GAVRILO PRINCIP, L'AUTOR DE L'ATEMPTAT QUE VA CANVIAR EL MÓN

GAVRILO PRINCIP

                                                                          

L'ARXIDUC FRANCESC FERRAN I SOFIA

El 28 de Juny de 1914 es produí l’atemptat a Sarajevo, capital de Bòsnia-Herzegovina, dut a terme pel jove serbo-bosnià de 19 anys Gavrilo Princip i que costà la vida a l’arxiduc Francesc Ferran que era el futur hereu de la corona de l’imperi Austro-Hongarès i a la seva dona Sofia. Aquest atemptat causà la primera guerra mundial i de rebot la segona amb més de 80 milions de morts en total. A més va canviar el món i va provocar que sigui tal com el coneixem ara.    

Evidentment el sentit comú pot dir que va ser la guspira i no la causa principal, però molts historiadors experts en aquella època afirmen que no és segur que hagués començat una guerra mundial si no hagués set per aquest atemptat. A més el més curiós és que el fet de que Princip disparés contra l’Arxiduc va ser fruit d’una casualitat.

BREU RESUM DEL CONTEXTE HISTÒRIC

Encara que en el 1914 hi havien dos blocs enfrontats en el passat, el de Regne Unit, França i Rússia enfront del d’Alemanya, Austro-Hongaria i Itàlia (que després va canviar de bàndol), aquests blocs no tenien cap interès en enfrontar-se entre ells i intentaven tant sols prosperar econòmicament i centrar-se en les seves colònies promocionant inclús matrimonis reials entre els països dels dos blocs.    

En aquells moments les tensions estaven centrades només en els conflictes territorials molt localitzats als Balcans i encara que Estats com el de Rússia o Austro-Hongaria hi tenien interessos i temors, la majoria pensava que això no trencaria l’equilibri europeu.  

La creació d’Alemanya el 1866 amb l’unió dels estats alemanys en el que Àustria s’havia quedat fora per les seves disputes territorials amb Prússia i per la seva no acceptació del parlamentarisme, havien fet que Àustria, un país de parla alemanya, seguís sent el centre d’un imperi amb diverses nacionalitats a dins que causaven conflictes pels seus desitjos sobiranistes.

El 1867 Àustria va cercar un aliat entre la més forta d’aquestes nacionalitats que era  Hongria i van formar l’imperi dual Austro-Hongarés, en que seguien havent-hi altres nacionalitats sotmeses amb l’austríac Ferran Josep I com emperador.  

Al començar el segle XX, les rebel·lions separatistes dins d’Austro-Hongaria augmentaven en zones com Chekia, Eslovaquia, Croàcia, Trieste, Eslovénia, Polonia, Silèsia o Ucrània.    

No obstant això l’arxiduc hereu Francesc Ferran, cansat dels aldarulls es mostrà favorable a un pacte amb les nacionalitats perquè en un futur aconseguissin un reconeixement progressiu fins convertir l’imperi en una federació d’estats cada cop més autònoms per així calmar les tensions i aconseguir el seu reconeixement com a emperador. 

Aquestes intencions de l’arxiduc exasperaven als militars austro-hongaresos sobre tot al seu cap Conrad von Hötzendforf i també a l’emperador d’Austria-Hungria Francesc Josep I de Austria, oncle de l’hereu Francesc Ferran, que també era partidari del manteniment l’imperi centralista i de reprimir els moviments nacionalistes a sang i foc. L’emperador però era bastant vell i estava malalt i es preveia que aviat el seu nebot Francesc Ferran seria l’emperador d’Autro-Hongria. 

Mentre als Balcans es coïa un altre problema que s’acabaria relacionant amb les nacionalitats d’Austro-Hongria. 

Des de 1877 s’havia produït el progressiu alliberament d’alguns pobles eslaus dins del musulmà Imperi Otomà dominat pels Turcs, com el cas de Sèrbia i Romania, encara que alguns territoris d’aquesta última van quedar en poder de Rússia.

