durant els anys anteriors havien tingut fortes diferències amb
ell pels diferents conceptes polítics inicials del BOC i la ICE. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Andreu Nin, el
líder del POUM, era ja partidari de promocionar la revolució total juntament
amb els més radicals de la CNT-FAI i a la vegada era l’únic que s’atrevia a
criticar clarament a la URSS en la seva política d’eliminació dels sues
dissidents. Això va fer que el POUM comencés a estar en el punt de mira tant de
la URSS, del PCE, del PSOE i del PSUC. Andreu Nin a la vegada també aspirava a
que el POUM liderés la revolució total dels més radicals de la CNT-FAI per
convertir-la en una revolució comunista, cosa que tampoc agradava als dirigents
dels diversos sectors de la CNT.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Malgrat tot el
POUM mantenia les seves milícies al front i tant alguns membres del PSUC com
del POUM, alguns d’ells ex companys, no estaven d’acord amb la política
d’enfrontament que promovien alguns dels seus dirigents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Hi ha que tenir
en compte que una part important de dirigents i impulsors tant del PSUC com del
POUM venien de la CNT o d’Estat Català dels anys 20 i molts eren ex companys.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">En el front
d’Aragó un dels principals caps de milícies del PSUC era Àngel Estivill i un
dels principals caps de milícies del POUM era Josep Rovira, ambdós ex
activistes d’Estat Català dels anys 20. De totes maneres una part important d’ex
membres d’Estat Català que formaven part de l’antic BOC s’havien passat al PSUC
quan aquest es va formar el 1936 donat que inicialment era un partit sols
d’àmbit català. Es clar que finalment com es veurà, el PSUC va acabar caient
sota la influència del PCE i va ser el POUM el que va esdevenir pràcticament
d’àmbit català durant la guerra, ironies del destí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyJFlL035d9Q4QnaVvLlx6f3rZqItuqA8hNE39x_V7eOBmP1Y1gngU2AhGmpbIkcerQ8wFSXmTeaOKMa1X7M38-W9ydAhJc0A3yg4PS2KsfNUV9DZj2kp5a89YpBq2MCrWHFmMCmT_MMg/s1600/GORKIN+ROVIRA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyJFlL035d9Q4QnaVvLlx6f3rZqItuqA8hNE39x_V7eOBmP1Y1gngU2AhGmpbIkcerQ8wFSXmTeaOKMa1X7M38-W9ydAhJc0A3yg4PS2KsfNUV9DZj2kp5a89YpBq2MCrWHFmMCmT_MMg/s1600/GORKIN+ROVIRA.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">D'esquerra a dreta, Pere Bonet, Julià Gómez "Gorkin" i Josep Rovira , dirigents del POUM en la zona del front d'Aragó el 1936</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Joan Comorera,
el secretari general del PSUC, havia iniciat feia un temps una campanya en la
premsa contra el separatistes d’Estat Català, sobre tot des de que Estat Català
el novembre de 1936 es va veure implicat en un complot per intentar acabar amb
el poder de la CNT-FAI i declarar la independència política de Catalunya durant
la guerra, malgrat que de facto Catalunya ja ho era d’independent però degut a
la revolució unilateral que portava.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Malgrat que
havien estat expulsats o detinguts els que protagonitzaren aquell complot entre
ells el secretari general Joan Torres i Picart i s’havia canviat la direcció
d’Estat Català amb Joan Cornudella com a nou cap, Joan Comorera criticava
fortament l’actitud dels separatistes catalans amb sonats articles, segurament
influenciat per les directrius de Moscou. Tot això malgrat que el PSUC
inicialment s’havia mostrat fortament nacionalista i sobiranista quan es va
fundar i tenint en compte que una bona part dels seus dirigents provenien de
l’Estat Català dels anys 20, pel que també hi havia diferències d’opinions
entre els membres del PSUC en aquest assumpte. En el futur però, tant ERC com
el PSUC van iniciar un cert acostament amb Estat Català amb la seva estratègia
d’agafar suports per acabar amb el poder real de la CNT-FAI.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">També hi va
haver-hi un grup de membres d’Estat Català liderats per Vicenç Borrell, que ja
des dels primers mesos de guerra es van anar fent comunistes i es van apropar
al PSUC. Algúns d'ells inclús s'hi van afiliar a finals de 1936, encara que la majoria del grup de Borrell es van mantenir com un sector marxista dins d'Estat Català. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMvj4osqKn_Xb-nedixXM1I8dGVh3Ap1iCQqps4rHmQoXjh29z-EwlFecHzk2HD9QTi_f9oXE8jCgZSahXqssjGRXDLtSoIKp_R5EkxZ7mf1MqbFKP3YkTDQOiV-f7wkrUDlHzmG6P7iw/s1600/1+PRICE+BLOGGER.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMvj4osqKn_Xb-nedixXM1I8dGVh3Ap1iCQqps4rHmQoXjh29z-EwlFecHzk2HD9QTi_f9oXE8jCgZSahXqssjGRXDLtSoIKp_R5EkxZ7mf1MqbFKP3YkTDQOiV-f7wkrUDlHzmG6P7iw/s1600/1+PRICE+BLOGGER.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Vicenç Borrell liderà una corrent marxista dins d'Estat Català durant el primer any de la guerra del 1936</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">El PSUC, gràcies
a la creixent ajuda soviètica anava agafant cada cop més poder a Catalunya i va
passar a dominar finalment l’ordre públic amb Eusebi Rodríguez i Salas, del
PSUC i ex activista de la CNT dels anys 20, com a cap d’Ordre Públic,
desplaçant a les patrulles de control dominades per la CNT, que si resistien i
que va fer augmentar encara més els comitès indisciplinats de la CNT. Això
portà després d’alguns incidents violents a que el 3 de maig de 1937 els
Guàrdies d’Assalt sota les ordres del Conseller de Seguretat Artemi Aiguader
d’ERC i del comissari d’ordre Públic Rodríguez Salas del PSUC assaltessin la
Telefònica a Barcelona que estava dominada per la CNT provocant greus
enfrontaments entre membres de la CNT-FAI amb el suport d’alguns elements del
POUM contra membres del PSUC, ERC i Estat Català.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDGYS8lQP-MH4aeh1tlSGyqh8LqDxddn2_jw_YnKRDg6JGXl1svbY5w8tPgjNlpFDE4HCb2ehLEP4K6iZAQ3oZLHL9RZJHVPxN9KPHraXdFZlZ32PhkLOBbs7wIRtpPGrsyj1zUo05sWE/s1600/1937+Eusebi+Rodriguez+Salas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDGYS8lQP-MH4aeh1tlSGyqh8LqDxddn2_jw_YnKRDg6JGXl1svbY5w8tPgjNlpFDE4HCb2ehLEP4K6iZAQ3oZLHL9RZJHVPxN9KPHraXdFZlZ32PhkLOBbs7wIRtpPGrsyj1zUo05sWE/s1600/1937+Eusebi+Rodriguez+Salas.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Eusebi Rodríguez i Salas del PSUC, cap d'ordre públic de la Generalitat des de finals de 1936</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Finalment la CNT
i el POUM foren derrotats i els dirigents de la CNT-FAI van demanar als seus
militants d’abandonar les barricades. Els enfrontaments entre les diverses
faccions catalanes que duraren 3 dies, foren d’un acarnissament i violència tal
que sobtà a tothom, produint-se uns 500 morts amb alguns militants importants
dels dos bàndols entre ells. Un d'ells Antoni Sesé del PSUC i secretari general
de la UGT catalana, fou mort en els tirotejos i fou substituït en el càrrec per
Miquel Ferrer, també del PSUC.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Els fets de maig
mereixerien un tema a part, però tot va ser una barreja entre una voluntat
d’alguns sectors de les forces d’esquerra catalanes d’acabar amb els comitès
indisciplinats de la CNT-FAI i a la vegada un aprofitament de la situació per
part de la URSS, el PCE i el POSE, en el govern central, per acabar amb la
influència de la CNT a Catalunya, esclafar als dissidents de Moscou del POUM i
a la vegada per fer-se amb el control de Catalunya que en aquells moments era
independent de facto, ja que dominava les seves pròpies milícies, l’economia
revolucionària i les indústries de guerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Ja des de l’any
anterior el cònsol de la URSS a Catalunya Antónov-Ovséienko havia estat
preparant el cop contra la CNT i el POUM juntament amb el president Lluís
Companys d’ERC i el secretari general del PSUC Joan Comorera, aprofitant que
una part de la població catalana sobre tot gens del camp propers a ERC,
demanaven un major poder del president de la Generalitat envers als comitès més
radicals de la CNT-FAI. Evidentment la idea final era que els pro-soviètics
agafessin el poder a Catalunya i va trobar com a aliats a part del PSUC, a ERC
i Estat Català per altres motius.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioKcGQklcAQ2weQsnlxgHBH4ICmXz1LBPOx97SdK5QBIhTHlWvVaS5ld1HQHkM7gchzjkyNIE8OMDDPFpVGYs8jWN1pY7hXFRwgnKvUJiM-tvTbEuaW9-Aqaz5c7v23F4Ppjtcj4ZsixM/s1600/OVSENKO,+COMORERA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioKcGQklcAQ2weQsnlxgHBH4ICmXz1LBPOx97SdK5QBIhTHlWvVaS5ld1HQHkM7gchzjkyNIE8OMDDPFpVGYs8jWN1pY7hXFRwgnKvUJiM-tvTbEuaW9-Aqaz5c7v23F4Ppjtcj4ZsixM/s1600/OVSENKO,+COMORERA.jpg" height="307" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">D'esquerra a dreta, Rafael Vidella i Joan Comorera, del PSUC, A. Ovséienko, cónsol de la URSS, Lluís Companys i Joan Tarradellas, d'ERC, el novembre de 1936 en l'entarrament de Durruti a Barcelona. Allí ja va començar la conspiració per treure del poder a la CNT.</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Tots van caure
de quatre grapes en la provocació i amb l’excusa de posar ordre, les forces del
govern central, que ja havia fugit de Madrid i era a València, van acudir a
Barcelona i es van fer amb el poder real a Catalunya. La Generalitat va quedar
testimonial i als pocs mesos, el 31 d’octubre de 1937, el govern central es va
traslladar de València a Barcelona quedant Catalunya sota el control total del
PCE i del PSOE. Aleksandr Orlov, que era el principal enllaç de la URSS enviat
a controlar el poder central republicà, també va ser un dels artífexs del pla
d’aprofitar els enfrontaments entre catalans per acabar amb el poder real de la
Generalitat per que es sotmetés al del poder central que també acabà a
Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El POUM, que
fins llavors s’havia unit oficialment a la línia dels més radicals de la
CNT-FAI pel que fa a impulsar la revolució total, va rescatar el seu to
sobiranista català que estava en els seus orígens de molts dels seus líders, però
que havia quedat segon pla, a l’afirmar i amb raó, que Catalunya cauria ara
sota l’imperialisme espanyol del govern central republicà liderat principalment
pel PCE i pel PSOE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El POUM va ser
declarat fora de la llei i el seu líder Andreu Nin fou segrestat per agents
soviètics, traslladat a Alcalà d’Henares i assassinat de manera clandestina,
tot i difonent el PCE i alguns dirigents del PSUC que s’havia passat al bàndol
franquista. Ernö Gero, l’agent soviètic que era a Catalunya ja des de que va
venir Casanellas el 1931 i a qui va fer de controlador des del primer moment
fins a la seva tràgica mort, va ser un dels que van participar directament en
l’assassinat d’Andreu Nin a Alcalà d’Henares, cosa que es va saber molts anys
després.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Aleksandr Orlov,
el delegat de la URSS en el govern central republicà, fou un dels que donaren
l’ordre d’assassinar a Andreu Nin. Curiosament malgrat els grans “serveis” a
Stalin realitzats, el cònsol de la URSS a Catalunya Antónov-Ovséienko va ser
afusellat per Stalin quan el 1939 va tornar a la URSS acusat de ser massa amic
dels anarquistes catalans durant la resta de guerra i per tant de desobediència
al govern de la URSS, mentre que Aleksandr Orlov, enlloc de tornar a la URSS es
va refugiar als EEUU per por de que li passés el mateix que Ovséienko, ja que
malgrat que havia fomentat l’estalinisme entre el govern republicà no havia
seguit sempre les ordres d’Stalin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Progressivament
durant els següents mesos després dels fets de maig de 1937, gran part dels
dirigents del POUM van ser detinguts i processats per rebel·lió contra la
república. Entre ells Josep Rovira i Jordi Arquer, caps de les milícies del
POUM al front d’Aragó, Julià Gómez “Gorkin”, Pere Bonet, Daniel Rebull, Josep
Coll, Luís Portela, Juan Andrade, Wilebaldo Solano i Josep Rodés entre altres.
Altres com Enric Androher “Gironella” o Narcís Molins i Fàbregas, van fugir a
l’Estat Francès per no ser detinguts.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Largo Caballero,
del PSOE que fins llavors era el president del govern republicà va ser
destituït i substituït per Negrín també del PSOE però més fidel a les consignes
de la URSS. La CNT no va ser esclafada donat el seu gran nombre d’afiliats però
va ser desplaçada de tot poder tant al govern central, en el que fins llavors
hi tenia 4 ministres de la CNT, Joan Garcia i Oliver, Federica Montseny, Joan
Peiró i Juan López, curiosament tots de la CNT catalana, així com del govern
català.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Mesos després es
va celebrar el consell de guerra contra els membres del POUM, organitzat pel
govern central republicà, que estava totalment submís a Stalin, amb l’amenaça
de que podien ser tots condemnats a mort. Els processos de Moscou fets un any
abans i que acabà amb l’afusellament d’importants ex dirigents soviètics
dissidents d’Stalin, planejava sobre l’ambient. Finalment i gràcies en part al
testimoni de molts militants de base del mateix PSUC, que no volgueren declarar
en contra els membres del POUM, molts d’ells ex companys seus en anys anteriors
i també degut al fet de que el govern república necessitava aglutinar a totes
les forces per intentar guanyar la guerra, no foren condemnats a mort. Alguns
d’ells però, restaren a la presó fins al final de la guerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">També els
membres d’Estat Català, que havien ajudat a ERC i al PSUC en la derrota de la
CNT-FAI durant els fets de maig, van patir una marginació total i també una
certa persecució per part del govern de la república instal·lat a Barcelona i
dirigit pel PSOE i el PCE. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Tant el
president del govern central Negrín de PSOE, com el president la república
Manuel Azaña, com la majoria de dirigents del PCE aterrats a Catalunya,
mostraren el seu autèntic odi contra el separatisme català. És per això que
Estat Català va ser, sense arribar a les dimensions de la repressió contra el
POUM, un dels objectius perseguits pel govern central a Catalunya i alguns dels
seus membres moriren de forma misteriosa en els fronts amb trets rebuts per
l’esquena i alguns altres afusellats amb consells de guerra ràpids al front per
qualsevol excusa. Després com veurem més endavant vindria l’ofensiva contra el
sector més sobiranista del PSUC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">EL PCE I EL PSOE
ATERREN A CATALUNYA DESPRÉS DELS FETS DE MAIG DE 1937<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El PSUC, amb
Joan Comorera al davant, sent el principal aliat de la URSS i de la IC a
Catalunya, inicialment era qui havia de dominar la situació a Catalunya per dur
la guerra en clau marxista afí a la URSS en un suposat govern sobirà català.
Ben aviat però la majoria de dirigents del PSUC se’n van adonar que el sobre
inflat PCE havia aterrat a Catalunya per fer-se amb el control de la situació i
intentar trencar la independència inicial del PSUC per fer-lo una sucursal del
PCE. Per fi Stalin i el PCE podien dominar aquell PSUC que el 21 de juliol de
1936 s’havia format de manera unilateral i sense demanar-los permís amb una
voluntat tant de fidelitat a la IC com de ple sobiranisme català.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Miquel Ferrer, aquell
ex membre d’Estat Català del complot del Garraf dels anys 20, passat
posteriorment al BOC i que finalment no va entrar al POUM sinó al PSUC i que
després dels fets de maig de 1937 es va convertir en el secretari general de la
UGT catalana en substitució d’Antoni Sesé mort ens els fets de maig, explica en
les seves memòries com a partir de llavors nombrosos membres del PCE van venir
a Barcelona juntament amb el govern central republicà encapçalat per Negrín amb
la intenció intentar anul·lar la independència del PSUC i la de la UGT
catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTl9VCpn-Zw1QH2eopSKJJRmWpo0uRmGBPgMlxiNdvhTULrDNRcMzfC2tLYDcyF5IcRSZuksaAozj0vyrT62YHtIkBuaIl40CVtRMvbi8EEtOJIyeaGmWhzLyAm_eWcWrNaHoOdv2VuO8/s1600/FERRER+SES%C3%89+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTl9VCpn-Zw1QH2eopSKJJRmWpo0uRmGBPgMlxiNdvhTULrDNRcMzfC2tLYDcyF5IcRSZuksaAozj0vyrT62YHtIkBuaIl40CVtRMvbi8EEtOJIyeaGmWhzLyAm_eWcWrNaHoOdv2VuO8/s1600/FERRER+SES%C3%89+1.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Antoni Sesé, secretari general de la UGT catalana fins que morí en els fets de maig de 1937 i Miquel Ferrer, el que el va substituir en el càrrec</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Miquel Ferrer
explica que Antonio Mije, el principal dirigent de la secció sindical del PCE,
va demanar a les darreries de 1937 donar-se d’alta a la UGT de Catalunya del
ram de l’alimentació ja que era forner i ser-ne el delegat, amb la clara
intenció d’acabar dirigint-la i trencar la seva autonomia. Miquel Ferrer, el
secretari general de la UGT catalana li va dir que no podia ser delegat de cap
sindicat sinó tenia una feina, barrant-li així el pas.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Altres dirigents
de la UGT catalana com Joan Fronjosa i Salomó i Estanislau Ruíz Ponsetí, ambdós
del PSUC entre altres, també eren de la línia de Ferrer de barrar el pas a la
UGT als nouvinguts dirigents del PCE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Un altre membre
del PCE anomenat Garcia Lago, si que va aconseguir ser delegat d’una federació
sindical nova que es va crear a través de Tomàs Molinero, un dirigent de la UGT
catalana més obert a l’entrada del PCE a Catalunya. Garcia Lago aconseguí
filtrar-se a la secretaria general del PSUC instal•lada al casal Carles Marx
del Passeig de Gràcia. Abelard Tona i Nadalmai, que era el cap de l’oficina i
que era un altre ex Estat Català dels anys 20 i ara del PSUC, se n’adonà que
l’havien destinat allí per controlar-lo. Abelard Tona, amb l’aprovació de
Comorera feu traslladar a Garcia Lago a una oficina en un altre pis per evitar
que seguís els seus moviments.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Hi havia també
molts instructors soviètics a Barcelona que van intentar fer passar per
l’adreçador a la UGT catalana i al PSUC per que es sotmetessin a les directrius
d’Stalin a través del PCE. Els tres instructors més destacats que representaven
a la URSS a Catalunya eren l’hongarès Ërno Gerö “Pedro”, l’italià Palmiro
Togliatti “Alfredo” i el rus Boris Sepànov “Moreno”. Miquel Ferrer explica que
tant ell com Grabiel Trillas, alguns cops no publicaven escrits que proposaven
membres del PCE en la premsa del PSUC i de la UGT catalana al no estar-hi
d’acord.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRPVsI2VQ5dKFQShaXZUw-wwcDGFwfCwJgdB4ecghrWqp_RoP0_nhDzPw1HfXSi9NNmKjAo3VXpBRjSjTVZ2u-GjhLKC8FNuQj5nj9uUO8r-2whhVyt9AkYAF8eaBugBscUf_qDF0TwJQ/s1600/1+AGENTS+SOVIETICS+GUERA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRPVsI2VQ5dKFQShaXZUw-wwcDGFwfCwJgdB4ecghrWqp_RoP0_nhDzPw1HfXSi9NNmKjAo3VXpBRjSjTVZ2u-GjhLKC8FNuQj5nj9uUO8r-2whhVyt9AkYAF8eaBugBscUf_qDF0TwJQ/s1600/1+AGENTS+SOVIETICS+GUERA.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Els principals agents i instructors enviats per la URSS i la IC a Catalunya durant la guerra</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">La pressió de
PCE i dels comissaris i instructors soviètics i del PCE cap al PSUC eren cada
cop més forta i aquests acusaven al PSUC de nacionalista petit burgès entre
altres coses per haver participat en la celebració de la diada de l’11 de
setembre de 1937. Ferrer diu que Comorera no estava d’acord amb aquesta
situació però que callava mentre que ell i altres mostraven el seu rebuig
obertament.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">En aquell moment
la UGT catalana si bé estava ja dominada principalment pel PSUC, també cal
recordar que hi formaven part també afiliats de les altres forces d’esquerra
que no eren a la CNT com ERC, POUM, ACR i Estat Català, pel que el seu
secretari general Miquel Ferrer va voler deixar clar que a Catalunya la UGT no
era sols el sindicat del PSUC i molt menys del PCE, cosa que l’enfrontà encara
més amb els instructors soviètics i amb els membres del PCE. A més Ferrer volia
que la UGT tingués un fort caire sobiranista català en contra de l’opinió dels
dirigents comunistes espanyols.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Hi va haver-hi
també una infiltració de membres del PCE dins del PSUC alguns dels quals
acudien a les reunions. Alguns dirigents del PSUC com Miquel Valdés, Rafael
Vidiella, Josep Moix, Pere Aznar, Pere Ardiaca, Pere Canals o Wenceslao
Colomer, el cap de les JSUC, entre altres i que eren els més favorables a una
estreta relació institucional amb el PCE, eren els que afavorien la infiltració
de membres del PCE dins de la cúpula del PSUC. Curiosament Pere Aznar, que en
aquells moments presidia el CADCI i era dels favorables a la infiltració del
PCE en el PSUC, provenia de l’independentista PCP fundat per Jaume Compte. Si
bé Pere Aznar en aquells moments tenia una posició totalment pro URSS i pro PCE
durant la guerra, en l’exili canvià radicalment de posició tornant una mica als
seus orígens com veurem més endavant.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWoIpHLhmC2y9ZDhQoDOtYCGGGy_6zE3KLh56FNNscLyDgvtW0WSt8WpAwJkl8uu5Tlq6i-QpBcsZtQwKhdjzfeuHpbD3uchgOcV5UwsbWYFNl7hNAJ9SaZHomrsRUYzTPlS1EhTZVTI8/s1600/1937+Arag%C3%B3,+Valdes+i+Cabrer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWoIpHLhmC2y9ZDhQoDOtYCGGGy_6zE3KLh56FNNscLyDgvtW0WSt8WpAwJkl8uu5Tlq6i-QpBcsZtQwKhdjzfeuHpbD3uchgOcV5UwsbWYFNl7hNAJ9SaZHomrsRUYzTPlS1EhTZVTI8/s1600/1937+Arag%C3%B3,+Valdes+i+Cabrer.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">A l'esquerra Rossend Cabré, contrari a la infiltració del PCE al PSUC i a la dreta Miquel Valdés, en aquell moment favorable a la penetrció del PCE a Catalunya el 1937. Dos visions dinferents dins del PSUC durant la guerra.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Vicente Uribe
del PCE i ministre d’Agricultura del govern de Negrín, va proposar que el PSUC
proposés a Companys aplicar les lleis agràries del govern central per
unificar-les amb la legislació de tot l’estat del bàndol republicà. Miquel
Ferrer va dir en la reunió que això significaria la mort del PSUC i de la UGT
catalana i el trencament de la seva relació amb la Unió de Rabassaires (UR).
Comorera protestà també en aquest sentit i va protestar també per les
intromissions del govern de Negrín en les decisions de la Generalitat. Comorera
va dir que Uribe se’n podia tornar a València i que els sindicats agraris
catalans ja funcionaven bé amb les seves fórmules sense intromissions del PCE i
del govern espanyol.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">També des del
govern central es va proposar que Joan Comorera fos el president de la
Generalitat de Catalunya substituint a Companys, com una manera d’oficialitzar
el fet de que tant Companys com ERC ja no pintaven res i així tornar a
revitalitzar una Generalitat afí al PCE i al PSOE. Joan Comorera però, que es
movia entre la lleu crítica als intents del PCE a dominar el PSUC però a la
vegada amb una actitud de submissió cap a aquests, si va negar. Comorera també
va veure el greuge nacional que això suposaria davant de la majoria de la
població catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcy7D69uBlIk3UvTOWVS9vKVWTLolrjoPg3plWiweCnK4Y6DbviWYYlRN49M3biQ28PxpBezU1XvM-z3DiyDEOj55ly9IcqtMOWeAahAnZIz3vrY1OsY-IIex45fisI6mzlHH-9lmGJb8/s1600/COMORERA+COMPANYS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcy7D69uBlIk3UvTOWVS9vKVWTLolrjoPg3plWiweCnK4Y6DbviWYYlRN49M3biQ28PxpBezU1XvM-z3DiyDEOj55ly9IcqtMOWeAahAnZIz3vrY1OsY-IIex45fisI6mzlHH-9lmGJb8/s1600/COMORERA+COMPANYS.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Lluís Companys i Joan Comorera en un míting el 1937</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Dolores Ibarruri
“la Pasionaria”, una històrica dirigent del PCE, també es va queixar davant
dels instructors soviètics de que no la deixessin anar a fer mítings a empreses
a Catalunya amb majoria de treballadors de la UGT. Miquel Ferrer li va dir que
si volia fer discursos que els fes fora d’hores de feina i que si volien els treballadors
ja la anirien a escoltar.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">José del Barrio,
que era el cap de la 27 divisió del PSUC al front d’Aragó, es queixà
directament a Negrín de manera airada de que els seus soldats del front
necessitaven noves sabates adequades i va rebutjar una medalla que el mateix
Negrín li havia concedit pels seus serveis al front, cosa que des del govern
central republicà es considerà com un acte de menyspreu i rebel·lió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Segons Miquel
Ferrer, els del PCE no podien veure a José Del Barrio que era nascut a Valladolid
i en el passat havia set un fidel membre del PCE. Del Barrio des de que es va
integrar al PSUC havia trencat la seva disciplina envers al PCE i havia apostat
per la total sobirania tant del PSUC com de Catalunya. Recordem que José del
Barrio era germà de Francisco del Barrio, aquell militant del PC de C. que
havia mort juntament amb Ramon Casanellas en aquell estrany accident de moto el
1933 i del que molts encara especulaven que havia set una conspiració del
mateix PCE o de la URSS. A José del Barrio tampoc li havia agradat uns anys
abans que la direcció del PCE tanqués de cop les investigacions sobre la
tràgica mort del seu germà juntament amb Ramon Casanellas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Membres del PCE
van plantejar en una reunió del comitè del PSUC que es fes un judici sumaríssim
a Del Barrio perquè consideraven que s’havia dirigit de manera irrespectuosa al
president Negrín. L’endemà Miquel Ferrer va anar al front a advertir a José Del
Barrio i aquest li va dir que el primer que se li acostés se’l carregaria.
Comorera s’entrevistà amb Negrín mentre feien un viatge de visita a Madrid i
li va dir les greus conseqüències que podia tenir un judici sumaríssim contra
José Del Barrio i més si aquest fos condemnat a mort, tenint en compte el
prestigi que tenia. Negrín li contestà de manera despòtica i li va dir que no
li assegurava que no jutjarien a Del Barrio i a més va amenaçar en suspendre la
autonomia catalana i afegí que els catalans havien superat el marge de la llei
amb la seva Generalitat quasi independent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWPCQe5HrGkeBPSSpieObXOEHLdGgTDcQXzLmXaJcn94xXK4wse5Pt2qQegLkBTN38QjvJEeiYwIkJH7y1H5GZ2Y_1nsvg3hVVBHdTNA6NsndWeIQGMfWJ_-VPIs1W_xiI483lLz4zVnU/s1600/1936+JOSEP+DEL+BARRIO+PSUC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWPCQe5HrGkeBPSSpieObXOEHLdGgTDcQXzLmXaJcn94xXK4wse5Pt2qQegLkBTN38QjvJEeiYwIkJH7y1H5GZ2Y_1nsvg3hVVBHdTNA6NsndWeIQGMfWJ_-VPIs1W_xiI483lLz4zVnU/s1600/1936+JOSEP+DEL+BARRIO+PSUC.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">José del Barrio el 1937</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Un dels assessors
soviètics, el rus Boris Sepànov “Moreno” va convocar a Miquel Ferrer i li va
dir que mostrava el seu desacord amb el PSUC sobre la qüestió nacional catalana
i que era impropi de comunistes i que era de una mentalitat nacionalista petit
burgesa i que calia rectificar. Criticà acords de la UGT catalana dient que no
eren de la línia estalinista. Va criticar que no volien admetre als camarades
del PCE que col•laboressin en les organitzacions i sindicats que controlava el
PSUC i va dir que l’altre instructor soviètic Ërno Gerö “Pedro”, havia estat
massa tolerant. Li exigí que fes un escrit a les Notícies, el diari de la UGT
catalana, que rectifiqués el que havia fet el dia abans. Ferrer li contestà que
ell no faria mai allò i que abans dimitiria.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Segons Ferrer
l’instructor soviètic Ërno Gerö, que havia fins llavors set el delegat soviètic
que havia defensat més l'autonomia del PSUC envers al PCE, va ser recriminat i
posat a lloc per els altres agents soviètics a Catalunya. És per això que a
Ferrer el sobta que anys després Gerö fos el principal agent soviètic que va
participar en la repressió contra les dissidents a la URSS en la revolta que es
produí a Hongria el 1957. Ërno Gerö era l’agent soviètic que més temps portava
a Catalunya ja que ja hi havia vingut el 1932 quan va venir com a “controlador”
de Ramon Casanellas dos anys abans de la seva tràgica i misteriosa mort. Per
tant Gerö estava més familiaritzat en les sensibilitats dels marxistes
catalans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">No obstant això,
el que tampoc sabia Miquel Ferrer quan va escriure les seves memòries, és que
Ërno Gerö va ser un dels que van participar en el segrest i assassinat d’Andreu
Nin, cosa que s’ha sabut anys després quan es van obrir els arxius del KGB.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El 15 de febrer
de 1938 l’exèrcit republicà, ja dominat en totes les zones pel PCE i el PSOE,
conquerien Terol però sols van poder conservar la ciutat durant una setmana.
Quinze dies més tard els franquistes iniciaren una ofensiva en tot el front
d’Aragó. El 26 de març es trenca el front d’Aragó i els franquistes ja eren en
terra catalana i un mes després van arribar al Mediterrani deixant Catalunya
aïllada de la resta del bàndol republicà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El 4 d’abril de
1938 els feixistes entraven a Lleida. Aquell mateix mes els feixistes entraven
a Menorca i Negrín remodelava el seu govern fent fora a Indalecio Prieto. Així
Negrín reforça l’ala pro-soviética del PSOE. Jaume Aiguader d’ERC seguia sent
ministre de Treball del govern central. El 17 d’agost J. Aiguader i el basc
Irujo van presentar la seva dimissió per protestar contra l’abús de poder del
govern Negrín contra l’autonomia de Catalunya. A Jaume Aiguader el va
substituir Josep Moix i Regàs del PSUC. Josep Moix era un dels dirigents del
PSUC més afins a la política del PCE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Segons Ferrer,
la divisió del front republicà en que Catalunya quedà aïllada van enfortir les
relacions entre la CNT i la UGT catalana. Negrín va enfortir el seu discurs
espanyolista i va ofegar encara més l’autonomia catalana, perdent aquesta tots
els avenços de la seva independència o d’estat federat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El 25 de juliol
de 1938 els republicans començaren l’ofensiva de l’Ebre amb un èxit inicial
enganyós que fou respòs amb un contraatac franquista fins que van acabar
guanyant la guerra, sobre tot gràcies a l’ajuda dels avions alemanys i italians,
després de que Stalin i la URSS haguessin ja abandonat totalment el suport
militar al govern republicà, per la seva estratègia de pactar amb Alemanya un
futur repartiment d’algunes zones d’Europa i per haver-se acabat l’or amb el
que el govern republicà pagava l’ajuda soviètica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El 24 de gener
de 1939 la cúpula de PSUC estava reunida a la caserna Carles Marx, amb els
franquistes molt a prop de Barcelona. Molts dirigents del PSUC encara que no
servís de res volien esperar fins l’últim moment per fugir seguin les ordres
del PCE, cosa que a Ferrer li semblava una tonteria, pel que aquest va marxar
cap a la frontera. El 26 de gener de 1939 poc abans d’entrar els franquistes a
Barcelona la cúpula del PSUC va fugir de Barcelona cap a Girona i cap a França.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Segons diu
Ferrer alguns membres del PCE i també del PSUC més fidels al PCE van criticar
aquella fugida precipitada de Ferrer i altres membres del PSUC, quan la veritat
és que la majoria de caps de l’exèrcit republicà sota les ordres de Negrín a
Catalunya ja havien fugit i havien deixat Barcelona sense defensa militar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Miquel Serra i
Pàmies, un ex membre de la USC dels que va fundar el PSUC i que en aquells
moments era conseller de Proveïments de la Generalitat, afirmà després que
havia rebut instruccions des de la URSS i del PCE de fer cremar Barcelona abans
de que entressin els franquistes. Miquel Serra i Pàmies, es va negar a
ordenar-ho i va fugir també cap a la frontera francesa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Un bon nombre de
membres del POUM encara eren a la presó quan els franquistes entraven a
Catalunya. Molts d’ells van ser alliberats a última hora per poder fugir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">REUNIÓ ENTRE EL
PCE I EL PSUC A PARÍS EL 1939 QUE ACABA A COPS DE PUNY<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El 2 de març de
1939, quan ja havia caigut Catalunya sota les tropes franquistes i encara no
s’havia acabat del tot guerra en altres zones però amb cap possibilitat de
victòria republicana, es celebrà una reunió clandestina PCE-PSUC a París, en un
local del sindicat francès CGT, controlat pels comunistes, reunió que Miquel
Ferrer explica en les seves memòries.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Com a
representants del PSUC hi havia Miquel Ferrer, José del Barrio, Joan Comorera,
Víctor Colomer, Miquel Serra i Pàmies, Josep Miret, Pere Aznar, Miquel Valdés i
altres. Pel PCE hi havia Antonio Mije, Vicente Uribe i Dolores Ibárruri entre
altres. També hi havia tres comunistes francesos a la reunió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Antonio Mije, un
dels que era a la reunió en representació del PCE, era aquell que pretenia
ocupar el lloc de secretari general de la UGT a Catalunya després dels fets de
maig de 1937 quan el PCE va aterrar a Catalunya. Miquel Ferrer en aquells
moments no l’havia deixat ser delegat gremial perquè no treballava, com ja he
esmentat abans. Segons Ferrer, Mije volia acabar amb el caràcter autònom de la
UGT catalana i li tenia jurada per aquell fet.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Segons explica
Miquel Ferrer en els discursos de la reunió, tant dels francesos com els del
PCE, semblava que no existís el PSUC i Antonio Mije entre altres van fer
discursos patriòtics espanyolistes i revolucionaris. Mije va dir que els
comunistes espanyols havien de fer una sola i potent organització, es clar
referint-se als del PSUC com a comunistes espanyols. També va dir que el PCE i
el PSUC havien de constituir un sol partit en una sola disciplina i que no es
permetia fer res al marge del control del partit, tant dins de l’Estat Espanyol
com a l’exili. També van parlar de la UGT catalana que en aquells moments era
totalment independent de la de la resta de l’Estat dient que tot havia de ser
el mateix sindicat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Després de dir
Antonio Mije aquestes paraules, tant Miquel Ferrer, Josep Del Barrio, Víctor
Colomer o Josep Miret, van fer rumors de
protesta i van demanar parlar. Joan Comorera en canvi es va mantenir callat en
aquest cas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Miquel Ferrer
diu que tampoc digué res Miquel Serra i Pàmies. Segons Ferrer, Serra i Pàmies
solia callar quan parlaven els del partit “germà” del PCE però després solia
sabotejar totes les seves resolucions. Potser era una millor tàctica perquè no
el viessin a venir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Llavors tant
Miquel Ferrer com Víctor Colomer va agafar la paraula i van dir que aquella
proposta de liquidació de la independència del PSUC i de la UGT catalans només
es podia prendre després d’una resolució aprovada en assemblea pel PSUC i per
la UGT catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Després alguns
dels representants del PCE van començar a fer acusacions a alguns membres del
PSUC presents a la reunió d’indisciplina en el front de guerra, fent al•lusió a
l’afer en que José del Barrio havia rebutjat una medalla a Negrín el 1937 tot i
protestant sobre la falta de sabates pels soldats en el front. Per allò Negrín
va estar a punt d’obrir un expedient de rebel•lió contra ell. José Del Barrio
va aixecar la veu i va dir que tornaria a fer el mateix. El to de veu va anar
pujant i alguns dels membres del PCE de la reunió es van acostar a Del Barrio
amenaçant-lo. Va ser llavors que va començar un fort intercanvi de cops de puny
entre Del Barrio i Josep Miret del PSUC contra els membres del PCE. Els altres
membres dels dos partits de la reunió van començar també un abundant llançament
de cadires entre ells. Finalment algú es va posar pel mig i es va tornar a
imposar l’ordre. Al poc temps la reunió es va donar per acabada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">D’aquella reunió
i de les dissidències de molts membres del PSUC que es van exiliar a Mèxic i
altres països de l’Amèrica Llatina quan va acabar la guerra poc després, van
esclatar les greus diferències entre una gran part de membres del PSUC i del
PCE en el futur. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Fins aquí alguns
apunts sobre el marxisme català des de la mort de Ramón Casanellas el 1933 fins al final de la guerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">APUNT FINAL<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El marxisme
català que només va tenir una forta militància durant la guerra, estava primer
dividit en diversos petits partits durant la república i després dividit en dos
grans blocs, el POUM i el PSUC entre 1935 i 1936. Les causes d’aquestes
divisions eren sobre tot per les influències de la URSS entre els afins a la IC
i els dissidents. A més també hi havia l’ofensiva espanyolista del PCE que
sempre va voler acabar amb el caràcter nacionalista català del PSUC. Va ser per
aquestes influències foranes que el marxisme català no va poder gaudir durant
la república d’una total unió i el desenrotllament del seu fort sobiranisme català
que duia en el seu origen.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Després de la
guerra i durant els primers anys d’exili, un bon nombre d’importants dirigents
del PSUC i del POUM van iniciar un intent de crear un marxisme sobiranista
genuïnament català sense submissions ni influències amb la creació del Moviment
Socialista de Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda
s’inicià una forta ofensiva del PCE i d’Stalin contra el que quedava del PSUC
per intentar assimilar-lo al PCE, cosa que portà a encara més expulsions i
dimissions de més dirigents del PSUC. Alguns interessants detalls d’aquells
fets dels primers anys de la postguerra els reflecteixo en la segona part
d’aquest escrit EL MARXISME CATALÀ VERSUS EL PCE I STALIN. PART II
(1939-1958). </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Josep A. Carreras<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Llibres
i escrits consultats entre altres per les dues parts de l’escrit:</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">MIQUEL
FERRER I SANXÍS, MEMÒRIES. Recull de memòries de Miquel Ferrer adaptades per Miquel
Àngel Velasco.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">MIQUEL
SERRA I PÀMIES, HISTÓRIA D’UN OBLIT. De Guillem Martí i Massana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">EL
VALENCIANISME I EL FET DELS PAÏSOS CATALANS (1930-36). De Francesc Pérez
Moragón.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">ELS
ORIGENS DEL PSUC. De Josep Lluís Martín.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">LOS
ORIGENES DEL POUM. D’Andy Durgan<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">HILARI
ARLANDÍS, POLÍTIC COMUNISTA. De Carla Ferrerós i Natàlia Carbonell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">LINA
ODENA. De Manuel Moreno<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">HISTÓRIA
DEL PCE. Història oficial del partit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">ANREU
NIN, UNA VIDA AL SERVEI DE LA CLASSE OBRERA. De Pelai Pagès.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">LA
INTERNACIONAL COMUNISTA I EL PCE FRENTE AL PSUC. De Josep Puigsech i Farràs<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">JOSÉ
FIGUERES FERRER, EL HOMBRE QUE TRANSFORMÓ UN PAÍS. De Maria Rosa Serrano.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">CONDICIONS
DE TREBALL, CONFLICTIVITAT LABORAL I MILITÀNCIA CLANDESTINA DEL PSUC
(1938-1959). D’Antoni Lardín i Oliver.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">JOSEP
SERRADELL, L’HOME QUE VA ORGANITZAR EL PSUC. De Pere Meroño.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">PERE
ARDIACA, MATERIALS PER UNA BIOGRAFIA. De la Fundació Pere Ardiaca escrit per
Manuel Moreno, Josep Luís Martín, Giaime Pala, Antoni Barberà i Albert Claret.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A
part d’altres llibres i hemeroteques de premsa de l’època.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman, serif; font-size: medium;"><span style="line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Times New Roman, serif; font-size: medium;"><span style="line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Times New Roman, serif; font-size: medium;"><span style="line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Times New Roman, serif; font-size: medium;"><span style="line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Times New Roman, serif; font-size: medium;"><span style="line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Times New Roman, serif; font-size: medium;"><span style="line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-43901628379786140902014-07-13T08:36:00.001-07:002014-08-04T17:08:28.917-07:00EL MARXISME CATALÀ VERSUS EL PCE I STALIN. PART II (1939-1958)<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 474.9pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">La
primera part d’aquest escrit sobre el marxisme català des de 1933, acabava amb
la reunió entre membres del PCE i del PSUC el març de 1939 que acabà a cops de
puny i amb greus diferències entre els representants dels dos partits a la
reunió a causa de l’intent del PCE d’imposar la seva autoritat envers al PSUC.
Això va tenir algunes conseqüències en el futur de la seva relació.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Un
més després acabava la guerra civil a l’Estat Espanyol quan el general
republicà Casado es rendia a Franco en contra de l’opinió d’altres generals
republicans, veient que era impossible una victòria militar. L’exèrcit de
Franco llavors va ocupar les zones que van des de Madrid a Alacant en un
passeig militar. La victòria militar ja era impossible, però alguns sectors
republicans criticaren a Casado, ja que pensaven que podien aguantar alguns mesos i que el conflicte bèl·lic a
nivell europeu que estava a punt d’esclatar, podria canviar el curs dels
esdeveniments. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">MIQUEL
SERRA I PÀMIES I JOSÉ DEL BARRIO JUTJATS A MOSCOU</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Uns
mesos després d’aquella accidentada reunió el març de 1939 a París que acabà en
baralla entre membres del PSUC i del PCE, el maig de 1939 Joan Comorera va ser
convocat a Moscou i a l’arribar va demanar que el PSUC fos admès de ple dret a
la Internacional Comunista (IC) i a la vegada demanar més autonomia pel PSUC
envers al PCE. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Els
màxims dirigents de la IC, Manuilski i Dimitrov, van convocar també el juny de
1939 als militants del PSUC José Del Barrio i a Miquel Serra i Pàmies per
participar en les converses. En la reunió que es va fer amb altres
representants de la IC el 24 de juny de 1939 i en la que també hi havia Ërno
Gerö, l’enviat per Stalin a Catalunya des de 1931, es va decidir admetre al
PSUC com a membre de ple dret de la IC de manera separada del PCE. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">No
obstant això, immediatament s’indicà a Joan Comorera que a canvi el PSUC
s’havia de convertir en un partit autènticament comunista, ja que fins llavors
no el consideraven així. El PCE va protestar contra la decisió d’admetre al PSUC
com a partit independent a la IC i Dimitrov, el màxim dirigent de la IC, li va
dir a Santiago Carrillo que digués als dirigents del PCE que aquesta era
l’única manera de conservar a Comorera i a altres militants com a membres del
PSUC afins a la IC. També els va dir als del PCE que en realitat no se’n fiava
gaire de Comorera. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Paradoxalment
en el fons el que volien era que a canvi d’aquesta concessió d’acceptar-lo a la
IC, el PSUC treballés conjuntament amb el PCE fins a la seva total submissió,
abandonés la seva política nacionalista catalana i depurés als dissidents
d’aquesta línia dins del partit. Dolores Ibárruri, una de les dirigents del PCE
i que era totalment afí a Stalin i també era militant del Partit Comunista de
la Unió Soviética (PCUS) li va dir a Comorera, “al final te has salido con la
tuya”, referint-se a l’acceptació del PSUC en la IC com a partit català.
Evidentment enseguida els ho van fer pagar amb l’exigència de submissió al PCE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Una
prova d’això és que en la primera reunió que es celebrà entre la IC, el PCE i
el PSUC ja com a nou membre de la IC el 14 d’agost de 1939, es va convertir de
cop un judici sumaríssim contra José del Barrio i Miquel Serra i Pàmies. A part
de Comorera en la reunió-judici, en el sector acusador hi havia Dimitrov i
Manuilski entre altres com a caps de la IC i Jose Díaz, Dolores Ibárruri i
Jesús Hernández com representants del PCE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Basant-se
en falsos informes aportats pel PCE, especialment per part de Dolores Ibàrruri,
s’acusà al PSUC de ser el responsable de la pèrdua de la guerra i culpant-ne
especialment a Miquel Serra i Pàmies. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Abans
d’anar a Moscou, Miquel Serra i Pàmies i Josep Miret i Musté, dos ex de la USC,
juntament Josep Marlés i Sans, un ex d’Estat Català dels anys 20, eren els que
tenien a les seves mans els fons del PSUC. Miquel Serra i Josep Miret van
decidir depositar tots els fons que tenia el PSUC, uns 6 milions de francs, a
la banca francesa enlloc de al Banc Comercial de Moscou, ja que van pensar que
si ho hagessin fet en el banc rus els fons del PSUC estarien en mans de la URSS
i del PCE, cosa que acabaria de cop amb la seva independència. Això ho van fer
en contra de l’opinió de Josep Marlés, que volia depositar-los en el Banc
Comercial de Moscou. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimraK3vmwdD3QHtXpYa6Y7bS990qunEyu72YZgJtiXRJf7A4PduP-ZZ_RajlHfO4fc_t_z6PGvRD5gJ7fz8TfD70QhQGQ2hUjfiLSRrqjjATBRT6wQ95K4Fhnzs3k2MlLFL9NJdt0zt3o/s1600/JOSEP+MIRET+COMPANYS+3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimraK3vmwdD3QHtXpYa6Y7bS990qunEyu72YZgJtiXRJf7A4PduP-ZZ_RajlHfO4fc_t_z6PGvRD5gJ7fz8TfD70QhQGQ2hUjfiLSRrqjjATBRT6wQ95K4Fhnzs3k2MlLFL9NJdt0zt3o/s1600/JOSEP+MIRET+COMPANYS+3.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Josep Miret, de cap militar republicà durant la guerra juntament amb Lluís Companys</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
fet de que es depositessin els fons del PSUC en un banc francès enlloc de en un
banc rus, fou interpretat com una traïció a la IC i fou una altre de les
acusacions sobre Serra i Pàmies que a més se l’acusà de formar part dels
serveis secrets francesos. També fou acusat de promoure l’anticomunisme dins
del PSUC, de formar part de la conspiració trotskista, de perdre els arxius del
PSUC i d’incomplir les ordres de destruir Barcelona abans de que entressin els
franquistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Sobre
aquesta última acusació Miquel Serra i Pàmies en una carta escrita al seu germà
confirma que s’havia fet una reunió entre membres del PCE, PSUC i militars de
la Brigada de Lister en la que s’ordenà volar gran part de Barcelona abans de
que entressin els franquistes i s’encarregà a Serra i Pàmies, en aquell moment
Conseller de Proveïments, d’organitzar la destrucció. Serra i Pàmies afirma que
no complí l’ordre i que a més la sabotejà donant informacions i adreces falses
als militars que havien de dur a terme les demolicions. Miquel Serra ho diu
orgullós i afirma que allò era una salvatjada que hagués provocat centenars de
morts entre la població civil promoguda per uns que odiaven Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Per
totes aquestes acusacions Miquel Serra i Pàmies podia ser perfectament
condemnat a mort. De fet durant el judici ell mateix havia escrit una carta al
seu germà en el que li comunicava la possibilitat de que això passés. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A
Francesc Del Barrio també l’acusaren d’anticomunista i de rebel•lió contra el
govern de la república pel seu afer de l’enfrontament amb Negrín durant la
guerra, entre altres coses. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Tant
Del Barrio com Serra i Pàmies van restar empresonats en dures condicions i
aguantat molt baixes temperatures durant dos mesos a Moscou, pel que Serra i
Pàmies va patir una paràlisi facial parcial. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Finalment
quan molts els donaven per morts, el govern de la URSS va alliberar a Miquel
Serra i Pàmies i a José del Barrio per enviar-los a Xile i a Mèxic via tren i
Oceà Pacífic, per amb les noves consignes ajudar a reconstruir el PSUC entre
els exiliats que eren allí. Segons Serra i Pàmies, fou una estratègia per
eliminar-los pel camí i que només la intervenció d’una jove militant comunista
russa que els advertí que els vigilaven i que canviessin de tren els va salvar
la vida. Alguns afirmen que al govern soviètic no li convenia un assassinat de
dos tant importants militants del PSUC amb les conseqüències tant negatives que
això portaria entre els altres militants, però això és el que va experimentar i
explica Miquel Serra i Pàmies. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjarpx_K331MOHjKIGF4NPIopBmCGftwwfAKd-E03okSEEKEHzpT9VCgsSgRPAxyIzJwBax_DbrQfMZPQQugqDHJguqRhf_qZKf_uB9Wjc9RZi6I4wJA9ULjHxUL-c6Pxs5lkNxiYbkanQ/s1600/DEL+BARRIO+COMOREA+LA+PASIONARIA+3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjarpx_K331MOHjKIGF4NPIopBmCGftwwfAKd-E03okSEEKEHzpT9VCgsSgRPAxyIzJwBax_DbrQfMZPQQugqDHJguqRhf_qZKf_uB9Wjc9RZi6I4wJA9ULjHxUL-c6Pxs5lkNxiYbkanQ/s1600/DEL+BARRIO+COMOREA+LA+PASIONARIA+3.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">José del Barrio al mig, amb Comorera a l'esquerra i Dolores Ibàrruri a la dreta durant la guerra.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Joan
Comorera, malgrat veure la creixent pressió de la IC de que el PSUC fos una
sucursal del PCE, es van mantenir fidel a aquesta, ja que havent aconseguit que
el PSUC hi fos admès de ple dret, tenia esperances de mantenir una gran
autonomia del partit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Un
cop a Amèrica Del Barrio es quedà de moment a Xile i Miquel Serra i Pàmies passà a
Mèxic, a on juntament amb Comorera intentaren reconstruir el PSUC segons les
consignes que els havia donat la IC. No obstant això una gran part dels
dirigents del PSUC que eren a Mèxic, alguns d’ells presents en la reunió abans
esmentada amb els membres del PCE a París i que acabà a cops de puny, ja
estaven bastant decebuts amb la direcció del PSUC i la línia de la IC i molts
d’ells ja havien deixat o set expulsats del PSUC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb9HOmEKWlJk3ALJGOO9F8P7ZMIGvOZU7dCEdkGTLjZuY_1FnU_5jAdFK86F7n-XSCZFeJH7Jw0dN2HDuKkizS_F257hunBNIaZsRJdQKq4hT03guzh_e29FgnxULGjaa4iDF1kwAweOE/s1600/SERRA+I+PAMIES+MEXIC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb9HOmEKWlJk3ALJGOO9F8P7ZMIGvOZU7dCEdkGTLjZuY_1FnU_5jAdFK86F7n-XSCZFeJH7Jw0dN2HDuKkizS_F257hunBNIaZsRJdQKq4hT03guzh_e29FgnxULGjaa4iDF1kwAweOE/s1600/SERRA+I+PAMIES+MEXIC.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Miquel Serra i Pàmies en les fotos del seu visat de refugiat a Mèxic el 1940</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
1940 Miquel Serra i Pàmies s’uní a aquests dissidents del PSUC a Mèxic i
juntament amb destacats ex dirigents del PSUC durant la guerra com entre
altres, Miquel Ferrer i Sanxís, Felip Barjau, Angel Estivill, Víctor Colomer,
Manuel Serra i Moret, Josep Soler i Vidal, Abelard Tona i Nadalmai, Joan
Fronjosa i Salomó, Rossend Cabré, Artur Cussó, Joan Gilabert i Romagosa, Ramir
Ortega, Salvador Vidal i Rosell, Ramon Fabregat
i Pere Aznar, van formar el grup Moviment Social d'Emancipació Catalana
(MSEC). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3aPso4qOLmey1m65_cocC0vj7VP4D-eO0XboelJGwwKQRhsTZ9-m8bD1u0kj1KwYGGcq3Q-ctSIE80YNWpepc0u4Wf5yV-ittl4Hpuv3r-Og-JkQLA1xRwJRuH1RhOcR6zdjy8QocZjI/s1600/1+SOLER+FERRER.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3aPso4qOLmey1m65_cocC0vj7VP4D-eO0XboelJGwwKQRhsTZ9-m8bD1u0kj1KwYGGcq3Q-ctSIE80YNWpepc0u4Wf5yV-ittl4Hpuv3r-Og-JkQLA1xRwJRuH1RhOcR6zdjy8QocZjI/s1600/1+SOLER+FERRER.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">D'esquerra a dreta, Josep Soler i Vidal, Josep Carner, Maria Serra (dona de Miquel Ferrer) i Miquel Ferrer i Sanxís, als primers anys 40 a Mèxic. </span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
membres del MSEC es van desvincular del PSUC i de la seva política de submissió
al PCE considerant a més que havia perdut el seu caràcter nacional català.
També denunciaven el pacte germano-soviètic tot just començar la guerra amb el
que els dirigents del PSUC com Comorera i també els del PCE, havien de defensar
sense estar-ne convençuts. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Un
any després aquests dissidents del PSUC fundaren a partir del MSEC l’anomenat
Partit Socialista Català, que aplegà també a altres exiliats catalans que no
provenien del PSUC, encara que fou efímer. Eren intents de crear un socialisme
independent català des de l’exili.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Després
de defensar els dirigents del PCE i del PSUC el pacte germano-soviètic davant
dels dissidents com a garant de la pau a contracor, entre ells Comorera ja que seguien les directrius de la IC, el juny de 1941 l’exèrcit nazi alemany envaeix
la URSS. S’hagueren de menjar les seves paraules. Evidentment les autoritats de
la URSS en aquell moment estaven més centrats en lluitar contra la invasió nazi
que pels afers exteriors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Eusebi
Rodríguez i Salas, el cap d’Ordre Públic del PSUC durant els fets de maig de 1937
i ex de la CNT als anys 20, també era a Mèxic i segui un temps al PSUC amb un
fort to crític fins que fou expulsat del partit el 1942.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
20 d’agost de 1940, Ramon Mercader, un jove militant del PSUC durant la guerra
que ja va deixar Catalunya el 1937 per treballar pels serveis soviètics,
assassinava per ordre d’Stalin a Trotski amb un piolet a Mèxic. Mercader fou
detingut i condemnat a una llarga condemna de presó. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ4DTO5Z9EgxXbytoOMZ7Fmsfud4AQWfFfDgauLYxu71SqetRYWJlOy3CmaLj1osFJX693oU6LiJuVmqqKmyt0M1uW4q7FC9QU1OSwm5KVOsk9hX3yhjIYGmd-wtl1KBLUL7jbC_8N75k/s1600/1+MERCADER+DETINGUT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ4DTO5Z9EgxXbytoOMZ7Fmsfud4AQWfFfDgauLYxu71SqetRYWJlOy3CmaLj1osFJX693oU6LiJuVmqqKmyt0M1uW4q7FC9QU1OSwm5KVOsk9hX3yhjIYGmd-wtl1KBLUL7jbC_8N75k/s1600/1+MERCADER+DETINGUT.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Ramon Mercader, a l'esquerra en una columna del PSUC al front d'Aragó el 1936. A la dreta, Mercader detingut poc després d'haver atemptat mortalment contra Trotski</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Caritat
Del Rio, una de les fundadores del PSUC i la mare de Ramon Mercader, havia
participat també en el complot per matar a Trotski i inclús havia influït al
seu fill per que el matés. Caritat Del Rio, que també era a Mèxic, va fugir
immediatament del país per no ser detinguda. Al caps d’uns mesos va arribar a
la Unió Soviètica a on fou rebuda com una heroïna, va fixar la seva residència
a Moscou a on se li oferí un apartament de luxe i s’afilià al PC de la URSS. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9gVy9T8qIFfHd41nPtbCdBfGReBgygZCEGr9VlAFtUcUwZ1S4X87ubVwaKTFQSXy51n08C5pDFrAt0t2_ySfTRCSEZzvggYlZR1XccWzYsxqU5l9DVZyfb_1ZY_B7PWGoFgU6b0wcqw0/s1600/CARIDAD+MERCADER+1944+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9gVy9T8qIFfHd41nPtbCdBfGReBgygZCEGr9VlAFtUcUwZ1S4X87ubVwaKTFQSXy51n08C5pDFrAt0t2_ySfTRCSEZzvggYlZR1XccWzYsxqU5l9DVZyfb_1ZY_B7PWGoFgU6b0wcqw0/s1600/CARIDAD+MERCADER+1944+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Maria Caridad del Río, la mare de Ramon Mercader el 1944 a Moscou</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">EL
PSUC I EL PCE A FRANÇA I A L’INTERIOR EN LA POSTGERRA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
1939 el valencià Joaquim Olaso, l’ex del Partit Comunista de Catalunya (PC de C)
entre 1932 i 1936 i posteriorment del PSUC el 1936, s’havia quedat a Catalunya
a l’acabar la guerra i havia organitzat el PSUC clandestí interior. Alejandro
Matos un membre del PCE de Madrid s’havia quedat també a Barcelona i havia
contactat amb Olaso, pel que l’ajudà reconstruir el PSUC. Joaquim Olaso va marxar
a Perpinyà per contactar amb l’exterior i va deixar a Matos a Barcelona com
reorganitzador com a contacte entre el PCE i el PSUC de l’estat francès amb
l’organització clandestina a l’Estat Francès. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A
finals de 1939 la majoria de membres del PSUC havien set enviats a Mèxic pel
partit després de sortir dels camps de refugiats de França, a on com ja he
esmentat es produí la primera gran fugida de destacats militants de la
disciplina del partit. Josep Miret, Josep Maria Moix i Joaquim Olaso van quedar
com els representants del PSUC a la França que havia quedat semi lliure al sud
després de la invasió de l’exèrcit alemany. Aquest estaven en total coordinació
dins d’aquella clandestinitat amb els membres del PCE, que tenia a Jesús Monzón
com a cap de la secció a França.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Jesús
Monzón, era el màxim representant del PCE a l’Estat Francès i donades les
circumstàncies de clandestinitat per la invasió alemanya i el fet de que la
direcció del PSUC estigués a Mèxic es va convertir no sols en el cap de la
secció del PCE a França, sinó que també de fet del PSUC, que en teoria dirigien
allí Miret, Moix i Olaso. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
1941 Heriberto Quiñones era l’encarregat de la secció clandestina del PCE a
Madrid. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Heriberto
Quiñones, que era de Moldàvia i el seu nom era fals, havia set un dels agents
de la URSS enviats durant la república a l’Estat Espanyol i des de 1931 era a
les Balears per treballar perquè la secció de la Federació Comunista Catalana
Balear (FCCB) de les illes romangués fidel a la IC quan es va produir la
dissidència de la FCCB a Catalunya. Allí
va conèixer i es va fer parella sentimental de la influent militant comunista
balear Aurora Picornell, la qual fou afusellada pels franquistes quan van
ocupar Mallorca al començar la guerra. Quiñones va poder fugir perquè era a
Menorca, que encara no havia set ocupada. Tant Heriberto Quiñones com Aurora
Picornell havien set el principal contacte dels comunistes balears afins a la
IC amb el dirigent del Partit Comunista de Catalunya (PC de C.) Ramon
Casanellas abans de que aquest morís en el sospitós accident de moto el 1933. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRCBYH8Lrqv5rLC3qRO1eBsk4zr7WkWxNE30fnzoqrIK0sz4k54twRXo4md2ivMdSTIEJz8VjgiASc4VLJu4okIbnXWumI9sLm9iJ3DG0ABtCQcG3r-m011OeDAM3HraW4uX3h3MW44lo/s1600/QUI%C3%91ONES+1942+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRCBYH8Lrqv5rLC3qRO1eBsk4zr7WkWxNE30fnzoqrIK0sz4k54twRXo4md2ivMdSTIEJz8VjgiASc4VLJu4okIbnXWumI9sLm9iJ3DG0ABtCQcG3r-m011OeDAM3HraW4uX3h3MW44lo/s1600/QUI%C3%91ONES+1942+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Heriberto Quiñones el 1941</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Quiñones,
que havia set detingut a l’acabar la guerra, havia fugit d’un camp de presoners
franquista a Albatera a la província d’Alacant el 1940. Després d’estar un
temps amagat a Barcelona i contactant amb membres del PSUC interior, es va
traslladar a Madrid l’abril de 1941 per reconstruir el PCE interior convertint-se
en el cap de la delegació. Però Quiñones va tenir greus discrepàncies amb la
direcció del PCE a l’exili, sobre tot amb Dolores Ibárruri i Santiago Carrillo,
ja que tenia discrepàncies amb ells sobre la manera de dur el PCE interior perquè
pensava que ell coneixia millor la situació allí. Aquests el van denunciar
davant de les autoritats de la URSS i la IC de ser un agent dissident que
treballava per altres potències i de tenir també una mala influència sobre el
PSUC interior a Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
desembre de 1941 Heriberto Quiñones va ser detingut a Madrid i el 2 d’octubre
de 1942 va ser afusellat a Madrid. Alguns apunten que va ser denunciat pels
propis militants del PCE afins a Ibárruri i Carrillo, però aquest ja seria tema
d’un altre debat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
1941 van ser detinguts alguns membres del PSUC clandestí interior com Parandilla,
Manuel Donaire i Albert Assa a Barcelona. Albert Assa era comunista un turc que
havia anat a Barcelona el 1941 ingressant al PSUC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Després
d’aquestes detencions Joaquim Olaso, el cap de la delegació del PSUC al sud de
l’Estat Francès, va desaparèixer momentània i misteriosament el 1941 quan
Monzón li va voler demanar explicacions. Olaso havia anat a París a on el van
anar buscar i va confirmar que havia abandonat el PSUC. Els motius encara no se
saben del tot clars. Monzón sempre havia pensat que Olaso pertanyia al servei
secret soviètic, però aquesta era sols la seva opinió. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Josep
Miret i Musté va passar llavors a encapçalar la secció del PSUC a França, encara que
Monzón del PCE, amb l’abandó de Joaquim Olaso encara va reafirmar més la seva
autoritat i la del PCE sobre el PSUC a França i era ell qui dirigia la connexió
amb el PSUC clandestí interior que operava a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiac5agQxKNxP7GeWKA3Cc2UJp4v2itEnujtiiGYLXhOuO81PkGQeEj6JUV-21TAamic-JMkSq-IBwdfO0ncXvMMLd8dZcc1H4kQCWE-yDH1iCOEqDFtEIpoSPYH5JRSivPBFQPvsNoDtk/s1600/1+AA+MONZON.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiac5agQxKNxP7GeWKA3Cc2UJp4v2itEnujtiiGYLXhOuO81PkGQeEj6JUV-21TAamic-JMkSq-IBwdfO0ncXvMMLd8dZcc1H4kQCWE-yDH1iCOEqDFtEIpoSPYH5JRSivPBFQPvsNoDtk/s1600/1+AA+MONZON.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Jesús Monzón, cap de la delegació del PCE a l'Estat Francès a partir de 1941</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Però
Josep Miret no era de la confiança ni de Monzón ni d’Stalin, ja que com
recordarem havia set un dels que juntament amb Miquel Serra i Pàmies havien
depositat els fons del PSUC en un banc francès enlloc de en el banc rus. Quan
Miret va començar a discutir l’autoritat de Monzón aquest el va substituir per
Josep Moix i Regàs com a cap del PSUC a
l’Estat Francès. Moix sempre havia set partidari de que el PCE i el PSUC tinguessin
una estreta relació orgànica i va ser per això que Monzón el va nomenar. No obstant
això el 1942 Josep Moix va ser detectat per la policia francesa, policia que
era col·laboracionista amb els invasors alemanys, pel que va haver de fugir a
Mèxic. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5rXMc6Y5eXO7qtLhSrzM8USM2ZVwbelZiuCuR-a9y89imB4sJSj9DYwoEmD_GwGxs3UuEFZ6uQM-nR7oXovzcIio3Vm36u-PZzzsfNldxUTCwLfqJsIi4BReCmWrwNWPK-aYm0AYn5AY/s1600/1+M+F.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5rXMc6Y5eXO7qtLhSrzM8USM2ZVwbelZiuCuR-a9y89imB4sJSj9DYwoEmD_GwGxs3UuEFZ6uQM-nR7oXovzcIio3Vm36u-PZzzsfNldxUTCwLfqJsIi4BReCmWrwNWPK-aYm0AYn5AY/s1600/1+M+F.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Josep Miret i Musté i Josep Moix i Regàs, dirigents del PSUC clandestí a l'Estat Francès als primers anys 40</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Josep
Miret, que després d’això quedava encara en teoria com a màxim dirigent del
PSUC a França, també col·laborava amb el maquis francès contra els alemanys i
el 30 de novembre de 1942 fou detingut a París. Josep Miret moriria dos anys després
en un camp de concentració nazi. Dos anys després el membre del PSUC Llibert
Estartús fou acusat de haver delatat a Miret i fou assassinat pels seus
companys de PSUC, obscur assumpte del que en parlaré més endavant. Després
d’això Jesús Monzón del PCE encara reforçava més el seu poder sobre el PSUC
clandestí a l’Estat Francès. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
1942 José Díaz, el que havia set fins llavors secretari general del PCE va
morir a la URSS, concretament a Geòrgia, al suïcidar-se després de patir una
llarga i dolorosa malaltia. Dolores Ibárruri va ser nomenada la nova secretaria
general de PCE i solia viure a la URSS i estava plenament identificada amb
Stalin. També el 1942 va morir de malaltia a Mèxic Pere Fernàndez Checa, un
valencià que era a la cúpula del PCE des dels temps de la república. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">L’històric
dirigent del PCE Jesús Hernández havia disputat el lloc de secretari general a
Dolores Ibàrruri però fou derrotat per aquesta després d’una forta polèmica amb
ella. Hernàndez fou enviat a Mèxic per les autoritats de la URSS el 1943 per
posar ordre entre les dissidències interiors tant dels membres del PCE com del
PSUC exiliats allí. Un cop a Mèxic però Jesús Hernández va començar a criticar
fortament la política d’Stalin i va ser expulsat del PCE. Més endavant es faria
afí del règim comunista de la Iugoslàvia de Tito. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
1943 a causa de la II guerra mundial i just poc després de que les tropes
alemanyes haguessin set derrotades a la URSS en la seva invasió, es va decidir des
de Moscou que per evitar recels entre els treballadors dels diversos partits
contendents es dissolia la Internacional Comunista (IC), pel que la
incorporació del PSUC a la IC quedà sense efecte. El PSUC ja no era un partit
nacional català reconegut per la IC. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">José
De Barrio, que era inicialment d’una línia purament bolxevic havia seguit en la
cúpula del PSUC juntament amb Comorera però mantenint un molt fort to crític,
sobre tot després del judici sumaríssim que li organitzaren el 1939 a Moscou
juntament amb Miquel Serra i Pàmies. El 1943 José del Barrio va expressar el
seu rebuig a la submissió del PSUC envers al PCE i també a la política exterior
de la URSS, pel que també fou expulsat del PSUC. Del Barrio després de la
guerra mundial s’alià amb la línia de Tito anant a viure a Iugoslàvia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
1943 Manuel Donaire i Albert Assa, que havien fugit de la presó juntament amb
Antonio Pardinilla, representaven al PSUC interior clandestí i havien format un
grup armat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Després
de la caiguda de Josep Miret detingut pels alemanys a finals de 1942 i
havent-se fet el PCE a través de Jesús Monzón pràcticament amb les regnes del
PSUC al sud de França, Joan Comorera reaccionà i des de Mèxic el 1943 nomenà a
Miquel Pórtoles, Eduard Pérez Martí, Lluís Nogués per dirigir una nova direcció
del PSUC a França. Aquests tres militants del PSUC des de que van sortir dels
camps de refugiats el 1940 estaven incorporats a la delegació del PCE de Marsella.
