EL BOMBARDEIG A GRANOLLERS DEL 31 DE MAIG DE 1938

El març de 1938 l’exèrcit franquista amb el suport de les aviacions alemanya i italiana comencen una forta ofensiva sobre Catalunya trencant el front d’Aragó que les tropes republicanes, majoritàriament provinents de Catalunya, havien mantingut des del 19 de juliol de 1936. Les tropes franquistes havien arribat al mar per la zona de Vinaròs i havien deixat Catalunya aïllada de l’altra zona republicana.

El tractat de no intervenció de les democràcies occidentals europees i l’abandonament definitiu de l’ajuda de la URSS a la república, havia deixat sense suports exteriors al bàndol republicà mentre els règims nazi d’Alemanya i feixista d’Itàlia donaven ple suport a Franco amb armament, tropes i sobre tot amb centenars de moderns avions bombarders i de combat. Allò va causar el ràpid avanç de les tropes franquistes sobre Catalunya i el trencament del front d’Aragó.

A partir de llavors es van intensificar els atacs aeris a la rereguarda catalana, amb bombardejos indiscriminats sobre Barcelona els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 que causaren uns 1.300 morts en tres dies, sent la població civil l’objectiu principal amb la idea de desmoralitzar a la rereguarda catalana. Barcelona ja havia patit bombardejos el 13 de febrer i el 29 de maig de 1937 i el 7. 19 i 30 de gener de 1938 i després dels de març de 1938 encara en rebria bastants més. Nombroses altres ciutats de Catalunya reberen també bombardejos aquell març de 1938. La ciutat de Lleida va rebre també forts bombardejos i en la que els franquistes ja hi van entrar l’abril de 1938. Els morts totals per bombardejos aeris contra pobles i ciutats a Catalunya durant tota la guerra va ser d’uns 5.000, 2.500 d’ells a Barcelona, la immensa majoria població civil amb majoria de dones i nens.

En aquells moments les tropes republicanes s’estaven concentrant a la zona de l’Alt Camp i a les ribes dels rius Ebre i Segre a on poc després el juny de 1938 començaria la batalla de l’Ebre que duraria mesos i la batalla del Segre.

En aquest context, el maig de 1938 les autoritats franquistes van ordenar un bombardeig específic contra la ciutat de Granollers, situada al Vallès Oriental a uns 30 km. de Barcelona. Els avions preparats pel bombardeig eren italians situats a l’aeroport de Son Sant Joan a Mallorca.

Segons els informes oficials de l’aviació feixista situada a Mallorca, l’objectiu era principalment la central elèctrica  de Granollers que subministrava corrent al tren del nord i a diverses indústries de guerra que hi havia a Granollers. La central elèctrica estava situada al carrer del Rec (avui Roger de Flor) que estava a les afores de Granollers, lluny del centre urbà. També l’informe parla de bombardejar en gran taller de reparacions de motors d’avions de guerra també situat a les afores de Granollers.

El 31 de maig de 1938, cinc avions trimotors Savoia S-79 de l’aviació feixista italiana, amb pilot i copilot cadascun, la majoria molt joves d’una edat al voltant dels 20 anys, surten pel matí de Mallorca amb direcció a Granollers. Havien escollit aquell dia perquè feia bon temps i no hi havia núvols.

Els avions feixistes italians Savoia S-79 que van bobardejar Granollers el maig de 1938

Els 5 avions italians van agafar l’alçada de 5.000 metres, que era l’alçada màxima que solen agafar aquells avions, quan van arribar a la costa catalana ja que desconeixien si es trobarien resistència antiaèria. Aquella alçada feia que la reacció de l’aviació republicana fos lenta, ja que aquells avions tardaven bastant en arribar a 5.000 metres.

A les 9.05 hores va començar el bombardeig dels 5 avions italians sobre Granollers, els quals havien descendit lleument a uns 4.500 metres i havien augmentat a velocitat màxima, que era de 360 km/h, penetrant a Granollers pel sud est sense que es produís cap avís o alarma.

Bombardeig del Granollers gravat des dels avions feixistes des de l'aire

Però les bombes no les llençaren a la zona del carrer Rec a on hi havia la central elèctrica sinó totes en ple centre històric de Granollers. En aquells moments a Granollers a les 9.05 h. els carrers eren plens de gent, molts fent cues del racionament, en botigues i en la plaça del mercat de la Porxada, a on era molt plena de gent i fent cues a les parades, sobre tot dones. Van llençar unes 60 bombes en una allargada de 2 km. i una amplada d'1 km., totes al centre urbà de Granollers.