L’imperi Austro-Hongarès havia tingut enfrontaments amb l’Imperi Otomà per l’anexió de territoris eslaus en poder d’aquest com Bòsnia Herzegovina. Van arribar però a un acord en el que els dos imperis compartien la tutela de Bòsnia Herzegovina.

Bòsnia-Herzegovina va ser annexionada definitivament per Austro-Hongaria el 1908, aprofitant una rebel·lió interna a Turquia que va desmantellar encara més l’imperi Otomà com el fet de la independència de Bulgària.

L’annexió de Bòsnia-Herzegovina, per part de l’Imperi Austro-Hongarès amb gran quantitat de població d’origen serbi, eslaus musulmans i també amb població d’origen croat, va provocar les ires del govern Serbi, ja que reclamava Bòsnia com a part seva i ja parlava de la creació d’un estat dels eslaus del sud, que traduït al seu idioma vol dir Iugoslàvia.    

A aquest conflicte s’hi va afegir l’inici de les guerres balcàniques el 1912 i 1913 en que Sèrbia, Macedònia, Grècia i Bulgària, principalment, es van enfrontar al que quedava de l’Imperi Otomà per recuperar encara més territoris aconseguint el seu objectiu. Finalment Bulgària es va enfrontar a Sèrbia i altres països eslaus per no estar d’acord amb el repartiment. Sèrbia va ser la guanyadora del conflicte aconseguint més territoris.

El 1913 Rússia, defensora dels eslaus i l’Imperi Austro-Hongarès, van reconèixer les noves fronteres per evitar enfrontar-se entre si.

No obstant això l’anexió final de Bòsnia-Herzegovina, com hem dit abans, per part de l’imperi Austro-Hongarés, havia deixat descontenta Sèrbia que la reclamava com a seva.  

PREPARACIÓ DE L’ATEMPTAT

A Sèrbia s’havia format un grup anomenat La Ma Negre, de caràcter secret i amb la intenció de fer accions i atemptats contra l’imperi Austro-Hongarès sobre tot dins de Bósnia. Estava formada bàsicament per militars serbis i va reclutar membres també dins de Bòsnia. En principi era un grup secret que volia anar més enllà dels membres del govern serbi presidit per Nikola Pasic, que malgrat les seves reivindicacions sobre Bòsnia no eren en general partidaris a enfrontar-se a l’imperi Austro-Hongarés en aquell moment.

Els principals dirigents de La Ma Negre eren el coronel Dragutin Dimitrijevic, cap dels servei secret de Sèrbia, el Major Voja Tankosic i el veterà activista serbo-bosnià Milan Ciganovic.

                                                                                                                     

Als membres de La Ma Negre sèrbia tampoc els agradava que l’arxiduc Austro-Hongarès parlés de més reconeixement de les nacionalitats però dins de l’imperi, perquè pensaven que això podia amainar les revoltes nacionalistes

La pressió dels militars Austro-Hongaresos amb el vistiplau de l’emperador van portar a fer unes maniobres militars a Sarajevo (Bòsnia), el que es va considerar una provocació per part dels serbis.

Llavors els principals dirigents de la Ma Negre  el coronel Dragutin Dimitrijevic i el Major Voja Tankosic van pensar en atemptar contra l’hereu al tro Austro-Hongarès Francesc Ferran que tenia previst anar Sarajevo per supervisar les maniobres i fer una passejada amb el cotxe per Sarajevo per mostrar simpatia a la població Bòsnia.  

A Sarajevo hi havia des de feia uns pocs anys un grup anomenat La Jove Bòsnia, format per joves bosnians en el que encara que la majoria eren d’origen serbi també n’hi havia d’origen croat i eslaus musulmans. Aquests joves tenien idees revolucionàries, molts d’ells  anarquistes, però amb un creixent rancor contra l’imperialisme Austro-Hongarès a causa de misèria que patien pels alts impostos a la gent més pobra i el fet de ser considerats ciutadans de segona dins de l’Imperi. Aquest grup disposava d’armes i de la voluntat d’actuar encara que no tenien experiència. 