També Joaquim Puig i Pidemunt es va incorporar a la direcció del PSUC a l’Estat
Francès. Inicialment Comorera volia nomenar a Agustí Echauri com a cap de la
delegació del PSUC a França, però no el va poder localitzar ni comunicar-se amb
ell. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Miquel
Pórtoles va ser detingut per la policia a Marsella i Monzón va nomenar a Eduard
Pérez i Martí com a cap de la delegació del PSUC a França. Com es veu el PCE
seguia manant en el PSUC a França i l’únic que van fer en nom del PSUC va ser
publicar alguns números de la revista “Treball”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Finalment
es va localitzar a França a Agustí Echauri, el que Comorera des de Mèxic havia
assignat per dirigir el PSUC a França. Jesús Monzón, d’esquenes a Comorera va
enviar a Echauri a Barcelona per fer-se càrrec del PSUC interior. També hi
envià a Alexandre Piedrafita i a Andreu Paredes i Vidal. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Alguns
dels ex dirigents del PSUC interior com el comunista turc Albert Assa i Antoni
Pardinilla no van voler cedir l’organització ni les informacions que tenien a
Antonio Paredes i Vidal pel que van ser expulsats del PSUC. Antoni Paredes i
Vidal i Agustí Echauri dirigien llavors el PSUC interior a Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
PCE tenia a León Trilla com a màxim dirigent interior a Madrid i estava sota
les ordres de Jesús Monzón que era a França. En aquells moments el PCE pretenia
dirigir no sols al PCE interior sinó al PSUC, però no sempre aquests ho
acceptaven totalment. León Trilla del PCE havia convocat a Madrid a Antoni
Paredes per enviar-lo a altres llocs de l’Estat Espanyol en nom del PCE i
aquest si va negar tornant a Barcelona per seguir treballant pel PSUC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Antoni
Paredes i Vidal aconseguí posar-se en contacte amb la direcció del PSUC a Mèxic
per explicar-li la situació i Joan Comorera a través de la cèl·lula del PSUC al
port el va informar de la propera arribada de nous militants del PSUC des de
Mèxic. Els primers serien Josep Serradell i Margarida Abril.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Margarida
Abril i Josep Serradell eren dos militants de les JSUC que ja es coneixien des
de la guerra dins de les joventuts del PSUC i es van fer parella durant l’exili
a Mèxic. Els dos es van traslladar primer a Argentina per agafar un vaixell,
però no sortiren junts cap a Barcelona per motius de seguretat. Margarida Abril
va sortir en vaixell des de Buenos Aires a finals de 1943 i va arribar a
Barcelona el febrer de 1944 mentre que Josep Serradell va sortir a principis de
1944 cap a Barcelona. Després d’estar un temps sense poder trobar-se finalment
els dos van contactar a Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv408H6SItc_23pChSUpk_7gqWOVbV-MwiXE88FFF8Y6c7d85-hIKakx7wmmqC2mWZDD0CfOlZ85IQU_ZlBU3fOs509FBZjlIpBmyXL2DA5jw2GRLNtilDJuekLBO9Vg0j_AD73yZaY0Q/s1600/1+SERRADELL+I+ABRIL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv408H6SItc_23pChSUpk_7gqWOVbV-MwiXE88FFF8Y6c7d85-hIKakx7wmmqC2mWZDD0CfOlZ85IQU_ZlBU3fOs509FBZjlIpBmyXL2DA5jw2GRLNtilDJuekLBO9Vg0j_AD73yZaY0Q/s1600/1+SERRADELL+I+ABRIL.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Josep Serradell i Margarida Abril el juny de 1943 en el vaixel de Mèxic a Argentina per anar després al PSUC clandestí interior a Barcelona</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A
Barcelona Josep Serradell i Margarida Abril es van posar en contacte amb
Antonio Paredes per organitzar de nou el PSUC interior. Però aquesta
reorganització va quedar tallada quan entre març i abril de 1944 van ser
descoberts i detinguts Piedrafita, Echauri i Andrés Paredes i Vidal. A més la
policia va incautar a Agustí Echauri l’arxiu del PSUC i la seva correspondència
amb la delegació de França. El cap de la delegació del PSUC a França Eduard
Pérez i Marí va ordenar a Josep Serradell i Margarida Abril que es fessin
càrrec de la direcció del PSUC interior anunciant que aviat vindria a
Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Semblava
que momentàniament la direcció del PSUC interior tornava a estar sota les
ordres de Comorera més que de Monzón, però com veurem més endavant el PCE
tornaria a agafar les regnes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
6 de juny de 1944 Eduard Pérez i Marí, el cap de la delegació del PSUC a
França, es va traslladar a Barcelona per dirigir el PSUC interior sota el
vistiplau del PCE, just el mateix dia que es produïa el desembarcament de
Normandia. León Trilla que havia tornat a França i Jesús Monzón l’havia
substituït en el PCE l’interior a Madrid. S’havien intercanviat els papers. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Josep
Serradell, que fins llavors era el cap del PSUC interior per ordres de
Comorera, va interrogar a Eduard Pérez i Marí per saber si havia vingut sota
les ordres de Comorera del PSUC o de Monzón del PCE, ja que Pérez i Marí li va
dir que la direcció l’havia enviat per encapçalar la delegació. Eduard Pérez li
va dir a Serradell que l’havia enviat Comorera però la veritat és que l’havia
enviat Monzón. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Aquell
1944 Jesús Monzón per carta va anunciar a Eduard Pérez i a Josep Serradell que
Pere Canals arribaria aviat a Catalunya des de l’Argentina enviat per Comorera
per fer-se definitivament amb el càrrec de cap del PSUC interior, però que
abans havia de passar per Madrid per entrevistar-se amb ell. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">En
realitat era una mentida ja que Pere Canals havia abandonat l’Argentina sense
permís de Comorera i havia anat pel seu compte a Madrid a mitjans de 1944 per
entrevistar-se amb Monzón per posar-se a les seves ordres i convertir-se
pràcticament en un militant del PCE i amb la idea de que el PSUC fos
definitivament una sucursal seva. Pere Canals, segons alguns companys seus en
aquella època, pensava que el PSUC havia de ser una mera delegació regional del
PCE. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Pere
Canals i Cambrissas havia set del Partit Comunista de Catalunya el 1932 i al poc temps es va
traslladar a les Balears a on es va incorporar al PCE i va ser un dels màxims
dirigents del partit a les Balears. Al començar el cop feixista de 1936 era per
casualitat a Barcelona assistint a la Olimpíada Popular i es va afiliar al
PSUC. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Pere
Canals es traslladà a mitjans de 1944 a Barcelona des de Madrid per fer-se
càrrec de la direcció interior del PSUC. Pere Canals va comunicar que havia set enviat per les delegacions del PCE i del PSUC per encapçalar al PSUC interior i va
substituir en el càrrec a Eduard Pérez i Marí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">L’agost
de 1944 foren detinguts diversos caps guerrillers del PSUC, entre ells Manuel
Donaide, aquell que ja s’havia escapat de la presó el 1943. Un més abans en una
altra allau de detencions també havia set detingut el militant d’origen turc Albert
Assa, que el 1943 també havia fugit de la presó juntament amb Donaide i que en
aquells moments estava de fet expulsat del PSUC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Aquestes
nombroses detencions, sobre tot de guerrillers, havien provocat discrepàncies
entre el recentment arribat Pere Canals i els altres membres de la cúpula del
PSUC interior que hi eren abans que ell. Pere Canals va acusar a Josep Serradell,
que era el responsable de controlar als grups guerrillers, de haver comès
fallades de seguretat, pel que el va sancionar a marxar de Barcelona cap a
València per contactar amb el PCE d’allí. Serradell aviat tornà pel seu compte
de València i tant Pere Canals, el cap de la delegació, com Eduard Pérez i Marí
van acusar a Serradell d’indisciplina, cosa que van comunicar a la direcció del
PCE a França. Finalment Serradell no fou expulsat del PSUC com havia amenaçat
Canals però les tensions internes del partit a Catalunya augmentaven. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
desembarcament de Normandia el juny de 1944 i l’alliberament de França per part
dels aliats havia animat a Jesús Monzón que liderava la delegació del PCE
interior a Madrid, a comunicar a la delegació de França que organitzés una
invasió guerrillera des de la frontera francesa i que escollissin un lloc dels
Pirineus per dur-la a terme. Els caps de la delegació del PCE a França entre
els que hi havia Carmen de Pedro i Manuel Gimeno assessorats pels militars
republicans López Tovar, Luís Fernández i Joan Blàzquez (aquest del PSUC) van
escollir la zona de la Vall d’Aran. També van informar i fer-ne partícips als
caps de la delegació del PSUC a França Lluís Nogués i Joaquim Puig i
Pidemunt. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Malgrat
que també es van reclutar nombrosos guerrillers del PSUC per acompanyar als del
PCE, el PSUC seguia subordinat a França a les ordres del PCE per una invasió
que havia de començar per Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
Buró polític del PCE de Mèxic envia l’octubre de 1944 a Santiago Carrillo com a
responsable del PCE a França. Quan la invasió guerrillera va patir les primers derrotes
militars a l’interior Santiago Carrillo va ordenar cancel•lar-la i ordenà la
retirada. Això va crear un enfrontament de Carrillo amb Monzón ja que aquest
últim era contrari a aturar la invasió guerrillera. Pere Canals, el cap de la
delegació del PSUC interior, va fer costat a Monzón en no estar d’acord en
aturar la invasió guerrillera. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoNlLNHfXfQ3oUALGN2T2Cq7PADok5Ds-yckOh5-uXIsfmmHH0Yt1xaAmrv2SdhOXzfB8benmc1Z1q3TAMby79mm2kkqbkqSsR-9W8hYlz-cKZPmDNrdWnYuYXOZchaJAfJ1EkNOuB3OQ/s1600/1+GURRILLA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoNlLNHfXfQ3oUALGN2T2Cq7PADok5Ds-yckOh5-uXIsfmmHH0Yt1xaAmrv2SdhOXzfB8benmc1Z1q3TAMby79mm2kkqbkqSsR-9W8hYlz-cKZPmDNrdWnYuYXOZchaJAfJ1EkNOuB3OQ/s1600/1+GURRILLA.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Guerrillers del PCE i del PSUC entrant per la Vall d'Aran l'octubre de 1944</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Santiago
Carrillo va refer les organitzacions del PCE i del PSUC a França, després del
fracàs de l’acció de la Vall d’Aran per orientar-les en la línia política de la
direcció del partit que era a Mèxic. També va voler fer el mateix a l’interior
i va enviar Agustín Zoroa a Madrid per parlar amb Monzón i a Castro Garcia Roza
a Barcelona per parlar amb Pere Canals. No obstant això Garcia Roza es va
trobar a Eduard Pérez i Marí com a cap del PSUC interior i aquest li digué que
Pere Canals era a Madrid parlant amb Monzón. Poc temps després el 15 de
desembre de 1944 Pere Canals va arribar a Barcelona i es va tornar a posar com
a cap de la delegació del PSUC interior. Pere Canals en aquells moments només
volia estar a les ordres de Monzón i no de Carrillo ni de Comorera. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Joan
Comorera ja era conscient des de feia un temps que el fet de que la delegació del
PCE a França amb el seu domini sobre el PSUC de la zona havia influït en que el
PSUC interior també estigués dirigit pel PCE, va ser per això que hi havia
enviat a Josep Serradell i a Margarida Abril l’any anterior. Però va veure que
la cosa s’agreujava quan Pere Canals havia anat d’Argentina a Madrid sense el
seus permís i d’esquenes a ell s’havia posat sota les ordres del PCE i havia
pres al seu enviat Serradell la direcció del PSUC interior a Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
fet de que amb l’enviament de Carrillo a França el PCE volia desplaçar a
Monzón, va fer que Comorera aprofités per enviar a més militants inicialment
afins seus a Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
gener de 1945 arribà a Barcelona procedent de Mèxic Pere Pujol, enviat per
Comorera per ajudar a completar la nova direcció del PSUC interior. Celestí
Carreté, Albert Vilalta i Enric Banqué completaven la direcció del PSUC
interior. El febrer de 1945 arribà a Barcelona Lluís Nogués, que fins llavors
era a la cúpula del PSUC a França des de que havia marxat Eduard Pérez a
l’interior, incorporant-se també a la cúpula del PSUC interior. La seva funció
era la connexió amb els quadres que eren a França</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">En els primers mesos de 1945 actuaven a
Catalunya diversos grups guerrillers de PSUC sota el nom de Agrupació
Guerrillera de Catalunya (AGC) i que a la vegada estaven englobats dins de la
Agrupación de Guerrilleros Espanyoles (AGE) creada pel PCE, amb caps com Pere
Romeral, Josep Aymerich, Josep Bru, Moisés Hueso, Joan Cuadrado, Joan Hidalgo,
Josep Tamborero, Bonifaci Garcia, Josep Ventura i Vilagrassa i Josep Serrat
entre altres. Aquests grups, tingueren alguns tirotejos amb les forces de
l’exèrcit i la policia espanyola. També el PCE tenia un grup guerriller a
Catalunya liderat per Miguel Núñez i que actuava coordinat amb els grups
guerrillers del PSUC, ja que en realitat tots estaven sota les ordres de la
delegació del PCE a França.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">La
presència de Pere Canals havia encara augmentat més la dependència del PSUC
interior del PCE i una mostra és que Josep Serradell, l’ex cap del PSUC
interior i la seva dona Margarida Abril havien set enviats a Madrid per
treballar pel PCE.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
març 1945 es va detenir a un altre bon nombre de guerrillers del PSUC interior
i a causa d’això també es van identificar i detenir alguns quadres del partit
interior. Eduard Pérez i Marí havia estat també identificat, pel que va fugir a
França. Pere Canals un dels supervivents de l’allau de detencions, es va
encarregar de reorganitzar el PSUC interior que havia quedat desmantellat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
maig de 1945 havia acabat la II Guerra Mundial, cosa que facilitava els
contactes amb els exiliats i amb la direcció del PSUC a Mèxic. Així entre maig
i agost de 1945 van arribar a Barcelona procedents alguns de Mèxic i altres de
Xile, Napoleó Figuerola, Evarist Massip i Joan Gallofré per incorporar-se al
PSUC clandestí interior. També alguns que eren a França van penetrar a
Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">En
aquells moments Santiago Carrillo havia assumit de fet tant la direcció del PCE
com del PSUC a França, com abans havia fet Monzón, sobre tot pel que fa al pas
de fronteres. Carrillo va enviar a un bon nombre de militants del PCE a Madrid
per acabar amb la influència de Monzón, amb qui estava enfrontat per l’afer de
la invasió de la Vall d’Aran del 1944. En aquells moments el finançament del
PCE a França venia principalment de Moscou i no arribava al PSUC, pel que això
afavoria encara més que el PSUC tant a França com a l’interior depengués del
PCE. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Carrillo
també va enviar a Barcelona a membres del PSUC per que refessin la guerrilla
interior amb un primer grup encapçalat per Joaquim Puig i Pidemunt, juntament
amb altres destacats guerrillers del PSUC com Joaquim Yúfera. Un altre grup que
va enviar poc després estava format entre altres per Angel Carrero, Serrano i
Carretero. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
juny de 1945 Jesús Monzón és detingut a Barcelona a on hi havia acudit per
preparar la seva sortida a França per parlar amb Carrillo després de que aquest
li hagués demanat. A Barcelona Monzón havia set acollit per Pere Canals qui
l’havia instal·lat a casa del membre del PSUC Jordi Serra, que també fou
detingut.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
juliol de 1945 s’havia reorganitzat l’organització político-militar del PSUC,
encarregada a Josep Serradell per Pere Canals incorporant a Carretero i a Angel
Carrero en la direcció guerrillera. Després de la caiguda d’abril de 1945
s’havia reorganitzat aquella organització guerrillera. Però els dos principals caps
dels grups guerrillers del PSUC interior, Lorente i Sariego, no gaudien de la
confiança de Josep Serradell, ja que els acusava d’actuar massa pel seu compte
i de no tenir prou mesures de seguretat. Aquests es van rebel·lar contra la
direcció del PSUC i el PCE i van seguir fent atracaments i accions pel seu
compte sense donar els diners a la direcció del PSUC.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">EL GRUP GUERRILLER DE JOSEP MAS I TIÓ</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Cal fer menció especial a un dels grups
guerrillers sorgit del PSUC a la Catalunya Nord als primers anys de la postguerra,
el que liderava Josep Mas i Tió, ja que va arribar a anar per lliure desvinculant-se
de la disciplina del PSUC i del PCE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSwPPnikjsSk56SFrLgJG0suQBJfdT37IE5cTcH1cMnIwfq5MZ5l3cQrUH1v9PJytI3XGAyWqLDW-oF841dES1gLBKxs3gy9QYx_jR4XUNeoMREli8U6yBaj-o3ZW6Fr4UHPI8mJPFhHI/s1600/JOSEP+MAS+I+TIO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSwPPnikjsSk56SFrLgJG0suQBJfdT37IE5cTcH1cMnIwfq5MZ5l3cQrUH1v9PJytI3XGAyWqLDW-oF841dES1gLBKxs3gy9QYx_jR4XUNeoMREli8U6yBaj-o3ZW6Fr4UHPI8mJPFhHI/s1600/JOSEP+MAS+I+TIO.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Josep Mas i Tió al 1945</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Josep Mas i Tió, nascut a Sant Pere de
Torelló el 1897, era un ex sindicalista de la CNT dels anys 20 i als anys 30 va
militar primer en el PCP de Jaume Compte, posteriorment al Partit Comunista de
Catalunya (PC de C.) fins que va ingressar al PSUC quan es va fundar. Va anar a
viure a Ripoll i va ser un important dirigent de la UGT catalana a Ripoll
durant la guerra. Posteriorment va estar també lluitant al front de Madrid i al
front d’Aragó.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Josep Mas el 1940 va viure un temps a
Montpeller col·laborant amb aquell PSUC de l’exili francès dominat pel PCE. El 1942
s’instal·là al poble de Llo, a la Cerdanya de l’Estat Francès molt a prop de
Sallagosa, a on va entrar en contacte amb el maquis francès del poble través
del comunista Ramon Gaillarde..<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Josep Mas i Tió va formar un curiós grup
guerriller format per una barreja d’originals de la Cerdanya de l’Estat Francès
i de catalans exiliats de l’Estat Espanyol, tots ells però catalans i que es
comunicaven en català. Aquests lluitaven tant contra els alemanys com feien
incursions a l’interior de l’Estat Espanyol, totalment ja fora de la disciplina
del PCE i del PSUC. Mas i Tio va inclús el 1943 contactar amb Josep Serradell,
que era el cap del PSUC clandestí a Barcelona i en aquells moments era amb l’únic
que volia tenir contacte ja que Josep Mas sols reconeixia al PSUC interior i no
al de l’exili. Malgrat tot el PSUC interior va acabar sota el comandament del
PCE a l’exili, pel que Josep Mas va seguir pel seu compte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Alguns dels guerrillers del seu grup procedents
de la Catalunya de l’Estat Espanyol eren Alsina, Pere Caballol, Joaquim
Herrero, Joan Fajula i Joaquim Perals i Tries i el seu propi fill Josep Mas i
Mas entre altres, tots procedents del PSUC. Alguns dels del grup que eren
originals de la Cerdanya de l’Estat Francès eren entre altres Antoni Cayrol i Galdric
Malet que era de Montpeller, que eren originàriament militants comunistes. També
tenia contacte amb el duaner de nacionalitat francesa i també de la Cerdanya
Adreu Parent, que col·laborava amb la resistència i a cops li facilitava les
incursions a l’interior. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">No obstant això el grup de Mas i Tió,
acabà col·laborant no sols amb el maquis comunista francès sinó amb el maquís
anti nazi de totes les ideologies i de la mateixa manera col·laborava amb els
antifeixistes de l’Estat Espanyol també de totes ideologies. Això no agradava
als dirigents del PCE i del submís PSUC que cada cop el consideraven més un
dissident. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Josep Mas, que havia inclús estat
afiliat a l’independentista PCP de Jaume Compte en el passat, s’havia afiliat
al PSUC quan es va fundar el 1936 al considerar-lo un partit nacional català i
marxista. La deriva que va agafar el PSUC durant la guerra de submissió al PCE
i a Stalin el va decebre i era per això que cada cop s’allunyava més de la disciplina
del PSUC. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A la primavera de 1944 el grup de Josep
Mas es va posar el nom de “Columna Macià”, cosa que va fer que el PCE de l’exili
el rebutgés ja totalment en la seva Agrupació Guerrillera i l’acusés de greu
indisciplina. El seu grup s’havia d’amagar tant dels nazis, que formava part
del maquis francès, com de la policia espanyola quan feien incursions. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Durant els primers mesos de 1944 el grup
de Josep Mas i Tió, ja batejat com “Columna Macià” va fer diverses incursions a
l’Estat Espanyol sobre tot operant per la zona de Ripoll. A part de sabotatges
i propaganda van intentar matar als germans Creixell, uns policies franquistes
de Ripoll. Però aquests assabentats de les seves intencions i temorosos del
grup guerrillers, prenien sempre totes les precaucions. El grup de Josep Mas va
tenir diverses topades i tirotejos amb la Guàrdia Civil a la zona de Ripoll, que normalment no s’atrevien
a perseguir-los per les muntanyes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Un cop alliberada França l’estiu de
1944, Josep Mas, amb bons informes del maquis francès va ser nomenat comandant
de les Forces Franceses de l’Interior (FFI), que eren grups maquis de totes
tendències que les autoritats franceses a l’exili havien militaritzat per
coordinar la lluita contra els nazis poc abans del desembarcament de Normandia.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Les forces guerrilleres dominades pel
PCE i per Stalin van aprofitar l’inicial buit de poder per concentrar-se a la
frontera espanyola i les FFI van rebre l’odre de tornar a controlar la frontera
fent fora a les forces del PCE, ja que consideraven que era una força armada
aliena que els suplantava i a més molts veïns de la zona els consideraven uns
ocupants. Josep Mas i Tió, que era marxista però anti PCE i anti Stalin, com a
comandant de les FFI va participar a ajudar a que l’exèrcit francès tornès a
controlar la frontera, cosa que va crear controvèrsia i a més va rebre l’acusació
per part del PCE i especialment de Carrillo de traïdor.</span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Malgrat tot, el grup de Josep Mas, ja
totalment fora del control del PCE i del PSUC, encara feia incursions a la
Catalunya interior, sobre tot per la zona de Ripoll. Les autoritats espanyoles
estaven tant preocupades pel seu grup que van arribar a oferir 50.000 pessetes
a qui els delatés. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Però a Josep Mas també el buscaven els
del PCE i a finals de 1944 un grup guerriller del PCE el va segrestar a
Sallagosa per demanar-li explicacions acusant-lo de traïdor. Finament va
convèncer al grup guerriller que el va segrestar de que no actuava pel seu
compte sinó que estava secretament en contacte amb el grup del PSUC de
Barcelona liderat per Josep Serradell. Com que Mas i Tió havia tingut regulars
contactes amb Serradell anteriorment se’l van creure i el van deixar anar. Va
tenir sort de que o aquell grup guerriller del PCE anava una mica despistat o
que no s’atreviren a matar a un comandant de les FFI, el que el convertia en un
militar francès. Segurament esperarien una millor ocasió de matar-lo de manera
més camuflada, ja que tothom al poble sabia que l’havien segrestat.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Josep Mas, després d’ajudar amb els ex
maquis de la FFI a controlar la zona de la Cerdanya i organitzar el nou exèrcit
francès en contra de la batalla final contra els nazis, van morir tràgicament
el 17 de març de 1946 quan al seu fill Josep Mas i Mas, que també havia set del
grup guerriller, se li disparà la pistola accidentalment quan la manipulava a
casa seva i quan suposadament havia d’estar descarregada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">La tràgica mort de Josep Mas i Tió, va
despertar totes les sospites, i encara ho fa, de que va ser assassinat pel PCE,
cosa que era molt plausible, donat que el consideraven un traïdor. Però el
mateix fill Josep Mas i Mas, va afirmar que se li havia disparat la pistola i
el mateix Josep Mas i Tió, que va tardar a morir, no va dir res als metges de
cap atemptat. No obstant encara hi ha veus que diuen que algú va col·locar la
bala dins de la pistola, que en aquells moments sempre estava descarregada, per
provocar l’accident. Però sembla una teoria una mica rebuscada i de totes
maneres no n’hi ha cap prova i de moment sembla que tot va ser un tràgic
accident.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Josep Mas i Tió d’alguna manera
representava en forma de guerrilla a aquells del PSUC que ja el van anar
abandonat des de 1940 per la seva submissió al PCE i a Stalin. A França i sobre
tot a la zona de la Cerdanya és molt més conegut que a Catalunya i a l’Estat Espanyol
com un heroi de la resistència anti nazi. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">L’ASSASSINAT
DE PERE CANALS I AFUSELLAMENT DE MEMBRES DEL PSUC</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">En
aquells moments el setembre de 1945 havia passat per Barcelona Wenceslao
Colomer, secretari general de les JSUC, per entrevistar-se amb Pere Canals per informar
després a les direccions del PCE i del PSUC a França del treball de Canals. Wenceslao
Colomer era un altre dels enviats per Comorera per reforçar al PSUC, però
Colomer també era un altre dels militants del PSUC que finalment resultà favorable
a una més gran relació orgànica entre el PCE i el PSUC, en contra del que volia
Comorera. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Després
de la gran renúncia de dirigents i militants del PSUC entre 1940 i 1943 que van
abandonar el partit per ser contraris a la submissió amb el PCE, els que
seguiren al PSUC era normal que tinguessin una certa tendència a ser favorables
a tenir una estreta relació institucional amb el PCE i malgrat que Comorera
volia més autonomia del PSUC, li costava trobar entre els que seguiren al PSUC militants
que no tinguessin aquesta tendència pro PCE. Va ser per això que quasi tothom a
qui enviava a reforçar l’autonomia del PSUC acabaven normalment submisos al
PCE. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Finalment
l’octubre de 1945 la policia va detenir a nombrosos membres dels grups
guerrillers, podent Sariego fugir a França però aconseguint detenir a Lorente.
A conseqüència dels interrogatoris a Lorente van detenir també a Joaquim
Yúfera, el novembre de 1945. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Quan
Wenceslao Colomer va tornar a França va donar bons informes de Canals. Va dir
que si bé inicialment no feia treball orgànic com se li havia ordenat, estava
corregint els seus errors i que havia pres mesures per enfortir la seguretat
del partit des de la caiguda d’abril de 1945.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Joan
Comorera s’havia traslladat finalment de Mèxic a França el novembre de 1945 per
així poder controlar més de prop al PSUC clandestí, sobre tot al tenir
coneixement de que Pere Canals, el cap de la delegació interior, actuava
pràcticament com a membre del PCE i també els del PSUC a l’estat francès
estaven sota les ordres del PCE. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqtwIR9eEDksfsSD29zMGfAwZNqKpfdRYP76s9Zfep-nBVyotwV7SYsWqbCugWRVTGOqPgwe5d3mJPgUnbawEPq3XIT02Hxu4hlSRSt63S3kh50gbqeSfBLtYYVIk8dUmUMUkf3Qz_Zmo/s1600/1+a+PCE+TOLOUSE+1945+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqtwIR9eEDksfsSD29zMGfAwZNqKpfdRYP76s9Zfep-nBVyotwV7SYsWqbCugWRVTGOqPgwe5d3mJPgUnbawEPq3XIT02Hxu4hlSRSt63S3kh50gbqeSfBLtYYVIk8dUmUMUkf3Qz_Zmo/s1600/1+a+PCE+TOLOUSE+1945+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Reunió PCE-PSUC a finals de 1945 a Toulouse. D'esquerra a dreta: Enique Lister, Francisco Antón, Santiago Carrillo (d'en peus), Dolores Ibàrruri i Joan Comorera. </span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">En
aquells moments a finals de 1945, Pere Canals no estava segur de la seva
posició dins del partit ja que pensava i amb raó que podia tenir una bona part
dels dirigents del PSUC i del PCE en contra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Primer
tenia en contra a Joan Comorera per haver abandonat Argentina sense permís i
haver-se traslladat primer a Madrid per posar-se a les ordres del PCE enlloc de
a les seves i a les del PSUC. A Josep Serradell per les seves polèmiques amb
ell quan va arribar Canals i per les discussions sobre les responsabilitats per
la desarticulació dels grups guerrillers el 1944. També podia tenir problemes
amb Carrillo del PCE per haver-se posat del costat Jesús Monzón, quan aquest es
fa enfrontar a Carrillo per l’afer de la invasió guerrillera de 1944. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Després
de ser detingut Monzón a Barcelona com abans he esmentat, el més de setembre de
1945 havia set assassinat a Madrid León Trilla i l’octubre de 1945 Alberto
Pérez de Ayala, els dos màxim col•laboradors de Monzón. Ambdós havien set morts
per grups guerrillers del seu propi partit el PCE, segons coincideixen la
majoria d’historiadors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Per
aquest motiu Pere Canals, com a ex col·laborador de Monzón i a més tenint-lo
Comorera com un traïdor a la disciplina del PSUC, li va expressar a Wencenlao
Colomer quan aquest va anar a interrogar-lo a Barcelona, que ell també li podia
passar el mateix i ser mort per membres del PCE o del PSUC. Per això Canals va
començar a rectificar per desfer el seu lligam amb Monzón i el va acusar
d’enganyar al partit i de prendre decisions massa temeràries. També Canals va
assumir la seva part de culpa per l’afer de la invasió a la Vall d’Aran de 1944
per haver-se posicionat en favor de Monzón. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Quan
Comorera va arribar a França el novembre de 1945 va ordenar a Canals que deixés
la direcció de la delegació del PSUC interior, que la deixés en mans de Josep
Serradell i que es traslladés de manera immediata a França. No obstant això
Canals abans d’anar a França va deixar com a cap de la delegació interior del
partit a Evarist Massip enlloc de a Josep Serradell, cosa que Comorera
considerà com una última indisciplina. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A
França Canals davant de les direccions del PSUC i del PCE va fer autocrítica de
la seva actuació tant per la seva política de no fer reunions col·lectives o de
seguretat i assegurava que havia que rectificar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Pere
Canals va ser assassinat a França durant el primer trimestre de 1946, encara
que no s’ha pogut confirmar la data ni ell lloc. Hi ha un misteri i silenci
oficial tant des de la historiografia del PSUC com del PCE sobre qui va donar
l’odre de matar a Canals. Com he esmentat abans era sobre tot Joan Comorera qui
considerava un traïdor a Canals per haver intentat d’esquenes seves fer del PSUC
una mera delegació del PCE, però si bé es pot intuir que l’ordre de matar-lo
vingués per aquest cantó, oficialment encara no es pot confirmar res. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit8j18RSAR3KvGHN08WCGfmnvVrhe-r4oJVbRnRQETLIRpkSzDDUzOwaOUtkXwCBrGBG7KYMp9QjEanEisklma97W7lbJBGyKdhpBh4ikDze-rYQJ8Hc4fV5_TR4zQ0ajyh6FYa4jkrXo/s1600/PERE+CANALS+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit8j18RSAR3KvGHN08WCGfmnvVrhe-r4oJVbRnRQETLIRpkSzDDUzOwaOUtkXwCBrGBG7KYMp9QjEanEisklma97W7lbJBGyKdhpBh4ikDze-rYQJ8Hc4fV5_TR4zQ0ajyh6FYa4jkrXo/s1600/PERE+CANALS+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Pere Canals i Cambrissas quan era a l'Argentina el 1942</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Segons
Isabel Esteve, una militant del PSUC que compartia fins llavors pis clandestí amb
Canals a Barcelona, Evarist Massip ja li havia comunicat que la posició de
Canals a França era molt dolenta i que no tornaria, cosa que ja insinuava que
sabia que quelcom li passaria i li va dir que abandonés el pis en el que estava
i que tallés tots els contactes que podia tenir Canals. Per tant es pot intuir
que Massip ja sabia que la direcció del PSUC havia eliminat o decidit eliminar
a Pere Canals, encara que això també està obert a debat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Entre
febrer i març de 1946 Evarist Massip, Josep Serradell, Antoni Senserrich i Isabel
Esteve també van fer informes sobre Canals a petició de la direcció del PSUC
que ja era a França amb Comorera com a secretari general, quan segons alguns ja
Canals havia estat assassinat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Evarist
Massip i Antoni Senserrich van ser molt crítics i acusaven a Pere Canals de
malgastar els diners del partit amb un ritme de vida massa elevat amb cotxes de
luxes, moltes festes i sortides nocturnes amb sexe i alcohol, de no promoure
reunions col·lectives, de no haver fet res per acabar amb les dissidències i
inclús d’haver-les fomentat, d’haver provocat caigudes de militants polítics i
de guerrillers per manca de seguretat i d’haver traït a la direcció del PSUC
menyspreant les seves ordres i defensar que el PSUC fos un mera secció regional
del PCE recolzant així la teoria de Monzón. Ambdós van proposar l’expulsió de
Canals del Partit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Només
Isabel Esteve va defensar a Canals en el seu informe de qui va dir que havia
treballat amb entusiasme i interessant-se per la seguretat i benestar dels
camarades. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Alguns
afirmen que quan es van fer aquests informes Canals ja havia estat assassinat a
principis de 1946 i que es van fer sols per justificar-ho, però ningú ho pot
encara assegurar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Però
després de l’assassinat de Canals la direcció del PSUC va procedir a depurar a
aquells que consideraven que havien col·laborat o set afins amb Canals. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
febrer de 1946 Joan Comorera va restituir a Josep Serradell com a cap de la
delegació del PSUC interior destituint a Evarist Massip, que havia set nomenat
personalment per Canals quan aquest va marxar a l’Estat Francès requerit per
Joan Comorera. També va enviar a l’interior a Ferran Rius de qui Serradell va
rebre les instruccions de reorganitzar tota la direcció del PSUC interior. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Comorera
i la direcció del PSUC, ara a l’Estat Francès, van considerar que Evarist
Massip, Lluís Nogués i Isabel Esteve havien set col·laboradors de Canals hi
havien de ser apartats de la direcció de la delegació interior i Josep
Serradell va ser l’encarregat d’aquesta depuració. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">L’abril
de 1946 Josep Serradell va enviar un informe a la direcció del PSUC a França en
que incloïa informes negatius sobre Lluís Nogués, Evarist Massip i Isabel
Esteve com a col·laboradors de Canals i de la política que havia dut fins
llavors Canals, que en aquells moments ja havia set assassinat. </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Finalment
davant d’això el secretariat del PSUC a França van cridar l’abril de 1946 a
Isabel Esteve i el juliol a Evarist Massip i a Lluís Nogués.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Lluís
Nogués sabent que Canals havia set depurat també, va fer un informe negatiu
sobre Canals semblant als que havia fet Serradell com el de la malversació de
diners, mala política de reunions i també incloent una autocrítica de no
haver-se adonat abans dels errors de Canals. Ni Evarist Massip, ni Luís Nogués
ni Isabel Esteve van tenir el final de Canals però van ser apartats de la
direcció del PSUC i van quedar com simples militants de base a França. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Només
Eduard Massip tornà a guanyar-se la confiança de Joan Comorera i després de
tenir un càrrec important en la redacció de la revista del PSUC “Treball” a
l’Estat Francès, es va convertir aviat en un dels màxims col·laboradors de
Comorera quan aquest es va enfrontar més endavant amb la direcció del PCE i li
va fer costat quan aquest va ser expulsat el 1949, abandonant també el partit.
Curiosament Josep Serradell que en aquells moments era l’home de confiança de
Comorera en el PSUC interior i que havia ajudat a depurar a Massip, el 1949 va
ser un dels que van ajudar a expulsar a Comorera del PSUC seguint les directrius
del PCE com veurem més endavant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Tot
això havia coincidit en el temps amb l’afusellament per part del règim
franquista dels membres del PSUC interior Manuel Donaire, aquell que ja havia
fugit de la presó el 1943, Francesc Serrat i Joan Arévalo el 25 de febrer de
1946, que havien set detinguts feia poc quan formaven part d’un grup
guerriller, que entre les seves accions figurava la mort d’un dirigent
falangista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">L’ASSASSINAT
DE LLIBERT ESTARTÚS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Però
la part de la història negra del PSUC de la postguerra que culminà amb
l’assassinat de Pere Canals, ja havia començat el 1944 al ser assassinat
Llibert Estartús i Vilas pels seus propis companys del PSUC que eren en aquells
moments a l’Estat Francès abans de que hi acudís Comorera. Estartús era un històric
militant que havia set del BOC des de 1930 i que es passà al PSUC quan es va
fundar el 1936. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Tornant
una mica enrere en el temps d’aquest relat, el fet s’havia originat quan el
1942 Josep Miret, que era llavors el cap de la delegació del PSUC a França,
havia set detingut pels alemanys ocupants al descobrir que col·laborava amb el maquís
com ja s’ha esmentat abans. Josep Miret va morir assassinat el novembre de1944
en un camp de concentració nazi a Àustria. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Emili
Garnier i Barrera, un membre del PSUC que als anys 20 havia set d’Estat Català
i després de la USC, després de l’assassinat de Josep Miret el novembre de 1944
va informar a la delegació del PSUC a França i a la seva direcció central que
Josep Miret li havia enviat una carta des de la presó ja feia un temps en la
que li deia: “No ens fiéssim de lliberts”. Garnier i Barrera va opinar que això
era un missatge en clau que volia dir que l’havia delatat Llibert Estartús. La
major part de la delegació del PSUC a França també ho va veure així i després
de convocar a Llibert Estartús a una reunió a Marsella per parlar de
l’assumpte, aquest fou assassinat per membres del PSUC després de la reunió a
finals de 1944. No se sap però quins militants eren a la reunió ni qui el va
matar, ja que hi ha un gran secret històric del PSUC sobre l’assumpte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Anys
després alguns van insinuar que Josep Miret podria haver set detingut per
imprudències de seguretat de Joaquim Olaso, el primer dirigent de la delegació
del PSUC a França el 1939 i que va abandonar el partit poc abans de que fos
detingut Miret, però és sols una elucubració. També des de molts sectors tant
des dels que anaven abandonant el PSUC a Mèxic i altres, s’ha dit que basar-se
en aquella frase de Miret en aquella carta per deduir que Estartús era el
delator és molt imaginar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
mateix Emili Garnier i Barrera molts anys després i en un escrit que va
publicar en el nº 201 revista l’Avenç de 1996, es va reafirmar en que ell creia
fermament que Llibert Estartús havia delatat a Josep Miret. En el mateix
article també diu que ell sols va informar del contingut de la carta però que a
part d’això, ni sap qui va matar a Estartús ni ell hi va tenir res a veure,
però que es solidaritzava amb els que van matar a Llibert Estartús per venjar a
Josep Miret. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">No
obstant això, Emili Garnier si bé es reafirma amb això, segueix dient que només
es basava en la frase de la carta de Josep Miret des de la presó que deia: “No
ens fiéssim de lliberts” i amb això ja en tenia prou i reconeix que no hi ha
cap més prova. Garnier i Barrera també diu que no entén com un històric
militant marxista com Llibert Estartús havia pogut fer això i es pregunta si va
ser per tortura, diners, etc. Bé, la veritat és que queda obert a l’opinió de
tothom la culpabilitat d’Estartús. També podria haver set sols una falta de
seguretat per part seva o que Miret volgués dir una altra cosa en la carta,
però Garnier es reafirma en que amb la frase de la carta ja en té prou. Bé, un
molt obscur assumpte del PSUC de postguerra que després es repetiria amb Pere
Canals com abans he esmentat, però per motius molt diferents, ja que aquests
últims van ser per diferències polítiques internes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">EL
POUM SOTA MÍNIMS A LA POSTGUERRA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Com
ja he esmentat abans en l’escrit, una gran part dels principals dirigents
històrics del PSUC que eren exiliats a Mèxic, a altres països llatinoamericans
i a França, a partir de 1940 van començar a abandonar la disciplina del PSUC
per considerar que estava massa submís al PCE i a Stalin. Alguns d’ells,
juntament amb altres exiliats catalans d’altres forces, formaren primer el Moviment
Social d'Emancipació Catalana (MSEC) i després el Partit Socialista Català
(PSC), encara que foren efímers. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
gener de 1945 alguns d’aquests ex membres del PSUC, entre els que destaquen
Manuel Serra i Moret, Enric Brufau i Joan Aleu, entre altres ex membres del
PSUC i d’altres forces, s’uniren amb ex destacats membres del POUM com Josep
Rovira, Jordi Arquer, Josep Coll o Josep Pallach entre altres i fundaren el
Moviment Socialista de Catalunya (MSC), amb la idea de desenvolupar un marxisme
i socialisme català fora de les submissions tant del PCE i Stalin i d’altres
directrius foranes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjoMnIEzUADSLh6EGINkhsfYWwkDnIAKuiuAf4RQtqN0-8HemtSfNaAFWUwWhZo6Mr0X_X2vnZ9kEcaJU-ehe7vNyOCNhNzx9v6XqumPnsR4NfbJ0u-IB1A_E5hO0UVLjcLUe_9MKUV78/s1600/rovira.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjoMnIEzUADSLh6EGINkhsfYWwkDnIAKuiuAf4RQtqN0-8HemtSfNaAFWUwWhZo6Mr0X_X2vnZ9kEcaJU-ehe7vNyOCNhNzx9v6XqumPnsR4NfbJ0u-IB1A_E5hO0UVLjcLUe_9MKUV78/s1600/rovira.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Josep Rovira i Canals, l'ex del POUM, un dels principals inspiradors del Moviment Socialista de Catalunya el 1945</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
POUM a l’acabar la guerra havia quedat sota mínims. Inicialment una gran part
van intentar seguir treballant pel POUM a partir de 1939. Però cap el 1945 ja
sols eren uns pocs militants que mantenien de manera simbòlica el nom, ja que
la majoria havien abandonat el partit, com Rovira, Arquer, Coll i Pallach entre
altres que havien ajudat a fundar el Moviment Socialista de Catalunya (MSC), altres
s’havien unit a altres alternatives comunistes o socialistes dissidents
internacionals des de l’exili, com Julià Gómez “Gorkin” o simplement abandonaren
el partit per dedicar-se a escriure pel seu compte com Narcís Molins i Fàbregas.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Entre els que encara
intentaren mantenir viu el POUM a partir de 1945 destaquen entre altres Juan
Andrade Rodríguez, Luís Portela Fernández, Wilebaldo Solano, Pere Bonet i Cuitó,
Josep Rodés i Bley, Enric Adroher i Pascual “el Gironella” i Daniel Rebull i
Cabré. Aquests, menys Daniel Rebull, que va abandonar el partit el 1953 per
discrepàncies amb la direcció del partit, van mantenir el nom del POUM quasi
fins a la transició de 1976 però no van aconseguir que sortís del seu caràcter
molt minoritari ni que tinguessin relleu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">JOAQUIM
MAURIN, EL LIDER ORIGINAL DEL POUM A L’EXILI<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda
Joaquim Maurín i Julià, el primer gran líder del POUM quan aquest es va fundar
el 1935, al començar la guerra del 1936 havia quedat detingut en el bàndol
franquista i va estar tota la guerra a la presó, cosa que havia permès a Andreu
Nin a liderar el POUM. No va ser jutjat fins el 1944 en que fou condemnat a 30
anys de presó. El 1946 però, en una època de pressions internacionals després
d’acabada al II Guerra Mundial fou alliberat sota llibertat vigilada a Madrid.
El 1947 se’l va permetre sortir de l’Estat Espanyol i es traslladà a París a on
connectà inicialment amb alguns dels que encara mantenien el POUM a l’exili i
la seva revista “la Batalla” com Wilebaldo Solano. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Joaquim Maurín
però no s’integrà al POUM de l’exili i es traslladà a viure als Estats Units
concretament a Nova York. Allí Maurin va fundar una agència de premsa anomenada
American Literary Agency, que es va convertir en una de les més prestigioses,
ideada per escriure articles sobre l’Amèrica Llatina. Maurin es va dedicar a
escriure diversos articles polítics d’actualitat i alguns sobre reflexions de
l’evolució del marxisme i també a fer crítica de la URSS estalinista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">També Joaquim
Maurin, coneixent cada cop més els fets de la guerra, també va criticar algunes de les posicions i estratègies
adoptades pel POUM entre 1936 i 1939, cosa que comentava bastant en privat però
del que no en va fer gaire ressò mediàtic, ja que Maurín sempre va tenir una
forta frustració per no haver pogut participar en la guerra i mantenia malgrat
les crítiques un gran respecte per aquells militants del POUM que hi havien
participat en la guerra i patit l’estalinisme. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Als anys 50
Joaquim Maurin va tenir una estreta relació, acostament polític i col•laboració
amb el president de Costa Rica Josep Figueres Ferrer, un socialdemòcrata de
pares catalans i que usava el català per parlar amb la seva família i alguns
amics. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Josep Figueres
havia arribat al poder primer el 1948 després d’encapçalar una revolta armada en
que s’enfrontà a un govern format per una curiosa coalició governamental que ja
durava des de 1943 entre el Partido Republicano Nacional (PRN), que eren
originàriament una espècie de socialdemòcrates cristians i el partit Vanguardia
Popular que era d’ideologia comunista i dissidents de Moscou. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El 1948 s’havien
fet unes eleccions a Costa Rica i segons l’opinió general els recomptes donaven
la victòria a la coalició socialdemòcrata opositora anomenada Movimiento de
Liberación Nacional, però el govern s’autoproclamà vencedor en un frau
electoral i Rafael Angel Calderon del PRN es va mantenir com a president de Costa
Rica amb coalició amb els comunistes de la Vanguardia Popular.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Josep Figueres i
Ferrer va encapçalar llavors una revolta armada en que va formar una milícia
popular a corre cuita que va vèncer a l’exèrcit oficial del país després d’uns
mesos de sagnant guerra civil.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Després de la
revolta armada Josep Figueres es va convertir en president del govern canviant
el nom del partit per Partido de Liberación Nacional d’una socialdemocràcia
bastant esquerrana i va fer empresonar tant als dirigents social-cristians com
als comunistes. Immediatament va començar a aplicar polítiques encara més
esquerranes que l’anterior govern.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Les primeres
mesures de Figueres foren bastant radicals nacionalitzant la banca, posant
forts impostos al capital i una regulació dels preus de cafè que anava en
contra dels especuladors i que afavorí a les classes més desfavorides. Una
altre important decisió de Figueres va ser la de concedir el dret de vot a les
dones a Costa Rica. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Una de les també
mesures històriques que va prendre Josep Figueres va ser l’abolició de
l’exèrcit a Costa Rica, ja que considerava que era una despesa inútil al
haver-se demostrat que una milícia popular improvisada que ell mateix havia
organitzat el podia derrotar. Tampoc se’n fiava dels comandaments de l’antic
exèrcit per estar ple d’elements social-cristians i comunistes afins al govern
anterior.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Josep Figueres
es va presentar a les eleccions de 1953 com a candidat del Partido de
Liberación Nacional amb una forta campanya de l’oposició contra ell i
acusant-lo de no ser un autèntic costarriquenc pel seu origen català. Figueres
havia fet popular una frase seva que en que deia “Soy un pagès catalán
empaquetado en Cataluña y nacido en los Andes”, ja que quan els seus pares van
arribar a Costa Rica el 1906, ja seva mare ja estava embarassada d’ell de 6
mesos des de Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Malgrat tot, aquelles
eleccions de 1953 les va guanyar Josep Figueres i el seu partit per majoria
absoluta. Va ser llavors que Joaquim Maurin, que ja era amic seu des de feia un
temps, va començar a donar-li suport polític i a col·laborar estretament amb
ell. A conseqüència d’això Joaquim Maurin fou nomenat per Figueres assessor
polític i funcionari de premsa de Costa Rica a la ONU entre 1954 i 1957. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Joaquim Maurin
va estar molt temps sense escriure gaire sobre el seu passat, a part d’algun
article sobre el temps de la república ja que, segons la seva dona, la
frustració d’haver passat tota la guerra en una presó franquista l’havia
traumatitzat. El seu suport i col·laboració amb el president de Costa Rica
Josep Figueres, de tendència socialdemòcrata d’una ala bastant esquerrana, pot
donar una idea de la tendència que agafà Maurin en aquella època. Quan finalment
Maurin es va decidir a iniciar unes memòries, va morir poc després el 1973
havent escrit sols uns pocs capítols.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">EL
PSUC A PARTIR DE 1946<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Seguint
amb el fil de la delegació del PSUC a l’Estat Francès a on el 1945 ja hi havia
acudit des de Mèxic el seu secretari general Joan Comorera, que veia que tant
la delegació del PSUC a França com a l’interior havia caigut pràcticament en
mans del PCE i després de l’obscur assumpte de l’assassinat de Pere Canals a
principis de 1946, seguiré amb alguns aspectes de la seva evolució a partir de
1946. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A
principis de 1946 Josep Serradell ja era el cap de la delegació interior a
Catalunya del PSUC i en principi se suposava que era totalment fidel a Comorera
i no al PCE, encara que en realitat no era així. Lluís Nogués era el cap del
comitè local de Barcelona. Les caigudes d’un bon nombre de militants havien fet
perdre el contacte de molts militants i molts no se’n fiaven de la direcció del
partit interior. Antoni Senserrich s’encarregava de posar de nou en contacte a
tots els grups interiors amb la direcció de la delegació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Tot
i reconèixer la seva bona feina, Serradell en el seu informe d’abril de 1946 va
acusar a Nogués de seguir els mateixos mètodes de treball de Canals i de no
orientar als militants en la línia adequada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
PSUC interior havia aconseguit fer entrar la revista “Treball” en algunes
fàbriques. En quan als grups guerrillers, després de les caigudes Serradell es
va encarregar de captar nous militants per la guerrilla no relacionats amb els
del passat per seguretat i s’havia trencat la relació orgànica amb els que
havien quedat com a mesura de seguretat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Després
d’algunes caigudes van quedar el 1946 tres grups guerrillers del PSUC interior
dirigits per Ángel Carrero, que havia deixat la comissió política-militar en
mans de Pere Valverde. Aquests grups guerrillers col·locaren algunes bombes
entre 1946 i 1947. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A
la tardor de 1946 Josep Serradell va marxar cap a França deixant a Joaquim Puig
i Pidemunt com a cap de la delegació interior del PSUC. El març de 1947 la
direcció del partit va enviar des de França a Sebastià Piera per fer-se càrrec
de la direcció del PSUC interior, passant Joaquim Puig i Pidemunt a
responsabilitzar-se de la direcció de “Treball” <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Ferran
Rius s’ocupava de la política d’unitat i Pere Valverde de la comissió política-
militar. Pere Valverde es va fer càrrec també dels grups guerrillers quan van
detenir a Àngel Carrero. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Després
de detenir a Angel Carrero la policia va trobar pistes de la delegació
clandestina del PSUC i l’abril de 1947 la policia va detenir també a Sebastià Piera,
Joaquim Puig i Pidemunt, Numen Mestre, Ferran Rius, Serrano, Pere Valverde i
altres, en total uns 80, una gran caiguda. Això va desmuntar tota la
organització política, sindical i guerrillera que s’havia muntat des de 1946.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Entre
1945 i 1946, un cop acabada la guerra mundial i sobre tot després de que una
gran part d’ex dirigents del PSUC que eren a Mèxic havien abandonat el partit
per considerar que perdia sobiranisme envers al PCE i molts d’ells s’havien
unit al Moviment Socialista de Catalunya (MSC) juntament amb alguns importants
ex dirigents del POUM i d’altres forces com abans he esmentat, Joan Comorera
s’envoltà dins de la cúpula del PSUC dels vells militants que encara eren fidels a
ell i a el PSUC. Els més destacats eren Miquel Valdés, Rafael Vidiella, Pere
Ardiaca, Josep Maria Moix, Amadeu Bernardó, Josep Marlès, Wenceslao Colomer Pau
Cirera, Tomàs Molinero, Joaquim Pou, Josep Serradell, Margarida Abril i Evarist
Massip entre altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Joan
Comorera es reafirmà com a secretari general del PSUC i va escriure un document
en que qualificava a tots els dissidents que havien abandonat el PSUC, que eren
la majoria dels que hi havia durant la guerra, de desertors, lladres, traïdors,
trotskistes, aventurers, immorals i separatistes. Comorera encara confiava que
el PSUC mantingués una autonomia respecte al PCE i a la vegada aconseguís el
seu suport i el de la URSS en aquest fet.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Amb
la direcció interior desmantellada després de l’allau de detencions, a mitjans
d’abril de 1947 Josep Serradell tornà de França a Barcelona per encapçalar de
nou la direcció del PSUC interior. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">L’octubre
de 1947 arribà a Barcelona Gregori López Raimundo, que era un militant d’origen
aragonès i havia estat a afiliat de les joventuts del PSUC durant la guerra i
que havia estat a Mèxic fins a 1945 fins que es va traslladar a França. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilkAAd_53rme86p2XeCs2y5ZZ-bykvC37N4JcBm0BcTy_7xlgtk-ez8RtCgT9m__m3_mm53UJ69NXCTIsoDUgHYiFgBnAsdH5bVqNw2flYYg-D1INg7hJ9vw20QKnr4zIKFBgegupW518/s1600/1a+lLOPEZ+REIMUNDO+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilkAAd_53rme86p2XeCs2y5ZZ-bykvC37N4JcBm0BcTy_7xlgtk-ez8RtCgT9m__m3_mm53UJ69NXCTIsoDUgHYiFgBnAsdH5bVqNw2flYYg-D1INg7hJ9vw20QKnr4zIKFBgegupW518/s1600/1a+lLOPEZ+REIMUNDO+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Gregorio López Raimundo, es feu càrrec del PSUC interior el 1947</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Un
cop a Barcelona López Raimundo es va dedicar a les tasques d’organització. El
desembre de 1947 Josep Serradell, ja bastant detectat per la policia, va marxar
definitivament a França i López Raimundo va quedar com a màxim responsable de
la delegació del PSUC interior. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Quan
Gregorio López Raimundo es va fer càrrec del PSUC interior la situació era
bastant dolenta després la gran caiguda de l’abril de 1947 i la cosa empitjorà
amb més caigudes i detencions el 1948, de les que López Raimundo se’n va
lliurar seguint al cap de la delegació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A
partir de llavors la branca sindical del PSUC clandestí interior s’emmotllà a
les comissions obrers que organitzaven els mateixos treballadors més que
dirigir-les ideològicament des del PSUC, cosa a la que el partit es va adaptar
canviant la seva política sindical i finalment amb els anys dirigint-la en amb
el nou sistema adoptat. Aquelles comissions obreres, que majoritàriament
operaven dins de la UGT clandestina, si bé partien d’una ideologia marxista, es
basaven més en les reivindicacions laborals que en la propaganda política de
partit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">L’EXPULSIÓ
DE COMORERA I AFUSELLAMENT DE MÉS MEMBRES DEL PSUC<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A
partir de 1947 el PCE, que estava encapçalat principalment per Dolores
Ibárruri, Santiago Carrillo, Vicente Uribe, Enrique Líster i Antonio Mije entre altres,
juntament amb les autoritats de la URSS van iniciar una nova ofensiva per pràcticament eliminar al PSUC i
convertir-lo en una sucursal regional del PCE a l’exili. Comorera va ser
nomenat el 1948 membre del buró polític del PCE per tenir-lo més controlat i
com primer pas per l’eliminació del PSUC. Joan Comorera aplaçava l’acceptació
del càrrec amb excuses, ja que no es volia enfrontar directament amb la URSS ni
tampoc volia eliminar al PSUC, encara que finalment acceptà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKuYCnngT0UtF7JpnNU4-TTFWq8wOG361oWHJAEzFuTD3wPRSN9iE0p_jdKQlZr465fS1VSXTAyoIR3GvTLXRYD3kSYYYJDeAHBQZXW-7wNVq3d7elwXalGumpMuXnDBq05egpj9_gW0w/s1600/1+COMORERA+1948+REUNI%C3%93+PCE+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKuYCnngT0UtF7JpnNU4-TTFWq8wOG361oWHJAEzFuTD3wPRSN9iE0p_jdKQlZr465fS1VSXTAyoIR3GvTLXRYD3kSYYYJDeAHBQZXW-7wNVq3d7elwXalGumpMuXnDBq05egpj9_gW0w/s1600/1+COMORERA+1948+REUNI%C3%93+PCE+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Joan Comorera, el tercer per la dreta, en una reunió del Buró polític del PCE el 1948. A la seva esquerra Santiago Carrillo i Enrique Líster. A l'esquerra parlant, Dolores Ibàrruri.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Mentre
passava això el febrer de 1949 eren afusellats a Barcelona els membres del PSUC
interior Joaquim Puig i Puidemunt, Numen Mestre i Ferrando, Pere Valverde i
Fuentes i Angel Carrero Sancho, que havien set detinguts en la gran caiguda de
1947. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCegfRois2RlsL39QXAjjp9zFm3fJqflQyw-Zm8_TRfyyVGkhH_GMlEBA9nV8Mz_2T8Zihc9uKlE8RBGtJaqdO8Tj-OGPvdnTGuvR4Pvrliwz5JaX7hNmh3xa1uSsqsQDLe-Oe7QfM4Oo/s1600/LLUITA+executats+PSUC+1949+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCegfRois2RlsL39QXAjjp9zFm3fJqflQyw-Zm8_TRfyyVGkhH_GMlEBA9nV8Mz_2T8Zihc9uKlE8RBGtJaqdO8Tj-OGPvdnTGuvR4Pvrliwz5JaX7hNmh3xa1uSsqsQDLe-Oe7QfM4Oo/s1600/LLUITA+executats+PSUC+1949+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">La revista del PSUC "Treball" informant de l'afusellament a Barcelona el febrer de 1949 de quatre militants del PSUC, Pere Valvderde, Joaquim Puig i Pidemunt, Numen Mestre i Angel Carrero </span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
1949 el PCE va proposar una lluita més reivindicativa antifranquista i
utilitzar les estructures franquistes per infiltrar-s’hi tot centrant-se més en
el restabliment de la democràcia a l’Estat Espanyol i que per reivindicar el
socialisme immediat. Comorera s’hi oposà i va fer una proposta pròpia d’un
socialisme popular que formés unes repúbliques socialistes ibèriques federades
lliurement. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Stalin,
ja des de 1948, havia desautoritzat el règim comunista Iugoslau de Tito, ja que
també tenia unes propostes pròpies de socialisme diferenciades de les de la
URSS i a més estava composat per diferents repúbliques petites federades amb
els seus partits comunistes propis. Va ser per aquest motiu que el PCE i les
autoritats de la URSS van acusar a Comorera de titista i d’anticomunista al fer
propostes diferents a les de la URSS i també de nacionalista burgès, al
proposar que Catalunya fos una república socialista amb partit comunista propi
que es pogués federar lliurement. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">La
veritat es que Comorera havia criticat abans també alguns aspectes de la
política de Tito, però ara era ell
l’acusat de titista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Les
autoritats de Moscou van cridar a Comorera a sotmetre’s a les directrius del
PCE, com a partit central de tots els comunistes de l’Estat Espanyol i Comorera
s’hi negà. Llavors, a instàncies d’Stalin i del PCE, es va convocar una assemblea
de la cúpula del PSUC que estava formada per una majoria de militants favorables
a tenir un estret lligam amb el PCE, cúpula que ja havia set imposada
anteriorment pel PCE i Stalin. En aquella reunió la majoria de la cúpula del
PSUC van desautoritzar les propostes de Comorera de no sotmetre's a les directrius del PCE, malgrat que ell era el
secretari general. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Comorera
es va reunir el mateix 1949 amb Josep Marlès que li feia costat a París, per
formar una nova cúpula paral·lela del PSUC amb els afins seus que desautoritzés
a la cúpula existent. La reacció de la cúpula oficial del PSUC formada per Josep
Moix, Rafael Vidiella, Wenceslau Colomer, Pere Ardiaca, Margarita Abril y Josep
Serradell, que eren afins al lligam orgànic amb el PCE, van decidir expulsar a
Comorera no sols de secretari general sinó del partit el novembre de 1949. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4BYZ31DuYBCY8PSB-HNFsddU79E6LBcpJXJ89w1l1bfwn8dVyfxHvu0JVf3WX7wK8T5i7H3S60Eay-1Ey-TbCvn60OxgrGNOFpx5s9KtkWGRoDkf6BzSpcCf99tGWz9kAZzM_hbR6HZQ/s1600/COMORERA+I+MARL%C3%89S+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4BYZ31DuYBCY8PSB-HNFsddU79E6LBcpJXJ89w1l1bfwn8dVyfxHvu0JVf3WX7wK8T5i7H3S60Eay-1Ey-TbCvn60OxgrGNOFpx5s9KtkWGRoDkf6BzSpcCf99tGWz9kAZzM_hbR6HZQ/s1600/COMORERA+I+MARL%C3%89S+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Josep Marlès i Joan Comorera el 1949</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Joan
Comorera va cercar suport en les autoritats de la URSS però aquests es
decantaren pel PCE i per la seva cúpula submisa del PSUC. El nou secretari
general del PSUC fou llavors Josep Moix i la cúpula del PSUC es mantingué amb
els anteriorment mencionats que havien decidit expulsar a Comorera seguint a
les ordres del PCE. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">No
obstant això, un bon nombre de militants històrics es solidaritzaren amb
Comorera i van abandonar també el PSUC el 1949 entre els que destaquen Miquel
Valdès, Josep Marlès, Amadeu Bernardó, Emili Garnier i Barrera, Pau Cirera,
Joaquim Pou, Tomàs Molinero i Evarist Massip, entre altres. Tant aquests com
els que restaren al PSUC aquell any, el 1945 havien seguit fidels a Comorera i havien
seguit al PSUC quan ja llavors una majoria dels antics dirigents havien
abandonat el PSUC per estar en desacord amb la seva submissió al PCE i a
Stalin. <o:p></o:p></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Cal
ressaltar que Miquel Valdès va morir un any després el 1950.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Tots
aquests, inclòs Comorera, havien estat d’acord el 1945 a seguir en el PSUC i en
seguir mantenint el lligam orgànic amb el PCE, però quan el 1949 es volia ja
pràcticament eliminar al PSUC com a partit català, van abandonar el partit
juntament amb Comorera. De fet tots aquests inclòs Comorera, se n’adonaren uns
anys més tard del que ja se n’havien adonat molts altres ex dirigents del PSUC
que ja l’havien abandonat entre 1939 i 1945. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Joan
Comorera el 31 de desembre de 1950 en un arravatament de ràbia i valor, va
decidir juntament amb la seva dona Rosa Santacana anar pel seu compte de manera
clandestina a Barcelona per intentar que el PSUC interior es mantingués fidel a
ell i no al PCE, ja que considerava que nom de PSUC ara ja volia de facto PCE. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Des
de l’exili tant Santiago Carrillo com Dolores Ibárruri i la cúpula del PCE,
feien un forta campanya tant en la premsa com en la radio clandestina contra
Comorera, acusant-lo de burgès anticomunista i de ser un perill pels militants
del PSUC interior afirmant que tenia intenció de delatar-los. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">També
els membres de la cúpula del PSUC a l’exili feien escrits en la seva revista
acusant a Comorera de nacionalista burgès i dissident. Especialment durs contra
Comorera eren els articles de Wenceslao Colomer, que curiosament estava casat
amb la seva filla. La filla de Comorera també va renegar del seu pare fortament
influenciada pel seu marit, el PCE i els autoritats de la URSS. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Totes
aquestes infàmies estaven destinades a evitar que els membres del PSUC interior
es posessin al costat de Comorera, cosa que no passà majoritàriament ja que el
cap de la delegació López Raimundo era fidel a la direcció oficial de PSUC i al
PCE. Gregorio López Raimundo, el cap de la delegació interior fou detingut el
1951 durant la vaga de tramvies i va ser alliberat el 1954 en que sortí cap a
l’estat francès.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Joan
Comorera, juntament amb alguns militants fidels, a partir de 1952 va editar 32
números de la revista “Treball” pel seu compte per divulgar el que ell creia
que era l’autèntic PSUC. En els articles del “Treball” que editava Comorera i
els seus col·laboradors a l’interior, es ressaltava especialment el caràcter
nacional català que havia de tenir el PSUC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
1954 Joan Comorera fou detingut juntament amb la seva dona Rosa Santacana i va
ser jutjat el 1957, tres anys després de la seva detenció, sent condemnat a 30
anys de presó mentre la seva dona va ser absolta. Això va beneficiar al PCE,
pel que hi ha teories de que va ser el mateix PCE qui el va delatar. Té sentit
però tampoc s’ha pogut provar. Comorera, que estava malalt amb una bronquitis
asmàtica va sol·licitar ser traslladat al l’Hospital Clínic de Barcelona però
enlloc d’això fou traslladat al penal de Burgos a on morí un any després el 1958
a causa de la seva malaltia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg085aR_4t3UxUTXHq0-yd4aGos-8id0CCnUicF6k22Vf0ijxmdrgcGY42IAW7V7g12ujXzHrFVRqM36Yj67x7BA9a2c9j1RQI77kxv2QjlFiKtEDXPTOWHT26s57PNi9cgGgb4Rk2-sso/s1600/1Consejo-de-guerra-+comorera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg085aR_4t3UxUTXHq0-yd4aGos-8id0CCnUicF6k22Vf0ijxmdrgcGY42IAW7V7g12ujXzHrFVRqM36Yj67x7BA9a2c9j1RQI77kxv2QjlFiKtEDXPTOWHT26s57PNi9cgGgb4Rk2-sso/s1600/1Consejo-de-guerra-+comorera.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Joan Comorera, al mig, jutjat a Barcelona juntament amb la seva dona Rosa Santacana el 1957</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Ni
les direccions del PCE ni del PSUC es van fer ressò de la mort de Comorera, ja
que el consideraven un enemic i un dissident, però al penal de Burgos Comorera
va ser ajudat i atès per altres presos del PCE fins a la seva mort.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
Comitè executiu del PSUC a l’exili quedà format a partir de 1956 per Josep Moix
(Secretari general), Margarida Abril, Pere Ardiaca, Josep Bonifaci, Emili
Fàbregas, Gregori López Raimundo, Miquel Núñez, Carles Rebellón, Josep
Serradell, Antoni Senserrich i Rafael Vidiella, que en aquells moments ja es
podia considerar una total sucursal del PCE. Gregorio Lopez Raimundo va tornar
a l’interior per tornar a encapçalar el PSUC clandestí a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
1953 havia mort Stalin i havia set substituït per Nikita Khrusxov com a cap de
la URSS. Khrusxov va renegar de la política anterior d’Stalin acusant-lo de
fomentar massa el culte a la seva personalitat i d’haver fet purgues i
execucions d’històrics líders de la revolució com les de 1936-38 sense cap
justificació. No obstant això, si bé Khrusxov va fer importants reformes
polítiques i econòmiques, també va reforçar el seu enfrontament ideològic amb
els països occidentals no comunistes i amb el seu mandat es fa iniciar
l’anomenada guerra freda. En aquells moments l’obsessió anticomunista sobre tot
dels Estats Units, va fer que tant ells com els soviètics iniciessin una
escalada d’armament atòmic i nuclear i es disputessin algunes zones del món
participant en algunes guerres. Malgrat les reformes, Khrusxov tampoc va
trencar la burocratització del règim soviètic amb les seves cúpules permanents
de poder. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A
partir de 1956 el PCE començà a desvincular-se de l’estalinisme i va començar a
prioritzar la col·laboració amb altres forces democràtiques en la seva lluita
contra el franquisme, sent Santiago Carrillo nomenat secretari general del PCE
el 1960 en substitució de Dolores Ibárruri. Per altra banda la seva sucursal a
Catalunya el PSUC, nomenava el 1965 a Gregorio López Raimundo secretari general
en substitució de Josep Moix, que passava a ser president del PSUC. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">APUNT
FINAL <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">La
veritat és que alguns dels membres del PSUC que actuaren clandestinament tant a
la França ocupada com a l’interior en ple franquisme, inclòs el mateix Joan
Comorera, s’havien jugat la vida amb valor, tant els favorables a Comorera com
els més partidaris de seguir les ordres del PCE. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
fet de que alguns d’aquests personatges formessin una nova cúpula del PSUC a
partir de l’expulsió de Comorera el 1949 favorable a estar sota les ordres del
PCE es pot considerar i molts ho consideren una actitud contrària al
reconeixement de Catalunya com a nació. Alguns en canvi ho consideren com una
priorització del marxisme sobre el nacionalisme deixant aquest tema per després
de la suposada revolució. Bé, queda obert a totes les opinions però sense
treure que tots van demostrar un gran valor i capacitat de sacrifici, el cert és que van acabar de trencar el que havia
set la idea inicial del PSUC el 1936, un partit obrer sols d’àmbit català i que
posava l’accent en que Catalunya era una nació i que havia de constituir una
República Socialista Catalana, cosa que estava també influenciada pel gran
nombre d’ex activistes d’Estat Català dels anys 20 que als anys 30 s’havien fet
marxistes i que ingressaren al PSUC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Evidentment
el que passà després de l’expulsió de Comorera el 1949 i la seva mort a la
presó el 1958, seria ja un altre i ampli tema que ja no pertanyent
exclusivament a la postguerra ni a les influències d'Stalin, però els canvis que van experimentar tant el PCE
com el PSUC després d’abandonar l’estalinisme quan Stalin va morir i
promocionant una unitat amb les altres forces antifranquistes, van fer que en el
futur entre els anys 60 i 70 sorgissin escissions tant dins del PCE com del
PSUC per considerar alguns que aquests havien abandonat la línia soviètica o simplement el que consideraven que era la línia autèncticament revolucionària o leninista, formant altres partits comunistes radicals més petits que serien
dignes d’un altre estudi com el PCE (m-l), el PCE (i), el PTE, el PCE (r),
Bandera Roja, etc. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Als
anys 60 Santiago Carrillo va estar a favor de mantenir les sigles PSUC i no
eliminar-les com proposaven alguns, ja que deia que el PSUC, sent una sucursal del
PCE, a part de tenir incidència en el moviment obrer, podia fer propaganda
catalanista enlloc de que la fessin altres i els preguessin el terreny. Als
anys 60, quan López Raimundo ja era el secretari general, noves generacions van
ingressar al PSUC clandestí i li tornaren a donar un nou caire catalanista encara
que no passava de reivindicar l’autonomia per Catalunya, cosa que en aquella
època a molts ja els semblava molt, això sumat a la seva incidència dins del
moviment obrer i en la lluita antifranquista en general els va donar bastant
prestigi, però el PSUC no es deslliurà de ser en el fons una sucursal del PCE. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A
la transició de 1976-77 l’antic marxisme que s’havia unificat en dos grups
sobirans com el POUM 1935 i el PSUC el 1936 no va tenir continuïtat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
PSUC, a diferència de l’original dels primers mesos de guerra el 1936, a la
transició era una sucursal del PCE amb cara catalanista ambigua i les seves
escissions posteriors juntament amb algunes de les seves anteriors reajuntades
posteriorment als anys 80 i amb la inclusió d’elements nous, tenen el seu hereu
ara en la coalició de dos coalicions ICV-EUA, que estan farcits de diversos partits
i grups d’origen marxista, amb un concepte nacional català molt divers dins seu
que els porta a l’ambigüitat en aquest tema. Malgrat tot, tant els
independentistes com els federalistes que hi ha a dins d’ICV-EUA estan
actualment el 2014, any d’aquest escrit, d’acord amb el dret
d’autodeterminació, cosa que ve influenciada pel fort clima general sobiranista
que hi ha a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
Moviment Socialista de Catalunya (MSC) del 1945, format per ex membres del PSUC
que no acceptaven les directrius del PCE que s’havien unit amb importants
membres del POUM, arribaren al 1976-77 amb Josep Pallach com a màxim dirigent
canviant de nom i quedà inicialment dividit entre el Partit Socialista de
Catalunya (reagrupament) liderat per Josep Pallach, que volia mantenir
l’esperit sobirà del socialisme català i el Partit Socialista de Catalunya
(congrés), liderat principalment pels membres més joves de la última generació
del MSC i que volien tenir relació orgànica amb el PSOE. La mort de Pallach el
1977 va precipitar la desaparició del PSC (r) i la consolidació del PSC (c) que
immediatament s’uní amb el PSOE i es convertí en la seva sucursal a Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Quina
ironia del destí, el MSC s’havia format pels membres del PSUC que no volien ser
sucursalistes del PCE i per antics membres del POUM per formar un socialisme
sobiranista català i el 1977 acabava convertint-se de mans de nous i joves
militants en el PSOE a Catalunya, quan el PSOE ja quasi no existia a Catalunya des
de que es va formar la USC el 1923 i les seves poques restes a Catalunya havien
desaparegut totalment el 1936 al fundar-se el PSUC. El socialisme català
tornava 55 anys enrere en la seva pèrdua de sobirania. Però es clar, després de
35 anys de dictadura franquista, amb poca cultura històrica i amb l’emoció
d’una nova democràcia, durant la transició a molts tot el que fos
antifranquista els semblava bé. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">També
sorgiren grups trotskistes minoritaris als anys 60 i 70 com la LCR, el PORE,
etc. però que no s’inspiraven totalment amb el POUM, ja que aquest al formar-se
el 1935 sols una part dels seus militants provinents de l’Esquerra Comunista de
Nin provenien del trotskisme i l’havien abandonat en aquell moment i l’altra
part provinent del BOC de Maurin, que malgrat ser dissident d’Stalin també era
antitrotskista. El POUM, com abans he esmentat, durant la postguerra s’havia
dispersat en part dins del MSC i malgrat que alguns van mantenir el nom de
manera simbòlica, durant la transició va desaparèixer. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Degut
a totes aquestes causes, el nou marxisme nacional català no sols sobiranista
sinó totalment independentista en els últims anys del franquisme no va sorgir
ni del MSC, ni del que quedava del PSUC o del POUM, sinó que curiosament d’una
escissió del Front Nacional de Catalunya (FNC) el 1968, partit que tenia el seu
origen en l’Estat Català dels primers anys de la postguerra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El
nou partit que sorgí de l’escissió marxista del FNC s’anomenà Partit Socialista
d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN). La seva inspiració
recordava una mica al marxista i independentista Partit Català Proletari (PCP)
de Jaume Compte del 1934 i a part de ser marxistes s’inspiraven en altres
moviments independentistes del món dels anys 60 i en els nous moviments socials
i revolucionaris de l’època. També reforçaren la idea de que Catalunya, el País
Valencià i les Illes Balears, la Catalunya Nord i la Franja del Ponent,
formaven part de la mateixa nació històrica, els Països Catalans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Evidentment
el PSAN també seria un altre tema per un altre estudi i del que actualment encara
hi ha molts dels seus inspiradors en plena acció i que ho poden explicar molt
millor i en primera persona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Però
tant les escissions posteriors del PSAN, una de les quals el PSAN-p, com
sectors del mateix FNC i en menor mesura membres de partits marxistes radicals
escindits anteriorment de PSUC juntament amb un bon nombre de gent molt jove,
van confluir el 1984 en el Moviment de Defensa de la Terra (MDT), que
promocionava un independentisme socialista molt combatiu al carrer. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Les
divisions tàctiques i ideològiques de l’MDT als anys 80 no són ni molt menys el
tema ara, però van ser els que més van mantenir encesa la flama de l’autèntic
independentisme de manera clara i si bé
no era el moviment més majoritari a Catalunya i als Països Catalans, si que era
el més combatiu. Aquella flama independentista que va mantenir l’MDT als anys
80 s’ha anat estenent i ara ja és majoritària i ha arribat a tots els sectors
socials. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Tant
aquest escrit en dos parts sobre el marxisme nacional català des de 1933 com
l’anterior d’aquest bloc en tres parts basat en la vida de Ramon Casanellas i
el desenvolupament del primer marxisme català als anys 20, dels quals encara
se’n podria dir més coses i incloure a més personatges, demostra entre moltes
altres coses que moviment marxista a Catalunya i als Països Catalans ha tingut
una cosa en comú amb tots els altres sectors polítics i socials en la nostra
terra, la lluita pel seu sobiranisme en contra del centralisme espanyolista que
sempre ha volgut esborrar els trets nacionals de Catalunya i dels Països
Catalans des de totes les ideologies. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Josep A. Carreras</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Llibres
i escrits consultats entre altres per les dues parts de l’escrit:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">MIQUEL
FERRER I SANXÍS, MEMÒRIES. Recull de memòries de Miquel Ferrer adaptades per Miquel
Àngel Velasco.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">MIQUEL
SERRA I PÀMIES, HISTÓRIA D’UN OBLIT. De Guillem Martí i Massana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">EL
VALENCIANISME I EL FET DELS PAÏSOS CATALANS (1930-36). De Francesc Pérez
Moragón.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">ELS
ORIGENS DEL PSUC. De Josep Lluís Martín.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">LOS
ORIGENES DEL POUM. D’Andy Durgan<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">HILARI
ARLANDÍS, POLÍTIC COMUNISTA. De Carla Ferrerós i Natàlia Carbonell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">LINA
ODENA. De Manuel Moreno<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">HISTÓRIA
DEL PCE. Història oficial del partit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">ANREU
NIN, UNA VIDA AL SERVEI DE LA CLASSE OBRERA. De Pelai Pagès.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">LA
INTERNACIONAL COMUNISTA I EL PCE FRENTE AL PSUC. De Josep Puigsech i Farràs<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">JOSÉ
FIGUERES FERRER, EL HOMBRE QUE TRANSFORMÓ UN PAÍS. De Maria Rosa Serrano.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">CONDICIONS
DE TREBALL, CONFLICTIVITAT LABORAL I MILITÀNCIA CLANDESTINA DEL PSUC
(1938-1959). D’Antoni Lardín i Oliver.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">JOSEP
SERRADELL, L’HOME QUE VA ORGANITZAR EL PSUC. De Pere Meroño.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">PERE
ARDIACA, MATERIALS PER UNA BIOGRAFIA. De la Fundació Pere Ardiaca escrit per
Manuel Moreno, Josep Luís Martín, Giaime Pala, Antoni Barberà i Albert Claret.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A
part d’altres llibres i hemeroteques de premsa de l’època.<o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-61322122473978295372014-06-07T10:50:00.000-07:002014-07-13T08:21:00.386-07:00RAMON CASANELLAS. PART III: RETORN A CATALUNYA, FUNDACIÓ DEL PC de C. I TRÀGICA MORT (1931-1933)<div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; text-align: justify;">ABRIL DE 1931, PROCLAMANCIÓ DE LA REPÚBLICA I EL PANORAMA MARXISTA CATALÀ</span></div>
<div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">L’abril de 1931 es van convocar les eleccions municipals a tot l’Estat Espanyol convocades pel nou cap d’Estat el general Aznar que havia substituït feia dos mesos al general Berenguer. A Catalunya el BOC s’hi va presentar en solitari ja sense col·laborar amb el PCE que va presentar les seves pròpies llistes a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Feia un mes que s’havia fundat el partit Esquerra Republicana de Catalunya que era una fusió dels separatistes d’esquerres d’Estat Català liderats per Francesc Macià i dels republicans federalistes del Partit Republicà Català (PRC) liderat per Lluís Companys, a part d’altres grups republicans catalanistes com el grup de l’Opinió. No obstant això un grup de membres d’Estat Català liderats per Daniel Cardona no van voler entrar de moment a ERC ja que s’havia unit amb sectors que no considerava prou separatistes i formaren el grup Nosaltres Sols. En el futur encara es reafirmaren més en la seva posició i no van arribar a entrar mai a ERC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">L’endemà d’aquestes eleccions el 14 d’abril de 1934 es va proclamar la República a l’Estat Espanyol ja que havien guanyat les candidatures republicanes majoritàriament. El BOC va obtenir 19 regidors a Catalunya amb un total d’uns 3.000 vots, eren pocs però a la vegada molts comparats amb el PCE que no obtingué cap regidor a Catalunya. El PCE havia desaparegut totalment de Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">La majoria de vots però els obtingué el nou partit ERC, cosa que els va sorprendre inclús a ells mateixos ja que va rebre els vots d’una gran part del moviment obrer català, cosa sorprenent si tenim en compte que ERC si bé era d’esquerres no era específicament obrerista com altres forces esmentades anteriorment. Després de proclamar-se la república a tot l’Estat, Francesc Macià va proclamar la República Catalana. Tres dies després però, davant de les pressions dels republicans espanyols, Macià amb gran pesar es va haver de fer enrere i va haver d’acceptar sols un projecte d’Estatut d’Autonomia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Aprofitant la marxa enrere de Macià, el BOC en els seus escrits van començar a explotar fortament el seu cantó nacionalista, que existia però que fins llavors estava en segon pla, acusant a Macià i a ERC d’haver-se venut al centralisme imperialista espanyol per haver renunciat a la República Catalana, afirmant que el BOC l’hagués defensat amb les armes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El maig de 1931 la FCCB i el BOC decideix expulsar a Andreu Nin, ja que la majoria dels seus integrants amb Maurin al davant rebutjaven les tesis de Trotski que impulsava Nin dins de la seva Oposición Comunista de Izquierda(OCI), que malgrat tenir un molt reduït nombre de militants a la resta de l’estat amb Juan Andrade i Francisco Garcia Lavid com a caps a Madrid, encara no tenia oficialment fins llavors una secció catalana. La majoria de membres del BOC i la FCCB deien que les tesis de Trotski podien servir per la URSS però no per Catalunya o Espanya. Nin en aquells moments ja havia inclús escrit alguns articles en la revista en català del BOC l’Hora. De fet Nin no va militar mai a la FCCB i sols hi col·laborava fins llavors des de dins, pel que més que una expulsió fou un rebuig a acceptar-lo com a afiliat del partit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Van ser expulsats també alguns militants del BOC que començaven a abraçar les idees trotskistes, encara que eren una minoria. Alguns d’ells eren Narcís Molins i Fàbrega, Josep Metge, Carlota Duran, Francesc de Cabo, Joaquim Bou i Joan Blanch, aquest últim ex militant d’Estat Català, que inicialment s’uniren a Nin per desenvolupar la seva Oposició Comunista de caràcter trotskista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoo9sjjSSrqxfz_RAnULpaUeuIfM6cRCfZmCqiQvMW-2n8WYTffHT2YmpZNl71lkj0mFKv_UJsceVzKSa2ZyF-PDJ8iIfyEfy15_hZZhNkaeQvq0SxE8o6IEQxVgXdThPlYQZGbv4tVkQ/s1600/NARCIS+MOLINS+I+FABREGA+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoo9sjjSSrqxfz_RAnULpaUeuIfM6cRCfZmCqiQvMW-2n8WYTffHT2YmpZNl71lkj0mFKv_UJsceVzKSa2ZyF-PDJ8iIfyEfy15_hZZhNkaeQvq0SxE8o6IEQxVgXdThPlYQZGbv4tVkQ/s1600/NARCIS+MOLINS+I+FABREGA+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Narcís Molins i Fàbrega, un dels fundadors del PCC el 1928 i posteriorment del BOC, que s'integrà a l'Oposició Comunista trotskista d'Andreu Nin el 1931</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;">Trotski li va dir a Nin que s’oblidés del BOC i que es centrés en organitzar l’Oposició Comunista. Trotski deia que la FCCB i el BOC no tenien perspectives internacionals i acusà a Maurin de provincià localista i de tenir consignes primitives. Trotski confiava més en atraure als membres del PCE als que malgrat tot els considerava comunistes més autèntics.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Des de la revista de la FCCB i del BOC “la Batalla”, es criticava a Nin dient que mirava massa als dissidents russos i massa poc a Catalunya, encara que creien que tard o d’hora tornaria a trucar a les portes del BOC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">CASANELLAS TORNA A CATALUNYA EN MIG DEL PUZZLE MARXISTA CATALÀ<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El 28 de juny de 1931 es van convocar les primeres eleccions a les Corts Espanyoles després de la proclamació de la república. El BOC es va presentar a Catalunya en solitari, ja totalment deslligat del PCE i va fer una llista conjunta amb la Agrupación Comunista Madrileña (ACM), un reduït grup de dissidents comunistes de Madrid liderada per Luis Portela.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">La IC abans de les eleccions havia
convocat a Joaquim Maurin i a Hilari Arlandís a una reunió com a últim intent
de que entrés en la seva disciplina, però Maurin va anunciar que no hi aniria
personalment ni ell ni Arlandís i </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">hi volia
enviar altres militants com Pere Bonet, Antoni Sesé, Jordi Arquer i Luis
Portela, aquest últim de la Agrupación Comunista Madrileña, que era dels dissidents
de Madrid i que ni tant sols era del BOC. A més Maurin va posar com a condició
per enviar una representació del BOC que el PCE no presentés llistes electorals
a Catalunya. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">La IC es va prendre aquesta actitud de
Maurin com un desaire, va desconvocar la reunió i van ratificar definitivament
l’expulsió de Maurin i tota la FCCB i el BOC de la IC. Això també demostrava
que Maurin ja no tenia cap intenció d’arreglar les seves diferències amb la IC.
