24 DE DESEMBRE DE 1920, 6 MORTS I DIVERSOS FERITS EN UN TIROTEIG AL BARRI DEL RAVAL A BARCELONA

El últims dies de l’any 1920 havien set especialment violents a Barcelona. A part dels atemptats i tirotejos relacionats directament amb la lluita social entre anarcosindicalistes dels Sindicats Únics i pistolers de la patronal dins dels Sindicats Lliures, la gran quantitat d’armes que hi havia a Barcelona en aquella època, feia que moltes disputes entre veïns, delinqüents, rivalitats amoroses o baralles espontànies, acabessin freqüentment en tirotejos i morts que també omplien les pàgines dels diaris. Els lockouts patronals, els acomiadaments de represàlia contra sindicalistes o vaguistes i les llistes negres que feien alguns patrons, també havien abocat a alguns treballadors a l’atracament i la delinqüència.

Un exemple va ser un espectacular i confús tiroteig, just un dia abans de Nadal, el 24 de desembre de 1920 cap a les 9 h. del matí, entre dos bandes de delinqüents, alguns d’ells ex sindicalistes en atur passats a l’hampa, en el que també va intervenir la policia i que va acabar amb 6 morts i nombrosos ferits, pels carrers del voltant dels carrers Sant Ramon, Migdia i Arc del Teatre de Barcelona.

En la matinada d’aquell 24 de desembre de 1920 havia set ferit greu d’una punyalada Ramon Damonte, un suposat delinqüent de 17 anys, segons la premsa, al barri del Raval, que en aquella època se li deia districte de Drassanes. L’autor de la punyalada al noi de 17 anys havia set Antoni Roda i Jimeno “el Pernales”, un delinqüent que anteriorment havia estat afiliat als Sindicats Lliures, sindicat promocionat pels ultraconservadors d'on sortien la majoria de pistolers de la patronal, segons sembla després d’una baralla en que es disputaven les zones del barri per fer negocis i estafes. Però resulta que el jove apunyalat era amic de Lluís Dufur i Barberà, un conegut ex anarcosindicalista d’acció en atur, que es relacionava amb bandes de delinqüents de la zona del districte de les Drassanes i que en aquells moments ja era a punt de venjar l’agressió al seu amic.

Antoni Roda i Jimeno "El Pernales". Ex membre dels Sindicats Lliures passat a delinqüent, que participà i morí en el tiroteig del 24-12-1920 

Però poc abans de que es produís la venjança de Dufur, cap a es 8.20 h. del matí d’aquell 24 de desembre, va ser mort a trets en el mateix districte, al carrer Boqueria, un cambrer afiliat als Sindicats Lliures, Joan Soler i Lluch, en la típica venjança entre sindicalistes enfrontats. La policia va iniciar una persecució als agressors, amb tota seguretat anarcosindicalistes, amb qui van intercanviar trets pels carrers del districte de Drassanes, però van poder fugir. El matí havia començat violent al barri i encara anirà a molt més en poca estona.

Just uns minuts després, cap a les 8.45 h. del matí, Lluís Dufur, l’ex anarcosindicalista d’acció passat al món de l’hampa, havia anat amb uns companys de la seva banda armats a la cantonada dels carrers Migdia i Arc del Teatre, per enfrontar-se a Antoni Roda “el Pernales”, el que havia apunyalat al seu amic, el qual també era amb membres de la seva banda armats. Es dona la circumstància de que per tot el districte de Drassanes hi havia nombrosos policies que encara buscaven als pistolers anarcosindicalistes que feia pocs minuts havien matat al membre dels Sindicats Lliures al carrer Boqueria. Aquell cúmul de casualitats no va tardar a provocar un gran esclat violent pel barri.

En el moment en que Lluís Dufur i membres de la seva banda es van trobar amb els de la banda del “Pernales” al carrer Migdia, es va iniciar un tiroteig entre els dos grups. Els nombrosos policies que hi havia a la zona, encara buscaven als que havien matat al membre dels Sindicats Lliures feia poc i que a la vegada s'havien tirotejat amb ells. Els policies, al sentir el tiroteig, segurament pensant que es tractava o dels mateixos o d’un fet similar, van intervenir també intentant detenir-los a tots i també disparant contra ells. Al voltant dels carrers Sant Ramon, Migdia i Arc del Teatre, policies disparaven contra membres de les dues bandes, els quals a la vegada es disparaven entre ells i també a la vegada tots disparaven contra la policia. El tiroteig va ser dels més forts i intensos que es recordaven al barri, que va durar molta estona i causant gran terror entre els veïns i els transeünts.