El membre de La Jove Bòsnia Gavrilo Princip de 19 anys, que havia patit la mort d’alguns germans seus petits a causa de la fam i les malalties, era el que liderava els desitjos de fer accions armades del grup.

Gavrilo Princip, expulsat de l'escola per les seves idees revolucionàries, el 1912 havia sortit de Bòsnia per anar a Belgrad, la capital de Sèrbia, on va contactar amb altres joves revolucionaris que també veien la necessitat d’actuar contra l’imperi Austro-Hongarès.

No obstant això molts dels joves revolucionaris amb influències anarquistes tant de Bòsnia com de Sèrbia, cada cop s’aprovaven més al nacionalisme eslau a causa del seu rancor contra l’Imperi Austro-Hongarès i fou a través d’aquests joves revolucionaris de Belgrad que Garvilo Princip va contactar amb el grup nacionalista serbi de La Ma Negre. 

Princip al descobrir l’existència de La Ma Negre  es va oferir per participar en les accions guerrilleres que preparaven. Gavrilo Princep però fou rebutjat com a activista perquè el van considerar massa jove, inexpert i dèbil tan físicament com de salut. La Ma Negre però va mantenir contactes amb Princip pel seu entusiasme i capacitat de captació de militants.

Gavrilo Princip coneixedor de les intencions de La Ma Negre d’atemptar contra l’Arxiduc d’Austro-Hongaria Francesc Ferràn en la seva vista a Sarajevo, es va oferir un altre cop a aquesta organització per dur a terme l’atemptat amb membres del seu grup si els proporcionaven ajuda i logística. Aquest cop ell coronel Dragutin Dimitrijevic i el Major Voja Tankosic lìders de La Ma Negre li donaren suport i decidiren entrenar-los en l’ús de les pistoles i el llançament de bombes.

Curiosa barreja, uns joves serbo-bosnians inicialment amb idees anarquistes, s’apropaven al nacionalisme serbi i s’aliaven amb uns militars serbis que tenien un grup clandestí per fer un magnicidi.

Els membres serbo-bosnians de La Ma Negre Milan Ciganovic i  Veljco Cubrilovic juntament amb alguns militars serbis van entrenar a tres membres de La Jove Bòsnia, Gavrilo Princip, Nedjelko Cabrinovic i Trifko Grabez a les afores de Belgrad. Allà van detectar que els joves bosnians no eren molt bons en l’us de la pistola i llavors els militars de La Ma Negre van pensar en bombes enlloc de trets per fer l’atemptat. 

GRABEZ, MILAN CIGANOVIC I PRINCIP A BELGRAT POC ABANS DE L'ATEMPTAT

El coronel Dragutin Dimitrijevic i el Major Voja Tankosic van ajudar als membres del complot a travessar la frontera de Bòsnia i els van  proporcionar pistoles i bombes. També se’n van endur pastilles de cianur per suïcidar-se en cas de ser apressats. Es dona la circumstància que els tres joves serbo-bosnians estaven malalts de tuberculosi a causa de la seva vida mísera a Bòsnia i no tenien res a perdre, amb un rancor contra Austro-Hongaria a qui culpaven de la misèria del poble bosnià.

Danilo Ilic, un serbo-bosnià de La Ma Negre va ser designat cap de l’operació i va ser el que va aconseguir les armes i les bombes i a més va escollir a tres altres membres per l’acció; Muhamed Mehmedbasic, un bosnià musulmà, era el que tenia més experiència de tots havent realitzat ja algunes accions per La Ma Negre. Ell seria l’escollit per ser el principal autor de l’atemptat. A més també van reclutar a dos joves serbo-bosnians, Vaso Cubrilovic (germà de Veljco Cubrilovic, el que els entrenava) i Cvijetko Popovic als que considerava ben preparats per l’acció. Un altre serbo-bosnià de la Ma Negre, Misko Jovanovic es va unir al grup encarregat d'organitzar la infraestructura de l’estància del grup a Sarajevo.     