Plaça del mercat de la Porxada de Granollers després del bombardeig

El bombardeig només va durar un minut però les bombes van caure de ple en zones molt concorregudes, com en les cues per comprar aliments, com abans he esmentat i una que va caure al vell mig de la plaça del mercat de la Porxada, farcit de dones fent cues per comprar aliments. Per això malgrat lo poc que durà l’atac els morts foren nombrosos. També va morir mota gent que era a casa seva, ja que uns 70 edificis van quedar destruïts o afectats per les bombes.

Nombrosos edificis foren destuïts després del bombardeig a Granollers

Granollers tenia poc més de 14.000 habitants i el nombre total de morts amb noms i cognoms identificats, els quals els van amuntegar al cementiri abans de ser enterrats, va ser de 224, entre els que moriren aquell dia i els que moriren dies després. Però en els documents fets a corre cuita en el cementiri abans de ser enterrats hi surt una frase que diu “i la lista sigue”, amb espais buits sense nom, el que vol dir que hi havia més morts no identificats. Però això no s’arribà a comptabilitzar mai, pel que els historiadors parlen d’un mínim de 224 morts, deixant entendre que n’hi havia algunes dotzenes més. Cal ressaltar que entre els morts hi havia 33 infants i la majoria eren dones.

Alguns dels nombrosos morts

Granollers no tenia quasi defenses anti aèries i a més l’atac va ser tant sobtat i ràpid, va durar un minut, que tampoc haguessin tingut temps d’utilitzar-les i menys contra uns avions que volaven a 4.500 metres. Es va avisar ràpidament al comandament militar republicà de Barcelona, però com abans ja he esmentat, els avions republicans s’havien d’enlairar i tardaven bastant a arribar a l’alçada de 4.500 o 5.000 metres. A més els avions italians van tornar enseguida a Mallorca, pel que no va haver-hi cap possibilitat de respondre.

Aquell atac aeri indiscriminat contra la població civil d’una petita ciutat va tenir molt ressò internacional, les portades dels principals diaris europeus destacaven la salvatjada i van haver-hi diverses reunions i conferències de polítics europeus que demanaven explicacions a Franco sobre aquella salvatjada.

Ja feia uns dos mesos que s’havia fet el mateix a la ciutat de Barcelona amb uns 1.300 morts, que sense deixar de ser una salvatjada, s’entenia que era el símbol de la rereguarda catalana i es volia causar un impacte de desmoralització.

També estava latent el bombardeig de Guernica al Pais Basc fet l’any anterior, el 27 d’abril de 1937, en que es va bombardejar la zona durant més de dos hores pels avions Junkers alemanys. Guernica però, era una zona de combats i era plena de tropes republicanes que combatien als franquistes. Guernica tenia uns 4.000 habitants, però entre refugiats que venien fugint de l’avanç franquista i tropes, hi havia entre 7 o 8.000 persones a la zona. Dos dies després, el 29 d’abril de 1937, les tropes franquistes entraven a Guernica i deien cínicament que la ciutat havia set destruïda pel mateix exèrcit republicà en la seva retirada per no deixar res a l’enemic, evidentment una mentida.

Els franquistes van enterrar els morts i per tant no es va poder fer un balanç fiable de víctimes. La propaganda republicana parlava de més de 1.500 morts i la franquista d’unes poques dotzenes. A hores d’ara encara hi ha polèmica sobre els morts que van haver-hi a Guernica i historiadors dels dos bàndols segueixen minimitzant o maximitzant els morts. Alguns estudis fets últimament per diversos historiadors parlen d’entre 200 i 250 morts a Guernica, una quantitat molt similar a la de Granollers, encara que amb certesa pot ser no se sabrà mai.

Però si bé Guernica va ser el primer impacte a nivell europeu pel bombardeig sobre una petita ciutat o població plena de civils, aquella era una zona de guerra que va ser conquerida dos dies després. Això si, el bombardeig de Guernica no va destruir cap objectiu militar i sols afectà a la població civil i als refugiats, quedant la població pràcticament destruïda.

Però Granollers no era el maig de 1938 una zona de guerra sinó de rereguarda, per tant les característiques de l’atac contra la població civil és encara més difícil d’entendre.

Sempre va haver-hi i encara hi ha el debat de si volien atacar la central elèctrica, com deien els documents dels atacants, fallant en l’objectiu, o de si va ser un altre atac per desmoralitzar a la població civil, com s’havia fet abans a Barcelona.

L’objectiu oficial, la central elèctrica, era al carrer del Rec a les afores de Granollers i lluny del centre urbà històric. Hi ha documents en arxius que demostren que els aviadors italians tenien fotos aèries de Granollers i que sabien perfectament a on era la central elèctrica. Però totes les bombes dels cinc avions Savoia italians van caure al centre històric de Granollers en una hora de màxima concurrència i cap bomba va caure a les afores a la zona de la central elèctrica o als tallers de reparació de motors d’avions de guerra. Molts troben molt rar que es tractés d’un error tan gran i continuat.