Aquí va començar una de les primeres greus discrepàncies dins del BOC ja que
Hilari Arlandís i altres militants del BOC com Antoni Sesé, si que eren partidaris d’arreglar les coses amb la IC i Maurin no els havia deixat. En poc
temps això provocaria una fugida de militants del BOC al PCE com veurem més endavant. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Ramón Casanellas va tornar a Barcelona aquell juny de 1931 per primer cop després de 10 anys d’exili de manera camuflada, ja que malgrat l’amnistia que havien rebut Pere Mateu i Lluís Nicolau per l’atemptat contra Dato, els quals seguiren fidels a la línia més anarquista de la CNT, la seva amnistia encara estava pendent al no haver passat per la presó i a més li negaven a ell el permís de residència al ser ciutadà soviètic i membre de l’exèrcit de l’aire de la URSS. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Una cosa que sobtà a molts era el nou
aspecte de Casanellas, ja que tothom el recordava com un anarquista d’acció
fugitiu i ara es presentava amb una vestimenta elegant impecable, amb ulleres,
canes i un discurs intel·lectual revolucionari marxista que havia aprés després
de molts anys d’estudis i d’Universitat a la URSS.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxeSKzx4e4B8IayzA2kGVI9owg2Sv7gPcaCDZrKVUgTCoAfTfOmVG4awTQm9txXJN1G_PM70h5S2ifBtuZJ8p6jfdb4KGiabfvo6OI5gJSytd8OfCSmPuqwh1blH8Ggit7yiOdBWlvNKo/s1600/CASANELLAS+2+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxeSKzx4e4B8IayzA2kGVI9owg2Sv7gPcaCDZrKVUgTCoAfTfOmVG4awTQm9txXJN1G_PM70h5S2ifBtuZJ8p6jfdb4KGiabfvo6OI5gJSytd8OfCSmPuqwh1blH8Ggit7yiOdBWlvNKo/s1600/CASANELLAS+2+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Ramon Casanellas amb el nou aspecte recentment arribat a Barcelona el 1931</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Casanellas havia set enviat per Stalin per reforçar la candidatura del PCE a Catalunya a on quasi no existia, ja que el BOC li havia pres tot el terreny. Casanellas havia set un activista armat d’acció de la CNT catalana dels anys 20 i declarat l’enemic públic nº1 i l’home més buscat el 1921 després de l’atemptat mortal contra el president del govern Eduardo Dato, pel que en aquells moments tenia una fama quasi llegendària. Amb això el PCE i la IC confiava que molts afiliats a la CNT així com altres de ideologia comunista a Catalunya es sentissin atrets per la candidatura del PCE a Catalunya amb Casanellas al davant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">A més el PCE, a instàncies de la IC i de la URSS, tenia ara un nou concepte de les nacionalitats defensant la idea de que tant Catalunya com altres nacionalistes tenien dret a la seva independència per després poder federar-se lliurement en una futura Unió de Repúbliques Socialistes Ibèriques (URSI), pel que esperava guanyar terreny al BOC en aquest sentit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Pocs dies després el 22 de juny de 1931 Casanellas es presentà clandestinament a Madrid en plena campanya electoral acompanyat de membres de la IC davant la sorpresa del secretari general del PCE José Bullejos, que encara creia que era a Moscou i el van anunciar com el candidat principal del PCE a Catalunya. El 28 de juny es van celebrar les eleccions a les Corts espanyoles i el BOC obtingué uns 10.000 vots a Catalunya mentre el PCE sols 312 vots en una llista encapçalada per Casanellas malgrat estar en la clandestinitat. A Madrid el PCE obtingué uns 2.500 vots i a la resta de l’estat no obtingué molts vots tampoc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Estava clar que el BOC seguia superant en molt al PCE a Catalunya, però també seguia sent minoritari i era molt lluny de ser la força de masses que somniava Maurin, ja que la majoria de vots se’ls endugué ERC amb coalició amb la USC amb més de 300.000.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">A principis d’agost de 1931 va haver-hi un tiroteig a Sevilla en que van morir quatre comunistes afins al PCE en un estrany atemptat després de ser detinguts la policia, pel que alguns membres del PCE insinuaven que podria haver set una llei de fugues. El dia 6 d’agost el PCE va organitzar un míting al teatre Maravillas de Madrid per protestar contra la mort dels quatre comunistes i per fer propaganda del PCE. Ramon Casanellas, que estava amagat i buscat per l’ordre d’expulsió, va aparèixer per sorpresa en el míting del teatre Maravillas de Madrid i fou molt aclamat. Havia tornat públicament a Madrid aquell que havia set l’home més buscat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Quan Casanellas agafà la paraula en el míting va fer un discurs bastant incendiari fent proclames per seguir l’exemple dels revolucionaris soviètics.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Al final del míting alguns dels assistents es van manifestar pels carrers de Madrid afegint-se a altres centenars de manifestants que protestaven per la mort dels quatre comunistes a Sevilla i la policia els barrà el pas. Llavors es començaren a sentir trets per les dues bandes i van haver-hi diversos ferits de bala tant entre els policies com dels comunistes, havent-hi incidents fins a altes hores de la matinada. Un dels comunistes ferits va morir dies després.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Després dels incidents la policia va començar a buscar a Ramon Casanellas per Madrid, ja que consideraven que a part de ser un conegut magnicida sense permís de residència, la seva arribada havia exaltat els ànims entre els militants comunistes després de les seves incendiàries paraules en el míting, pel que el seguien considerant un element molt perillós. Bona entrada va fer Casanellas a Madrid 10 anys després de l’atemptat contra Eduardo Dato!</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqS44vjlgws3M9h_sGGbH8simzQoBi82z_VdKTflusNg8XUOrwi4N50dvg2LWFxwRhvdZpG9o8gvilIzKoG7zYGoz2RZpIWPVWAOGDiElr-HdOPyUnv8B6m33kGbszltfwQ1Zp91UVvMY/s1600/CASANELLAS+AL+MARAVILLAS+CLANDESTI+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqS44vjlgws3M9h_sGGbH8simzQoBi82z_VdKTflusNg8XUOrwi4N50dvg2LWFxwRhvdZpG9o8gvilIzKoG7zYGoz2RZpIWPVWAOGDiElr-HdOPyUnv8B6m33kGbszltfwQ1Zp91UVvMY/s1600/CASANELLAS+AL+MARAVILLAS+CLANDESTI+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Ramon Casanellas, el primer de l'esquerra d'en peus, en el míting del teatre Maravillas de Madrid el 6 d'agost de 1931. Al davant de Casanellas i assegut amb ulleres José Bullejos, el secretari general del PCE.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Entre l’agost i setembre de 1931 es produïren unes 30 expulsions en el BOC de Catalunya algunes d’elles de dirigents importants com Hilari Arlandís, Antoni Sesé, Helios Gómez, Josep Banqué i Joaquim Pijoan. També importants membres del BOC del País Valencià i de la Federació Comunista de Llevant (FCL) com Joaquim Olaso i Joaquim Masmano van ser expulsats del BOC. Tots van ingressar immediatament al PCE. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Al País Valencià una major part de la secció de Castelló de la Plana de la FCL van restar al BOC liderats per Julià Peirat i Dionís Marsà, mentre sols una petita part de la FCL de la secció de València liderats per Julià Gómez “Gorkin”, Josep González Canet i Manuel Salcedo van restar fidels al BOC</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Una de les causes d’aquesta fugida o expulsions de membres del BOC al PCE van ser que aquests militants del BOC van criticar el poc esforç de Maurin per intentar dialogar amb els membres de la IC per reconciliar-se, ja que pensaven que la IC volia resoldre els problemes amb la FCCB i a més opinaven que Maurin havia tingut poc en compte la seva opinió en aquest assumpte. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Tampoc estaven d’acord amb la política sindical de Maurin d’intentar tenir bones relacions amb els elements més radicals de la CNT-FAI i a la vegada dir que al BOC havia d’acabar dirigint la revolució que iniciaria la CNT, ja que sobre tot Hilari Arlandís i Antoni Sesé, els dos també ex dirigents de la CNT, tenien una actitud molt hostil en els seus escrits contra els actuals dirigents de la CNT i de la FAI.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_gSWCwYXt3cxsImCJbAEptgiRHh7TZZnGo9pSQ-UsYca6X2_o-wgIAbo35Z3WoAiLohLG0UVO3ahTaTUs46jNZGFG7W1HvON6LMo_9TXNcu_Obo1y6j0ZO4dObKYuYM_cl_s9uwpyO_Y/s1600/ALRANDIS+SESE+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_gSWCwYXt3cxsImCJbAEptgiRHh7TZZnGo9pSQ-UsYca6X2_o-wgIAbo35Z3WoAiLohLG0UVO3ahTaTUs46jNZGFG7W1HvON6LMo_9TXNcu_Obo1y6j0ZO4dObKYuYM_cl_s9uwpyO_Y/s1600/ALRANDIS+SESE+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Arlandís i Sesé uns dels originals dirigents del BOC que es passaren a la secció catalana del PCE el 1931</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;">Quan les seves crítiques augmentaren van ser expulsats directament per Maurin del BOC acusant-los de ser uns infiltrats sota les ordres del PC i la IC, cosa que provocà el seu ràpid ingrés al PCE. També l’arribada de Casanellas i el nou discurs nacionalista català de la secció catalana del PCE, va fer pensar a alguns que el PCE a Catalunya amb el suport de la IC i de la URSS podria en el futur tenir més força. També Miquel Valdés i Garriga, un jove dirigent de la UGT de Tarragona, es va incorporar a la secció catalana del PCE que liderava Casanellas.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Rossend Cabré, un jove militant comunista de 21 anys afí a la IC i que des del primer moment va es va fer amic i company de
Casanellas en la seva clandestinitat, afirmà anys després en l’exili en la
revista Xaloc, que Casanellas havia iniciat una campanya de converses amb militants
del BOC com Hilari Arlandís i Antoni Sesé entre altres d’esquenes a Maurin i
els havia convençut de que deixessin el BOC
per passar-se a la secció catalana del PCE amb diversos oferiments polítics que no precisa i això
havia provocat aquesta fugida de militants del BOC cap a la secció catalana del PCE.<o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Aquestes noves incorporacions donaven una mica més de vida a la minúscula secció catalana del PCE liderada per Casanellas en la clandestinitat, però malgrat tot el BOC seguia augmentant notablement el seu nombre d’afiliats respecte al PCE a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">L’octubre de 1931 es celebraren unes eleccions parcials en les que Casanellas havia tornat a ser cap de llista del PCE a Catalunya. El PCE i la IC, seguia explotant la figura de Casanellas a Catalunya amb el seu discurs favorable a la lliure separació de Catalunya d’Espanya i el seu passat de famós anarquista d’acció. Casanellas estava en la clandestinitat i apareixia en els mítings per desaparèixer després abans de ser detingut. A més aparegueren uns pamflets del PCE que deien: “Vota a Casanellas, l’executor de Dato”. Les autoritats van ordenar retirar-los sinó volien que els prohibissin la candidatura del PCE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Finalment en aquelles eleccions d’octubre de 1931 Ramón Casanellas va aconseguir 574 vots en la seva candidatura personal dins de la llista oberta del PCE. Havia augmentat una mica en relació amb les altres eleccions però el PCE seguia sent molt minoritari en vots tant a Catalunya com a tot l’estat i el seu competidor comunista a Catalunya el BOC va aconseguir uns 14.000 vots.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Casanellas ja havia set indultat per l’atemptat contra Dato però se li exigia que sortís de l’Estat Espanyol ja que no tenia permís de residència, cosa que no pensava fer. Ramon Casanellas va escriure llavors una carta a la IC, que es conserva, en la que els demanava que enviessin a Barcelona a la seva dona Maria Alexandrovna Fortus i al seu fill Floreal ja que, a més de dir que es trobava molt sol, pensava que Maria faria millor feina que els altres representants de la IC a Barcelona, en cert to crític.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEAiB6CMi9rROZsjgjC9-It6j6VFqsL38UeK0M4JPXTv3b80q995h9X9jwxQ93ZWZz9hjmDVGq68f5cz33LPCT5FwtJNBG8bXSsfpsQbS1fNLzbg_TQznVlfWH6Tm4EUTZN2d1WcM0M-M/s1600/FORTUS+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEAiB6CMi9rROZsjgjC9-It6j6VFqsL38UeK0M4JPXTv3b80q995h9X9jwxQ93ZWZz9hjmDVGq68f5cz33LPCT5FwtJNBG8bXSsfpsQbS1fNLzbg_TQznVlfWH6Tm4EUTZN2d1WcM0M-M/s1600/FORTUS+-+copia.jpg" height="320" width="220" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Maria Alexandrovna Fortus, la dona de Casanenellas, a finals dels anys 30</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;">En aquells moments el principal agent soviètic i de la IC que era a Barcelona seguint les evolucions de Casanellas era l’hongarès Ernö Guerö, que exercia un considerable control sobre els moviments de Casanellas per Catalunya. La seva dona Maria Alexandrovna Fortus quan va arribar a Barcelona amb el fill de Casanellas, també exercia un fort control sobre els moviments de Casanellas ja que era una fidel militant del Partit Comunista de la URSS. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">També en la carta Casanellas feia una forta crítica a alguns membres de la IC als que acusava d’estar discutint inútilment sobre conceptes i significats de paraules mentre a l’Estat Espanyol hi havia masses populars que es batien heroicament i diu que inclús la revolució democràtica burgesa pren caràcter de l’autèntica lluita pel poder.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Casanellas també era partidari al principi de tenir bones relacions amb el BOC i amb el seu vell conegut Maurin però aviat el PCE i la IC el va posar a lloc. En una acta de la reunió que va fer el PCE a Madrid el 14 de setembre de 1931, poc abans de les eleccions d’octubre abans esmentades, hi havia anotat que només Casanellas era contrari a la política que el PCE i la IC tenien envers al BOC però “al final se le convenció”. Per tant Casanellas no tenia gaire marge de maniobra i malgrat les seves inicials intencions de tenir bones relacions amb les altres faccions marxistes catalanes, tant des de Moscou com amb els agents de la URSS que el controlaven a Barcelona s’evitava que pogués actuar lliurement. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">A principis de 1932 el BOC ja tenia uns 6.000 militants a Catalunya i uns quants centenars més entre el País Valencià i la Franja del Ponent. Recordem que Maurin era de la Franja del Ponent. En canvi el PCE en aquells moments a Catalunya tenia només entre 300 i 500 afiliats, o al menys això era el que s’atribuïen, que eren pocs però havien millorat respecte als 40 que hi havia al principi quan es va separar la FCCB. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Per altra banda a les Balears el gener de 1932 va ser detingut Antoni Bauzà pels seus incendiaris escrits sobre les vagues que es produïren al moll i al sector de la fusta. Antoni Bauzà era un dels líders de la secció balear de la FCCB que era més favorable a la seva integració en el BOC. La dentenció de Bauzà va afavorir que finalment, assessorats per l’agent soviètic original de Moldàvia amb el fals nom de Heriberto Quiñones, els líders comunistes balears favorables a seguir en la disciplina de la IC i per tant del PCE com Gabriel Campomar, Jaume Campomar, Pere Canals, Miquel Garcia Llabrés, Miquel Mateu Martí, Gabriel Picornell, Aurora Picornell, Josep Julià, Antònia Pascual i Andreu Sureda entre altres, desvinculessin el comunisme balear de la FCCB i del BOC per posar-se a la disciplina de la IC i del PCE. Cal ressaltar que tots aquests comunistes balears anomenats anteriorment i fidels a la IC, van ser assassinats pel feixisme durant el primer any de guerra entre 1936 </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">i 1937 a les Balears menys Pere Canals que era a Barcelona i es va salvar, afiliant-se posteriormenet al PSUC. Pere Canals, que malgrat haver set del PCE de les Balears era nascut a Catalunya, moriria en la post-guerra el 1946 assassinat pels seus propis companys del PSUC i el PCE a França en un obscur assumpte del que ja en parlaré en el següent escrit de continuació.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgToK7TOn71LBJ5bbL5WVBZHeeseIVV8RD0bQRMd_5jAD-1fNY8DNY6rkTPgj1xoTpzfyf2cMxxTdUa1rekUCoZ43haeZWYgMXtxylngbCAcQflGxfhFaT2UaZDcBXHZMwbGuGkWAJniSs/s1600/MARXISTES+BALEARS+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgToK7TOn71LBJ5bbL5WVBZHeeseIVV8RD0bQRMd_5jAD-1fNY8DNY6rkTPgj1xoTpzfyf2cMxxTdUa1rekUCoZ43haeZWYgMXtxylngbCAcQflGxfhFaT2UaZDcBXHZMwbGuGkWAJniSs/s1600/MARXISTES+BALEARS+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Alguns importants membres de la secció Balear de la FCCB fotografiats el 1929 i que després restaren fidels a la IC i no s'incorporaren al BOC. D'esquerra a dreta: Miquel Mateu i Martí, Jaume Campomar, Gabriel Picornell, Josep Julià i Miquel Garcia Llabrés. Tots van morir afusellats pels feixistes entre 1936 i 1937. </span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggTwHFByruKDsFQ7mAaR8_muD0gsEyXNTbPI2vvUvnhX0rXg8IM6hcEgYNyDwzK5dDHIKtOKZx6sxmOU3yKXGs8nPdUdiSoN7gcmLoNYM06KmTgTH2kht0EAqzspJhIx2XXUd0SvzLXKc/s1600/PICORNELL+I+ANTONIA+PASCUAL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggTwHFByruKDsFQ7mAaR8_muD0gsEyXNTbPI2vvUvnhX0rXg8IM6hcEgYNyDwzK5dDHIKtOKZx6sxmOU3yKXGs8nPdUdiSoN7gcmLoNYM06KmTgTH2kht0EAqzspJhIx2XXUd0SvzLXKc/s1600/PICORNELL+I+ANTONIA+PASCUAL.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Dues també importants militatns de la secció Balear de la FCCB que restaren fidels a la IC i no s'incorporaren al BOC sinó al PCE Balear fotografiades el 1929. Les dues foren també assassinades pels feixistes el 1937.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Segons afirmà Rossend Cabré en els seus
escrits a l’exili, que era en aquells moments un estret col·laborador de
Casanellas en la seva clandestinitat com abans he esmentat, tant ell com
Casanellas tenien un estret contacte amb els comunistes de les Balears sobre
tot amb Aurora Picornell i Heriberto Quiñones, els quals formaven també parella
sentimental, ja que segons Cabré, Casanellas considerava als comunistes balears
tant seus com els catalans.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">També destacaren com a membres del PCE a
les Balears des dels primers anys 30 l’eivissenc Joan Antoni Palerm i el
mallorquí Guillem Gayà i Nicolau. Joan Antoni Palerm, que durant la guerra del
36 s’afilià al PSUC, va ser uns dels que juntament amb el mallorquí Gabriel
Alomar, que havia viscut a Barcelona i havia set militant de la USC fins a la
seva expulsió i després col·laborador de la UGT de les Balears, van promocionar
la integració de les Balears dins de l’estatut d’autonomia de Catalunya.</span></div>
</div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhehNRhbFbAVjwLVYkjJLL91R3aLN-QUJmGfp5nVIx_ZEzfL7tDFfQ_WA2P1nsv_Q7SYQNCcjW6p_iXfQcyqwZseEQKXwqVo9QNqdpgp_sg2vYm1IeDSTPBEq5FNAW4THEnPTTDWr4-rhs/s1600/guillem+Gay%C3%A0+PCE+balears+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhehNRhbFbAVjwLVYkjJLL91R3aLN-QUJmGfp5nVIx_ZEzfL7tDFfQ_WA2P1nsv_Q7SYQNCcjW6p_iXfQcyqwZseEQKXwqVo9QNqdpgp_sg2vYm1IeDSTPBEq5FNAW4THEnPTTDWr4-rhs/s1600/guillem+Gay%C3%A0+PCE+balears+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Antoni Gaya i Nicolau, un dels líders del PCE de les Balears, durant la república. Un dels pocs que aconseguí fugir ievitant ser afusellat al començar la guerra del 36. </span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Antoni Bauzà va restar un any i mig a la presó i el 1934 fou expulsat oficialment del PCE i juntament amb Francesc Gràcia entre altres, va fundar la secció del BOC de les Balears que posteriorment formarien part del POUM. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Per altra banda els marxistes de la
Federació Socialista Balear (FSB), la secció balear del PSOE, estaven liderats
entre altres per Llorenç Bisbal i Barceló, que va ser votat alcalde de Palma de
Mallorca el 1931 i que morí el 1935 de llarga malaltia. També Ignasi Ferretjans i Sanjuan i Jaume Rebassa foren dirigents del POSE Balear als anys 30 i van poder fugir el 1936 quan van donar el cop els feixistes. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcWDPyye8tIDzoKuaT9csDvqftbaRXZD-DH_1WeGsWMoT6wbFnYHX9qZPX7s8zpVbEBLGq4_cQWVzM8pJlpZ06wC_YemEO05fPotWuTEL6ZKSkA3RxGu8TJdqhLTjslvjCSVBVukHGnTA/s1600/LLOREN%C3%87+BISBAL+REBASSA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcWDPyye8tIDzoKuaT9csDvqftbaRXZD-DH_1WeGsWMoT6wbFnYHX9qZPX7s8zpVbEBLGq4_cQWVzM8pJlpZ06wC_YemEO05fPotWuTEL6ZKSkA3RxGu8TJdqhLTjslvjCSVBVukHGnTA/s1600/LLOREN%C3%87+BISBAL+REBASSA.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Alguns dels dirigents dell PSOE a les Balears als primers anys 30</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Altres importants dirigents del PSOE balear durant la república eren Jaume Bauzà i Far, Joan Montserrat i Parets, Jaume Garcia i Obrador i Alexandre Jaume i Obrador i Simó Fullana, sent aquests 5 afusellats entre altres pels feixistes entre 1936 i 1937 després del triomf feixista a les Balears al començar la guerra. </span><br />
<span style="font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"> </span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvt3TYaptW9wslPeC7737WS4mSHJzn7n7O8rNhYE4mC4P89BZnbJ8gjaOAtACo_P0_X3_qjRdDJHgOgsV92SQmXsjL9BFyNM1Y8cFlT44IjalP6Zt3CcOMFdo6TRBNMCJyr-IoxnorYIk/s1600/BAUZA+I+MONTSERRAT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvt3TYaptW9wslPeC7737WS4mSHJzn7n7O8rNhYE4mC4P89BZnbJ8gjaOAtACo_P0_X3_qjRdDJHgOgsV92SQmXsjL9BFyNM1Y8cFlT44IjalP6Zt3CcOMFdo6TRBNMCJyr-IoxnorYIk/s1600/BAUZA+I+MONTSERRAT.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Alguns dels també dirigents del PSOE Balear als primers anys 30. Els quatre foren afusellats pels feixistes entre 1936 i 1937</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"></span></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">DETENCIÓ DE CASANELLAS EL 1932 I EVOLUCIÓ DEL PCE I DEL BOC</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El fracàs electoral del PCE a tot l’estat i sobre tot a Catalunya, superat en molt per la FCCB i el BOC, que en la pràctica eren la mateixa cosa, va fer que la IC i el govern soviètic instessin al PCE a fer un nou congrés per canviar el rumb del partit. La IC i el PC de la URSS van començar a culpar al secretari general del PCE José Bullejos i als altres membres de la cúpula del fracàs del PCE i a més van proposar en lloc de tenir una secció del PCE a Catalunya, crear un partit comunista a Catalunya de caràcter nacionalista català que estigués lligat a la IC i al PCE. Aquest congrés del PCE estava programat per principis de març de 1932 a Sevilla a on hi havia d’acudir Ramon Casanellas de manera clandestina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Uns dies abans del congrés a finals de febrer de 1932, membres de la delegació del PCE van acudint a Sevilla per fer reunions prèvies i Ramon Casanellas, encara en la clandestinitat, hi acudeix i és detingut el 28 de febrer de 1932 a la població sevillana de Carmona. La seva detenció tingué un fort ressò mediàtic ja que per fi havia set detingut aquell que fou l’home més buscat que encara estava en la ment de la majoria de la població, encara que ara sols va ser detingut per ser expulsat de l’estat. Casanellas va ser enviat detingut a Madrid en espera de la seva expulsió de l’Estat Espanyol, a part de per estudiar si se’l podia inculpar en els greus incidents de Madrid després del míting del PCE al teatre Maravillas de l’agost de 1931.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN-fDhtvT-GQIgtxP2HHI-INoWpIdIJFgW8PcSPCC1KHJ8GsyjdBLbKTH3hi-Hmo5pFi3aZDKqbl2f5H98t5qupUHxXD_sNn9WCzAa_459-0eBQZA_f8RJ_LLpY54dVQwvTBLGan8PVR4/s1600/casanellas03+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN-fDhtvT-GQIgtxP2HHI-INoWpIdIJFgW8PcSPCC1KHJ8GsyjdBLbKTH3hi-Hmo5pFi3aZDKqbl2f5H98t5qupUHxXD_sNn9WCzAa_459-0eBQZA_f8RJ_LLpY54dVQwvTBLGan8PVR4/s1600/casanellas03+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Foto de Ramon Cananellas feta per la policia poc després de ser detingut a Carmona a finals de febrer de 1932</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">A principis de març de 1932 s’inicia el IV congrés del PCE a Sevilla i a part de fer autocrítica de la política de la cúpula lidera per José Bullejos, es parla de la necessitat de crear un partit comunista a Catalunya que incideixi fortament en el fet nacional català i faci front al BOC, com s’havia suggerit des de Moscou i la IC. En aquells moments la cúpula del PCE formada per José Bullejos, Leon Trilla, Manuel Adame i Etelvino Vega ja estava en la corda fluixa, encara que se’ls va mantenir de moment en la cúpula.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Per altra banda Ramon Casanellas després de la seva detenció a Carmona (Sevilla) i d’estar uns dies a la presó a Madrid, davant de les protestes del PCE i diversos sectors obreristes, va ser expulsat de l’Estat el 23 de març de 1932 i inicialment el van conduir a Irún al costat de la frontera francesa. Un dels policies que l’acompanyava era un valencià que es deia Borràs i alguns periodistes que el van acompanyar van ressaltar que Casanellas el policia parlaven tota l’estona en “catalán i valenciano entre ellos”. Casanellas va afirmar tant als policies com als periodistes que encara que el fessin fora, ell no aniria a la URSS ja que a Espanya i a Catalunya encara hi havia molta feina per fer insinuant que tornaria. Després de posar la policia francesa molts impediments legals al final va arribar a Hendaia. A la frontera hi havia un núvol de periodistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">A l’estat Francès, donada la seva fama de magnicida anarquista i ara comunista, no el volien i el van detenir per conduir-lo a la frontera Bèlgica i expulsar-lo del país. El govern Belga tampoc el volia i en l’espera aprofitant un descuit es va evadir dels gendarmes i va tornar clandestinament a Barcelona. La vida de Casanellas continuava sent com sempre agitada i clandestina el 1932.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El mateix març de 1932 els trotskistes liderats per Andreu Nin al no veure possible ja fer canviar de rumb al PCE, van optar per canviar de nom i enlloc d’Oposición Comunista de Izquierda (OCI) es van anomenar a partir de llavors Izquierda Comunista de España (ICE), coneguts a Catalunya com Esquerra Comunista. Eren l’únic grup trotskista a tot el món que no és deia Oposició Comunista el que denotava també una lleugera discrepància amb el mateix Trotski.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El BOC al ser el comunisme que més triomfava a Catalunya veia la necessitat de ampliar-se a la resta de l’Estat Espanyol, ja que arreu de l’estat hi havia comunistes que no es volien alinear ni amb Stalin ni amb Trotski i s’apropaven a les tesis de la FCCB i del BOC. A Madrid hi havia també un reduït grup de comunistes dissidents del PCE i que tampoc eren trotskistes que s’anomenava Agrupación Comunista Madrileña (ACM) </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">liderada per Luís Portela que en principi s’aproparen les tesis del BOC. Malgrat tot, Luís Portela va tenir dubtes al principi ja que havia dit alguna vegada que el BOC tenia un to massa nacionalista català i estava ple de separatistes provinents d’Estat Català. Finalment Portela i un petit grup de Madrid acceptà aliar-se amb el BOC, però aquest fet frenà a una gran part dels comunistes dissidents del PCE de Madrid a aliar-se amb el BOC i la FCCB, pel que molts retornaren a la disciplina del PCE.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Davant d’això Maurin va veure la necessitat de crear a partir de la FCCB i del BOC, que en la pràctica eren el mateix, un grup a nivell estatal de comunistes dissidents de la IC i no trotskistes que s’anomenaria Federación Comunista Ibèrica (FCI). Julià Gómez “Gorkin”, un valencià de la Federació Comunista del Llevant (FCL) que era propera a les tesis de la FCCB i del BOC, es va traslladar a Madrid per intentar fer d’enllaç entre els pocs comunistes dissidents que quedaven a Madrid i el BOC, juntament amb Luis Portela, un dels fundadors de la Agrupación Comunista Madrileña (ACM) propers la línia del BOC. Un any després també Enric Androher “el Gironella”, un destacat membre del BOC de Girona, es va traslladar a Madrid per juntament amb “Gorkin” ajudar a promocionar allí la FCI. També a Astúries hi havia un grup de comunistes dissidents que s’aproparen al grup de Maurin de la FCCB i el BOC.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Aplegant bàsicament aquests reduït nombre de comunistes dissidents de Madrid i Astúries més els del País Valencià i la Franja del Ponent, a iniciativa de Joaquim Maurin i Jordi Arquer l’abril de 1932 la FCCB va decidir formar la Federación Comunista Ibèrica (FCI) amb aquests grups.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Va haver-hi però un nombrós grup de militants del BOC, sobre tot els del sector provinent del separatisme molts dels quals ex Estat Català, que no estaven d’acord en crear un grup a nivell estatal espanyol. Un d’ells era Miquel Ferrer que en les seves memòries diu que Maurin els va dir que el fet de crear un grup a nivell estatal els donaria més força i a més serviria per explicar als obrers de fora de Catalunya la idea de la lliure independència de les nacionalitats, de la República Socialista Catalana i de la Unió de Repúbliques Socialistes Ibèriques.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">ESTAT CATALÀ PARTIT PROLETARI, AUGMENTA EL PUZLE MARXISTA CATALÀ<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Uns mesos abans de que es formés la Federación Comunista Ibérica (FCI), el gener de 1932 un grup de membres d’Estat Català que s’havien integrat a ERC, ja molestos des de feia quasi un any per la renúncia de Macià a la República Catalana que havia proclamat inicialment, van decidir abandonar ERC. Uns van formar el Partit Nacionalista Català liderat per Josep Maria Xammar, que pretenia formar una candidatura electoral en el futur de caràcter purament separatista i altres liderats per Jaume Compte volien formar un grup marxista independentista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">A iniciativa de Jaume Compte, que era del secor provinent d’Estat Català dins d’ERC, es va celebrar l’anomenada Conferència Obrera de Catalunya per intentar que totes les faccions marxistes de Catalunya s’apleguessin en un partit sobiranista o independentista obrerista. Encara que a la conferència hi van participar també alguns elements obreristes no hi van participar ni els representants del BOC ni del PCE ni de la ICE trotskista, els quals més aviat instaven als marxistes separatistes de Jaume Compte a entrar en les seves formacions. Si que hi participaren alguns membres propers a la USC però finalment no s’alienaren amb les tesis separatistes de Jaume Compte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Finalment l’octubre de 1932 una gran part dels que havien format la Conferència Obrera de Catalunya majoritàriament els provinents de l’Estat Català dins d’ERC constituïren definitivament el nou partit marxista Estat Català Partit Proletari (ECPP) sota la direcció de Jaume Compte, Artur Cussó, Pere Aznar, Josep Marlés, Simó Llauneta, Eudald Carbonell, Emili Vilaseca i Ramon Fabregat, entre altres. Dos anys després el 1934, l'ECPP passaria a anomenar-se Partit Català Proletari (PCP) i Jaume Compte moriria en els fets d'octubre de 1934 juntament amb Manuel González i Alba, un militant que el 1932 era del BOC i que es passà al PCP el 1934.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisul13vetfRR2UYkbLRtbW1Lrube_Tb2tCTFP29_Oi2b7MDacdxs16T5FuWiMzbKvJbr4XmnGT9xn5qdeKtwv8owQk3FK12Kf4VYsBwkpgPNWfPo3079ZKxPkT89qWv9kLm7GPauD73Ts/s1600/COMPTE+I+CUSS%C3%93.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisul13vetfRR2UYkbLRtbW1Lrube_Tb2tCTFP29_Oi2b7MDacdxs16T5FuWiMzbKvJbr4XmnGT9xn5qdeKtwv8owQk3FK12Kf4VYsBwkpgPNWfPo3079ZKxPkT89qWv9kLm7GPauD73Ts/s1600/COMPTE+I+CUSS%C3%93.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Jaume Compte, Artur Cussó i Pere Aznar, uns dels primers dirigents de ECPP el 1932 i Manuel Gonzàlez i Alba, que el 1932 era del BOC i el 1934 s'afilià a ECPP, que passà a anomenar-se PCP .</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;">També Josep Rovira, un destacat ex activista armat d’Estat Català que havia retornat de Mèxic després de l’exili aquell 1932, es va integrar i va participar en la fundació d’ECPP amb Jaume Compte. L’any següent però es passà al BOC.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVVERx1ve-2dpS3ibWrUhBv3-3ItfUcrP-Lx79_a-qfUW3pGupf_7hvdoCdRi6ofKepLo0HF-yFS9l-KQPt9w9e92vLb4U6q5yK3OsOC9pO-q-Pluvu8QtN8bMbS4iCbuo4HEOrvlZ2ic/s1600/josep+roviara+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVVERx1ve-2dpS3ibWrUhBv3-3ItfUcrP-Lx79_a-qfUW3pGupf_7hvdoCdRi6ofKepLo0HF-yFS9l-KQPt9w9e92vLb4U6q5yK3OsOC9pO-q-Pluvu8QtN8bMbS4iCbuo4HEOrvlZ2ic/s1600/josep+roviara+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Josep Rovira, va passar d'Estat Català a ECPP i després al BOC el 1932.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;">Jaume Compte i el seu ECPP van iniciar un acostament al BOC ja que hi havien nombrosos ex militants d’Estat Català i ex companys seus i per haver set els primers comunistes a Catalunya que s’havien mostrat fortament sobiranistes. Però la idea del BOC de crear una Federació Comunista Ibérica (FCI) a nivell estatal els va frenar d’integrar-hi i intentaven convèncer als líders del BOC de canviar de tàctica en aquest sentit o d’atraure’s membres del BOC a ECPP. Les relacions amb el BOC es van refredar una mica a finals de 1932, ja que a part de discrepar amb el tema de la FCI, Jaume Compte i ECPP criticaven el suport de la direcció del BOC a la actitud radical avantguardista de la CNT-FAI amb les seves vagues revolucionàries.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Donat que els líders del ECPP com Jaume Compte, a part d’activistes armats en el passat no tenien gaire bagatge ni sindical ni obrerista, no van aconseguir atreure’s als militants més separatistes del BOC, malgrat que discrepessin de Maurin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">ECPP tenia inicialment uns 150 afiliats i es presentaren sols a les eleccions al parlament català de novembre de 1932 obtenint 586 vots.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Segons diu Miquel Ferrer en les seves memòries, que en aquells moments era a la cúpula del BOC, tant ell com altres comunistes separatistes o sobiranistes catalans no se sentien del tot còmodes al BOC per la promoció que Maurin i Arquer feien de la FCI a nivell estatal, ni tampoc els convencia l’estalinisme, ni el trotskisme ni la inexperiència d’ECPP. Tampoc els convencia el to moderat d’ERC i de la USC, per tant diu que seguiren al BOC a manca de saber a on ficar-se, cosa que era bastant normal en aquells moments entre aquell trencaclosques de tendències marxistes i esquerranes sobiranistes que hi havia a Catalunya.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Durant 1932 també uns quants membres del sector d’Estat Català dins d’ERC com el grup liderat per Joan Carreras, un ex líder d’Estat Català de Figueres, juntament amb 50 membres més del seu grup de l’Empordà, van optar per integrar-se al BOC enlloc de a ECPP.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">ES CREA FINALMENT EL PARTIT COMUNISTA DE CATALUNYA LIDERAT PER CASANELLAS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El 10 d’agost de 1932 el general Sanjurjo intenta iniciar un cop d’Estat contra la república a Sevilla que fracassa. El PCE fins llavors tenia una política d’enfrontament radical amb el govern republicà i només promovia una revolució comunista tipus soviètic, cosa que per altra banda era bastant irreal donat lo minoritari del PCE. Però a partir del perill de cop d’Estat van començar a canviar de política i va baixar el seu to radical iniciant un acostament amb les altres forces republicanes per fer front comú contra els moviments colpistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Això va coincidir amb la destitució, a instàncies de la IC i del govern de la URSS, de la cúpula del PCE formada per José Bullejos, Manuel Adame, Leon Trilla i Etelvino Vega. El nou secretari general del PCE va ser José Díaz, que als anys 20 havia set un destacat membre de la CNT andalusa. Es va començar llavors a criticar fortament a la recentment destituïda cúpula del PCE acusant-los de sectaris i de ser els responsables del fracàs fins llavors del PCE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El tema de la destitució de José Bullejos i la cúpula del PCE i les dissidències que sorgiren a partir d’aquí seria motiu d’un altre tema del que s’ha escrit molt i amb moltes opinions diverses i contraposades i en les que ara no entraré. Una de les opinions més generalitzades però, és que la IC i el govern soviètic, que eren els que realment feien i desfeien en el PCE, com sempre buscaven culpables dels seus fracassos. Si bé ara acusaven a l’anterior cúpula de que el PCE havia estat fins llavors massa d’esquenes a la societat amb la seva política ultra radical, de fet molts diuen que havien set fins llavors les mateixes directrius de Moscou i de la IC i que ara al canviar de política volia uns caps de turc. També se sap que poc abans Bullejos havia protestat enèrgicament per les acusacions que li feia la IC i el PC de la URSS, cosa que es considerava greu ja que en aquells moments Moscou i la IC ja no tolerava la més mínima protesta o dissidència. Bé com he dit abans tema per un altre complicat debat en el que hi ha moltes i diverses opinions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">L’octubre de 1932 el nou secretari general del PCE José Díaz i Antonio Mije van a Barcelona per reunir-se amb Ramon Casanellas, que seguia estant en la clandestinitat, per parlar de la situació a Catalunya i del projecte de crear un nou partit comunista català afí a la IC, com aquesta mateixa els havia suggerit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El secretariat polític de la IC liderat pel rus Manuilinski va aprovar oficialment el 29 d’octubre de 1932 una resolució en que es deia que: “per assegurar una millor direcció en la lluita de classes revolucionària del proletariat català, jutja necessari que l’organització regional catalana del PCE s’organitzi com a Partit Comunista de Catalunya, que ha de romandre en relació amb el PCE com els partits de Bielorrússia i d’Ucraïna Occidental amb el PC de Polònia al qual pertanyen. S’encarrega a la Comissió Política comunicar les directrius oportunes al PCE”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">L’endemà mateix la cúpula de la regional catalana del PCE presidida per Ramon Casanellas, Hilari Arlandís, Antoni Sesé, Manuel Trueba, José del Barrio, Francisco del Barrio, Felipe Garcia, Lina Odena, que representava a les joventuts del partit, Rossend Cabré, Josep Banqué, Miquel Valdés i Joaquim Otero juntament amb el secretari general del PCE José Díaz, anuncien la creació del Partit Comunista de Catalunya que seria de caràcter nacionalista català. José Díaz deixa molt clar que les relacions entre el Partit Comunista de Catalunya i el PCE han de ser de germanor, solidaritat i de plena identificació amb la línia de la IC. Malgrat el seu caràcter autònom, el Partit Comunista de Catalunya era a la IC no directament sinó a través de la seva relació amb el PCE, ja que no representava a una zona que tingués un estat, per tant inicialment malgrat el seu suposat caràcter autònom i nacionalista seguia sent de fet una sucursal del PCE, encara que ara amb unes característiques pròpies de partit.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtVj2ZbdHu3Y2u9wcHDwqChcnbkvORviSuUmpRa23GJ7iqE0NQek0l2-oaidsC2Zr4hN1pmSIXx9szNbJKARysvgZqhqmBy8r5DTtOHBJBDm1JKOnxK-cooiIUbcyLrtEzkMyc_efDVco/s1600/PCC+CASANELLAS+ODENA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtVj2ZbdHu3Y2u9wcHDwqChcnbkvORviSuUmpRa23GJ7iqE0NQek0l2-oaidsC2Zr4hN1pmSIXx9szNbJKARysvgZqhqmBy8r5DTtOHBJBDm1JKOnxK-cooiIUbcyLrtEzkMyc_efDVco/s1600/PCC+CASANELLAS+ODENA.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: small;">Alguns dels priners dirigents del Partit Comunista
de Catalunya el 1932 provinents de la secció catalana del PCE juntament amb
alguns dels que havien vingut del BOC l'any anterior com Hilari Aralndís i
Antoni Sesé</span><o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">També es crearen immediatament les
Joventuts del Partit Comunista de Catalunya liderades per Lina (Paulina) Odena
que havia recentment arribat d’una estada de 14 mesos a la URSS en que una
delegació de joves comunistes catalans hi havien set enviats per rebre formació
comunista entre els que també hi havia el santanderí Manuel Trueba i Mirones, que també tenia un càrrec important en les joventuts del Partit Comunista de Catalunya . </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Un any abans la jove Lina Odena havia declarat que els dirigents del
PCE eren una secta fora de la realitat social del país i havia acusat
acaloradament als seus dirigents de no entendre el problema nacional català.
Amb la creació del Partit Comunista de Catalunya liderat per Ramon Casanellas
semblava que es donava solució a aquests problemes i havia entusiasmat a alguns
comunistes catalans que eren reticents fins llavors a la política del PCE. Cal
ressaltar que Lina Odena va morir als dos mesos de començar la guerra, el 14 de
setembre de 1936, quan era combatent al front en la zona de la província de
Granada al suïcidar-se quan anava a ser capturada per uns falangistes.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Donat que ja hi havia hagut abans un altre PCC, el Partit Comunista Català liderat per Jordi Arquer que s’havia fusionat amb la FCCB per formar el BOC, per no confondre’ls al nou Partit Comunista de Catalunya li posaré les sigles PC de C., encara que ells usaven les sigles PCC.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El 9 de novembre de 1932 surt el primer número de la revista oficial del PC de C. presidit per Ramon Casanells que es deia Catalunya Roja, escrita en català. Això coincidia amb la convocatòria de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya i ja de bona entrada la revista entra en la campanya electoral.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El nou PC de C. va publicar un comunicat a Catalunya Roja el 16 de novembre de 1932 en que s’informava de les bases del nou partit. En aquest escrit es notava la seva total fidelitat a la IC i a la URSS, com quan es justificava la destitució de l’anterior cúpula de PCE liderada per Bullejos als que es criticava fortament i se’ls feia responsables del fracàs del PCE fins llavors, als que s’acusava d’autoritaris i d’estar d’esquenes a les realitats socials. També se’ls acusava de amb la seva la seva actitud sectària, haver impedit que la majoria de membres del BOC s’acostessin a la línia del PCE i de la IC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">També es feia una crida als “companys” del BOC d’adherir-se a la línia de PC de C. i de la IC, tot i criticant la política dels dirigents del BOC. També criticava als dirigents de la CNT d’estar fora de la realitat dels treballadors catalans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El mateix 9 de novembre de 1932 en el primer número de Catalunya Roja el PC de C. ja feia les primeres proclames electorals per les eleccions catalanes en un comunicat signat per Ramon Casanellas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">En l’escrit de Ramon Casanellas es criticava fortament a totes i cadascuna de les altres forces obreristes. Es criticava el BOC d’haver fet costat a la burgesia catalana amb les seves calúmnies contra la IC i la URSS. També es criticava a les dues faccions de la CNT, a la trentista de Peiró per moderada i acusant-la d’estar en contra de vagues revolucionàries i fer el joc a ERC, i també criticava a la CNT-FAI per dificultar l’organització independent del proletariat català a la vegada que es solidaritzava amb els represaliats per les mateixes vagues organitzades per la CNT-FAI. Com és veu ningú es lliurava de les fortes crítiques, una línia típica de la IC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">En el tema nacional català el PC de C. adoptava una sorprenent posició que ratllava el separatisme i tal com havia fet el BOC un any abans criticava a Macià per haver-se fet enrere quan va proclamar la República Catalana. Criticava l’Estatut perquè deia que no era la llibertat de Catalunya i deia que Catalunya era una nació que tenia el dret a separar-se d’Espanya si ho desitjava i que després pogués tenir la llibertat si ho desitjava d’entrar en una Federació de Repúbliques Ibèriques. Reivindica el dret d’autodeterminació per Catalunya per combatre tant l’imperialisme espanyol com a la burgesia catalana que ha capitulat a l’imperialisme espanyol. També deia que a la URSS s’havia resolt el tema nacional amb la federació de les diferents repúbliques socialistes de les diverses nacionalitats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Tot això entre altres reflexions com les de les reivindicacions obreres o dels treballadors del camp en que es denotava la línia de la IC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">EL MARXISME I EL MOVIMENT OBRER I CAMPEROL A CATALUNYA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Finalment en les eleccions al parlament català del 20 de novembre de 1932 guanyà àmpliament la coalició entre ERC i la USC i altres formacions republicanes catalanistes amb quasi 225.000 vots. La Lliga Regionalista fou la segona força amb 138.000 vots. Deixant de banda altres forces que també es presentaren, el BOC aconseguí 11.000 vots i el PC de C. liderat per Casanellas 1.700 vots. La nova força marxista i separatista catalana Estat Català Partit Proletari (ECPP) obtingué 586 vots.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El lideratge de l’activista armat llegendari Ramon Casanellas, el nodrit nombre de membres del BOC que s’havien passat al PCE i ara al PC de C. i el fort to nacionalista català del PC de C. no els havia servit tampoc per superar al BOC que com es veu obtingueren molts més vots, encara que això si el PC de C. havia augmentat sensiblement els seus vots en referència al PCE en altres eleccions a Catalunya. Malgrat tot el mateix BOC amb els seus 11.000 vots també era minoritari i no va aconseguir tampoc cap diputat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Però ni el PC de C. ni el BOC havien tampoc aconseguit el vot de la majoria d’obrers catalans, una gran part dels quals van votar la coalició ERC-USC, tant els ex cenetistes com d’una gran part dels afiliats de la CNT que votaven, que eren aproximadament un 30%. El fet de que Francesc Macià, que havia promogut la insurrecció contra la dictadura des del seu separatisme d’esquerres i Luís Companys que des del seu catalanisme federalista obrerista havia defensat a anarcosindicalistes en l’època dura dels anys 20 fossin els líders d’ERC, va influir en el seu èxit electoral. Això tenint en compte que aproximadament un 70% d’afiliats a la CNT no votaven per fidelitat a la seva ideologia anarquista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Davant del fracàs del PC de C. José Bullejos, el destituït ex secretari general del PCE, va dir que a Catalunya no guanyaria mai un partit que estigués lligat a un partit central espanyol, ja que els treballadors catalans sempre rebutjarien aquesta idea.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">J</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">oan Garcia i Oliver, un dels líders del sector més radical anarquista de la CNT catalana tant als anys 20 com als anys 30 en el seu llibre de memòries “El Eco de los Pasos” fa el seu propi estudi de les característiques d’aquells militants o ex militants de la CNT en general. Garcia i Oliver diu que una majoria dels cenetistes catalans dels anys 20, en que molts eren joves i obrers no especialitats, als anys 30 molts s’havien especialitzat, tenien més bones feines, família amb fills i a més alguns havien format els seus propis petits tallers o negocis, pel que no els atreia tant l’anarquisme radical de la CNT guiada ara per la FAI ni tampoc el comunisme. A més Garcia i Oliver considera que molts d’aquells ex cenetistes catalans super explotats i perseguits pels pistolers als anys 20, en el fons tenien idees catalanistes o separatistes pel que amb tot això barrejat la majoria s’havien apropat a ERC als anys 30.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">També diu Garcia i Oliver que quasi tots els ex cenetistes de les zones del camp català dels anys 20 havien ingressat en massa a ERC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">També entre els treballadors del camp català els partits comunistes tenien poca acceptació, malgrat que sobre tot el BOC havia promocionat la idea dels repartiments de terres entre els treballadors del camp que anés més enllà que les dels rabassaires.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">A partir de 1929 a la URSS Stalin havia començat a canviar la seva política de repartiment de terres als camperols dels anys 20 i iniciava les nacionalitzacions massives de terres. Això havia provocat l'oposició d’una part important dels camperols de la URSS produint-se alguns enfrontaments i la posterior repressió dels camperols que s’hi oposaven. Per tant al camp català començava també a haver-hi en alguns sectors una certa desconfiança envers al comunisme malgrat que el BOC es desmarcava de la URSS i d'Stalin i promocionava la idea de repartiment de terres. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El BOC era contrari a les tesis d’Stalin i sols acceptava algunes de les de Trotski per la URSS però no per Catalunya i l’Estat Espanyol i segons va dir posteriorment Maurin si el BOC tenia alguna influència d’algun dirigent de la URSS era de Bukharin, un dels històrics de la revolució amb Lenin, que feia un temps que tenia fortes diferències amb Stalin havent set desplaçat del comitè central del PC de la URSS. Bukharin durant els anys 20 havia set dels partidaris a no intervenir massa amb els altres partits comunistes d’arreu del món, havia defensat la idea de la repartició de terres entre els camperols i partidari d’una política més amplia del PC de la URSS d’arribar a diversos sectors populars encara que no estiguessin del tot conscienciats amb el comunisme. Això havia funcionat en certa manera a la URSS als anys 20, però a partir de 1930 Stalin ja estava desenvolupant una política totalment contrària a això amb les nacionalitzacions de terres i la intolerància a la més mínima dissidència.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Però ni el BOC ni el PC de C. ni la trotskista ICE van tampoc aconseguir trencar la gran influència d’ERC en el camp català. Catalunya era majoritàriament terra de petits propietaris agraris o de treballadors del camp que aspiraven a ser-ho. La Unió de Rabassaires (UR), sindicat dominat principalment per ERC amb uns 23.000 afiliats era el sindicat majoritari dels camperols. La UR i ERC promocionaven una reforma agrària que consistia en poder conrear terres d’altres en contractes que els permetien quedar-se gran part de la collita durant alguns anys i en alguns casos accedir a la propietat de la terra.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El BOC per altra banda proposava que es nacionalitzessin les terres dels grans terratinents, que a Catalunya n’hi havia pocs, o les terres que no es conreaven per posteriorment repartir-les entre els camperols. El BOC aconseguí una certa incidència entre alguns dels treballadors del camp menys protegits impulsant alguns sindicats agraris a part d’UR i aconseguint uns 5.000 afiliats en els seus sindicats. Les detencions diverses vegades de Jaume Miravitlles i Jordi Arquer en alguns incidents de protesta dels camperols van donar un cert prestigi al BOC en alguns sectors del camp català, però no s’apropà mai a les dimensions de la UR, en la que a part d’ERC també hi tenia certa influència la USC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El PC de C. amb el seu líder Casanellas encara en la clandestinitat, tenia una línia semblant al BOC en relació als treballadors del camp, però el seu reduït nombre de militants feia que no tingués suficients quadres per una política sindical pels camperols.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><br />
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 19px; line-height: 21.466665267944336px;">LA CNT A CATALUNYA I LA SEVA RELACIÓ AMB ELS COMUNISTES</span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">La CNT per altra banda ja feia temps que havia quasi desistit de tenir influència en el camp català a on tenia quasi una nul·la acceptació amb la seva idea de la revolució anarquista promoguda per la FAI, tenint en compte que la majoria de camperols catalans eren o petits propietaris o que aspiraven a ser-ho. Era en l’àrea industrial a on la CNT tenia la seva força a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Ni el BOC ni el PC de C., malgrat que la majoria de dirigents seus venien de la CNT catalana dels anys 20, com Maurin o Casanellas, no van aconseguir tampoc tenir una influència important dins dels afiliats a la CNT dels anys 30. Maurin feia contínues crítiques tant als dirigents de la CNT-FAI, acusant-los de no tenir una proposta clara per després de la revolució malgrat que donava suport a les seves vagues revolucionàries i a la vegada també acusava al sector de la CNT dissident de Peiró anomenats trentistes, acusant-los de moderats al no fer costat a les revoltes de la CNT-FAI. A la vegada Maurin proclamava que el BOC havia de ser el que guiés als afiliats de la CNT-FAI en la seva revolució, cosa que evidentment no agradava gaire als dirigents de la FAI.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El BOC havia creat el 1931 una corrent marxista pròpia dins de la CNT catalana anomenada Oposició Sindicalista Revolucionària (OSR), que a part de ser minoritària i en principi donar suport a les vagues revolucionàries de la FAI, eren vistos pels dirigents de la CNT-FAI com uns infiltrats que pretenien desviar als anarcosindicalistes cap al marxisme i substituir a la FAI en la guia de la CNT. Això havia provocat inclús alguns enfrontaments físics entre membres del BOC i de la FAI en alguns mítings.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">També el PC de C. de Ramon Casanellas tenia una pròpia corrent dins de la CNT catalana anomenada Comitès de Reconstrucció (CR) de la CNT, que ja venia del PCE abans de crear-se el PC de C. Aquests havien tingut una línia quasi idèntica que la del BOC dins de la CNT com la de donar suport a la línia dura de la FAI i de voler atraure’s als afiliats de la CNT al comunisme però afí a la IC. Al ser encara molt més minoritaris que el BOC quasi no tingueren incidència i a més al PC de C. no li serví el lideratge del llegendari Casanellas al que més aviat els cenetistes de la línia anarquista més dura l’acusaven d’haver traït seu passat anarquista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Finalment s’imposà la línia dura de la FAI dins de la CNT catalana, ja que la FAI pràcticament sols existia a Catalunya a part de petits nuclis a la resta de l’estat i el 1933 foren expulsades definitivament totes les corrents dissidents de la línia de la FAI, alguns sindicats dels quals ja havien anat sent expulsats gradualment l’any anterior.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El grup més nombrós dels expulsats foren els anomenats trentistes liderats per Joan Peiró que era el sector anarcosindicalista més moderat contrari a la línia avantguardista revolucionària de la FAI. El sector trentista de la CNT el formaven la majoria dels que quedaven de la vella guàrdia de la CNT dels anys 20 que entre altres eren Joan Peiró, Juan López, Angel Pestaña, Francesc Arín, Pere Cané, Camil Piñón, Miquel Prat, Gener Minguet, Sebastià Clarà, Pere Foix o Simó Piera, el principal líder de la vaga de la Canadenca, havent aquests tres últims ingressat a ERC. Aquests representaven a més de 30.000 afiliats i formaren l’anomenada CNT d’Oposició.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">També l’Oposició Sindical Revolucionària (OSR) impulsada pel BOC i els Comitès de Reconstrucció (CR) de la CNT impulsats pel PC de C. van ser expulsats del tot de la CNT aquell 1933, encara que entre els dos no arribaven als 10.000 afiliats dins la CNT catalana.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">La majoria dels afiliats a la CNT catalana
que podrien ser uns 180.000 aquell 1933 restaren fidels a la CNT guiada per la
FAI, encara que només una minoria seguia realment totes les consignes de la FAI
i molts, que eren nous afiliats i no provinents dels anys 20, restaren en
aquest sector de la CNT per inèrcia al no haver-hi en les seves zones molts
sindicats d’oposició. Sols hi havia que veure les revoltes anarquistes
promogudes pels grups radicals de la FAI a Catalunya que eren seguides per una
minoria de cenetistes.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">La CNT catalana havia ressorgit el 1931 gràcies, a part d’un bon nombre provinent dels antics afiliats als anys 20, als aproximadament 350.000 immigrants de la resta de l’estat que vingueren durant la dictadura de Primo de Rivera i d’un bon nombre de joves anarquistes radicals catalans recentment afiliats. No obstant això, si bé als primers anys 20 només un 18% d’afiliats a la CNT catalana no eren d’originaris de Catalunya, encara que una part important d’ells venien del País Valencià, als primers anys 30 els cenetistes de Catalunya que no eren d’origen català ja eren el 35%, eren molts però tampoc eren la majoria com a vegades s’ha dit. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Per altra banda l'afiliació a la CNT catalana als primers anys 30 després de les expulsions s’havia quedat en uns 180.000 afiliats, que era una xifra considerable però molt inferior als aproximadament 500.000 que tenia la CNT a Catalunya el 1920. Tot això sumat que nombrosos dirigents cenetistes no catalans havien vingut a viure a Catalunya, feu que dins de la CNT catalana hi haguessin també fortes polèmiques i divisions respecte al tema nacional català que serien dignes d’un altre interessant estudi apart. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-size: small;"></span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Dins de la CNT-FAI que quedà el 1933 després de les expulsions hi havia també moltes divisions pel tema sindical, polític i social. Hi havien els dirigents més sindicalistes com Eusebi Carbó o Marc Alcon i Selma, que malgrat estar dins del sector de la CNT-FAI discrepaven de les expulsions dels trentistes de Peiró i de la línia dura d’avantguarda revolucionària de la FAI. Dins de la mateixa FAI hi havia també una profunda divisió entre alguns de la seva cúpula dirigent com Federica Montseny, Diego Abad de Santillàn, Josep Peirats o Fidel Miró i els seus grups d’acció al carrer liderats per Joan Garcia i Oliver, Buenventura Durruti, Francisco Ascaso, Alfons Miquel Martorell, Bru Lladó, Antonio Ortíz o Juan Manuel Molina, aquest últim també de la cúpula dirigent però afí als grups de la FAI del carrer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Aquestes divisions serien un altre llarg tema, però bàsicament la cúpula dirigent de la FAI a la vegada que volia impregnar a la CNT catalana d’una línia anarquista pura amb poc diàleg amb les altres forces d’esquerra catalana, no li agradava que els activistes de carrer dirigits principalment per Joan Garcia i Oliver i Buenaventura Durruti iniciessin revoltes i accions pel seu compte sense consultar-los, el que representava una lluita de poder dins de la FAI. A més els activistes de carrer liderats per Joan Garcia i Oliver i Durruti, la majoria activistes dels anys 20, consideraven a la nova cúpula de la FAI uns "intelectualoides" nou vinguts a la lluita. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">CASANELLAS TORNA A SER DETINGUT<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Tant durant 1932 com 1933 l’intent de la FAI de derivar les vagues que organitzava la CNT en revoltes anarquistes i les accions armades de la mateixa FAI van provocar alguns enfrontaments entre membres d’aquests i els anomenats Escamots d’Estat Català, formats per grups paramilitars dins d’ERC formats majoritàriament per afins al sector provinent d’Estat Català dins del partit i dirigits per Miquel Badia, ja que consideraven que això desestabilitzava l’intent de Macià de en un futur proper fer també una revolta però de caràcter independentista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">En aquells moments la Generalitat no tenia competències d’Ordre Públic i els Escamots, ideats inicialment per enfrontar-se a grups dretans i ultraespanyolistes, intentaven fer una mica de policia paral·lela catalana. També els Escamots van ser perseguits el 1933 per la policia i a part de amb la FAI, també tingueren conflictes amb altres forces polítiques ultraconservadores i inclús també amb sectors dins de la mateixa ERC provinents del PRC i del grup de l’Opinió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">En aquells moments Ramon Casanellas, que ja havia set expulsat de l’Estat Espanyol al ser detingut a Carmona (Sevilla) el febrer de 1932 i que havia retornat clandestinament a Barcelona després de fugir de les autoritats franceses, a principis de 1933 estava al front de la direcció del PC de C. de manera clandestina i encara era buscat per la policia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El 28 de febrer de 1933 uns policies reconeixen a Ramon Casanellas al carrer Londres prop del carrer Casanovas de Barcelona i fan un intent de detenir-lo ja que no tenia permís de residència i en teoria l’havien expulsat de l’estat. Casanellas no es deixa detenir i surt corrent. Els policies disparen un 40 trets contra Casanellas segons alguns testimonis mentre aquest fugia. Al final un sereno de la zona, que era una espècie de vigilant de barri, es va posar pel mig i va negociar amb els policies de que deixessin de disparar. Finalment van detenir a Casanellas viu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Molts diuen que va ser un intent d’assassinat per part d’uns policies que feien de sicaris d’algú, potser en venjança per la mort de Dato. Alguns diaris com la Vanguardia van dir que els policies van disparar 15 trets a l’aire per intimidar a Casanellas que fugia per detenir-lo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">La Generalitat governada per ERC amb Macià al davant, va fer una protesta per la persecució de Casanellas dient que era inconcebible que no pogués residir a la seva terra natal que era Catalunya. Hi ha que recordar que la Generalitat no tenia encara competències en temes de residència ni d’Ordre Públic. La Generalitat va aprofitar aquest cas per manifestar la necessitat que tenia Catalunya de tenir la competència de la policia, malgrat que Macià n’era una mica reticent ja que era partidari d’una policia purament catalana i no de competències policials només amb els Guàrdies d’Assalt, que eren una policia espanyola.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">CARTA DE RAMON CASANELLAS ALS OBRERS ANARQUISTES</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgdi8ATCwtPvB9NZWT9kr9d5u0rh_y9Id2q8clAAFZzlQWYcel3oTfegHGVRRBBQgS4U2IJB5FNFNV8kfelZgqn-7qWvRy3HP6QbWWLup77nrEpO9jKRHCDPRBGdKnkFjWsC0WMiA6c2o/s1600/1+casanellas+carta.+fotojpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgdi8ATCwtPvB9NZWT9kr9d5u0rh_y9Id2q8clAAFZzlQWYcel3oTfegHGVRRBBQgS4U2IJB5FNFNV8kfelZgqn-7qWvRy3HP6QbWWLup77nrEpO9jKRHCDPRBGdKnkFjWsC0WMiA6c2o/s1600/1+casanellas+carta.+fotojpg.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Portada de l'escrit de Ramon Casanallas dirigint-se als obrers anarquistes des de la presó el 1933</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Des de la presó Cananellas va escriure
el maig de 1933 un document anomenat “Carta a las obreros anarquistas”, en la que afirmava que l’havien
empresonat pel fet d’haver participat en la construcció del socialisme a la
URSS i per això li denegaven el dret a residir a la seva terra. En la carta feia
una crida tots els obrers, especialment als anarquistes, a deixar les seves
divisions que promouen els dirigents dels seus sindicats per fer un front comú
contra els explotadors. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">També diu que el govern liderat pels
republicans d’Azaña i els socialistes de Largo Caballero, no sols no ha acabat
amb els privilegis dels terratinents i dels burgesos sinó que a més envia a
policies i pistolers per assassinar obrers en les seves vagues i lluites.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">En la carta critica als dirigents de la
CNT tant del sector de la FAI com del sector Trentista i també als de la UGT.
Dels Trentistes diu que divideixen als obrers i organitza una escissió dins de
la CNT per pactar amb la burgesia. Dels dirigents de la FAI diu que són
sectaris i que promouen uns “putchs” i un pistolerisme que fan fracassar vagues
organitzades pels obrers i que els porten a la traïció de l’èxit de les
mateixes. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">També diu que dins de la CNT-FAI hi un sector infiltrat que segueix
directament les ordres de Lerroux i que només defensa els interessos de la
burgesia i vol fer fracassar la lluita obrera amb les seves propostes de
revolució imminent que fan fracassar les lluites obreres diàries. Dels
dirigents de la UGT diu que boicotegen les vagues fent d’esquirols.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Afirma que alguns dirigents de la CNT posen
barreres al moviment obrer per facilitar un acostament amb els comunistes,
afirmant que ell com ex militant anarquista, sap que seria el desig de molts
dels afiliats a la CNT. També diu que aquesta divisió està fomentada pels
agents infiltrats al servei de la burgesia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Després afirma que només el Partit
Comunista és l’únic capaç de dirigir la lluita obrera i camperola per
encaminar-la autèntica revolució, que és el que realment temem el burgesos i
els terratinents, ja que els comunistes són els únics que han set capaços de
fer una revolució com a la Unió Soviètica, fent una crida als obrers
anarquistes, comunistes i socialistes a fer un front comú.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">En la carta de Casanellas podria
haver-hi una barreja del que pensava i també les de les directrius que rebia de
Moscou, encara que mai se sabrà fins a quin punt. Malgrat les seves crides a la
unitat obrera finalment proposava que el Partit Comunista afí a la IC fos qui
liderés el procés revolucionari, quan a Catalunya encara eren molt minoritaris.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Rossend Cabré, un dels dirigents en
aquells moments del PC de C i amic de Casanellas i posteriorment del PSUC, va afirmar anys després
en l’exili en la revista “Xaloc”, que havia anat a veure a Casanellas a la presó
en aquells dies i li havia confiat uns documents sobre els seu viatge a Mèxic
entre altres coses, en el que es revelaven alguns fets obscurs dels agents
soviètics i li va demanar que els guardés i no els hi ensenyés a ningú ni del
partit ni tant sols a la seva dona russa Maria A. Fortus. </span></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">CASANELLAS SURT DE LA PRESÓ</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Finalment al cap de tres mesos el juliol de 1933, el jutge va deixar anar a Casanellas després de moltes protestes dels militants del seu partit i d’altres forces d’esquerra. Per primer cop en 12 anys Ramon Casanellas es podia passejar per Catalunya i per tot l’estat lliurement sense temor a ser detingut. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Per altra banda l’Estat Català Partit Proletari (ECPP), el partit marxista separatista liderat per Jaume Compte, va iniciar un acostament al PC de C. i a Ramon Casanellas. ECPP primer havia refredat les seves relacions amb el BOC de Maurin ja que, malgrat reivindicar la República Socialista Catalana, també aquest havia format el partit Federación Comunista Ibérica (FCI) a nivell espanyol. ECPP però es van declarar afí a la línia de la IC i això sumat amb el nou to quasi separatista del nou PC de C. amb les proclames que feia Casanellas, va fer que es produís aquest acostament. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Els dirigents d’ECPP, a part d’haver set homes d’acció del separatisme dels anys 20, no tenien quasi cap bagatge sindical o obrerista, per tant Jaume Compte cercava suports fer reforçar el marxisme sobiranista català. Jaume Compte va intentar impulsar també des del primer moment un acostament entre el BOC i el PC de C., però amb la IC i la URSS dirigint pel mig, feia difícil que Casanellas i el PC de C. tinguessin gaire marge de maniobra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El novembre de 1933 es van convocar eleccions generals a tot l’Estat Espanyol i un més abans l’octubre ja es va iniciar la campanya electoral. En aquell octubre de 1933 alguns militants més del BOC es passaren al PC de C. entre ells Enric Dalmau, Miguel Sánchez i Pere Ardiaca, aquest últim nascut a Balaguer i que va muntar un nucli del PC de C. al seu poble que era un feu del BOC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Ramon Casanellas va anar a diverses poblacions per fer mítings per la campanya del PC de C. i normalment hi anava amb moto, cosa que li agradava molt al ser un gran aficionat a les motos. En aquells moments no tenia encara llicència per conduir moto ja que li havien tret quan va perdre la residència. Tampoc tenia moto i normalment li deixava algun amic. Lina Odena, cap de les joventuts del PC de C., moltes vegades anava als mítings amb Casanellas pujada al seient del darrere de la moto. Lina Odena veia a Ramón Casanellas com a un referent a qui admirava des de feia temps.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Un d’aquells dies de campanya electoral de l’octubre de 1933 Casanellas i Lina Odena van arribar a Balaguer a on es van ajuntar amb altres militants del PC de C. per fer un míting. Teresa Pàmies, una jove de Balaguer que en aquells moment tenia 14 anys però que ja col·laborava amb el PC de C., diu en les seves memòries que Balaguer era un feu del BOC i alguns dels seus militants van atacar a la comitiva del PC de C. i es va produir una forta baralla entre els dos grups, en la que tant Ramon Casanellas com Lina Odena hi van participar, encara que no va tenir conseqüències greus. Teresa Pàmies seria el 1937 una de les líders de les joventuts del PSUC, les JSUC, durant la guerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">LA MORT DE CASANELLAS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">L’octubre de 1933, durant aquella campanya electoral per eleccions a les Corts Espanyoles pel novembre, el comitè central del PCE va convocar a Ramon Casanellas a una reunió a Madrid. Casanellas hi va voler anar en una moto que li va deixar un amic del partit, però abans volia passar per un míting del PC de C. que es feia a Igualada. Hi va anar acompanyat del destacat membre del PC de C. Francisco del Barrio que anava al seient del darrere de la moto. Però abans d’arribar a Igualada a la carretera plena de corbes dels Brucs a la comarca de l’Anoia, la seva moto va xocar frontalment contra un cotxe en una corba el 24 d’octubre de 1933. Tant Ramon Casanellas com Francisco del Barrio van morir a l’acte al sortir volant i enclastar-se contra el cotxe, segons va informar la policia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSyIhgvRGrNfNQsXlcJel-JtoxPLEWBrhGAezaCWQiv-IBI5Zvt-XmWqY2YWv1i03NaSpbMt4HQUx4dbDcixAQByztl1cEzQ-HQYqYQxGmjzd-71YZAwgFwHxGU4vsHORV6LOKdUiW6Xo/s1600/ESTAT+DE+LA+MOTO+DESTROSSADA+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSyIhgvRGrNfNQsXlcJel-JtoxPLEWBrhGAezaCWQiv-IBI5Zvt-XmWqY2YWv1i03NaSpbMt4HQUx4dbDcixAQByztl1cEzQ-HQYqYQxGmjzd-71YZAwgFwHxGU4vsHORV6LOKdUiW6Xo/s1600/ESTAT+DE+LA+MOTO+DESTROSSADA+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Estat en que quedà la moto conduïda per Casanellas després de l'accident.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;">La policia va informar que l’accident va ser degut a que la moto conduïda per Casanellas anava massa de pressa i massa a l’esquerra en una corba. La notícia va causar gran impacte donada la fama que havia tingut Casanellas tant a Catalunya com a tot l’estat als anys 20. Enseguida tant dins del mateix PC de C. com en l’opinió pública en general es donava per fet que havia set un atemptat en venjança per l’atemptat contra Eduardo Dato, ja que trobaven estrany que haguessin mort els dos de manera tant instantània.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9Wwj3NTGx__WQnVlq9kUP8CR0zuIMrYZctv7B0B8OvD83vpptqgNjR3CfuNpg6t2WvayDnIv-NERWWX5Gj8oPapsEli15kSwrf-E14Rz7rdQ6jxg6jHMN4yaB0tcOfmO7sVLrrKlhGNE/s1600/CURVA+DEL+XOC+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9Wwj3NTGx__WQnVlq9kUP8CR0zuIMrYZctv7B0B8OvD83vpptqgNjR3CfuNpg6t2WvayDnIv-NERWWX5Gj8oPapsEli15kSwrf-E14Rz7rdQ6jxg6jHMN4yaB0tcOfmO7sVLrrKlhGNE/s1600/CURVA+DEL+XOC+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Corba a on s'estavellà la moto amb Casanellas i Del Barrio.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;">Les sospites encara van augmentar quan es va saber que el cotxe que va xocar contra Casanellas era propietat d’un empresari que es deia Josep Tió, que no era qui conduïa el cotxe sinó el seu xofer i que després de l’accident enlloc de parar es va donar a la fuga sent aturat posteriorment en un control de la policia. Les sospites semblaven ja irrefutables.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">No obstant això, de sobte l’empresari involucrat en l’accident Josep Tió, es presentà a la seu del PC de C. amb el seu advocat i després de parlar tant amb membres del PC de C. com del PCE, poc després aquests van fer un comunicat oficial en que es deia que s’havien convençut de que havia set sols un accident i que descartaven la teoria de l’atemptat. Aquest canvi sobtat d’actitud de la direcció del PC de C. i del PCE va sorprendre a molts militants del mateix PC de C. i de l’opinió pública en general, molts dels quals van començar a sospitar que l’atemptat l’havien ideat des del mateix PCE, la IC i la URSS.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">L’endemà de la mort de Casanellas es va muntar una capella ardent a la seu del PC de C. al carrer Avinyó amb els cossos de Ramon Casanellas i Francisco del Barrio per on hi van passar membres de totes les forces d’esquerra i sindicals inclosos destacats líders de la CNT i del BOC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyDcl3gpsRQoxRAoX6A6s0AzSzJCHNCgwYiHb7RTyxY0xtCiyZ6zQkrnhXir4RR7Bb19_Bv3mro4wMSpAEQaXEEuD10HrKk_3wL6we0uufN-ua0kfeCj7hLoCL_yMd0SAqWDTA3JU8zD0/s1600/1933+capilla+ardent+per+Ram%C3%B3n+Casanellas+i+Del+Barrio+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyDcl3gpsRQoxRAoX6A6s0AzSzJCHNCgwYiHb7RTyxY0xtCiyZ6zQkrnhXir4RR7Bb19_Bv3mro4wMSpAEQaXEEuD10HrKk_3wL6we0uufN-ua0kfeCj7hLoCL_yMd0SAqWDTA3JU8zD0/s1600/1933+capilla+ardent+per+Ram%C3%B3n+Casanellas+i+Del+Barrio+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Capella ardent amb els fèretres de Ramon Casanellas i Francisco Del Barrio</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">A l’enterrament de Casanellas i de Francisco Del Barrio hi van acudir milers de persones de totes les filiacions d’esquerres. Els seus ex companys de la CNT, malgrat que havia abandonat l’anarquisme, li van fer un homenatge a part en el cementiri.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9KwkneTbBEERG190eegIHOSamqc57QGx6WVAMIb5TuQL05gfZefDzgv0ndBKLJ1UnU7SkqSI4iuHfagOJ9YsydDgpPSfNoeFuOJo79Me5MjqmSGhNzaeUhfWQhHOG0wT8PCAXRRcQHGM/s1600/ENTERRAMENT+CASANELLAS+humanit%C3%A8+2-11-33+-+copia.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9KwkneTbBEERG190eegIHOSamqc57QGx6WVAMIb5TuQL05gfZefDzgv0ndBKLJ1UnU7SkqSI4iuHfagOJ9YsydDgpPSfNoeFuOJo79Me5MjqmSGhNzaeUhfWQhHOG0wT8PCAXRRcQHGM/s1600/ENTERRAMENT+CASANELLAS+humanit%C3%A8+2-11-33+-+copia.gif" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Foto i notícia de l'enterrament de Casanellas i Del Barrio en la revista francesa l'Humanité del 3-11-1933, en que es donava per fet que havien set morts en un atemptat.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Durant l’enterrament la policia va aprofitar també per detenir a Maria Alexandrovna Fortus, la dona russa de Casanellas, ja que no tenia permís de residència i estava a Barcelona clandestinament, sent expulsada de l’Estat Espanyol juntament amb el fill de Casanellas que es deia Floreal i que Maria A. Fortus l’havia fet oficialment fill seu quan eren a Rússia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Un cop enterrat Ramon Casanellas, es tornà a revifar entre alguns membres del PC de C. la idea de que Casanellas hagués set víctima d’un atemptat promogut des de Moscú mateix i amb la col·laboració del PCE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Les diferències que Casanellas havia tingut amb la IC sobre la seva poca visió de la realitat a Catalunya i a l’Estat Espanyol en la carta abans mencionada, la seva inicial bona disposició de col·laborar amb el BOC i el seu vell conegut Maurin tallada de cop pel PCE i la IC, les seves proclames quasi separatistes que a cops escandalitzaven als mateixos dirigents del PCE entre altres diferències, van fer que molts veiessin la ma del PCE i la URSS davant del possible atemptat, ja que la direcció del partit havia acceptat sobtadament que havia set un accident quan des de tot el marxisme català, espanyol i europeu i des de tots els altres sectors polítics i sindicals, s’assumia fins llavors que havia set un atemptat.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Alguns membres destacats del PC de C. com
Rossend Cabré o Manuel Trueba es van sospitar des del primer moment que podria
haver set un atemptat promocionat pel PCE o la URSS. Manuel Trueba es va
atrevir a dir-ho públicament mentre Rossend Cabré investigava pel seu compte. En
aquells moments molts pensaven el mateix però no s’atrevien a dir-ho, davant
que tampoc era segur que fos així i no volien estar en el punt de mira de la IC
i de la URSS.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Un dels que s’afegí a les sospites un temps
després fou Hilari Arlandís, que havia conviscut amb Casanellas durant un temps
a Rússia, ja que pensava que era a ell o a Antoni Sesé qui li tocava per rang i
antiguitat ser el nou secretari general del PC de C. De fet Antoni Sesé ocupà
momentàniament el lloc de secretari general del partit, però al cap d’uns
mesos, Vicente Uribe va ser enviat com a delegat del PCE a Catalunya i
pràcticament va nomenar a dit a Pere Ardiaca com a secretari general del PC de
C. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Pere Ardiaca era un jove militant sense rellevància fins llavors i que sols
feia uns mesos que havia ingressat al PC de C. provinent del BOC. Pere Ardiaca,
malgrat ser també favorable a la tesi de la República Socialista Catalana,
sempre va ser també favorable a un estret lligam orgànic amb el PCE. A Partir d’aquí
el PC de C. va fer un petit retrocés en la seva autonomia i començava una nova
pugna entre els favorables a una major autonomia o una major submissió al PCE
del PC de C.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIgZMprm3qeQn2Dx2JdYeRQ5DvVzMDqOF9E87h_Faxyl6SGGlqfj3beRP-OMiM-tuIF5Lorgg5lOtuDu6tGzXeU0jX5KRERU0St9-7Y8mgJuTPUktAcr9pVCbeNMvCpAb9ysMOkE0vHQU/s1600/ARDIACA+1935+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIgZMprm3qeQn2Dx2JdYeRQ5DvVzMDqOF9E87h_Faxyl6SGGlqfj3beRP-OMiM-tuIF5Lorgg5lOtuDu6tGzXeU0jX5KRERU0St9-7Y8mgJuTPUktAcr9pVCbeNMvCpAb9ysMOkE0vHQU/s1600/ARDIACA+1935+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Pere Ardiaca el subsitut de Casanellas en la direcció del PC de C.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Hilari Arlandís, sense acusar a ningú,
va expressar que el PCE havia volgut posar a un secretari general del PC de C.
que no li provoqués problemes i que fos més submís que Ramon Casanellas o que
el mateix Hilari Arlandís o Antoni Sesé, que malgrat estar plenament connectats
amb la IC a través del PCE, tenien les seves pròpies idees sobre el que havia
de ser el PC de C. Hilari Arlandís ho va qualificar “d’un cop molt audaç”.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Hilari Arlandís havia escrit una biografia del seu amic Ramon Casanellas durant la guerra del 1936-39 quan era del PSUC i en la que deia que revelaria coses que sabia de la mort de Casanellas i que fins llavors no havia pogut dir. Malauradament Hilari Arlandís va morir en un bombardeig durant la retirada republicana cap a la frontera i es va perdre el maletí en el que duia la biografia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 19px; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></span><br />
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 19px; line-height: 21.466665267944336px;">VERSIÓ DE ROSSEND CABRÉ SOBRE LA MORT DE CASANELLAS</span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Rossend Cabré i Pallàs que en el moment de la mort de Casanellas també era membre del PC de C. i posteriorment del PSUC va escriure anys després en el nº 90 de la revista Xaloc de l’agost de 1977, que era una revista fundada per exiliats catalans a Méxic, que sabia del cert que a Casanellas l’havien assassinat per ordre de Moscou. Rossend Cabré diu que ell va veure els cadàvers de Ramón Casanellas i Francisco Del Barrio i afirma que els dos tenien la cara tant destrossada que era impossible que hagués set sols per l’impacte contra el cotxe i que els dos tinguessin ferides tant greus similars, cosa que segons ell demostrava que els havien destrossat el cap a consciència. De fet hi ha una famosa foto del cadàver de Casanellas amb la cara totalment destrossada, la qual no mostro en l’escrit per ser de bastant mal gust.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0xlfe-jBHoCVChm-yDpFMa6Nj_BJAXbFaGLDdiKMkHhCiSD78lSpkaM7G019Img6Sd3WqgL83jO2fr4UTDMYABTLBvIekjJsSo77v8SgyQPe5NDT5Ydbief_Gq39piZF8dZd7MyMWLzE/s1600/ROSSEND+CABR%C3%89,+GRAELLS+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0xlfe-jBHoCVChm-yDpFMa6Nj_BJAXbFaGLDdiKMkHhCiSD78lSpkaM7G019Img6Sd3WqgL83jO2fr4UTDMYABTLBvIekjJsSo77v8SgyQPe5NDT5Ydbief_Gq39piZF8dZd7MyMWLzE/s1600/ROSSEND+CABR%C3%89,+GRAELLS+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Rossend Cabré i Pallars, destacat membre del PC de C. i amic de Casanellas, afirmà posteriorment que Casanellas havia set mort per ordres de Moscou</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Rossend Cabré també explica en el mateix
article en la revista Xaloc que quan Casanellas era detingut a la presó Model
de Barcelona entre març i juliol de 1933, ell el va anar a veure i Casanellas
li va confiar uns documents que tenien informació i fotos de la seva estada a
Mèxic entre 1929 i 1931 com a representant de la URSS davant del Partit
Comunista Mexicà, episodi esmentat abans. Casanellas li va dir a Cabré que no
li digués a ningú que existien aquests documents i ni tant sols li mostrés a la
seva dona. Entre els documents hi havia cartes del cap del Partit Comunista
dels Estats Units Earl Browder, que quan Casanellas era a Méxic tenia molt
contacte amb el Partit Comunista Mexicà, algunes fotos i altres documents
comprometedors per la URSS sobre els afers mexicans que se suposava que no
tenien que estar en les mans de Casanellas. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Rossend Cabré afirma que quan Casanellas va arribar a Barcelona el 1931 com a representant del PCE a Catalunya designat per Stalin i posteriorment com a cap del PC de C. fundat el 1932, ell havia contactat amb ell, arribant a ser-ne molt proper i coneixia les seves discrepàncies tant amb el PCE com amb les autoritats de la URSS, ja que Casanellas volia parlar tant amb els líders de la CNT catalana o amb els altres sectors marxistes catalans de manera autònoma i sempre s’havia trobat amb la negativa dels representants de la URSS que eren a Barcelona controlant-lo com Ernö Gerö o la seva pròpia dona Maria A. Fortus, que era una destacada membre del servei de seguretat Soviètic. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Cabré també diu que a Casanellas li
costava sotmetre’s a aquell encarcarament de directrius des de la URSS i la IC,
donat que estava a la seva terra i tenia unes inquietuds revolucionàries
pròpies que xocaven amb el sols fet d’obeir. També afirma que la seva
entrevista amb Macià quan aquest va anar a Moscou el 1925 l’havia impactat
bastant i que d’allí sorgí una visió seva molt més catalanista del comunisme
que molestava molt als membres del PCE. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Rossend Cabré també afirma que mentre
alguns membres del PC de C. havien organitzat una comissió d’investigació sobre
la mort de Casanellas </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">presidida pel José
del Barrio, el germà de Francisco del Barrio que havia mort juntament amb
Casanellas, sense aconseguir cap fruit, ell investigava paral·lelament pel seu
compte juntament amb Josep Penyalver, també del PC de C. Diu que durant la
guerra quan era del PSUC, va estar en contacte amb el cònsol de la URSS a
Barcelona Antonov Ovsenko, qui li havia demanat que col·laborés amb el servei
soviètic juntament amb el seu amic Penyalver i també va tenir contacte amb
Maria Alexandrovna Fortus, la vídua de Casanellas, que era del servei secret
soviètic i feia d’instructora d’aviadors republicans. Segons Cabré aquests
contactes amb el servei secret soviètic li van donar pistes d’on havia d’anar a investigar. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A l’acabar la guerra Rossend Cabré va
anar exiliat a Méxic, a on va abandonar
la militància del PSUC i a on diu que amb les pistes que havia reunit dels seus
contactes amb espies soviètics durant la guerra, va poder esbrinar la veritat
sobre la mort de Casanellas. Rossend Cabré afirma categòricament en aquest
article de la revista “Xaloc” que el mateix agent del servei secret soviètic
que dirigí l’assassinat de Ramon Casanellas va ser el mateix que organitzà l’assassinat
de Trotski el 1940 a Méxic. No donà però en aquest article més detalls. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">També hi ha que tenir en compte les
afirmacions abans esmentades en la part II de l’escrit de José Revueltas,
aquell que era un molt important dirigent del PCM quan Casanellas era a Méxic,
qui afirmà molts anys després, quan seguia sent marxista però ja dissident de de
la URSS, que un membre del PCM estava designat per Moscou per assassinar a
Casanellas quan aquest era a Méxic entre 1929 i 1931. Tant els testimonis de
Cabré com el de Revueltas es poden posar en dubte si es vol però eren dos
militants que coneixien molt bé a Casanellas i als dirigents soviètics en
aquella època. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Evidentment encara deuen haver-hi més
coses ocultes sobre Ramon Casanellas que no han sortit a la llum que deuen
estar en arxius del PC de la URSS o del PCM a Mèxic o en altres llocs.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">APUNT FINAL<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Ramon Casanellas, que havia set aquell
anarquista d’acció i magnicida dels anys 20 i passat al comunisme quan es va
exiliar a Rússia, havia set l’enviat de la URSS a Catalunya el 1931 per liderar
el comunisme català, que havia de ser sobiranista si volia fer ombra al BOC.