L’ATEMPTAT

FRANCESC FERRAN I SOFIA MINUTS ABANS DE L'ATEMPTAT

A Sarajevo Danilo Ilic, el cap de l’escamot, havia distribuït els membres del grup per l’avinguda que voreja el riu Miljacka per on havia de passar el cotxe de l’arxiduc. Era el 28 de juny de 1914.

El primer home era Muhamed Mehmedbasic, considerat el més expert, mentre els altres són col·locats en altres indrets posteriors per si fallen els altres. Gravilo Princip és dels últims amb remotes possibilitats d’actuar. 

El cotxe de l’arxiduc i la seva dona passa per davant de Muhamed Mehmedbasic, que és el primer que ha de llançar la bomba però o no ho veu clar i no s’atreveix. El jove de 17 anys Vaso Cubrilovic, que era al costat de Mehmedbasic per ajudar-lo amb una bomba i una pistola, tampoc s’atreveix a actuar. Nedeljko Cabrinovic, un dels de La Jove Bòsnia, és el tercer i aquest si que actua. Cabrinovic llança la bomba però al ser inexpert no recorda que tarda deu segons a explotar un cop activada i el cotxe de l’arxiduc te temps a accelerar al rebre l’impacta de l’artefacte que rebota. A l'explotar fereix a diverses persones del cotxe de darrere i a alguns espectadors. Tot seguit Nedeliko Cabrinovic, el que havia llançat la bomba, es pren una pastilla de cianur i es llança al riu amb la intenció de morir enverinat i ofegat. Però la pastilla de cianur estava caducada i tenia poc verí i la fondària del riu no passava del metro en aquell tram pel que fou detingut.

NEDELJCO CABRINOVIC DETINGUT DESPRÉS DE TIRAR LA BOMBA

Llavors Gavrilo Princip i els altres que estaven més amunt esperant actuar si fallaven els altres van veure passar el cotxe de l’arxiduc a tota velocitat davant de les corredisses de la gent i la policia i van veure impossible actuar. El fet de la manca d’experiència de Gravilo Princip i la poca confiança que tenien en la seva eficiència feu que aquest fos col·locat en un lloc amb tant remotes possibilitats d’actuar. En poc temps Gavrilo podria demostrar el contrari.

Després d’anar a l’ajuntament l’Arxiduc i la seva dona per demanar explicacions a l’alcalde de Sarajevo, es dirigeixen cap a l’hospital a veure els ferits de l’atemptat en contra dels advertiments del seu servei de seguretat de lo perillós que podia ser moure’s pels carrers de Sarajevo en aquells moments. 

FRANCESC FERRAN I SOFIA SURTEN DE L'AJUNTAMENT DESPRÉS DE L'ATEMPTAT

Gavrilo Princip que s’havia quedat sol, havia anat a menjar un entrepà a un bar amb la intenció de fer temps per estudiar com sortir de la zona o de Sarajevo. En aquells moments el xofer de l’Arxiduc, que no coneixia bé Sarajevo, no va entendre bé les instruccions que li havien donat i s’equivoca de carrer i per casualitat passa per davant de Gavrilo Princip que sortia de menjar l’entrepà i que veu passar perplexa el cotxe sense reaccionar. Però la seva perplexitat augmentaria quan veu que el cotxe de l’arxiduc es para i fa marxa enrere per tornar a agafar el carrer correcte i parant exactament davant d’ell per fer el gir. Gavrilo Princip encara no reacciona, però el cotxe de l’arxiduc es cala i no es pot moure. Era ja massa, semblava que la història el buscava. Gavrilo Princip reacciona es treu la seva Browning i dispara dos trets. Un impacta en el coll de l’Arxiduc i l’altre a l’estómac de Sofia. Els dos moririen pocs minuts després per la ferida de bala. 