Punts a on van caure les bombes a Granollers, totes al centre urbà

Davant del ressò internacional i diplomàtic, s’han trobat documents en que algunes autoritats del govern militar franquista de Burgos demanaven informes als caps de l’aviació italiana situada a Mallorca sobre com havien anat els fets. Els van respondre que si s’havia atacat la central elèctrica, però que la resistència anti aèria i dels avions republicans els havien desestabilitzat i fet errar els objectius. Però està demostrat que no va haver-hi mai cap resistència ni contraatac.

També alguns deien que el desconeixement del terreny dels joves pilots italians hauria pogut causar l’errada d’objectiu, però com s’ha demostrat, disposaven de fotos aèries d’on era exactament la central elèctrica, bastant allunyada del centre urbà, i ningú s’explica com podrien per error haver llençat totes les bombes sobre el centre històric de Granollers ple de gent.

Alguns especulen de que volien fer proves d’un nou tipus de bombes i els seus efectes. Es van llençar unes noves bombes de fragmentació, de metralla i de retard, aquestes últimes que esclataven poc després de caure per causar més morts quan la gent s’apropés a ajudar als ferits.

Encara que el dubte de si la massacre va ser provocada o per error existeix segons diverses opinions. Com abans he esmentat l’aviació italiana i alemanya ja havia bombardejat indiscriminadament a la població civil de Barcelona feia poc, pel que tampoc seria un fet ni estrany ni sense precedents.

El cas és que el resultat va ser una massacre indiscriminada contra la població civil de Granollers amb un mínim de 224 morts i centenars de ferits. Tot seguit i l’endemà mateix, tant les autoritats com la població es van a posar a treballar dur per netejar les destrosses i reconstruir una gran part dels edificis derruïts. També es van construir a partir de llavors a Granollers diversos refugis anti aeris per a la població civil.

BOMBARDEJOS DE GENER DE 1939

Però si bé aquell bombardeig que va rebre Granollers el 31 de maig de 1938, van ser el més dur i el que causà més víctimes, no va ser l’únic que va rebre. L’any següent, els dies 24, 25 i 26 de gener de 1939, tant Granollers com diverses poblacions del Vallès Oriental van rebre nous bombardejos amb nombrosos morts més.

Aquells bombardejos però ja no eren de rereguarda, ja que després de mesos de batalla de l’Ebre i després del Segre, els franquistes, amb centenars d’avions més que els republicans i més moderns, una gran part d’ells alemanys i italians, estaven avançant per Catalunya. En aquell gener de 1939 les tropes franquistes eren prop del Vallès Oriental i d’altres zones de Catalunya i bombardejaven a les tropes republicanes que els volien fer front o es retiraven. Per tant el Vallès Oriental era zona de guerra i combats i els bombardejos es van repartir en diverses poblacions com Granollers, Cardedeu, Les Franqueses, Mollet o la Garriga entre altres.

En aquells bombardejos entre el 24 i el 26 de gener de 1939, els avions italians i alemanys, volaven molt més baix dels del bombardeig de maig de 1938, ja que volien tocar objectius o tropes que els semblaven hostils. No obstant això, els objectius eren tan dispersos que els aviadors nazis alemanys, feixistes italians o franquistes espanyols bombardejaven sobre la marxa sense saber normalment contra que i la majoria de bombes que van llençar sobre diverses poblacions van ser també majoritàriament indiscriminades. Un altra cop, error o voluntat de fer-ho? Hi ha diversos testimonis que van veure un avió sobrevolant una estona l’hospital de Granollers fins que es va situar en vertical a sobre i a molt baixa alçada, llençant una bomba que va destrossar l’hospital causant diversos morts. Una pista de que alguns atacs indiscriminats eren conscients.

A Granollers la població ja estava més avisada, ja que els bombardejos ja se sentien des de feia estona a la zona aquells dies i la majoria de gent va abandonar els carrers, alguns anant a casa seva, altres als refugis antiaeris i altres abandonant la població. El mateix va passar a altres poblacions de la zona, pel que les bombes no van agafar per sorpresa a tanta gent pel centre urbà de Granollers i els morts, encara que també n’hi va haver dotzenes a Granollers, uns 40,  no van ser tant nombroses com les de maig de 1938.

El mateix dia 26 de gener de 1939, en que es va fer l´últim bombardeig sobre Granollers i els pobles del voltants, les tropes franquistes entraven a Barcelona. 

Josep A. Carreras