Casanellas però va tenir actituds rebels contra les estrictes directrius que
rebia i va fomentar un sobiranisme català dins del PC de C, que ratllava el separatisme
que enutjava a la direcció del PCE. La seva tràgica mort va encendre i encara
encén les sospites d’atemptat per tot això. Aquell va ser l’embrió de sobiranisme
comunista afí a la IC, que finalment es materialitzà amb la formació del PSUC
el 1936 juntament amb altres forces marxistes catalanes. Aquell PSUC d’àmbit català i amb un fort
component nacionalista, va acabar sota les pressions d’Stalin, sent una
sucursal del PCE i en la postguerra els seus militants més importants el van
abandonar per aquest motiu.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Actualment sembla difícil de saber qui pot
reivindicar la memòria de Ramon Casanellas en el marxisme català. Casanellas va
morir com a militant del PC de C. partit afí a la IC i a la URSS, per tant
actualment els pro-soviètics catalans el fan seu. Però tenint en compte les
seves discrepàncies en aquells moments, per les quals inclús alguns afirmen que
el van matar els mateixos soviètics, i tenint en compte que una bona part d’aquells
membres del PC de C. i posteriorment del PSUC van abandonar el partit en la
post guerra degut a les pressions d’Stalin de que fossin sucursalistes del PCE,
és molt difícil saber ara si Casanellas hagués seguit la mateixa línia d’aquests
últims, cosa molt possible. Per tant hi ha que posar molt en quarantena aquesta
reivindicació de Casanellas per alguns comunistes actuals afins a l’antiga
URSS, sobre tot de l’stalinista.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">En </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"> </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">aquest escrit en 3 parts sobre la vida de
Ramon Casanellas, també hi ha un repàs general sobre el desenvolupament del
marxisme català, repàs que acaba amb la mort de Casanellas. Per tant com que
aquí queda tallat,</span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"> </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">en aquest mateix bloc
sortirà en breu un altre escrit en 2 parts amb el títol de: </span><span style="font-size: 14pt;">EL MARXISME NACIONAL CATALÀ VERSUS STALIN I EL PCE. PART I (1933-39) –
PART II (1939-1958)</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt;"><br /><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Josep A. Carreras</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Alguns dels llibres i documents
consultats per les 3 parts de l’escrit:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">MIQUEL FERRER I SANXÍS, MEMÒRIES. Recull
de memòries de Miquel Ferrer adaptades per Miquel Àngel Velasco.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">AVENTURAS DE UN MAGNICIDA. De Jaquim
Maurin. Entrevista que va fer a Ramon Casanellas a Moscou, pel diari “la
Libertat”, sortida en capítols entre els dies 2 al 7 de setembre de 1923.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">L’EFERVESCÈNCIA SOCIAL A DELS ANYS 20.
BARCELONA 1917-1923. De Manel Aisa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">L’ANARQUISME I LES LLUITES SOCIALS A
BARCELONA, 1918-1923. De Maria Amàlia Pradas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">RAMON CASANELLAS I LA CREACIÓ DEL PCC. De
Ramón Ferrerons i Antonio Gascón (article en el número 143 la revista l’Avenç del
1990).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">LA VUELTA A EUROPA EN AVION. De Manuel
Chaves Nogales (entrevista a Ramon Casanellas el 1928).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">EL BLOC OBRER I CAMPEROL, ELS PRIMERS
ANYS (1930-32), De Francesc Bonamusa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">RAMON CASANELLAS I LA REBOTIGA
COMUNISTA. De Rossend Cabré (article en el nª 90 de la revista Xaloc de l’agost
de 1977).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">PERE ARDIACA MATERIALS PER UNA BIOGRAFIA.
De la Fundació Pere Ardiaca escrit per Manuel Moreno, Josep Luís Martín, Giaime
Pala, Antoni Barberà i Albert Claret. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">ELS ORIGENS DEL PSUC. De Josep Lluís Martín.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">LOS ORIGENES DEL POUM. D’Andy Durgan<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">SOCIALISME, SINDICALISME I COMUNISME A
MALLORCA (1929-33). De Pere Gabriel.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">HILARI ARLANDÍS, POLÍTIC COMUNISTA. De
Carla Ferrerós i Natàlia Carbonell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">ENTREVISTA A EDUARD ESTIVILL. En la
revista l’Hora del setembre de 1979.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">CARTA A LOS OBREROS ANARQUISTAS (1933).
De Ramón Casanellas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">ENTRE MÉXICO I LA UNIÓN SOVIÈTICA. D’Aurora
Bosch<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">LOS AÑOS DE REPRESIÓN ANTICOMUNISTA (EN
MÉXICO), 1924-34. De Gerardo Peláez.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">LOS ERRORES. De José Revueltas<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">LINA ODENA. De Manuel Moreno<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A part d’altres llibres i escrits i
nombroses notícies de diversos diaris de l’època.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
</div>
J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-75399540736215669892014-06-07T10:49:00.001-07:002016-03-15T11:07:55.528-07:00RAMON CASANELLAS. PART II: COMANDANT DE L'EXÈRCIT ROIG A LA URSS (1921-1931)<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; text-align: justify;">Continuació de: Ramon Casanellas, part I: De magnicida anarquista a la URSS: http://ja-acops.blogspot.com.es/2014/06/ramon-casanellas-part-i-de-magnicida.html </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px; text-align: justify;">PRIMERS ANYS DE CASANELLAS A LA URSS 1921-1923</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%; text-align: justify;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Ramon Casanellas
havia entrat a Rússia el 24 de setembre de 1921 com es reflecteix en la primera
part de l’escrit. Joaquim Maurin, ex secretari general de La CNT i que en
aquells moments estava promocionant una corrent marxista dins de la CNT
catalana, va fer l’estiu de 1923 una entrevista a Ramon Casanellas en un viatge
que va fer a Rússia pel diari “La Libertat”, com abans he esmentat, publicada el setembre de 1923 i en el pròleg
de la qual havia explicat la història en que va coincidir amb Casanellas a
Berlin el 1921.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Part d’aquesta
entrevista ja l’he citat abans en els apartats en que Casanellas explica les
coses que va fer a Madrid després de l’atemptat per tant explicaré la part del
que Casanellas va explicar a Maurin sobre el que va fer des de que va arribar a
Rússia. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Maurin a l’arribar a Moscou per fer l’entrevista l’estiu de 1923 havia contactat primer amb Andreu Nin, que era amic seu i els dos havien set feia dos anys durant la fase més sagnant del pistolerisme barceloní uns dels principals dirigents dins de la CNT catalana clandestina. Andreu Nin li va dir a Maurin que si volia podien quedar l’endemà amb Ramón Casanellas ja que els dos quedaven cada dissabte per sopar. Ramon Casanellas havia aconseguit en dos anys ser comandant d’aviació de l’Exèrcit Roig i estava a punt de ser acceptat en el Partit Comunista de Rússia (PCR). Encara no s’havia format l’anomenat Partit Comunista de la URSS o de la Unió Bolxevic com se li va dir inicialment i que es formà el 1925. Per un estranger era molt difícil ser acceptat en el Partit Comunista Rus (PRC).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Joaquim Maurin des de 1922, just quan va ser substituït com a secretari general de la CNT a nivell estatal per Salvador Seguí que havia sortit de la presó, havia impulsat el Comitès Sindicalistes Revolucionaris (CSR) de tendència marxista dins de la mateixa CNT i s’aplegaven en el grup anomenat de “La Batalla”. Per tant a part de l’entrevista que Maurin va anar a fer a Moscou pel diari “La Libertat”, Maurin també aprofitava el viatge a la URSS per coordinar el desenvolupament dels CSR amb Andreu Nin i les autoritats soviètiques.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Andreu Nin, que ja tenia un càrrec important en el Partit Comunista Rus (PCR) i en la Internacional Sindical Roja (ISR), s’havia casat amb una russa anomenada Olga Basilierna i amb la que van tenir tres filles trigèmines de cop, una de les filles però, morí poc després. Els dos catalans, tant Nin com Casanellas, eren uns dels estrangers més prestigiosos del comunisme a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), formada com a tal el 1922 amb les repúbliques socialistes de Rússia, Ucraïna, Bielorússia i Transcaucàsia, abastant aquesta última a Geòrgia, Armènia i Azerbaiyàn. En aquells moments de 1923, encara vivia Lenin sent el cap de la URSS i no hi havia hagut les grans divisions com la de Trostki, que encara era el cap de l’Exèrcit Roig. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Maurin va quedar amb Casanellas l’endemà per la tarda i diu que va notar que s’havia “russificat” bastant. Maurin diu que Casanellas era corpulent, d’alçada normal i amb gestos, parlar i somriures típics del català. Diu que la seva imatge era una barreja de nen entremaliat i de camperol espavilat. També diu que Casanellas parlava molt bé el rus i portava l’uniforme de comandant d’aviació i que per molt que es volés integrar i ser un verdader rus seguia sent el típic català del barri de Gràcia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkY1PwMxqJUyaOz_zuuFGgFl-jYKGMtk1queLQZoaAVqo2xr7fMKEFPtysI-snKV_SIV0M7vTtluseB1bqIPwnuUxV8ZhydeHK6o-oC01tJI0izGFkpb_BdYG1_5pp1m_8tMpayeq231Y/s1600/1921-26+Ram%C3%B3n+Casanellas+i+Lluch+a+la+URSS+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkY1PwMxqJUyaOz_zuuFGgFl-jYKGMtk1queLQZoaAVqo2xr7fMKEFPtysI-snKV_SIV0M7vTtluseB1bqIPwnuUxV8ZhydeHK6o-oC01tJI0izGFkpb_BdYG1_5pp1m_8tMpayeq231Y/s1600/1921-26+Ram%C3%B3n+Casanellas+i+Lluch+a+la+URSS+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Foto de Casanellas amb l'uniforme de comandant d'aviació de l'exèrcit Soviètic, aparaeguda per primer cop en el reportatge de Maurin pel diari "La Libertat"</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Casanellas li va proposar a Maurin anar a l’escola d’aviació i anar a fer un vol sobre Moscou mentre parlaven. Maurin li va dir que Andreu Nin li havia dit que ell (Casanellas) era molt temerari, que sempre feia acrobàcies i que s’havia estavellat més d’una vegada havent sortit viu de miracle i sortint de l’avió amb un somriure a la cara. Casanellas fent broma li va dir: “Si es que volia assajar com queia un avió”. De fet en alguns diaris de Barcelona i de l’Estat Espanyol en general havia sortit uns mesos abans la notícia de que Casanellas havia mort en un d’aquells accidents d’avió.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Maurin va acceptar pujar a l’avió pilotat per Casanellas però li va fer prometre que no faria acrobàcies ni tonteries. Es van enlairar i van sobrevolar Moscou mentre parlaven del passat. Van aterrar sense cap incident i Casanellas li va dir a Maurin: “Jo soc un bon mecànic. Per ser un bon aviador s’ha de ser un bon mecànic. No m’estranya que hi hagin tants accidents d’aviació a Espanya”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Després Casanellas el va portar al pis on vivia i que compartia amb un hongarès, un búlgar i un alemany, els tres també de l’escola d’aviació. A la paret hi havien els retrats de Trotski, Lenin, Liebknecht i Rosa de Luxemburg. Casanellas va agafar una mandolina i va cantar cançons russes corejades per els seus companys de pis. Van sopar tots junts i Casanellas li va dir que ara es menjava bé, ja que l’última collita havia set bona i que ja s’havia acabat la fam dels anys anteriors deguda a les guerres i a les males collites.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgja_rQQVSqvN8RSEWYnvdIwE4BGEnGAWxdUbXH-JFuC4Zt0TV0NHN_RUm_xPz-BiPgQ-up5WUnpFVhSL8st3gWAmBbLVZEPKT6cI_3Epb0rXmeVlO7qblIWTUomQgVRPkxJAIO7WHe8C0/s1600/CASANELLAS+MOSCOU+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgja_rQQVSqvN8RSEWYnvdIwE4BGEnGAWxdUbXH-JFuC4Zt0TV0NHN_RUm_xPz-BiPgQ-up5WUnpFVhSL8st3gWAmBbLVZEPKT6cI_3Epb0rXmeVlO7qblIWTUomQgVRPkxJAIO7WHe8C0/s1600/CASANELLAS+MOSCOU+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Casanellas, el segon per la dreta, amb els seus companys de l'escola d'aviació al pis que compartien a Moscou. Foto apareguda en el reportatge de Maurin pel diari "La Libertat"</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Maurin li va preguntar quant guanyaven com a militars soviètics. Casanellas va dir que 900 rubles al mes i tres menjars al dia. Amb això en tenien prou per agafar tramvies, anar al teatre i comprar algunes petites coses i va dir que no els faltava de res. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">L’uniforme de Casanellas tenia una estrella i quatre rombes a la màniga, que li va dir que les portava perquè era comandant d’aviació. Li va preguntar sobre la disciplina militar. Casanellas li va dir que era molt diferent de la disciplina d’altres països. Diu que tots són camarades i que ell com a tècnic comandant tenia una esquadra al seu càrrec, però fora d’allí i quan s’acabava el vol, ell deixava de ser comandant tots eren iguals i bons amics. Com els que viuen amb ell, que malgrat que ell té un rang superior ho comparteixen tot. </span><br />
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Maurin li va dir que per tenir 26 anys era un comandant molt jove i li va preguntar com es feia la selecció. Casanellas diu que per entrar a l’acadèmia d’oficials primer tenen preferència els que són del Partit Comunista, després els que són obrers i si sobren places, cosa rara, tots els demés. Diu que ell quan va arribar el van acollir molt bé i que Trotski li va donar moltes facilitats. Li va dir que en l’escola d’oficials a més de preparació militar s’estudia Història de la Lluita de Classes, Economia Marxista i Organització revolucionària.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Van tornar a
quedar un altre dia i Casanellas li va explicar primer una part dels detalls de
l’atemptat contra Eduardo Dato i la fugida, detalls que ja he mencionat abans i
que no eren complerts donat que en aquells moments estaven a punt de jutjar a
Pere Mateu i a Luis Nicolau a Madrid pel que Casanellas tampoc volia donar més
pistes. Per tant hem centraré en la conversació sobre que va fer des de que va
entrar a la Rússia.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Casanellas diu que quan el 24 de setembre de 1921 va entrar a la URSS es va sentir alliberat, doncs ja podia dir a tothom qui era. Va estar uns mesos allotjat a l’hotel Luxe de Moscou a on més endavant va coincidir amb Andreu Nin i Hilari Arlandís, que era un altre català ex dirigent de la CNT valenciana i després de la CNT catalana que s’havia fet comunista.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Casanellas va dir que des del primer moment la seva màxima il•lusió era ser aviador i quan va saber que es convocaven places per l’exèrcit de l’aire li va demanar a Hilari Arlandís, que ja era a Rússia d’abans que ell, que li presentés a Trotski per demanar-li que li permetés entrar en l’acadèmia militar de l’aire. Quan li van presentar a Trotski aquest li va dir a Casanellas: “Vaja, els terroristes espanyols”! Quan li va demanar d’ingressar en l’exèrcit de l’aire Trotski li va dir que ja se’n preocuparia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Maurin li va preguntar a Casanellas la seva opinió sobre Trotski. Casanellas li va dir que Trotski era un camarada afable però que era tot energia quan es tractava de temes militars. Va dir que era un home formidable que havia fet triomfar l’Exèrcit Roig per tot arreu i que era l’espassa de la revolució. Recordem que la entrevista està feta el 1923, Lenin encara estava viu i Trotski encara no havia entrat en la guerra contra Stalin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Casanellas diu que Trotski el novembre de 1921 el va enviar a Sebastopol, a Crimea, que era una república socialista autònoma dins de la República Socialista Russa que limitava amb Ucraïna a on hi havia una escola primària d’aviació. Casanellas diu que creu que el va enviar allí perquè el clima era més semblant al d’Espanya que al de Moscou que era més dur. Algunes versions en altres biografies de Casanellas diuen que el van portar a Crimea perquè al ser anarquista no se’n fiaven gaire i el volien lluny de Moscou. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Ucraïna i Crimea a on va ser enviat inicialment Casanellas a finals de 1921, venia de més de quatre anys de guerra posteriors a la revolució, primer a partir de 1918 entre l’Exèrcit Roig i l’anomenat Exèrcit Blanc, que eren principalment antics monàrquics juntament amb grups que s’oposaven a la revolució bolxevic i que van agafar Ucraïna i Crimea com un dels primers camps de batalla. En aquells moments una part dels revolucionaris ucraïnesos liderats per Nestor Mahkno, malgrat les seves divergències amb el govern soviètic de Moscou van ajudar a l’Exèrcit Roig contra l’Exèrcit Blanc tant a Ucraïna com a Crimea.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El 1920 però, un cop derrotat l’Exèrcit Blanc a Ucraïna i a Crimea van tornar a esclatar les tensions entre els seguidors de Mahkno i el govern soviètic de Moscou pel que es va iniciar una altra guerra a Ucraïna i Crimea. Els detalls d’aquesta guerra seria un altre tema a part, però principalment Mahkno i els seus seguidors al·ludien a que eren revolucionaris que volien ser independents de les directrius de Moscou i per les seves propostes autogestionàries alguns els han qualificat d’anarquistes. Evidentment pels ortodoxos soviètics eren contrarevolucionaris que volien destruir la URSS.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Finalment a mitjans de 1921 l’Exèrcit Roig encapçalat per Trotski va derrotar a l’exèrcit de Mahkno que va acabar fugint. Crimea, que a l'igual que Ucraïna fins llavors havia set un camp de batalla es va convertir en una república socialista autònoma dins de la República Socialista Russa. Aquells quatre anys de guerra, sumats amb les males collites, havien portat una onada de fam a Ucraïna i a Crimea que va causar un gran nombre de morts. Casanellas que va arribar poc després a Crimea, no en parla en la entrevista dels detalls d’aquella guerra però si expressa com se’n va sortir per superar la gran fam que hi havia a la zona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Casanellas diu que a Crimea tenien un gran respecte i devoció pels coloms i els deixaven niar per on volien i no se’ls hagués ocorregut menjar-se’ls per molta fam que tinguessin. Casanellas diu que com que ell no tenia aquesta tradició va atrapar tots els coloms que va poder i se’n va menjar una gran quantitat, pel que no va passar gaire fam. Mig en broma diu que ell sol els va exterminar a quasi tots. Diu que també va menjar un gran nombre de corbs. Diu que els caçava amb esqués amb menjar a la punta com si pesqués peixos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Després d’estar a Crimea quasi un any Casanellas diu que es va cansar de Sebastopol, de les condicions de gana i de menjar coloms i com que li atreia molt Moscou a finals de 1922 va agafar un tren i se’n va anar a Moscou sense dir res a ningú. Com que a Moscou es celebrava el IV Congrés de la Internacional Comunista, Casanellas diu que va anar uns dies enganxat amb els de la delegació espanyola que estaven a l’hotel Luxe de Moscou, pel que va passar desapercebut.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Però quan la delegació va tornar a l’Estat Espanyol al cap d’un mes, Casanellas es va veure obligat a regularitzar la seva situació. Es va presentar a l’escola d’aviació de Moscou i va demanar plaça però a l’identificar-se va haver de dir que havia marxat de Sebastopol sense permís. Per això li van posar un arrest de 3 mesos. No obstant això, a les poques hores d’estar tancat el van alliberar sense que ell sabés perquè.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Maurin, que havia parlat anteriorment amb el mateix Trotski i havien parlat de Casanellas, si sabia el motiu pel qual va ser alliberat el mateix dia, cosa que li explicà ell mateix a Casanellas, que en aquells moments no encara no ho sabia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Resulta que Trotski havia sabut lo de la detenció de Casanellas i va anar a parlar amb el cap de l’acadèmia militar. Trotski li va preguntar el motiu i el cap de l’acadèmia li va dir que havia abandonat Sebastopol sense permís. Trotski li va dir: “No te n’adones que és un noi estranger d`educació anarquista i que no es pot adaptar de cop a les nostres costums?” Trotski va ordenar que alliberessin Casanellas i va dir al cap de l’acadèmia militar que hauria d’aprendre a tractar millor aquests assumptes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Així doncs Maurin li va explicar a Casanellas durant l’entrevista el motiu del seu ràpid alliberament un any abans. Casanellas va reaccionar pensatiu i va dir: “Ara me n’adono de que he fet moltes tonteries però ara ja estic fet a la disciplina que és indispensable, ara ja soc un perfecte soldat roig hi he après molt”. Diu que quan estava a Barcelona era soci de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, però més que a estudiar es dedicava més a organitzar excursions, partits de futbol, combats de boxa i lluita grecoromana, etc. Aquí diu que havia hagut d’estudiar moltes matèries com física i àlgebra. Diu que està a punt de passar l’últim examen per ser declarat competent per poder ingressar al Partit Comunista Rus. Casanellas segueix i diu que cada tarda fa pràctiques de vol i que el dia que fa mal temps i no pot volar ho passa malament. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Maurin li pregunta si li agrada la disciplina militar. Casanellas diu que al principi li costava però que ara ja s’havia acostumat, era un home completament nou i que estava molt content amb la seva vida. Diu que es passa unes hores al dia volant amb l’avió, unes hores llegint, els dissabtes se’n va a sopar amb Andreu Nin i els diumenges amb una de les seves xicotes, la que més li agrada que és una russeta molt guapa i molt revolucionària. Es refereix a Maria Alexandrovna Fortus, que era una noia que era oficial de l’Exèrcit Roig i que li van assignar per aprendre rus. Al pocs temps es van enamorar i es van casar, cosa que ajudà a Casanellas a pujar esglaons a l’Exèrcit Roig i en general ja que Maria A. Fortus era una noia influent en el Partit Comunista Rus (PCR).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Maurin li va preguntar que quantes xicotes tenia. Casanellas va dir que tenia bastant èxit i que la seva fama de “terrorista” hi ajudava. Després va afegir, “l’amor i el comunisme no estan renyits”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Casanellas va dir que havia demanat l’ingrés en el PCR i que sols li faltaven passar unes probes i demostrar activitat revolucionària cosa que pensava que estava a punt d’aconseguir i va expressar el desig de ser un bon comunista. Va dir que els comunistes havien de promoure la pau però que en un moment donat, amb el seu avió que anomena “la meva àguila”, faria grans gestes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Ramon Casanellas que era originàriament anarquista i malgrat haver vist el que els va passar als propers a l’anarquisme a Ucraïna i a Crimea, a on ell hi era al principi, s’havia convertit en un convençut comunista afí a la URSS.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">En diversos llibres de diverses tendències surten teories de perquè Ramon Casanellas es va passar de l’anarquisme al comunisme.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Alguns diuen que havent viscut tota la vida entre la misèria, la brutal explotació capitalista i la repressió a Barcelona, el va fascinar que un govern després d’una revolució real hagués acabat amb el capitalisme.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Altres diuen que al ser un estranger anarquista, sobre tot veient el que els va passar als anarquistes a Ucraïna i Crimea i que no podia anar a cap país del món, adonant-se de que podia reemprendre la seva vida casant-se amb una influent noia de l’aparell soviètic i el poder aconseguir el somni de la seva vida que era ser aviador, va fer que s’emmotllés a la nova situació, que de fet era la d’un govern que era anticapitalista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Es clar que la causa podia ser o una de les dues teories o una barreja de les dues, el que és cert és que en el futur Casanellas es va convertir en una peça important en l’aparell del Partit Comunista de la URSS.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Maurin li pregunta si enyora Barcelona. Casanellas diu que si, per poder abraçar a la seva mare, per veure al seu fill que te sis anys i al que anomena “el seu petit boltxevic” i per menjar-se un arròs a la Barceloneta i per altres coses. També va dir que li agradaria anar a Barcelona per dir als seus amics de sempre els anarquistes: “Sou uns nens!”, va dir somrient. Després va dir que no podia anar de moment a Barcelona però que com que ara tenia la nacionalitat soviètica podia anar per tot el món sense que li pogués passar res.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Maurin li va fer l’última pregunta dient-li que si tornaria a atemptar contra Eduardo Dato. Casanellas va dir que havia evolucionat i que creia que l’atemptat personal no servia per res. Diu que després de l’atemptat encara es va augmentar més la repressió a Barcelona. Diu que se n’ha adonat de que l’anarquisme és infantil afegint: “Nosaltres els comunistes no som terroristes a petita escala, ho som a gran escala en els moments revolucionaris quan el triomf de la revolució ho exigeix”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Aquí va acabar l’entrevista i Maurin diu que després Casanellas li va començar a preguntar coses de Barcelona el que demostrava la seva enyorança.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Mentre durant aquells dos anys des l’atemptat contra Dato el 1921, a Barcelona havien seguit i inclús augmentat els atemptats amb centenars de morts per les dues bandes contendents. Aquell 1923 havia set assassinat el gran líder de l’anarcosindicalisme català Salvador Seguí. Al cap d’uns mesos el setembre de 1923 el general Primo de Rivera va fer un cop d’Estat a Barcelona, cosa que encara no havia passat durant l’entrevista ja que es va fer l’estiu de 1923 i publicada el setembre del mateix any.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El mateix setembre de 1923, quan va sortir l’entrevista, s’estava fent el judici a Barcelona a Pere Mateu, Lluis Nicolau i als altres còmplices de Madrid per l’atemptat contra Eduardo Dato. Casanellas havia enviat una carta des de la URSS dient que ell havia set l’autor de l’atemptat juntament amb altres còmplices que no eren Mateu i Nicolau per exculpar-los. Evidentment ningú se’l va creure i Mateu i Nicolau van ser sentenciats a mort, encara que posteriorment se’ls commutà la pena per la de cadena perpètua, segurament per l’acord amb les autoritats alemanyes quan van extradir a Lluís Nicolau i Llúcia Fors en que posaven com a condició que no fossin condemnats a mort.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYKGPW190V5KyOMVjlGV0mK_93IgzE6kO0KxyhRqN8c0NVoQrKJdvTFHiRQCZrs1euBSSo_VBBs0ub4IZ1XrzTmwfLeEBg_VU7cK1vBD1PvvcKtNay1z6uo6IrGjbjpoUswMNG4We01Tc/s1600/1921advocat,+mare+i+germana+de+Pere+Mateu+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYKGPW190V5KyOMVjlGV0mK_93IgzE6kO0KxyhRqN8c0NVoQrKJdvTFHiRQCZrs1euBSSo_VBBs0ub4IZ1XrzTmwfLeEBg_VU7cK1vBD1PvvcKtNay1z6uo6IrGjbjpoUswMNG4We01Tc/s1600/1921advocat,+mare+i+germana+de+Pere+Mateu+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">La mare i la germana petita de Pere Mateu en el despatx del seu advocat en el moment en que rep la notícia de la conmuntació de la pena de mort</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Llúcia Fors havia set alliberada feia uns mesos gràcies a la bona feina del seu advocat, que intentà demostrar que ella no participà en l’elaboració del complot i a més no havia disparat cap tret. També Mercè Lluch, la mare de Ramon Casansellas, fou alliberada sense càrrecs després de dos anys a la presó.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">CASANELLAS A LA URSS DESDE 1924 A 1928</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El 21 de gener de 1924 havia mort Vladímir Lenin, el líder de la revolució bolxevic i en aquells moments cap del govern de la URSS. En el moment en que Lenin va morir Iósif Stalin era el secretari general del PC de la URSS i els altres membres de la cúpula del comitè central eren, Grigori Zinóviev, Lev Kàmenev, Aleksei Ríkov, Lev Trotski i Mijaíl Tomski, el cap dels sindicats soviètics. Després de la mort de Lenin es va mantenir la mateixa cúpula però amb la inclusió de Nicolai Bukharin.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihq0leJp-2pid_hr0sKT5EvdKim51r2P5eWbUWBXI_e44AkkicYc_t9k65Zh1O6i67oUVP8Vy7Ielatr-IvSviR-gorvqy1ytAuziqKaRUO-MtsdpXTvv77_npdetKaBvBPGbeInbBJHI/s1600/SATLIN,+RIKHOV,+LENIN+zinoviev+-+copia.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihq0leJp-2pid_hr0sKT5EvdKim51r2P5eWbUWBXI_e44AkkicYc_t9k65Zh1O6i67oUVP8Vy7Ielatr-IvSviR-gorvqy1ytAuziqKaRUO-MtsdpXTvv77_npdetKaBvBPGbeInbBJHI/s1600/SATLIN,+RIKHOV,+LENIN+zinoviev+-+copia.gif" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Stalin, Rikov, Lenin i Zinoviev</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Llavors va començar la lluita per qui era el successor de Lenin com a líder de la URSS. Si bé Stalin era el secretari general del Partit Comunista des de 1922, Lenin havia deixat escrit que no li agradava com a successor seu ja que el veia massa personalista i amb tocs dictatorials dins del partit. Aquest escrit va ser amagat per Stalin i descobert molts anys després. Lenin </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">també pretenia unes repúbliques socialistes sobiranes i federades i havia acusat feia poc a Stalin d’actuar a cops com un nacionalista rus, malgrat que era de Geòrgia, ja que segons ell Stalin pretenia que les diferents repúbliques socialistes actuessin de fet com meres regions autònomes de l’estat Soviètic.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Molts creien que Trotski, el prestigiós
cap de l’exèrcit Roig, seria el successor de Lenin. No obstant això Stalin es
va aliar amb Zinoviev i Kamenev per evitar que Trotski agafés més poder dins de
la cúpula del PC de la URSS i reforçar a Stalin com a secretari general. Zinoviev
i Kamenev tenien una certa desamistança amb Trotski ja que aquest els havia
criticat acusant-los de ser contraris a dur a terme la revolució immediata
durant el govern provisional de febrer de 1917. A més Stalin i la seva cúpula van
nomenar a Rikov com a cap de govern en substitució de Lenin, però a la vegada
van convertir el càrrec de cap del govern en simbòlic, reforçant el partit i el
càrrec de secretari general del Partit Comunista com l’autèntic poder, pel que
Stalin es convertia en el nou líder de la URSS. Les picabaralles de tots els
membres de la cúpula del Comitè Central del partit amb Stalin però, serien
continues en el futur com veurem més endavant. </span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyVkjHT6s74bPcFeCJT9cdUCtzcPbBvV-cWBzp_ipcLqAVheqPmvV0atdCV7PE-NaufHeHAziXp0VgDWI36AZOrKvtvVGWVqJ0ADW7TdwF-Gl5vRkHKesJVxgMn23tmAXKjgKhT4UdlL8/s1600/LT-militar+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyVkjHT6s74bPcFeCJT9cdUCtzcPbBvV-cWBzp_ipcLqAVheqPmvV0atdCV7PE-NaufHeHAziXp0VgDWI36AZOrKvtvVGWVqJ0ADW7TdwF-Gl5vRkHKesJVxgMn23tmAXKjgKhT4UdlL8/s1600/LT-militar+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Trotski, cap de l'Exèrcit Roig</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">En aquells moments Ramon Casanellas, que ja era comandant d’aviació de l’exèrcit soviètic i després d’un curs havia aconseguit set admès com a membre del Partit Comunista Rus, havia entrat a la Universitat Obrera de Sverdlov el 1924 a on hi va estar 3 anys fent estudis de Filosofia, Economia Política i Història de la Lluita de Classes, per aconseguir arribar a un lloc important dins del Partit Comunista. Això sumat a la seva boda amb Maria Alexandrovna Fortus, una oficial de l’Exèrcit Roig, va fer que Casanellas fos una peça amb una certa importància dins del partit per ser utilitzat més endavant en països de l'Amèrica Llatina i després a l’Estat Espanyol.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt;"></span><br /><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt;">En una entrevista feta a Ramon Casanellas el 1928 per l’escriptor republicà sevillà Manuel Chaves Nogales en un viatge que va fer a Rússia i que reflectí en el seu llibre “La vuelta a Europa en avión”, es veia que a Casanellas ja no li entusiasmava parlar sobre de la seva aventura de l’atemptat contra el president Dato. Casanellas li va dir a Manuel Chaves que ara era un autèntic bolxevic i que aquell atemptat no era res comparat amb la dura lluita per realitzar i consolidar la revolució que havia causat grans sacrificis a poble de la URSS. Casanellas també li va dir a Chaves que s’havia format com a autèntic revolucionari a la Universitat i que li havien sortit canes de tant estudiar. </span></span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Manuel Chaves va dir en el llibre que Casanellas parlava un molt mal castellà i que quan va fer l’atemptat contra Dato amb prou feines sabia dir unes 100 paraules en castellà ja que pràcticament només sabia parlar català. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Casanellas també li va dir a Chaves que havia participat amb el seu avió en combats en algunes zones contra grups contrarevolucionaris que volien destruir la URSS, encara que no precisà quins grups ni quines zones. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Mentre, el seu gran amic en aquells moments Andreu Nin ja era el secretari general de la Internacional Sindical Roja (ISR) i membre del soviet de Moscou. Des de 1921 a 1926 Nin, a part de ser l’encarregat de contactar amb els comunistes europeus, era el principal contacte a Moscou amb els comunistes a l’Estat Espanyol. Nin també estava en aquells moments coordinat amb Joaquim Maurin, amb el desenvolupament de la Federació Comunista Catalana-Balear (FCCB). </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_Yu0gfxvOrFqnW_kXUmETuIu4O5i38cOJmZaMSI2Xpvn-qYeOgblrNFXyJmDNEQAdgA_Bm5enTi-57Nau2M7617orEC07YiSTUtN8W6WyMGWs2DZBiDF8BB74vdN5T60A3kMXL_t7jQY/s1600/1+NIN+DESPATX+IC+A+MOSCOU+ARREGLADA+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_Yu0gfxvOrFqnW_kXUmETuIu4O5i38cOJmZaMSI2Xpvn-qYeOgblrNFXyJmDNEQAdgA_Bm5enTi-57Nau2M7617orEC07YiSTUtN8W6WyMGWs2DZBiDF8BB74vdN5T60A3kMXL_t7jQY/s1600/1+NIN+DESPATX+IC+A+MOSCOU+ARREGLADA+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Andreu Nin en el seu desptax de secretari general de la Internacional Sindical Roja a Moscou</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">La Federació Comunista Catalana-Balear (FCCB)
s’havia creat el 1923 i tenia el seu origen en una corrent marxista sorgida en
la CNT catalana anomenada Comitès Sindicalistes Revolucionaris (CSR) i que es consolidà el 1922 amb l’aparició del
grup anomenat “La Batalla” els impulsors del qual foren entre altres Joaquim
Maurin, Pere Bonet, Víctor Colomer, Hilari Arlandís, Antoni Sesé, Daniel Rebull
i Josep Maria Foix, havent set aquest últim assassinat pels pistolers dels Sindicats
Lliures el 1923. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Aquests CSR dins de la CNT catalana es fusionaren amb l’anomenada
Agrupació Comunista Balear (ACB) sorgida de l’escissió del PSOE a les Balears i
adscrita al recentment creat PCE, lidearada per Ignasi Ferretjants, Jordi
Morey, Josep Pérez, Antoni Bauzà Servera, Josep Riera i Gabriel Campomar. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Llorenç Bisbal i
Barceló va quedar llavors com un dels principals líders de la secció Balear
del PSOE. Uns anys després el 1928, Ignasi Ferretjans tornà a reintegrar-se al
PSOE Balear sent-ne també un des seus caps.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">La FCCB es va integrar al PCE i a la disciplina de la Internacional Comunista (IC) el 1924, encara que de manera federada i mantenint el seu caràcter autònom ja que, sobre tot a Catalunya, tenia un origen i característiques sindicals diferents que el PCE de Madrid que havia sorgit d’unes escissions del PSOE el 1921 i majoritàriament operava dins de la UGT.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">De la mateixa manera al País Valencià la Federació Comunista del Llevant (FCL) també s’havia integrat al PCE i a la IC. La FCL tenia unes característiques similars a la FCCB, més a la secció catalana que a la balear, ja que també era impulsada per membres de la CNT valenciana com Julià Gómez “Gorkin”, Joaquim Masmano, Joaquim Olaso o Hilari Arlandís, que era un català que vivia a València, </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUlMRsvDS6EC8PC_Zw1wLOhoTDMluKs1wqdgBFv0GcONGQBKDH-WNw7xAsCAASgV4MN0YrTo-Tp-_d0X6V8wFfgFEMPYZvkNCkDMaoyM8PafX0TmCGxSyEKWdPh9f3jRWBmZWPzqqcB6Q/s1600/JULIAN+GORKIN+1923+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUlMRsvDS6EC8PC_Zw1wLOhoTDMluKs1wqdgBFv0GcONGQBKDH-WNw7xAsCAASgV4MN0YrTo-Tp-_d0X6V8wFfgFEMPYZvkNCkDMaoyM8PafX0TmCGxSyEKWdPh9f3jRWBmZWPzqqcB6Q/s1600/JULIAN+GORKIN+1923+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Julià Gómez "Gorkin", un dels caps de la Federació Comunista del Llevant en una foto de 1923</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Mentre Andreu Nin solia rebre a Rússia als principals representants del PCE i les seves federacions com Oscar Pérez Solís, el secretari general del PCE, José Bullejos, Leon Trilla, Julià Gómez “Gorkin” o Joaquim Maurin entre altres entre 1923 i 1927.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg72_Q_KhHGK2L4BQ-UDmjnaApSLR-92OHwE5CSquPlTbU8LnLFwi03A-hMdGb7d-4Z5BY5oA-dUBKFSE9AdEVNdeovJ3bDHwsILfRehHtIrVk4skrjvvDUoeR3BIElqVMneGE3Iw1oLPY/s1600/1924+Representants+catalans+i+espanyols+Congr%C3%A9s+Int.+Comunis+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg72_Q_KhHGK2L4BQ-UDmjnaApSLR-92OHwE5CSquPlTbU8LnLFwi03A-hMdGb7d-4Z5BY5oA-dUBKFSE9AdEVNdeovJ3bDHwsILfRehHtIrVk4skrjvvDUoeR3BIElqVMneGE3Iw1oLPY/s1600/1924+Representants+catalans+i+espanyols+Congr%C3%A9s+Int.+Comunis+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Alguns representants del comunisme català i espanyol en el 5é Congrés de la Internacional Comunista celebrat a Moscou el 17-6-1924. Drets i d'esquerra a dreta : Oscar Pérez i Solís, Josep Grau i Jassans, Josep Juvé i Sarroca i Joaquim Maurin. Asseguts i d'esquerra a dreta: León Trilla, Andreu Nin, Borjas, Losovski (rus) i Valli.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Nin també solia visitar als partits comunistes europeus acompanyat quasi sempre pel suís Jules Humbert-Doz, que era el delegat de la Internacional Comunista (IC).</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El 1925 Andreu Nin també havia fet de mitjancer per posar en contacte a Francesc Macià amb Zinoviev, que havia anat a Moscou per cercar suports pel seu pla de derrocar de manera militar la dictadura de Primo de Rivera tot declarant la independència de Catalunya. Ramón Casanellas també s’entrevistà amb Macià del que quedà bastant impressionat com va dir posteriorment. Macià, que no era comunista sinó un separatista de tendència esquerrana moderada, havia arribat a dir que a ell el que li importava era que Catalunya fos independent i que tant li feia si la voluntat del poble català era que Catalunya fos comunista o esquerrana moderada. No obstant això en aquells moments el 1925 no semblava que es donessin les circumstàncies per una revolució comunista en Catalunya amb una majoria de treballadors catalans o propers a l’anarcosindicalisme o una altra gran part apropant-se al sobiranisme català de tendència esquerrana moderada, pel que no va rebre cap suport de la URSS al no proposar directament una revolta comunista.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ6HdN2uffuAUKX7YcHXWx7UUVVK14srRn14r0VNs06DqCjrOQkyT42PplzqFu3pj2RAiYPzw7CzaaarPlgSHylm-OzlGGAnXtbwQAZaTOsxn-k-ZEoctUkrnPNaUpTF4RVb-luEK48s0/s1600/1926+macia+a+Moscou+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ6HdN2uffuAUKX7YcHXWx7UUVVK14srRn14r0VNs06DqCjrOQkyT42PplzqFu3pj2RAiYPzw7CzaaarPlgSHylm-OzlGGAnXtbwQAZaTOsxn-k-ZEoctUkrnPNaUpTF4RVb-luEK48s0/s1600/1926+macia+a+Moscou+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Francesc Macià a Moscou el 1925</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Oscar Perez Solís, un dels caps de la secció basca del PCE el 1921 i que va ser el que va ajudar a Casanellas a travessar la frontera francesa el 1921 i que també solia viure a Moscou havent arribat a ser el secretari general del PCE, sobtadament el 1927 es va fer ultracatòlic i va abandonar el comunisme. Durant la república es va afiliar a la Falange Española. José Bullejos els va substituir com a secretari general del PCE el 1927.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El 1925 va morir a Barcelona la mare del fill de Casanellas i els pares d’aquesta al menjar bolets enverinats. Recordem que Casanellas havia el 1917 amb 20 anys, tingut un fill amb una noia de 15 anys que es deia Grau de cognom a qui havia deixat en estat amb 14 anys. Casanellas va demanar al govern soviètic que el deixessin portar el seu fill a Moscou ja que era a Barcelona sense mare ni avis materns. Andreu Nin es va encarregar dels tràmits amb les autoritats soviètiques perquè el 1927 el fill de Casanellas que llavors tenia uns 10 anys pogués anar a Moscou. Maria Alexandrovna Fortus, la dona russa de Casanellas, el va fer també oficialment fill seu. El fill de Casanellas s’anomenava Floreal.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Joaquim Maurin va ser detingut a Barcelona el 1925 i va sortir de la presó el 1927. Llavors es va traslladar una temporada a París seguint la seva tasca de desenvolupament de la FCCB i els seus contactes amb Andreu Nin i la URSS, encara que en menys possibilitats d’actuació.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">LLUITES INTERNES EN EL PC DE LA URSS</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Per altra banda a la URSS es van intensificar les discrepàncies entre rellevants membres del comitè central del Partit Comunista i Stalin, que s’afegien a les iniciades per Trotski i a vegades per diferents motius, que provocaren un seguit d’expulsions del comitè central i uns sorprenents girs sobtats d’Stalin primer a la dreta i després a l’esquerra.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Trotski que estava en la cúpula del comitè central del PC però fora de capacitat de decisió amb l’aliança Stalin-Zinoviev-Kamenev ja des del moment de la mort de Lenin el 1924, havia iniciat una corrent d’oposició a Stalin acusant-lo de dretà pel fet de que aquest apostava inicialment més pel repartiment de terres entre els pagesos i que comercialitzessin ells els seus productes, que per la col·lectivització i nacionalització de les terres. A més Stalin encara no havia apostat per la nacionalització total i pretenia permetre un cert comerç privat enlloc de fer una industrialització ràpida i dirigida totalment des de dalt, cosa que també criticava Trotski. També en aquells moments Stalin es centrava més en el desenvolupament del comunisme dins de la URSS, deixant una mica de banda l’internacionalisme i la projecció de la revolució arreu del món en contraposició a l'internacionalisme que proposava Trotski. Finalment Trotski també criticava que els soviets, que eren els consells dels obrers i dels camperols, fossin cada cop més permanents i sempre amb els mateixos personatges afins a Stalin, enlloc de ser escollits democràticament. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjki6Cn0EBcSHAQmVku2MwSEc6u0nd4rCaFynjV_Vh5P-x1PWFX-s08Fj4MwprvsPXEAzTYbot1iLuIYWmfS9OUzaQ22eHDX-ksOO6MyMrIp3H26Me4lV88FxLJt0obKc9X_Ze0qZtLedc/s1600/220px-Zinoviev_and_Kamenev+-+copia.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjki6Cn0EBcSHAQmVku2MwSEc6u0nd4rCaFynjV_Vh5P-x1PWFX-s08Fj4MwprvsPXEAzTYbot1iLuIYWmfS9OUzaQ22eHDX-ksOO6MyMrIp3H26Me4lV88FxLJt0obKc9X_Ze0qZtLedc/s1600/220px-Zinoviev_and_Kamenev+-+copia.PNG" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Zinoviev i Kamenev, aliats d'Stalin el 1925</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Per altra banda Rikov, Bukharin i Tomski, tampoc recolzaven a Trotski ja que aquests aprovaven les mesures econòmiques moderades d’Stalin.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Però els dos principals col·laboradors d’Stalin en la cúpula del PC, Zinoviev i Kamenev, van començar a discrepar d’Stalin ja que aquests també estaven d’acord amb Trotski en el fet de que s’havia de fer una nacionalització de terres enlloc de repartir-les entre els pagesos i una acceleració de la industrialització del país des de dalt. Davant de l'oposició que li feien, Stalin es va aliar amb Bukharin, Tomski i Rikov, que eren del sector moderat i aprovaven les mesures d’Stalin de no nacionalitzar immediatament tot l’Estat i van desplaçar a Zinoviev i Kamenev del poder dins del Comitè Central. A més Stalin havia aconseguit abans incorporar a la cúpula del Comitè Central a Viacheslav Mólotov i Mijaíl Kalinin, entre altres, que en aquells moments eren incondicionals seus, prengués la posició que prengués. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfyU44T9VD3hEVhHdT9J4J8D0YkX8D-rnj0yvbl1i5xf6bJja4pf1vB0Bcn_U3r2z51QJm6cPVUQcITJa_LGoE29KB8N-qGg1u1kv1P5QRyBuS8UcoVU3KaNT6UArLpKWsYOnhhxzIPIM/s1600/bujarin+-+stalin+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfyU44T9VD3hEVhHdT9J4J8D0YkX8D-rnj0yvbl1i5xf6bJja4pf1vB0Bcn_U3r2z51QJm6cPVUQcITJa_LGoE29KB8N-qGg1u1kv1P5QRyBuS8UcoVU3KaNT6UArLpKWsYOnhhxzIPIM/s1600/bujarin+-+stalin+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Stalin amb el seu nou aliat Bukharin el 1926</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Finalment el 1926 Zinoviev i Kamenev es van recolzar amb Trotski i van formar juntament amb ell una corrent que se li deia l’ala esquerra del comunisme a la URSS en oposició a Stalin. De fet si Zinoviev i Kamenev no s’havien aliat abans amb Trotski era per la seva enemistat anterior que venia per les crítiques públiques que Trotski els havia fet el febrer de 1917 acusant-los de no donar-li suport ni a ell ni a Lenin per realitzar immediatament la revolució bolxevic en aquells moments.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Davant de l’oposició d’esquerra que li feien, Stalin amb els seus aliats Bukharin, Tomski, Rikov, Kalinin i Molotov entre altres, van expulsar el 1926 del Comitè Central a Zinoviev, Kamenev i Trotski i el 1927 i els tres i els seus seguidors foren a més expulsats del PC de la URSS. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"> </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El 1928 però, a conseqüència, entre altres coses d’una manca de gra i d’una crisi en la producció i comercialització en el camp a la URSS, Stalin va fer un gir sobtat i van apostar per la nacionalització total de les terres dels pagesos i de la economia en general. De fet, en aquest sentit tornava a les tesis de Trotski, Zinoviev i Kamenev, però per haver fet un oposició tant oberta contra ell i haver creat tota una corrent, aquell mateix any va fer detenir a Trotski, acusant-lo de traïdor i el va desterrar Kazajistan. Un any després fou expulsat de la URSS. Stalin ja no tolerava oposicions ni lluites per arrabassar-li el poder.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Però aquest gir a l’esquerra d’Stalin va fer que el 1928 Bukharin, que era partidari del repartiment de terres enlloc de la nacionalització i de combinar el socialisme amb iniciatives comercials privades, es girés en contra d’ell. Bukharin es va aliar amb Rikov i Tomsky, que pensaven com ell en aquest aspecte, per fer una oposició a Stalin per la dreta. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Davant el que consideraven autoritarisme d’Stalin, tant els de l’oposició d’esquerra, Zinoviev, Kamenev com els de l’oposició de dreta Bukharin, Rikov i Tomsky, van tenir converses per fer oposició a Stalin per, més enllà de les seves tendències diferenciades, evitar el que consideraven una actuació dictatorial d’Stalin.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Stalin se’n va assabentar i va acusar a Bukharin de crear divisions dins del partit i aliant-se amb el seu fidel Molotov entre altres membres de la cúpula, va començar a desplaçar-lo del poder dins del Comitè Central. Tant Bukharin, de l’ala dreta, com Zinoviev i Kamenv de l’ala esquerra van ser expulsats del Partit Comunista (PC) el 1928. Però tots ells, per evitar ser detinguts i desterrats com Trotski, es van veure forçats a signar un document en el que se’n penedien del dany causat al partit. Tots van ser readmesos en el PC, però ja no van tenir mai més càrrecs de rellevància, Stalin sabia que no eren sincers però els havia així pogut dominar. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">També Stalin sabia que Tomski, l’històric líder dels sindicats soviètics i russos, ja des d’abans de la revolució, era aliat de l’oposició de l’ala dreta del partit liderada per Bukharin. Quan Tomski es va queixar de que volia més autonomia pels sindicats soviètics envers al Comitè Central del PC de la URSS, Stalin el va destituir com cap dels sindicats soviètics. També Rikov, l’altre aliat de l’oposició de dreta dins del partit, juntament amb Bukharin i Tomski, va ser el 1930 destituït definitivament com a cap del govern soviètic, càrrec que havia heretat de Lenin quan aquest morí el 1924, però que s’havia convertit des de llavors en pràcticament simbòlic.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFtuKPYY6Xyubf5h5Q72SfecFHSQ2kuhwKGsDSeAPvJ45bz2pKeEwMJVrC0tgWE83Hx6FSrT59qPBzW8P6N3MR4tHLjFHW0c6B7cBK7pIyJK_zm6ZxYm5DcaBgJcj_vVTh4m-LTsjxRzs/s1600/220px-MichailTomski+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFtuKPYY6Xyubf5h5Q72SfecFHSQ2kuhwKGsDSeAPvJ45bz2pKeEwMJVrC0tgWE83Hx6FSrT59qPBzW8P6N3MR4tHLjFHW0c6B7cBK7pIyJK_zm6ZxYm5DcaBgJcj_vVTh4m-LTsjxRzs/s1600/220px-MichailTomski+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Mikhail Tomski, históric cap dels sindicats soviètics</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Cap d’aquests opositors dins de la cúpula del Comitè Central durant aquests anys, tots històrics líders de la revolució juntament amb Lenin, van tornar a tenir càrrecs importants dins del partit. Anys després, entre 1936 i 1938, en les famoses purgues d’Stalin a la URSS, Zinoviev, Kamenev, Bukharin i Rikov van ser afusellats. Tomski es va suïcidar el 1936 a la presó quan també anava a ser afusellat. També altres rellevants opositors van ser executats per Stalin, tots acusats de formar un grup terrorista trotskista que havia causat alguns atemptats per intentar destruir a la URSS, evidentment acusacions poc probables. A Trotski el va fer matar Stalin a Mèxic el 1940 usant coma sicari al comunista català Ramón Mercader, membre en aquells moments del PSUC.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">ANDREU NIN EXPULSAT PEL SEU SUPORT A TROTSKI</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Andreu Nin ja des de 1925 estava d’acord amb les tesis i crítiques de l'ala esquerra del PC de Trotski, però segons va dir ell no es manifestava en aquest sentit per no interferir en el conflicte i feia el paper de seguidisme a Stalin. El mateix Nin havia dit que ell creia que les diferències entre Trotski i Stalin es resoldrien aviat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Però en el congrés de la Internacional Comunista (IC) de 1928, Andreu Nin es va manifestar clarament a favor de l’oposició que promovia Trotski amb l’esperança de que s’obrís un debat dins de la IC i del Partit Comunista de la URSS. No obstant això, com he comentat abans, Stalin va fer un cop d’efecte i va fer detenir a Trotski el mateix 1928 i el va deportar Kazajistán per expulsar-lo de la URSS el 1929.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">De rebot Andreu Nin va seguir el mateix camí igual que tots els que havien donat suport a Trotski i fou expulsat del càrrec a la ISR i també del Partit Comunista sent detingut i retingut el 1929 al seu domicili juntament amb la seva dona russa Olga i les seves filles. Finalment el setembre de 1930 Nin fou expulsat de la URSS i va tornar a Barcelona després de 9 anys, quan Primo de Rivera ja havia dimitit el gener del mateix any i el general Berenguer era el cap de l’Estat Espanyol, mantenint la dictadura però amb una lleu apertura política.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Per la seva banda Ramón Casanellas, que havia tingut fins llavors una gran relació política i d’amistat amb Andreu Nin, el 1929 fou enviat a Mèxic com a representant del PC de la URSS per ajudar al desenvolupament del Partit Comunista Mexicà, pel que pràcticament es va perdre la deportació del seu amic Nin sense tenir ni la oportunitat i se suposa que ni les ganes d’intervenir-hi o d’opinar, ja que seguia sent juntament amb la seva dona Maria Alexandrovna Fortus una peça important del Partit Comunista a la URSS ja dominat totalment per Stalin. Casanellas estava decidit a seguir les directrius de la direcció de les autoritats de la URSS.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">RAMON CASANELLAS A MÈXIC </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El 1929 Ramón
Casanellas va ser enviat a Mèxic amb altres companys per les autoritats
soviètiques per fer d’agent que controlés i ajudés al desenvolupament del
Partit Comunista de Mèxic (PCM) fundat uns anys abans. A Mèxic i a tot Centreamèrica en general hi havia una situació convulsa amb guerrilles tant contra
els governs imperialistes que tenien el suport de soldats dels EEUU i contra
alguns governs nacionals caciquistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Casanellas a
Mèxic hi fou enviat amb un finançament mínim i li proporcionaren feines
d’estibador o conductor entre altres per poder subsistir mentre feia la seva
tasca política. La tasca de Casanellas a Mèxic però fou molt difícil i
infructuosa donada les greus divisions internes del PCM a on ja hi havia
sectors trotskistes, entre altres i per la difícil situació del país en
general. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Entre tot aquest
maremàgnum de divisions internes del PCM i de la situació convulsa a Mèxic,
Casanellas entre altres enviats havia de fer teòricament la tasca d’orientar al
PCM sota les directrius de Moscou. Durant els primers anys 20 el minúscul PCM
havia actuat bastant al marge de les directrius de Moscou degut a que la URSS
no s’havia centrat gaire en Llatinoamèrica. La massiva introducció però
d’agents soviètics com el mateix Casanellas a Mèxic i a altres països de la
zona amb la seva política de lluitar contra tota oposició comunista a les
directrius de la URSS, va dividir encara més al minúscul PCM.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A principis de
1931 el PC de la URSS va considerar que Casanellas no havia complert bé la seva
missió a Mèxic havent rebut informes negatius del PCM dient que no estava
capacitat per aquesta funció, pel que va ser tornat a Moscou. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">No obstant això,
segons altres escrits de personatges mexicans de l`època, alguns ex del PCM, el
problema del PCM a partir de 1929 era el sectarisme imposat des de Moscou que
l’aïllava en part d’altres moviments revolucionaris a Centre Amèrica. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A Mèxic un any
abans el 1928 s’havia fundat el Partido Nacional Revolucionario (PNR). Aquest
partit havia sorgit de la unió de diversos líders teòricament hereus dels
processos revolucionaris anteriors en els que havien participat els mítics
Emiliano Zapata i Pancho Villa, els dos assassinats el 1919 i el 1923 respectivament a causa
de les lluites sectàries pel poder. Les divisions entre els caps revolucionaris
i els generals que suposadament els donaren suport va portar a uns anys de
poders cabdillistes locals i cops d’estat. El PNR es va crear per unir a totes
aquestes tendències i líders per poder dur a terme de forma unitària el seu
programa revolucionari i antiimperialista contra les invasions dels soldats
dels EEUU, que s’havien produït de forma regular. El PCM no es va unir a aquest
procés, a part d’alguns importants militants de manera individual, en part
perquè es veia a venir que el PNR acabaria sent un partit caciquista i en part
perquè el PCM ja sols contemplava una revolució tipus bolxevic sota les
directrius de Moscou. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El PNR va
guanyar àmpliament les eleccions el 1929 mentre el PCM treia molt pocs vots en
comparació. La sobtada i greu crisi del 1929 va fer que el govern de Mèxic del
PNR dugés a terme mesures impopulars que més aviat giraven cap a la dreta que
cap a una solució revolucionària del problema. Arreu del país es van produir
algunes protestes obreres i camperoles actuant el govern amb repressió i
desarmant als camperols que abans els havien donat suport. El PCM va intentar
aprofitar aquesta situació per encapçalar una revolució comunista i per això va
patir una forta repressió i la seva immediata il•legalització, amb nombrosos
detinguts. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">No obstant això,
el PCM ja sota les directrius de la URSS i d’Stalin no va connectar amb alguns
sectors esquerrans i camperols opositors al govern, donat que el PCM no admetia cap dissidència amb les directrius de
la IC i Stalin. Això va fer que es malbaratés una ocasió per unir a una força
revolucionària àmplia opositora. Això sense comptar amb les divisions i
expulsions internes en el PCM tant de trotskistes com de militants acusats de
burgesos o poc revolucionaris, cosa que encara dividia més al PCM. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Aquest
sectarisme del PCM va deteriorar inclús les relacions entre el PCM i altres
líders guerrillers de Centreamèrica que lluitaven contra la invasió de soldats
dels EEUU que donaven suport a governs caciquistes com els de Nicaragua o el
Salvador i altres de Sudamèrica. Un exemple és el del cap guerriller
nicaragüenc Augusto César Sandino.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Sandino era un
cap guerriller que portava des de 1926 lluitant contra els soldats dels EEUU
que donaven suport als conservadors de Nicaragua i això va fer que s’unís amb
els lliberals en aquesta lluita. Sandino però tenia un exèrcit d’obrers i
camperols que tenien idees revolucionaries de transformació de la societat. El
1929 Sandino va anar a Mèxic per </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">demanar
ajuda al president de Mèxic del PNR Emilio Portes Gil. ja que aquest
representava a la tradició antiimperialista envers als EEUU de Mèxic. Emilio
Portes no va rebre a Sandino fins l’any següent el 1930. Sandino que durant
aquest temps havia restat amagat a l’estat de Yucatán de Mèxic juntament amb
Farabundo Martí i altres caps guerrillers per temor a un atemptat dels agents
dels EEUU, no va rebre el suport militar del president mexicà. Això va fer que
Sandino s’apropés entre altres grups revolucionaris mexicans al PCM que li
donava suport en la seva guerrilla antiimperialista i inclús alguns membres de
la seva guerrilla van militar en el PCM com el salvadoreny Farabundo Martí </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHLBYo729i22edGC39K2GLrYi45RMn-vRRwVQ_tvTExJHY4b6ExZVvqfSND13XH3qv11ShhtPrspykw3LZ_02g3CiNBRqqnyrrcwiho-Q9vEsHukSYrp2n1g2Jo88Dt3QcsjYRuhLxX3Y/s1600/SANDINO+I+MART%C3%8D+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHLBYo729i22edGC39K2GLrYi45RMn-vRRwVQ_tvTExJHY4b6ExZVvqfSND13XH3qv11ShhtPrspykw3LZ_02g3CiNBRqqnyrrcwiho-Q9vEsHukSYrp2n1g2Jo88Dt3QcsjYRuhLxX3Y/s1600/SANDINO+I+MART%C3%8D+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Sandino, al
centre d’en peus i recolzat, i Farabundo Martí, el primer de la dreta assegut,
juntament amb altres caps guerrillers a l’estat de Yucatán (Mèxic) el 1929,
justament quan Casanellas era a Mèxic.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Sandino havia expressat en algunes declaracions
les seves simpaties pels comunistes per les seves idees de preocupar-se de la
emancipació de les classes populars explotades i inclús en algunes ocasions,
tant en entrevistes com en escrits seus, s’havia definit com a comunista però
no seguia cap doctrina concreta ni molt menys les directrius de Moscou i a més
col•laborava amb altres forces liberals i socialdemòcrates de Centramèrica en
la seva guerra contra les invasions dels EEUU. Això va fer que el PCM, seguint
el que havia declarat Stalin en una reunió del PC de la URSS el 1930, critiqués
tant a Sandino com a altres caps guerrillers de no impulsar una revolució
comunista sota les directrius de Moscou mentre durava la seva lluita
antiimperialista, acusant-los en ocasions de contrarevolucionaris i inclús de
fer joc als imperialistes. Aquesta actitud inflexible va trencar les relacions
entre Sandino altres caps guerrillers amb el PCM, deixant-lo encara més aïllat,
tenint en compte que el PCM era molt minoritari entre aquells moviments
revolucionaris i guerrillers de Centreamèrica. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">No obstant això
el salvadoreny Farabundo Martí, un dels altres caps guerrillers de Centreamèrica que havia lluitat juntament amb Sandino, malgrat que també havia set
criticat com els altres pel PCM, és va anar apropant al comunisme i va
participar en la fundació del Partit Comunista del Salvador, apropant-se a
les tesis de la URSS sobre promocionar una revolució tipus leninista.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Evidentment no
és pot explicar en poques línies la situació de Mèxic i Centreamérica entre
1929 i 1931 i sols han set unes línies per explicar la situació en que es
trobava el PCM al que Moscou havia enviat a Casanellas entre altres per controlar
el seu desenvolupament. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Com he esmentat
abans Casanellas va ser retornat a Moscou el 1931 acusat pel PCM de no estar
capacitat per la tasca que se li encomanà. Encara que alguns escrits donen una
versió diferent del que li passà a Casanellas a Mèxic. Per exemple segons va
escriure posteriorment el comunista català dissident de Moscou Pere Pagès (que
es feia dir Víctor Alba), Casanellas degut a la seva personalitat, no sabia fer
bé el paper d’imposar directrius de Moscou.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Altres escrits
encara eleven més la gravetat del que passà amb Casanellas a Mèxic, com els
escrits de José Revueltas.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">José Revueltas,
era un important dirigent del PCM el 1929 en una època en que era stalinista i
antitrotskista i havia patit diverses detencions a Mèxic entre 1929 i 1931 en
la onada de repressions contra el PCM que el govern del PNR havia iniciat. El
1936 però Revueltas va començar a decebre’s del règim d’Stalin quan va viatjar
a la URSS amb el seu company i també important dirigent del PCM Evelio Vadillo
i aquest últim va ser detingut i empresonat acusat de no seguir les directrius
de Moscou i de trotskista, cosa que no havia set mai. Vadillo va arribar a
estar més de 20 anys empresonat a la URSS. Això sumat als afusellaments per
part d’Stalin entre 1936 i 1938 d’importants líders de la revolució bolxevic de
1917, va fer que Revueltas acabés renegant del règim soviètic i va ser expulsat
del PCM el 1943.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">No obstant això
Revueltas, encara que dissident de Moscou, va seguir tenint sempre idees
marxistes i el 1964 va publicar una de les seves novel•les històriques
anomenada “Los Errores”, en la que explicava alguns episodis de la seva vida i
del PCM. Revueltas en aquesta novel•la parla de l’afer del seu company Evelio
Vadillo i també de Ramon Casanellas, encara que amb noms canviats segons va dir
ell mateix. Sobre Ramon Casanellas, al que li posa el nom de Eladio Pintos, diu
que Stalin el va enviar a Mèxic perquè a la URSS havia expressat la seva
oposició contra algunes detencions de suposats dissidents i el volien assassinar
a Mèxic mateix per un grup camuflat d’anticomunistes. Entre 1929 i 1931
diversos membres del PCM van ser assassinats per un grup paramilitar
anticomunista a Mèxic, encara que José Revueltas, militant del PCM en aquells
moments, afirma que alguns havien set assassinats sota les ordres d’Stalin
acusats de dissidents, camuflats de paramilitars anticomunistes.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Segons Revueltas
ja hi havia un membre del PCM encarregat de matar a Casanellas. No obstant
això, pel que es veu no va poder aconseguir el seu objectiu, sigui perquè no va
poder o perquè no va voler.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Anys després,
quan Casanellas era a la presó a Barcelona el 1933, segons explicà
posteriorment Rossend Cabré, membre en aquells moments del Parit Comunista de
Catalunya liderat per Casanellas, aquest li digué que se sentia amenaçat pels
agents de la URSS per coses que sabia de quan va estar a Mèxic, sense
especificar quines, episodi del que en parlaré més endavant.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Malgrat tot hi
ha poca informació del que va fer Casanellas a Mèxic i en algunes biografies es
diu que també va visitar altres països de Latinoamèrica. Segurament en alguns
arxius que encara no han sortit a la llum deu haver-hi més informació.</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"> </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">EL MARXISME CATALÀ I ESPANYOL ENTRE 1928 i 1930</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El 1928 s’havien intensificat algunes de les discrepàncies entre la Federació Comunista Catalana Balear (FCCB) liderada per Joaquim Maurin, o sigui els representants de PCE a Catalunya i Balears i la direcció del PCE que tenia a José Bullejos com a secretari general.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">No hi ha que oblidar que la FCCB venia dels Comitès Sindicalistes Revolucionaris (CSR) d’origen anarcosindicalista i que evolucionaren cap al marxisme dins de la CNT catalana impulsats el 1922 per Maurin quan el PCE, partit format a Madrid el 1921, venia bàsicament d’unes escissions dins del PSOE i ambdós tenien unes diferències de conceptes importants. </span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Les discrepàncies entre la FCCB i la direcció del PCE s’intensificaren el 1928. Maurin líder de la FCCB discrepava del PCE sobre tot per la política sindical d’aquest. El PCE, que era minoritari i pràcticament dirigit des de Moscou, volia crear una central sindical comunista mentre que Maurin deia que a Catalunya no s’havien de dividir als sindicalistes i aprofitar la força que havia tingut la CNT a Catalunya per progressivament acostar-la al comunisme. A més la FCCB afrontava el problema de les nacionalitats, en aquest cas Catalunya, proposant una República Socialista Catalana que es pogués federar lliurement amb les altres Repúbliques Socialistes Ibèriques, seguint la teoria de Lenin de les nacionalitats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Inicialment el PCE estava totalment en contra tant de la política sindical de la FCCB com de la seva idea de la República Socialista Catalana. La cúpula del partit comunista de la URSS a través de la Internacional Comunista (IC) s’havia decantat per la posició de la direcció central del PCE, sobre tot pel que fa a la política sindical, mentre en el tema de les nacionalitats encara no es definia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El 1927 membres del sector més anarquista pur de la CNT tant de l’exili com de l’interior, veient que molts dels seus dirigents i militants s’apropaven al marxisme, altres al republicanisme catalanista i federalista de Lluís Companys, al separatisme d’esquerres de Francesc Macià o a l’anarcosindicalisme més moderat que tenia com a referent l’assassinat Salvador Seguí i en aquells moments el seu successor Joan Peiró, van crear l’anomenada Federación Anarquista Ibèrica (FAI) per operar com una espècie de guia de la CNT perquè no es desviés de la seva línia anarquista pura. Durant els anys trenta és quan es faria notar la FAI dins de la CNT catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El 1928 s’havia creat un altre partit comunista a Catalunya que estava al marge de la IC i del PCE, l’anomenat Partit Comunista Català (PCC) impulsat per Jordi Arquer, un ex membre de la CNT i que a l’entorn a l’Ateneu Enciclopèdic Popular va aplegar un bon nombre de militants independentistes, molts ex membres d’Estat Català i altres procedents de la CNT que se sentien marxistes, encara que la majoria d’afiliats de base eren molt joves i recentment incorporats a la militància política, la majoria originàriament lligats al nacionalisme català d’esquerres.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Aquests però, veient els problemes que tenia la FCCB amb el PCE i la IC al no voler sotmetre’s a la seva total disciplina, van optar per crear un partit comunista sols d’àmbit català i no adscrit a la IC evitant ja d’entrada entrar en la FCCB, malgrat compartir moltes de les seves tesis.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El PCC en poc temps va arribar a tenir uns 500 membres, superant en nombre als que tenia la FCCB. Malgrat que la FCCB ja havia introduït la idea de que Catalunya era una nació diferenciada de la espanyola dins de la concepció marxista, el gran nombre d’ex membres d’Estat Català dins del PCC feia que aquest tingués un clar to més separatista en general.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Alguns dels destacats membres de PCC que provenien d’Estat Català eren Jaume Miravitlles, Amadeu Bernardó, Martí Vilanova, Domènec Ramon, Albeard Tona, Joan Farré, Juli Figueres i Sebastià Garsaball entre molts altres. Alguns membres del PCC entre els que destaquen Josep Coll i Josep Soler entre altres, provenien directament de la CNT. Dels provinents del Partit Republicà Català destaca Josep Rodés. Entre els molts joves que tingueren al PCC com a primera militància destacà Narcís Molins i Fàbrega.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW4MB74vJieFkq1EQhuIM3WkAZZTGpWuqJEiAz2bUdi3ixdmLYmtRDBt1uZqUJLDSHNKUWJszXDvwLEkxV-Ffgp-GMml6AoulWx6fDCHPkYhvpmS0b2T19m7YOHoz5DLKPUVWst66nbyQ/s1600/COLL,+SOLER+,+BERNARD%C3%93+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW4MB74vJieFkq1EQhuIM3WkAZZTGpWuqJEiAz2bUdi3ixdmLYmtRDBt1uZqUJLDSHNKUWJszXDvwLEkxV-Ffgp-GMml6AoulWx6fDCHPkYhvpmS0b2T19m7YOHoz5DLKPUVWst66nbyQ/s1600/COLL,+SOLER+,+BERNARD%C3%93+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Alguns dels fundadors del Partit Comunista Català</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Jordi Arquer, el principal inspirador del PCC, també havia estat afiliat a la CNT i uns anys abans havia entrat al CADCI, havent durant els primers anys de la dictadura entrat en estret contacte amb Macià i Estat Català, encara que no hi va arribar a militar oficialment.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Un bon nombre de membres de la FCCB, cansats d’estar discutint sempre amb el PCE i la IC i veient difícil l’intent de Maurin de fer-los canviar de postura, es van passar també al PCC de Jordi Arquer. Alguns d’ells eren elements destacats com Víctor Colomer i Desiderio Trilles. Joaquim Maurin els va criticar fortament per haver abandonat la FCCB ja que malgrat compartir la seva discrepància amb la IC i el PCE, veia l’escissió molt negativa ja que debilitava el seu front comú. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Però el fet de que Maurin discrepés de la política sindical de la Internacional Comunista (IC) el convertia en un dissident de la IC i de la URSS, cosa que en aquells moments Stalin i la IC ja no toleraven. Això portà a principis de 1930 a l’expulsió de Joaquim Maurin del PCE, o millor dit de la FCCB, que era la representació del PCE a Catalunya i Balears.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">No obstant això, com que la majoria de militants i dirigents de la Federació Comunista Catalana Balear (FCCB) van fer costat a Maurin, aquesta va quedar com una escissió del PCE sols d’àmbit català i balear. Alguns dels dirigents de la FCCB a part de Maurin eren, Antoni Sesé, Daniel Rebull, Hilari Arlandís, Josep Banqué, Pere Bonet i Eusebi Rodríguez Salas entre altres, que a l’igual que Maurin havien set també importants dirigents o activistes de la CNT catalana dels primers anys 20. Això va fer que la FCCB fos considerada com un grup dissident dins del PCE però no acabés encara de ser expulsada del tot del PCE. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br />NEIX EL BOC I EL PCE QUEDA TESTIMONIAL A CATALUNYA</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Després d’això el PCE va haver d’organitzar a corre-cuita una altre secció del partit a Catalunya amb els pocs militants que van quedar fidels al PCE central com José del Barrio, Francisco del Barrio i Felipe Garcia com a caps visibles. El suís Jules Humbert-Droz, que havia substituït a Andreu Nin com a cap de la Internacional Sindical Roja (ISR), va ser enviat a Barcelona com a representant de la IC per estudiar la situació. Humbert-Droz va informar al Partit Comunista de la URSS i a la IC que la situació a Catalunya era desastrosa i que, després de que la FCCB hagués quedat com un grup dissident, només quedaven oficialment 40 militants fidels al PCE a Catalunya encara que ell només en va veure 12. Mentre al País Valencià, l’anomenada Federació Comunista de Llevant (FCL) s’apropava a les tesis de Maurin i de la FCCB, sobre tot els de Castelló i una part dels de València.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El setembre de 1930 Andreu Nin va arribar a Barcelona després de nou anys d’exili. Andreu Nin havia set expulsat de la URSS un any abans per posicionar-se al costat de Trotski en la seva dissidència amb Stalin. Llavors Nin es va posar al front del grup Oposición Comunista de Izquierda (OCI), nom que Trotski promocionava a tot el món per oposar-se a la línia d’Stalin. Abans d’arribar Nin a l’Estat Espanyol el grup trotskista OCI ja funcionava a Madrid liderat per Francisco Garcia Lavid i Juan Andrade, que eren dissidents del PCE inicialment dins de la Agrupación Comunista Madrilenya, però a diferència de Luis Portela que s’alià amb la FCCB de Maurin, es van aliar amb el trotskisme.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Des del primer moment Nin es va retrobar amb el seu antic company i amic Maurin a Barcelona que liderava la FCCB, que era el grup dissident del PCE a Catalunya i pensava que podria ser la primera gran font de militants trotskistes, pel que Nin va començar a col·laborar amb la FCCB sense estar-hi afiliat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoz_ybJSfXGx2uz8Yp8MxOwAK-Egcma3QXE2gAmsvrEB_jVSdZqBHfkDa5ONEFItyCfWpQjU7qtq5VZY0klXshJvqJfP1XWSb3tyb3Qm1LcoxPRjfwaFz6VPv3breQ_4FmV6kaYiXe8Ro/s1600/1+nin+i+maurin+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoz_ybJSfXGx2uz8Yp8MxOwAK-Egcma3QXE2gAmsvrEB_jVSdZqBHfkDa5ONEFItyCfWpQjU7qtq5VZY0klXshJvqJfP1XWSb3tyb3Qm1LcoxPRjfwaFz6VPv3breQ_4FmV6kaYiXe8Ro/s1600/1+nin+i+maurin+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Andreu Nin i Joaquim Maurin retrobats a Barcelona el 1930</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El novembre de 1930 Joaquim Maurin i Jordi Arquer es van posar d’acord per fusionar la FCCB i el PCC ja que compartien tesis sobre el tema sindical, el tema nacional i les seves discrepàncies amb el centralisme burocràtic del PCE i la IC. Havien arribat a un acord però les repressions i detencions, entre elles les de Joaquim Maurin i Andreu Nin, incrementades pel fallit cop contra la dictadura el desembre de 1930 encapçalada per l’oficial de l’exèrcit Fermín Galán a Jaca amb el suport de les forces d’esquerra i sindicals, va fer aplaçar la total fusió.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El febrer de 1931 el govern encara amb dictadura amb el general Berenguer, que havia substituït a Primo de Rivera l’any anterior com a cap d’estat, va convocar unes eleccions legislatives que pretenien canviar la constitució per fer una Monarquia constitucional amb Alfons XIII com a rei. La majoria de partits republicans i d’esquerres a tot l’Estat Espanyol ho rebutjaven ja que la majoria apostaven clarament per la República. A la vegada el govern de Berenguer al veure la gran força dels republicans a l’oposició, va veure també perillós fer eleccions legislatives i va optar per convocar eleccions municipals dos mesos després, ja que les considerava menys perilloses. Com es veurà més endavant foren igual de perilloses per la monarquia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Però amb el debat sobre aquestes eleccions que no es celebraren, es va produir un intent d’acostament de la FCCB amb el PCE i la Internacional Comunista (IC). Maurin s’havia reunit amb representants de la IC per intentar apropar posicions i degut a la seva força a Catalunya en comparació a la quasi nul•la que tenia el PCE, la IC va suspendre momentàniament l’expulsió de Maurin i la FCCB per afrontar les eleccions legislatives que es volien convocar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Però abans per aquestes eleccions de febrer de 1931 que finalment no es celebraren, s’havia organitzat un llista conjunta a Catalunya amb representants de la FCCB i del PCE, en la que hi havia inclòs alguns militants comunistes exiliats i presos, entre ells Ramon Casanellas, llista que ja s’havia fet pública. Per tant Casanellas va estar a punt de presentar-se des de l’exili en una candidatura de la FCCB juntament amb Joaquim Maurin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Finalment el març de 1931 amb Maurin ja fora de la presó des de feia un mes es materialitzà la fusió entre la FCCB i el PCC. No obstant això hi havia el problema del nom ja que alguns volien que el nou partit es digués Partit Comunista Català (PCC), el mateix nom del partit liderat per Arquer. Finalment Jordi Arquer, el cap del PCC i els seus, van acceptar incorporar-se a la FCCB i perdre el nom de PCC però amb la condició de que és formés una altra formació paral·lela amb el nom de Bloc Obrer i Camperol (BOC). Van acordar que el BOC seria una organització àmplia que inclogués inclús als treballadors que inicialment no fossin explícitament comunistes i als camperols, per solidaritzar-se amb les seves reivindicacions i des d’allí els més conscienciats anirien ingressant progressivament a la FCCB, que era el partit pels comunistes ja conscienciats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Joaquim Maurin es mostrà com a principal líder del BOC, encara que Jordi Arquer sempre ha dit que la idea fou seva. De fet la idea original era del Partit Comunista Francès que ja tenia un organització paral·lela amb el mateix nom de Bloc Ouvrier et Paysan amb els mateixes motivacions. Maurin va escriure que amb el BOC es volia evitar una entrada de militants al partit, la FCCB, de manera rígida i burocràtica que tant mal feia a alguns partits comunistes, sobre tot pel que fa als camperols explotats que era als que més els costava militar en el comunisme.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Malgrat que la FCCB havia tingut més projecció mediàtica per la seva relació amb el PCE i la IC, en el moment de la fusió el PCC d’Arquer tenia molts més militants, uns 500, que la FCCB original que en tenia uns 200.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Un gran nombre de membres de la Federació Comunista del Llevant (FCL) liderada per Julià Gómez “Gorkin”, Hilari Arlandís, Joaquim Masmano i Joaquim Olaso entre altres, es van afegir a la línia de la FCCB i al BOC. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">La presència dins del BOC d’un gran nombre d’ex militants d’Estat Català provinents del PCC va fer que el to nacionalista de la FCCB i del BOC augmentés considerablement envers al que de per si ja tenia abans la FCCB.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">També encara més membres d’Estat Català que se sentien marxistes havien entrat directament a la FCCB un any abans el 1930 com Miquel Ferrer i Angel Estivill, com a membres més destacats entre altres. El primer Comitè executiu del BOC estava format per Joaquim Maurin, Daniel Rebull, Pere Bonet, Miquel Ferrer, Jordi Arquer i Víctor Colomer. Altres dirigents importants eren Hilari Arlandís, Antoni Sesé, Eusebi Rodríguez i Salas, Eduard Estivill i el jove Llibert Estartús que era el cap de les joventuts del BOC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7hZC791XRQkz710f6SfNdQuVyQDVV4aib0OgWKtuU6B8mBfhNnZiFxiYPk_9yrT8b5yR6wCadX9P_qdEHOe_zllj7WXeGcxWV6Q0hhdawdlfltOkglgOAyIej3xE61Vc_GNWbP5qX5-8/s1600/REBULL+NOU+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7hZC791XRQkz710f6SfNdQuVyQDVV4aib0OgWKtuU6B8mBfhNnZiFxiYPk_9yrT8b5yR6wCadX9P_qdEHOe_zllj7WXeGcxWV6Q0hhdawdlfltOkglgOAyIej3xE61Vc_GNWbP5qX5-8/s1600/REBULL+NOU+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Alguns dels primers dirigents del BOC el
1930 provinents de la FCCB que es fusionaren amb membres del PCC<o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGiHAaTdu3GWvAj_I9jODt-ypBmXpMhoi_ITNOpv1c18zo_YZ0EesVvcxjNOnfk3Fp6HS78tPmKFPBqOdY5X1SnYXo1-EqALkHebOZMwH6iSRSQIBj2H4k70FSS2KPbCYFESgClqbEMM4/s1600/ARQUER+GORDIN.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="205" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGiHAaTdu3GWvAj_I9jODt-ypBmXpMhoi_ITNOpv1c18zo_YZ0EesVvcxjNOnfk3Fp6HS78tPmKFPBqOdY5X1SnYXo1-EqALkHebOZMwH6iSRSQIBj2H4k70FSS2KPbCYFESgClqbEMM4/s1600/ARQUER+GORDIN.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Dos altres dirigents del BOC, Arquer provinent del PCC i Julià Gorkin provinent de la FCL i de la secció del BOC del País Valencià</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Andreu Nin s’havia integrat dins de la FCCB, encara que oficialment no hi militava, per intentar atraure-la a la seva Oposició Comunista de caràcter trotskista. No obstant això ben aviat se n’adonà que ni Maurin ni la majoria de la FCCB i del BOC, malgrat ser dissidents del PCE i de la IC, tampoc estaven disposats a seguir les directrius de Trotski.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Andreu Nin, seguint les tesis de Trotski, deia que la política de la FCCB i del BOC era petit burgesa al intentar col·laborar amb altres sectors de l’esquerra no comunista. A més Trotski qualificava també de petit burgès el fort interès que el BOC mostrava pel tema nacional català. Trotski el 1924, precisament en una entrevista que li havia fet Maurin quan col·laborava en alguns diaris, li havia dit que ell estava d’acord en la independència de les nacionalitats però després d’una revolució comunista impulsada a tot l’estat. Nin ara deia que els comunistes havien de donar suport als moviments independentistes si ja estaven fortament desenvolupats però que ells no els havien de fomentar com feien molts elements del BOC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Tant Nin com Trotski van arribar a dir que malgrat que eren anti estalinistes consideraven que la política del PCE era més revolucionària que la del BOC, ja que es basava més en el comunisme de la URSS, que sols tenia el defecte de que s’havia burocratitzat per culpa d’Stalin. A Trotski tampoc li agradava l’actitud del BOC i Maurin, que considerava massa personalista i localista, tenint en compte que Trotski considerava que ell havia de liderar l’oposició comunista a la IC a tot el món.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">De totes maneres ja des del principi Trotski havia rebutjar l’acostament de Nin amb Maurin i la seva col·laboració amb la FCCB, cosa que representà ja una primera i lleu discrepància de Nin amb Trotski que amb el temps aniria augmentant progressivament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Alguns membres del PCC no es volgueren integrar a la FCCB i al BOC com Amadeu Bernadó, Domènec Ramon i Vicenç Botella, que a més eren els que dirigien la revista del PCC “Treball”, revista que quedà per aquest motiu fora del control del BOC. Aquests membres del PCC havien proposat enlloc d’unir-se a la FCCB d’unir-se amb la Unió Socialista de Catalunya (USC), que era una escissió d’àmbit català de la Federació Catalana del PSOE que es produí el 1923. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">La USC fundada
entre altres per Rafael Campalans, Gabriel Alomar, Manuel Serra i Moret, Joan
Comorera, Josep Xirau, el mallorquí Gabriel Alomar i el destacat ex cenentista
Joan Fronjosà, ressorgí el 1930 després de que es suavitzés la dictadura i havia
deixat al PSOE a Catalunya sota mínims superant-lo en afiliats després de
l’escissió. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd_V9wtJD0YvXzGxrTsGL-veqpr8VDdHU-CVFrlmI56HSTzxRYHkOucPljs0Qo5UqlQvfsJmWD5LTjs4_hWbREvAAn6-bqgNo20wWRAkx8bQXr4tFPrF4JHnwJj600pXmfd378f_Uez28/s1600/FUNDADORS+USC+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd_V9wtJD0YvXzGxrTsGL-veqpr8VDdHU-CVFrlmI56HSTzxRYHkOucPljs0Qo5UqlQvfsJmWD5LTjs4_hWbREvAAn6-bqgNo20wWRAkx8bQXr4tFPrF4JHnwJj600pXmfd378f_Uez28/s1600/FUNDADORS+USC+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Alguns dels prinicipals fundadors de la USC</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El 1931 la USC
va créixer amb nous militants destacats com els ex cenetistes Felip Barjau i
Ramón Jové, l’escriptor d’origen llibertari Rafael Folch i Capdevila i el jove
Miquel Serra i Pàmies. També els ex activistes armats d’Estat Català Abelard
Tona i Nadalmai, que també havia set un dels fundadors del PCC i Emili Garnier
i Barrera es van afiliar a la USC el 1931. El jove Josep Miret i Musté era el
cap de les joventuts de la USC el 1931. Gabriel Alomar va ser expulsat de la
USC el 1931 per apropar-se al Partit Republicà Radical Socialista que liderava
Marcel·lí Domingo amb el que es va presentar a les eleccions a les Balears. Gabriel
Alomar col·laborà després amb la revista de la UGT de les Balears i havia set
un dels favorables a incloure les Balears en l’estatut d’autonomia de Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSeflVBlbgpCiQJQiIEdZyjf7mben_v6VOf9XjJ4s0d_bgCcqQwavgWti_nnbueLYIOQlnQUckRedTp4SJAqwDFZUSLnCEWjtH1aqnVhxghcV8jMielDPZYu80hTN5_4mhN3EbWknjvxw/s1600/NOUS+USC+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSeflVBlbgpCiQJQiIEdZyjf7mben_v6VOf9XjJ4s0d_bgCcqQwavgWti_nnbueLYIOQlnQUckRedTp4SJAqwDFZUSLnCEWjtH1aqnVhxghcV8jMielDPZYu80hTN5_4mhN3EbWknjvxw/s1600/NOUS+USC+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Alguns dels nous incorporats a la USC el 1930-31</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">No obstant això la mateixa USC sols acceptava que els altres marxistes s’integressin al seu partit i de la mateixa manera Maurin i la FCCB també acceptava sols que els altres s’integressin a ells, pel que no prosperà aquesta unió de la USC amb els altres marxistes no afins a la IC. Hi ha que recordar que la USC seguia fidel a la II Internacional Socialista malgrat la seva escissió amb el PSOE.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Per tant Amadeu Bernadó com Domènec Ramon i Vicenç Botella, després de la desaparició del PCC integrat en la FCCB i el BOC, seguiren pel seu compte amb la revista “Treball” formant un reduït grup comunista dissident apart que pretenia mantenir viu el PCC. No obstant això Amadeu Bernadó i Vicenç Botella el 1932 s’integraren a la USC, mentre Domènec Ramon s'afiliava a ERC. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El març de 1931 el recentment creat BOC ja tenia uns 700 militants mentre el PCE no superava els 40 a Catalunya i a la resta de l’Estat Espanyol era també molt minoritari. A partir de llavors la IC, seguint les ordres del PC de la URSS va decidir canviar radicalment la seva política envers a les nacionalitats de l’Estat Espanyol en un intent de guanyar terreny al BOC a Catalunya i van començar a acceptar que en una revolució s’hauria de constituir la República Socialista Catalana que després pogués unir-se lliurement amb la Unió de Repúbliques Socialistes Ibèriques.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">La IC també confiava en Ramon Casanellas, encara a la URSS recentment arribat de Mèxic, com el nou home del PCE i afí ala IC a Catalunya, ja que amb l’estratègia d’acceptar a Catalunya com a nació sobirana i sent Casanellas un dels activistes armats més famosos de la CNT catalana dels anys 20, també podria tenir influència entre els afiliats a la CNT.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">En la tercera
part de continuació d’aquest escrit, l’arribada de Ramon Casanellas a Catalunya el 1931 poc
després de proclamar-se la república, enviat per la URSS per desenvolupar el
marxisme afí a la III Internacional a Catalunya fins a la seva mort producte d’un
sospitós accident de moto l’octubre de 1933. </span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Josep A. Carreras</span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Alguns dels llibres i documents
consultats per les 3 parts de l’escrit:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">MIQUEL FERRER I SANXÍS, MEMÒRIES. Recull
de memòries de Miquel Ferrer adaptades per Miquel Àngel Velasco.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">AVENTURAS DE UN MAGNICIDA. De Jaquim
Maurin. Entrevista que va fer a Ramon Casanellas a Moscou, pel diari “la
Libertat”, sortida en capítols entre els dies 2 al 7 de setembre de 1923.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">L’EFERVESCÈNCIA SOCIAL A DELS ANYS 20.