REPRODUCCIÓ DE L'ATEMPTAT DE PRINCIP

Gavrilo Princip es pren immediatament una de les caducades pastilles de cianur al veure`s rodejat i intenta suïcidar-se amb la seva pistola, però és detingut ràpidament. La pastilla de cianur, com hem dit abans, estava caducada i no va fer efecte. Gravilo Princip va ser interrogat però no van aconseguir que digués res sobre els altres companys seus.

GRAVILO PRINCIP DETINGUT INSTANTS DESPRÉS DE L'ATEMPTAT

Tampoc Nedeljko Cabrinovic, el que havia llençat la bomba va cantar res davant les pressions policials en la comissaria. 

El cap de l’escamot Danilo Ilic va ser detingut poc després de l’atemptat perquè els serveis secrets de la policia ja el coneixien i el van detectar ràpidament. Illic si que va cantar durant l’interrogatori i això va fer possible la detenció a les poques hores de Trifko Grabez, Vaso Cubrilovic, Cvijetko Popovic i Misko Jovanovic. L’únic que va escapar va ser Muhamed Mehmebasic.

Després d’aquest complot dut a terme de manera tant desastrosa i amb un casual èxit final comença una nova era en el nostre món.  

CONSECUÈNCIES DE L’ATEMPTAT

El fet de que algun dels detinguts confessés que el membres del servei secret serbi havien organitzar l’atemptat va ser suficient perquè els militars Austro-Hongaresos pensessin que Sèrbia estava darrera de l’atemptat, malgrat que fou fet a esquenes del govern serbi.     

Tres dels detinguts, Danilo Ilie, Misko Jovanovic i Veljco Cubrilovic van ser condemnats a mort i executats. Els altres detinguts van ser condemnats a llargues penes de presó ja que tots tenien menys de 20 anys i la llei no permetia la pena de mort sota aquesta edat, inclòs l’autor del magnicidi Gavrilo Princip que tenia 19 anys.  

PRINCIP PORTAT A JUDICI

JUDICI A PRINCIP I A ELS SEUS COMPANYS

Gavrilo Princip, Nedjeljko Cabrinovic i Trifko Grabez van morir de tuberculosis a la presó tres anys després el 1918, curiosament els tres en el mateix any.     

La mort de l’Arxiduc Francesc Ferran va fer possible que els caps militars Austro-Hongaresos esborressin la idea de les lleus reformes de reconeixement de les nacionalitats que tenia previstes Francesc Ferran i les seves intencions de disminuir les seves tensions amb Sèrbia. Al contrari van promoure i convèncer a l’emperador Austro-Hongarès Francesc Josep I de que s’havia d’envair Sèrbia com a responsable de l’atemptat i un perill per el seu imperi. Abans van posar com a excusa unes condicions a Sèrbia difícils d’acceptar com la de que el govern serbi permetés l’entrada de militars austro-hongaresos al seu territori per investigar al govern i als seus militars sobre l’atemptat. Evidentment el govern Serbi no va acceptar i es va iniciar la invasió Austro-Hongaresa a Sérbia.

L'EXÈRCIT AUSTRO.HONGARÈS ENTRANT A SÈRBIA

A més el seu principal aliat Alemanya no sols li va donar suport sinó que va encoratjar a Autro-Hongaria a la guerra. Alemanya, al ser un estat jove, tenia molt poc poder colonial i pensaven que si el conflicte provocava una gran guerra i guanyaven, podrien augmentar la seva influència colonial. A més les autoritats alemanyes sempre havien considerat a Àustria com una part dels països germànics a qui havien de defensar.