Antoni Roda “el Pernales”, que havia set ferit de bala pels trets de Dufur, era a la vegada perseguit per la policia i es va refugiar en una cansaladeria del carrer Sant Ramón, on un policia el va matar a trets. Per altra banda Lluís Dufur va acabar a trets amb la policia matant al policia Antonio Valero, sent posteriorment mort a trets per altres policies. Altres dos policies també van morir en el tiroteig, encara que no està clar si Dufur també n’havia matat a algun altre o havien mort producte del tiroteig amb altres membres de les dues bandes.

El resultat final del tiroteig fou de 6 morts; Antoni Roda i Jimeno “el Pernales”, Lluís Dufur i Barberà, 3 policies, que eren Antonio Valero, Fernando Sánchez Mateo i Juan Sánchez Montes, i una nena de 6 anys, Carmen Fernández, que va rebre un tret accidental. A part, altres policies, alguns membres de les dues bandes i diversos transeünts van resultar també ferits de bala. 

Tant la premsa com les autoritats van informar de manera confusa i contradictòria en els següents dies, omplint-se els diaris d’especulacions, degut a que l’enfrontament va començar, just poc després de ser mort en atemptat un membre dels Sindicats Lliures molt a prop d’allí, entre dos membres de diferents bandes de delinqüents, un ex Sindicats Lliures i un ex Sindicats Únics, aquest últim Lluís Dufur, un conegut ex membre dels grups d’acció anarcosindicalistes i que tenia un germà, Jaume Dufur i Barberà, que encara era en els grups d’acció armats dels Sindicats Únics com a membre destacat

Jaume Dufur i Barberà conegut activista armat dels Sindicats Únics el 1920, que no va participar en els fets del 24-12-1920 i germà de Lluís Dufur i Barberà, un dels que va morir en el tiroteig aquell dia. 

Poques hores més tard d’aquell dia 24 de desembre de 1920, Gaietà Garcia i Garcia, d'ofici sabater, era mort a trets al carrer Milà i Fontanals al barri de Gràcia. La seva dona va dir que no estava afiliat a cap sindicat i la policia va detenir inicialment a 5 drapaires com a sospitosos, encara que de moment aquell atemptat va quedar confús.

8 morts a trets en un dia a Barcelona aquell 24 de novembre de 1920, encara que sols un era clar que estava relacionat amb la lluita social o enfrontament entre sindicats. 

Malgrat tot, en relació amb aquell tiroteig del Raval que acabà amb 6 morts aquell 24 de desembre de 1920, els continus enfrontaments que es produïen entre els anarcosindicalistes dels Sindicats Únics, dels que Lluís Dafur havia format part, i els pistolers de la patronal dins dels Sindicats Lliures, dels que Antoni Roda “El Pernales” havia format part, ha fet que altres estudiosos i historiadors sobre aquell el fet han dit que les autoritats a través de la premsa van prioritzar més que es tractava d’un enfrontament entre delinqüents, quan en realitat va haver-hi també un rerefons encara relacionat amb l’enfrontament entre aquells dos sindicats, ja que alguns dels seus elements a l’haver quedat una mica marginats de l’estructura sindical en un moment donat per la seva difícil situació personal i econòmica, actuaven de manera més individual i inclús a vegades mafiosa, però que al cap i a la fi intentaven que la influència dels seus respectius sindicats superés a l’altre en determinades zones i barris, tant per venjances del passat com per tenir més recursos econòmics pels del seu bàndol. Evidentment era molt difícil per gent que usava la pistola regularment desvincular-se del tot dels seus antics sindicats en una Barcelona de finals de 1920 on les pistoles dels dos sindicats enfrontats manaven al carrer i era freqüent que en alguns casos anarcosindicalistes d’acció, a causa dels acomiadaments i llistes negres contra ells de la patronal, acabessin en el món de l’hampa per sobreviure.

Josep A. Carreras