BARCELONA 1917-1923. De Manel Aisa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">L’ANARQUISME I LES LLUITES SOCIALS A
BARCELONA, 1918-1923. De Maria Amàlia Pradas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">RAMON CASANELLAS I LA CREACIÓ DEL PCC. De
Ramón Ferrerons i Antonio Gascón (article en el número 143 la revista l’Avenç del
1990).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">LA VUELTA A EUROPA EN AVION. De Manuel
Chaves Nogales (entrevista a Ramon Casanellas el 1928).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">EL BLOC OBRER I CAMPEROL, ELS PRIMERS
ANYS (1930-32), De Francesc Bonamusa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">RAMON CASANELLAS I LA REBOTIGA
COMUNISTA. De Rossend Cabré (article en el nª 90 de la revista Xaloc de l’agost
de 1977).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">PERE ARDIACA MATERIALS PER UNA BIOGRAFIA.
De la Fundació Pere Ardiaca escrit per Manuel Moreno, Josep Luís Martín, Giaime
Pala, Antoni Barberà i Albert Claret. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">ELS ORIGENS DEL PSUC. De Josep Lluís Martín.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">LOS ORIGENES DEL POUM. D’Andy Durgan<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">SOCIALISME, SINDICALISME I COMUNISME A
MALLORCA (1929-33). De Pere Gabriel.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">HILARI ARLANDÍS, POLÍTIC COMUNISTA. De
Carla Ferrerós i Natàlia Carbonell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">ENTREVISTA A EDUARD ESTIVILL. En la
revista l’Hora del setembre de 1979.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">CARTA A LOS OBREROS ANARQUISTAS (1933).
De Ramón Casanellas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">ENTRE MÉXICO I LA UNIÓN SOVIÈTICA. D’Aurora
Bosch<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">LOS AÑOS DE REPRESIÓN ANTICOMUNISTA (EN
MÉXICO), 1924-34. De Gerardo Peláez.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">LOS ERRORES. De José Revueltas<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">LINA ODENA. De Manuel Moreno<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A part d’altres llibres i escrits i
nombroses notícies de diversos diaris de l’època.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></div>
J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-45661672597811839132014-06-07T10:49:00.000-07:002014-09-24T09:41:40.609-07:00RAMON CASANELLAS. PART I: DE MAGNICIDA ANARQUISTA A LA UNIÓ SOVÈTICA (1897-1921)<div>
<br /></div>
<div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWz-GoFQaC6SowdkM8bLmJWr03bkd-DL839spX8tnDRvD2p8h6S6xME8k-L4oF-l0HZ7CQ6L5ewLa1WKRMn5R_JH6PF2iutuOR6tSNL0lyuXB6VNny2Xe9BWuoyfxkhPyVz4JX4kwNcfU/s1600/1921+Pere+Mateu+i+Ramon+Casanellas+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWz-GoFQaC6SowdkM8bLmJWr03bkd-DL839spX8tnDRvD2p8h6S6xME8k-L4oF-l0HZ7CQ6L5ewLa1WKRMn5R_JH6PF2iutuOR6tSNL0lyuXB6VNny2Xe9BWuoyfxkhPyVz4JX4kwNcfU/s1600/1921+Pere+Mateu+i+Ramon+Casanellas+-+copia.jpg" height="320" width="222" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Ramón Casanellas i Lluch als voltants de 1920</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Ramon Casanellas i Lluch va ser un dels més coneguts activistes dels grups d’acció de la CNT catalana al voltant dels primers anys 20, sent un dels que van participar en l’atemptat mortal contra el president del govern espanyol Eduardo Dato el 8 de març de 1921 juntament amb Pere Mateu i Cusidó i Lluís Nicolau i Fort, cosa que el convertí durant un temps en l’enemic públic nº1 quan el buscava la policia arreu de l’Estat Espanyol. Finalment va poder fugir a l'Unió Soviètica a on fer comunista després de casar-se amb una oficial de l’Exèrcit Roig arribant a formar part de l’exèrcit soviètic com a comandant aviador.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El 1931 al començar la república tornà a Catalunya sent el principal líder i fundador del Partit Comunista de Catalunya fundat el 1932, partit afí a la URSS i a la Internacional Comunista en un moment en que hi havia diverses formacions marxistes a Catalunya dividides entre elles. Va morir el 27 d’octubre de 1933 després d’un estrany i sospitós accident de moto juntament amb el seu company de partit Francisco Del Barrio quan un cotxe els envestí de cara a les corbes dels Brucs a la comarca de l’Anoia.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Aquell atemptat contra el president del govern originat en una venjança de l’anarcosindicalisme català per la repressió i lleis de fugues que patien, va provocar primer la detenció de Pere Mateu i Lluís Nicolau que en el futur van seguir sent sempre anarquistes. En canvi Ramon Casanellas i Andreu Nin, que era el secretari general de la CNT llavors, van fugir a l’Unió Soviètica i aquest fet va determinar d’alguna manera l’evolució del marxisme català. En aquest escrit s’hi reflecteix també aquests aspectes d’aquella evolució del marxisme català que, inicialment i en part, es dirigia des de la URSS amb aquells exiliats catalans provinents de l’anarcosindicalisme, tant l’afí a la III Internacional com del dissident.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">ELS SEUS INICIS</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Ramon Casanellas va néixer a Barcelona el
21 de març de 1897 segons algunes biografies i segons altres va néixer a Sant
Sadurní d’Anoia (Alt Penedès). El seu pare era confiter i la seva mare cosidora
i s’havien traslladat a viure al barri de Gràcia de Barcelona. Amb només set
anys ja estava d’aprenent en una empresa metal•lúrgica. A l’edat de 8 anys ja
ajudava als grups d’acció sindicalistes transportant armes i municions en una
cistella. El 1909 quan encara era un nen de 12 anys, va participar pels carrers
ajudant a fer barricades durant els fets de la Setmana Tràgica. El 1911 amb
només 14 anys, va organitzar una vaga d’aprenents al taller a on treballava i
en la que van aconseguir guanyar les reivindicacions de millores que demanaven.
De molt jove ja estava integrat en els grups de xoc anarcosindicalistes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK0cfD3gcrCVDuwUf9lBVeoT8bk9Dm4JN-cRTrQDvjxnpkSuWT_zWZQVH7APzTHw515EKXgFG7U3sxcNXXv_J9GoUSZDFBf9s3ZzLF46TYoHsBWoLbEdRIzD_93J0nBIkO-0aKdKWybVs/s1600/setmana+tr%C3%A0gica+3+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK0cfD3gcrCVDuwUf9lBVeoT8bk9Dm4JN-cRTrQDvjxnpkSuWT_zWZQVH7APzTHw515EKXgFG7U3sxcNXXv_J9GoUSZDFBf9s3ZzLF46TYoHsBWoLbEdRIzD_93J0nBIkO-0aKdKWybVs/s1600/setmana+tr%C3%A0gica+3+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Casanellas va ser un dels nens de participaren en la Setmana Tràgica el 1909</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El 1916 amb 19 anys, es va fer company sentimental d’una noia de 14 anys anomenada Grau de cognom a qui va deixar embarassada naixent el seu fill el 1917.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Després d’unes vagues amb greus incidents reprimides pel govern d’Eduardo Dato i amb un alt nombre de morts com la de 1917, es va haver d’exiliar a l’estat Francès acusat de ser un dels principals protagonistes dels incidents tornant a Barcelona el 1919.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El 1919 va ser un any agitat Catalunya, ja que després d’haver aconseguit els treballadors que el govern decretés les 8 hores de treball després de la dura vaga general iniciada en la Canadenca i organitzada per la CNT a Catalunya, els empresaris van començar a contraatacar amb els lock-outs generalitzats que van deixar més de 200.000 treballadors sense feina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">A més els patrons més radicals van contractar un gran nombre de sicaris per eliminar als líders de la CNT catalana, cosa que alguns ja havien fet encara que amb menys nombre l’any anterior el 1918. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Grups conservadors i afins a la patronal van crear a finals de 1919 els Sindicats Lliures per fer competència a la CNT i rebentar les vagues que aquesta feia. A més els Sindicats Lliures van ser un niu de pistolers contractats pels patrons per atacar a la CNT catalana. La creació dels Sindicats Lliures va agreujar la situació ja que s’afegien als pistolers patronals que ja existien. Moltes vegades feien d’esquirols en les vagues i això provocava més enfrontaments.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHrJ9bPHjeZV_Q5vsUCaStQSIMtQ4TI7DpPRTx6lz6Ph_C-OuSM1QjekpcDdgiit386PjRWLm1ngfuQpglkOh_11E4Jkb33RCJ3VrY6h_ec1DXgwlQILQgZAbsDTYsq5OM7Vd8Q3y0QDo/s1600/1919+Somatent+patrulla+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHrJ9bPHjeZV_Q5vsUCaStQSIMtQ4TI7DpPRTx6lz6Ph_C-OuSM1QjekpcDdgiit386PjRWLm1ngfuQpglkOh_11E4Jkb33RCJ3VrY6h_ec1DXgwlQILQgZAbsDTYsq5OM7Vd8Q3y0QDo/s1600/1919+Somatent+patrulla+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Sicaris de la patronal primer en el Sometent i després en els Sindicats Lliures el 1919</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;">Ramón Casanellas va ser durant un temps el guardaespatlles del gran líder de la CNT Salvador Seguí, a qui admirava i que era un dels principals objectius de la patronal. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El governador civil de Barcelona Maestre Laborde, el Conde de Salvatierra, era favorable a la repressió i a la guerra bruta contra els anarcosindicalistes catalans. No obstant això a mitjans de 1920 va ser destituït i van posar en el seu lloc a Federico Carlos Bas, que era més conciliador en un intent de pacificar la situació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">A les poques setmanes el Conde de Salvatierra va ser mort a València per un grup armat de la CNT que s’havia desplaçat des de Barcelona. L’any següent la policia va atribuir aquest atemptat a Pere Mateu i a Ramon Casanellas, per haver detectat que havien anat a València pocs dies abans de l’atemptat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">A mitjans de 1920, donat que els atemptats mutus entre els sicaris patronals dels Sindicats Lliures i els pistolers de la CNT anaven en augment, el president del govern Eduardo Dato va destituir a Bas i va anomenar governador civil de Barcelona al general Severiano Martínez Anido, que ja era governador militar de Catalunya i li va donar carta blanca per eliminar a la CNT a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El novembre de 1920 Martínez Anido posa en marxa la seva primera fase de la repressió i fa detenir a un gran nombre de líders sindicals de la CNT catalana, entre ells el secretari general de la regional catalana de la CNT Salvador Seguí, Josep Viadiu, Camil Piñón o Daniel Rebull entre altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpA1tCBP8Xl6R2YVz5j_Vq18E23m0TnK2JBOyM5iAv9WR6enThLCaIwxSFYXacBq1LgD8KA3ZIduJzex1zLMq7WNT73jJcTeQq042A35dvDU1qhph7-wgdcfrZy7fI0c37MIOpcWKitNk/s1600/1919+Segu%C3%AD+cap+a+a+reuni%C3%B3+amb+els+empresaris+2+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpA1tCBP8Xl6R2YVz5j_Vq18E23m0TnK2JBOyM5iAv9WR6enThLCaIwxSFYXacBq1LgD8KA3ZIduJzex1zLMq7WNT73jJcTeQq042A35dvDU1qhph7-wgdcfrZy7fI0c37MIOpcWKitNk/s1600/1919+Segu%C3%AD+cap+a+a+reuni%C3%B3+amb+els+empresaris+2+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Salvador Seguí (amb una creueta al mig), el líder de la CNT el 1919</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;">Llavors Ramón Archs i Serra es va convertir en el secretari general de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) de la CNT en la clandestinitat, ja que havia estat posada fora de la llei per Martínez Anido.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Ramón Archs era un anarcosindicalista històricament favorable a la lluita armada, a diferència de Salvador Seguí que malgrat que en el passat havia set un home d’acció en els últims temps havia dit que no s’havia de caure en provocacions armades perquè perjudicaven la lluita sindical. Després de la il·legalització de la CNT catalana, Ramon Archs des de la clandestinitat organitzà i coordinà als principals grups armats de defensa de la CNT catalana juntament amb Pere Vandellós i Simó Piera. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWj1MS_qvJ-bt2kJDIdA6w5ZDCEpNH_OTLlpESuL5oxPNadmM5bNddHunmRXTj0ODTlqE8sWzBimhY2Fgf75O0J76fYtiVzoydx6uUEvd8USNc-fYnVJ2LD4JourhuSIkg0zxE9a8bZsY/s1600/ARCHS+PIERA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWj1MS_qvJ-bt2kJDIdA6w5ZDCEpNH_OTLlpESuL5oxPNadmM5bNddHunmRXTj0ODTlqE8sWzBimhY2Fgf75O0J76fYtiVzoydx6uUEvd8USNc-fYnVJ2LD4JourhuSIkg0zxE9a8bZsY/s1600/ARCHS+PIERA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Ramon Casanellas i Pere Mateu i Cusidó,
els dos del sindicat de metal•lúrgics de la CNT, feien en aquells mesos un
tàndem armat anarcosindicalista que va ser dels que més estralls i baixes va
causar entre els sicaris, els patrons i la policia. Hi havien molts altres de
grups, però un temps després la policia va atribuir a Mateu i a Casanellas una
quantitat d’atemptats astronòmica. Es possible que no tots els que els atribuïen
el fessin ells però si una gran part. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Martínez Anido aliat amb el cap de la policia de Barcelona el general Miguel Arlegui, ja havia començat a aplicar la llei de fugues a alguns dels cenetistes detinguts. </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Martinez Anido i Arlegui actuaven coordinadament amb els sicaris que hi havia dins dels Sindicats Lliures. Aquest pistoles patronals estaven formats per gents normalment afins a la Lliga Regionalista de Catalunya, als carlins o simplement sicaris trets de la delinqüència.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El regidor carlí Salvador Anglada, el polític de la Lliga Regionalista Josep Bertran i Musitu, l’empresari Fèlix Graupera, president de la patronal i l’empresari Joan Miró i Trepat, entre altres, eren alguns dels principals caps que de manera mafiosa contractaven als sicaris per matar anarcosindicalistes i tot sota el vistiplau del cap de la Lliga Regionalista de Catalunya Francesc Cambó, que en general estava d'acord amb Martínez Anido en aquest assumpte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;">El mes de gener de 1921 va ser dels més sagnants. En pocs dies a Barcelona havien mort uns 30 cenetistes quan suposadament volien fugir després de ser detinguts i altres havien mort sota les bales dels sicaris patronals. En aquests dies també va ser mort l’inspector de policia Antonio Espejo, un dels que aplicava la llei de fugues, per un grup armat de la CNT.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY2igO1tC-GLe2zSWUH4r1R8i5B6ZAzPBnSf_GDT_TqGDBfSZdROe5otOgMQ91Bugwm8NfxnUFe4VEmdG4zXE6lFdMen2AN59tp3XtkYIL89LT7oFsoUDfDwe5HvPZDRCoHfA8-HzzqBI/s1600/Anys+20+pistoler+mort+a+Barcelona+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY2igO1tC-GLe2zSWUH4r1R8i5B6ZAzPBnSf_GDT_TqGDBfSZdROe5otOgMQ91Bugwm8NfxnUFe4VEmdG4zXE6lFdMen2AN59tp3XtkYIL89LT7oFsoUDfDwe5HvPZDRCoHfA8-HzzqBI/s1600/Anys+20+pistoler+mort+a+Barcelona+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Un dols molts morts en atemptats i tirotejos el 1920 a Barcelona</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;">El 3 de març de 1921 va ser detingut el secretari general de la CNT a nivell estatal el vallisoletà Evelio Boal, que residia a Barcelona i que fins llavors estava amagat, ja que tota la direcció de la CNT estava en la clandestinitat. Llavors Andreu Nin va passar a ser el secretari general de la CNT a nivell estatal en la clandestinitat. Mentre Joaquim Maurin, el que liderava la secció de Lleida de la CNT, era un dels que juntament amb Andreu Nin, Simó Piera, Pere Vandellós i Ramón Archs, el secretari general de la CRTC, mantenien la coordinació de la CNT en la clandestinitat a Catalunya.</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1KuVdSor2m5iP2_2QPxv7xiCFfZ4FcO7JtTV-v_INekF4K4T2zRfW6kf-uzPxhBXNZKGHj4-3E6Bhx2MSyKJs2xgIU4nS-kNLczNAkj0s2jxZaayOh4s5jl2hNDiLokoysxoLGdoAmAU/s1600/25-03-2014+22-09-34+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1KuVdSor2m5iP2_2QPxv7xiCFfZ4FcO7JtTV-v_INekF4K4T2zRfW6kf-uzPxhBXNZKGHj4-3E6Bhx2MSyKJs2xgIU4nS-kNLczNAkj0s2jxZaayOh4s5jl2hNDiLokoysxoLGdoAmAU/s1600/25-03-2014+22-09-34+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Nin i Maurin el 1920</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">EL PLA DE L’ATEMPTAT CONTRA EDUARDO DATO</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Des de feia uns mesos Ramón Archs i Pere Vandellós ja estaven elaborant el pla per matar al president del Govern Espanyol Eduardo Dato, del qual informaren també a Simó Piera, per colpejar a dalt i acabar amb el responsable del nomenament de Martínez Anido i que portà la llei de fugues. L’anterior secretari general de la CNT Evelio Boal abans de ser detingut coneixia el pla i hi estava d’acord. Andreu Nin i Joaquim Maurin també són informats del pla i també hi estan d’acord. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Andreu Nin, que en aquells moments era el secretari general de la CNT, feia pocs mesos que havia patit un atemptat dels Sindicats Lliures del que havia sortit viu de miracle però en el que va resultar mor el seu amic i company Josep Canela i Recasens. També Nin havia perdut a molts altres companys en atemptats i tenia previst anar a la URSS a demanar ajuda per incrementar la lluita armada, pel que estava plenament identificat amb aquell atemptat. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Entre els molts voluntaris que es van oferir per dur a terme l’atemptat a Madrid van ser escollits Pere Mateu i Cusidó, Ramon Casanellas i Lluch i Lluis Nicolau i Fort, per ser uns dels considerats els pistolers més experimentats dels grups d’acció que encara no estaven fitxats per la policia com a membres dels grups d’acció. Els tres eren del sindicat de metal•lúrgics i vivien al barri de Gràcia i eren dels grups d’acció anarquistes del barri.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbdqy2Z5XwUgOzmjRD-A-HA89Kd0d8ywqM9WMyhlPemh_Ne8C465_7hCrNIqoAVO03GzHjG9RHzKNKaeq4W57CC4QjpfmxlxzY8vqJdsHD0acTnCzpwdlJAGoQBbRu-rxRDY2cIFku9Xk/s1600/MATEU+CASANELLAS+1920+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbdqy2Z5XwUgOzmjRD-A-HA89Kd0d8ywqM9WMyhlPemh_Ne8C465_7hCrNIqoAVO03GzHjG9RHzKNKaeq4W57CC4QjpfmxlxzY8vqJdsHD0acTnCzpwdlJAGoQBbRu-rxRDY2cIFku9Xk/s1600/MATEU+CASANELLAS+1920+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Mateu i Casanellas abans de 1920</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;">Al grup s’hi va afegir Llúcia Fors i Felip, la dona de Lluís Nicolau, que tenia 21 anys, era teixidora i era amiga de la família de Ramon Archs i també participava en la coordinació dels grups armats. Llúcia era una noia que tenia gran influència entre els membres dels grups d’acció. Llúcia Fors aprofitant la seva amistat amb la família Archs, va ser la que va recomanar al seu marit Lluís Nicolau per participar en l’atemptat ja que era un dels voluntaris desitjosos de participar-hi i a la vegada ella mateixa també hi va voler participar.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQk_DrD5GwVjbYdw39WevddMBan2trgZE0zBJevJYt2BGVPaMINFCxmIKU4K146nNpHmTOrz0kMuJjRQcpjnFmzuasfBtdNTsCoVlb8HNIevPRGCyrYb8WtrbglebLPlb4086KOGCT86Y/s1600/LLUIS+I+LLUCIA+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQk_DrD5GwVjbYdw39WevddMBan2trgZE0zBJevJYt2BGVPaMINFCxmIKU4K146nNpHmTOrz0kMuJjRQcpjnFmzuasfBtdNTsCoVlb8HNIevPRGCyrYb8WtrbglebLPlb4086KOGCT86Y/s1600/LLUIS+I+LLUCIA+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Lluís i Llúcia el dia del seu casament el 1920</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;">A Madrid ja havien contactat amb alguns cenetistes perquè els donessin suport logístic i informació sobre els carrers per a on passava el cotxe de Dato. Ramon Casanellas era un gran aficionat a les motos i per això va proposar fer l’atemptat en una moto sidecar, que era pràctic perquè hi cabien tres.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Ramón Casanellas va ser el primer a anar a Madrid a finals de 1920 per comprovar sobre el terreny les possibilitats de la fugida en moto i per estrènyer el contacte amb els còmplices de la capital de l’estat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Ramón Casanellas però no s’instal•là a Madrid sinó a Talavera de la Reina on trobà feina en un taller mecànic anomenat "La Estrella" i s’hi va estar uns mesos. A Talavera de la Reina Casanellas es va fer soci del “Centro Instructivo el Bloque” que era un centre cultural. Es tractava de tenir una excusa per viure prop de Madrid sense aixecar sospites.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El 3 gener de 1921 Pere Mateu també va anar a Talavera a trobar-se amb Casanellas i s’hi va estar uns dies allotjat en una pensió. El dia 12 de gener Pere Mateu va anar a Madrid a llogar una habitació donant el fals nom de José Parraldo a una fonda situada al carrer Alcalà 164. Un còmplice de la CNT de Madrid, que era florista i tenia un quiosc anomenat Tomás De La Llave, l’havia recomanat a la patrona dient que era un amic de la família. Als pocs dies va arribar Lluís Nicolau donant el nom fals de Leopoldo Noble i va estar un parell de dies vivint a l’habitació amb Pere Mateu. Allí compartien menjador amb la patrona de la casa, una senyora gran anomenada Valeria López que vivia amb les seves dues filles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Als pocs dies Lluís Nicolau va trobar una altra habitació a una casa d’hostes molt a prop d’allí al número 142 del mateix carrer Alcalá. També va donar el nom fals de Leopoldo Noble i va dir que la seva dona vindria en uns pocs dies. Llúcia Fors, la dona de Lluís Nicolau, va arribar a la fonda al cap d’uns dies donant el nom de Francisca Mateos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">En aquells dies Pere Mateu i el florista de la CNT de Madrid Tomás De La Llave, van anar a llogar un local per poder guardar la moto que tenien previst portar de Barcelona. Mateu, que sempre donava el nom de José Parraldo i es va fer passar per valencià, va dir que volia el local per emmagatzemar ous i patates pel seu soci que es deia Ramon Sabater, un nom inventat. El 15 de febrer van formalitzar el contracte del local que estava al carrer Fernández Oviedo nº7 al barri de la Prosperitat, amb el nom de Ramon Sabater com a titular. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Cap a la tercera setmana de febrer de 1921 els tres, un cop tenien la infraestructura a Madrid, van tornar a Barcelona per juntament amb el cervell de l’operació Ramon Archs comprar la moto, mentre Llúcia Fors es va quedar a Madrid.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Ramon Archs anà a una botiga del carrer Trafalgar nº 32 de Barcelona i preguntà el preu d’una moto sidecar Indian de 7 cavalls, com li havien recomanat Casanellas i Pere Mateu, que eren aficionats a les motos, mecànics i sabien molt del tema. Els van dir que el preu era de 5.100 pts. A Pere Mateu li va semblar massa car però al final es va decidir comprar-la. La moto era bastant nova però la cistella del sidecar era molt més vella.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Un industrial de Reus anomenat Evarist Fàbregas, un dels fundadors del Centre de Lectures de Reus que era de idees progressistes i amic d’alguns anarcosindicalistes del poble, va aportar les 5.100 pessetes per comprar la moto. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Ramon Archs va enviar a Ramón Casanellas a comprar la moto com a representant seu amb una documentació falsa a nom de Miquel Giró i Peix, que representava que era la de Ramon Archs. Miquel Miró i Peix era un anarcosindicalista que havia denunciat feia uns dies el robatori de la seva documentació per donar-la després a Ramon Archs perquè es fes passar per ell, així la policia creuria que Ramon Archs li havia robat la documentació si el detenien.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El 22 de febrer de 1921 Mateu, Casanellas i Nicolau inicien el viatge cap a Madrid pujant inicialment la moto sidecar en un vagó del tren habilitat per això, dient que l’havien de dur a Saragossa. Sembla ser que no volien “cremar” la moto en el viatge. Un cop a Saragossa Pere Mateu va seguir fins a Madrid en tren, mentre Ramón Casanellas i Lluis Nicolau van seguir amb la moto sidecar des de Saragossa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El conductor era Casanellas i potser per la seva gran afició a la velocitat al passar per l’alçada del poble aragonès de La Muela van derrapar i van caure per un terraplè de més de 10 metres bolcant la moto. Miraculosament no es van fer res, però la moto va quedar bastant malmesa. El problema principal era que el manillar de la moto havia quedar torçat. Un carreter que passava per allí els va ajudar a portar la moto muntada al carro a un taller de ferreria de la Muela.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_6JL6odWMI0M-Jd8Yw6R5ileBqZJiAUMlnnfiISFAE-t7_LObVbSYSwYiNRbQrk6UWTpDvMFbe8BrQDlfKK2Gb9462HKbsOZLSCBtpC0GGttkqQomTpsrXx9eOyCyL3jls5E2gsIBL_E/s1600/1921+sidecar+atemptat+Dato+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_6JL6odWMI0M-Jd8Yw6R5ileBqZJiAUMlnnfiISFAE-t7_LObVbSYSwYiNRbQrk6UWTpDvMFbe8BrQDlfKK2Gb9462HKbsOZLSCBtpC0GGttkqQomTpsrXx9eOyCyL3jls5E2gsIBL_E/s1600/1921+sidecar+atemptat+Dato+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Terraplé per on va caure la moto de Casanellas i Nicolau prop de La Muela. Foto apareguda en la revista Mundo Gráfico uns dies després de l'atemptat</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">A l’arribar al taller el ferrer els va dir que com que tenia feina tardaria una setmana en reparar el manillar que havia de ser redreçat a cops de martell. Casanellas li va dir que tenien pressa i es van oferir a pagar-li més. El ferrer, que desprès va declarar que els dos motoristes tenien bastants diners, va acceptar i va dir que en un dia podria reparar el manillar. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Com que al poble no hi havia cap fonda, Casanellas i Nicolau van passar la nit a casa d’un conegut del carreter de La Muela que els havia ajudat a transportar la moto que va acceptar allotjar-los. Es van fer passar per valencians i tots els del poble que els van veure van declarar posteriorment que tenien un fort accent català.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">L’endemà els dos van anar a la casa de telègrafs i van enviar un telegrama a la direcció d’Alcalà 164 de Madrid a nom de José Parraldo, que era Pere Mateu, per dir-li que tardarien 24 hores en arribar. Greu error, havien donat una direcció real. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El dia 24 de febrer de 1921, un dia i mig desprès de l’accident, van pagar al ferrer les 20 pessetes de la reparació i van reemprendre la marxa cap a Madrid amb la moto sidecar. Joaquín Badillo, el que es va allotjar, va dir que no feia falta que li paguessin res però li van donar 45 pessetes en agraïment. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">A l’arribar a Madrid van portar la moto directament a un taller mecànic del carrer Hermosilla propietat de Marcelo Bertrán per acabar de reparar bé la moto. Malgrat que havien arreglat el manillar a La Muela i van arribar a Madrid com van poder, la moto tenia altres desperfectes importants.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El mateix dia Casanellas va anar amb Pere Mateu a la casa d’hostes a on estava instal•lat aquest per demanar si hi havia habitació per el seu company donant el nom de Ramon Sabater. Li van dir que no hi havia més habitacions però que podien compartir el llit si volien, cosa que van acceptar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El mecànic que arreglava la moto sidecar va declarar després que Casanellas cada dia anava al taller per ajudar a desmuntar la moto donant mostres d’un gran coneixement de mecànica. També va declarar que Ramon Casanellas anava amb el cap rapat i solia portar una boina. Al cap d’uns dies Casanellas havia tallat la cueta de la boina i li va dir al mecànic que no li agradaven les cuetes de boina i a més creia que donaven mala sort, “mala sombra” és la paraula que va emprar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Al cap de sis o set dies quan la moto ja estava a punt, Casanellas va anar a provar-la diverses vegades amb el mecànic Marcos Gómez i amb el fill de l’amo del taller. Els dos van declarar que Casanellas donava mostres d’una gran habilitat conduint i que era una mica temerari. També van dir que Ramon es va mostrar bastant esplèndid i els va convidar més d’un cop a esmorzar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Casanellas els va pagar les 250 pessetes de la reparació i els va dir que anava a Talavera de la Reina a fer uns negocis. Llavors va portar la moto al local del carrer Fernández Oviedo nº7 que havia llogat Mateu a nom de Sabater, com abans he esmentat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Als pocs dies Casanellas es va trobar als mecànics pel barri i els va preguntar si hi havia alguna caserna de la guàrdia civil a prop, al que van contestar afirmativament. Això va fer que es plantegessin buscar un altre local per la moto per desprès de l’atemptat. Casanellas també va dir al mecànic que havia aconseguit vendre la moto per 6.000 pessetes. Una cosa que sobtà als mecànics és que l’endemà d’això un van veure a Casanellas conduint a tota velocitat la moto fora de lo normal per un carrer del barri, cosa que contradeia el que Casanellas els havia dit de que s’havia venut la moto. Segurament feia pràctiques per l’atemptat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Degut a que el mecànic va a dir a Casanellas que hi havia una caserna de la guàrdia civil a prop i per això no era segur deixar la moto al mateix lloc desprès de l’atemptat, van decidir llogar un altre local per desprès de l’atemptat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Pocs dies abans de l’atemptat Pere Mateu, Ramon Casanellas, Lluís Nicolau i Llúcia Fors, van veure un local a la zona de la Ciudad Lineal al carrer Arturo Soria 77 que estava per llogar i van anar a preguntar. Segons va declarar l’amo va entrar un home, que va reconèixer com Pere Mateu i un altre home, segurament Casanellas, a preguntar pel local dient que el necessitaven uns dies per guardar uns mobles per una senyora que es traslladava de pis. A la part alta de l’entrada hi havia un cartell que posava “carniceria” perquè era una antiga carnisseria que ja no funcionava.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">P</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">er altra banda Vermundo Luís Díez i Mauro Bajatierra, uns còmplices de la CNT de Madrid, havien anat a Eibar al País Basc per comprar les armes per l’atemptat i donar-les després als tres anarcosindicalistes catalans a Madrid. Les armes els hi va proporcionar un caporal de la guàrdia civil d’Eibar que traficava amb armes, encara que ell no sabia perquè les volien. Evidentment Casanellas, Mateu i Nicolau ja tenien armes abans, però no podien viatjar des de Barcelona amb les armes a sobre. Un cop van portar les armes a Madrid les van donar als tres anarcosindicalistes catalans. Eren una Mauser, dos Star, una Bergman i una Martian amb la seva corresponent munició. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Durant aquells dies Mateu, Casanellas, Nicolau i Llúcia Fors es van dedicar a espiar el recorregut del cotxe d’Eduardo Dato i a observar les possibles vies de fugida. Van observar que a l’arribar a la plaça de la Independència davant de la Puerta de Alcalá el cotxe disminuïa la marxa per fer un gir en l’encreuament. Van pensar que seria un bon lloc per fer l’atemptat. També van observar que, a part del conductor i un altre ajudant que anava dins del cotxe, hi havia poca escorta policial que es limitava a policies a peu en cada cantonada però sense vehicle. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Ramón Casanellas i Pere Mateu, que vivien junts a la casa d’hostes del carrer Alcalà 164, compartien menjador i cuina amb la mestressa i les seves dues filles. </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Segons va declarar una de les filles de la mestressa els dos eren molt afables amb elles. Diu que cada nit al menjador Mateu els llegia el diari en veu alta i feia bromes sobre les noticies. La filla de la mestressa declarà que trobaven molt divertit que degut al fort accent català de Pere Mateu i Ramon Casanellas quasi no els entenien de res al principi. Diuen que amb els dies Mateu va aprendre a parlar millor el castellà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Les filles de la mestressa també van dir que Mateu se n’anava a dormir cap a les 22 h. i que Casanellas es solia quedar amb elles amb animades converses i fent bromes fins a les 12h. de la nit, afirmant que van passar molt bones estones amb ell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">També declararen que Casanellas sempre sortia amb una càmera de fotos Kodak amb el seu trípode inclòs per fer fotos de Madrid. Una de les filles de la mestressa havia inclús anat un dia amb Casanellas a acompanyar-lo a fer fotos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqqPqZJILeElM4Pu7NozS_5O3O2u3ooeK-IVwuN03OGyJ4Y3H6lSHp5mdqlcXOtOSRAGbSaJgRReAhyphenhyphen-o7r9JfgjsQoZUyuX5fRP1ekBjkPpOTg5sx6hu7hISiJwvHiUHZNMSvQ36fA_U/s1600/MENJADOR+DE+LA+DETENCI%C3%93.j+2pg+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqqPqZJILeElM4Pu7NozS_5O3O2u3ooeK-IVwuN03OGyJ4Y3H6lSHp5mdqlcXOtOSRAGbSaJgRReAhyphenhyphen-o7r9JfgjsQoZUyuX5fRP1ekBjkPpOTg5sx6hu7hISiJwvHiUHZNMSvQ36fA_U/s1600/MENJADOR+DE+LA+DETENCI%C3%93.j+2pg+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Menjador i l'habitació al fons a on vivien Mateu i Casanellas a l'alberg d'Alcalà 164</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;">Per altra banda molt a prop d’allà, a l’alberg Barahonda del carrer Alcalá nº142, feia un més i mig que hi estaven instal•lats, Lluís Nicolau i Llúcia Fors, amb els noms de Leopoldo Noble i Francisca Mateos. L’amo de l’alberg va dir que eren correctes i reservats i que feien una vida normal, sortint de dia i anant a dormir d’hora. Llúcia Fors anava tenyida de ros i segons l’amo de l’alberg vestia molt bé. També va declarar que no va entendre res del que parlaven entre ells perquè ho feien en català. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Segons declaracions de la mestressa de la casa d’Alcalá 164, Mateu i Casanellas pocs dies abans de l’atemptat havien conegut a dues noies de Madrid i se’ls havia vist pel barri anant de “juerga” (emprà aquesta paralula) amb elles. </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Després es va saber, pels diaris i segons la policia, que Pere Mateu solia anar a una casa a on hi compartien pis diverses noies i que Mateu havia fet amistat amb una noia anomenada Elena amb qui solia sortir. Les altres noies van declarar que Mateu era bastant simpàtic amb elles i que un dia les va invitar a totes al teatre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">L’ATEMPTAT CONTRA DATO<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLpaQZSZevigC6vognx3r7rS_C0I8rpFx4ypxtJTsszKZbL4OYDgH5tnXbWcucsSmyuenRj8Bh_8PbHDMFhTX2t1Va9vaCcOrNJHB7lWNzBF4g34qz1WtlrV1FyZl5TZ1UFScgYNhZuc0/s1600/1920+Eduardo+Dato+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLpaQZSZevigC6vognx3r7rS_C0I8rpFx4ypxtJTsszKZbL4OYDgH5tnXbWcucsSmyuenRj8Bh_8PbHDMFhTX2t1Va9vaCcOrNJHB7lWNzBF4g34qz1WtlrV1FyZl5TZ1UFScgYNhZuc0/s1600/1920+Eduardo+Dato+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Eduardo Dato, poques setmanes abans de l'atemptat</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;">El dia 8 de Març de 1921 cap a les set de la tarda, els tres anarcosindicalistes catalans van quedar per anar a buscar la moto per fer l’atemptat. Mateu i Casanellas van anar al local del carrer Fernández Oviedo nº 7 al barri de la Prosperidad i van sortir amb la moto, cosa que va observar la mestressa del local.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Al voltant de les 19.00 h. van quedar amb Nicolau a la plaça Castelar i d’allí van passar per la plaça Colon fins a la calle Alcalà i van esperar amb la moto que passés el cotxe del president Eduardo Dato com feia tots els dies. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Havien observat que Eduardo Dato vivia molt a prop del Parlament i la seva única escorta era el seu xofer que era sergent i un altre acompanyant del cotxe. Durant el curt recorregut hi havien policies a peu aturats per les cantonades que observaven el recorregut. A la porta de casa seva l’esperava la seva escorta personal. Malgrat que hi havien bastants policies observant el recorregut del president, cap disposava de vehicle per perseguir a uns possibles agressors. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Cap a les 19.15 h. al veure passar el cotxe del president Dato el comencen a seguir a una distància prudencial. Ramon Casanellas condueix, Lluís Nicolau va al darrera i Pere Mateu en la cistella del sidecar. Segueixen al cotxe del president i a l’arribar a la plaça de la Independència al davant de la Puerta de Alcalá el cotxe del president disminueix la marxa per fer el gir, però a més es para totalment per deixar passar un carruatge de lloguer dels de que hi ha a la zona. Casanellas situa la moto sidecar just al constat dret del cotxe que estava parat per veure bé a on anava assegut Eduardo Dato. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Llavors Pere Mateu s’aixeca dins de la cistella del sidecar i dispara un tret contra el president mentre crida “visca l’anarquia” en català, segons va declarar ell després, encara que amb el tub d’escap trucat que portaven per fer soroll i dissimular els trets, segons sembla no el va sentir ningú dins del cotxe. Allí Eduardo Dato ja va rebre el primer tret en que segurament ja va resultar ferit de gravetat. El xofer accelera de repent el cotxe que estava aturat i que era de marca Hudson i agafava grans velocitats. Però el conductor de la moto Indian era Ramon Casanellas un boig de la velocitat, pel que comencen a perseguir el cotxe a tota marxa. Com que no aconsegueixen avançar-lo comencen a disparar pel darrera contra el cotxe que no estava blindat més o menys en la direcció en que estava assegut Eduardo Dato. Pere Mateu amb una Mauser i Lluís Nicolau amb una Star, buiden els seus carregadors. Ramón Casanellas que conduïa, va declarar anys després en una entrevista que en un moment donat conduïa amb una ma la moto i que amb l’altra va disparar alguns trets amb la Bergman. De fet la policia quan va trobar les cinc pistoles va dir que tres havien set disparades ja que van trobar casquets de bales de les tres armes en el lloc de l’atemptat. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Quan estaven segurs d’haver tocat al president, Casanellas va desviar la moto i van iniciar la fugida. Eduardo Dato tenia greus ferides al cap i el seu ajudant una ferida lleu d’una bala que li havia fregat el cap. El conductor va anar a tota velocitat cap a on vivia Eduardo Dato que era molt a prop i allà els de la seva escorta el van portar a la casa de socors</span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"> on va morir al poc d’entrar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWOQU34B1rhjFihHL0Ga4TyrswarEDdg-SOpBSsDmY7pHOLLA-EYG9aIISkwzvAFnPl3ioDADLdMalIiiV6yfKON5FqEQSQrtDtm2RUPmmvJ5oazgt1tF3h8ltp0iAjOR0akWg3jhcQ8U/s1600/1921+cotxe+atemptat+Dato+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWOQU34B1rhjFihHL0Ga4TyrswarEDdg-SOpBSsDmY7pHOLLA-EYG9aIISkwzvAFnPl3ioDADLdMalIiiV6yfKON5FqEQSQrtDtm2RUPmmvJ5oazgt1tF3h8ltp0iAjOR0akWg3jhcQ8U/s1600/1921+cotxe+atemptat+Dato+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Estat en que quedà el cotxe d'Eduardo Dato després de l'atemptat</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Un tramvia passava pel davant en el moment de l’atemptat i tots els seus ocupants horroritzats van ser testimonis de l’atemptat. Els policies que feien el seguiment a peu del cotxe del president van veure impotents com la moto s’allunyava a tota marxa. La moto conduïda per Casanellas havia iniciat la fugida a una gran velocitat fora de lo comú, cosa que cridà l’atenció dels vianants, esquivant cotxes i inclús topant de costat amb un tramvia. Una cosa que cridà l’atenció als testimonis era el llum del davant de la moto que era de color vermell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">En la fugida a tota velocitat van fregar un cotxe al que van donar un ensurt i el conductor els va seguir emprenyat i es va posar a la seva alçada per recriminar-los la manera en que conduïen. Pere Mateu es va treure la pistola i li va dir: “O te paras o te mato!”, segons va declarar el conductor després. Evidentment el conductor del cotxe va frenar de cop. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">A l’arribar al barri de Ciudad Lineal van passar a tota velocitat esquivant per poc a un carreter que va declarar que tant ell com la seva mula van patir un ensurt considerable. Aquest carreter també va observar com la moto entrava al carrer Arturo Soria. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Quan Mateu, Casanellas i Nicolau van voler introduir la moto al magatzem de l’antiga carnisseria del carrer Arturo Soria 77 que havien llogat expressament per després de l’atemptat, van veure que la porta era massa estreta i que la moto sidecar no entrava. Com que era de nit, van encendre una llanterna, van posar entre tots la moto de costat i després de grans esforços van aconseguir entrar-la. Això va ser observat pel carreter abans mencionat a qui el va cridar l’atenció que encenguessin una llanterna. Després se’n va anar als albergs on vivien amb tramvia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Segons va declarar l’amo de la casa d’Alcalà 142, Nicolau havia sortit a la tarda del dia de l’atemptat deixant a la seva dona (Llúcia Fors) sola a la habitació. Cap a les 21.15 h. va arribar Nicolau i després de sopar van anar a dormir. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">De la mateixa manera a l’altra casa d’Alcalá 164 la filla de la mestressa va declarar que Mateu i Casanellas van arribar a les 21.15 hores. La mestressa i les seves filles els van dir: “¿Sabeis que han matado a Eduardo Dato?” Mateu els va dir que ho havia sentit dir dins del tramvia en el que venien. Pere Mateu es va quedar a sopar, cosa que va fer amb gran tranquil•litat. Ramón Casanellas va sortir a comprar l'edició especial del diari que sempre sortia en casos de fets greus. Al cap d’una estona va tornar Casanellas amb l'edició especial del diari “La Voz”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Com feien sovint Mateu llegia en veu alta el diari i en aquest cas les últimes informacions sobre l’atemptat a la mestressa i a les seves filles. Aquestes van declarar que Mateu i Casanellas comentaven les noticies amb gran tranquil•litat i inclús van passar una estona fent bromes com sempre. La filla de la mestressa va declarar que van mostrar un gran cinisme amb aquesta actitud quan feia poques hores ells havien matat al president. Els següents quatre dies van seguir igual amb aquesta actitud i inclús els van veure sortint amb les dues noies amb les que solien anar de festa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">L’endemà l’atemptat omplia les portades i els titulars de tots els diaris de l’estat i també d’arreu del món. També l’endemà de l’atemptat al matí Lluis Nicolau i Llúcia Fors van dir al patró de l’hostal a on vivien que havien de marxar d’immediat i van preguntar a on podien trobar un cotxe que els portés a l’estació del Nord de Madrid. Els van indicar a on hi havia la parada, es van acomiadar i no els van veure més.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Nicolau i la seva dona Llúcia el mateix dia van marxar cap a Barcelona sense cap problema a on trobarien més suport per amagar-se. Amor Archs, la germana de Ramon Archs, i Lluïsa Padrós, les dues amigues de Llúcia i conegudes anarcosindicalistes, els van acollir a casa seva a Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Mentre Casanellas i Mateu, sabent que totes les estacions estaven vigilades i ells coincidien amb la descripció dels sospitosos, van optar per quedar-se a Madrid al lloc on vivien fent vida normal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Al cap de quatre dies el dia 12 de març de 1921, investigant el recorregut de la moto el suboficial de la policia Maté va interrogar al carboner que havia avisat a la policia de que havia vist la moto passar pel costat del seu carro a gran velocitat i que l’havia esquivat per poc causant un gran ensurt a ell i a la seva mula. La moto en aquells moments ja portava la llum apagada cosa que li cridà la atenció ja que era de nit. Després va dir que va veure als tres ocupants de la moto que la entraven en el nº 77 del carrer Arturo Soria portant una llanterna. Allí hi havia una un local que era una antiga carnisseria. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El suboficial Maté va informar a el seu superior el capità Cabañas que va avisar a la guàrdia civil perquè rodegessin l’edifici. El suboficial Maté va entrar saltant per una finestra i va trobar la moto sidecar Indian. Dins de la moto hi van trobar cinc armes; dos pistoles Star, una Mauser, un Bergman i una Martian i 200 cartuxos. Els policies se’n van adonar que havien trobat la moto de l’atemptat. Cap dels tres anarcosindicalistes catalans van tornar a aparèixer per allí i la policia encara no tenia cap pista dels autors de l’atemptat.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizMRkvEowa0UraBlLIQ0MSV6pebOV5yDqWB7s_9zSEP2S14dRxTtDaHk_D9Un9au_HvSYX46eXrh0e-Onwoh9wMkHG7tJvVZQMg32aSKPFtcv8PgIH2kLg5u9MEs7_CCu_9ZUrZ58JOlE/s1600/1921+sidecar+atemptat+Dato+trobat+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizMRkvEowa0UraBlLIQ0MSV6pebOV5yDqWB7s_9zSEP2S14dRxTtDaHk_D9Un9au_HvSYX46eXrh0e-Onwoh9wMkHG7tJvVZQMg32aSKPFtcv8PgIH2kLg5u9MEs7_CCu_9ZUrZ58JOlE/s1600/1921+sidecar+atemptat+Dato+trobat+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Moment en que la Guàrdia Civil troba la moto sidecar de l'atemptat. A l'esquerra el carrerter que va denunciar haver vist la moto sospitosa.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">La policia va descobrir que de les cinc pistoles trobades, tres havien set disparades, una Star, una Mauser i una Bergman i que corresponien als casquets de bala trobats al lloc de l’atemptat. La policia va trobar també unes impremtes digitals i no van descobrir que eren les de Lluís Nicolau fins uns dies després.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Als diaris del dissabte 12 de març de 1921 van informar de que havien trobat la moto de l’atemptat al local del carrer Arturo Soria 77. Els diaris van dir que segons les investigacions de la policia i després d’haver parlat amb els amos del local a on van trobar la moto, dos dels sospitosos parlaven amb accent català. Una de les filles de la mestressa de la casa d’Alcalá 164 va declarar que quan aquell dia els dos hostes els llegien el diari com sempre fent bromes i al llegir Casanellas això de l’accent català i que la policia buscava a uns catalans, va dir fent broma: “Pues si que nos ha caído una buena a los catalanes”. Se’n van anar a dormir i al dia següent va marxar. A Casanellas no el van veure més.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Mateu i Casanellas se’n van adonar del perill que corrien després d’haver-se trobat la moto i sabent la policia que els sospitosos eren catalans, pel que van decidir no tornar a la casa d’Alcalá 164 i passar la nit del dissabte a on poguessin i intentar fugir l’endemà cap a Barcelona. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Els va anar de poc perquè el mateix dissabte per la tarda ja van localitzar a on es podien trobar els sospitosos, tant a Alcalà 142 com a Alcalà 164.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">En un error incomprensible, havien donat al taller del carrer Arturo Soria l’adreça d’Alcalà Alcalà 142 a petició de l’amo per si passava alguna cosa al local, com el trencament d’una canonada, cosa que havia passat alguna vegada al local. Allí és on vivien Lluís Nicolau i Llúcia Fors. Encara que ja havien marxat el dia 9 de març van localitzar a on vivien i els van relacionar amb els que vivien a Alcalà 164, ja que Nicolau també hi havia estat uns dies allí amb Mateu donant el mateix nom fals de Leopoldo Noble.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Segons va dir la policia, després de trobar la moto i al saber que l’atemptat l’havien fet amb una moto sidecar marca Indian, algú del poble aragonès de La Muela va informar del pas dels dos individus amb accent català que havien passat amb la moto per allí que havien tingut l’accident. Un inspector de policia de la zona va descobrir que havien enviat un telegrama a l’adreça Alcalà 164 de Madrid per dir que arribarien l’endemà. Al parlar amb la mestressa de la casa d’Alcalà 164 aquesta els va confirmar que allí hi vivien dos catalans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El policies van muntar guàrdia camuflats tota la nit del dissabte i diumenge per veure si apareixien, tant a dins com a fora la casa d’Alcalà 164. El dissabte al vespre Casanellas i Mateu havien anat a sopar a un restaurant d’Atocha i després es van acomiadar i van quedar el dia següent a les set de la tarda per iniciar la fugida. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Pere Mateu va sortir aquella nit amb la seva xicota madrilenya que es deia Elena i segons va declarar ella van arribar a les tres de la nit i van anar a dormir junts i l’endemà al matí Mateu se’n va anar dient-li que havia d’anar a València per uns assumptes. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">DETENCIÓ DE PERE MATEU </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Mentre, Ramón Casanellas havia passat la nit a una casa de cites a on se sentia més segur, segons va declarar la policia que havia interrogat a les noies del local. Els dos havien decidit no tornar a la casa d’hostes i havien quedat a les set de la tarda per intentar agafar algun tren.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">No obstant això, el diumenge dia 13 de març de 1921 a la tarda Pere Mateu, amb un gravíssim error reconegut per ell mateix, va tornar per últim cop a la casa d’Alcalá 164 per buscar un impermeable i la seva maleta amb roba pensant que era impossible que la policia hagués descobert tant ràpid a on vivien. Li devia tenir molta estima a aquell impermeable!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El més curiós és que si Pere Mateu hagués llegit l’ABC del dia anterior dissabte dia 12 de març de 1921, hagués llegit que la policia sabia que els que havien llogat el local de Arturo Soria 77 a on van trobar la moto havien donat l’adreça de Alcalá 142 a on deia que hi vivia una parella catalana que havia desaparegut. És referia a Lluís Nicolau i a Llúcia Fors i això feia que fos fàcil relacionar-los amb els que vivien a Alcalá 164. Sembla un greu error haver donat aquella adreça al llogater del local. També és curiós que el diari ABC donés aquesta informació quan la policia encara no havia detingut a ningú. L’endemà les autoritats van prohibir als diaris donar informació de les investigacions de la policia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El cas és que Pere Mateu, en lloc de llegir els diaris s’havia passat la nit de festa amb la seva xicota madrilenya Elena i va decidir tornar a buscar les seves coses. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Cap a les cinc de la tarda del dia 13 de març de 1921 Mateu apareix per la casa i truca el timbre com sempre feia per demanar la clau de l’habitació. La filla abans d’obrir va advertir als policies, “es éste”. Mateu va entrar, va agafar la clau i sense tenir-les totes i mirant de reüll i per l’espiell va entrar al pis. Mateu va dir després que ja tenia un mal pressentiment. Les dues noies de la casa terroritzades es van tancar en clau a la seva habitació pel que pogués passar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Hi havien alguns policies amagats dins de la casa tant a la cuina com en altres llocs. Quan Mateu va creuar el passadís de la casa i va arribar al menjador els policies li van donar el alto i Pere Mateu es va posar ràpidament la ma a la butxaca per treure la pistola. L’inspector Lols va ser el primer, juntament amb altres policies, que es va llençar sobre Mateu per agafar-lo i impedir que usés la pistola. Pere Mateu es va resistir i inclús el va mossegar a la ma. Finalment el van reduir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">L’inspector Lols li va dir a Mateu: ¿“Que ibas a hacer con esa pistola, mocoso?”. Mateu li va contestar: “Les felicito por ser tan rápidos, de otra manera hubiera matado a alguno de ustedes y hubieramos representado una película tràgica”. Llavors Mateu va dir als policies, “Yo he hecho justicia con Dato, ahora hagan la que tengan que hacer conmigo”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">La llogatera va dir mentre s’enduien a Mateu, “Quien hubiera imaginado que ese chico fuera el asesino”. Mateu li va dir, “Pues si señora, yo soy el asesino de Dato”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJguG-_nmIdLklQxhvNyE4VKlMzRAtyFQDuW3jFs52hvu91dmTdNHy1yJwf-bH9aBRCHbjomeQaZFJ912i3NQUzY4zFUGyXzSifVya-GfpPvyqeidNeMdsILnLMvkxCpxsgu84dn88Vys/s1600/lloc+de+detencio+de+mateu+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJguG-_nmIdLklQxhvNyE4VKlMzRAtyFQDuW3jFs52hvu91dmTdNHy1yJwf-bH9aBRCHbjomeQaZFJ912i3NQUzY4zFUGyXzSifVya-GfpPvyqeidNeMdsILnLMvkxCpxsgu84dn88Vys/s1600/lloc+de+detencio+de+mateu+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Entrada de l'alberg d'Alcalà 164 poc després de que fos detingut Pere Mateu</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;">Un policia van declarar que mentre s’enduien a Mateu en el cotxe li va preguntar: “Que tenías tu contra Dato?” Mateu va contestar: “Contra él absolutamente nada. Yo no disparé contra Dato, sinó contra el presidente responsable de nombrar a Martínez Anido que llevo a cabo la ley de fugas”. El policia li va dir: “¿Y porqué no matabais a Martínez Anido?” Mateu va dir: “No se preocupen, ya caerá”.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">A l’arribar a la comissaria hi havia nombrosos periodistes i fotògrafs esperant. Mateu va estar bastant obert a contestar preguntes. Els fotògrafs li van demanar si li podien fer fotos. Mateu va accedir, es va traure el barret, es va arreglar el cabell i va posar pels fotògrafs. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqacw7pBNyBXdm047ol7eaN0rX6tkXROD4qCPJpY4-kQhfsHQEUsQZ0KhsDmJwBvkhv4HrM_xDQQ0LF8wgebdx3ToghoevkLVXn1wdU5s7i1SVVFy4EYBuGFJbJcncNRvuLtJL73ukY14/s1600/1921+Pere+Mateu+detingut+per+l'atemptat+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqacw7pBNyBXdm047ol7eaN0rX6tkXROD4qCPJpY4-kQhfsHQEUsQZ0KhsDmJwBvkhv4HrM_xDQQ0LF8wgebdx3ToghoevkLVXn1wdU5s7i1SVVFy4EYBuGFJbJcncNRvuLtJL73ukY14/s1600/1921+Pere+Mateu+detingut+per+l'atemptat+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Pere Mateu a comissaria poc després de ser detingut</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;">Un periodista li va dir: “ Pero, ¿para qué matar a un presidente si mañana pondrán otro?”. Mateu els va dir: “Si igual que nosotros, hoy he caido yo y ahora hay otros muchos compañeros que se están disputando ocupar mi puesto. Somos como soldados en el frente de batalla, unos caen y otros ocupan su lugar”. I així va continuar Mateu fent sorprenents declaracions en el mateix sentit als periodistes.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">A través de la policia de Barcelona es va saber que Ramon Casanellas era el gran amic de Pere Mateu del barri de Gràcia. Per això la policia va anar a casa dels seus pares i va agafar una foto de Casanellas a través de la qual els testimonis el van identificar. Per tant la policia ja sabia que Casanellas era un altre dels autors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">La policia va fer una allau de detencions a Barcelona de coneguts o amics sindicalistes de Casanellas i Mateu, per saber si sabien alguna cosa o tenien alguna cosa a veure amb l’atemptat.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Van detenir inclús als pares de Casanellas, Ramon Casanellas (es deia igual que el seu fill) que tenia 70 anys i Mercé Lluch i també un dels seus germans, Albert Casanellas que tenia 16 anys. La policia va descobrir, segons deien, que a casa seva s’havien reunit diverses vegades alguns anarcosindicalistes d’acció amb Casanellas. El jutge va arribar a dir als periodistes: “La madre de Casanellas es una mujer de cuidado que sabe más de lo que dice”. La mare de Casanellas va estar quasi dos anys detinguda i Casanellas va expressar posteriorment que això era una de les coses que més l’havien dolgut.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">E</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">n canvi la policia va dir que els pares de Pere Mateu eren exemplars i que eren unes persones respectables i religioses que estaven trasbalsades pel que havia fet el seu fill. Mateu tenia dos germans i dues germanes més petits que vivien amb els seus pares.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Pere Mateu va afirmar, no podia negar-ho, que Casanellas vivia amb ell a Madrid però que no sabia res de l’atemptat. Evidentment la policia no se’l va creure però Mateu va voler així exculpar-lo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Ja des del primer dia de l’atemptat i inclús abans de que els testimonis, tant els dels locals a on van aparcar la moto que deien que els sospitosos tenien accent català o els dels albergs que declaraven que eren catalans, alguns diaris de Madrid ja havien insinuat que els autors de l’atemptat segurament eren catalans donat el clima d’extrema violència que es vivia a Catalunya. Quan es va confirmar que els autors de l’atemptat eren catalans aquells diaris es van omplir de comentaris sobre el caràcter violent dels catalans comparant-lo amb el més civilitzat del treballadors castellans per exemple.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El diari conservador barceloní “La Vanguardia” va protestar contra aquestes afirmacions dient que no tots els catalans tenien un caràcter violent amb un famós article titulat “Catalán, catalan...”, del qual enganxo a continuació una part. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNb-aP82vkQFek6Z5tMEKO4AIF1RUuO2TI46eUNfwb75rEJ8rtD6rGK45IQ8mjqVO7XxA8kuMHWuXIfCVPLJDPsJsOzIyW2V0bjQ3FAG5f540McrjvSBq3qpGKjaDMn8CwolLi-UvqD3M/s1600/catalan+catalan+p+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNb-aP82vkQFek6Z5tMEKO4AIF1RUuO2TI46eUNfwb75rEJ8rtD6rGK45IQ8mjqVO7XxA8kuMHWuXIfCVPLJDPsJsOzIyW2V0bjQ3FAG5f540McrjvSBq3qpGKjaDMn8CwolLi-UvqD3M/s1600/catalan+catalan+p+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Article aparegut a la Vanguardia el 19-3-1921</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;">També la policia sabia que al carrer Alcalà 142 hi havia viscut un tal Leopoldo Noble, que en realitat era Lluís Nicolau, amb la seva dona, que era Llúcia Fors i que eren amics dels que vivien a Alcalà 164. Per tant la policia sabia que era l’altre autor, però no sabien qui era realment.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">La policia buscava a un tipus amb accent català i la seva dona catalana que era rossa. Com he dit abans Llúcia anava tenyida de ros. Es va muntar un fort dispositiu a les sortides i estacions de tren de Madrid per evitar que Casanellas, “Leopoldo Noble” (Nicolau) i “la rubia”, com li deia la premsa a Llúcia Fors, sortissin de Madrid, encara que aquest dos últims ja estaven a Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Molts testimonis en diversos trens i en diferents llocs denunciaven haver vist una parella parlant en català. Totes les parelles que parlaven català pels trens eren sospitosos i es va detenir a diversos innocents per això per comprovar qui eren.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Es va donar la quasi còmica circumstància de que tota noia rossa que fos catalana i que viatges arreu de l’estat Espanyol era sospitosa. Un gran nombre de rosses catalanes van ser detingudes arreu de l’estat, des de Extremadura al Pais Basc, prop de les fronteres, i fins i tot per Aragó, Castilla o Andalusia. En els diaris solien sortir titulars que deien “otra rubia detenida” i totes eren catalanes. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDQQuDMyaBi2qSlHc9QZnjmZltY8eOdLyY1l3AKJBpx1svrDhH9i2G3AItzmGACJ_HuIX_vhbnhtD5HbwVWabURkNvGohbG6k8Dh1LStN0Tq6AM8AbzEMUyv_m4UCH1CX0xZOPe7o8BnE/s1600/OTRA+RUBIA+1+ABC+25-3-1921+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDQQuDMyaBi2qSlHc9QZnjmZltY8eOdLyY1l3AKJBpx1svrDhH9i2G3AItzmGACJ_HuIX_vhbnhtD5HbwVWabURkNvGohbG6k8Dh1LStN0Tq6AM8AbzEMUyv_m4UCH1CX0xZOPe7o8BnE/s1600/OTRA+RUBIA+1+ABC+25-3-1921+2.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">ABC 25-3-1921</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;">RAMÓN CASANELLAS, ENEMIC PÚBLIC Nº1</span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El cas de Ramon Casanellas encara va portar més titulars. Com que ja sabien qui era, els diaris van publicar la seva foto per si algú l’identificava. Era l’home més buscat. Van començar a sortir notícies als diaris de gent que havia vist a Casanellas per tot arreu. Va haver-hi una allau de denúncies que sobre tot eren de gent que havia vist o parlat amb un individu català que s’assemblava a Casanellas. Van haver-hi diverses detencions encara que després es va comprovar que no eren Casanellas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMXg5BmN-XFLpQkFJUa_iEgRPPw0UqKHygydUIH5kglUT4QUg_6mgpqspPY8qRNISwl0bTl9t1rV-kBgcRW_zXGYVpwINcGTg16-wj8oOdHlzNgfMBRQE3M7EyU7PI_PCWcSR0HotPQGY/s1600/1921+Ramon+Casanellas+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMXg5BmN-XFLpQkFJUa_iEgRPPw0UqKHygydUIH5kglUT4QUg_6mgpqspPY8qRNISwl0bTl9t1rV-kBgcRW_zXGYVpwINcGTg16-wj8oOdHlzNgfMBRQE3M7EyU7PI_PCWcSR0HotPQGY/s1600/1921+Ramon+Casanellas+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Foto de Casanellas divulgada per la policia a través de la premsa</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;">Va començar a sorgir una espècie de llegenda sobre Casanellas com un tipus que vagava sol per diferents indrets de l’estat intentant evitar sent detingut. Va haver-hi inclús un testimoni que va afirmar haver parlat amb ell en una estació de tren i al que li havia confirmat que ell era Casanellas un dels que van matar a Dato, afirmant que tant li era tot i que si el trobaven es tiraria un tret al cap.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">En un tren uns passatgers van dir a uns policies que hi viatjaven que havien vist a Casanellas en el tren. Quan el van buscar per tot el tren aquests van afirmar que no el veien per enlloc pel que suposaven que havia saltat del tren en marxa. La llegenda augmentava i Casanellas omplia titulars de diaris cada dia i ja era qualificat com l’enemic públic nª1 buscat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Dos anys després el 1923 Casanellas des de Rússia, a on havia fugit com veurem més endavant, va donar una entrevista pel diari “La Libertad” feta per Joaquím Maurin, que era un ex lider de la CNT que en aquells moments estava creant un nucli marxista dins de la CNT catalana i que havia anat a Rússia per entrevistar a Casanellas, en la que aquest li donà alguns detalls de la seva fugida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Casanellas va afirmar en l’entrevista que després de l’atemptat havia estat unes setmanes més a Madrid amagat a casa d’un còmplice que no va revelar i que a cops sortia amb una vestimenta i imatge diferent. Un dia uns nens fent broma el van rodejar i li van dir “Es Casanellas, ja, ja, es igual que él”. Diu que això el va posar en guàrdia i va decidir sortir de Madrid amb un carro i un burro ple verdures que va comprar i vestit amb robes velles, “de cateto” va dir, perquè la policia no l’identifiqués. Diu que va passar per davant de diverses parelles de la guàrdia civil i que duia la pistola. Diu que no l’haguessin agafat viu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Va arribar muntat al carro fins a las Rozas on el va abandonar i va agafar un tren. Va canviar de tren a Villalba i va arribar fins a Àvila. Des d’allí diu que va caminar uns 50 kilòmetres, majoritàriament de nit, fins que va arribar a una altre estació i va pujar a un tren. Al cap d’un temps va canviar de tren i així diverses vegades fins que va arribar a un poble del País Basc molt a prop de la frontera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Diu que si va estar un temps en un poble del País Basc i l’agost de 1921 va decidir sortir de l’Estat Espanyol ajuntant-se amb uns excursionistes que creuaven la frontera per anar a una festa a un poble de l’Estat Francès. Es va vestir d’excursionista i un cop creuada la frontera i quan va estar per fi segur, diu que va participar en la festa d’aquell poble ballant amb algunes noies. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Hi ha que tenir en compte que aquesta entrevista estava feta l’estiu de 1923 i quan es va publicar el mes de setembre, s’estava fent el judici per l’atemptat a Pere Mateu, Luís Nicolau i als còmplices de Madrid. Per tant, si bé està confirmat que va passar la frontera com un excursionista que anava a la festa, el que no va dir en aquells moments es que quan va anar al Pais Basc l’abril de 1921 va contactar amb membres del Partido Comunista de Espanya (PCE) que feia poc que s’havia creat. Allà un membre del PCE anomenat Oscar Pérez Solís el va ajudar a creuar la frontera amb els excursionistes. Evidentment a l’entrevista no ho podia dir això. Com a cosa curiosa, Oscar Pérez Solís als anys 30 es va passar a la Falange Española. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Un cop a l’Estat Francès, les autoritats el van detectar i va saber a través de membres del Partit Comunista Francès que el buscaven i aquests el van ajudar a entrar a Alemanya duent-lo a Berlin. Un cop a Alemanya la cosa empitjorà. Sabent el govern espanyol a través de les policies francesa i alemanya els moviments de Casanellas, van oferir al govern alemany 1.000.000 de pessetes per la seva captura i extradició.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">RAMON CASANELLAS AMAGAT A ALEMANYA </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Es donà la circumstància de que Andreu Nin, el secretari general de la CNT clandestina en aquell 1921, juntament amb altres dirigents de la CNT catalana com Joaquim Maurín i Hilari Arlandís de la CNT valenciana i els anarcosindicalistes Jesús Ibáñez i Geston Geval, havien sortit d’amagat de Catalunya per anar a la Unió Soviètica clandestinament amb una delegació de la CNT per assistir al congrés del Partit Comunista Rus per, entre altres coses, demanar ajuda als soviètics sobre tot en diners i armes per la sagnant guerra social que hi havia a Barcelona. Trotski, el cap de l’Exèrcit Roig, els havia dit que primer haurien de fer de la CNT un sindicat comunista i aspirar a una revolució d’aquesta tendència si volien que els ajudessin.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Trotski trobava a la CNT massa