Després de la invasió d’Austro-Hongaria contra Sèrbia, Rússia va declarar la guerra a Austro-Hungria per defensar als serbis als que considerava els principals defensors dels eslaus. Alemanya va declarar la guerra a Rússia per defensar Austro-Hungria amb la que estava aliada sobre tot per considerar que una part de ella formava part dels països germànics. Les aliances de França amb Rússia i del Regne Unit amb França que havien format un bloc d’autodefensa els va fer entrar en la guerra. Per aquests països això va ser un fet sobtat que no esperaven ni volien, ja que consideraven els conflictes dels Balcans una cosa local i llunyana.   

El que quedava de l’imperi Otoma es va aliar amb els Austro-Hongaresos per la seva eterna enemistat amb Rússia amb la que havia tingut guerres en passat immediat i de la que desconfiaven en el cas d’una suposada victòria de Sèrbia i els eslaus en general i per les promeses d’Alemanya d’ajudar-los a entrar amb influència econòmica a Europa en el cas d’una victòria Austro-Hongaresa. A canvi els Otomans ajudarien als alemanys a expandir les seves colònies en les zones orientals.   

Posteriorment a Rússia la guerra va ser aprofitada pels revolucionaris per dur a terme la revolució comunista soviètica i al triomfar aquesta Rússia es va retirar de la guerra creant la URSS amb les diverses nacionalitats que hi havien dins de l’imperi Rus.

Els Estats Units d’Amèrica, al principi no tenien cap intenció d’entrar en la guerra i tenien bones relacions comercials amb tots els països dels dos bàndols contendents, tant abans com al començament de la guerra. Inclús hi havia una opinió generalitzada els EEUU d’estar més aviat a favor del bàndol Austro-Hongarès i Alemany, cosa que pot sorprendre des del punt de vista actual. El Regne Unit que donava suport a Sèrbia, era encara vist per gran part dels nordamericans com els imperialistes dels que s’havien independitzat en el passat amb un cert rancor.

Però el fet de que els EEUU aprofitessin la guerra per vendre armament i altres subministres indistintament als dos bàndols, va fer que els alemanys bombardegessin alguns vaixells nordamericans amb material destinat als aliats de Sèrbia. Els alemanys van inclús fer sabotatges amb bombes a ports dels EEUU. Aquestes accions barroeres alemanyes van fer que els EEUU es decantessin pel bàndol de Sèrbia i van entrar en guerra a Europa equilibrant un altre cop la balança després de la retirada de Rússia a causa de la revolució. Aquí va començar la influència dels EEUU a Europa. També va ser l’inici de la seva aliança amb el Regne Unit, que en aquells temps era en principi remota i difícil i que després en la Segona Guerra Mundial tothom ja veia normal i fins els nostres dies. 

Quan Austro-Hongaria ja havia llençat la tovallola i es volia rendir, Alemanya va agafar el lideratge de la guerra del seu bloc en la que es va quedar pràcticament sola contra tots i sense intencions de rendir-se.                    

Els detalls de com va anar la guerra fins a la derrota final d’Austro-Hongaria i Alemanya, seria un tema llarg per un altre dia. El que és cert és que el mapa d’Europa va canviar totalment amb el sorgiment d’un munt d’estats nous que estaven dins de l’imperi Austo-Hongarés i de nombroses repúbliques socialistes de les nacionalitats que hi havia dins de l’imperi Rus. 

La humiliant derrota d’Alemanya, perdent territoris i sent obligada a pagar els estralls de la guerra, cosa que causà en gran part la gran fam que patiren que provocà milers de mors, va ser el germen que va portar al naixement del moviment nazi. Els ultranacionalistes Alemanys van fomentar l’odi sobre tot contra França, que era el país que impulsà més el pagament de les despeses de guerra als alemanys i sobre tot contra els jueus, als que acusaven de ser els únics que vivien bé a Alemanya i que al no ser d’origen germànic els acusaven de matar amb la seva influència la cultura alemanya.

Això va convèncer a una part important de la població alemanya, encara que no a la majoria, ja que a Alemanya havia sorgit un gran moviment socialista i comunista que triomfava entre gran part dels treballadors. Però amb el cop d’Estat dut a terme per Hitler i el seu partit nazi el 1933, que sense tenir majoria havia guanyat les eleccions, va aconseguir l’eliminació dels seus adversaris polítics tant lliberals com d’esquerres.

El partit nazi de Hitler va causar la segona guerra mundial amb les seves ànsies de venjança, de recuperació de territoris i de crear un gran Imperi ultranacionalista Alemany.

Després de tot, els de la Ma Negre i Gavrilo Princip van aconseguir el que volien, l’alliberament de Bòsnia de l’imperi Austro-Hongarés i la formació de la república dels eslaus del sud o sigui Iugoslàvia, amb Bòsnia, Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Macedonia i Montenegro. Això si potser no s’esperaven que fos a través d’una llarga i sagnant guerra mundial.  

En canvi a Austro-Hongria el tret els va sortir per la culata i la seva invasió a Sèrbia finalment va portar al desmantellament del seu imperi després de la I Guerra Mundial que això provocà.

Els croats i els eslovens però, ja des dels anys 20 van detectar actituds dels Serbis de voler ser el centre dominador i van començar una sèrie de revoltes i la somiada pàtria eslava del sud es va convertir en una unió dictatorial forçada per Sèrbia.

Això va fer que els croats es posicionessin a favor dels alemanys durant la 2ª Guerra Mundial per independitzar-se dels Serbis que seguien tenint el suport de l’antiga Rússia, ara Unió Soviètica, que malgrat tot encara veien als serbis com els defensors dels eslaus.  

La victòria Soviètica sobre els alemanys en la 2ª Guerra Mundial va fer de Iugoslàvia un país comunista liderat per Tito, amb unes repúbliques socialistes Iugoslaves molt descentralitzades. Malgrat tot no van aconseguir acabar amb el nacionalisme croat i eslovè i el 1991 van començar les sagnants guerres d’independència que tots coneixem. Bòsnia es va convertir en un camp de batalla entre musulmans, croats i serbis per quedar-se els territoris per la seva nacionalitat.   

Gavrilo Princip actualment és considerat un heroi històric pels Serbis en general. Inicialment també ho era pels croats i pels eslaus musulmans, ja que en el 1914 lluitaven junts contra l’imperi Austro-Hongarès. Però el fet de la dominació sèrbia històrica envers als altres eslaus i les lluites i guerres que això portà i el fet de que Gavrilo Princip fos serbo-bosnià ha fet que el personatge fos rebutjat per croates i eslaus musulmants al convertir-se en un heroi pels Serbis. Inclús els croats durant la 2ª Guerra Mundial van destruir la casa museu on havia viscut Gavrilo. Durant la guerra de Iugoslàvia dels anys 90, els musulmans tornaren a destruir la casa museu de Gravilo a Sarajevo que havia set reconstruïda anteriorment.

Com a cosa curiosa, el 1918 es separatistes catalans amb Francesc Macià al davant van fer una concentració davant del consolat de Sèrbia a Barcelona per felicitar-los de la seva victòria que havia portat a la independència de moltes nacionalitats europees. Macià va arribar a afirmar que Sèrbia era la capdavantera i guia per la lluita de les nacions oprimides sense estat. Garvilo Princip era considerat en aquells moments un heroi per tots els independentistes d’Europa inclosos els catalans. Evidentment les actituds de Sèrbia de domini envers als altres pobles eslaus, amb el temps han fet canviar bastant l’opinió dels independentistes en general sobre Sèrbia. 

Segons molts historiadors, si hagués arribat regnar Francesc Ferran, era difícil que s’haguessin avivat aquestes tensions el 1914, encara que això no ho sabrem mai. Però el fet és que un jove de 19 anys inexpert anomenat Gavrilo Princip va causar dos guerres mundials, 80 milions de morts i va canviar totalment el món amb dos trets fets de casualitat.

Josep A. Carreras