independent per ser afí a la URSS. Una gran part de la vella guàrdia de la CNT,
com Salvador Seguí, Josep Viadiu o Camil Piñón entre altres i que eren de
tendència anarcosindicalista però d’un anarquisme revisionista i moderat,
estaven a la presó aquell 1921. El secretari general de la regional catalana de
la CNT Ramón Archs juntament amb Pere Vandellós havien set assassinats per la
llei de fugues quan van ser detinguts mesos després de l’atemptat. Així mateix a
Barcelona va ser assassinat Evelio Boal l’ex secretari general de la CNT
justament quan sortia de la presó. Els grups anarquistes més radicals de la CNT
catalana estaven en general en la clandestinitat i fora de la direcció de la
CNT i Nin i Maurin, entre altres, que malgrat que eren els principals dirigents
de la CNT en aquells moments ja havien evolucionat cap al comunisme, van
iniciar el camí de tornada a Barcelona desde Moscou per intentar donar una orientació
comunista a la CNT. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">La delegació va tornar també clandestina i escalonadament a través de diversos països d’Europa el setembre de 1921. Joaquim Maurin en un dels seus articles pel diari “La Libertat” publicats a partir del 2 de setembre de 1923 amb el títol de “Aventuras de un magnicida”, que era el pròleg de la seva llarga entrevista amb Casanellas a Moscou abans esmentada i que sortí durant cinc dies dividit en cinc parts, explica alguns detalls d’aquell accidentat viatge de tornada en que va coincidir amb Casanellas a Berlin quan aquest encara no havia entrat a Rússia el 1921.</span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqwwPIuJ7_ahAR2JN68v082g8TMDJfxh5LPwPj7780gA8s9YIZG0c0AUTD57TzGa1MNZ2XrDZYIGDLBKxalkUQax3S8kKGSXjLxxKrj2LQlm0I-QdvfYksCZEcV5JCbJHjyM_v8P2hUts/s1600/maurin+i+la+libertat+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqwwPIuJ7_ahAR2JN68v082g8TMDJfxh5LPwPj7780gA8s9YIZG0c0AUTD57TzGa1MNZ2XrDZYIGDLBKxalkUQax3S8kKGSXjLxxKrj2LQlm0I-QdvfYksCZEcV5JCbJHjyM_v8P2hUts/s1600/maurin+i+la+libertat+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Retall de l'article de Joaquím Maurin en el diari "La Libertat" del 2-9-1923 en que parla de quan va conèixer a Casanellas a Berlin el 1921 i de la seva entrevista amb ell a Moscou el 1923.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Joaquim Maurin diu que havia entrat a Alemanya cap el setembre de 1921 provinent de Moscou amb el cenetista asturià Jesús Ibáñez, que també havia evolucionat cap al marxisme, fent-se passar per comerciants i van ser detinguts al ser descoberts com a sindicalistes de l’Estat Espanyol. A Maurin el van deixar anar aviat i li van dir que sortís d’Alemanya en una setmana.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Maurin explica que va anar a un local clandestí del Parit Comunista Alemany per veure si havia arribat Andreu Nin de Moscou. No va trobar a Nin però va veure a un individu, que després va descobrir que era Casanellas, amb un barret tipus garrotin i polaines que duia unes ulleres fumades com un excursionista que amb un fort accent català li va dir: “¿Usted és Maurin verdad?” Maurin va recelar però al final va contestar afirmativament. Llavors Maurin li va dir: ¿“Tu eres catalán no?”. Casanellas li va contestar: “¿Cómo lo has conosido?” (seseant a la catalana). Maurin li va dir: “Hombre por el acento, parece que no hayas hablado en tu vida otra lengua que la catalana”. Maurin era de la Franja de Ponent i parlava català, pel que suposo que van seguir parlant en català, encara que això era una crònica que Maurin escrivia pel diari “La Libertat” escrita en castellà. Llavors ell li va dir: “Doncs jo soc Casanellas”. Maurin li va dir que anés en compte perquè pagaven 1 milió de pessetes per la seva captura. Casanellas va dir que no es preocupés que no l’atraparien.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">En aquells dies de setembre de 1921, la policia alemanya havia detingut a diversos refugiats de l’estat Espanyol per comprovar si eren Casanellas cosa que el va fer veure que havia de sortir d’Alemanya el més aviat possible.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Casanellas va dir que portava més d’un mes a Berlín i vivia clandestinament a casa d’un comunista alemany. Casanellas li va dir que en uns dies anava Rússia a on ja havien acceptat acollir-lo. Casanellas va dir que s’havien presentat al menys 15 refugiats provinents de l’Estat Espanyol dient que havien participat en l’atemptat a Dato per així tenir més facilitat de que els acullin a Rússia. Els soviètics diu que van arribar a preguntar de manera irònica si a Dato l’havia matat un regiment. Això en certa manera havia beneficiat Casanellas ja que amb “tants assassins de Dato” que corrien per allí i tants refugiats que venien de l’estat Espanyol, la policia es feia un embolic i detenia a tothom menys a Casanellas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Al final fent comprovacions els soviètics i els grups de suport comunistes alemanys van confirmar que ell era Casanellas, un dels que realment va fer l’atemptat. Als pocs dies Casanellas entrava a Rússia, era el 24 de setembre de 1921.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">LLUIS NICOLAU, LLÚCIA FORS I ANDREU NIN A BERLIN<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Andreu Nin, que feia pocs dies que havia arribat a Alemanya provinent de Moscou, va coincidir amb Maurin i desprès d’estar amagat uns dies el van detenir, segurament per saber també si era Casanellas. Maurín va marxar cap a Barcelona ja que havien passat els 7 dies que li van donar i Andreu Nin es va quedar detingut.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Per altra banda aquell setembre de 1921 Lluís Nicolau i Llùcia Fors encara estaven amagats a Barcelona a on dos dies després de l’atemptat els havien acollit a Barcelona les anarcosindicalistes Amor Archs i Montse Padrós. La policia havia identificat a Lluís Nicolau com l’altre membre del grup de l’atemptat, segons diuen alguns per les impremtes dactilars que havien trobat en la moto a Madrid. També la policia havia sabut que solia anar amb Casanellas, Mateu i altres anarcosindicalistes coneguts del barri de Gràcia. En aquell moment van veure el moment oportú per sortir de l’Estat Espanyol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Després d’això la policia també va investigar a la dona de Lluís Nicolau i van descobrir que s’havia casat amb ell un any abans el 1920. Van comprovar que estava inscrita com a Lucía Concepción i constava que no sabia quins eren els seus cognoms perquè no sabia qui eren els seus pares. Però al poc temps la policia va descobrir que la seva mare era Josepa Felip i Anchois que vivia al carrer Sicília de Barcelona qui afirmava també que no sabia qui era el pare de Llúcia. <o:p></o:p></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Per tant ara ja se sabia que el segon
cognom de Llúcia era Felip però encara hi havia dubtes sobre quin era el seu
primer cognom, ja que tant ella com la seva mare afirmaven que no sabien qui
era o quin era el cognom del seu pare. Potser era veritat o potser ho volien
ocultar. </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">De fet Llúcia entre les amistats més
properes es feia dir Llúcia Felip, només amb el cognom de la seva mare. </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Posteriorment però en algunes actes judicials se li atribuïa oficialment a Llúcia
el cognom de Fors, encara que ignoro si va ser perquè la policia ho va
descobrir o si va ser pel que van declarar elles. Per tant arribats fins aquí
es pot dir que el seu nom complert era Llúcia Fors i Felip, quedant encara
pendent aclarir del tot el tema del seu primer cognom. </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"> </span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Lluís Nicolau i Fort i Llúcia Fors i Felip, van poder des de Barcelona arribar a l’Escala a través d’uns contactes que tenien amb un grup d’acció de la CNT catalana de l’Empordà anomenat “el dels carboners”, grup que solien baixar a Barcelona a fer atemptats i tornaven al seu poble després. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">A l’Escala una membre dels grups de suport per creuar fronteres els va allotjar a casa de la seva àvia uns dies. Des d’allí els membres del grup anarquista de l’Escala els van ajudar a creuar la frontera amb una barca per la nit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">A l’Estat Francès la història de Casanellas es va repetir amb Lluís i Llúcia i quan les autoritats franceses els van detectar, els grups de suport comunistes francesos els van passar a Alemanya a finals de setembre de 1921.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Donat que sabien que les autoritats alemanyes els detindrien si els trobaven, van estar una temporada a Berlín vivint en un pis amb una identitat falsa en espera de poder anar a la Rússia comunista com havia fet feia poc Casanellas. Com se sap les autoritats espanyoles oferien 1.000.000 de pessetes per l’extradició si els detenien. Nicolau s’havia rapat el cap i s’havia deixat bigoti. Llúcia Fors encara anava tenyida de ros. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjavfsILYLCBBsqU5HUr3FtT08yV-9Ns6RIPhoVwYxTw_0RSd7Pug8co-tslgVVaMM9mLOo8sYzsAH-TIbMPtyjtZFdF_gxp4vpN_IOkU8Zx5pz2KwKq__IAEbg29MkaMZF92e9sV4ZL04/s1600/1921+Lluis+Nicolau+i+Fort+a+Alemanya+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjavfsILYLCBBsqU5HUr3FtT08yV-9Ns6RIPhoVwYxTw_0RSd7Pug8co-tslgVVaMM9mLOo8sYzsAH-TIbMPtyjtZFdF_gxp4vpN_IOkU8Zx5pz2KwKq__IAEbg29MkaMZF92e9sV4ZL04/s1600/1921+Lluis+Nicolau+i+Fort+a+Alemanya+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Foto de Lluís Nicolau i Fort detingut a Alemanya</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Per fi van ser detinguts per la policia alemanya i mirant les fotos que els havia facilitat la policia espanyola els deien que segurament ells eren els buscats i Nicolau ho negava. Després de molta estona d’insistir Nicolau els va dir, “Està bé, ja n’estic fart, si jo sóc Lluís Nicolau, sóc català i sóc un dels que van matar a Dato”, amb aquestes mateixes paraules segons van informar diversos diaris. La policia finalment se’ls va endur a cadascú per un cantó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Segons les informacions que tenia la policia alemanya que li havia donat la policia de Barcelona, Llúcia Fors, que en aquells moments sols era coneguda per la policia com Lucia Concepción o Lucía Joaquina, en les fotos que havien trobat d’ella no era rossa sinó morena, malgrat que la que anava amb Nicolau a Madrid era rossa. La policia alemanya li va aplicar un producte al cabell per veure si es destenyia i van confirmar que no era rossa sinó morena, pel que van confirmar que era ella. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Tot això va coincidir amb que Andreu Nin, el secretari general de la CNT a nivell estatal en aquells moments clandestina, havia sortit de Moscou a on hi havia anat per assistir al congrés del Partit Comunista Rus i com he esmentat abans al passar clandestinament per Alemanya la policia de Berlín l’havia detectat i detingut l’octubre de 1921.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Resulta que Andreu Nin també estava reclamat per les autoritats espanyoles per l’atemptat contra Eduardo Dato. Andreu Nin sent el secretari general de la CNT, teòricament era el cap de l’organització que va fer l’atemptat. La veritat és que encara que Andreu Nin no havia ideat ni participat en el pla de l’atemptat, Ramón Archs, que era el cap de la regional catalana de la CNT i que havia ideat el pla, havia informat a Andreu Nin i aquest hi havia estat d’acord. Per tant Nin sense ser el que va idear l’atemptat si que n’estava assabentat d’abans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">La policia alemanya va confrontar a Nin i a Nicolau a la comissaria, però els dos van negar que es coneguessin i Nicolau va dir que Nin no en sabia res del pla de l’atemptat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Lluis Nicolau, Llúcia Fors i Andreu Nin van estar uns mesos detinguts a Alemanya pendents de l’extradició. Finalment Lluis Nicolau i Llúcia Fors el 23 de febrer de 1922 van ser extradits a Espanya però el govern alemany va posar com a condició que no es condemnés a mort a cap d’ells, cosa que segurament els va salvar la vida a tots. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV3u9bbh1TwgE3KpkFJc9oZsIWdRywD59OPBsIdXS83tZytuE52RL3QvsgZxRrdZ0HYccGQ0k5qfCYHICdvQX0LzAy-zOkJq1dgQVK8vJ1RJLZzYKet5dBIPoWlM3Jf51Tem3gzp3_qdA/s1600/NICOLAU+I+FORS+A+MADRID+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV3u9bbh1TwgE3KpkFJc9oZsIWdRywD59OPBsIdXS83tZytuE52RL3QvsgZxRrdZ0HYccGQ0k5qfCYHICdvQX0LzAy-zOkJq1dgQVK8vJ1RJLZzYKet5dBIPoWlM3Jf51Tem3gzp3_qdA/s1600/NICOLAU+I+FORS+A+MADRID+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Lluís Nicolau i Llúcia Fors el dia que van arribar extradits a Madrid</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"><br /></span></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;">Andreu Nin va ser expulsat d’Alemanya ja que no tenien proves de que hagués participat en l’atemptat i va ser acollit definitivament a la Unió Soviètica. Andreu Nin es va trobar amb Ramón Casanellas a la URSS a on durant uns anys van tenir una bona amistat i a on ja des del principi Nin ja tenia un càrrec important dins de la Internacional Sindical Roja (ISR).</span></span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 19px; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 19px; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 19px; line-height: 21.466665267944336px;">LA REVOLUCIÓ BOLXEVIC I LA SEVA INFLUÈNCIA A CATALUNYA</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">En aquells moments la revolució bolxevic
ja estava en fase avançada. Quatre anys abans l’octubre de 1917 els bolxevics
liderats per Lenin juntament amb Zinoviev, Kamenev, Bukharin, Sverdlov i
Trotski entre altres, que eren una escissió del Partit Obrer Social Demòcrata
Rus (POSDR), havien acabat amb les armes amb el govern provisional sorgit uns
mesos abans després de fer abdicar al tsar, per formar un nou govern
majoritàriament d’esquerres que avancés cap al socialisme i per treure a Rússia
de la I Guerra Mundial. Els moderats que quedaren dins del POSDR se’ls coneixia
per menchevics. A principis de 1918 es van fer unes eleccions en les que
l’altre partit d’esquerres, el Partit Social Revolucionari (PSR), va guanyar
als bolxevics degut al vot dels camperols, que eren la majoria de la població
en l’antic imperi rus. Una gran part dels camperols van votar al PSR perquè
aquest parlava de repartiment de terres enlloc de nacionalització com feien els
bolxevics. Els del PSR també eren contraris a nacionalitzar els mitjans de
producció com volien els bolxevics. No obstant això, pocs després els bolxevics
que dominaven la nova policia i l’exèrcit, van donar un cop d’efecte dissolent
el parlament </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">per crear un estat més
fidel a les tesis de Marx.</span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"> </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Això va provocar un enfrontament armat entre les dues faccions. Els antics monàrquics units amb algunes forces estrangeres provinents de l’anomenat bàndol aliat contra els alemanys i els austro-hongaresos i seguidors del sectors més moderats del PSR i del POSDR (socialdemòcrates) se’ls van unir formant l’anomenat exèrcit Blanc. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Enmig de la guerra contra l’exèrcit Blanc el 17 de juliol de 1917 un grup de bolxevics dirigits per Yakov Yurovski van executar al tsar Nicolau II, a la seva dona, a les quatre filles i al seu fill a la ciutat de Ekaterimburgo a la zona dels Urals a on eren presoneres. Yakov Sverlov, un dels líders del partit bolxevic, va ser qui va donar la ordre a Yurovski. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">Els bolxevics amb una superior força militar dirigida per Trotski van derrotar definitivament l’exèrcit Blanc entre 1919 i principis de 1920. Alguns afins als bolxevics afirmen que finalment molts camperols es van unir als bolxevics perquè els del PSR parlaven de repartiment de terres però volien aplaçar les reformes durant un temps indeterminat i no se’n fiaven. Es clar que això seria tema d’un altre debat amb diferents opinions. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxpMC_9MfPXPPIeAgMsOHauGalsQsVhB-KgApDBX5KuDL-TysDRgvxJ38yUw0BQFR6SevF-h8CRiP51ZT2kgn2nGkmEz_0zmiDS13pKkDyW-DqoAPJ0-Yd74wan6YjPzcWmGMxXOibGjI/s1600/1919-Trotsky_Lenin_Kame+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxpMC_9MfPXPPIeAgMsOHauGalsQsVhB-KgApDBX5KuDL-TysDRgvxJ38yUw0BQFR6SevF-h8CRiP51ZT2kgn2nGkmEz_0zmiDS13pKkDyW-DqoAPJ0-Yd74wan6YjPzcWmGMxXOibGjI/s1600/1919-Trotsky_Lenin_Kame+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-size: small;">Trotski, Lenin i Kamenev el 1919</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">També el 1919 hi havia hagut enfrontaments entre alguns que donaren suport inicial a la revolta d’octubre de 1917 i que volien restaurar el sistema de partits i que tingueren al suport d’un bon nombre de marins de Kronstad. També van ser esclafats per les forces bolxevics dirigides per Trotski. Evidentment també seria tema d’un altre debat. El cas és que després d’aquestes victòries militars el 1920 els bolxevics van agafar el poder definitiu i es disposaren a dur a terme el poder dels soviets, que eren els consells d’obrers, camperols i soldats, ja que consideraven que aquesta era l’autèntica democràcia des d’avall i que acabava amb el sistema d’explotació capitalista. El partit bolxevic va passar a dir-se Partit Comunista i es creà l’Exèrcit Roig dirigit per Trotski, mentre Lenin quedava com a president del govern soviètic. També sota les directrius de Lenin es tenia la intenció de que les altres nacionalitats que eren dins de l’ex imperi rus, se’ls donés la categoria de Repúbliques Socialistes federades entre si. </span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Malgrat que el Partit Comunista de la
Unió Soviètica liderat per Lenin havia acabat amb el capitalisme i creat un
estat socialista, no es va nacionalitzar totalment l’economia ni totes les
terres i es va permetre una certa iniciativa privada en alguns petits sectors
i les propietats dels camperols, ja que Lenin pensava que el procés requeria un
temps d’adaptació.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;">El triomf de la revolució soviètica ja des de finals de 1919 i que havia acabat a la vegada amb la dictadura del tsar i amb el sistema capitalista a la vegada, havia despertat l’interès de molts moviments obrers arreu del món, ja que era una època de fortes repressions obreres. A Catalunya, a on hi dominava el sindicat anarcosindicalista CNT, la revolució soviètica també havia creat una atracció entre un bon nombre d’aquells anarcosindicalistes. Això feu que dins de la CNT catalana sorgís una corrent comunista que el 1921 estava liderada entre altres per Andreu Nin, Joaquim Maurin, Daniel Rebull, Pere Bonet, Hilari Arlandís i Josep Maria Foix. També a l’estat Espanyol havia sorgit el 1921 el Partido Comunista de Espanya (PCE) desprès d’unes escissions dins del PSOE. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">En la segona part d’aquest escrit,
publicada també en aquest bloc, la continuació de la vida de Ramon Casanellas a
la URSS a on va deixar l’anarquisme per militar en el Partit Comunista de la
URSS fent-se comandant de l’aviació soviètica i també uns apunts sobre el desenvolupament
del marxisme català que estava inicialment determinat pel que passava amb els exiliats
a la URSS fins 1931.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Josep A. Carreras</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Alguns dels llibres i documents
consultats per les 3 parts de l’escrit:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">MIQUEL FERRER I SANXÍS, MEMÒRIES. Recull
de memòries de Miquel Ferrer adaptades per Miquel Àngel Velasco.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">AVENTURAS DE UN MAGNICIDA. De Jaquim
Maurin. Entrevista que va fer a Ramon Casanellas a Moscou, pel diari “la
Libertat”, sortida en capítols entre els dies 2 al 7 de setembre de 1923.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">L’EFERVESCÈNCIA SOCIAL A DELS ANYS 20.
BARCELONA 1917-1923. De Manel Aisa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">L’ANARQUISME I LES LLUITES SOCIALS A
BARCELONA, 1918-1923. De Maria Amàlia Pradas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">RAMON CASANELLAS I LA CREACIÓ DEL PCC. De
Ramón Ferrerons i Antonio Gascón (article en el número 143 la revista l’Avenç del
1990).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">LA VUELTA A EUROPA EN AVION. De Manuel
Chaves Nogales (entrevista a Ramon Casanellas el 1928).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">EL BLOC OBRER I CAMPEROL, ELS PRIMERS
ANYS (1930-32), De Francesc Bonamusa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">RAMON CASANELLAS I LA REBOTIGA
COMUNISTA. De Rossend Cabré (article en el nª 90 de la revista Xaloc de l’agost
de 1977).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">PERE ARDIACA MATERIALS PER UNA BIOGRAFIA.
De la Fundació Pere Ardiaca escrit per Manuel Moreno, Josep Luís Martín, Giaime
Pala, Antoni Barberà i Albert Claret. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">ELS ORIGENS DEL PSUC. De Josep Lluís Martín.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">LOS ORIGENES DEL POUM. D’Andy Durgan<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">SOCIALISME, SINDICALISME I COMUNISME A
MALLORCA (1929-33). De Pere Gabriel.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">HILARI ARLANDÍS, POLÍTIC COMUNISTA. De
Carla Ferrerós i Natàlia Carbonell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">ENTREVISTA A EDUARD ESTIVILL. En la
revista l’Hora del setembre de 1979.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">CARTA A LOS OBREROS ANARQUISTAS (1933).
De Ramón Casanellas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">ENTRE MÉXICO I LA UNIÓN SOVIÈTICA. D’Aurora
Bosch<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">LOS AÑOS DE REPRESIÓN ANTICOMUNISTA (EN
MÉXICO), 1924-34. De Gerardo Peláez.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">LOS ERRORES. De José Revueltas<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">LINA ODENA. De Manuel Moreno<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">A part d’altres llibres i escrits i
nombroses notícies de diversos diaris de l’època.<o:p></o:p></span></div>
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.466665267944336px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
</div>
J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-71166539086845452252013-11-28T11:56:00.000-08:002015-12-26T11:21:48.959-08:00ELS PIRINENCS I L’ASSASSINAT DEL CAPITÀ MILLET<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7imXEYPX8abbsS9hd92RqidI5839XICOJ-YY6ZUshDprnye49Rq4EsC6ogbXoKZ9hyphenhyphen-ZKcsinWapd_0Upmp5v21X6_gDq_RDggXDxuIoAZHB5K453kOFNWcF4LCiTbubtZ8BMvd51gTQ/s1600/1+AA+MILLET.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7imXEYPX8abbsS9hd92RqidI5839XICOJ-YY6ZUshDprnye49Rq4EsC6ogbXoKZ9hyphenhyphen-ZKcsinWapd_0Upmp5v21X6_gDq_RDggXDxuIoAZHB5K453kOFNWcF4LCiTbubtZ8BMvd51gTQ/s1600/1+AA+MILLET.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRNlTnpPWw3K2onhRy0DDRK7Y3nr2s5uvoxIybIKaJ4dVYDYTTRsXCM9SsEq2B_4sMq7vPEAuZVjnTJ_XsNjfgUfqxGScQnLT2ccyaFOXs2xfBxnqKStQuhiWUhmP-4pQknaWAx85J8Ow/s1600/ESCUDS+PIRIENCS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRNlTnpPWw3K2onhRy0DDRK7Y3nr2s5uvoxIybIKaJ4dVYDYTTRsXCM9SsEq2B_4sMq7vPEAuZVjnTJ_XsNjfgUfqxGScQnLT2ccyaFOXs2xfBxnqKStQuhiWUhmP-4pQknaWAx85J8Ow/s1600/ESCUDS+PIRIENCS.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Francesc Millet i Simón, el considerat
el principal inspirador de les Milícies Pirinenques, després anomenades
Regiment Pirinenc nº1 i de les que en va ser un dels capitans, va morir
executat després d’una farsa de consell de guerra per part d’uns oficials
republicans de l’Exèrcit de l’Est que depenia del govern central republicà el
1937, quan després d’uns forts combats amb moltes baixes no va aconseguir que
el seu batalló conquerís una cota que prèviament havien perdut a l’Alt Aragó.
Algunes informacions diuen que això succeí el 30 de juny de 1937 i altres que
el 5 de novembre de 1937, cosa de la que en parlaré després, però les dues
versions coincideixen en les circumstàncies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">L’opinió general dels veterans ex
pirinencs és que l’execució va ser causa de l’animadversió que tenien molts
comandaments de l’Exèrcit Republicà de l’Est afins al PCE i al PSOE cap els
considerats separatistes catalans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El Regiment Pirinenc nº1 va arribar a
tenir uns 2.000 membres el març de 1937 i 1.000 d’ells portaven uns mesos lluitant
al front del Pirineu Aragonès quan a finals de maig de 1937 el govern central
republicà va acabar amb el poder real del Consell de la Generalitat i els va
integrar a tots dins de l’Exèrcit de l’Est dispersant-los en les diverses
Brigades Mixtes al mateix Pirineu Aragonès. Els altres 1.000 van anar als
diversos fronts de guerra.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Van ser la primera força especialitzada
en la guerra en alta muntanya a tot l’Estat Espanyol, van ajudar a entrenar a
altres milicians republicans d’arreu de l’Estat que s’incorporaven al front del
Pirineu Aragonès i van inspirar als mateixos franquistes que crearen posteriorment
una força Alpina per fer front als Alpins republicans, cosa reconeguda per ells
mateixos.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Curiosament els que més han elogiat militarment
als Pirinencs catalans en posteriors escrits són els alpins franquistes que es
van enfrontar a ells, a diferència d’alguns sectors del bàndol republicà
adversaris polítics seus, cosa que per altra banda és una constant històrica el
que les diferents faccions del bàndol republicà es desprestigiïn entre elles
pel sectarisme de les seves diferències polítiques mútues, sobre tot pel que fa
a aquells republicans que odiaven tot el que feia olor a independentisme.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">A partir de juny de 1937 però, sota
comandaments del govern central republicà, encara que no lluitaven sota la seva
estratègia inicial de ser un exèrcit català, la majoria van estar en forces de
xoc tant en el Pirineu com en altres fronts.</span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">A continuació les circumstàncies de la
creació de les Milícies Pirinenques, del seu desenrotllament i de l’assassinat
del capità Francesc Millet.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">ANTECEDENTS DELS PIRINENCS CATALANS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Josep Maria Batista i Roca, un històric
membre del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), havia creat el 1927
l’Organització Militar Catalana (ORMICA) com a substitució de la Societat
d’Estudis Militars (SEM) liderada Miquel Arcàngel Baltà, que havia set dissolta
per la policia després del complot del Garraf del 1925, en que membres d’Estat
Català van intentar matar al rei Alfons XIII.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Josep Maria Batista havia creat també el
1930 el grup Palestra, com una secció del Centre Excursionista de Catalunya
(CEC). Palestra pretenia ser una organització que aplegués a una part del
jovent nacionalista català per educar-los tant en l’àmbit cultural,
excursionista i esportiu en general com una font per formar un exèrcit català
de caire alpí. L’organització paramilitar abans esmentada ORMICA als primers
anys 30 s’havia convertit en una societat secreta a on Batista i Roca pretenia
derivar tant als més preparats tant de Palestra com d’altres grups
independentistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Batista i Roca cedí la presidència de
Palestra a Pompeu Fabra, conegut per ser el creador de la nova gramàtica i
ortografia catalana.</span></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEin4lIiqw63xNI_Fku0jFJCZFKImk3Uk8KW6yY88V52onONjlGsuQlyRN3vTMT0f7ih_p41aYKL5xo_ifdtAylrkcukF-d-WWPHs9Ke2SKIgTIcQiNAWOTgrdglD_YgkQTSWznacqr-ZtM/s1600/1931+Palestra.Pompeu+Fabra+i+Batista+i+Roca+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEin4lIiqw63xNI_Fku0jFJCZFKImk3Uk8KW6yY88V52onONjlGsuQlyRN3vTMT0f7ih_p41aYKL5xo_ifdtAylrkcukF-d-WWPHs9Ke2SKIgTIcQiNAWOTgrdglD_YgkQTSWznacqr-ZtM/s1600/1931+Palestra.Pompeu+Fabra+i+Batista+i+Roca+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Pompeu Fabra, el president de Palestra i Josep Maria Batista i Roca, el seu fundador</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUDwoy6pN2WwA5A7a1e2jqeTdZdioBG9XGP7NRHLOonrvny1wtyDQxRQ0IfM_kv4i1qUqaaoD9kBh81dPGh9jIfVFhcB2HnN1JJJ5Ed7yN24Qr5jvGiu18IGkT3F_5M1bScIaMXAZaE4Q/s1600/Palestra+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUDwoy6pN2WwA5A7a1e2jqeTdZdioBG9XGP7NRHLOonrvny1wtyDQxRQ0IfM_kv4i1qUqaaoD9kBh81dPGh9jIfVFhcB2HnN1JJJ5Ed7yN24Qr5jvGiu18IGkT3F_5M1bScIaMXAZaE4Q/s1600/Palestra+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Campament de Palestra als primers anys 30 amb Pompeu Fabra assegut al mig</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">El 1932 Nosaltres Sols, liderats per
Daniel Cardona i que era una de les escissions d’Estat Català de Macià que no
s’havien volgut integrar a ERC, havia format l’Organització Militar de
Nosaltres Sols (OMMNS), que era una altra alternativa militarista a ORMICA,
però desmarcant-se més d’ERC i promocionant un separatisme més radical.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGMKopaLMBVu2csLvcPuoJEBLU4b4zdzIEfAHnsvFCqBdfr6M40qjYvzg4D8XSkL0sNqKWkNa5kmujWl4HKYrwZpDcO8QdZsZbvqdVI71qYlwAUudO6zqjf-chyphenhyphen8kDpqCJHmPjc5AtA4I/s1600/Daniel+Cardona+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGMKopaLMBVu2csLvcPuoJEBLU4b4zdzIEfAHnsvFCqBdfr6M40qjYvzg4D8XSkL0sNqKWkNa5kmujWl4HKYrwZpDcO8QdZsZbvqdVI71qYlwAUudO6zqjf-chyphenhyphen8kDpqCJHmPjc5AtA4I/s1600/Daniel+Cardona+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Daniel Cardona, fundador de Nosaltres Sols i de la OMNS</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">El 1934 un grup de membres de Palestra
liderats per Carles Llopis i Francesc Ferrer, als que s’hi va afegir Francesc
Millet entre altres, se’n van escindir ja que consideraven que Palestra feia
massa seguidisme a ERC i a Companys i apostaven per un independentisme més
radical fundant el Club Català, que tenia unes pretensions semblants a Palestra
en el sentit de formar a la joventut nacionalista en la cultura, l’esport i el
militarisme de muntanya. Per aquesta causa la majoria de membres del Club
Català s’aproparen a Nosaltres Sols i a la OMNS.</span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Joves estudiants nacionalistes de la
Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), després de tenir greus
enfrontaments amb ultraespanyolistes a la universitat, s’aproparen a aquestes
organitzacions paramilitars com ORMICA. Andreu Xandri un dels líders de la
FNEC, va formar un subgrup dins del sindicat estudiantil anomenat Bloc Escolar
Nacionalista (BEN), de caràcter més radical independentista i van ingressar al
Club Català i apropant-se també a Nosaltres Sols.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda, Josep Maria Benet i
Caparà, que va ser uns dels fundadors de la Unió Excursionista de Catalunya el
1931, va formar part també als primers anys 30 de l’organització ORMICA de
Batista i Roca. Benet es va fer també oficial de l’exèrcit espanyol amb la
graduació d’Alferes per agafar coneixements militars que servissin un dia a
causa independentista com li comunicà a Batista i Roca. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Aquestes organitzacions relacionades
d’alguna manera amb l’excursionisme militarista van ser el germen de la idea
que ja planejava des de finals dels anys 20 de que Catalunya s’havia
d’alliberar de manera militar controlant primer la frontera des del Pirineu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">CREACIÓ DE LES MILÍCIES ALPINES
CATALANES<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">A principis d’Agost de 1936, al poc de
començar la guerra, Francesc Millet, del Club Català i Ramón Reinés, els dos
independentistes relacionats amb l’excursionisme, van plantejar a Josep Maria Benet i Caparà, que era oficial
de l’exèrcit, independentista i militant de l’ORMICA de Batista i Roca, un pla
per formar una milícia catalana preparada per les situacions d’alta muntanya,
amb la idea inicial de controlar la frontera catalana amb l’Estat Francès.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">En aquells moments, uns quants milers de
milicians catalans ja havien anat a corre cuita a l’Aragó per aturar als sollevats
feixistes amb membres de totes les forces però amb el predomini de la CNT ja
que era la que havia aconseguit més armes a l’assaltar les casernes militars
després de l’intent de cop d’Estat del 19 de juliol de 1936. La CNT també havia
passat a controlar majoritàriament al frontera catalana amb l’Estat Francès.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">També des de principis d’agost de 1936
forces catalanes amb predomini d’Estat Català i ERC, però també amb membres de
les altres forces intentaven conquerir les illes Balears als sollevats feixistes.
La idea era que aprofitant una victòria a les Balears de les forces
majoritàriament sobiranistes catalanes, es passés a controlar la frontera i des
d’allí arribar a fer la guerra en clau independentista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Francesc Millet i Josep Maria Benet van
parlar amb el president de la Generalitat Lluís Companys sobre el projecte a
principis d’agost de 1936 i Companys, que coneixia les seves idees separatistes
radicals, dubtava ja que estava en una posició que era una barreja de no voler
incomodar als anarquistes de la CNT-FAI que dominaven, de desconfiança de que
els separatistes radicals li prenguessin protagonisme i a la vegada d’estar
també en gran part d’acord en que la Generalitat i els catalanistes havien
d’acabar dominant la situació a Catalunya.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1BT-wPZ5CE8zx9Bv7ZlK4azT-wYTenbprUlrU0GU6DdBVyPIRYYAajyvmmgvH0UP_LJMT5oOUMlZ9eXWy18X78cnkRUNJT4kJhRqwyA1M8V888xKtQqy69txID-crhOb8S9RUCaUb1k8/s1600/1937+JOSEP+M.+BENET+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1BT-wPZ5CE8zx9Bv7ZlK4azT-wYTenbprUlrU0GU6DdBVyPIRYYAajyvmmgvH0UP_LJMT5oOUMlZ9eXWy18X78cnkRUNJT4kJhRqwyA1M8V888xKtQqy69txID-crhOb8S9RUCaUb1k8/s1600/1937+JOSEP+M.+BENET+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Josep Maria Benet i Caparà, el que seria cap militar dels Pirinencs catalans.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Cal tenir en compte que el Comitè de
Milícies Antifeixistes de Catalunya (CMAC) amb la participació de quasi totes
les forces antifeixistes però dominada realment per la CNT-FAI, era el que
tenia el poder real per sobre de la Generalitat de Catalunya presidida per
Companys i des d’allí s’havia impulsat la revolució i les col·lectivitzacions a
Catalunya i a part d’Aragó.</span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Finalment Companys va acceptar la
proposta de la creació d’un grup alpí català i llavors Francesc Millet va tenir
com a objectiu convèncer al CMAC. Amb fortes reticències de Joan Garcia i
Oliver, cenetista que era el cap del CMAC, finalment aquests van acceptar la
creació del grup alpí però que estaria sota les ordres del CMAC, es dirien
Milícies Antifeixistes Alpines i es parlava d’enviar-les al front de l’Alt
Aragó i no a la frontera francesa del Pirineu català.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Durant els primers dies de guerra les
columnes catalanes per filiacions, tant de la CNT, POUM i PSUC, així com dels nous reclutats amb
membres d’ERC o Estat Català i de voluntaris en general, van anar immediatament
al front d’Aragó a aturar als feixistes i algunes petites columnes d’aquestes
forces també havien anat a lluitar a la zona del Pirineu Aragonès, en general
sense una preparació específica per la guerra en l’alta muntanya. Allí es van
unir amb els antifeixistes aragonesos de la zona que estaven comandats
principalment pel comandant Mariano Bueno.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El PSUC, partit afí a la III
internacional i que feia pocs
dies que s’havia format inicialment amb forces provinents del marxisme
sobiranista i separatista, va formar l’anomenat Grup Campalans a mitjans
d’agost de 1936 amb la intenció de reclutar milicians experts o aficionats a
l’excursionisme o a l’alpinisme per formar un grup alpí per anar al front de
l’Alt Aragó. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Joan Comorera, el secretari general del
PSUC i en aquells dies molt proper a Companys ja que havia governat amb ERC
durant tota la república amb l’antiga USC, coneixia perfectament la intenció de
crear el grup alpí per part de Francesc Millet i Josep Maria Benet, per tant el
PSUC va intentar encapçalar aquells reclutaments de milicians alpins veient
els dubtes inicials de Companys i les reticències del CMAC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Francesc Millet a l’igual que Ramón
Reinés va entrar al Grup Campalans fundat pel PSUC al veure’l com una primera
gran font de reclutament de milicians alpins. No obstant això Millet jugava a
diferents bandes i també promocionava el reclutament de milicians des del Casal
Obrer Espartacus afí a ERC, al que també pertanyia, i promocionava també el
reclutament des d’altres centres catalanistes com el CADCI, Front Nacional
d’Estudiants de Catalunya o del Bloc Escolar Catalanista entre altres o del
mateix Club Català. També des de centres excursionistes com la Unió
Excursionista de Catalunya (UEC) o el Centre Excursionista de Catalunya
(CEC) i molts altres de diverses
comarques catalanes es va promocionar el reclutament de milicians alpins.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Per tant Francesc Millet era a la vegada
del Club Català que era proper a Nosaltres Sols que estaven ja integrats dins
del nou d’Estat Català escindit d'ERC dos mesos abans, del grup excursionista
del Casal Obrer Espartacus, proper a ERC i del recentment format Grup Campalans
proper al PSUC. Com es veu una triple militància que li servia per ser a tot
arreu a on es poguessin reclutar milicians alpins.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Pel seu compte l’Ateneu Sindicalista de
Sabadell, de caire catalanista
d’esquerres, va iniciar el mateix més d’agost un reclutament de milicians
experimentats en l’alta muntanya o aficionats al l’excursionisme de manera
totalment autònoma dels reclutaments de Millet o Benet, segons alguns inclús
abans que aquests dos últims s’ho plantegessin. Aquests van fer el reclutament
directament per anar a ajudar d’immediat al front del Pirineu Aragonès i no amb
l’estratègia inicial de Millet i Benet de cobrir la frontera per arribar a
dominar la situació a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Inicialment l’Ateneu Sindicalista de
Sabadell va reclutar uns 70 voluntaris alpins que a mitjans d’agost ja van
marxar cap al front de l’Alt Aragó i sense pràcticament instrucció prèvia i
recomanats per Josep Maria Benet es posaren des del primer dia a les ordres de
Antonio Bertran, “L’esquinazau”, un oficial aragonès que comandava els
milicians de la zona formats per aragonesos de la zona fugits del cop feixista.
El més següent els del grup alpí de Sabadell hi enviaren 70 milicians alpins
més a l’Alt Aragó.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW8LIiyIlbHyuRCXZQFrd_OSKSGdka7X9xeCDYVyCljZqToR8sQ6NKdAKA1ssxQDXGAyNQvtqg4VTIsg1KDhAjJHAs6PdjEq4jbBXPu0KJmZk_liqO8T8rCFLEyGrdjj7rjTOtQYxw3rs/s1600/Antonio+Beltran+3+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW8LIiyIlbHyuRCXZQFrd_OSKSGdka7X9xeCDYVyCljZqToR8sQ6NKdAKA1ssxQDXGAyNQvtqg4VTIsg1KDhAjJHAs6PdjEq4jbBXPu0KJmZk_liqO8T8rCFLEyGrdjj7rjTOtQYxw3rs/s1600/Antonio+Beltran+3+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Antonio Bertran, un dels principals caps de les milícies alpines del Pirineu Aragonès</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Antonio Bertran, malgrat que era aragonès, es va afiliar al PSUC ja que era d’ideologia marxista i en aquells moments
totes les milícies al front d’Aragó depenien militarment de la Generalitat de
Catalunya i inicialment també del CMAC.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhflqDD7uqgK1V22lLXOUDWIRf_qsNnfY8ZpE62YIxge5Pzi1XKJ72rY-0_bOxqZZDsb9YTHKsR-BgdB7tdhrYQ5HPujLvcSEzJQ-ogDrSdf8blpNpPMTKkmiHWVXLczUeQ1sFzB32PYFU/s1600/20-8-1936+Antonio+Bertran+i+el+PSUC+-+copia+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhflqDD7uqgK1V22lLXOUDWIRf_qsNnfY8ZpE62YIxge5Pzi1XKJ72rY-0_bOxqZZDsb9YTHKsR-BgdB7tdhrYQ5HPujLvcSEzJQ-ogDrSdf8blpNpPMTKkmiHWVXLczUeQ1sFzB32PYFU/s1600/20-8-1936+Antonio+Bertran+i+el+PSUC+-+copia+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Antonio Bertran, el tercer de la dreta, al mig, a Barcelona <br />a la caserna Carles Marx del PSUC el 19 d'agost de 1936</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">A mitjans d’agost de 1936 Josep Maria
Benet va començar a seleccionar personalment als voluntaris per les Milícies
Alpines en que escollia als nous aspirants sota la norma de que fossin de
fortes conviccions catalanistes i persones fortes físicament o aficionats a
l’excursionisme o l’alpinisme. S’hi van presentar uns 4.500 voluntaris dels que
se n'escollí inicialment més de 650. Una bona part dels reclutats eren d’Estat
Català i d’ERC i també un bon nombre del PSUC, alguns d’ells provinent del grup
Campalans que també reclutava milicians alpins. També n’hi havia molts que eren
d’idees catalanistes en general sense cap filiació política específica. Una de
les causes de que no en fossin reclutats inicialment més va ser perquè el
pressupost i les previsions de repartiment d’armes tant de la Generalitat com
del CMAC no donava per més.</span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El 28 d’agost de 1936 s’oficialitza per part de la Generalitat el
naixement de les Milícies Alpines dirigides per Benet.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Una part dels alpins reclutats pel Grup
Campalans del PSUC no es volgueren integrar en les milícies de Benet i van
optar per formar un grup alpí propi comandat per Joaquim Terrades i a les
ordres directes del PSUC. Francesc Millet però, integrat inicialment en el grup
Campalans, havia convençut a la majoria dels reclutats del grup Campalans
d’integrar-se en les milícies alpines de Benet.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El PSUC era un partit recentment creat i
amb diversos partits marxistes sobiranistes i alguns diuen que el motiu pel que
alguns dels seus membres dins del grup Campalans no s’integraren inicialment en
les Milícies Alpines de Benet, va ser perquè volien formar part d’una milícia
purament marxista i a més volien anar de manera immediata al front de l’Alt
Aragó, fora de l’estratègia inicial dels Pirinencs de en principi sols controlar
les fronteres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">No sembla però que fos pel motiu de que
fossin els menys nacionalistes dins dels alpins de grup Campalans del PSUC ja
que Joaquim Terrades, el seu capità, havia set en el passat un activista
d’Estat Català i havia participat en l’intent d’invasió des de Prats de Molló
organitzada per Francesc Macià el 1926 i que al començar la guerra s’havia
afiliat al PSUC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Un cop constituïdes les Milícies Alpines
sota les ordres de Benet, a principis de setembre de 1936 Francesc Millet va
abandonar immediatament el grup Campalans desvinculant-se del PSUC i posant-se
a les ordres de Benet. Com he dit abans Millet, sense saber-se del cert si va
arribar a militar al PSUC, jugava a diverses bandes per reclutar alpins
catalanistes d’on fos. També Salvador Galobardes un altre dels inspiradors del
reclutament d’alpins dins del grup Campalans i també pertanyent al Club Català va abandonar el grup juntament amb Millet per integrar-se a les forces de
Benet.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">De la mateixa manera Ramón Reinés, de
procedència nacionalista catalana i juntament amb Millet un dels inspiradors de
les Milícies Alpines i que militava al PSUC, també va abandonar el grup
Campalans, però per va fer un gir sobtat i va començar a simpatitzar amb les
idees del POUM, partit al que es va afiliar el setembre de 1936. Reinés va
organitzar una petita milícia alpina del POUM i alguns dels quals van anar
també al Pirineu aragonès i altres van anar a la Cerdanya per reforçar el
comitè del POUM que hi havia a Alp prop de la frontera i que col·laborava amb
el comitè de la CNT que dominava la comarca. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El setembre de 1936 a l’Alt Aragó hi van
acudir uns 70 alpins més reclutats per l’Ateneu Sindicalista de Sabadell que
units amb els 70 que ja hi eren des del començament de la guerra ja n’eren uns
140. Aquests últims van ser acompanyats per Josep Maria Benet a l’oficialitzar-se
al Grup Alpí i ja tots estaven sota les seves ordres i integrats automàticament
al seu grup que ja es deia oficialment Milícies Pirinenques, un cop dissolt el
CMAC i integrades totes les forces, inclosa la CNT, dins del Consell de la
Generalitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Aquest segon component de milicians
alpins de Sabadell a l'arribar a la zona de Torla es posaren a les ordres de
l’oficial aragonès Antonio Beltran “l’esquinazu” que esdevindria major de
milícies i que tenia a Mariano Bueno com a comandant de l’Alt Aragó, encara que
tots sota les ordres de nou creat Consell de la Generalitat que dominava el
front d’Aragó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Membres d’Estat Català, que venien de la fallida
i boicotejada pel govern central republicà expedició a les Balears, van formar
immediatament noves milícies. Uns 700 van formar la columna Volant que va anar
al front d’Aragó a Farlete, uns altres van anar al front de Madrid i uns 100
van anar al front del Pirineu Aragonès per posar-se a les ordres de Mariano
Bueno i Antonio Bertran convertint-se de cop també en milicians Pirinencs
dependents de Josep Maria Benet.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Per tant al Pirineu Aragonès al estar ja
tots sota les ordres de Josep Maria Benet, els pirinencs catalans entre els 140
de Sabadell i els 100 d’Estat Català provinents de l’expedició a les Balears
tenien més de 240 milicians alpins, tots ja integrats en les Milícies
Pirinenques de Benet. Curiosament cap d’ells eren dels aproximadament 700
pirinencs reclutats directament per Benet que hi havia el setembre de 1936 que
romanien a Barcelona teòricament en període d’instrucció o, com afirmen altres,
en període de desplaçament estratègic per la frontera de la rereguarda
catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">També hi hauria de sumar unes dotzenes
de milicians més del PSUC dels alpins del grup Campalans que tenien com a líder
a Joaquim Terrades, que van acceptar posar-se a les ordres del comandant
Mariano Bueno a l’Alt Aragó des de principis de setembre de 1936. Encara que inicialment
no eren de les Milícies Pirinenques, ja que tenien als comandaments del PSUC
com a màxima referència, finalment tots van passar a dependre del comandament
de Benet i tècnicament van passar a ser també Pirinencs de Benet. Per tant
aquell setembre de 1936 els Pirinencs catalans sota les ordres de Josep Maria
Benet al front del Pirineu Aragonès ja eren entre 300 i 350. </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Al cap d’uns mesos de guerra Joaquim Terrades,
el cap dels alpins del grup Campalans, es va tornar a apropar a Estat Català,
partit al que ja havia pertangut abans.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8jcsuBWByau1mYS5n88KKksyJnePrW1Gyp2gB1a2z8rnh_LCrsJnlJkD27UuUVZ5JlNxBpq0G8dgyenE_18vkQf8UEctux5OaPbeQh_u_qYmSEH_lfzcVOfDy5r_rh2CJJTG1RHuDE9c/s1600/1936+Tarradas+Pirinenc+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8jcsuBWByau1mYS5n88KKksyJnePrW1Gyp2gB1a2z8rnh_LCrsJnlJkD27UuUVZ5JlNxBpq0G8dgyenE_18vkQf8UEctux5OaPbeQh_u_qYmSEH_lfzcVOfDy5r_rh2CJJTG1RHuDE9c/s1600/1936+Tarradas+Pirinenc+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">A l'esquerra amb gorra Joquim Terrades, cap del Grup Campalans, <br />els alpins del PSUC i a la dreta amb una creueta Mariano Bueno, <br />el cap dels milicians alpins a l'Alt Aragó, el setembre de 1936</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">A l’Alt Aragó també hi havia un
indeterminat grup de milicians catalans de la CNT amb l’anomenada Columna
Alpina Ferrer i Guàrdia i també un 80 membres del grup alpí propi del POUM que no se’ls considerava Pirinencs, ja que encara que
militarment estaven teòricament sota les ordres de Josep Maria Benet sols obeïen
als seus caps de partit o sindicat.</span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Entre els 700 reclutats pels Pirinencs
directament per Benet, la totalitat dels quals romanien a Barcelona, es va
crear el setembre de 1936 una companyia d’Esquí amb uns 135 membres. La
companyia d’esquí inicialment era capitanejada per Narcís Salas i Deveses que
era un reconegut esquiador. Narcís Salas havia estudiat tàctiques de guerrilla a
l’alta muntanya amb grups alpins francesos i italians i havia fet un programa
propi escrit sobre el tema. Andreu Xandri va agafar l’escrit del programa de
tàctiques de guerrilla alpina de Narcís Salas i el va modificar una mica amb
aportacions pròpies, cosa que causa un petit enfrontament entre els dos, encara
que no va anar a més. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">No obstant això una gran part dels futurs
esquiadors van obligar amb intimidacions a Narcís Salas a abandonar el càrrec i
van imposar a Carles Balaguer com a capità, sota l’estranya passivitat de
Benet. Narcís Salas va passar a ser sergent major dels esquiadors alpins.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Alguns diuen que va ser perquè Narcís
Salas, a part d’un expert esquiador i catalanista en general, no tenia cap
bagatge d’ideologia política concreta i en canvi Balaguer, un també conegut esportista
i esquiador d’elit, tenia una original militància nacionalista i d’esquerres.
Altres en canvi diuen que era perquè Balaguer provenia del Grup Campalans del
PSUC i que van ser els d’aquesta filiació que el van imposar. Altres diuen que
Balaguer havia set del Grup Campalans del PSUC a l’igual que Millet per ajudar
a reclutar alpins però que era separatista. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">L’enfrontament verbal que Narcís Salas havia
tingut amb Andreu Xandri sobre el programa escrit de tàctiques de guerrilla
abans esmentat, tampoc va ajudar a que els del sector proper a Nosaltres Sols li
donessin suport. Bé, tema per un altre debat, el fet és que Carles Balaguer va
ser el capità de la Companyia d’Esquiadors Pirinencs després d’aquell estrany
cop d’efecte.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">DESPLEGAMENT DELS PIRINENCS RECLUTATS
PER BENET</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">L’octubre de 1936 va començar el primer
desplegament dels Pirinencs directament reclutats per Benet que romanien a
Barcelona. Dos companyies de raquetes amb una Secció de Mar incorporada van sortir de Barcelona el 21 d’octubre de 1936 per instal·lar-se a Figueres i Olot
com a casernes generals i per desplegar-se prop de la costa i de la frontera
francesa, destinada a cobrir la vigilància del sector marítim de la zona.
Aquest grup estava compost per uns 475 milicians comandats pel tinent-comandant
Ricard Pallisó i Solé amb Salvador Galobardes com un dels principals oficials
entre altres. Posteriorment s’hi van allistar alguns voluntaris de les
comarques de la zona propera a Figueres. Inicialment s’anomenà 1er Batalló
Pirinenc.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgra8NUZODJPAf1PS3mqn5n6tLQF6yxoPgweY13tM-3PjWnZU-DNR0FxBk6r2Nb_i4q6pUqwWAPllgptH-3VwQwNFZ3mL4YTAqDg7XmaoC9KAa95ieV6b_nuQWz9Vf2YzZYuPM3QcY-TIw/s1600/Regiment+Pirinenec+a+BCN+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgra8NUZODJPAf1PS3mqn5n6tLQF6yxoPgweY13tM-3PjWnZU-DNR0FxBk6r2Nb_i4q6pUqwWAPllgptH-3VwQwNFZ3mL4YTAqDg7XmaoC9KAa95ieV6b_nuQWz9Vf2YzZYuPM3QcY-TIw/s1600/Regiment+Pirinenec+a+BCN+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Membres de la Companyia de raquetes i de la Secció de Mar dels Pirinencs </span><br />
<span style="font-size: small;">desfilant</span><span style="font-size: small;"> per </span><span style="font-size: small;">Barcelona el dia que sortiren cap a Figueres l'octubre de 1936</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Aquesta columna a part de la vigilància
costera va iniciar també operacions de controls de zones en mans d’elements
incontrolats i formava part de l’estratègia inicial dels Pirinencs de dominar
llocs estratègics de la rereguarda catalana propera a la frontera.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Per tant a Barcelona hi restaven uns 350
Pirinencs entre els que hi havia els 135 de la companyia d’esquiadors i
diversos oficials en període de formació com el capità Francesc Millet, el
considerat principal inspirador dels Pirinencs. Tot això malgrat que molts dels
oficials com Millet i altres ja tenien una formació paramilitar prèvia quan
eren membres del Club Català, Palestra, ORMICA o OMNS durant els anys
anteriors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Membres d’aquestes organitzacions
paramilitars d’alta muntanya nacionalistes i independentistes seguien
entrenant pel seu compte a joves per la lluita alpina. Josep Maria Batista i
Roca, el pare de totes aquestes organitzacions, seguia creant grups de joves
excursionistes per formar-los en la guerra per en un futur ingressar en els
Pirinencs durant la guerra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfmR0EVdOR81JEANdX7noamIYBrQf-Pj5YdEq7bc2BJN8aec6qw3gjIsRYcrSZeBnKns6YGu1FPqpn4gfPuioYFL2akRxx66Q4q5kmo0ZJLLYn22ri0sQ_xXvgteRDK258yGUqAUbFbnQ/s1600/24+gener+1937+Batista+i+Roca+i+Companys+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfmR0EVdOR81JEANdX7noamIYBrQf-Pj5YdEq7bc2BJN8aec6qw3gjIsRYcrSZeBnKns6YGu1FPqpn4gfPuioYFL2akRxx66Q4q5kmo0ZJLLYn22ri0sQ_xXvgteRDK258yGUqAUbFbnQ/s1600/24+gener+1937+Batista+i+Roca+i+Companys+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Josep Maria Batista i Roca en un acte al Palau de la Generalitat </span><br />
<span style="font-size: small;">el 24 de gener de 1937, </span><span style="font-size: small;">en que ofereix </span><span style="font-size: small;">a Companys el suport dels </span><br />
<span style="font-size: small;">Minyons de Muntanya a la causa republicana en la guerra</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">El novembre de 1936 ja s’havia aprovat
la creació de l’Escola de Guerra de Catalunya per la formació del futur Exèrcit
Popular Català depenent del Consell de la Generalitat, que estava composta per
consellers de totes les forces antifeixistes i que pretenia substituir les
milícies per filiacions per un exèrcit regular.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Es va iniciar una nova fase de
reclutament de diverses quintes i més de 400 reclutes d’aquestes noves quintes
es van integrar en els Pirinencs de Benet que ja havien passat a anomenar-se
oficialment Regiment Pirinenc nº1 des del 15 de novembre d’aquell any 1936. Uns
100 d’aquests nous reclutes van ser enviats amb els Pirinencs de la Companyia de
Mar que eren a Figueres i Olot i els altres restaren a l’Escola de Guerra a
Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">El 10 de novembre de 1936 les forces
alpines de l'Alt Aragó, amb un bon component d'alpins catalans dels alpins de
Sabadell i dels d’Estat Català, s’endinsaren en el sector de Santa Orosia i es
van consolidar en la posició controlant també la zona de Sabiñánigo. També
dominaren Torga, Fragen, Broto, Viu i Linás de Broto i després d’uns combats
entraren a Yésero. Els franquistes contraatacaren des de Gavín amb forces
arribades de Jaca però els Pirinencs els van fer fugir arribant a causar grans
baixes, uns 37 morts, arribant a les portes de Gavín i recuperant nombrosa
munició i armament a l’enemic.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDgJEWQyqK9kOerYiMJP9nF-0I8LiqfI4KnUH6VuROUpZ5FCwWE-ro-9vu2LRJJtX0w68ocqHgyRLGK2kkmBYwl0u3vlrt_HTdgdNxySS5cbm6zMiCsn1rM4dSKVxeUGPiq6eaYha18NE/s1600/LV+26-11-1936+ALPINS+A+GAVIN+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDgJEWQyqK9kOerYiMJP9nF-0I8LiqfI4KnUH6VuROUpZ5FCwWE-ro-9vu2LRJJtX0w68ocqHgyRLGK2kkmBYwl0u3vlrt_HTdgdNxySS5cbm6zMiCsn1rM4dSKVxeUGPiq6eaYha18NE/s1600/LV+26-11-1936+ALPINS+A+GAVIN+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Pirinencs del Grup Alpí de Sabadell avançant cap a Gavín<br />(Foto La Vanguardia 26-11-36)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdXHji5GtxGj9_lVAZW7ht2n5OYFQMY57t_Ebj_fmYiPBJ_W3B8IM7OWuOJD94r9IeAHDV044i2HezYuB6mW68M9FqGb3yrtDs7caFN8jsqzpTtC_gcGPhZpCPzwygrHC6N8IkmWoR3ww/s1600/LV+26-11-1936+CAMPAMENT+ALPINS+A+BROTO++-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdXHji5GtxGj9_lVAZW7ht2n5OYFQMY57t_Ebj_fmYiPBJ_W3B8IM7OWuOJD94r9IeAHDV044i2HezYuB6mW68M9FqGb3yrtDs7caFN8jsqzpTtC_gcGPhZpCPzwygrHC6N8IkmWoR3ww/s1600/LV+26-11-1936+CAMPAMENT+ALPINS+A+BROTO++-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Pirinencs del Grup Alpí de Sabadell en un campament a Broto<br />(Foto La Vanguardia 26-11-36)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El 21 de novembre de 1936 es va destapar
el complot d’Estat Català que, ajudat per l’ex conseller en cap de la
Generalitat Joan Casanovas d’ERC, pretenia fer-se amb més de 1.000 fusells
provinents de l’Estat Francès.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Dins de les especulacions que s’apunten
dins d’aquest complot, incloïa que els Pirinencs destacats a Figueres i els que
romanien a Barcelona juntament amb la Columna Volant d’Estat Català intervindrien
en el cop d’Estat a Catalunya per agafar el poder i la direcció de la guerra en
clau independentista. Aquest complot que al fracassar finalment representà la
fugida de Casanovas i d’alguns dirigents d’Estat Català, va posar des de
llavors sota sospita als Pirinencs de formar part d’una conspiració
separatista, cosa no molt allunyada de la realitat si tenim en compte la idea
inicial de Millet i de Benet de crear el grup alpí per controlar la frontera
francesa i ser l’origen d’un exèrcit independentista català sota les ordres de la
Generalitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Alguns atribueixen la tardança en enviar
als Pirinencs directament reclutats per Benet a l’Alt Aragó, romanent uns a
Barcelona en fase de formació i altres enviats a Figueres, a Olot i a la costa
de l’Empordà, com a estratègia pel suposat complot que havia de donar un cop
d’efecte a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El desembre de 1936 uns 160 efectius
dels Pirinencs originals que eren a Barcelona van ser enviats al front de l’Alt
Aragó, inicialment a la zona del front de Jaca. Eren els primers Pirinencs
reclutats directament per Benet que anaven al front de l’Alt Aragó, que sumats
amb els altres que ja hi havia del grup alpí de Sabadell, dels d’Estat Català
provinents de l’expedició de les Balears i els dels grup Campalans del PSUC que
s’havien integrat finalment als Pirinencs de Benet, ja eren uns 500 els membres
del Regiment Pirinenc nº 1 que eren lluitant al front del Pirineu Aragonés.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">A Barcelona quedaven en aquells moments,
entre els originals i els nous reclutats, uns 440 Pirinencs que sumats als més de 600 de la zona de Figueres i
els 500 que ja eren al front d’Aragó, els membres del Regiment Pirinenc nº 1 ja
eren més de 1.500.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Comptant però el nombre indeterminat i
difícil de saber ara dels que s’incorporaren a les companyies de raquetes i la Companyia de Mar dels
Pirinencs que era a Figueres i a Olot des de les comarques de la zona i
comptant els encara centenars més que s'incorporaren als Pirinencs dels nous reclutaments
de lleves en els següents mesos a Barcelona, es calcula que el Regiment
Pirinenc nº1 va arribar a tenir finalment uns 2.000 membres en els següents
mesos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El desembre de 1936 totes les milícies
catalanes que hi havia al front d’Aragó passen a denominar-se Exèrcit Popular
de Catalunya sota el comandament de Vicenç Guarner i que pretenia que les
milícies per filiacions polítiques es convertissin en columnes d’un Exèrcit
Popular de comandament únic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">En aquells moments al Pirineu Aragonès els
republicans que hi operaven estaven integrats bàsicament en dos grups;
l’anomenat Batallón Alto Aragón a on hi havia entre altres, la majoria
d’aragonesos originals de la zona de totes les filiacions antifeixistes i
l’anomenat Batallón Alpino a on hi eren integrats la majoria de catalans que
pertanyien al Regiment Pirinenc nº1. El conjunt dels dos era conegut a la zona
com la Agrupación Alpina i Mariano Bueno era el comandant de la zona que
depenia de Josep Maria Benet, que havia set nomenat per la Generalitat el cap
del front del Pirineu Aragonès.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">També hi havia milicians del POUM i
membres de la CNT que vinguts de Catalunya operaven dins de la Agrupación Alpina, però normalment no se sotmetien a les ordres de Bueno ni de Benet.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">LA COMPANYIA D’ESQUIADORS SURT CAP A LA
MOLINA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">A mitjans de desembre de 1936 els 135
membres de la Companyia d’Esquí del Regiment Pirinenc nº 1 van sortir
finalment de Barcelona i es van traslladar a un xalet de la Molina que pertanyia
al CEC a la Cerdanya prop de la frontera. Hi van anar comandats pel capità
Carles Balaguer, els tinents Carles Altaba, Andreu Xandri,</span><span lang="CA">
</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Nicolau
Gausset, Enric Ribera, Lluís del Río, els sergents Narcís Salas, Ernest Mullor
i Josep Boix i els caporals Josep Gutiérrez, Joan Grabiel, Josep Lliró, Joan
Ballescà, Josep Camañes, Ramón Olivé i Alfons Segalàs. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnGilCVg-FeTLjQTkhoKya6qkXMJEZA9jOitN7vzTC-OlmP4OzoXNuA11FO_WRoLOSoEyWbr_lSwBUQk-qfssC5N6ehzEb5JHM0z61ApNEPKRam_Feb7aiCwQ9m5CwN5DUIRP1WVWQPdI/s1600/PIRINENCS+AMB+FUSELLS+A+LA+MOLINA++MANIOBRES.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnGilCVg-FeTLjQTkhoKya6qkXMJEZA9jOitN7vzTC-OlmP4OzoXNuA11FO_WRoLOSoEyWbr_lSwBUQk-qfssC5N6ehzEb5JHM0z61ApNEPKRam_Feb7aiCwQ9m5CwN5DUIRP1WVWQPdI/s1600/PIRINENCS+AMB+FUSELLS+A+LA+MOLINA++MANIOBRES.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Esquiadors Pirinencs fent maniobres a la Molina</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiANWW-lm5lGEmQDZAIlm3UryF1JmwQM1WHaaPiNIjudD9Gd5j-Qv7XKv1GtUBqHrlsk5dcDGcpcRszPbeALDqBwf_WjKKiIaRFP6G51DK42LQ16pxLMeldx5vg1grZ9PcPVS9ozwfCTmo/s1600/PIRNENCS+ESQU%C3%8D+A+LA+MOLINA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiANWW-lm5lGEmQDZAIlm3UryF1JmwQM1WHaaPiNIjudD9Gd5j-Qv7XKv1GtUBqHrlsk5dcDGcpcRszPbeALDqBwf_WjKKiIaRFP6G51DK42LQ16pxLMeldx5vg1grZ9PcPVS9ozwfCTmo/s1600/PIRNENCS+ESQU%C3%8D+A+LA+MOLINA.jpg" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">La seva missió oficial era ajudar a
controlar la frontera i fer pràctiques de guerrilla, encara que també tenien la
secreta missió d'arribar a controlar del tot la frontera de la zona i al comitè
revolucionari de la CNT de la Cerdanya liderat per Antonio Martín “El cojo de
Málaga”, que era el delegat de la CNT a Puigcerdà i que dominava la frontera i
les col•lectivitzacions. El motiu principal de la secreta missió era que el
comitè revolucionari de la Cerdanya, liderat per la CNT i el POUM, no reconeixia ni el Consell de la Generalitat i moltes vegades ni als mateixos líders de la
CNT-FAI integrats en el Consell de la Generalitat.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqJJ-veMGDJllJl1u7FUtGNgZ9H1-ZO5SE6hfMNVQkAaHNWEtqV2zBDALzJoJ5sjw0lXxI9PaSmkpVkMtbsq7bCptYDGwUudwpD5M-5fnRivWdqehJBnJYUsvyMr3t-OOjeVZ-WE0pveY/s1600/SALAS+I+MULLOR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqJJ-veMGDJllJl1u7FUtGNgZ9H1-ZO5SE6hfMNVQkAaHNWEtqV2zBDALzJoJ5sjw0lXxI9PaSmkpVkMtbsq7bCptYDGwUudwpD5M-5fnRivWdqehJBnJYUsvyMr3t-OOjeVZ-WE0pveY/s1600/SALAS+I+MULLOR.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Narcís Salas i Ernest Mullor, dos dels sergents dels <br />esquiadors Pirinencs que acudiren a la Molina</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">La CNT de la Cerdanya liderada per
Antonio Martín se’n va adonar de seguida de les intencions dels esquiadors
Pirinencs i es va preocupar de que no els arribessin armes i amb prou feines
tenien uns pocs fusells. Hi hagueren diversos incidents entre els esquiadors Pirinencs i
la CNT de la zona recolzada pel POUM que tenia la seva seu a Alp.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El febrer de 1937 el comitè
revolucionari del Consell de la Cerdanya dominat per la CNT des de Puigcerdà
amb l’ajuda de la CNT de la Seu d’Urgell i del comitè del POUM amb seu a Alp,
van programar assaltar el poble de Bellver que amb una majoria de simpatitzants
d’ERC no s’havia sotmès a les ordres del Comitè Revolucionari de la Cerdanya,
ja que consideraven que era indisciplinat amb el Consell de la Generalitat i
amb la mateixa direcció de la CNT.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El poble de Bellver es va parapetar amb
unes dotzenes de veïns armats amb uns pocs fusells, escopetes de caça, una
metralladora, 8 policies secretes enviats per la Generalitat la majoria
militants d’Estat Català i adscrits al Regiment Pirinenc nº1 però no a la companyia d'esquí, uns anarquistes escindits del grup d’Antonio Martín liderats per Joan Jordà “el Penja-Robes" i uns 15 membres dels
esquiadors Pirinencs que hi havien acudit a ajudar-los amb un parell de fusells,
algunes pistoles i algunes bombes de ma.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Increïblement però, els centenars d’anarquistes
i poumistes armats fins a les dents amb armes automàtiques i metralladores no es
van atrevir a assaltar Bellver defensat per unes poques dotzenes de gent armada
precàriament. En converses telefòniques entre els anarquistes de Puigcerdà i de
la Seu d’Urgell que havien set escoltades pels de Bellver, ja que havien punxat
el cable telefònic, es mostrava el temor dels anarquistes de la Cerdanya a morir tots en l’assalt.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Va ser per això que el cap del comitè
anarquista de la zona Antonio Martín va ordenar, enlloc d’assaltar Bellver, assaltar el xalet de la Molina el 26 de febrer de 1937 a on hi
havia la resta d’esquiadors Pirinencs, cosa que els resultà fàcil ja que
hi van acudir amb un centenar d’homes amb armes automàtiques mentre els
esquiadors Pirinencs del xalet només tenien dos fusells operatius.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Segons l’historiador Antonio Gascón
entre els assaltants del Xalet de la Molina dels esquiadors Pirinencs hi havia
Ramon Reinés, un dels inspiradors dels Pirinencs juntament amb Francesc Millet
i que s’havia passat al POUM posteriorment.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPrt5e89Magcx0fLSPYZVitii9Mu1OCps5thCoLZMC7Ne4BgMlSigP9puHNSMH5OkubdliOnhuMJlIKWj3vYJLsw4WAPbGMIv2RUphWrLPlyECu2fxIVIBo7ZAfdTbpy3nDu7OCSlYyWA/s1600/ASSALT+XALET+MOLINA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPrt5e89Magcx0fLSPYZVitii9Mu1OCps5thCoLZMC7Ne4BgMlSigP9puHNSMH5OkubdliOnhuMJlIKWj3vYJLsw4WAPbGMIv2RUphWrLPlyECu2fxIVIBo7ZAfdTbpy3nDu7OCSlYyWA/s1600/ASSALT+XALET+MOLINA.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Moment en que els milicians de la CNT i del POUM assalten el xalet de <br />la Molina a on hi havien els esquiadors Pirinencs el 26 de febrer de 1937</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Finalment els 15 esquiadors que hi havia a Bellver, amb el tinent Xandri al
davant, es van entregar al xalet de la Molina als anarquistes i poumistes
davant l’amenaça de que sinó s’entregaven afusellarien a tots els seus
companys. L’1 de març de 1937 van ser tots expulsats de la Molina i enviats a
Barcelona, malgrat les ordres contràries que va rebre Antonio Martín dels
mateixos caps de la CNT des de Barcelona, cosa que demostrava que el Consell de
la Cerdanya anava totalment pel seu compte. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSKIJGi1S-9B7pAaTvNieZzhnvteNhf4rTdG7S7tDhzny_XxUlmYJjpmwFuNWGbmSd4HJeEuMIs-W7W3bIHZwZdkH_81RW2MRfZOHs3BbJhNfb2CvsYR04_6pw6zXb9meWm-c9uuI7rvQ/s1600/Pirinecns+expulsats.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSKIJGi1S-9B7pAaTvNieZzhnvteNhf4rTdG7S7tDhzny_XxUlmYJjpmwFuNWGbmSd4HJeEuMIs-W7W3bIHZwZdkH_81RW2MRfZOHs3BbJhNfb2CvsYR04_6pw6zXb9meWm-c9uuI7rvQ/s1600/Pirinecns+expulsats.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Esquiadors Pirinencs a punt d'agafar el tren a la Molina després de <br />ser expulsats pels anarquistes de la Cerdanya l'1 de març de 1937</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">No obstant això, el dur entrenament que
feren a la Molina els esquiadors Pirinencs foren molt efectius quan mesos
després foren enviats al front del Pirineu Aragonès, a on 20 d’ells van
resultar morts en combat com veurem més endavant </span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8HsKxRqOr06IbVQCdJu8MFzQQCMmZqkhqJHV9pM7vL2FLhJVmcYVyXP_HPICSuU_jkNOw1dl1V9OWxjgQ_yQI5bgP72wN11XvQF30g1OeBOn801vnsc6UQpFZJPkxpSj8GxpIx716Q1s/s1600/165+PAS+DELS+LLADRES.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8HsKxRqOr06IbVQCdJu8MFzQQCMmZqkhqJHV9pM7vL2FLhJVmcYVyXP_HPICSuU_jkNOw1dl1V9OWxjgQ_yQI5bgP72wN11XvQF30g1OeBOn801vnsc6UQpFZJPkxpSj8GxpIx716Q1s/s1600/165+PAS+DELS+LLADRES.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Campament dels esquiadors Pirinencs al Pas dels Lladres, a la zona de<br />la frontera a la Cerdanya com a exercici de dures condicions i a la<br />vegada com a control camuflat de la frontera</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi76v4oGIkuF6nGJ8Cr4vhiWzyuX0kxgJwMzO56D3N0tBKdsc5tzkS1XPoNbNwBt1TL151Dv_0lOpSmlY-eDd237iscU04IKgNbpGhQhcvwxIpEdGnZJPqh6SWdJSto35JBo9UUOs0NcHo/s1600/A+LA+MOLINA+ESCALANT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi76v4oGIkuF6nGJ8Cr4vhiWzyuX0kxgJwMzO56D3N0tBKdsc5tzkS1XPoNbNwBt1TL151Dv_0lOpSmlY-eDd237iscU04IKgNbpGhQhcvwxIpEdGnZJPqh6SWdJSto35JBo9UUOs0NcHo/s1600/A+LA+MOLINA+ESCALANT.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Esquiadors Pirinencs fent pràctiques d'escalada a la Molina</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Dos mesos després el 27 d’abril de 1937,
membres de la CNT i del POUM de la Cerdanya van intentar finalment assaltar amb
uns 300 milicians fortament armats amb metralladores el poble de Bellver, que
parapetat i armat amb unes dotzenes de simpatitzants d’ERC del poble amb 16
fusells, unes 15 escopetes de caça, 10 pistoles, algunes bombes de ma, els 8 policies secretes adscrits al Regiment Pirinenc nº1 i uns pocs anarquistes
escindits del comitè d’Antonio Martín liderats per Joan Jordà “el Penja-Robes,
com abans he esmentat, que disposaven d'una metralladora, van rebutjar l’assalt matant al cap del Consell
Revolucionari de la Cerdanya Antonio Martín “el Cojo de Málaga” i 7 assaltants
més. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Com van guanyar aquells pocs veïns de
Bellver a centenars d’assaltants armats amb metralladores?, encara hi ha gent
que s’ho pregunta. Segons el que era Cap d’Ordre Públic de Lleida Francesc
Viadiu diu en les seves memòries, aquells milicians de la rereguarda sols
servien per matar capellans i pagesos indefensos i desarmats que no se sotmetien a ells, que era a on se sentien valents, però no sabien el que era un combat
real i en el primer combat que tingueren feren fallida. Evidentment això és la seva opinió
que té un cert sentit i això no treu que milers de membres de la CNT així com d’altres
forces eren al front lluitant i morint amb valor i efectivitat.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Francesc Viadiu, que hi va acudir
l’endemà del tiroteig amb uns 30 Guàrdies d’Assalt, diu en les seves memòries
que és absolutament fals que els Guàrdies d’Assalt participessin en el tiroteig de Bellver com alguns han dit després de manera totalment manipuladora i falsa.<o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">TIROTEJOS DELS PIRINENCS ENVIATS A L'EMPORDÀ</span></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Per altra banda, pocs dies abans de que
els esquiadors Pirinencs haguessin de marxar de la Molina, els Pirinencs de les companyies de raquetes amb la Secció de Mar que havien set enviats a l'Empordà mesos abans amb seu a Figueres, entre els
dies 17 i 19 de febrer de 1937 van participar en zones entre Girona i la
frontera, juntament amb les Patrulles de Control i Guàrdies d’Assalt lleials de
la zona, en una batuda i tirotejos contra 30 Guàrdies Nacionals (ex- Guàrdia
Civil) que volien fugir a França per canviar de bàndol. Quinze d’aquells Guàrdies
Nacionals fugitius van resultar morts i els restants van ser detinguts segons
les autoritats, encara que alguns especulen que alguns pocs podrien haver
creuat la frontera.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">En els tirotejos contra els Guàrdies
fugitius van resultar morts dos membres del Regiment Pirinenc nº1, Manuel Sicilia Rúbio, natural de Lorca (Múrcia) i Manuel
Batlle i Soler, natural de Massanet de Cabrenys (Alt Empordà). També 4 Guàrdies
d’Assalt lleials i 1 membre de la CNT van resultar morts en els tirotejos.</span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZRYGydnmoVcTtapIps2p5cLsKXeKrrgaosdL-5ufMXr-JcPOBtxLZ5NtfQmwT-GemMXehhnwEpsQ6ci9KGPoiqUrz6Ls8BbleFzRH4QEKJgBV8qIutoUpagAs1aQ0GrQEfbiGgKjJJCI/s1600/284+MANUEL+SICILIA+PIRINENC+MORT+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZRYGydnmoVcTtapIps2p5cLsKXeKrrgaosdL-5ufMXr-JcPOBtxLZ5NtfQmwT-GemMXehhnwEpsQ6ci9KGPoiqUrz6Ls8BbleFzRH4QEKJgBV8qIutoUpagAs1aQ0GrQEfbiGgKjJJCI/s1600/284+MANUEL+SICILIA+PIRINENC+MORT+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Manuel Sicilia Rubio, un dels dos Pirinencs amb seu a Figueres <br />que morí en els tirotejos contra els ex guàrdies civils fugitius el febrer de 1937</span></td></tr>
</tbody></table>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg9ADVWSZBJ6-e5vW6b_vUJp74Wn3jBLC_xizchQw2x1WGFA7vAaWyeZIZxmTS48NikTWWQrwuLkX1MeYl8_IBX5OVzrKD5fi1hq4dEzbBTb40oFqwVVzwbZGKZ5c_pfYW44eYV4hzsis/s1600/Copia++de+26+febrer+1937+EC+Alpins+Pirineu+i+Secci%C3%B3+de+Mar+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg9ADVWSZBJ6-e5vW6b_vUJp74Wn3jBLC_xizchQw2x1WGFA7vAaWyeZIZxmTS48NikTWWQrwuLkX1MeYl8_IBX5OVzrKD5fi1hq4dEzbBTb40oFqwVVzwbZGKZ5c_pfYW44eYV4hzsis/s1600/Copia++de+26+febrer+1937+EC+Alpins+Pirineu+i+Secci%C3%B3+de+Mar+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Pirinencs de la Secció de Mar vigilant la costa de l'Empordà el febrer de 1937<br />(Foto Diari de Barcelona 26-2-1937)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF01NHdIA5mSdrh-hnsj2NnltWCKhHo5tAhI_TllQpou-b9Pvm1j14gZVh5LhNkC0gcxGHpDeiWtOtWJ1otGUQzn9edpCeeVXTagSuvAGjEFHReLPKcqjaAgIIoXF9XVNg8P37apIbGlY/s1600/24+febrer+1937+EC+vigil%C3%A0ncia+mar+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF01NHdIA5mSdrh-hnsj2NnltWCKhHo5tAhI_TllQpou-b9Pvm1j14gZVh5LhNkC0gcxGHpDeiWtOtWJ1otGUQzn9edpCeeVXTagSuvAGjEFHReLPKcqjaAgIIoXF9XVNg8P37apIbGlY/s1600/24+febrer+1937+EC+vigil%C3%A0ncia+mar+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Pirinencs d'Estat Català de la Secció de Mar de l'Empordà el febrer de 1937<br />(Foto Diari de Barcelona 26-2-1937)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">ALTRES ESQUIADORS PIRINENCS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Cal ressaltar també que entre els
aproximadament 500 membres del Regiment Pirinenc nº1 que ja eren al front de
l’Alt Aragó des del setembre de 1936, també crearen alguns grups d’esquiadors
al marge de la Companyia d’Esquí que havia anat a la Molina abans esmentada, sobre
tot entre els membres del Grup Alpí de Sabadell i del Grup Alpí d’Estat Català.<o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdpZ5xkZO2Iso0M78Gn9HiEfmXxD99JN636bTl7DWEgVrxyvNMTNmyd6NHVVzYynZm6u2K-z664jipGe-ctbWqqMigO6hjX-49AkfLNhKzUYYjqRKA2Jmm8Qpn0CI8_fsghrth8g_JBKY/s1600/4+febrer+1937+esquiadors+EC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdpZ5xkZO2Iso0M78Gn9HiEfmXxD99JN636bTl7DWEgVrxyvNMTNmyd6NHVVzYynZm6u2K-z664jipGe-ctbWqqMigO6hjX-49AkfLNhKzUYYjqRKA2Jmm8Qpn0CI8_fsghrth8g_JBKY/s1600/4+febrer+1937+esquiadors+EC.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Grup d'Esquí de Pirinencs d'Estat Català el febrer de 1937 a l'Alt Aragó<br />(Foto Diari de Barcelona 4-2-1937)</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheUCKZ4xAQz0M5HjrrRyflga6btjaMHCTFQpGSk6zQwDBqhz2zLNTI1zpl5Xd2-kXeObe4VKoLuEy1ILd_09MAm07pBI8-h06JJcfg380rxbaL-0uIOPKlhidxyjZVfYjwF1hCrXX8-JQ/s1600/4+febrer+1937+Alpins+EC+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheUCKZ4xAQz0M5HjrrRyflga6btjaMHCTFQpGSk6zQwDBqhz2zLNTI1zpl5Xd2-kXeObe4VKoLuEy1ILd_09MAm07pBI8-h06JJcfg380rxbaL-0uIOPKlhidxyjZVfYjwF1hCrXX8-JQ/s1600/4+febrer+1937+Alpins+EC+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Pirinencs d'Estat Català a l'Alt Aragó el febrer de 1937<br />(Foto Diari de Barcelona 4-2-1937)</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">NOU CONTINGENT DE PIRINENCS AL PIRINEU
ARAGONÈS</span></div>
</div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El febrer de 1937 es va crear el batalló
alpí Cinco Villas format a Caspe i a Barcelona majoritàriament per aragonesos
fugits de la zona feixista, una gran part dels quals anarquistes a part
d’alguns d’altres filiacions, que també s’hi apuntaren per ajudar a cobrir la
zona del Serrablo a on hi feien falta més milicians. Es posaren a les ordres de
Mariano Bueno però no s’integraren en el Regiment Pirinenc nº1, ja que no era un grup alpí pròpiament català
ni independentista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Finalment el març de 1937 Vicenç Guarner
que havia esdevingut el cap del front d’Aragó sota les ordres de la Generalitat
i després d’estructurat el nou Exèrcit Popular Català, va requerir a més
Pirinencs que hi havia a Barcelona que s’havien format a l’escola de guerra per
enviar-los al front de l’Alt Aragó a on els franquistes ja disposaven de bones
milícies alpines i cada cop pressionaven més.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Els Pirinencs que restaven a Barcelona,
entre els originals i els que s’hi incorporaren dels posteriors reclutaments es
van dividir en 1er Batalló i 2on Batalló. Cal recordar que els Pirinencs
enviats guardar les costes frontereres amb seu a Figueres també s’havia anomenat
inicialment 1er Batalló, per tant hi ha que suposar que es va fer una nova
reestructuració. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El 7 de març de 1937 l’anomenat 2on
Batalló dels Pirinencs es va traslladar de Barcelona cap al front de l’Alt
Aragó amb diversos oficials que havien rebut formació. Van arribar a l’Alt Aragó el dia 9 de març amb quatre
companyies comandades pels oficials Salvador Galobardes, Francesc Millet,
Leandre Pons i Roger Rodés, que van prendre posicions a Yésero, Linás de Broto,
Viu i Fragen. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Salvador Galobardes figurava com un dels
oficials que havia anat amb la Secció de Mar dels Pirinencs a Figueres
l’octubre de 1936, per tant s’entén que fou traslladat ja que la Secció de Mar
seguia a Figueres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">A finals de març de 1937 també va sortir
l'anomenat primer Batalló Pirinenc cap al Pirineu Aragonès, que fins llavors
encara era a Barcelona i al que s’hi afegiren alguns pocs components la
companyia d’esquiadors, no tots ni la majoria, per acabar de cobrir tota la
capçalera alta del riu Ara amb base a Bujaruelo, prop de la frontera francesa.
La majoria d’esquiadors restaren a Barcelona de moment.</span></div>
</div>
</div>
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyO6Yqz4pjs0MQ3NE0QyVaR9V3zCJ_FDHmrK3UaGbQRtn88QV9ASUcChMJO3gekKgwcKqbQhuGHvztfQw1MQvj0PvsydyM4S-RCN5rnfxWf0CKKyJPblP6o6BiPlTSnD5WMnU73nuWzZM/s1600/milicies+catalanes+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyO6Yqz4pjs0MQ3NE0QyVaR9V3zCJ_FDHmrK3UaGbQRtn88QV9ASUcChMJO3gekKgwcKqbQhuGHvztfQw1MQvj0PvsydyM4S-RCN5rnfxWf0CKKyJPblP6o6BiPlTSnD5WMnU73nuWzZM/s1600/milicies+catalanes+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Membres del Regiment Pirinenc nº 1 desfilant en la setmana pro-Exèrcit Popular a </span><br />
<span style="font-size: small;">Barcelona </span><span style="font-size: small;">el 28-2-1937</span><span style="font-size: small;">, pocs </span><span style="font-size: small;">dies abans de sortir cap al front de l'Alt Aragó</span><br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Durant el més d’abril de 1937 els
Pirinencs catalans recentment arribats a l'Alt Aragó, van tenir diversos
enfrontaments amb els alpins franquistes com els de Gavín o ocupant cotes a la
zona de Biescas i el coll de Batrazo, entre altres, causant nombroses baixes i
presoners a l’enemic, com expliquen alguns dels que hi participaren com Roger Rodés
o Antoni Fort i Nolla.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Francesc Millet, capità d’una
companyia que operava en aquella zona, el 26 d’abril de 1937 amb la seva
companyia atacà posicions dels franquistes la zona de Layes causant nombroses
baixes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Un mes abans el març de 1937 s’havia
creat un altre grup alpí republicà aragonès, el de la Federación Española de
Trabajadores de la Enseñanza (FETE), organisme que ja existia i que formà un
grup alpí del mateix nom. La FETE estava inicialment compost per mestres i
estudiants aragonesos afiliats a la UGT i el seu inspirador va ser Telmo
Mompradé, un mestre de Canfranc que es convertí en el seu capità. No obstant
això la FETE tenia la seva seu a Barcelona i també alguns catalans afins a la
UGT i relacionats amb l’ensenyament també es van incorporar al grup alpí de la
FETE a l’Alt Aragó. LA FETE però, era una grup aragonès no integrat en el
Regiment Pirinenc nº1. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">ELS PIRINENCS I ELS FETS DE MAIG DE 1937
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Els sectors més radicals de la CNT-FAI,
majoritàriament representats en comitès revolucionaris indisciplinats, alguns a
l’estil del Consell de la Cerdanya abans esmentat, cada cop es feien més
notoris al considerar que la mateixa direcció de la CNT feia masses
concessions a les altres forces d’esquerres. Aquests radicals no estaven d’acord
en que la revolució no fos total, en el sentit de que es respectés a alguns
petits propietaris tant del camp com d’empreses i tampoc veien amb bons ulls
que la CNT participés en l'espècie d’Estat Català que era de facto el Consell
de la Generalitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Això provocà alguns incidents greus com
l’assassinat de 38 pagesos a la Faterella el gener de 1937 i altres de similars
en altres pobles, amb la guspira final de l’assassinat del militant del PSUC
Roldan Cortada, secretari del Conseller de Treball també del PSUC Rafael
Vidiella el 25 d’abril de 1937. Roldan Cortada fou assassinat quan patrullava
pel Baix Llobregat, zona dominada majoritàriament per la FAI, per intentar
descobrir als autors d’un intent d'atemptat un dia abans contra el cap de policia Eusebi
Rodríguez i Salas, també del PSUC. Tot això culminat amb els fets de Bellver
del 27 d’abril de 1937 abans esmentats
que acabà amb la mort del cap del comitè anarquista de la Cerdanya Antonio
Martín “el Cojo de Màlaga".<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Això augmentà la pressió de les forces
policials dominades ja pel PSUC cap a alguns comitès de la CNT a Barcelona i
voltants, cosa que feu que una gran part de cenetistes es radicalitzessin més
en general, armant-se i desobeint a les forces policials que els volien
desarmar. Tot això accelerà l’assalt per
part dels Guàrdies d’Assalt a la Telefònica que estava dominada per la CNT el 3
de maig de 1937 i que provocà els enfrontaments que duraren 3 dies per
Barcelona entre membres d’ERC, PSUC, Estat Català i Guàrdies d'Assalt contra membres de la CNT i
del POUM, que es posà al costat dels anarquistes per evitar que el PSUC agafés
el poder.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Durant els fets de maig de 1937 membres
de la companyia d’esquiadors dels Pirinencs, que eren a Barcelona des de que
van ser expulsats pels anarquistes de la Cerdanya, comandats pel tinent Andreu
Xandri i juntament amb altres membres del Regiment Pirinenc, van participar en
durs combats contra membres de la CNT i el POUM, al costat d’ERC, PSUC i Estat
Català. Durant els combats van morir dos Pirinencs, el tinent Fèlix Marimón,
que era Pirinenc però no de la Companyia d’esquí i el soldat Domènec
Jaumot, que si era de la Companyia d’esquí, mentre defenien el Palau de la
Generalitat en un intent d’assalt per part dels grups més radicals anarquistes.</span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2oXCXCriLa1YPrBvPrQ-oRhcOhlaWbowTqYntA1IEWQczgy9HzIyl-QeQVCLWal9gONdBbRzf9AUXjr3DkL37nz8a59vqLiNKCiIchNrE1BH1CFZetl2Azo8452NQ0Du2mvH_maUJM4Y/s1600/F%C3%88LIX+I+DOM%C3%88NEC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2oXCXCriLa1YPrBvPrQ-oRhcOhlaWbowTqYntA1IEWQczgy9HzIyl-QeQVCLWal9gONdBbRzf9AUXjr3DkL37nz8a59vqLiNKCiIchNrE1BH1CFZetl2Azo8452NQ0Du2mvH_maUJM4Y/s1600/F%C3%88LIX+I+DOM%C3%88NEC.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Dos membres del Regiment Pirinenc nº1 morts durant els fets de maig de 1937</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Després dels fets de maig en que van ser
derrotats la CNT i el POUM i després de que els líders de la CNT ordenessin
abandonar les barricades, ni ERC ni Estat Català van poder gaudir de la
victòria i l’arribada de milers de guàrdies d’assalt a Barcelona enviats pel
govern central de València sota el vistiplau confiat de Companys, va provocar
que el PCE i el PSOE, que estaven sota la total influència d’Stalin, acabessin
dominant la situació a Catalunya amb la complicitat dels dirigents del PSUC,
també ja sota la total influència d’Stalin i amb una creixent i vergonyosa
submissió al PCE, tenint en compte el seu origen de marxisme sobiranista i que
havia entrat el la III Internacional de manera separada del PCE. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El resultat d’aquella lluita entre
catalans va ser que el poder de la Generalitat i ERC acabés sent testimonial,
acabant en uns mesos el govern central instal·lant-se a Barcelona, amb el POUM
esclafat i amb la CNT fora del poder. El PSUC va passar a ser una titella del
PCE i Estat Català va començar a patir uns certa persecució per part dels estalinistes
dins del PSOE i del PCE, ja que si abans els seus enemics dins del bàndol
republicà eren els anarquistes catalans ara els seus enemics eren els que
anomenaven separatistes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">ELS PIRINENCS DESPRÉS DE LA DISSOLUCIÓ
DE L’EXÈRCIT POPULAR CATALÀ<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El 20 de maig de 1937 la Generalitat
perdé el control de l’exèrcit a Catalunya i del front d’Aragó que passà a
dependre del govern central republicà. Tant les forces anarquistes catalanes
com les nacionalistes catalanes i les del Pirineu perderen la seva hegemonia en
la direcció de les seves zones de guerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El juny de 1937 es va dissoldre
l’Exèrcit Popular Català que passà a anomenar-se exèrcit de l’Est depenent
totalment del govern central republicà. Això a més d’afectar a totes les
columnes catalanes al front d’Aragó va afectar també als membres del Regiment
Pirinenc nº1 que va ser oficialment dissolt, encara que mantenint inicialment
gran part de l’estructura de les seves companyies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiO-KXNW8_RFbY1ofGGBSgbXhhzkepFjNqlI5-4IaduHi0TVGhyCuXqZbIZ8ck2V5QmG2QdwZms0IQuivoazTqAAffnbzrlpzjRE_kiSMfONJ7HuWXdfwR2uI-rwDr9dFDWE-qPO-AXdo/s1600/CASERNA+REGIMENT+PIRINENC+rev.+CR%C3%92NICA+11-4-1937.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiO-KXNW8_RFbY1ofGGBSgbXhhzkepFjNqlI5-4IaduHi0TVGhyCuXqZbIZ8ck2V5QmG2QdwZms0IQuivoazTqAAffnbzrlpzjRE_kiSMfONJ7HuWXdfwR2uI-rwDr9dFDWE-qPO-AXdo/s1600/CASERNA+REGIMENT+PIRINENC+rev.+CR%C3%92NICA+11-4-1937.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Caserna general del Regiment Pirinenc nº1 a Barcelona que fou </span><br />
<span style="font-size: small;">desmantellada poc després dels fets de maig de 1937</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Els caps militars propers al PCE i al
PSOE van començar a agafar el comandament de l’Exèrcit de l’Est i a partir de llavors els milicians
tant independentistes com anarquistes van ser objecte d’una desconfiança
general dels comandaments i en alguns casos d’una certa i progressiva
persecució.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">A principis de juny de 1937 els
Pirinencs catalans que hi havia a l’Alt Aragó es van reorganitzar sota les
directrius del govern central republicà en diverses unitats orgàniques i companyies
d’infanteria que van ser integrats en la recentment creada 130 Brigada Mixta de
l’Exèrcit de l’Est.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">També pels mateixos dies de juny de 1937
el Batalló de Pirinencs amb la Secció de Mar incorporada que era a Figueres i a
Olot des d’octubre de 1936 amb més de 600 efectius, va
ser enviat primer a Barcelona i 224 dels seus components van ser enviats al
front de l’Alt Aragó. Aquests van ser dividits en companyies sota les ordres
del capità pirinenc Salvador Galobardes que va ser nomenat cap tot el Batalló.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El nombre d’antics Pirinencs catalans
que hi havia en aquells moments al Pirineu Aragonès era d’uns 1.000 mentre els
altres que romanien a Barcelona, que podrien ser uns 1.000 més, van anar
progressivament ser incorporats al front durant els següents mesos, uns al
mateix Pirineu Aragonès i altres en les diverses Divisions del front d’Aragó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiIgvgLaJQA9gBmbNrlsAVcs5C7C855zF6T4meeZa36X5LdZpSBW-M-shpB1jf5gYqS66gX6yaMIlENDPP8x7WkTy1MO3MBT3gx41WnbIpKTbm31rnYvENLcB6eyJATcf2qvEBlVRyKDw/s1600/1+ATORLA+MAIG+1937+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiIgvgLaJQA9gBmbNrlsAVcs5C7C855zF6T4meeZa36X5LdZpSBW-M-shpB1jf5gYqS66gX6yaMIlENDPP8x7WkTy1MO3MBT3gx41WnbIpKTbm31rnYvENLcB6eyJATcf2qvEBlVRyKDw/s1600/1+ATORLA+MAIG+1937+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Membres del Regiment Pirinenc nº1 al Llano de Oncins prop de Torla el maig de 1937<br />(Arxiu d'Antoni Nolla i Fort)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Les companyies dels 1.000 ex Pirinencs
que eren a l’Alt Aragó van quedar repartides entre diverses brigades i
batallons de l’antiga Agrupación Alpina de l’Alt Aragó integrades
majoritàriament en la recentment creada 130 Brigada Mixta de l’Exèrcit de l’Est
comandada pel coronel Bueno Mariano Bueno i alguns posteriorment a la 72 BM que
ja existia i provenia majoritàriament de combatents de la batalla de
Guadalajara.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Un cop dissolt el Regiment Pirinenc nº 1
i integrat la 130 BM a l’Alt Aragó, alguns antics Pirinencs catalans van patir
una espècie de crisi d’identitat al no saber molts perquè lluitaven, donat el
cop d’efecte del govern central contra la sobirania catalana, ja que la idea
inicial de molts d’ells d’afiliar-se als Pirinencs va ser per formar part d’un
exèrcit independentista català, tot això sumat amb el rebuig i desconfiança que
patien molts d’ells al Pirineu Aragonès tant per part dels nous comandaments
com d’alguns milicians de la zona, sobre tot els recentment arribats, per ser
considerats separatistes.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Això va provocar que alguns d’ells
inclosos alguns oficials Pirinencs sol·licitessin el seu trasllat a la antiga
columna Macià-Companys d’ERC i que havia esdevingut la 30 Divisió, a la que ja
s’hi havia adherit feia poc els membres d’Estat Català de la Columna Volant,
que malgrat les escissions del passat en aquella situació preferien estar en
un lloc on hi predominessin els nacionalistes i sobiranistes catalans. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Els
comandaments de l’exèrcit de l’Est però van rebutjar la petició d’alguns dels
antics Pirinencs catalans a ser traslladats a la 30 Divisió, l’ex Macià-Companys,
i inclús el mateix Josep Maria Benet s’hi oposà, ja que volia a tots seus
Pirinencs a l’Alt Aragó. La seva experiència i entrenament per la muntanya era
bàsic per instruir als nous combatents d’arreu de l’Estat Espanyol que
s’incorporaven al front del Pirineu Aragonès.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">REESTRUCTURACIÓ DE LA COMPANYIA
D’ESQUIADORS DELS PIRINENCS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El mateix juny de 1937 la Companyia
d’Esquí dels Pirinencs, la majoria dels quals encara eren a Barcelona van ser
enviats al Pirineu Aragonès. Els comandaments de l’exèrcit de l’Est van formar
una nova Companyia d’Esquí amb els mateixos membres dels ex esquiadors
Pirinencs amb el capità Carles Balaguer i els tinents Andreu Xandri, Carles
Altaba, Nicolàs Gausset i Enric Ribera com a principals oficials, destacant també
els sergents Narcís Salas i Ernest Mullor i els caporals Alfons Sagalàs, Josep
Guitèrrez i Josep Lliró entre altres, destinats inicialment a Torla.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicCvVmTRUdpnl8EExSGHYvXqHznCThCGqkr1Y5cIMH9FATFRACVUGvLOG5NDjFHJmZsq7_qK_CwNcWJkOXb2C03v86gTe_l4lgEjkhnH3MIFOd4Yrx2afwfmY5qBxxQ43B-ojnph5IeUk/s1600/FORT+I+NOLLA+A+OTAL,+REGIMENT+PIRINENC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicCvVmTRUdpnl8EExSGHYvXqHznCThCGqkr1Y5cIMH9FATFRACVUGvLOG5NDjFHJmZsq7_qK_CwNcWJkOXb2C03v86gTe_l4lgEjkhnH3MIFOd4Yrx2afwfmY5qBxxQ43B-ojnph5IeUk/s1600/FORT+I+NOLLA+A+OTAL,+REGIMENT+PIRINENC.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Antoni Fort i Nolla, el segon per l'esquerra, amb altres <br />esquiadors Pirinencs a la Vall d'Otal el juny de 1937</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">La companyia d’esquí dels ex pirinencs
destinada inicialment a Torla el 5 de juny de 1937 tenia un total d’uns 135
esquiadors. D’allí van partir cap a Bujaruelo, prop de la frontera francesa, on
hi havia el comandament de la recentment creada 130 Brigada Mixta a on s’hi
havien integrat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Inicialment els de la companyia d’esquí
dels ex Pirinencs es van dedicar a fer patrulles per la zona per intentar
descobrir les posicions de l’enemic. Mentre agafaven posicions a les valls
d’Otal i d’Ordiso, prop del riu Ara, per muntar llocs permanents de guàrdia i
organitzar patrulles de reconeixement.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0GEDPdKEBeUFOMIM8GT8b9HEuK_CFktJ8GJpC4rRpkwgTv4i1R0gUw2RNdVG1rONGAAEA2rTwCNfxRGYdVmsI6qIgeXd1MnPboNyDfDmExGCqXCuPwx-1Mr1V_eujOtMG2-KYtiWuoO4/s1600/XANDRI+1937+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0GEDPdKEBeUFOMIM8GT8b9HEuK_CFktJ8GJpC4rRpkwgTv4i1R0gUw2RNdVG1rONGAAEA2rTwCNfxRGYdVmsI6qIgeXd1MnPboNyDfDmExGCqXCuPwx-1Mr1V_eujOtMG2-KYtiWuoO4/s1600/XANDRI+1937+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Andreu Xandri, el primer de l'esquerra, amb la Companyia <br />d'Esquiadors a la zona prop de Bujaruelo el juny de 1937<br />(Arxiu de Roger Rodés)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">El mateix juny de 1937 en una de les
patrulles que feren s’introduïren momentàniament en zona franquista i al ser
descoberts per l’enemic van ser tirotejats des de d’alt a la zona de Tendeñera.
Després d’un tiroteig per cobrir la retirada es van replegar quedant el sergent
Ernest Mullor ferit de bala.</span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmso8osEHxqu2s8DFdA_kWS5GPx0DXWNNKN_uDf5H4cuaivfhhp0hEefksaxo-5F6uwQzpfxFL2Y-fcXZdXTOESx3RSnS5Q1flTYNqJTuqf5J8bWjOu2JMffMyjc6-WFd_jhVRkaW1RwU/s1600/1937+PIRINENCS+A+OTAL+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmso8osEHxqu2s8DFdA_kWS5GPx0DXWNNKN_uDf5H4cuaivfhhp0hEefksaxo-5F6uwQzpfxFL2Y-fcXZdXTOESx3RSnS5Q1flTYNqJTuqf5J8bWjOu2JMffMyjc6-WFd_jhVRkaW1RwU/s1600/1937+PIRINENCS+A+OTAL+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Els esquiadors Pirinencs iniciant una patrulla des de la Vall d'Otal<br />(Arxiu Antoni Nolla i Fort)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmdC3Ovo6gChYEfE7GhUp_UjcveZ-KCRuArENc-ee5vEXqjbPjy7p7BA5mdDIaKXObjEIA_l_d3_XA6pkR-b1p9u34nLXcZb5Q_qMY24F8dhRaFk6AvxNNSRKV-miebh7XMszpEVgnf9o/s1600/1+mullor+ferit.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmdC3Ovo6gChYEfE7GhUp_UjcveZ-KCRuArENc-ee5vEXqjbPjy7p7BA5mdDIaKXObjEIA_l_d3_XA6pkR-b1p9u34nLXcZb5Q_qMY24F8dhRaFk6AvxNNSRKV-miebh7XMszpEVgnf9o/s1600/1+mullor+ferit.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">El sergent Ernest Mullor ferit al Coll de Tendeñera</span><br />
<span style="font-size: small;">(Del llibre de memòries d'Alfons Segalàs)</span></td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">ESTRANYES MISSIONS IMPOSSIBLES
ASSIGNADES ALS ESQUIADORS PIRINENCS</span><br />
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">L’endemà mateix del tiroteig abans esmentat, la companyia
d’esquiadors catalans ex Pirinencs van rebre l’ordre d’atacar la central
elèctrica de Panticosa que subministrava una fàbrica que els franquistes tenien
a Sabiñánigo, missió per altra banda d’alt risc ja que s’havien d’introduir en
les línies enemigues.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Comandats per Xandri i Balaguer van
pujar dividits en diverses columnes i van arribar dispersats uns al coll de
Tendeñera i altres a la carena de las Escuelas de 2.570 metres. Posteriorment
van arribar a la zona exacta a on havien set tirotejats pels franquistes el dia
anterior i en que havia set ferit Ernest Mullor, dins mateix de la zona franquista,
cobrint immediatament amb metralladores tota la carena.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjC-ZEnN6opddJpiZdC7nyfWpPbm9nW_h71xdq4CkowZRl8oMz_tajxRSJyAg1g2J-Sjpbj9xaCJtyWXlhOx-KFSwEKzDc8AUn_UM-iP6X9r-_vfypf8cXUx6ZQ7NRV2kR4A4JB-AqVlk/s1600/1+SEGAL%C3%80S+TENDE%C3%91ERA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjC-ZEnN6opddJpiZdC7nyfWpPbm9nW_h71xdq4CkowZRl8oMz_tajxRSJyAg1g2J-Sjpbj9xaCJtyWXlhOx-KFSwEKzDc8AUn_UM-iP6X9r-_vfypf8cXUx6ZQ7NRV2kR4A4JB-AqVlk/s1600/1+SEGAL%C3%80S+TENDE%C3%91ERA.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Esquiadors Pirinencs al Coll de Tendeñera<br />(Del llibre de memòries d'Alfons Segalàs)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Continuaren pujant per congostos fins
que naturalment van ser divisats per l’enemic que els comença atacar amb
metralladores i morters havent de retirar-se cap la seva zona original i
tornant a Bujaruelo. Abans però havien fet algunes fotos de la zona i divisat i
mesurat posicions enemigues.</span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Pocs dies després el mateix juny de 1936
es va assignar a aquells esquiadors Pirinencs catalans integrats en la 130 BM
una altra difícil missió i que ningú s’havia atrevit a fer abans en 11 mesos de
guerra, la de volar amb dinamita la presa de Batrazo amb la finalitat de tallar
el subministrament elèctric del balneari de Panticosa al deixar fora de servei
la central hidroelèctrica de la zona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Els esquiadors en nombre d’uns 135 van
sortir amb els oficials Carles Balaguer i Andreu Xandri al davant de Bujaruelo
i passant per la Vall de l’Ara i posteriorment fent nit a prop de Vignemale. Al
dia següent van iniciar la pujada fins arribar a Brazato, ja en zona
franquista, que era al final d’una penosa pujada i allí es van desplegar en
forma de combat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">A l'arribar a la presa de Brazato els
esquiadors es van trobar que estava fortament protegida amb un gran contingent
de soldats franquistes, cosa que ja demostrava la impossibilitat de la missió.
Tot i així els esquiadors van restar a la zona esperant els altes esquiadors
que anaven amb el burro que portava la dinamita. Una patrulla enemiga va
descobrir els esquiadors desplegats prop de la presa de Batrazo i van intentar
rebutjar-los a trets. Els esquiadors Pirinencs van aguantar la posició amb un
fort tiroteig que durà dos hores i mitja esperant els altres esquiadors que
portaven el burro de la dinamita, burro que no va arribar ja que es va estimbar
en les muntanyes, cosa que ja descartava del tot l’operació. Finalment Carles
Balaguer va ordenar la retirada dels esquiadors Pirinencs tornant a Bujaruelo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjawIbbAv7-i9hdD2pkvZhsPohEETVC1ZSDMraikSC2y7J6i3qsolSqYaRl0N2O8BVjWcyX_N6FFh7qomYj6niDqRyk2BnoKp-u2RpEpAGU2137puiVuSC-qidYpShxoTrpKEz0s9uqbSM/s1600/BURRO+DELS+PIRINENCS+A+OTAL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjawIbbAv7-i9hdD2pkvZhsPohEETVC1ZSDMraikSC2y7J6i3qsolSqYaRl0N2O8BVjWcyX_N6FFh7qomYj6niDqRyk2BnoKp-u2RpEpAGU2137puiVuSC-qidYpShxoTrpKEz0s9uqbSM/s1600/BURRO+DELS+PIRINENCS+A+OTAL.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Burro amb la dinamita dels esquiadors Pirinencs a la Vall d'Otal<br />(Arxiu de Antoni Nolla i Fort)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWeMbSpIOtAUdKFueuKRNPhvptlxVpIDO6AOhkw0ps44coejYvbyet5d2JxUWnjr6RzeG-XgwCGHgwQ4drIgVLuYXual9u6fElTBN1yc2uI8dyCewV4b7y_wCS9Qhyphenhyphen6vRkj3_MtD_K-yg/s1600/1+RETORN+MISSI%C3%93+OTAL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWeMbSpIOtAUdKFueuKRNPhvptlxVpIDO6AOhkw0ps44coejYvbyet5d2JxUWnjr6RzeG-XgwCGHgwQ4drIgVLuYXual9u6fElTBN1yc2uI8dyCewV4b7y_wCS9Qhyphenhyphen6vRkj3_MtD_K-yg/s1600/1+RETORN+MISSI%C3%93+OTAL.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Esquiadors Pirinencs a la Vall d'Otal retornant d'una missió<br />(Del llibre de memòries d'Alfons Segalàs)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><span id="goog_989788852"></span><span id="goog_989788853"></span><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Després del fracàs d’aquesta missió
impossible, el comandament de la 130 BM els va ordenar sortir de Bujaruelo per
anar primer a Torla i després cap a Boltaña, a on era el lloc de comandament de
la 130 BM.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">En aquells moments el comandament de la
130 BM ja havia decidit dissoldre la companyia d’esquiadors, cosa que ells no
sabien però que es podia intuir fàcilment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Els esquiadors Pirinencs van expressar
el seu gran malestar pel trasllat i molts pensaven ja en abandonar la guerra i
creuar la frontera, ja que després de la missió impossible de Brazato no se
sentien reconeguts i pel rebuig que sentien dels comandaments per ser
considerats separatistes, no se sentien motivats per seguir lluitant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El capità Carles Balaguer va donar llibertat als
que volguessin de marxar a França. Llavors el tinent Andreu Xandri va ordenar a
tota la companyia d’esquiadors a agafar el camí de la frontera i un cop prop de
la frontera els va fer una arenga dient que els volguessin podien marxar a
l’Estat Francès, però que ell es quedava ja que encara que no se sentia
identificat amb el comandament republicà, hi havien molts catalans lluitant
contra el feixisme i no els volia deixar sols. Només dos van creuar la frontera
i tots els altres van seguir a Xandri camí cap a Torla.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Un cop a Torla els van prendre tot
l’equip d’esquí i van ser portats a Jànovas, al costat de Boltaña, a on van ser
assignats a la 72 Brigada Mixta, formada majoritàriament per combatents
procedents de la Batalla de Guadalajara o dels combats d’Osca. El Major de
milícies de la 72 BM Rodolfo Bosch Pearson els va fer un discurs dient que allí
tindrien com a companys a milicians foguejats en la batalla i que els
ensenyarien a combatre mentre ells els ensenyarien a ells a llegir. Això va
provocar una esbroncada general dels esquiadors Pirinencs, com va explicar el
sergent dels esquiadors Alfons Segalàs.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Allí alguns dels esquiadors van començar
a penedir-se de no haver creuat la frontera davant les infàmies que rebien com
la de tractar-los de poc efectius per l’operació fracassada de la voladura de
la presa de Batrazo o el rebuig i desconfiança que rebien dels comandaments i
milicians de la 72 BM al ser considerats separatistes. Els esquiadors sempre
van considerar aquella missió impossible de Brazato com un intent de
desprestigiar-los, malgrat que hi van arribar a les portes i mantenint la
posició durant hores entre un intens tiroteig.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Al dia següent a Jánovas, a on es va
fer una festa de rebuda als nous incorporats a la 72 BM entre els que hi havia
també els de Guadalajara, els esquiadors Pirinencs, molestos pel discurs de
Rodolfo Bosch, la van boicotejar primer no acudint-hi i després robant les
agulles del gramòfon tirant-les al riu Ara perquè no pogués sonar la música, a
més de trencar un bon nombre d’ampolles de vi preparades per la festa.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCNTcDDtMBDtRDYViwy6GEjAyt-lXIo1suLvIIK01m7IQUnj6f5lzlw-K2pGVOTSjf84jn1hZ4h4qTOPSzCDOg6_C1DCwTh-ijX68CBdgYYQOsIQmvbG0KZ9lEFbRoiEdoFgMbuQCEcfk/s1600/171+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCNTcDDtMBDtRDYViwy6GEjAyt-lXIo1suLvIIK01m7IQUnj6f5lzlw-K2pGVOTSjf84jn1hZ4h4qTOPSzCDOg6_C1DCwTh-ijX68CBdgYYQOsIQmvbG0KZ9lEFbRoiEdoFgMbuQCEcfk/s1600/171+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Esquiadors Pirinencs a Jánovas a on es procedí a<br /> la dissolució de la seva companyia el juliol de 1937</span><br />
<span style="font-size: small;">(Arxiu d'Antoni Nolla i Fort)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Poc després es van assabentar de la
dissolució de la companyia d’esquiadors el 30% d’ells que eren voluntaris i
no de lleva, per tant tenien dret a escollir destí, van demanar tornar a
Barcelona. Un cop a Barcelona aquell grupet d’ex esquiadors Pirinencs, entre
els que hi havia el capità Carles Balaguer i el caporal Alfons Segalàs, van
formar a Barcelona juntament amb uns refugiats bascos també experimentats en la
muntanya un nou grup alpí anomenat Batalló de Muntanya Basc-Català. Aquest
batalló en el que també s’hi va crear una companyia d’esquí dirigida per Carles
Balaguer, va tornar al poc temps al front de l’Alt Aragó inicialment a Benasc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Els altres esquiadors que s’havien
quedat a Jánovas van ser enviats a diversos batallons de la recent creada 43
divisió que actuava a l’Alt Aragó, formada per les Brigades Mixtes 72, 130 i la
recentment creada 102 Brigada Mixta, entre les que també hi havia dispersats
juntament amb milicians de totes procedències els aproximadament 1.000 ex
Pirinencs catalans que restaven a l'Alt Aragó. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">L’ASSASSINAT DEL CAPITÀ FRANCESC MILLET <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">El 1937 el capità Francesc Millet, l’inspirador
de les Milícies Pirinenques, fou executat per uns oficials de la 72 Brigada
Mixta de l’exèrcit de l’Est amb una excusa banal de no poder recuperar una
posició, encara que tothom coincideix que fou assassinat per la seva condició d’independentista.
No obstant això, si bé es coincideix en el motiu, hi ha dos versions sobre la
data i el lloc.</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">A partir de juny de 1937, just quan
passava l’afer abans esmentat dels esquiadors Pirinencs, s’havia incrementat
fortament l’ofensiva dels franquistes a cap a les posicions republicanes del
Pirineu Aragonès.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El 14 de juny de 1937 s’havia produït
una gran ofensiva republicana a Osca i els franquistes no sols van contenir
l’atac sinó que a més van llençar una contraofensiva al nord.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Inesperadament dos columnes franquistes
havien abandonat la defensa d’Osca, cosa que vol dir que tenien la situació
controlada i es van traslladar a Sabiñánigo per iniciar la reconquesta de les
posicions del massís d’Oturia i l’explanada de Santa Orosia. Cap dels caps de
l’exèrcit de l’Est van preveure això i les posicions estaven defensades per
pocs milicians que no esperaven l’atac ja que eren un lloc elevat de difícil
accés, sent el capità ex Pirinenc Francesc Millet l’encarregat amb el seu
batalló de protegir l’esplanada de Santa Orosia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">A la matinada del 29 de juny de 1937,
emparant-se amb la nit i la boira, juntament amb un Terç de Requetès de Navarra
que se’ls van unir, les dues columnes franquistes van atacar per sorpresa les
posicions republicanes del massís d’Oturia i de l’esplanada de Santa Orosia amb
un gran nombre d’homes i d’artilleria de morters agafant als pocs republicans
que defensaven les posicions per sorpresa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">L’esplanada de Santa Orosia estava
coberta per la companyia del capità Francesc Millet, formada per antics
Pirinencs que era dins del batalló 286, a on Millet hi havia set traslladat
feia pocs dies i que pertanyia a la 72 BM. Al voltant seu hi havia els batallons 518, 519 i 520 que pertanyien a la 130 BM.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Després d’agafar a aquests quatre
batallons per sorpresa i després d’uns tirotejos amb alguns ferits, el
Batalló 519, que eren els de la FETE
(Federación de Trabajadores de la Enseñanza) comandats per Telmo Mompradé i que
eren al massís d’Oturia de 1.920 metres, que era la posició més elevada i que
tenia que donar cobertura als altres, van començar a fugir davant la
superioritat numèrica i el contundent atac per sorpresa amb morters de
l’enemic. Això provocà la fugida també dels del Batalló 286 de Millet de Santa
Orosia, que quedà desprotegit i sense cobertura i també la fugida dels
Batallons 518 i 520. Els franquistes van conquerir les dues posicions i
diversos pobles petits de la zona com Olivan, Susín, Larrade o Saté entre
d’altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUTv3HpvFLoKfQI1dOQ0V0Yu2APTu04j_x6mUPlju0W0GOG-xbjsXyLMniQ_y-QMVd3Zt3fw2PFKuKjoZzYAE6xD1ld8z8d9v5EKPDL5LR-Eg96fNnt8lV28zkW-l1YZR6OIWJ6x2TCPo/s1600/punta+de+Santa+Orosia+1937-38.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUTv3HpvFLoKfQI1dOQ0V0Yu2APTu04j_x6mUPlju0W0GOG-xbjsXyLMniQ_y-QMVd3Zt3fw2PFKuKjoZzYAE6xD1ld8z8d9v5EKPDL5LR-Eg96fNnt8lV28zkW-l1YZR6OIWJ6x2TCPo/s1600/punta+de+Santa+Orosia+1937-38.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Punta de Santa Orosia el 1937</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Per una banda els comandaments de la 130
BM van donar la culpa al batalló 519 que eren els de la FETE, que estaven
capitanejats per Telmo Mompradé. Mariano Constante però, un milicià de la FETE
que hi era present, afirma en les seves memòries que Mompradé no hi era present ja que havia set estranyament cridat per una reunió uns dies
abans, encara que això seria un altre debat.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">No obstant això Vicente Amaro Garcia
Cuervo, que era el comandant que manava sobre el 286 batalló en el que hi havia la companyia que manava el capità
Francesc Millet i que pertanyia a la 72 BM, va culpar a Millet del desastre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Vicente Amaro Cuervo Garcia va ordenar a
Francesc Millet recuperar la posició de Santa Osoria fos com fos, cosa quasi
impossible, donat que no tenien el factor sorpresa i havien d’atacar de baix a
dalt.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El capità Francesc Millet amb els
membres del seu batalló, va fer tres intents quasi suïcides de reconquerir la
posició de Santa Osoria patint nombroses baixes. Finalment Millet li digué a
Vicente Amaro Cuervo que era impossible i que no faria cap més atac. Cuervo va atribuir això a una insubmissió de Millet i aquí comença la controvèrsia de si
va ser afusellat en aquell moment o uns mesos després.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Segons algunes informacions aportades
per l’historiador Antonio Gascón Ricao, el cap del 286 Batalló Vicente Amaro
Cuervo després de considerar que Millet s’havia rebel·lat, va improvisar amb
altres oficials un simulacre de consell de guerra ràpid el 30 de juny de 1937 i
després de condemnar-lo a mort li engegà un tret al cap. Posteriorment va
informar que havia mort en combat per no informar de la farsa de consell de
guerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Antonio Gascón però en el seu llibre no
diu les fons en la que es basa aquesta versió, encara que podria ser que es
basés en les afirmacions de Mariano Constante, un milicià que del 519 Batalló que
era el de la FETE, el qual va participar en la batalla i que diu en les seves
memòries que li van dir que Millet havia set afusellat posteriorment per no
poder recuperar la posició, encara que ell no ho va veure directament i li ho
havien explicat posteriorment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Durant els intents infructuosos d’aquells dies
de juny i juliol de 1937 per recuperar les posicions perdudes en la zona d'Oturia i Santa Orosia, es
produïren nombroses baixes tant entre els ex Pirinencs com entre les forces de
les Brigades Mixtes 130 i 72 en general.
Entre els morts dels ex Pirinencs destaquen el tinent Miquel Sales i Tutusaus i el
tinent Llibert Salesas i Claudí, dos oficials Pirinencs de prestigi i que ompliren
pàgines de diaris en homenatge seu i la mort del soldat Pere Torra i Ferrer, entre
altres ex Pirinencs. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiei-3SU7dS5q9z7HqJTtmYwEWlHFlgsIR2XpEQDWVgLYSYmyXvnvJKJYR0d_pEAXmcHeTt5mur7KMR4uFZ-EjDnfwKwdLKL4DBwlPjGlu_2O7dPyiLPuTovnXyCdE8OwEwbMmUQ1Xqyn8/s1600/casas,+salesas,+torre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiei-3SU7dS5q9z7HqJTtmYwEWlHFlgsIR2XpEQDWVgLYSYmyXvnvJKJYR0d_pEAXmcHeTt5mur7KMR4uFZ-EjDnfwKwdLKL4DBwlPjGlu_2O7dPyiLPuTovnXyCdE8OwEwbMmUQ1Xqyn8/s1600/casas,+salesas,+torre.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Tres dels combatents ex Pirinencs morts en l'ofensiva </span><br />
<span style="font-size: small;">dels alpins en la zona de Santa Orosia entre juny i juliol de 1937</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">En aquells dies els diaris de l’època
propers a Estat Català, ERC o PSUC, treien fotos o feien menció als milicians
alpins catalans que morien en aquelles batalles al Pirineu Aragonès. No hi ha
cap foto ni referència a Francesc Millet, cosa que seria rara si hagués mort
aquells dies de juny de 1937, ja que sent el principal inspirador de les
Milícies Pirinenques hagués hagut d’omplir pàgines de diaris.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Un caporal dels Pirinencs catalans,
Raimon Galí, que pertanyia a la 130 BM i que escrivia un diari personal durant
la guerra, afirma que Millet fou afusellat el 5 de novembre de 1937 durant un
intent dels republicans de recuperar les zones del Pirineu Aragonès perdudes
abans a la zona propera de Lecinosa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Raimón Galí diu en les seves memòries
que el novembre de 1937 era amb la seva companyia que pertanyia a la 130 BM a
la zona de Lecinosa, quan els van agregar part d’un batalló provinent de la 72 Brigada Mixta en la que mesos abans havien integrat al capità Francesc Millet,
que havia fracassat feia poc en l’intent de recuperar la cota 1.190 on hi havia
l’anomenada ermita de San Pedro en una zona anomenada Las Cocullas, prop de
Lecinosa i també prop de l’esplanada de Santa Orosia.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El capità d’aquells components de la 72
BM i amb qui Galí va tenir molt bona relació, li comunicà
que el capità Francesc Millet havia set afusellat injustament pocs dies abans,
el 5 de novembre de 1937. Aquest capità li digué que Francesc Millet i la seva
companyia havien set enviats com a força de xoc per intentar recuperar la cota
1.190 a on hi havia l’ermita de San Pedro que prèviament el 23 d’octubre de
1937 havien perdut en un atac dels franquistes. Segueix explicant que en
l’intent de recuperar la cota a on hi havia l’ermita de San Pedro van ser
rodejats per totes bandes per l’enemic, tant de dalt a baix com pels costats.
La companyia de Millet s’havia mantingut en primera línia per cobrir la
retirada de la resta de companyies i van
ser els últims en retirar-se amb gran risc. Segons aquest capità digué a Galí,
els caps de la 72 BM van acusar a Millet d’haver abandonat la posició i li van
fer un simulacre de consell de guerra ràpid i el van afusellar immediatament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Aquest capità va fer cridar a un caporal
de la 72 BM que havia presenciat l’afusellament de Millet perquè li ho
expliqués en directe a Galí, cosa que reflectí en les seves memòries. Aquest
caporal li digué que després del consell de guerra ràpid contra Millet van
formar un batalló d’afusellament. Segons explica el caporal, Francesc Millet es
va negar a que li tapessin la cara i va demanar ser afusellat mirant la posta
de sol, cosa que si concedí. Així explicà el caporal com fou afusellat Francesc
Millet.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Aquell capità de la 72 BM li va dir a
Galí amb gran indignació que no entenia com havien afusellat a Millet i no
l’havien afusellat a ell mateix o tots als altres oficials en aquella batalla,
ja que tots havien retrocedit com Millet amb la diferència de que la companyia
de Millet havia set la última en retirar-se.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Raimón Galí afirma que aquell dia, tant
ell com els altres ex Pirinencs catalans que eren amb ell a la zona van rebre
amb forta ràbia la noticia de l’afusellament de Millet i cada cop dubtaven més
perquè lluitaven.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXkWWqU0FCS2j2Hqk_z0X3YgqaocwGyrgMknKJKlD5U9hyphenhyphenDap6wTg3ZPUM3pH-kkiiKdigCEqIv5iIuVhBX61g6XpJn_HjHgTUPH1NNXbnSRgyq7An5HbCo6PIYo_PQuEoPH553X7sHsY/s1600/Raimon+Gali+a+la+guerra+del+1936.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXkWWqU0FCS2j2Hqk_z0X3YgqaocwGyrgMknKJKlD5U9hyphenhyphenDap6wTg3ZPUM3pH-kkiiKdigCEqIv5iIuVhBX61g6XpJn_HjHgTUPH1NNXbnSRgyq7An5HbCo6PIYo_PQuEoPH553X7sHsY/s1600/Raimon+Gali+a+la+guerra+del+1936.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Raimon Galí, Pirinenc català que escriví un diari de guerra</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Aquesta versió de Raimón Galí sobre la
data i ell lloc d’afusellament de Millet el 5 de novembre de 1937 a las
Cocullas prop de Lecinosa, és la que dona per bona l’historiador Jaume de Ramón
i Vidal en el seu llibre “El Regiment Pirinenc nº1”, contradient la versió de
l’historiador Antonio Gascón Ricao en el seu llibre “Las Milícies Pirinenques,
el nacionalismo radical en armas”, que dona com a data de l’afusellament el 30
de juny de 1937 després de perdre la posició de Santa Orosia.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Malgrat tot, les dues versions
coincideixen en la manera injusta de l’afusellament per no poder recuperar una
posició quasi impossible i en l’animadversió dels caps de la 72 BM cap a Millet
com a causa de l’assassinat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Segons molts veterans dels Pirinencs
catalans, aquells eren considerats separatistes pels comandaments de l’exèrcit
de l’Est i patien una persecució per part d’aquests i que això va ser un dels
motius pels que van assassinar al capità Francesc Millet.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Però això no sols passava contra els
separatistes catalans, als anarquistes els passava quelcom similar després dels
fets de maig de 1937. Molts comandaments del PCE i del PSOE també tenien
animadversió contra els anarquistes i els enviaven a cops a missions en les que
tenien tots els números per ser morts. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">De fet l’octubre de 1937 en la mateixa
zona de Sabiñánigo, prop de la Ermita de San Pedro, 9 milicians del grup alpí
Cinco Villas, format majoritàriament per anarquistes, havien set també
afusellats acusats d’insubordinació quan van protestar pels tipus de missions
que se’ls encomanaven, ja que consideraven que el que pretenien era
treure-se’ls de sobre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Aquella protesta dels anarquistes del Cinco
Villas tenia l’origen en que s’havia descobert aquell mateix mes que dos dels
caps de l’Estat Major de la 130 Divisió, els germans Miñana, eren uns
infiltrats i des de l’emissora de Casbas enviaven les posicions i els plans d’atac
i defensa a l’enemic franquista. Això havia causat moltes baixes entre els del
Batalló Cinco Villas i d’altres alpins republicans en general. Els del Cinco
Villas van sospitar de l’Estat Major per les nombroses baixes que havia causat
això i van ser afusellats 9 anarquistes del seu Batalló al negar-se en massa a
seguir les ordres d’atac. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMt24owNds6iGQzzWpSluPmh9HWRaYddNNI8Tvb1Ema7mlL2SM_91eyqXHlUk4j32hehhNNSbOjY2rznYdbk28WqHIc90LJtDrK-xRL355i-LlR91IHZJaDTehxgnwPqguVVs3uPEtjMI/s1600/cinco+Villas+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMt24owNds6iGQzzWpSluPmh9HWRaYddNNI8Tvb1Ema7mlL2SM_91eyqXHlUk4j32hehhNNSbOjY2rznYdbk28WqHIc90LJtDrK-xRL355i-LlR91IHZJaDTehxgnwPqguVVs3uPEtjMI/s1600/cinco+Villas+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Membres del Batalló Alpí Cinco Villas el 1937</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Això demostra també que alguns d’aquells
desastres militars amb els que a cops s’acusava als seus oficials, especialment
els que no eren afins al PCE o al PSOE com el mateix Francesc Millet, tenia l’origen,
a part de la ineficàcia d’algunes ordres del comandament, en els infiltrats
dins de l’Estat Major republicà al Pirineu Aragonès que provocava alguns d’aquells
desastres.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Telmo Mompradé, el cap i fundador del
grup alpí aragonès de la FETE, va morir en un d’aquells forts combats de l’octubre
de 1937 plens de traïcions i infiltracions en la presa del poble de Biescas.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeJVMHbsU1q_nAqyOzDn-a5214mfQ10ClR4GMXZeJDc_-ExR-qWxzg9Zw_YyR-tL7SZ86FuZomDsZ83mqwW-d3K6T0vgU-xyrdgmSCExI2Hvf_NimhJ2AARrn9S35K45MxkciJYUlckGU/s1600/ES-ARA-MB-003-003-000-003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeJVMHbsU1q_nAqyOzDn-a5214mfQ10ClR4GMXZeJDc_-ExR-qWxzg9Zw_YyR-tL7SZ86FuZomDsZ83mqwW-d3K6T0vgU-xyrdgmSCExI2Hvf_NimhJ2AARrn9S35K45MxkciJYUlckGU/s1600/ES-ARA-MB-003-003-000-003.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Telmo Mompradé, el cap i fundador de la FETE, mort en combat <br />en la conquesta de Biescas l'octubre de 1937</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Josep Maria Benet, l’ex cap dels
Pirinencs catalans i en aquell moment un dels comandaments de la zona, va afirmar
anys després que Francesc Millet havia set assassinat injustament per la
animadversió que li tenia el seu cap de la 72 BM, Vicente Amado Garcia Cuervo.
Benet, que com a oficial amb funcions de comandant es va poder assabentar de
com van anar els fets, diu que a Millet el van enviar com a força de xoc per
conquerir la cota a on hi havia l’ermita de San Pedro, perquè abans havia
perdut la posició de Santa Orosia i també la de la mateixa ermita de San Pedro
i el seu cap fent-lo responsable el va enviar en primera línia per recuperar
les posicions.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Josep Maria Benet afirma en una
entrevista que surt en el llibre de Estanislau Torres, que quan van afusellar a
Francesc Millet ell era a l’hospital ja que havia set ferit greu en el cap
durant un bombardeig contra les forces republicanes a Monzón i que si no hagués
set així ell no hauria permès aquell assassinat. Una de les claus per reafirmar
la data de l’assassinat del capità Millet seria saber en quina data fou ferit
Josep Maria Benet, cosa que situaria de manera exacte quina de les dues dates
que donen com la de l’afusellament seria la correcta. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">De totes maneres Josep Maria Benet,
encara que en la seva entrevista amb Estanislau Torres no diu la data en que
fou ferit, es quasi segur que fou a finals de 1937 ja que afirma que aprofità
els dos mesos d’hospital per treure’s el títol de l’Estat Major, al qual ja
pertanyia però no de manera oficial, que li fou donat poc després de sortir de
l’hospital. Bé, el que si se sap és que el títol d’Estat Major li fou donat a
Benet a principis de 1938, cosa que situa la data en que fou ferit a finals de
1937. Pel que si Millet fou assassinat quan Benet era a l’hospital havia de ser
el novembre de 1937 com deia Galí.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkBZpPUpiv1fIx_V5eJ2ZTDSCJKMSuj6ftqC7Mly8lW4X3AODbtqfA1KkgsCQ1KJwbf1wobKY7arZ5q6C8YP3nmpaiMmz2EfXMflMJg7qdb3RwjFQec12xsuMiLtwtYvD8TRZ59MMNukY/s1600/J.M+BENET+11-4-1937+REV.+CRONICA+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkBZpPUpiv1fIx_V5eJ2ZTDSCJKMSuj6ftqC7Mly8lW4X3AODbtqfA1KkgsCQ1KJwbf1wobKY7arZ5q6C8YP3nmpaiMmz2EfXMflMJg7qdb3RwjFQec12xsuMiLtwtYvD8TRZ59MMNukY/s1600/J.M+BENET+11-4-1937+REV.+CRONICA+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Josep Maria Benet i Caparà, a la dreta, l'abril de 1937 en una entrevista<br />per la revista CRÓNICA quan encara existia el Regiment Pirinenc nº1</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">També Josep Maria Benet afirma que
Francesc Millet fou assassinat amb l’excusa d’acusar-lo de no haver pogut
recuperat la posició de l’ermita de San Pedro i l’intent d’assalt a aquesta
posició ocorregué a principis de novembre de 1937, per tant segons les dades
que dona Benet també és pot deduir que Millet fou assassinat el novembre de
1937. Benet no hi era present però com a ex cap dels Pirinencs devia estar ben
informat.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">No obstant això, l’historiador Antonio
Gascón en el seu llibre ja coneixia la versió de Galí i afirma que és errònia,
lo qual que demostra se suposa que ha investigat, cosa que encara fa augmentar
més la polèmica.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">També Alfons Segalàs, l’esquiador
Pirinenc, en les seves memòries parla de “l’execució del capità Millet i la
dissolució del Regiment Pirinenc nº1 el juny de 1937”. Alfons Segalàs el juny
de 1937 era amb els ex esquiadors Pirinencs a la zona de Bujaruelo una mica
lluny del port de Santa Orosia a on era Millet i no se sap si va sentir parlar
de la mort de Millet en aquells moments o posteriorment com la majoria. Més confusió.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">De totes maneres ni Raimón Galí ni
Mariano Constante, unes de les principals fonts de les dues versions, ho van
veure i sols ho saben per testimonis que els ho van explicar.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Per tant, si bé inicialment me inclinat
per la versió de Raimon Galí del 5 de novembre de 1937 com la data de l’assassinat
del capità Millet, tampoc amb aquestes dades ho poc assegurar 100%.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">En tot cas no sembla tampoc que sigui
massa difícil comprovar-ho per una tercera cerca d’algun altre equip d’historiadors
que afirmi o desmenteixi alguna de les dues versions, com les de fer un repàs
dels documents dels capitans que formaven part de la 72 BM i veure si Millet
encara hi era el novembre de 1937 o trobant el comunicat de Garcia Cuervo en
que afirmava que Millet havia mort en combat per no haver de justificar el seu
assassinat. Jo de moment no he tingut ni mitjans ni temps per fer-ho. Espero
que o jo mateix a algú altre interessat en el tema ho esbrini algun dia. D’alguna manera això demostra una mica la deixadesa
històrica cap a la memòria de la figura de Francesc Millet sobre la que encara
hi ha dubtes de la data del seu afusellament.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">De totes maneres les circumstàncies no
canvien, van culpar a Francesc Millet de no poder conquerir una cota
impossible, cosa que demostra que ja estava sentenciat de mort d’abans ja que
ningú es creu que aquest fos el motiu real.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Durant la guerra tant a l’Alt Aragó com
en altres zones, centenars de vegades tant un bàndol com l’altre havien perdut
i recuperat posicions inclús a vegades de manera més ximple i això no era motiu
d’afusellament d’oficials. Els mateixos comandaments que havia tingut Francesc
Millet com Vicente Amado Garcia Cuervo, el que se suposa que el va assassinar,
van perdre posicions i va fracassar en intents de recuperar-les diverses
vegades posteriorment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">És evident que va ser un assassinat
impune contra un combatent independentista.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGESRg-vO6rRdGjo3It5xb9PKyOixUOMM2kPkVdGhaNJt6qUP6NaRvzbcHPz6Cy8-uuUOl6LtEvbJ5zdHhaBJ0lCDNCFww0Fq2pi0KNm2m6y6jZHlCieFOXxR9wMkufJe-6pl8qvOVPAE/s1600/1+Framcesc+%253BMillet.+2jpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGESRg-vO6rRdGjo3It5xb9PKyOixUOMM2kPkVdGhaNJt6qUP6NaRvzbcHPz6Cy8-uuUOl6LtEvbJ5zdHhaBJ0lCDNCFww0Fq2pi0KNm2m6y6jZHlCieFOXxR9wMkufJe-6pl8qvOVPAE/s1600/1+Framcesc+%253BMillet.+2jpg.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Francesc Millet amb els seus germans en una data indeterminada</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">LA RESTA DE LA GUERRA DELS PIRINENCS
DINS DE L’EXÈRCIT DE L’EST I LA MORT D’ANDREU XANDRI<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Els Pirinencs catalans van seguir
combatent a l’Alt Aragó juntament amb altres milicians de diverses procedències
majoritàriament dins de la 43 divisió de l’Exèrcit de l’Est tenint forts
combats. Malgrat que els comandaments afins al PCE i al PSOE a l’Alt Aragó no
volien oficials ex Pirinencs pel perill de que fossin separatistes, Andreu
Xandri fou posat com a tinent d’una de les companyies degut als seus grans
coneixements militars i eficàcia, malgrat que només tenia 20 anys.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">També el capità Carles Balaguer, que en
aquells moments ja estava en el Batalló de Muntanya Basc-Català, era un dels
pocs oficials ex Pirinencs que se’ls va permetre posar-se al davant d’una companyia
a l’Alt Aragó des de mitjans de 1937. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Andreu Xandri en una carta que es
conserva tramesa a un amic que es deia Jordi Planells, li va manifestar que els comandaments de la
43 Divisió li havien proposat abandonar la seva militància independentista i
afiliar-se al seu partit, se suposa que el PCE, i a canvi l’ascendirien i el
mantindrien lluny de les forces de xoc en missions quasi suïcides. Andreu
Xandri s’hi negà i en la carta diu que se sentia més segur com a oficial de
forces de xoc que entre aquells comandaments de l’Exèrcit de l’Est, ja que
temia que el matessin per l’esquena com ja havia passat amb altres combatents.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYxixrTTrN3THwHXukFaQpJCpsaDxMoiVpgvpQqqNL_K0Xk7EFN-9c_NxnI4vEbAWV-4ImVXdBLVmswVcaJcwbShLoY8qQ8DykJ42l9T3gIXVY3IAUR7qRoOALysqCwQi6W6LL7xaQkvA/s1600/1+XANDRI+AMB+LA+COMPANYIA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYxixrTTrN3THwHXukFaQpJCpsaDxMoiVpgvpQqqNL_K0Xk7EFN-9c_NxnI4vEbAWV-4ImVXdBLVmswVcaJcwbShLoY8qQ8DykJ42l9T3gIXVY3IAUR7qRoOALysqCwQi6W6LL7xaQkvA/s1600/1+XANDRI+AMB+LA+COMPANYIA.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Andreu Xandri, de front, amb la seva companyia en un lloc i data indeterminada<br />(Del llibre de memòries d'Alfons Segalàs)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El setembre de 1937 va haver-hi un
intent d’assassinar a Andreu Xandri per part d’uns caps de la 43 Divisió.
Xandri capitanejant la seva companyia havia aconseguit derrotar després d’un
fort combat a les forces franquistes que hi havia a Jarabella, al costat del
riu Gallego, fent presoners a tots els enemics que quedaren. El comandament li
ordenà a Xandri que fes afusellar a tots els presoners però ell s’hi negà
apel·lant al dret internacional de presoners i llavors l’endemà li van
organitzar un consell de guerra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Segons explica Raimon Galí, un Pirinenc
que hi era present, li demanaven la pena de mort per insubmissió però la bona
feina de l’advocat que li assignaren i l’actitud dels Pirinencs que eren en la
companyia de Xandri que van amenaçar en sollevar-se va fer desistir a aquells
caps de la 43 Divisió d’afusellar-lo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">A principis d’aquell mateix mes de
setembre de 1937 ja havien set afusellats 5 ex membres de la Companyia d’Esquí
dels Pirinencs; Josep Davins i Ferrer, Josep Samitier i Lamora, Perfecte
Torrents i Guimerà, Antoni Tabios i Roca i Enric Per i Bistuer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Aquest cinc ex esquiadors Pirinencs,
fastiguejats pel tracte de persecució que rebien els independentistes per part
d’alguns comandaments de la 43 Divisió al Pirineu Aragonès, van inicialment
abandonar la seva companyia amb la intenció de creuar la frontera francesa. No
obstant això, a última hora van decidir tornar i entregar-se al comandament a
Boltanya pensant que sols els farien presoners, greu error. Van ser afusellats
immediatament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El març de 1938 la ineficàcia dels
comandaments de l’exèrcit de l’Est sumat amb l’ajuda alemanya i italiana a
Franco, van fer que les forces franquistes reconquerissin la ciutat de Terol el
febrer de 1938 trencant el front d’Aragó pel sud i arribant al Mediterrani per
Vinaròs l’abril de 1938, deixant les zones republicanes de Catalunya i País
Valencià dividides i quedant Catalunya totalment aïllada de les demès zones del
bàndol republicà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTULsl-uwMfZd1AWX0twB1rvgjrAXHJPCFt4k5evVQmn01Zi5IhtVNsrd1Sy_APdZbL7scquGi2u8HhhbB34viZ5dryokiHxs1Bz42XMK-5twnlixcBHUtVyVFlrJF1Tx5FFW04RKwc1w/s1600/BATALLA+DEL+EBRO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTULsl-uwMfZd1AWX0twB1rvgjrAXHJPCFt4k5evVQmn01Zi5IhtVNsrd1Sy_APdZbL7scquGi2u8HhhbB34viZ5dryokiHxs1Bz42XMK-5twnlixcBHUtVyVFlrJF1Tx5FFW04RKwc1w/s1600/BATALLA+DEL+EBRO.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Catalunya va quedar aïllada de la resta de la zona republicana l'abril de 1938</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Aprofitant aquest desastre republicà i
l’aïllament de Catalunya, els franquistes amb la seva superioritat aèria
alemanya i italiana i podent disposar de més milicians, van llençar també una
forta ofensiva el mateix març de 1938 contra les forces republicanes alpines de
la 43 Divisió que eren al Pirineu Aragonés comandades per Antonio Bertran i per
Josep Maria Benet, que hi havia set enviat com a màxim representant de
l’Estat Major per reorganitzar els comandaments dels batallons i les
companyies. També els del Batalló de Muntanya Basc-Català que eren per la zona
de Benasc van patir aquests atacs.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Els alpins republicans a l’Alt Aragó
després de forts combats i moltes baixes per les dues bandes van anar perdent
quasi totes les posicions des del vall de l’Ara a les zones de Torla i Broto.
Els franquistes també van entrar en algunes zones de Catalunya com la Pobla de
Segur i penetrant per la Vall d’Aran.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEG9-O6hM_LTmeKMDhhOMz8ozXJxfsJRt8nVTTFolpj5esb_AKh5SY24-J2S7FTGR6m7Cb1BqOYEohJrLNqGPX0cb2VjimOYvVMg2kgnEfxEYEY0gnGLRQgLhTuoHtqa8IWBQZ90z28Dg/s1600/175+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEG9-O6hM_LTmeKMDhhOMz8ozXJxfsJRt8nVTTFolpj5esb_AKh5SY24-J2S7FTGR6m7Cb1BqOYEohJrLNqGPX0cb2VjimOYvVMg2kgnEfxEYEY0gnGLRQgLhTuoHtqa8IWBQZ90z28Dg/s1600/175+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Soldats franquistes entrant a la Vall d'Aran el març de 1938</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">En aquelles dates des de març de 1938
els franquistes amb tota la moderna aviació feixista europea havien intensificat
la forta campanya de bombardejos a la rereguarda catalana tant a Barcelona com
a nombroses altres ciutats i pobles de Catalunya. Els franquistes havien entrat
a Catalunya i majoritàriament restaven a les ribes dels rius Ebre i Segre
que els republicans usaven com a defensa natural.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEgV8e4EdY6pYVioCeUF6pFOOPDdGkFKBqggu8VPPoHtnpLsm8ojkDArfi-21lRnPPTp3IuyrNnnFGTgj7uB8PVFbtvRrNRclp5wn1w9FWwi1GwcFRVb7g-kn57jBOUbsO3fjyQDl__5I/s1600/1938+mar%C3%A7+bombardeig+Barcelona.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEgV8e4EdY6pYVioCeUF6pFOOPDdGkFKBqggu8VPPoHtnpLsm8ojkDArfi-21lRnPPTp3IuyrNnnFGTgj7uB8PVFbtvRrNRclp5wn1w9FWwi1GwcFRVb7g-kn57jBOUbsO3fjyQDl__5I/s1600/1938+mar%C3%A7+bombardeig+Barcelona.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Un dels forts bombardejos a Barcelona realitzats <br />per l'aviació alemanya i Italiana el març de 1938</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Finalment el 6 d’abril de 1938 els
alpins republicans de la 43 Divisió que eren al Pirineu Aragonès van aturar als
franquistes després d’un fort combat a Fanlo en que van causar grans baixes als
alpins franquistes. A partir d’aquí es constituí l’anomenada Bossa de Bielsa en
que els alpins republicans majoritàriament de la 43 Divisió, van quedar aïllats
entre la zona franquista i la frontera a la zona als voltants del poble de
Bielsa. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Josep Maria Benet fou traslladat de nou per dirigir la defensa de la
costa catalana fins a la frontera francesa. Llavors Antonio Bertran, que havia
set ascendit a tinent coronel, quedà a càrrec de la 43 Divisió que estava
aïllada a la Bossa de Bielsa i a on hi havien integrats quasi un miler dels ex
Pirinencs catalans, així com els de la FETE, els de l'ex Batallón Alto Aragón,
els anarquistes del Cinco Villas, els procedents de Guadalajara i altres
milicians incorporats posteriorment.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Per altra banda, els membres del Batalló
Basc-Català que combatien en zones properes a Benasc, estaven bastant aïllats
de les altres forces alpines que eren a l’Alt Aragó. El caporal Alfons Segalàs
explica que a finals de març de 1938 quan van saber que la 43 Divisió estava
aïllada a la zona de Bielsa i estant ells també començant a estar rodejats per
forces franquistes tant des de l’Alt Aragó com pels que ja havien penetrat a
Catalunya per la Vall d'Aran i el Pallars Sobirà, finalment van optar per creuar la frontera francesa
arribant al poble de Luchon.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZeSbBzWQrWTvERxtJ1xNKsZRk76HztYQUisAGAV7iT6z497NfGcgz6R4rUsPxOHzFBKOcmmG-yP3CNFVRopo02TVIGi3hlNhjuX2TuhYjbRLnds5H9JEDs8k7I_oI2ptesRVpw1c7QCI/s1600/1+A+RETIRADA+BASCO+CATALANA+DE+BENASC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZeSbBzWQrWTvERxtJ1xNKsZRk76HztYQUisAGAV7iT6z497NfGcgz6R4rUsPxOHzFBKOcmmG-yP3CNFVRopo02TVIGi3hlNhjuX2TuhYjbRLnds5H9JEDs8k7I_oI2ptesRVpw1c7QCI/s1600/1+A+RETIRADA+BASCO+CATALANA+DE+BENASC.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Milicians del Batalló de Muntanya Basc-Català sortint de Benasc per anar a creuar <br />la frontera l'abril de 1938. (Del llibre de memòries d'Alfons Segalàs).</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdNYUSecdTFR7xb35mWLHS-C4peO95vVdfM8E_UBjUlAeJaaFH-sszFKE_yUacpRM-6B0Wnq43auoKI8kwkk7659LMQ-oXXFintWj5cvZaeZS-HEl98jnI820mm6Gc_mqKgfgzgkUvs1w/s1600/1+A+CAP+A+LUCHON.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdNYUSecdTFR7xb35mWLHS-C4peO95vVdfM8E_UBjUlAeJaaFH-sszFKE_yUacpRM-6B0Wnq43auoKI8kwkk7659LMQ-oXXFintWj5cvZaeZS-HEl98jnI820mm6Gc_mqKgfgzgkUvs1w/s1600/1+A+CAP+A+LUCHON.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Batalló Basc-Català descansant abans de creuar la frontera francesa prop de Luchon<br />D'esquena el Capità Carles Balaguer, a la dreta amb boina blanca Alfons Segalàs.<br />(Del llibre de memòries d'Alfons Segalàs)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Un cop a Luchon dins l'Estat Francès i quasi immediatament, els
del Batalló Basc-Català van tornar a penetrar a Catalunya per la zona del
Pallars Sobirà que no estava ocupada pels franquistes. Es van traslladar primer
a Figueres i després a Girona a on es reestructura el Batalló de Muntanya amb
noves incorporacions de noves quintes que ja eren dels més joves de entre 17 i
18 anys, o menys, que formaven part de la que anomenaven quinta del biberó. Allí la cúpula de l’Exèrcit de l’Est els van assignar
alguns nous comandaments i malgrat que hi havia un bon nombre de catalans tant
veterans dels ex esquiadors Pirinencs com de noves incorporacions, inicialment només
hi havia un oficial català, el capità Carles Balaguer. Poc després Josep
Gutièrrez, l’ex caporal dels esquiadors Pirinencs, s’incorporà a aquest nou
Batalló de Muntanya i fou nomenat tinent. Alfons Segalàs diu però, que la majoria
de caporals eren catalans ex Pirinencs.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPTexLCl5Xp8OoIQyDnmRpQRGzvoupVCaRlZvl033fwgb1FZwiesYWHnQmw2K0HRV_LGzsKyTZUZeVubiDed802ko70kxsUKXyf0D6hywIZm6MYpy695stlNVZMk74BtzELBzCT2_EHUo/s1600/Guti%C3%A9rrez+Fontera++B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPTexLCl5Xp8OoIQyDnmRpQRGzvoupVCaRlZvl033fwgb1FZwiesYWHnQmw2K0HRV_LGzsKyTZUZeVubiDed802ko70kxsUKXyf0D6hywIZm6MYpy695stlNVZMk74BtzELBzCT2_EHUo/s1600/Guti%C3%A9rrez+Fontera++B.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Josep Gutiérrez i Chatruch, ex caporal dels esquiadors Pirinencs,<br />incorporat com a tinent al front del Pallars Sobirà el maig de 1938</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIsgKkX-hLofyGFTJm9LCI3Z7QsTsJRSSQp2ChnZbpM1noyFalBdgbbBKa9NiPVA8v565rq2MTvaoYvON-N064sQ5lXxXEV2tc-UwEmoiKdOHqFe31dCDmatKf4Md4XRrHmvxZfMChKlA/s1600/1+JUNY+1937+SOLDATS+BATALL+BRUCH+BARCELONA+ABANS+B.+EBRE.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIsgKkX-hLofyGFTJm9LCI3Z7QsTsJRSSQp2ChnZbpM1noyFalBdgbbBKa9NiPVA8v565rq2MTvaoYvON-N064sQ5lXxXEV2tc-UwEmoiKdOHqFe31dCDmatKf4Md4XRrHmvxZfMChKlA/s1600/1+JUNY+1937+SOLDATS+BATALL+BRUCH+BARCELONA+ABANS+B.+EBRE.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Nous reclutats adolescents a principis de maig de 1938 a Barcelona que foren enviats </span><br />
<span style="font-size: small;">cap els diversos fronts de guerra quan els franquistes ja havien penetrat a Catalunya</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">En aquells moments les tropes
franquistes que ja havien penetrat en algunes zones de Catalunya, havien ja
conquerit la ciutat de Lleida el 4 d’abril de 1938 després de forts combats a
les portes de la ciutat defensada per la 46 Divisió amb centenars de morts. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWM9h-NDbolikretvE9hww5npyZHPgSMnbwnA6coVq148eDTYrcNSU1iTHP7xPd4YUyK6Z5BbkWnWQk4YCk36wDrUTgy26Gn4AbNXzCiIzsG5MAS6409y7XJpw6j4V1HA_i5c_OcGlBq8/s1600/BATALLA+DE+LLEIDA+ABRIL+1938+FOTO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWM9h-NDbolikretvE9hww5npyZHPgSMnbwnA6coVq148eDTYrcNSU1iTHP7xPd4YUyK6Z5BbkWnWQk4YCk36wDrUTgy26Gn4AbNXzCiIzsG5MAS6409y7XJpw6j4V1HA_i5c_OcGlBq8/s1600/BATALLA+DE+LLEIDA+ABRIL+1938+FOTO.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Impressionant foto dels combats de la 46 Divisió defensant la ciutat de Lleida de l'atac <br />dels franquistes el 3 d'abril de 1938. Una de les poques fotos d'aquell combat.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Llavors els comandaments de l’Exèrcit de
l’Est decidiren a principis de maig de 1938 fer un contraatac per zones del
Pallars Sobirà i la Vall d’Aran amb l’esperança de reconquerir posicions i fer
retrocedir als franquistes per intentar enllaçar amb la 43 Divisió que estava
aïllada a la Bossa de Bielsa a l’Alt Aragó prop de la frontera. Els membres del
nou reestructurat Batalló de Muntanya, a on hi havia inclosos els de l’ex
Batalló Basc-Català, van ser enviats a la zona per reforçar a les forces que
intentaven reconquerir posicions als franquistes al Pallars Sobirà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Els republicans tenien diverses
divisions integrades en els anomenats X i XI cos de l’exèrcit mentre els
franquistes hi tenien les Divisions 62 i 63.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Les primeres posicions que els
republicans van reconquerir amb relativa facilitat van ser les Valls del Cardós, de la Vall Ferrera i la Ribera d’Alins.
Finalment aquell maig de 1938 es produïren fortíssims combats a la
vorera del riu Noguera Pallaresa a l’alçada de la cresta de Pedres d’Auló
durant unes setmanes que causaren un alt nombre de morts. Els republicans
atacaren les posicions franquistes de San Corneli, Vilanoveta, Serelles,
Baladredo, el Mont de Conques, el Cucut, el roc de Pessonada, Llània, Esplà i
les Pedres d’Auló que era l’objectiu principal. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">No hi ha acord total sobre el nombre de
morts que es van produir en la batalla a la zona de les Pedres d’Auló però algunes
xifres que s’han donat diverses vegades per part dels dos bàndols són les d'uns
8.000 morts, 6.000 d’ells entre els del X i XI cos de l’exèrcit republicà. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3SnErZiRZCrMfWBhEpvwowhKUXCuo5qKZqTV_7VOQXLQpPjSWdef9U3ON-BaYHipN7tkoTdzXGR3OVVy47IfZnVIcWW8ZNTPq56sZp_J0MAqFpUcdRfq-dM9hwMwuFHboX0m5DBAcyz0/s1600/1+A+PEDRES+D'AUL%C3%93.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3SnErZiRZCrMfWBhEpvwowhKUXCuo5qKZqTV_7VOQXLQpPjSWdef9U3ON-BaYHipN7tkoTdzXGR3OVVy47IfZnVIcWW8ZNTPq56sZp_J0MAqFpUcdRfq-dM9hwMwuFHboX0m5DBAcyz0/s1600/1+A+PEDRES+D'AUL%C3%93.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Zona de les Pedres d'Auló a on tingué lloc la cruenta batalla el maig de 1938</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Va ser una de les més cruentes batalles
dins de territori català abans de la famosa batalla de l’Ebre. Els franquistes de
les 62 i 63 Divisions estaven composats majoritàriament per Requetès de Navarra
i per Legionaris amb el suport de l’aviació. Malgrat la superioritat tant en
artilleria com en aviació dels franquistes, els alpins republicans, que van
tenir moltes més baixes, finalment van arribar a conquerir la posició de Pedres
d’Auló el 28 de maig de 1938. Tots els ex membres del Batalló de Muntanya Basc-Català van participar
en aquella batalla com explica un dels seus membres, l’ex esquiador Pirinenc
Alfons Segalàs en les seves memòries. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjK9t93CoBi3eooFswfV7yX3yKTOA8hm0dJvGslwcMvTmYMfh6cpM31ThyphenhyphenMoDvm-3_Ic3ZbbmL2R2cLlQk5BGnVQOFIyULco_3oU9V0uA7Dvn6pwj16h2D7g_77aaijFDfhXJKiuq86_c/s1600/COMBATS+PEDRES+D'AUL%C3%93.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjK9t93CoBi3eooFswfV7yX3yKTOA8hm0dJvGslwcMvTmYMfh6cpM31ThyphenhyphenMoDvm-3_Ic3ZbbmL2R2cLlQk5BGnVQOFIyULco_3oU9V0uA7Dvn6pwj16h2D7g_77aaijFDfhXJKiuq86_c/s1600/COMBATS+PEDRES+D'AUL%C3%93.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Combats al Pallars Sobirà el 1938</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Malgrat l’èxit republicà en la difícil i
cruenta batalla, no pogueren avançar per enllaçar amb els de la 43 Divisió de la
Bossa de Bielsa però aturaren l’avanç franquista pel Pirineu català. A La Seu
d’Urgell i a Tírvia s’instal·laren les principals casernes generals d’aquells combatents
alpins republicans. Així van estar durant mesos aguantant els forts bombardejos
de les tropes franquistes amb la seva nombrosa i moderna aviació. Els
franquistes havien ja renunciat d’avançar més pel Pallars Sobirà però mantenien
els bombardejos per evitar els intents dels alpins republicans d’enllaçar amb
la 43 Divisió de la Bossa de Bielsa o de recuperar posicions posteriorment.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlMzxPN8b7CNDhCm4iHlBhp1XLRdEiB4VafO9d3wqVVxRhsLFMzUjTah_IMfaI2lKvtnAPPJpqZ_aw88Qh68ejnJWlH8g2OHrxDJKNw0_4lLYM1v9oQGxcnqpIXrV11FNk8eChWTWdVws/s1600/1+bascos+trivia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlMzxPN8b7CNDhCm4iHlBhp1XLRdEiB4VafO9d3wqVVxRhsLFMzUjTah_IMfaI2lKvtnAPPJpqZ_aw88Qh68ejnJWlH8g2OHrxDJKNw0_4lLYM1v9oQGxcnqpIXrV11FNk8eChWTWdVws/s1600/1+bascos+trivia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Milicians Bascos del Batalló Basc-Català en un moment </span><br />
<span style="font-size: small;">de lleure a Tírvia, </span><span style="font-size: small;">foto feta a partir de juny de 1938</span><br />
<span style="font-size: small;">(Arxiu de l'ajuntament de Tírvia)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">També van ser infructuosos atacs
republicans en les zones de Tremp, Sort o Balaguer entre altres per avançar
pel Segre i després de diversos atacs i forts combats, també començats el maig
de 1938, es van anar guanyant i perdent posicions quedant finalment el front en
el mateix lloc l’original. L’enllaç amb els que estaven aïllats a la Bossa de
Bielsa també havia fracassat per aquest cantó encara que s’havia evitat l’avanç
franquista. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Mentre, els de la 43 Divisió que estaven
aïllats a la Bossa de Bielsa, després de quasi un més i mig de resistir
combatent contra les cada cop més nombroses forces franquistes amb la seva
moderna aviació feixista estrangera, en la segona setmana de juny de 1938 el
seu comandant Antonio Bertran va ordenar la retirada de les seves forces de la
43 Divisió dirigint-les a creuar la frontera francesa.</span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzkCl-_cKsWgFxcyC9cO_28_h8mKE-sevPiowFolgqakwRcAeLlvq1rtgkXL1Mh4MnDEBTFPKuNe3qDsAubE9GGn6nZIdlvc9z9NehWgKlHar9clV3gae7GYo9G5n9W_0VnOY_arOFwi8/s1600/43+DIVISI%C3%93+A+LA+BOSSA+DE+BIELSA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzkCl-_cKsWgFxcyC9cO_28_h8mKE-sevPiowFolgqakwRcAeLlvq1rtgkXL1Mh4MnDEBTFPKuNe3qDsAubE9GGn6nZIdlvc9z9NehWgKlHar9clV3gae7GYo9G5n9W_0VnOY_arOFwi8/s1600/43+DIVISI%C3%93+A+LA+BOSSA+DE+BIELSA.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Milicians de la 43 Divisió resistint a la Bossa de Bielsa</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El dia 15 de juny de 1938, just un dia
abans de que totes les forces alpines republicanes que eren a la Bossa de
Bielsa acabessin de creuar la frontera francesa, va morir el ja capità Andreu
Xandri, l’ex tinent de la companyia d’esquí dels Pirinencs. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiR5qI9FQMkp7pi-TJk-ckaBgMyKw6tCqjHy3KlRPBffKna2maLOlVA3YVxolJdbKfDP3pAxisff4xXQEOsKsMGnifOBUf3o2sxWmLYVJKbwQOssABB0aoJv67L2quiIfHlSPRWxikysg/s1600/43+DIVISI%C3%93+A+LA+FRONTERA+pg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiR5qI9FQMkp7pi-TJk-ckaBgMyKw6tCqjHy3KlRPBffKna2maLOlVA3YVxolJdbKfDP3pAxisff4xXQEOsKsMGnifOBUf3o2sxWmLYVJKbwQOssABB0aoJv67L2quiIfHlSPRWxikysg/s1600/43+DIVISI%C3%93+A+LA+FRONTERA+pg.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Milicians de la 43 Divisió provinents de la Bossa de Bielsa <br />arribant a zona francesa a mitjans de juny de 1938</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Andreu Xandri cobria amb la seva companyia
la retirada sota un fort bombardeig d’avions alemanys i italians i sota el foc
de nombroses metralladores dels franquistes que avançaven. Andreu Xandri es va
quedar com a últim home per assegurar-se de que tothom havia sortit de la zona
descoberta quan va rebre una ràfega de metralladora que li causà la mort. Això
va passar a Parzán, molt prop de la frontera, segons diu Josep Maria Benet que
li havien explicat testimonis directes dels Pirinencs catalans.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU8AfF8ovVuFkYr49LyBhQUKTDfjZtmJWKoih21UKib5vZJgTgTBeZhzcg7DoV9fnql3Ev9-tY3ti-lgSuPY5PWqZwC4t1Aq03qGpPYaqAQXRRa9JAKgOwzx3eQWx-jTieYyZRYwsUMi8/s1600/1+A+PARZ%C3%81N+I+XANDRI.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU8AfF8ovVuFkYr49LyBhQUKTDfjZtmJWKoih21UKib5vZJgTgTBeZhzcg7DoV9fnql3Ev9-tY3ti-lgSuPY5PWqZwC4t1Aq03qGpPYaqAQXRRa9JAKgOwzx3eQWx-jTieYyZRYwsUMi8/s1600/1+A+PARZ%C3%81N+I+XANDRI.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Imatge del poble de Parzán el 1938 a on va morir Andreu Xandri</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Un cop a l’Estat Francès la majoria de membres
de la 43 Divisió, que van ser desarmats per la gendarmeria francesa, van
decidir entrar a Catalunya pel Pirineu Català per incorporar-se de nou a la
lluita en una Catalunya que estava aïllada de la resta de la zona republicana.
La majoria de membres dels ex Pirinencs catalans també van optar per entrar a
Catalunya per incorporar-se de nou a la guerra, malgrat que s’havia posat ja
molt malament pels republicans.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmnchRR97LxFJwYLLvhpeo-9r3_ZdNvAmDY74zL97D_IBJpgDTQRyfT5OueL4ab3YbuWoESkMuH41_Dcl9lC5CgCSwM8_ntVALjD5QgS9OlFWIvgupULJHOfzr78h8OUPgv6ufY8oBcIM/s1600/43+DIVISI%C3%93+A+PUNT+DE+RETORNAR+A+CATALUNYA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmnchRR97LxFJwYLLvhpeo-9r3_ZdNvAmDY74zL97D_IBJpgDTQRyfT5OueL4ab3YbuWoESkMuH41_Dcl9lC5CgCSwM8_ntVALjD5QgS9OlFWIvgupULJHOfzr78h8OUPgv6ufY8oBcIM/s1600/43+DIVISI%C3%93+A+PUNT+DE+RETORNAR+A+CATALUNYA.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;"> Membres de la 43 Divisió provinents de la Bossa de Bielsa en territori francès<br /> a punt de tornar a entrar a lluitar per territori català el juny de 1938</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgKcWs_LXlOa-PmZZ2EZ6UyszesX91eokx06SACA-yyQk-TfPkzcQJeBK1LSL8x2On8IEM1KpFmoaKEqUh3hkpGoUlLg57SjHRWHgfkYrbqd8Zh-JpGbsrWKW7gAvxGJl22Y3dpvLPYqw/s1600/43+DIVISIO+ARRIBA+A+GIRONA+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgKcWs_LXlOa-PmZZ2EZ6UyszesX91eokx06SACA-yyQk-TfPkzcQJeBK1LSL8x2On8IEM1KpFmoaKEqUh3hkpGoUlLg57SjHRWHgfkYrbqd8Zh-JpGbsrWKW7gAvxGJl22Y3dpvLPYqw/s1600/43+DIVISIO+ARRIBA+A+GIRONA+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Milicians de la 43 Divisió el juny de 1938 arribant a Girona <br />per ser destinats als fronts de guerra de Catalunya </span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Quasi un més i mig després que la 43
Divisió creués la frontera sortint de la Bossa de Bielsa, el 25 de juliol de 1938 els republicans
llencen una contraofensiva massiva creuant l’Ebre entre Amposta, Benifallet i Mequinensa reconquerint posicions als franquistes arribant als pobles de Flix i la Fatarella entre altres i a les
serres de Pàndols i Cavalls, per intentar trencar
l’aïllament de Catalunya de la resta de la zona republicana i a la vegada
desviar a l’ofensiva franquista sobre València.</span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">La majoria de combatents procedents dels
alpins de la 43 Divisió amb els ex Pirinencs inclosos van ser enviats a la zona
més avançada de la batalla de l’Ebre a les serres de Pàndols i Cavalls.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Els republicans però no van poder
avançar més ni trencar l’aïllament de Catalunya davant uns franquistes que
col·locaren, a part de les seves forces de milicians, requetès i legionaris, a
dotzenes de milers de soldats d’origen marroquí de les colònies en primera
línia. Els republicans al començar la batalla sols disposaven d’un centenar
d’avions per operar a l’Ebre, alguns d’ells Xatos i Moscas soviètics una mica
antiquats en relació als dels feixistes. Posteriorment alguns pocs centenars d’avions
republicans vinguts d’altres zones van anar donant suport intermitent als
combatents de l’Ebre.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Els franquistes van mobilitzar inicialment
uns 400 avions i disposaven de Heinkels, Messerschmit i Junkers “Stuka” de la
legió Cóndor alemanys entre altres i d’avions italians, majoritàriament
Savoia, que atacaven des de Mallorca. Eren avions molt més moderns, ràpids i potents
que els dels republicans. A mida que avançava la batalla centenars més d’aquests
avions s’hi van anar afegint superant en tres o quatre vegades en nombre als
republicans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">A més la poca aviació republicana en
relació a la franquista no atacava en coordinació a les necessitats de les
forces de terra i molts cops tardaven dies en actuar. El govern de Negrín està
clar que no va donar tot el suport aeri necessari malgrat que ja ha era
inferior com diuen tots els llibres que parlen de la batalla.</span> Hi havien diverses disputes i discussions entre els comandaments militars sobre si usar més avions al l'Ebre o usar-los en altres fronts com València o Madrid.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">A mitja batalla de l’Ebre, el setembre
de 1938, després d’una vergonyosa ratificació del pacte de no intervenció
internacional, les Brigades Internacionals amb milers de combatents abandonen
la batalla de l’Ebre i surten de l’Estat Espanyol. Alemanya i Itàlia
evidentment es saltaren aquest pacte i incrementaren el seu suport a Franco,
malgrat que inicialment Franco va fer un simulacre que retirar alguns soldats
italians.</span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Malgrat tot els franquistes van tardar 4 mesos en recuperar el que els republicans havien conquerit en un dia i el 15 de
novembre de 1938 els republicans tornen a creuar l’Ebre en sentit invers i de
retirada inicialment per Flix.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Aquells combats que duraren 4 mesos i
que es coneixen com la Batalla de l'Ebre, tingueren lloc principalment en les
comarques la Terra Alta, La Ribera de l’Ebre, Baix Ebre i provocà dotzenes de
milers de morts amb un 70% de combatents catalans més els reforços de la resta
de l’estat pel bàndol republicà, entre els que hi havia inclosos la majoria
dels 2.000 membres de l’ex Regiment Pirinenc nº1. Tot això en una batalla que la
majoria d’experts diuen que ja estava perduda abans de començar per la
superioritat d’armament franquista com abans he comentat.<o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKMxK-yJ7TcocnPcmaxA6y8Vl-l4FCY_NJDlqu_3v2N66tjDoJPmg-waSFW22mtTMcO8gc-CzpRRErOQaiWfbHToizQyU5H270kdCQcDmxS8GdQ10xTsiufrr_iRdfo1GktrZ9xg5T3kk/s1600/1+AA+BATALLA+EBRE.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKMxK-yJ7TcocnPcmaxA6y8Vl-l4FCY_NJDlqu_3v2N66tjDoJPmg-waSFW22mtTMcO8gc-CzpRRErOQaiWfbHToizQyU5H270kdCQcDmxS8GdQ10xTsiufrr_iRdfo1GktrZ9xg5T3kk/s1600/1+AA+BATALLA+EBRE.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Milicians republicans en la Batalla de l'Ebre el 1938, <br />una de les últimes defenses que tenia Catalunya</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">S’havia tornat a les posicions originals i els republicans totalment desgastats tant en
milicians con en armament que no tenia recanvi van aconseguir encara evitar
durant més d’un mes que les franquistes creuessin l’Ebre. A la resta de l’Estat
feia quasi mes d’un any que els republicans no havien avançat i Madrid havia
estat tota la guerra simplement defensant la ciutat perquè no entressin els
franquistes.<o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj45nUgZSsYaUJVshBR-z1F-suw2TvZfdoRn35NJaCwhIo7hlJnHJmL2YaL3VearA1hBmhJoFNI012vVokwKxZXBX__APXxurDTQX6zyGjH6dyEc97YqaP-1rpobmCnorB50km0Qv_buRc/s1600/avions+skutas+alemanys.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj45nUgZSsYaUJVshBR-z1F-suw2TvZfdoRn35NJaCwhIo7hlJnHJmL2YaL3VearA1hBmhJoFNI012vVokwKxZXBX__APXxurDTQX6zyGjH6dyEc97YqaP-1rpobmCnorB50km0Qv_buRc/s1600/avions+skutas+alemanys.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Avions Junkers "Stuka" de la Legió Cóndor alemanya <br />bombardejant Catalunya en tots els fronts el 1938</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">No obstant això, per la zona del Segre
fins a la frontera hi havia encara nombroses Divisions de l’Exèrcit Republicà
de l’Est resistint l’atac dels franquistes per aquella zona des de d’abril de
1938, que havien set aturats primer en la cruenta batalla de les Pedres d’Auló
al Pallars Sobirà el maig de 1938, com abans he comentat, i durant mesos en diversos
combats aguantant els continus bombardejos de les forces feixistes. Tots
aquests combats són coneguts com la Batalla del Segre que és menys coneguda,
però molts consideren que tant important que la famosa Batalla de l’Ebre, en la
que no fou el final de la resistència a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Poc abans de consumar-se la derrota
republicana a l’Ebre el novembre de 1938 s’intensificà l’anomenada Batalla del
Segre. El General Líster del PCE, un dels que dirigia la defensa de Catalunya en
aquells moments, va
ordenar un intent de recuperar terreny als franquistes per la zona del Segre en
zones que van des de Mequinensa passant per Fraga i més al nord el 7 de
novembre de 1938. Inicialment els republicans van creuar el Segre recuperant
posicions als franquistes.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIIsJZyZbLtP0E5iylqP35TmvjvWFrubTgRMII5zbZ_-yM5zNhi0rIzCUiYJEkczcJPOvtq_TeeJ5jTd9NL_8axfRkUIGYnAxLQYax73okAHQvpF18UMq6s9oQiBjLo-_5jZnIIjXheB4/s1600/1+BATALLA+SEGRE+NOVEMBRE+1938+CAPA+2+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIIsJZyZbLtP0E5iylqP35TmvjvWFrubTgRMII5zbZ_-yM5zNhi0rIzCUiYJEkczcJPOvtq_TeeJ5jTd9NL_8axfRkUIGYnAxLQYax73okAHQvpF18UMq6s9oQiBjLo-_5jZnIIjXheB4/s1600/1+BATALLA+SEGRE+NOVEMBRE+1938+CAPA+2+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Republicans contraatacant a punt de creuar el Segre <br />prop de Fraga el 7 de novembre de 1938<br />(foto Robert Capa)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE6buKo_n8DoVKOniUj_-gBLsp5kgL-YZdyKtPh1CJCsAwCYrRgZU3xFL-eb2dKATohPiEOV_apJa2XpC_4mw-mSZEpR2d5GbZ9kTUgNrxMGgPWpkgvC42WoQo-Jo58P1mUsWsEHuRQPg/s1600/1+BATALLA+SEGRE+NOVEMBRE+1938+CAPA+9+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE6buKo_n8DoVKOniUj_-gBLsp5kgL-YZdyKtPh1CJCsAwCYrRgZU3xFL-eb2dKATohPiEOV_apJa2XpC_4mw-mSZEpR2d5GbZ9kTUgNrxMGgPWpkgvC42WoQo-Jo58P1mUsWsEHuRQPg/s1600/1+BATALLA+SEGRE+NOVEMBRE+1938+CAPA+9+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Republicans en l'atac per creuar el Segre prop de Fraga el 7 de novembre d 1938<br />(foto Robert Capa)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Però tota la força de l’exèrcit
franquista que ja no s’havia de concentrar en la Terra Alta després de guanyar
la batalla de l’Ebre, va caure sobre els defensors del Segre i aquests es van
haver d’anar-se retirant entre forts combats i moltes baixes resistint fins a
principis de gener de 1939. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El 3 de gener de 1939 els franquistes finalment
creuen l’Ebre per la zona sud i avancen cap a Tarragona des d’Ascó. Dos dies
després trenquen el front del Segre entrant els franquistes a pobles les Borges
Blanques, Pons i Artesa de Segre entre altres i els franquistes avancen
massivament dins de Catalunya cap a la costa . El 14 de gener de 1939 els
franquistes entraven a Tarragona després d’uns desesperats combats dels
republicans que malgrat la seva inferioritat amb nombre de soldats i armament
que no tenia recanvi i havent encara mobilitzat més lleves de joves
adolescents.<o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
</div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuSnEOm1R33RHTka156evf5Lr6v3jsnanxtdNqYKXpJQZCnUcSJNiIizt1YBQwb2tziGmxFidmFmwcibnB46jeX-rnFT9iAExpo2f-lnblY5oa5frztEmg2rsHOOJd4nsyCJAqPTSMR-0/s1600/1+AAA+SEGRE+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuSnEOm1R33RHTka156evf5Lr6v3jsnanxtdNqYKXpJQZCnUcSJNiIizt1YBQwb2tziGmxFidmFmwcibnB46jeX-rnFT9iAExpo2f-lnblY5oa5frztEmg2rsHOOJd4nsyCJAqPTSMR-0/s1600/1+AAA+SEGRE+2.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Recollida de ferits republicans en la batalla del Segre a finals de 1938</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6zXr0wSwFae1E9Wdhm6XFUHowu5ONsPVvarWnjVtWwbUEZyg3HFEFLOPZCkv3hQJ35s64h5TZktVXRUculTpd8acLB7P0KChZqCjPIEvpacy4sMEi_r6MwSJN2Ze0_N5fB5Xxp9_AyKw/s1600/GENER+1939+FRANQUISTESA+LES+BORGES+BLANQUES+-+copia.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6zXr0wSwFae1E9Wdhm6XFUHowu5ONsPVvarWnjVtWwbUEZyg3HFEFLOPZCkv3hQJ35s64h5TZktVXRUculTpd8acLB7P0KChZqCjPIEvpacy4sMEi_r6MwSJN2Ze0_N5fB5Xxp9_AyKw/s1600/GENER+1939+FRANQUISTESA+LES+BORGES+BLANQUES+-+copia.gif" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Els franquistes acabats d'entrar a les Borges Blanques el 5 de gener de 1939</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">El general Vicente Rojo, el cap militar de l'Estat Major republicà, li va dir al president de la república Negrín
que ja no tenia prou forces per defensar Barcelona. El govern de Negrín no tenia
llavors capacitat d’enviar ajuda militar a Catalunya des de les altres zones
republicanes. El continu avanç franquista amb la potent aviació al davant
bombardejant contínuament tant Barcelona i altres i posicions, portà a l’entrada
dels franquistes a Barcelona el 26 de gener de 1939. Els caps militars de l’exèrcit
de l’Est havien desistit d’organitzat una defensa de Barcelona i havien iniciat
la fugida, malgrat alguns intents espontanis i irreals d’alguns grups d’organitzar
una defensa de la ciutat de la que desistiren després d’uns desesperats
tirotejos al Tibidabo.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS4lodfb3R1yzhf29askk7sYynME4-85-GWEeisGBk1oG8BVthh3KjO4xtjUmit07vwrTB_I6yd84jcF_sXMHuKS_xXzE0fh8RTYZAbqbsJdQ_wENEQ_m7sZLb3G53Fq4Bi4TmgPd3Z7g/s1600/GENER+1939+FRANQUISTES+I+AVIONS+-+copia.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS4lodfb3R1yzhf29askk7sYynME4-85-GWEeisGBk1oG8BVthh3KjO4xtjUmit07vwrTB_I6yd84jcF_sXMHuKS_xXzE0fh8RTYZAbqbsJdQ_wENEQ_m7sZLb3G53Fq4Bi4TmgPd3Z7g/s1600/GENER+1939+FRANQUISTES+I+AVIONS+-+copia.gif" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Simptomàtica imatge del que va ser l'avanç franquista a Catalunya el gener de 1939,<br />els soldats avançant i els avions, en aquest cas italians, al davant obrint-los pas</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Només quedava encara una zona
republicana a Catalunya entre Barcelona i la frontera prop de la costa i
algunes zones del Pirineu. El 4 de febrer de 1939 els franquistes entraven a
Girona mentre seguien a les columnes de refugiats que eren defensats per
algunes milícies republicanes que s’anaven retirant poc a poc. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Aquell febrer de 1939 tots els milicians
republicans alpins que hi havia al Pallars Sobirà, entre els que hi havia el
Batalló de Muntanya Basc-Català i que havien aturat l’avanç franquista en
aquella zona, van finalment creuar també la frontera francesa al consumar-se la
victòria franquista a tot Catalunya.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimEr4h3veEMppYbvpnEaf_7wE79x_4K-3smIf5YOY29PsIIQy0lyPxq_9dy8zeSxqs5tM3BJgfVvzntrOq2SRshcIOhdqWVTU2WE6VJNjTcYLx4gTYicbu4Vc4X6t930nEqKPYuIRQevI/s1600/CREUANT+LA+FRONTERA+PEL+PIRINEU+1939+-+copia.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimEr4h3veEMppYbvpnEaf_7wE79x_4K-3smIf5YOY29PsIIQy0lyPxq_9dy8zeSxqs5tM3BJgfVvzntrOq2SRshcIOhdqWVTU2WE6VJNjTcYLx4gTYicbu4Vc4X6t930nEqKPYuIRQevI/s1600/CREUANT+LA+FRONTERA+PEL+PIRINEU+1939+-+copia.gif" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Milicians Alpins creuant la frontera francesa pel Pallars Sobirà el febrer de 1939</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">És molt difícil saber ara que hagués
passat si la defensa de Catalunya l’haguessin portat les forces catalanes de
l’Exèrcit Popular Català desmantellat el maig de 1937 enlloc del PCE i el PSOE
i pot ser avantatgista especular ara, però és possible que haguessin canviat
les tàctiques militars. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Alguns han apuntat que el desgast de concentració de
tropes en la batalla de l’Ebre fou inútil des del principi i que s’hagués hagut
de promocionar més les guerrilles de la batalla del Segre. A més la pobre
aviació republicana en comparació amb la franquista es va utilitzar malament i
a vegades amb discussions entre els comandaments militars republicans que
retardava o retallava el seu suport en la batalla de l’Ebre. <o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Cal reconèixer però, que la no intervenció de les
democràcies europees i l’abandó de la URSS a la república sumat amb la
descarada ajuda d’Alemanya i Itàlia als franquistes, posaven molt coll a munt
la defensa del bàndol republicà en general i només s’hagués pogut aconseguir
allargar la guerra fins fer-la enllaçar amb la 2ª Guerra Mundial a punt de
començar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Només quedava una zona republicana des
de Madrid, que havia tingut als feixistes a les seves portes durant quasi tota
la guerra, que comprenia algunes zones de Castella i una petita part
d’Andalusia fins zones de la costa des de València fins a la zona d’Almeria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Durant tot el mes de febrer i principis
de març una gran part de caps militars i tots els membres del govern republicà
van anar progressivament creuant la frontera. El general republicà Segismundo
Casado va fer una espècie de cop d’estat per pactar una rendició amb Franco en
contra de la opinió d’alguns militars comunistes que volien resistir fins al
final, ja que considerava que sense el suport de la URSS que ja havia pactat
amb Alemanya i amb una clara inferioritat militar ja no es podia guanyar, cosa
que creà moltes controvèrsies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">
</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El 29 de març de 1939 els franquistes
entren a Madrid sense disparar un tret i en dos dies ja havien ocupat tota la
zona republicana en un passeig militar. L’1 d’abril de 1939 es consumà la
victòria feixista.<o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">APUNT FINAL SOBRE MILLET, XANDRI I ELS
PIRINENCS <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Només entre els aproximadament 135
membres de l’original Companyia d’Esquí dels Pirinencs catalans en van morir 20
en combat durant la guerra; Andreu Xandri i Serrano, Emili Lladó i Trenzano,
Mario Maurici Sabater, Alexandre Pons i Comellas, Pere Mestres i Puig, Josep
Camprubí i Darna, Alfons Muñoz i Renon, Federic Alou i Mercan, Josep Calvo i
Bolos, Antoni Vila i Mensa, Antoni Argemí i Planas, Ricard Escayola i
Boixadors, Jaume Vila, Joan Alou, Francesc Mestre, Enric Asunción, Manuel
Calpe, Vicenç Canals, Josep Davins i Anselm Muñoz. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Això sense comptar els 5 que foren
afusellats com abans he esmentat o Domènec Jaumot que morí en els fets de maig
de 1937, pel que en total foren 26 els morts entre els ex esquiadors Pirinencs.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Del total dels aproximadament 2.000 membres
que formaren part del Regiment Pirinenc nº1 tant des del principi fins al final
de la guerra després de que fos dissolt el Regiment Pirinenc nº 1 i que foren
dispersats uns 1.000 pel Pirineu Aragonès en la 43 Divisió i uns altres 1.000
en els altres fronts inclús en la Batalla de l’Ebre, no hi ha ara una llista
oficial dels que moriren, però tenint en compte els cruents combats amb dotzenes de milers
de morts en que participaren durant tota la guerra, és evident que en moriren
centenars. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Andreu Xandri és dels mites
dels Pirinencs que és justament bastant conegut i respectat inclús pels
seus adversaris polítics. La mort de Francesc Millet però, s’ha amagat més per
les seves circumstàncies fosques en que fou assassinat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Executat impunement per uns oficials de
l’exèrcit republicà espanyol de l’Est, aquest va ser el dramàtic i vergonyós
final de Francesc Millet i Simón, aquell independentista català que va ser
l’inspirador de les famoses Milícies Pirinenques i apuntant-s’hi a combatre com
a capità, duent a terme l’intent de crear un exèrcit purament independentista
català i que resta pràcticament oblidat de l’anomenada memòria popular
catalana, al menys de manera mediàtica, que encara no s’ha preocupat de
resoldre del tot la data del seu assassinat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">És evident que Catalunya a finals de maig de 1937
ja havia perdut la guerra quan va perdre el control de les seves milícies, tant per part dels independentistes com per part
dels que volien fer la revolució immediata, tot i les diferències i fortes
lluites que també havien tingut entre ells.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Josep A. Carreras</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">ALGUNS DELS LLIBRES CONSULTATS:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El Regiment Pirinenc nº1. De Jaume de
Ramon i Vidal<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Las “Milícies Pirinenques”, el
nacionalismo radical en armas. D’Antonio Gascón Ricao.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Semblanzas de un combatiente de la 43
División. De Mariano Constante (memòries).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">L’Exèrcit de Catalunya. De Raimon Galí
(memòries). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Carnet d’un milicà-soldat. 1936-39. D’Alfons
Segalàs (memòries).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">La Bossa de Bielsa. (La gesta de la 43
Divisió). D’Estanislau Torres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Guerra Civil al Pallars. De Maite
Garcia.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Guerra Civil en el Pirineo Aragonés. De
Miguel Flores Pintado</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Delegat d’Ordre Públic a “la Lleida Roja”.
Francesc Viadiu (memòries).<o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Entre altres llibres, escrits i diaris de l'època de diferents
tendències sobre el tema.</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-4175235220485461448.post-5920910119961730132013-08-26T13:40:00.000-07:002013-09-22T07:51:26.413-07:00VICTOR SABATER I MARTI MARTI, ELS SACCO I VANZETTI CATALANS<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjY8Fd9QeehWO-yAXBnSINSKXUfr-1gxffVwI7TjCPF76lnSEN7mIw5hvsh8epKeBMU6X-4sdoju7aNHX-ajf6GSBjfioJAZS0iX2XZ8aqeIHJT0D5hSdeIyxxf98Cs8qlMWe7LvqFNpqo/s1600/MARTI+I+SABATER+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjY8Fd9QeehWO-yAXBnSINSKXUfr-1gxffVwI7TjCPF76lnSEN7mIw5hvsh8epKeBMU6X-4sdoju7aNHX-ajf6GSBjfioJAZS0iX2XZ8aqeIHJT0D5hSdeIyxxf98Cs8qlMWe7LvqFNpqo/s1600/MARTI+I+SABATER+-+copia.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El 9 de maig de 1922 van ser executats a
Barcelona, Victor Sabater i Martínez i Martí Martí i Colomer, amb un judici
sense garanties acusats de l’assassinat de l’empresari francès Théodore Jenny
de 82 anys, ocorregut a Sabadell el 22 de febrer de 1920, assassinat que no
havien comès. Ambdós eren simpatitzants de les idees anarcosindicalistes però
sense ser militants rellevants. En aquells moments eren a l’atur en una època
de lock-outs i tenien antecedents per robatoris.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Aquest cas té un cert paral·lelisme amb
el conegut cas de Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, els dos anarquistes
d’origen italià executats injustament el 23 d’agost de 1927 per un assassinat
que no van cometre als EEUU. Contrasta però que aquests, a diferència Victor
Sabater i Martí Martí, són constantment recordats tant a Catalunya com a tot el
món amb un dels casos mediàtics d’injustícia més famosos, recordatoris que es
mereixen totalment ja que va ser un assassinat legal en tota regla. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Els fets van anar de la següent manera:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El 22 de febrer de 1920, dos individus
van trucar a la porta de la casa de Sabadell de l’empresari francès Théodore Jenny mentre sopava amb la seva família i li van dir a la criada que eren
treballadors de la seva fàbrica que havien de parlar amb ell, pel que la criada
va obrir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Els dos individus, que anaven amb la
cara tapada amb bufandes, a l’entrar es van treure immediatament les pistoles i
van amenaçar a l’empresari Théodore Jenny, a la criada, als seus dos fills que
es deien un també Teodoro de 55 anys i l’altre Eugeni de 53 anys i a la dona d’un
d’ells que també era a la casa. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Els dos fills de l’empresari Théodore
Jenny, espantats al veure que allò podia ser una execució, van llençar cadires
contra els agressors caient-li a un d’ells la pistola. L’altre agressor va
disparar contra els fills de Jenny ferint-los als dos de bala mentre l’altre
agressor li clavava un ganivet a l’empresari Théodore Jenny al pit causant-li
la mort quasi instantània. Immediatament els agressors van fugir deixant a
l’empresari de 82 anys mort i als dos fills ferits de bala.</span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBSaNwKt3sSE8KNSfFaSCFKblSMKXyYgCLdJcQLZzIVOkkXYNs9zdvYfBET3f2BaWNWtGf8blH05zZzui-fUXOH1O8MhuLw4F6WgSjvhOtRB5Nc-12xqcsKPbi8IFe5vityOoyjKm_K0A/s1600/1+Copia+de+1920+empresari+Jenny+mort+a+Sabadell+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBSaNwKt3sSE8KNSfFaSCFKblSMKXyYgCLdJcQLZzIVOkkXYNs9zdvYfBET3f2BaWNWtGf8blH05zZzui-fUXOH1O8MhuLw4F6WgSjvhOtRB5Nc-12xqcsKPbi8IFe5vityOoyjKm_K0A/s1600/1+Copia+de+1920+empresari+Jenny+mort+a+Sabadell+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Noticia de l'assassinat. Al mig l'empresari mort Théodore Jenny Hermann. <br />A l'esquerra i a la dreta els seus fills Eugenio i Teodoro respectivament</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2c21mr7iK6eAl4LnZMSpJAJHCiZzOkhZZoo9vr_ZBMhGEQoMZS10SRU9fdJGZ5iAJGWayLHdjaw_cgU7iawxrIc22CSIF-2Jq9vsDegiv0ai1T1xNOIcXjDHQFoyPqa0OCJHY9OUTih4/s1600/lloc+assasinat+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2c21mr7iK6eAl4LnZMSpJAJHCiZzOkhZZoo9vr_ZBMhGEQoMZS10SRU9fdJGZ5iAJGWayLHdjaw_cgU7iawxrIc22CSIF-2Jq9vsDegiv0ai1T1xNOIcXjDHQFoyPqa0OCJHY9OUTih4/s1600/lloc+assasinat+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Lloc a on va ser apunyalat Théodore Jenny</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">En aquells moments, aquest estrany atac ningú sabia del cert si havia set un intent de robatori frustrat o un atemptat sindicalista,
tant habituals en aquells dies de venjances entre pistolers anarcosindicalistes
i patronals. Téhodore Jenny havia tingut feia poc uns problemes amb els seus
treballadors que no acceptaven els nous horaris, però no es coneixia que estigués
relacionat amb el pistolerisme patronal, encara que els seus fills eren membres del Sometent de Sabadell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">El fet de que un empresari francès que
tenia una fàbrica a Sabadell fos assassinat, provocà les pressions del govern
francès perquè es descobrissin ràpidament els assassins, però la policia de
Barcelona i Sabadell anaven bastant perduts en resoldre el cas que ja començava
a ser un tema d’estat i de prestigi internacional. El mateix cònsol francès va anar
a visitar a la família l’endemà de l’assassinat per interessar-se personalment
del cas.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Però als pocs dies la policia va trobar
una possible pista en un noi de Sabadell anomenat Josep Peris i s’hi va agafar
cegament disposada a que d’allí sortissin els culpables com fos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Josep Peris i Santcliment era un noi de
17 anys amb greus problemes psíquics que degut a la pobresa de la seva família havia
set acollit de petit en la casa de beneficència que tenien les monges. Peris
coneixia a un empresari que durant els anys havia acudit a aquests llocs per
fer aportacions econòmiques i
convertint-se en un dels protectors de la casa de beneficència. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Josep Peris havia anat a veure a aquell
empresari antic protector seu per demanar-li feina. Durant la conversa va
sorgir el tema de l’assassinat de Théodore Jenny en que els dos es mostraren
indignats pel cas. Josep Peris, com que com he dit abans tenia problemes
psíquics, li va dir a l’empresari que estava segur que si ell s’hi posava
podria descobrír als autors ja que coneixia gent dels baixos fons de Sabadell i
havia sentit alguna cosa. Això ho va dir, segons ell va declarar posteriorment,
perquè creia que així s’atrauria la confiança de l’empresari i que aquest li donaria feina més fàcilment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">L’empresari però es va prendre això
seriosament i va trucar a un dels caps de la policia per comunicar-li que coneixia un noi que deia
que sabia quelcom de l’assassinat. El cap de policia de Barcelona Miguel
Arlegui, al assabentar-se, van enviar una brigada a Sabadell disposat a que d’allí
sortissin detencions com fos ja que estava pressionat políticament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Al veure les condicions psíquiques de
Peris els policies el tractaren com un invitat d’honor amb bons menjars, cigars
i bones begudes i li digueren que ell seria l’heroi que descobriria als
assassins, que seria recompensat i que li buscarien una bona feina, mentre li
demanaven que digués noms de possibles sospitosos. La debilitat mental de Peris
feu que se sentís entre pressionat i afalagat i els va dir que coneixia de
vista els possibles autors però que no en sabia el nom ni a on vivien. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Els policies portaren diverses vegades a
Josep Peris a donar voltes per Sabadell i pobles del voltant per si reconeixia
als que ell sospitava que eren els autors, però no en trobaren a cap. Els policies
van començar a pressionar a Peris dient-li que els faria quedar malament davant
dels seus caps i amenaçant-lo d’acusar-lo d’amagar informació a la policia,
ja que ell mateix havia dit que sabia alguna cosa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Peris espantat, finalment va donar dos
noms de dos delinqüents que coneixia. La policia els va identificar ràpidament
i va cursar una ordre de detenció mentre informaven al cap de la policia
Arlegui que ja tenien als assassins. Arlegui va començar a fer córrer la veu
que va arribar inclús al consolat francès i tots mostraven gran satisfacció,
però aquesta pista es va enfonsar ràpidament. Resulta que els dos denunciats
per Peris eren detinguts a Manresa des d’un o dos dies abans de l’assassinat
acusats de robatori, pel que era impossible que fossin ells.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Després d’haver fet el ridícul davant
dels seus superiors, els policies van canviar d’actitud amb Josep Peris i s’hi
van mostrar més agressius. Li van dir que l’acusarien a ell directament de ser
un dels autors de l’assassinat si els seguia prenent el pel i no els donava el
nom dels assassins. Peris finalment va donar dos noms d’uns coneguts seus, eren
Victor Sabater i Martí Martí, amb qui havia participat en alguns robatoris.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Finalment la policia va detenir a Victor
Sabater i Martínez de 20 anys i Martí Martí i Colomer “el cadirots” de 23 anys,
dos joves en atur que tenien simpaties per les idees anarcosindicalistes sense
ser militants rellevants i que tenien antecedents per robatori. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">A comissaria Sabater i Martí sota
tortures es van declarar culpables però immediatament van comunicar als seus
advocats que eren innocents i que els havien obligat a confessar. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;">Es dona la circumstància de que Peris
durant un temps s’havia dedicat a demanar almoina trucant a cases de gent acabalada i un cop havia també trucat a la porta de la casa de l’empresari
Jenny. La criada el va reconèixer per això i el mateix Peris també ho va
reconèixer, dient que li havien donat l’almoina que havia demanat. Finalment la
policia va fer confessar també a Josep Peris que ell també havia set un dels
autors, ja que el fet d’haver trucat a la casa de l’empresari un temps abans,
donava força a l’acusació.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBNf8AVncVd-VI6-sFiE1VI4DBeZ7nb7qt66w1MvxFx_Big2JXCBe995-9ECP-NndFDC6IIwjP1mNKsiW7nJ0NKlF6vyibQDJ35iRl0H_EeNWEy_Qqu7FEPpKFJXDyow2Ke6HD_JMCylk/s1600/1+Copia+de+1920+detinguts+mort+de+l'empresari+Jenny+a+Sabadell+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBNf8AVncVd-VI6-sFiE1VI4DBeZ7nb7qt66w1MvxFx_Big2JXCBe995-9ECP-NndFDC6IIwjP1mNKsiW7nJ0NKlF6vyibQDJ35iRl0H_EeNWEy_Qqu7FEPpKFJXDyow2Ke6HD_JMCylk/s1600/1+Copia+de+1920+detinguts+mort+de+l'empresari+Jenny+a+Sabadell+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Els caps de policia fent-se la foto propagandística <br />de la detenció dels sospitosos poc després de l'assassinat.<br />Asseguts i d'esquerra a dreta: Victor Sabater, Josep Peris i Martí Martí</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El juliol de l’any següent, el 1921, es
va celebrar el judici .<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Josep Peris va declarar que era innocent
i que també ho eren els altres dos que ell mateix havia denunciat, dient que ho
havia fet sota una forta pressió i amenaces de la policia. També va dir que li
havia dit a l’empresari que coneixia de la beneficència que sabia alguna cosa i
que creia que podia trobar als culpables, creient que així li causaria més bon
impressió i li donaria feina més fàcilment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Peris també va declarar que a l’hora de
produir-se el crim era sopant a casa seva i que després va anar a un ball de
Sabadell amb el seu germà on el van veure diverses persones. El seu pare i el
seu germà ho corroboraren quan va testificar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Víctor Sabater va dir que havia anat al
cine amb la seva xicota i després a sopar a casa dels seus pares cap a les 8h.,
l’hora de l’assassinat i que després havia anat a un ball juntament amb la
seva germana i el xicot d’aquesta. Cosa
que la seva germana va constatar també quan van declarar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Martí Martí va declarar que a l’hora del
crim havia anat recollir a la seva cunyada a un ball i que després havien anat
a sopar. El seu advocat va lamentar que no s’haguessin inclòs en el sumari
altres testimonis que corroboressin que eren amb ell a l’hora de l’assassinat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Però les contradiccions més grans van
venir quan van declarar els fills de l’empresari assassinat, Eugeni i Teodoro Jenny
i la criada Josepa Roig.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El fiscal, segons l’informe policial de
la policia basat en les confessions dels detinguts, havia acusat als tres,
Victor Sabater, Marti Marti i Josep Peris, d’haver entrat armats a la casa de
l’empresari Jenny. Però ja des dels primers dies de l’assassinat l’any anterior
tant els fills com la criada havien dit que eren dos i no tres els que havien
fet l’assalt. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">En el mateix judici tant Eugeni Jenny com
el seu germà Teodoro i la criada Josepa Roig, van declarar que sols recordaven a
dos agressors que entraren, però que la
policia els havia comunicat que Víctor Sabater s’havia quedat a fora vigilant i
que per tant no l’havien vist al principi. La policia els va dir que havia set
Victor Sabater el que, al sentir els trets, va entrar a la casa i va apunyalar
a Théodore Jenny. Llavors Eugeni va dir que era possible que després de ser
tots a terra i alguns ferits, no se n’haguessin adonat de que eren tres. En
canvi la criada Josepa Roig, que no va resultar ferida, es va reafirmar en que
només recordava a dos agressors. Vaja una fragant contradicció. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Però la cosa no acaba aquí. També Eugeni
Jenny i la criada van dir que havien reconegut a Martí Marti i a Josep Peris
com els dos agressors que entraren, malgrat que ells mateixos havien dit que
anaven amb la cara tapada amb bufandes. L’advocat defensor li va tirar en cara
que un any abans en una roda de reconeixement els fills de Jenny no havien
identificat a Martí Martí, que hi era. Els fills de l’empresari van dir que en
aquella ocasió era massa lluny i hi havia poca llum. Una altra contradicció.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Sembla ser que les pressions del cònsol
francès que havia visitat a la família també havia fet efecte en ells perquè algú
pagès per l’assassinat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">També va declarar el tercer fill de
l’empresari mort François Auguste Jenny, que era el germà petit i que poc abans
de l’assalt havia sortit a patrullar armat ja que era membre del Sometent, cosa
que feia habitualment tal i com va declarar. Per tant no va ser el lloc dels
fets per casualitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">També Eugeni Jenny va dir que a la
fàbrica del seu pare els sindicalistes no havien acceptat l’horari que el seu
pare els havia imposat i que creia que això era una venjança dels
sindicalistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">A Sabadell, com a altres poblacions de
Catalunya, es produïen a principis de 1920 nombrosos lock-outs empresarials per
contrarestar les vagues dels sindicalistes que majoritàriament eren a la CNT
catalana pel que la majoria de treballadors o aturats tenien simpaties per
l’anarcosindicalisme. Victor Sabater i Martí Martí també simpatitzaven amb els
anarcosindicalistes de Sabadell, encara que durant el judici no es van cansar
de repetir que no estaven afiliats a cap sindicat i que no tenien cap simpatia
per cap ideologia sindicalista ni revolucionària, evidentment com a estratègia
per no ser usats com a escarment cap al món anarcosindicalista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Basant-se en això, sumat als antecedents
per robatori dels acusats, a més per un botó de sabata que la policia diu que
va trobar a casa de l’empresari mort al·legant que pertanyia a Josep Peris, va
fer que se’ls declarés culpables i Victor Sabater i Martí Martí van ser
condemnats a la pena de mort. A Josep Peris, considerant que tenia 17 anys en
el moment dels fets i els seus problemes psiquiàtrics, no se li aplicà la pena
de mort i va ser condemnat a una llarga pena de presó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">No obstant això, les protestes i els
dubtes que provocava el cas van fer que l’execució fos posposada quasi un any. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Durant aquell any van sorgir diverses
investigacions no oficials de diverses entitats populars de Sabadell de totes
ideologies, tant properes a l’anarcosindicalisme com als republicans i inclús
d’entitats properes a la Lliga Regionalista, en que es feia evident que els
acusats eren innocents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">També altres persones que coneixen els
baixos fons van enviar cartes al jutge dient que sabien que alguns sicaris que
no eren els acusats havien rebut diners per cometre el crim, testimonis que mai
van ser cridats ni presos en consideració.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El maig de 1922 es va comunicar que
finalment s’executaria la sentència de manera immediata, cosa que va provocar
un reacció de diversos personatges influents en la societat catalana de totes
ideologies per demanar l’indult. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El mateix Salvador Seguí, líder de la
CNT i el president de la patronal dels metal·lúrgics de Sabadell Jaume Ninet, que malgrat
ser patró era d’ideologia republicana, van anar els dos junts a Madrid a parlar
amb el president del govern espanyol José Sánchez Guerra. Salvador Seguir va
dir que li havia comunicat al president del govern la injustícia que s’anava a
cometre. Sánchez Guerra li va contestar amb evasives i li va dir que el govern
francès exigia ja l’execució de qui sigui de manera immediata.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">També Lluís Companys, diputat del PRC a
Madrid, va fer una intervenció al parlament denunciant el cas i demanant
l’indult pels dos condemnats als que considerava innocents. El president de la
Mancomunitat de Catalunya Josep Puig i Cadafalch de la Lliga Regionalista de
Catalunya, partit enfrontat a la CNT catalana, va intercedir demanant també al
president del govern l’indult. Era evident que ningú, malgrat la seva ideologia, volia que dos innocents fossin executats, ja que inclús els més conservadors volien
és que realment es trobés als autèntics criminals. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxGEoVIr0l9SArDFmE0FEPdqfD8ZpqHjSPOeMAcTa7lM1N4mk7FuPgIHB3PhEGL0bir2bqH5c-O50cG9L_4BFLjIfUYxgOvkNeH2kk_FEgo4vkFInnLGU6Z3Cs4SM-V_nwNVM_qL0yGFI/s1600/SEGUI+CADAFALCH.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxGEoVIr0l9SArDFmE0FEPdqfD8ZpqHjSPOeMAcTa7lM1N4mk7FuPgIHB3PhEGL0bir2bqH5c-O50cG9L_4BFLjIfUYxgOvkNeH2kk_FEgo4vkFInnLGU6Z3Cs4SM-V_nwNVM_qL0yGFI/s1600/SEGUI+CADAFALCH.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Alguns dels personatges de diverses ideologies que demanaren al president del govern la communatió de la pena de mort als acusats per considerar que no hi havien prou proves</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El govern espanyol però, a l’igual que
el francès, volien una execució d’escarment ja, sense importar-los si eren o no
eren realment els assassins, cosa que també compartien els fills de Théodore
Jenny.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El cap de policia de Barcelona Miguel
Arlegui, conegut en aquells temps per aplicar la llei de fugues a anarcosindicalistes
catalans executant les ordres del governador civil Severiano Martínez Anido, va
arribar a dir que era igual que fossin innocents, igualment eren personatges
perillosos que s’ho mereixien i que això serviria d’escarment a altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOWil1EQ4bP_an-nB8WFXeIgqT2rm-aUewBnjebfAZdpPtvFIUPKyXblPcDiRKyCwsuymKfUKvnGjsX3wpDMkWQzlYMot283q0mgO8bQ1q37CQb5hCRMLsahRO1kZO01bV11wC56MTWxA/s1600/1921+general+Arlegui+cap+de+policia+de+Barcelona.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOWil1EQ4bP_an-nB8WFXeIgqT2rm-aUewBnjebfAZdpPtvFIUPKyXblPcDiRKyCwsuymKfUKvnGjsX3wpDMkWQzlYMot283q0mgO8bQ1q37CQb5hCRMLsahRO1kZO01bV11wC56MTWxA/s1600/1921+general+Arlegui+cap+de+policia+de+Barcelona.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">El general Miguel Arlegui, cap de la policia de Barcelona que <br />volia que els acusats fossin executats tant si eren culpables o no</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">El 6 de maig de 1922 es va declarar una
vaga general a totes les empreses de Sabadell que van fer un comunicat dient
que els condemnats eren innocents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Finalment el 9 de maig de 1922 s’executà
la sentència i alguns diaris, com LA LIBERTAT o LA PUBLICIDAD, entre altres,
del 10-5-1922 van donar alguns detalls dels últims moments dels executats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Victor Sabater va rebre al seu pare i a
la seva germana a les 7 de la tarda del dia anterior a l’execució i mentre
s’acomiadava els deia que era innocent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">A les cinc del matí del dia de
l’execució, Martí Martí i Colomer es va casar amb la seva companya Rosa
Cañellas, amb la qui tenia un fill, perquè pogués ser considerada vídua.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Tant Victor Sabater com Martí Martí es
van passar la nit dient tant als seus advocats com al personal de la presó que
eren innocents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Cap a les dotze del migdia va arribar el
botxí de Burgos, Gregorio Mayoral, per dur a terme les execucions al garrot a
la presó model de Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">A les dotze del migdia el botxí va
executar primer a un altre condemnat a mort, Alfons Altimira, acusat de matar a
la seva mare.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">A les dotze i vint-i-cinc va ser portat
al garrot Víctor Sabater que es va negar a besar el crist que li oferí un capellà
dient que no havia de demanar perdó de res ja que era innocent. El director de
la presó li recomanà que es posés bé amb Deu abans de morir i Sabater li
respongué que ja s’hi havia posat abans ja que era innocent i acabà dient que
ja era prou gran que s’executi a uns innocents. Sabater es negà a tapar-se la cara
i li digué al botxí que acabés el més aviat possible. Poc després era executat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Pocs minuts després va arribar Martí
Martí, que si accedí a besar el crist que li oferí el capellà, tot i reafirmant
que era innocent i també fou executat ràpidament. Diversos obrers i coneguts
dels executats es van aplegar al voltant de la presó i hi van posar una bandera
negra anarquista a mitja asta. Malgrat que ho havien negat durant el judici, es
confirmava la ideologia anarquista dels executats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Mesos després de l’assassinat seguien
sorgint informes i cartes anònimes senyalant a possibles autors de l’assassinat
senyalant a alguns sicaris que havien cobrat per fer l’assassinat. Les
autoritats i el jutjat rebutjaren investigar res més.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Una altra hipòtesi que va prendre força
amb els anys va ser que l’assassinat l’havia ordenat François Auguste Jenny, el
fill petit de Téhodore Jenny. Com es recordarà durant el judici François
Auguste havia declarat que poc abans de l’assalt havia sortit a patrullar ja
que era membre del Somentent, per tant per casualitat no era a casa seva en el
moment de l’agressió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">François Auguste Jenny a diferència dels
seus germans no participava en els negocis de la família, cosa que ell mateix
havia declarat en el judici. Aquest segons sembla havia set apartat dels
negocis pel seu pare al considerar que portava una vida massa desordenada i
l’havia desheretat dels negocis de la família.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Anys després un conegut de François
Auguste va dir que quan aquest vivia a París, a on duia una vida poc saludable,
diversos cops anant borratxo havia parlat de la seva participació en
l’assassinat del seu pare contractant uns sicaris. Alguns afirmaren que va dir
que l’objectiu no era matar al pare sinó als seus dos germans. François Auguste
va morir anys després, segons sembla malalt per la mala vida que portava a
París i segons algun dels seus amics, poc abans de morir els havia confessat el
fet.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Evidentment, en plena dictadura de Primo
de Rivera ningú es va interessar investigar aquesta línia ni els mateixos
coneguts de François Auguste tenien cap interès en venir a Barcelona a
declarar. Et tot cas era una versió basada en la paraula d’uns companys de
borratxeres de François Auguste i malgrat que és una versió bastant possible,
tampoc ningú pot afirmar del tot que sigui la veritat. El que si es pot afirmar
és que els dos executats eren innocents, fossin qui fossin els autors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Al començar l’etapa de la 2ª República a
l’Estat Espanyol es va parlar del cas i inclús, com en altres casos com els de
lleis de fuges o pistolers patronals, va haver-hi una voluntat d’investigar
aquests casos. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Bru Lladó, un dels anarquistes més radicals dels grups d’acció
de Sabadell i coneixedor de tots els grups armats de totes tendències de
Sabadell a l’any 1920, va escriure el 1932 en la revista la CNT catalana, que
sabia del cert que ells no tenien res a veure i que si sabia que uns altres
sicaris vinguts de fora i desconeguts per ell, havien set els autors sense
saber, o al menys no ho va dir, qui els havia pagat. Això és significant ja que als anys 30 els activistes d'acció anarcosindicalistes dels anys 20 no sols no s'ho amagaven sinó que se'n sentien orgullosos i ho reivindicaven així com als activistes morts en la lluita.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibDbJj2xWJ6V_NvR919q7YjNDMpWkr_FuBZm1T7ejpPcQKmNvABGB-jU7PRNAHhE_C0qB_pRKNFTtiKiQAAGN4ZaPB1wN1RsWO-apmVwjAnktHSODHNlY5jECdNAjAYwzPijGPiCYANF8/s1600/bru+llad%C3%B3+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibDbJj2xWJ6V_NvR919q7YjNDMpWkr_FuBZm1T7ejpPcQKmNvABGB-jU7PRNAHhE_C0qB_pRKNFTtiKiQAAGN4ZaPB1wN1RsWO-apmVwjAnktHSODHNlY5jECdNAjAYwzPijGPiCYANF8/s1600/bru+llad%C3%B3+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Bru Lladó, anarquista dels grups d'acció de Sabadell, va dir als anys 30 que coneixia a tots els activistes armats de Sabadell i que els executats no tenien res a veura amb l'atemptat</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Altres articles també sortiren, com el
de la Humanitat del 13-11-1931 del doctor Tusó, un ex membre de la CNT passat
al BOC, en que informava del seu coneixement de la innocència dels executats i
de les paraules del cap de la policia Miguel Arlegui, en que va dir que malgrat
saber que eren innocents hi havia que fer un escarment públic agafant a uns
caps de turc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Miguel Arlegui, amb el currículum que
tenia de dotzenes de lleis de fugues totalment comprovades, ja tenia prou
acusacions perquè aquesta d’inculpar a uns innocents que foren executats fos
tant rellevant. A mida que passaven els mesos, la situació convulsa i els greus
incidents que s’anaven produint als primers anys de la república, va fer que
aquests temes del passat, sinó oblidats, si perdessin força per ser tractats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">A diferència de Sacco i Vanzetti, pels
que abans de ser executats el 1927 s’havien fet manifestacions tant als EEUU
com arreu del món per demanar la commutació de la pena de mort, la situació
especial que hi havia a Barcelona i a Catalunya el 1921 i 1922, va fer que les
accions que es dugueren a terme fossin de diferents característiques.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Entre finals de 1920 i 1922 a Catalunya s’havia
prohibit el sindicat anarcosindicalista CNT, a la que estaven afiliats el 90%
de treballadors catalans en aquella època i no sols no es permetien les
manifestacions ni l’activitat sindical sinó que a més centenars de
sindicalistes catalans eren assassinats pels pistolers patronals i per les
lleis de fugues de la policia. Els anarcosindicalistes catalans responien a la
vegada amb atemptats mortals contra pistolers patronals, patrons que els
pagaven, policies i polítics, causant també centenars de morts als seus
enemics.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Per tant l’execució sense proves de dos innocents
simpatitzants amb l’anarcosindicalisme, si bé va provocar reaccions, no era
quasi res comparat amb la quantitat de morts que els sindicalistes catalans
rebien i provocaven en venjança quasi cada dia, per provocar una mobilització
especial tant a Catalunya com arreu del món. Barcelona ja era famosa pel seu
pistolerisme i pels centenars de morts que provocava.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">A més la CNT catalana en aquells anys,
ja tenia dotzenes de pistolers implicats en atemptats mortals que estaven
lliures o amagats, alguns dels quals detinguts i fraganti i alliberats després
de judicis en que activistes armats anarcosindicalistes havien amenaçat de mort
tant als jutjats populars com als testimonis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Va ser per això que a part de declarar
la injustícia de les execucions, eren dos morts més dels centenars que hi havia
i tant ells com altres ja eren contínuament venjats cada dia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">A més, mediàticament el cas als EEUU va
ser més rellevant ja que anys després el govern dels EEUU va reconèixer l’error
de l’execució de Sacco i Vanzetti. En canvi a Catalunya i a l’Estat Espanyol,
amb dos dictadures i una república i una guerra entre mig, difícilment cap
règim actual o passat pot reconèixer un error, a diferència dels EEUU que
oficialment sempre és el mateix règim.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Això sumat a que Sacco i Vanzetti, si
que es declararen anarquistes en tot moment durant el judici, van fer proclames a favor de la lluita dels treballadors i van cridar "visca l'anarquia" abans de ser executats, cosa que no van fer Sabater ni Martí, que eren més simpatitzants
amb l’anarcosindicalisme que militants rellevants i més coneguts pels seus
robatoris i que intentaven evitar en el judici que se’ls relacionés amb grups
radicals. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Un any després de l'execució de Sabater i de Martí el setembre de 1923, just
unes setmanes després del cop d’estat de Primo de Rivera, també van haver-hi
dos execucions més, la del famós pistoler anarquista d’acció Josep Saleta i
Pla, “el nano de Sants”. executat juntament amb Jesús Pascual Aguirre, un
anarquista basc que feia poc que era a Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Josep Saleta era un conegut
anarquista implicat en els grups d'acció, que des de 1919 va participar amb diversos atemptats
mortals contra pistolers patronals fins el 1923. El setembre de 1923, poc
després del cop d’estat va organitzar un atracament a una caixa d’estalvis de
Terrassa amb altres activistes. A diferència de Josep Saleta amb un gran
currículum d’atemptats a Barcelona, per Jesús Pascual, recentment arribat aquell
1923 després d’haver set expulsat de França per la seva militància anarquista,
aquesta era pràcticament la seva primera acció a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Durant l’atracament a la caixa d’estalvis
a Terrassa els anarquistes van tenir un
tiroteig amb la policia i amb uns sometents de la ciutat en el que va morir el
Somentent Joan Casella. Detinguts Josep Saleta i Jesús Pascual, que havien
participat en el tiroteig, van ser condemnats a mort als pocs dies i executats al garrot immediatament. Aquests si que realment eren anarquistes d’acció, sobre tot
Josep Saleta, que reconegué els fets i va cridar en català abans de ser
executat “visca l’anarquia”, de la mateixa manera que també ho va fer Jesús
Pascual.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSLr_EUj54bknenyBnsSOpI4X3a5AZZsClkCxI5jEjNFuXeSuT6ZQ4uLgN74s14XJN1-zA9VHfmdetglXa2IoeOSiJK8Uduvp3fK9qahSMAlGCIkWCFfj8LNlv2lQCTuqJ1vaSxHydkG4/s1600/SALETA+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSLr_EUj54bknenyBnsSOpI4X3a5AZZsClkCxI5jEjNFuXeSuT6ZQ4uLgN74s14XJN1-zA9VHfmdetglXa2IoeOSiJK8Uduvp3fK9qahSMAlGCIkWCFfj8LNlv2lQCTuqJ1vaSxHydkG4/s1600/SALETA+-+copia.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Els dos anarquistes executats a Terrassa el setembre de 1923</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">També el 1924 van ser
executats al garrot dos anarquistes més a Barcelona, el valencià Josep Llàcer i el sorià
José Montejo, després d’un tiroteig que es produí quan diversos grups de la CNT catalana van intentar assaltar la
caserna de les Drassanes, en una conspiració contra la dictadura de Primo de
Rivera i en el que un policia va resultar mort en el tiroteig. Evidentment no
es va comprovar si en el tiroteig confús havien set ells qui van realitzar els
trets que mataren al policia, el més probable és que no, però si havien
participat en l’assalt, per tant se’ls condemnà a mort com a responsables de la
mort. Ambós van cridar també "visca l'anarquia" abans de ser executats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Aquestes quatre execucions d’anarquistes
del 1923 i 1924 a Catalunya, no és poden comparar amb els casos de Sacco i
Vanzetti, ja que aquests si que eren membres dels grups d’acció i havien
realment participat en els fets. Això no treu que la seva lluita fos justa en
una època de lleis de fugues i dictadura. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">En el passat a Catalunya s’havien
produït casos d’execucions d’anarquistes innocents com a caps de turc, com els
cinc del famós procés de Montjuic el 1897, en que quatre anarquistes catalans i
un italià van ser executats per una bomba llençada en la desfilada del corpus
el 1896 en que van haver-hi diversos morts innocents, fets en els que els
executats no hi van participar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">També és mundialment famós el cas del
pedagog anarquista Ferrer i Guàrdia afusellat com a cap de turc pels fets de la
Setmana Tràgica de 1909.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Aquests casos si que són comparables als de
Sacco i Vanzetti ja que també foren condemnats per fets que no cometeren i si
tingueren ressò en el seu moment i encara el tenen ara.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Però el cas de Victor Sabater i Martí
Martí tenen una semblança encara més gran amb els dos anarquistes italians
executats als EEUU per la poca diferència d’anys en que van passar, 1922 i
1927, i pel fet de que eren dos executats anarquistes innocents. Si bé els dos
anarquistes catalans executats eren militants de poca rellevància i durant el
seu atur s’havien dedicat més a fer robatoris pel seu compte que accions per l'anarcosindicalisme, grups d'acció als quals no pertanyien.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">Malgrat tot, això no treu que aquestes
dues execucions de dos anarquistes catalans el 1922 fossin totalment injustes
ja que eren innocents, ni que no tinguin el mateix dret a ser recordats com ho
són de manera totalment justa Sacco i Vanzetti. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 115%;">És el que passa normalment, a vegades
ens commovem més i sabem més del que va passar a milers de quilòmetres d’aquí,
que del que pròpiament va passar a Catalunya en aquells anys. L’efecte Hollywood
encara fa que coneixem més la història dels altres que la nostra o que la
trobem menys rellevant. <o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIN-kFjleA-iqARcyNgeXatvnnsSDKigqBciFbmj9XvJTKbZmX77Cy5OGUYA1w0WQy2aVSaryyJJlaNr9xTqU5PlZ_QZ3kMkb8OZ4z7jHf2X-naqzRxUfx-GXJYgGMMp0KHYvJmrU-grU/s1600/HUMANITAT+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIN-kFjleA-iqARcyNgeXatvnnsSDKigqBciFbmj9XvJTKbZmX77Cy5OGUYA1w0WQy2aVSaryyJJlaNr9xTqU5PlZ_QZ3kMkb8OZ4z7jHf2X-naqzRxUfx-GXJYgGMMp0KHYvJmrU-grU/s1600/HUMANITAT+2.jpg" /></a></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSLZOF4DCub2LMnZ2r2tyea7Bz8rh2pAvSs6b7cV0XjZumxdqNxJmMEnYdyx3gtUJZucGjr905Olig40hW2KakOXZKS3QsIQme4E5Zu4sQcmAwISw_s76KYnOjXiCTzqCWp9bIpizDMio/s1600/HUMANITAT+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSLZOF4DCub2LMnZ2r2tyea7Bz8rh2pAvSs6b7cV0XjZumxdqNxJmMEnYdyx3gtUJZucGjr905Olig40hW2KakOXZKS3QsIQme4E5Zu4sQcmAwISw_s76KYnOjXiCTzqCWp9bIpizDMio/s1600/HUMANITAT+1.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Article sortit anys després al diari LA HUMANITAT el 13-11-1931, en que es recordava el cas de l'assassinat de l'empresari Jenny i les execucions de Victor Sabater i Marti Marti</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13pt; line-height: 115%; text-align: justify;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 17.27272605895996px; line-height: 19.09090805053711px;"> Josep A. Carreras</span></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
J.A.Chttp://www.blogger.com/profile/01861726536248029695noreply@blogger.com5